Las Edades del Hombre: Passió
Les Edats de l’Home és una magna exposició anual que ens mostra, any rere any, cada any, el riquíssim patrimoni que posseeixen les onze diòcesis de Castella i Lleó. Es localitza sempre en una capital o vila important, en una de les catedrals o colegiates de Castella. Cada nova temporada l’afluència de visitants supera l’anterior i ja són més de deu milions de persones les que han visitat, alguna vegada, en algun lloc de Castella, en alguna de les magnífiques esglésies i catedrals de la regió, una de les quinze primeres edicions de les Edats de l’Home. I no ens sorprèn gens ni mica, perquè aquesta iniciativa, que va sorgir el 1988, ha assolit cotes d’altíssim valor cultural i artístic. El títol de la XVI edició de les Edats de l’Home és PASSIO (en llatí significa això exactament “Passió”). Aquest és el lema, i el tema, al voltant del qual gira la mostra d’aquest any: la representació de la passió de Crist en l’art de Castella i Lleó. L’exposició resultant s’obre pel maig del 2011 i durarà uns set mesos, fins novembre. Les seus d’aquesta meravellosa experiència seran l’Església de Santiago dels Cavallers, a Medina de Rioseco, i l’Església de Santiago el Real, a Medina del Campo. L’Església de Santiago Apòstol, coneguda com a Santiago dels Cavallers, de Medina de Rioseco (Valladolid) és un temple de grans proporcions construït entre els segles XVI i XVII, amb un fastuós retaule major. L’Església de Sant Jaume el Major de Medina del Campo, és d’estil renaixentista herrerià, del XVI. És obligada la visita de la famosa capella del reliquiari. Passió reuneix 180 obres mestres de l’art castellà dels segles X al XX. Les obres no han estat mai abans exposades en cap altre certamen. Una excusa ideal per fer una passejada per les ciutats de Castella, amb els seus nuclis antics plens de castells, esglésies, convents, palaus i casalots. A més de les bellíssimes Medinas, teniu bé aprop Valladolid, amb els seus museus, o Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palència, Toro y Zamora. També les abundants fortaleses de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre … Aprofitem l’ocasió per recomanarvos la visita al Monestir de Santa Maria de Valbuena, seu permanent de la Fundació “Les Edats de l’Home”. Aquest cenobi és un dels conjunts cistercencs més ben conservats d’Espanya, amb l’església, d’una puresa de línies esglaiadora, el claustre, o la capella de Sant Pere, amb les seves fenomenals pintures al fresc gòtiques. En aquesta seu permanent de les Edats de l’Home es poden contemplar diverses exposicions temporals, que van variant. A Medina menjareu molt bé. Al restaurant Pasos Enlace, al mateix carrer Major, amb els seus porxos. Tel: 983 70 10 02. Al costat teniu el restaurant Astúries, i el La RuaLa Rua, una mica més enllà, a la carretera. Bé també Els Arcs, al carrer d’Armes, 4. Tel: 983 72 00 43. Al mateix carrer Major molts bars ofereixen menús del dia. Si voleu dormir a Rioseco, podeu provar a l’Hotel Vittoria Colonna, amb bon restaurant, o en el singular, i exclusiu, Hotel Los Almirantes, de luxe. Té SPA i un altre bon restaurant. Si us agraden més les cases rurals, mireu l’ India Chica. A Valladolid, a mig camí entre les dues Medinas, i per a ús i gaudi de les famílies, l’aposta segura i econòmica és Novotel, entre els millors d’Europa en aquesta cadena. La Passió us espera!.
Las Edades del Hombre és una magna exposición anual que nos muestra, año a año, cada año, el riquísimo patrimonio que poseen las once diócesis de Castilla y León. Se localiza en una capital o villa importante, en una de las catedrales o colegiatas de Castilla. Cada nueva temporada la afluencia de visitantes supera a la anterior y ya son más de diez millones de personas las que han visitado, alguna vez, en algun lugar de Castilla, en alguna de las magníficas iglesias y catedrales de la región, una de las quince primeras ediciones de Las Edades del Hombre. Y no nos sorprende lo más mínimo, porque esta iniciativa, que surgió en 1988, ha alcanzado cotas de altísimo valor cultural y artístico. El título de la XVI edición de las Edades del Hombre es PASSIO (en latín significa “Pasión”). Este és el lema, y el tema, alrededor del cual gira la muestra de este año: la representación de la pasión de Cristo en el arte de Castilla y León. La exposición resultante va a exhibirse unos siete meses, entre los meses de mayo y noviembre de 2010. Las sedes de esta maravillosa experiéncia van ha ser la Iglesia de Santiago de los Caballeros, en Medina de Rioseco, y la Iglesia de Santiago el Real, en Medina del Campo. La Iglesia de Santiago Apóstol, conocida como Santiago de los Caballeros, de Medina de Rioseco (Valladolid) es un templo de grandes proporciones construido entre los siglos XVI y XVII, con un fastuoso retablo mayor. La Iglesia de Santiago el Mayor de Medina del Campo, és de estilo renacentista herreriano, del XVI. És obligada la visita de la famosa capilla del relicario. Passio reúne 180 obras maestras del arte castellano de los siglos X al XX. Las obras no han estado antes expuestas en certámen alguno. Una excusa ideal para dar un paseo por las ciudades de Castilla, con sus cascos antiguos llenos de castillos, iglesias, conventos, palacios y casonas. Además de las bellísimas Medinas vallisoletanas, teneis bién cerca Valladolid, con sus museos, Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palencia o Zamora. También las abundantes fortalezas de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre… Aprovechamos la ocasión para recomendar la visita al Monasterio de Santa María de Valbuena, sede permanente de la Fundación “Las Edades del Hombre”. Este cenobio és uno de los conjuntos cistercienses mejor conservados de España, con la iglesia, de una pureza de línias sobrecogedora, el claustro, o la capilla de San Pedro, con sus fenomenales frescos góticos. En esta sede permanente de las Edades del Hombre se pueden contemplar diversas exposiciones temporales, que van variando. En Medina comereis muy bién. En el restaurante Pasos Enlace, en la calle Mayor, con sus soportales. Tel: 983 70 10 02. Al lado teneis el restaurante Astúrias, y el La Rua, un poco más allá, en la carretera. Bueno Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. En la misma calle Mayor muchos bares ofrecen menús del dia. Si quereis dormir en Rioseco, podeis probar en el Hotel Vittoria Colonna, con buén restaurante, o en el singular, y exclusivo, Hotel Los Almirantes, de lujo. Tiene SPA y otro buén restaurante. Si os gustan más las casas rurales, mirad la India Chica. En Valladolid, a medio camino entre las dos Medinas, y para uso y disfrute de las famílias, la apuesta segura y económica és el Novotel, entre los mejores de Europa en esta cadena.
Fira d’artesania a Granera
Granera és un diminut, i molt coquetó, poblet, del Moianés. S’hi arriba des de Castellterçol, per la C-59 des de Barcelona, via Sant Feliu de Codines. De Castellterçol a Granera hi ha uns 8 kms. per una bonica carretera local. També podeu arribar-hi, o sortir-ne, per la porta del darrera, per Terrassa, pel coll d’Estenalles i, en baixar-lo, cal agafar a mà dreta la carretera de Sant Llorenç Savall, fins trobar el desviament cap a Granera. Això si, un bon fart de fer voltes. El més agradable fora una ruta circular que us permeti descobrir aquests paratges tan bucòlics i desconeguts. Entrar per un costat i sortir-ne per l’altre. Granera va patir un paorós incendi l’any 2003 i no s’ha refet del tot. Si avui us parlem de Granera és amb motiu de la seva fira d’artesania, molt familiar i animada, senzilla i casolana. Aprofiteu-la com una bona excusa per fer un volt pel poble i la comarca. Podreu gaudir de les vistes i del castell del segle XI, damunt de la seva imponent roca. O de la deliciosa capella romànica de Santa Cecília, just a l’entrada del poble. (A la foto). La fira omple els carrers medievals, que en altres dates estarien buits i deshabitats. La festa comença al matí, ben d’hora. A les 11h anirem des de la plaça de l’Era fins el Castell, normalment tancat, per fer-hi una visita guiada. A aquella hora també trobareu a l’aparcament davant del restaurant l’Esclopet, l’anomenada Medievàlia, uns rústecs jocs medievals per la canalla. Pels que esteu interessants en horts urbans, hi haurà un taller sobre l’hort de balcó a la ciutat. Al migdia vermut. I a les 6 de la tarda, a l’església parroquial de Sant Martí, recital de cant coral. Tot el dia trobareu parades d’artesania, de productes de la terra i un servei de bar a càrrec dels joves de la vila. Us recomanem aquesta sortida familiar, pel paisatge del lloc, per la fira, per l’ambient relaxat i amable, pel poble i el seu castell, pels bons productes exposats, i perquè està només a 45 kms. de Barcelona, i creureu que sou a un centenar!. Podeu dinar a la fira, de picnic o al restaurant del poble, l’únic, bo i tradicional: L’Esclopet. Però reserveu: Tef: 93 866 84 39. Animeu-vos a conèixer Granera!
Granera es un diminuto, y muy coqueto, pueblo del Moianés. Se llega desde Castellterçol, por la C-59 desde Barcelona, vía Sant Feliu de Codines. De Castellterçol hasta Granera hay unos 8 kms. por una bonita carretera local. También se puede llegar, o salir, por la puerta trasera, por Terrassa, por el col de Estenalles y, al bajar, hay que coger a mano derecha la carretera de Sant Llorenç Savall, hasta encontrar el desvío hacia Granera. Eso si, muchas curvas. Lo más agradable será hacer una ruta circular que permita descubrir estos parajes tan bucólicos y desconocidos. Entrar por un lado y salir por el otro. Granera sufrió un pavoroso incendio en el año 2003 y no se ha repuesto aún. Però si hoy os hablamos de Granera es con motivo de su feria de artesanía, muy familiar y animada, sencilla y casera. Aprovechenla como una buena excusa para dar una vuelta por el pueblo y la comarca. Podréis disfrutar de las vistas y del castillo del siglo XI, encima de su imponente roca. O de la deliciosa capilla románica de Santa Cecilia, justo a la entrada del pueblo. (En la foto). La feria llena las calles medievales que en otras fechas estan vacias. La fiesta comienza por la mañana, bien temprano. A las 11h iremos desde la plaza de la Era hasta el Castillo, normalmente cerrado, para hacer una visita guiada. A esa hora también encontraréis en el aparcamiento delante del restaurante Esclopet, la llamada Medievalia, unos rústicos juegos medievales para los niños. Para los que estáis interesados en huertos urbanos, habrá un taller sobre el huerto de balcón en la ciudad. Al mediodía vermut. Y a las 6 de la tarde, en la iglesia parroquial de Sant Martí, recital de canto coral. Durante todo el día encontrarán puestos de artesanía, de productos gastronómicos de la tierra y un servicio de bar a cargo de los jóvenes de la villa. Les recomendamos esta salida familiar, por el paisaje del lugar, por la feria, por el ambiente relajado y amable, por el pueblo y su castillo, por los buenos productos expuestos, y porque está sólo a 45 kms. de Barcelona, aunque creeréis que se encuentra ¡a un centenar!. Pueden comer en la feria, de picnic o en el restaurante del pueblo, el único, bueno y tradicional: El Esclopet. Pero habrá que reservar: Tef: 93 866 84 39.
Toro
Toro, a les vores del riu Duero, anclada al seu passat, mira passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila, amb unes línies clares i esborronadores. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica que, si fos francesa, veuriem reproduïda arreu del món. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són molt, molt boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns, i que ben aviat seran famosos arreu. Al temps!. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres ja ho vam fer: el Viuda Rica, al carrer Rejadora, 7, Tel: 980 69 15 81, o el “Alegria” a la mateixa Plaza Mayor, número 10, tel: 980 69 00 85. Toro, una parada en la ruta per Castella i Lleó, indispensable!
Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el Viuda Rica, en la calle Rejadora, 7, Tel.: 980 69 15 81, o el “Alegría” en la misma Plaza Mayor, número 10, tel: 980 69 00 85.
Fira de primavera a Navàs
La Fira de Primavera que te lloc al poble de Navàs és una interessant sortida familiar. És, cada any, pel segon diumenge després de la Pasqua. És ja una festa consolidada, de fa temps, i la podríem definir com una petita fira de mostres comarcal. Hi ha representat tot l’univers industrial, de serveis, ramader i agrícola de la zona. Ocupa el passeig i la pista esportiva. Hi ha programades moltes activitats lúdiques i culturals, que la fan atractiva per la canalla i les famílies, com ara espectacles de titelles, actuacions, teatre, concursos, gegants, cercaviles, sardanes, música, balls, espectacles de carrer… Evidentment el plat fort és la fira i els expositors en si. I el dia bo, pel que fa a activitats per la mainada, és el diumenge. Si us decidiu a pujar a Navàs, podeu fer un volt pel poble, pels entorns i els pobles del costat. Teniu a tocar la preciosa església de Sant Cugat del Racó, joia del romànic català, del segle XI, i amb planta de creu grega, que n’hi ha poques!. La veureu dalt d’un turó al poble veï de Castelladrall. No us perdeu les vistes i el paisatge, ben rurals. Santa Fe de Valldeperes també era romànic, però fou remodelat en època barroca. S’hi conserven dos interessants retaules barrocs del segle XVII. I encara hi ha, escampades pel terme, més esglésies d’un romànic més o menys conservat, i en un estat millor o pitjor. També es conserven les ruïnes del castell d’Adrall, del de Torroella i algunes cases fortes com l’Olivella. mb quatre capelles laterals el segle XVIII. Arribareu a Navàs pujant per la C-16 cap a Manresa i Berga, just passat Balsareny, una població, amb un bonic castell molt ben moblat, que podeu visitar tot anant o tornant. Per dinar teniu un munt de bars i restaurants al poble. D’entre ells us recomanem el clàssic i casolà Can Ramon, també la Fusta de Navas, a l’antiga carretera Berga, 46, dins el poble, Tel: 938 39 01 74 o bé el Jumi, carta, pizzes, i plats combinats. Bona primavera al Bages!
La Feria de Primavera que tiene lugar en el pueblo de Navàs es una interesante salida familiar. Se celebra, cada año, el segundo domingo después de la Pascua. Es ya una fiesta consolidada, desde hace tiempo, y la podríamos definir como una pequeña feria de muestras comarcal. Está representado todo el universo industrial, de servicios, ganadero y agrícola de la zona. Ocupa el paseo y la pista deportiva. Hay programadas muchas actividades lúdicas y culturales, que la hacen atractiva para los niños y las familias, como espectáculos de títeres, actuaciones, teatro, concursos, gigantes, pasacalles, sardanas, música, bailes, espectáculos de calle … Evidentemente el plato fuerte es la feria y los expositores en sí. Y el día bueno, en cuanto a actividades para los niños, es el domingo. Si se deciden a subir hasta Navàs, pueden dar un paseo por el pueblo, por los alrededores y los pueblos de al lado. Tienen allí la preciosa iglesia de Sant Cugat del Racó, joya del románico catalán, del siglo XI, y con su planta de cruz griega, ¡que haymuy pocas así!. La veréis sobre una colina en el pueblo vecino de Castelladral. No os perdáis las vistas y el paisaje, bien rurales. Santa Fe de Valldeperes también era románico, pero fue remodelado en época barroca. Se conservan dos interesantes retablos del siglo XVII. Y aún hay, esparcidas por el término, más iglesias de un románico más o menos conservado, y en un estado mejor o peor. También se conservan las ruinas del castillo de Adrall, del de Torroella y algunas casas fuertes como Olivella. Llegarán a Navàs subiendo por la C-16 hacia Manresa y Berga, justo pasado Balsareny, una población, con un bonito castillo muy bien amueblado, que podéis visitar yendo o volviendo. Para comer tienen un montón de bares y restaurantes en el pueblo. De entre ellos os recomendamos el clásico y casero Can Ramon, también la Fusta de Navas, en la antigua carretera Berga, 46, dentro del pueblo, Tel: 938 39 01 74 o bien el Jumi, carta, pizzas, y platos combinados.
Temps de Flors a Girona!
No us ho podeu perdre, la recomanem cada any, hi anem nosaltres cada any!. Girona Temps de Flors, increible, fantàstica, una de les manifestacions més poètiques i boniques que es poden veure al món. I a més a la maravellosa Girona. Es tracta de la mostra “Girona, temps de flors”. Tot Girona ple de flors: carrers i places, patis, edificis nobles, monestirs i esglèsies, els banys jueus, escalinates, la catedral… la ciutat sencera plena de milers de flors. No hem vist res d’igual si exceptuem la Floriade, a Holanda. Girona ja es bonica sempre, però plena de flors és una passada. Això si, dissabtes i diumenges: una gentada, moltíssima gent. No es pot caminar, fins a ser agobiant. Cal anar-hi molt d’hora. Impossible aparcar. Pràcticament impossible moure’s. Paciència. Cerqueu altres dies i hores, si podeu. Dies entre setmana, o primeres hores del matí. Per dinar a Girona us recomanem un clàssic: Casa Marieta. Mai no defrauda. Cuina de mercat des de fa cent anys. Ara bé, reserveu o no menjareu a Girona. També bé el Boira, a la mateixa plaça. O el Pou del Call, al barri jueu. Distés i popular: el Museu del vi. Per dormir, si us cal, penseu en la cadena AC hotels, en el Carlemany, en l’hotel Històric o en el Ciutat de Girona. Tots fantàstics. Girona us espera!
No os lo podéis perder, la recomendamos cada año, ¡vamos nosotros cada año!. Girona Tiempo de Flores, increíble, fantástica, una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver en el mundo. Y además en la maravillosa Girona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Todo Girona lleno de flores: calles y plazas, patios, edificios nobles, monasterios e iglesias, los baños judíos, escalinatas, la catedral … la ciudad entera llena de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, en Holanda. Gerona ya es bonita siempre, pero llena de flores es una pasada. Eso si, sábados y domingos: un gentío, muchísima gente. No se puede caminar, hasta ser agobiante. Hay que ir muy temprano. Imposible aparcar. Prácticamente imposible moverse. Paciencia. Busquen otros días y horas, si pueden. Días entre semana, o primeras horas de la mañana. Para comer en Girona les recomendamos un clásico: Casa Marieta. Nunca defrauda. Cocina de mercado desde hace cien años. Ahora bien, reservar o no comer en Girona. También bien el Boira, en la misma plaza. O el Pozo del Call, en el barrio judío. Distendido y popular: el Museo del vino. Para dormir, si es necesario, consideren la cadena AC Hoteles, o en el Carlomagno, o en el hotel Histórico o en el Ciutat de Girona. Todos fantásticos.
Aerosport a Òdena
Òdena és una població de la comarca de l’Anoia, situada al nord de la capital, Igualada. Aquest poble te un aeròdrom que serà l’escenari on es celebrarà una bonica fira, anomenada Aerosport, un cap de setmana de maig. L’aeròdrom d’Òdena està situat a 2 quilòmetres a l’est d’Igualada, a uns 60 km. de Barcelona. S’hi arriba amb facilitat si preneu l’autovia A2, en direcció Lleida, abandonant-la a la sortida 557, acabat de passar el túnel del Bruc. L’aerodrom és grandet, i disposa de dues pistes, asfaltada i herba, de 900 metres de longitud, cosa que permet l’aterratge de bon nombre de petites aeronaus. La fira es desenvolupa en aquestes pistes i en els hangars. Hi ha un munt d’expositors, d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa, de les més variades temàtiques, totes relacionades amb el món de l’aviació. Tot i que hi haurà molta gent, aneu-hi d’hora, hi ha bon aparcament pels cotxes. També disposa de càmping i de diversos serveis, com ara enfermeria i restaurant. Durant tot el cap de setmana podreu disfrutar dels stands d’empreses aeronaútiques, on podreu veure les darreres novetats del sector. Disfrutareu molt si sou aficionats al tema. Si només voleu passar un bon dia amb els infants, llavors gaudireu de les avionetes, helicòpters, paramotors, aparells de vol a vela, ultralleugers i autogirs que hi haurà exposats, i que faran exhibicions de vol. Mai els veureu de tan aprop!. I si voleu, podreu fer el vostre bateig aeri a preus raonables. També hi haurà simuladors de vol, pels menys agosarats. És bonica també l’exposició d’avions antics. En resum, un dia agradable, fent una activitat diferent, i la canalla bocabadada i al·lucinada. Els avions criden molt als petits de la casa!. Si no voleu dinar al restaurant de l’aeròdrom, ni fer picnic, arribeu-vos a Òdena, a Cal Jeroni. O bé a Igualada, on hi ha molts bars i restaurants. Vinga, tota la família a volar!.
Òdena es una población de la comarca del Anoia, situada al norte de la capital, Igualada. Este pueblo tiene un aeródromo que será el escenario donde se celebrará una bonita feria, llamada Aerosport, un fin de semana de mayo. El aeródromo de Òdena está situado a 2 kilómetros al este de Igualada, a unos 60 km. de Barcelona. Se llega con facilidad si se toma la autovía A2, en dirección Lleida, abandonandola en la salida 557, justo acabando de pasar el túnel del Bruc. El aeródromo es grande, dispone de dos pistas, una asfaltada y otra de hierba, con 900 metros de longitud, lo que permite el aterrizaje de buen número de pequeñas aeronaves. La feria se desarrolla en estas pistas y en los hangares. Hay un montón de expositores, de toda Cataluña, España y Europa, de las más variadas temáticas, todas relacionadas con el mundo de la aviación. Aunque habrá mucha gente, hay que ir temprano, hay buen aparcamiento para los coches. También disponen de camping y de diversos servicios, como enfermería y restaurante. Durante todo el fin de semana podrán disfrutar de los stands de empresas aeronáuticas, donde podrán ver las últimas novedades del sector. Disfrutaréis mucho si sois aficionados al tema. Si sólo desean pasar un buen día con los niños, entonces disfrutarán también mucho de las avionetas, helicòpteros, paramotores, aparatos de vuelo a vela, ultraligeros y autogiros que habrá allí expuestos, y que harán exhibiciones de vuelo. ¡Nunca los veréis de tan cerca!. Y si queréis, podréis hacer vuestro bautizo aéreo a precios razonables. También habrá simuladores de vuelo, para los menos atrevidos. Es bonita también la exposición de aviones antiguos. En resumen, un día agradable, haciendo una actividad diferente, y los niños boquiabiertos y alucinados. Los aviones llaman mucho a los pequeños de la casa. Si no quieren comer en el restaurante del aeródromo, ni hacer picnic por allí, acercaos a Òdena, a Cal Jeroni. O bien bajad hasta Igualada, donde hay muchos bares y restaurantes.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











