Sortides familiars

Salidas en família

La Font de l’Amigó

Aquesta és una bonica excursió familiar de primavera o de tardor, senzilla, fàcil, per la serra de Marina, a Badalona, a tocar de Barcelona. Ideal per famílies amb nens petits o més grans, graduable en la seva dificultat. Transcorre per uns paratges que s’estan recuperant dels grans incendis passats i de la mà destructora de l’home, però que rebroten amb vitalitat. Especialment el bosc de ribera, de la riera de Canyet, molt ben conservat i inaudit tan aprop d’una gran ciutat. L’excursió pot començar a Badalona centre, on podeu arribar en cotxe, en tren, o amb el metro Pompeu Fabra de la línia 2. Des de l’estació de tren, o de metro, cal agafar la riera de Canyet, (Avinguda Martí i Pujol), en direcció muntanya. Si l’aneu seguint, arribareu fins el barri de Canyet, fora ja de Badalona, en un entorn molt rural, com de poble. Allà cal que pugeu i preneu la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Cal seguir-la pujant amunt, i ben aviat veureu la desviació de Can Ruti, cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Si voleu estalviar-vos aquesta part del camí, força pesada, us recomanem que, des de la parada de metro Pompeu Fabra, preneu l’autobus Can Ruti Express (Línia 6) o el bus B-27, per arribar a l’Hospital. Un cop a l’aparcament del centre sanitari, situat al mig de la muntanya, demaneu pel torrent de l’Amigó, que corre a banda esquerra del complexe hospitalari, mirant a muntanya. Un agradable camí, baixa fins el torrent, i un corriol el remonta fins la font de l’Amigó. El bosc de ribera amb oms i pollancres, freixes i verns està esplèndit. Una pujada en agradable passeig. La font està ben condicionada i, tot i que ningú sap si l’aigua és bona, la gent en beu. Si heu anat tota l’estona a peu, haureu trigat una hora llarga. Si veniu de Can Ruti, mitja. Si encara hi ha ganes de caminar, us proposem seguir pujant fins arribar dalt de la Coscollada, (hi ha una torre d’incendis), al Turó del Pi Candeler. Molt bona vista de tot Barcelona, Badalona, Maresme i Vallés, fins Montserrat. Hi ha l’escombrera  d’una antiga mina de coure on els infants poden buscar minerals: malaquita i atzurita. Tornada cap a Can Ruti per la mateixa ruta, o inventant camins muntanya avall, perquè l’Hospital sempre es veu a sota. Per dinar podeu fer un picnic pels voltants de Can Ruti, a la font de beu i tapa, on hi ha un berenador i molt d’espai per les criatures. O si preferiu restaurants, a Badalona n’hi ha molts i bons. Mireu l’entrada Badalona del nostre bloc o la pàgina web del municipi. A la Serra de Marina, moltes coses a fer!.

Esta es una bonita excursión familiar de primavera o de otoño, sencilla, fácil, por la sierra de Marina, en Badalona, ​​cerca de Barcelona. Ideal para familias con niños pequeños o mayores, graduable en su dificultad. Transcurre por unos parajes que se están recuperando los grandes incendios pasados ​​y de la mano destructora del hombre, pero que rebrotan con vitalidad. Especialmente el bosque de ribera, en la riera de Canyet, muy bien conservado e inaudito tan cerca de una gran ciudad. La excursión puede empezar a Badalona centro, donde podrán llegar en coche, en tren, o con el metro Pompeu Fabra de la línea 2. Desde la estación de tren, o de metro, hay que tomar la riera de Canyet, (Avenida Martí i Pujol), en dirección montaña. Hay que ir siguiendo la avenida, i luego la riera, sin descanso. Llegaréis al barrio de Canyet, fuera ya de Badalona, ​​un entorno muy rural, de pueblo. Allí debeis tomar la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Seguid subiendo siempre arriba y pronto verán la desviación de Can Ruti, hacia el Hospital Germans Tries i Pujol. Si quieren ahorrarse esta parte del camino, bastante pesada, les recomendamos que desde la parada de metro Pompeu Fabra tomen el autobús Can Ruti Express (Línea 6) o el bus B-27, para llegar al Hospital. Una vez en el aparcamiento del centro sanitario, situado en medio de la montaña, pedid información sobre como entrar en el torrente del Amigó, que corre justo al lado izquierdo del complejo hospitalario mirando la montaña. Un agradable camino, baja hasta el torrente, y un sendero lo remonta hasta la fuente del Amigó. El bosque de ribera con olmos y chopos, fresnos y alisos está espléndido. Una subida en agradable paseo. La fuente está bien acondicionada y, aunque nadie sabe si el agua es buena, la gente la bebe. Si habeis ido todo el rato a pie, debereis haber tardado una hora larga. Si vienen desde Can Ruti, solo media. Si todavía hay más ganas de andar os proponemos seguir subiendo hasta llegar a lo alto de la Coscollada, (hay una torre de incendios), hasta el turó del Pi Candeler. Muy buena vista de toda Barcelona, ​​Badalona, ​​Maresme y Vallés, y hasta Montserrat. Existe allí una escombrera de una antigua mina de cobre donde los niños pueden buscar minerales: malaquita y azurita. El regreso hacia Can Ruti será por la misma ruta, o inventando caminos montaña abajo, porque el Hospital siempre se ve. Para comer podeis hacer un picnic en los alrededores de Can Ruti, en la fuente de beu i tapa, donde hay un merendero y mucho espacio para los niños. Si prefieren restaurantes, en Badalona hau muchos y buenos. Mirad la entrada Badalona del blog o la web municipal.

maig 12, 2011 Posted by | Barcelona, curtes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Las Edades del Hombre: Passió

Les Edats de l’Home és una magna exposició anual que ens mostra, any rere any, cada any, el riquíssim patrimoni que posseeixen les onze diòcesis de Castella i Lleó. Es localitza sempre en una capital o vila important, en una de les catedrals o colegiates de Castella. Cada nova temporada l’afluència de visitants supera l’anterior i ja són més de deu milions de persones les que han visitat, alguna vegada, en algun lloc de Castella, en alguna de les magnífiques esglésies i catedrals de la regió, una de les quinze primeres edicions de les Edats de l’Home. I no ens sorprèn gens ni mica, perquè aquesta iniciativa, que va sorgir el 1988, ha assolit cotes d’altíssim valor cultural i artístic. El títol de la XVI edició de les Edats de l’Home és PASSIO (en llatí significa això exactament “Passió”). Aquest és el lema, i el tema, al voltant del qual gira la mostra d’aquest any: la representació de la passió de Crist en l’art de Castella i Lleó. L’exposició resultant s’obre pel maig del 2011 i durarà uns set mesos, fins novembre. Les seus d’aquesta meravellosa experiència seran l’Església de Santiago dels Cavallers, a Medina de Rioseco, i l’Església de Santiago el Real, a Medina del Campo. L’Església de Santiago Apòstol, coneguda com a Santiago dels Cavallers, de Medina de Rioseco (Valladolid) és un temple de grans proporcions construït entre els segles XVI i XVII, amb un fastuós retaule major. L’Església de Sant Jaume el Major de Medina del Campo, és d’estil renaixentista herrerià, del XVI. És obligada la visita de la famosa capella del reliquiari. Passió reuneix 180 obres mestres de l’art castellà dels segles X al XX. Les obres no han estat mai abans exposades en cap altre certamen. Una excusa ideal per fer una passejada per les ciutats de Castella, amb els seus nuclis antics plens de castells, esglésies, convents, palaus i casalots. A més de les bellíssimes Medinas, teniu bé aprop Valladolid, amb els seus museus, o Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palència, Toro y Zamora. També les abundants fortaleses de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre … Aprofitem l’ocasió per recomanarvos la visita al Monestir de Santa Maria de Valbuena, seu permanent de la Fundació “Les Edats de l’Home”. Aquest cenobi és un dels conjunts cistercencs més ben conservats d’Espanya, amb l’església, d’una puresa de línies esglaiadora, el claustre, o la capella de Sant Pere, amb les seves fenomenals pintures al fresc gòtiques. En aquesta seu permanent de les Edats de l’Home es poden contemplar diverses exposicions temporals, que van variant. A Medina menjareu molt bé. Al restaurant Pasos Enlace, al mateix carrer Major, amb els seus porxos. Tel: 983 70 10 02. Al costat teniu el restaurant Astúries, i el La RuaLa Rua, una mica més enllà, a la carretera. Bé també Els Arcs, al carrer d’Armes, 4. Tel: 983 72 00 43. Al mateix carrer Major molts bars ofereixen menús del dia. Si voleu dormir a Rioseco, podeu provar a l’Hotel Vittoria Colonna, amb bon restaurant, o en el singular, i exclusiu, Hotel Los Almirantes, de luxe. Té SPA i un altre bon restaurant. Si us agraden més les cases rurals, mireu l’ India Chica. A Valladolid, a mig camí entre les dues Medinas, i per a ús i gaudi de les famílies, l’aposta segura i econòmica és Novotel, entre els millors d’Europa en aquesta cadena. La Passió us espera!.

Las Edades del Hombre és una magna exposición anual que nos muestra, año a año, cada año, el riquísimo patrimonio que poseen las once diócesis de Castilla y León. Se localiza en una capital o villa importante, en una de las catedrales o colegiatas de Castilla. Cada nueva temporada la afluencia de visitantes supera a la anterior y ya son más de diez millones de personas las que han visitado, alguna vez, en algun lugar de Castilla, en alguna de las magníficas iglesias y catedrales de la región, una de las quince primeras ediciones de Las Edades del Hombre. Y no nos sorprende lo más mínimo, porque esta iniciativa, que surgió en 1988, ha alcanzado cotas de altísimo valor cultural y artístico. El título de la XVI edición de las Edades del Hombre es PASSIO (en latín significa “Pasión”). Este és el lema, y el tema, alrededor del cual gira la muestra de este año: la representación de la pasión de Cristo en el arte de Castilla y León. La exposición resultante va a exhibirse unos siete meses, entre los meses de mayo y noviembre de 2010. Las sedes de esta maravillosa experiéncia van ha ser la Iglesia de Santiago de los Caballeros, en Medina de Rioseco, y la Iglesia de Santiago el Real, en Medina del Campo. La Iglesia de Santiago Apóstol, conocida como Santiago de los Caballeros, de Medina de Rioseco (Valladolid) es un templo de grandes proporciones construido entre los siglos XVI y XVII, con un fastuoso retablo mayor. La Iglesia de Santiago el Mayor de Medina del Campo, és de estilo renacentista herreriano, del XVI. És obligada la visita de la famosa capilla del relicario. Passio reúne 180 obras maestras del arte castellano de los siglos X al XX. Las obras no han estado antes expuestas en certámen alguno. Una excusa ideal para dar un paseo por las ciudades de Castilla, con sus cascos antiguos llenos de castillos, iglesias, conventos, palacios y casonas. Además de las bellísimas Medinas vallisoletanas, teneis bién cerca Valladolid, con sus museos, Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palencia o Zamora. También las abundantes fortalezas de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre… Aprovechamos la ocasión para recomendar la visita al Monasterio de Santa María de Valbuena, sede permanente de la Fundación “Las Edades del Hombre”. Este cenobio és uno de los conjuntos cistercienses mejor conservados de España, con la iglesia, de una pureza de línias sobrecogedora, el claustro, o la capilla de San Pedro, con sus fenomenales frescos góticos. En esta sede permanente de las Edades del Hombre se pueden contemplar diversas exposiciones temporales, que van variando. En Medina comereis muy bién. En el restaurante Pasos Enlace, en la calle Mayor, con sus soportales. Tel: 983 70 10 02. Al lado teneis el restaurante Astúrias, y el La Rua, un poco más allá, en la carretera. Bueno Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. En la misma calle Mayor muchos bares ofrecen menús del dia. Si quereis dormir en Rioseco, podeis probar en el Hotel Vittoria Colonna, con buén restaurante, o en el singular, y exclusivo, Hotel Los Almirantes, de lujo. Tiene SPA y otro buén restaurante. Si os gustan más las casas rurales, mirad la India Chica. En Valladolid, a medio camino entre las dos Medinas, y para uso y disfrute de las famílias, la apuesta segura y económica és el Novotel, entre los mejores de Europa en esta cadena.

maig 11, 2011 Posted by | Art, Castella, Cister, Hotels, llargues, medieval, Monestirs, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira a Viladecans

Viladecans és una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, veïna de Gavà i de Sant Boi, que es troba prop de la ciutat comtal, a la zona del Baix Llobregat, camí de Castelldefels i Sitges. Hi arribareu molt fàcilment si agafeu l’autopista C-32, la que continua cap a Tarragona passada la Ronda de dalt. O bé l’autovia C-31, la de l’aeroport. Per la carretera C-245 també s’hi arriba. Però si voleu anar-hi en transport públic podeu fer servir el tren de la línia C2, la que va fins Vilanova i Sant Vicenç de Calders, o molts busos com ara L-80, L-81, L-82, L-85, L-86, L-87, L96, L-97. Avui us parlem de Viladecans arrel de la seva famosa Fira de Sant Isidre. Es tracta d’una típica fira de mostres, multisectorial i variada, però de base agrícola. Les poblacions del Delta del Llobregat encara conserven molt esperit pagés. Estarà oberta tot el cap de setmana de 10 a 22 hores. El dissabte teniu un circuit lúdic pensat pels infants, precisament pels més petits. L’agrupament escolta de la població organitza un cau al carrer, i també hi ha circuit en bici i concurs de dibuix. Pels grans organitzen trobada de puntaires i exhibicions variades. Cap al tard gaudireu d’un concer de cant coral. El diumenge, una mica el mateix, però amb ofici solemne i una trobada de cotxes clàssics. Ideal per fer un volt amb la canalla i arreplegar quatre prospectes de les paradetes, i passar una estona entretinguts, a dos passos de Barcelona. Si us cal dinar us recomanem El Suc, un restaurant interessant. També l’Alegria, un bar i restaurant dels de tota la vida. Un xic més enllà, la Marisqueria la Pipa. La Piccola està al carrer Àngel Guimerà, 23, Tel: 936 58 17 41. I El Rectoret, al carrer Pare Artigas, 13, Tel: 936 59 14 30. La Carboneria està a la plaça Molins, 9, Tel: 936 58 97 02. Viladecans us espera!.

Viladecans es una ciudad del área metropolitana de Barcelona, vecina de Gavà y de Sant Boi, que se encuentra cerca de la ciudad condal, en la zona del Baix Llobregat, camino de Castelldefels y Sitges. Se llega muy fácilmente si cogéis la autopista C-32, la que continúa hacia Tarragona pasada la Ronda de Dalt. O bien la autovía C-31, la del aeropuerto. Por la carretera C-245 también se llega. Pero si lo que quieren es ir en transporte público, pueden utilizar el tren de la línea C2, la que va hasta Vilanova y Sant Vicenç de Calders, o muchos buses como el L-80, L-81, L-82, L-85 , L-86, L-87, L96, L-97. Hoy os hablamos de Viladecans a raíz de su famosa Feria de San Isidro. Se trata de una típica feria de muestras, multisectorial y variada, pero de base agrícola. Las poblaciones del Delta del Llobregat aún conservan mucho espíritu payés. Estará abierta todo el fin de semana de 10 a 22 horas. El sábado tienen montado un circuito lúdico pensado para los niños, precisamente los más pequeños. El grupo scout de la población organiza un Cau en la calle, y también hay circuito en bici y concurso de dibujo. Para los mayores organizan un encuentro de encajeras y exhibiciones variadas. Al atardecer disfrutarán de un concierto de canto coral. El domingo, un poco lo mismo, pero con oficio solemne y un encuentro de coches clásicos. Ideal para dar una vuelta con los niños y recoger cuatro prospectos de las paradas, y pasar un rato entretenidos, a dos pasos de Barcelona. Para comer les recomendamos El Suc, un restaurante interesante. También la Alegría, un bar y restaurante de los de toda la vida. Un poco más allá, la Marisquería la Pipa. La Piccola está en la calle Àngel Guimerà, 23, Tel: 936 58 17 41. Y El Rectoret, en la calle Padre Artigas, 13, Tel: 936 59 14 30. La Carbonería está en la plaza Molins, 9, Tel: 936 58 97 02.

maig 10, 2011 Posted by | Baix Llobregat, Barcelona, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira d’artesania a Granera

Granera és un diminut, i molt coquetó, poblet, del Moianés. S’hi arriba des de Castellterçol, per la C-59 des de Barcelona, via Sant Feliu de Codines. De Castellterçol a Granera hi ha uns 8 kms. per una bonica carretera local. També podeu arribar-hi, o sortir-ne, per la porta del darrera, per Terrassa, pel coll d’Estenalles i, en baixar-lo, cal agafar a mà dreta la carretera de Sant Llorenç Savall, fins trobar el desviament cap a Granera. Això si, un bon fart de fer voltes. El més agradable fora una ruta circular que us permeti descobrir aquests paratges tan bucòlics i desconeguts. Entrar per un costat i sortir-ne per l’altre. Granera va patir un paorós incendi l’any 2003 i no s’ha refet del tot. Si avui us parlem de Granera és amb motiu de la seva fira d’artesania, molt familiar i animada, senzilla i casolana. Aprofiteu-la com una bona excusa per fer un volt pel poble i la comarca. Podreu gaudir de les vistes i del castell del segle XI, damunt de la seva imponent roca. O de la deliciosa capella romànica de Santa Cecília, just a l’entrada del poble. (A la foto). La fira omple els carrers medievals, que en altres dates estarien buits i deshabitats. La festa comença al matí, ben d’hora. A les 11h anirem des de la plaça de l’Era fins el Castell, normalment tancat, per fer-hi una visita guiada. A aquella hora també trobareu a l’aparcament davant del restaurant l’Esclopet, l’anomenada Medievàlia, uns rústecs jocs medievals per la canalla. Pels que esteu interessants en horts urbans, hi haurà un taller sobre l’hort de balcó a la ciutat. Al migdia vermut. I a les 6 de la tarda, a l’església parroquial de Sant Martí, recital de cant coral. Tot el dia trobareu parades d’artesania, de productes de la terra i un servei de bar a càrrec dels joves de la vila. Us recomanem aquesta sortida familiar, pel paisatge del lloc, per la fira, per l’ambient relaxat i amable, pel poble i el seu castell, pels bons productes exposats, i perquè està només a 45 kms. de Barcelona, i creureu que sou a un centenar!. Podeu dinar a la fira, de picnic o al restaurant del poble, l’únic, bo i tradicional: L’Esclopet. Però reserveu: Tef: 93 866 84 39. Animeu-vos a conèixer Granera!

Granera es un diminuto, y muy coqueto, pueblo del Moianés. Se llega desde Castellterçol, por la C-59 desde Barcelona, ​​vía Sant Feliu de Codines. De Castellterçol hasta Granera hay unos 8 kms. por una bonita carretera local. También se puede llegar, o salir, por la puerta trasera, por Terrassa, por el col de Estenalles y, al bajar, hay que coger a mano derecha la carretera de Sant Llorenç Savall, hasta encontrar el desvío hacia Granera. Eso si, muchas curvas. Lo más agradable será hacer una ruta circular que permita descubrir estos parajes tan bucólicos y desconocidos. Entrar por un lado y salir por el otro. Granera sufrió un pavoroso incendio en el año 2003 y no se ha repuesto aún. Però si hoy os hablamos de Granera es con motivo de su feria de artesanía, muy familiar y animada, sencilla y casera. Aprovechenla como una buena excusa para dar una vuelta por el pueblo y la comarca. Podréis disfrutar de las vistas y del castillo del siglo XI, encima de su imponente roca. O de la deliciosa capilla románica de Santa Cecilia, justo a la entrada del pueblo. (En la foto). La feria llena las calles medievales que en otras fechas estan vacias. La fiesta comienza por la mañana, bien temprano. A las 11h iremos desde la plaza de la Era hasta el Castillo, normalmente cerrado, para hacer una visita guiada. A esa hora también encontraréis en el aparcamiento delante del restaurante Esclopet, la llamada Medievalia, unos rústicos juegos medievales para los niños. Para los que estáis interesados ​​en huertos urbanos, habrá un taller sobre el huerto de balcón en la ciudad. Al mediodía vermut. Y a las 6 de la tarde, en la iglesia parroquial de Sant Martí, recital de canto coral. Durante todo el día encontrarán puestos de artesanía, de productos gastronómicos de la tierra y un servicio de bar a cargo de los jóvenes de la villa. Les recomendamos esta salida familiar, por el paisaje del lugar, por la feria, por el ambiente relajado y amable, por el pueblo y su castillo, por los buenos productos expuestos, y porque está sólo a 45 kms. de Barcelona, aunque creeréis que se encuentra ¡a un centenar!. Pueden comer en la feria, de picnic o en el restaurante del pueblo, el único, bueno y tradicional: El Esclopet. Pero habrá que reservar: Tef: 93 866 84 39.

maig 9, 2011 Posted by | festes, medieval, mitjanes, Osona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Medina de Rioseco

Medina de Rioseco és Castella en estat pur. La vila dels almiralls, situada al nord de Valladolid, irradia severitat pels quatre costats, perfecció, sobrietat. Però conté, dins una conxa adusta, perles del millor art. Esglésies maravelloses com Santa Maria de Mediavilla, de planta renaixentista, amb un retaure impressionant i amb la increible capella dels Benavente, obra mestra de l’art barroc a Espanya. També recomanem, sobretot aquest any 2011, la visita a la església de Santiago, on podreu gaudir d’una nova edició de l’exposició “Las Edades del Hombre“, sota el sugerent titol de “Passió”. El millor de la pintura i l’escultura de les catedrals de Castella reunit sota un mateix sostre. Tampoc no podeu perdreus el carrer major de la vila, amb els seus soportals. I, a la sortida, el fenomenal Museu de Art contingut dins del monestir de San Francisco. A l’altra banda de Medina trobareu algunes curiositats dignes de veure’s com la fábrica de farina, també museitzada i, just al costat la dársena del canal de Castella, faraónica i visionària obra de la il·lustració que pretenia obrir la meseta al mar. Si us queda temps aneu també a veure el Museu de Semana Santa, en una altra de les moltes esglésies que campen per la ciutat. A pocs llocs menjareu tan bé com a Rioseco. Se’ns farà difícil recomanar-vos un restaurant. Nosaltres vàrem dinar al restaurant Pasos Enlace, al final del carrer Major, aquí anomenat de Lázaro Alonso, 44. Tel: 983 70 10 02. Tot i que està situat entre dos altres establiments, la porta és petita i el nom canvia segons el rètol que mires, el trobareu. L’interior és amplíssim, decorat a la castellana, amb cadires de ferro i armadures. El menjar és tan contundent com la sala. Carta carota, però menú asequible. Vins de Ribera del Duero mortals de necessitat. Al costat està l’Astúries, del que ens van dir coses bones, com també ens recomanaren La Rua, a la carretera. També ens van parlar del Los Arcos, carrer de Armas, 4. Tel:  983 72 00 43. Encara hi ha alguns bars, al mateix carrer Major que fan menús del dia prou interessants. Per dormir ens va agradar l’Hotel Vittoria Colonna, al centre de Medina i amb bon restaurant.  Molt més sofisticat és un hotel molt singular, anomenat Los Almirantes, d’un luxe molt especial.  Amb SPA i restaurant. Quelcom més senzillet?. Teniu bons hostals, dels de tota la vida, com ara el Duque de Osuna. Hi ha una casa rural interessant, diferent i novedosa, a les afores, anomenada India Chica, i una de més tradicional a tocar del Canal de Castilla. Podeu fer de Medina de Rioseco centre d’una excursió per la comarca que us porti per la ruta dels castells, a Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre d’altres. O bé parar-hi en una ruta per Castella, quan passeu per Valladolid, Palència, Zamora… o a visitar, si hi aneu el 2011, la magnífica exposició de Las Edades del Hombre.

Medina de Rioseco es Castilla en estado puro. La villa de los almirantes, situada al norte de Valladolid, irradia severidad por los cuatro costados, perfección, sobriedad. Pero contiene, dentro de una concha adusta, perlas del mejor arte. Iglesias maravillosas como Santa María de Mediavilla, de planta renacentista, con un retablo impresionante y con la increíble capilla de los Benavente, obra maestra del arte barroco en España. También recomendamos, sobre todo este año 2011, la visita a la iglesia de Santiago, donde se podrá disfrutar de una nueva edición de la exposición “Las Edades del Hombre”, bajo el sugerente título de “Pasión”. Lo mejor de la pintura y la escultura de las catedrales de Castilla reunido bajo un mismo techo. Tampoco pueden perderse la calle mayor de la villa, con sus soportales. Y, a la salida, el fenomenal Museo de Arte contenido dentro del monasterio de San Francisco. Al otro lado de Medina encontrarán algunas curiosidades dignas de verse, como la fábrica de harina y, justo al lado, la dársena del canal de Castilla, faraónica y visionaria obra de la ilustración que pretendía abrir la meseta al mar. Si os queda tiempo id a ver el Museo de Semana Santa, en otra de las muchas iglesias que campan por la ciudad. En pocos lugares comeréis tan bien como Rioseco. Se nos hace difícil recomendaros un restaurante. Nosotros comimos en el Pasos Enlace, al final de la calle Mayor, aquí llamada de Lázaro Alonso, en el número 44. Tel: 983 70 10 02. Aunque está situado entre otros dos establecimientos, la puerta es pequeña y el nombre cambia según el rótulo que miras, lo encontraréis. El interior es amplísimo, decorado a la castellana, con sillas de hierro y armaduras. La comida es tan contundente como la sala. Carta cara, pero menú asequible. Vinos de Ribera del Duero, mortales de necesidad. Al lado está el Asturias, del que nos dijeron cosas buenas, como también nos recomendaron La Rua, en la carretera. También nos hablaron bién del Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. Todavía hay algunos bares, en la misma calle Mayor que hacen menús del día bastante interesantes. Para dormir nos gustó el Hotel Vittoria Colonna, en el centro de Medina y con buen restaurante. Mucho más sofisticado es un hotel muy singular, llamado Los Almirantes, de un lujo muy especial. Con SPA y restaurante. ¿Algo más sencillito?. Tienen buenos hostales, de los de toda la vida, como el Duque de Osuna. Hay una casa rural interesante, diferente y novedosa, en las afueras, llamada India Chica, y una más tradicional junto al Canal de Castilla. Pueden hacer de Medina de Rioseco centro de una excursión por la comarca, que les lleve por la ruta de los castillos, hasta Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre otros. O bien agregarla a una ruta por Castilla, al pasar por Valladolid, Palencia, Zamora …  Si vais en 2011, la magnífica exposición de Las Edades del Hombre no puede perderse de vista.

maig 8, 2011 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Toro

Toro, a les vores del riu Duero, anclada al seu passat, mira passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila, amb unes línies clares i esborronadores. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica que, si fos francesa, veuriem reproduïda arreu del món. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són molt, molt boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns, i que ben aviat seran famosos arreu. Al temps!. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres ja ho vam fer: el Viuda Rica, al carrer Rejadora, 7, Tel: 980 69 15 81, ‎ o el “Alegria” a la mateixa Plaza Mayor, número 10, tel: 980 69 00 85. Toro, una parada en la ruta per Castella i Lleó, indispensable!

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el Viuda Rica, en la calle Rejadora, 7, Tel.: 980 69 15 81, o el “Alegría” en la misma Plaza Mayor, número 10, tel: 980 69 00 85.

maig 7, 2011 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Badalona: festes de maig

Badalona, és a tocar de Barcelona. És una ciutat accessible, tot el dia i tota la nit en bus, en metro de la línia 2 i en tren de rodalies. Doncs bé, deiem, en aquesta ciutat tan propera, estan de festa durant el mes de maig. Estan de festa permanent, contínua. Si no us ho creieu, mireu-vos el programa. Veureu que no hi ha cap dia que no facin alguna cosa. I si parlem dels caps de setmana us direm: “us costarà triar”. Perquè hi ha actes per infants, molts, variats, a pilons. Des que aquest dissabte, amb la plantada del ninot del dimoni a la platja de Badalona, comencin les festes de maig, aquesta ciutat estarà de gresca tots els caps de setmana fins el juny. Us recomanem alguns actes familiars que ningú que visqui a Badalona, a Barcelona, o a les rodalies, pot perdre’s. Com ara el pregó, divendres 6, amb música i ball de l’Àliga, i concert popular. O el dissabte la bonica cercavila infantil a la Rambla, l’animació de la Tresca i la Ventresca, la trobada de gegants o un altre concert. El diumenge, 8 de maig, Festa del Badiu, tot el dia, al magnífic parc de Can Solei. Trabucaires, festa de la bicicleta, espectacles teatrals i musicals… tot a la nova plaça Pompeu Fabra, o pels carrers del casc antic, prop del mar. El dimarts 10, a la nit, un esdeveniment únic a Catalunya. La cremada del dimoni, a la platja, amb un maravellós castell de focs. Tones de pólvora!. I, tot seguit, un ball popular ja clàssic: el ball del Micaco o, si ho preferiu, un concert de de rumba. El dissabte 14 de maig, correfoc infantil a la Rambla, i el dels grans a continuació. Hi haurà diversos concerts durant les festes, de tota mena, clàssics, pop, folklòrics… a diferents punts. Diumenge 15, podeu gaudir de la fira de l’Arrop, d’una diada castellera, de la festa de las migas, dels gegants i de més música, de tota mena. Ja ho veieu, alegria i espectacles. Com ja hem dit, arribar a Badalona és molt senzill: amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, a tocar del mar i de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. I un Museu amb una ciutat romana a sota, molt interessant de veritat.  Hi ha bons llocs on dinar, pels voltants del carrer del Mar o per la Rambla. Teniu Can Frai, una boníssima pizzeria, el Caolila, o bé La Sargantana. Si us agraden les tapes: La bota de Aragón, possiblement el més allunyat. I si preferiu la pasta: La Tagliatella o Miranapoli. Quelcom més informal, el segon pis del forn Bertran, una fleca amb pretensions. A Badalona hi falta gent!

En Badalona, ​​cerca de Barcelona, ​​una ciudad accesible todo el día y toda la noche en bus, en metro de la línea 2 y tren de cercanías, línea C1, están de fiesta durante el mes de mayo. Están de fiesta permanente. Vean el programa. Veréis que no hay día que no hagan algo. Y si hablamos de los fines de semana os diremos: “les costará elegir”. Porque hay actos para niños, muchos, variados, a montones. Desde que este sábado, con la plantación del muñeco del demonio en la playa de Badalona, ​​comiencen las fiestas de mayo, esta ciudad estará de fiesta todos los fines de semana hasta junio. Les recomendamos algunos actos familiares que nadie que viva en Badalona, ​​en Barcelona, ​​o en los alrededores, puede perderse. Como el pregón, viernes 6, con música y baile del Àliga, y concierto popular. O el sábado la hermosa pasacalle infantil en la Rambla, la animación de la Tresca y la Ventresca, el encuentro de gigantes u otros conciertos y alegrias. El domingo, 8 de mayo, la Fiesta del Badiu, todo el día, en el magnífico parque de Can Solei. Trabucaires y fiesta de la bicicleta, espectáculos teatrales y musicales, todo en la nueva plaza Pompeu Fabra. El martes 10, por la noche, un acontecimiento único en Cataluña. La quema del demonio en la playa, con un maravilloso castillo de fuegos. ¡Toneladas de pólvora!. Y, seguidamente, un baile popular ya clásico: el baile del Micaco o un concierto de rumba. El sábado 14 de mayo, correfoc infantil en la Rambla, y el de los mayores, a continuación. Habrá varios conciertos de todo tipo, clásicos, pop, folclóricos … en diferentes puntos de la villa. Domingo 15, la feria del Arrop, diada castellera, fiesta de las migas, gigantes y más música de todo tipo. Ya lo veis, alegría y espectáculos. Como ya hemos dicho, llegar a Badalona es muy sencillo: con el tren de la línea C-1. La estación de Badalona queda en el centro mismo, junto al mar y  la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Centro y buscad aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y en la Plana. Si se deciden a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita, Y un Museo con una ciudad romana debajo, muy interesante, de verdad. Hay buenos lugares donde comer, por los alrededores de la calle del Mar o por la Rambla. Tienen allí Can Frai, o Caño 14, una buenísima pizzería, o el Caolila, o bien La Sargantana. La bota de Aragón, buenas tapas, sea posiblemente el más alejado. Y si prefieren la pasta: La Tagliatella o Miranapoli. Algo más informal, el segundo piso del horno Bertran, una panadería con pretensiones.

maig 6, 2011 Posted by | Barcelona, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de primavera a Navàs

La Fira de Primavera que te lloc al poble de Navàs és una interessant sortida familiar. És, cada any, pel segon diumenge després de la Pasqua. És ja una festa consolidada, de fa temps, i la podríem definir com una petita fira de mostres comarcal. Hi ha representat tot l’univers industrial, de serveis, ramader i agrícola de la zona. Ocupa el passeig i la pista esportiva. Hi ha programades moltes activitats lúdiques i culturals, que la fan atractiva per la canalla i les famílies, com ara espectacles de titelles, actuacions, teatre, concursos, gegants, cercaviles, sardanes, música, balls, espectacles de carrer… Evidentment el plat fort és la fira i els expositors en si. I el dia bo, pel que fa a activitats per la mainada, és el diumenge. Si us decidiu a pujar a Navàs, podeu fer un volt pel poble, pels entorns i els pobles del costat. Teniu a tocar la preciosa església de Sant Cugat del Racó, joia del romànic català, del segle XI, i amb planta de creu grega, que n’hi ha poques!. La veureu dalt d’un turó al poble veï de Castelladrall. No us perdeu les vistes i el paisatge, ben rurals. Santa Fe de Valldeperes també era romànic, però fou remodelat en època barroca. S’hi conserven dos interessants retaules barrocs del segle XVII. I encara hi ha, escampades pel terme, més esglésies d’un romànic més o menys conservat, i en un estat millor o pitjor. També es conserven les ruïnes del castell d’Adrall, del de Torroella i algunes cases fortes com l’Olivella. mb quatre capelles laterals el segle XVIII. Arribareu a Navàs pujant per la C-16 cap a Manresa i Berga, just passat Balsareny, una població, amb un bonic castell molt ben moblat, que podeu visitar tot anant o tornant. Per dinar teniu un munt de bars i restaurants al poble. D’entre ells us recomanem el clàssic i casolà Can Ramon, també la Fusta de Navas, a l’antiga carretera Berga, 46, dins el poble, Tel: 938 39 01 74 ‎ o bé el Jumi, carta, pizzes, i plats combinats. Bona primavera al Bages!

La Feria de Primavera que tiene lugar en el pueblo de Navàs es una interesante salida familiar. Se celebra, cada año, el segundo domingo después de la Pascua. Es ya una fiesta consolidada, desde hace tiempo, y la podríamos definir como una pequeña feria de muestras comarcal. Está representado todo el universo industrial, de servicios, ganadero y agrícola de la zona. Ocupa el paseo y la pista deportiva. Hay programadas muchas actividades lúdicas y culturales, que la hacen atractiva para los niños y las familias, como espectáculos de títeres, actuaciones, teatro, concursos, gigantes, pasacalles, sardanas, música, bailes, espectáculos de calle … Evidentemente el plato fuerte es la feria y los expositores en sí. Y el día bueno, en cuanto a actividades para los niños, es el domingo. Si se deciden a subir hasta Navàs, pueden dar un paseo por el pueblo, por los alrededores y los pueblos de al lado. Tienen allí la preciosa iglesia de Sant Cugat del Racó, joya del románico catalán, del siglo XI, y con su planta de cruz griega, ¡que haymuy pocas así!. La veréis sobre una colina en el pueblo vecino de Castelladral. No os perdáis las vistas y el paisaje, bien rurales. Santa Fe de Valldeperes también era románico, pero fue remodelado en época barroca. Se conservan dos interesantes retablos del siglo XVII. Y aún hay, esparcidas por el término, más iglesias de un románico más o menos conservado, y en un estado mejor o peor. También se conservan las ruinas del castillo de Adrall, del de Torroella y algunas casas fuertes como Olivella. Llegarán a Navàs subiendo por la C-16 hacia Manresa y Berga, justo pasado Balsareny, una población, con un bonito castillo muy bien amueblado, que podéis visitar yendo o volviendo. Para comer tienen un montón de bares y restaurantes en el pueblo. De entre ellos os recomendamos el clásico y casero Can Ramon, también la Fusta de Navas, en la antigua carretera Berga, 46, dentro del pueblo, Tel: 938 39 01 74 o bien el Jumi, carta, pizzas, y platos combinados.

maig 6, 2011 Posted by | Bages, festes, Hotels, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Temps de Flors a Girona!

No us ho podeu perdre, la recomanem cada any, hi anem nosaltres cada any!. Girona Temps de Flors, increible, fantàstica, una de les manifestacions més poètiques i boniques que es poden veure al món. I a més a la maravellosa Girona. Es tracta de la mostra “Girona, temps de flors”. Tot Girona ple de flors: carrers i places, patis, edificis nobles, monestirs i esglèsies, els banys jueus, escalinates, la catedral… la ciutat sencera plena de milers de flors. No hem vist res d’igual si exceptuem la Floriade, a Holanda. Girona ja es bonica sempre, però plena de flors és una passada. Això si, dissabtes i diumenges: una gentada, moltíssima gent. No es pot caminar, fins a ser agobiant. Cal anar-hi molt d’hora. Impossible aparcar. Pràcticament impossible moure’s. Paciència. Cerqueu altres dies i hores, si podeu. Dies entre setmana, o primeres hores del matí. Per dinar a Girona us recomanem un clàssic: Casa Marieta. Mai no defrauda. Cuina de mercat des de fa cent anys. Ara bé, reserveu o no menjareu a Girona. També bé el Boira, a la mateixa plaça. O el Pou del Call, al barri jueu. Distés i popular: el Museu del vi. Per dormir, si us cal, penseu en la cadena AC hotels, en el Carlemany, en l’hotel Històric o en el Ciutat de Girona. Tots fantàstics. Girona us espera!

No os lo podéis perder, la recomendamos cada año, ¡vamos nosotros cada año!. Girona Tiempo de Flores, increíble, fantástica, una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver en el mundo. Y además en la maravillosa Girona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Todo Girona lleno de flores: calles y plazas, patios, edificios nobles, monasterios e iglesias, los baños judíos, escalinatas, la catedral … la ciudad entera llena de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, en Holanda. Gerona ya es bonita siempre, pero llena de flores es una pasada. Eso si, sábados y domingos: un gentío, muchísima gente. No se puede caminar, hasta ser agobiante. Hay que ir muy temprano. Imposible aparcar. Prácticamente imposible moverse. Paciencia. Busquen otros días y horas, si pueden. Días entre semana, o primeras horas de la mañana. Para comer en Girona les recomendamos un clásico: Casa Marieta. Nunca defrauda. Cocina de mercado desde hace cien años. Ahora bien, reservar o no comer en Girona. También bien el Boira, en la misma plaza. O el Pozo del Call, en el barrio judío. Distendido y popular: el Museo del vino. Para dormir, si es necesario, consideren la cadena AC Hoteles, o en el Carlomagno, o en el hotel Histórico o en el Ciutat de Girona. Todos fantásticos.

maig 4, 2011 Posted by | festes, Girona, Hotels, mitjanes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Aerosport a Òdena

Òdena és una població de la comarca de l’Anoia, situada al nord de la capital, Igualada. Aquest poble te un aeròdrom que serà l’escenari on es celebrarà una bonica fira, anomenada Aerosport, un cap de setmana de maig. L’aeròdrom d’Òdena està situat a 2 quilòmetres a l’est d’Igualada, a uns 60 km. de Barcelona. S’hi arriba amb facilitat si preneu l’autovia A2, en direcció Lleida, abandonant-la a la sortida 557, acabat de passar el túnel del Bruc. L’aerodrom és grandet, i disposa de dues pistes, asfaltada i herba, de 900 metres de longitud, cosa que permet l’aterratge de bon nombre de petites aeronaus. La fira es desenvolupa en aquestes pistes i en els hangars. Hi ha un munt d’expositors, d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa, de les més variades temàtiques, totes relacionades amb el món de l’aviació. Tot i que hi haurà molta gent, aneu-hi d’hora, hi ha bon aparcament pels cotxes. També disposa de càmping i de diversos serveis, com ara enfermeria i restaurant. Durant tot el cap de setmana podreu disfrutar dels stands d’empreses aeronaútiques, on podreu veure les darreres novetats del sector. Disfrutareu molt si sou aficionats al tema. Si només voleu passar un bon dia amb els infants, llavors gaudireu de les avionetes, helicòpters, paramotors, aparells de vol a vela, ultralleugers i autogirs que hi haurà exposats, i que faran exhibicions de vol. Mai els veureu de tan aprop!. I si voleu, podreu fer el vostre bateig aeri a preus raonables. També hi haurà simuladors de vol, pels menys agosarats. És bonica també l’exposició d’avions antics. En resum, un dia agradable, fent una activitat diferent, i la canalla bocabadada i al·lucinada. Els avions criden molt als petits de la casa!. Si no voleu dinar al restaurant de l’aeròdrom, ni fer picnic, arribeu-vos a Òdena, a  Cal Jeroni. O bé a Igualada, on hi ha molts bars i restaurants. Vinga, tota la família a volar!.

Òdena es una población de la comarca del Anoia, situada al norte de la capital, Igualada. Este pueblo tiene un aeródromo que será el escenario donde se celebrará una bonita feria, llamada Aerosport, un fin de semana de mayo. El aeródromo de Òdena está situado a 2 kilómetros al este de Igualada, a unos 60 km. de Barcelona. Se llega con facilidad si se toma la autovía A2, en dirección Lleida, abandonandola en la salida 557, justo acabando de pasar el túnel del Bruc. El aeródromo es grande, dispone de dos pistas, una asfaltada y otra de hierba, con 900 metros de longitud, lo que permite el aterrizaje de buen número de pequeñas aeronaves. La feria se desarrolla en estas pistas y en los hangares. Hay un montón de expositores, de toda Cataluña, España y Europa, de las más variadas temáticas, todas relacionadas con el mundo de la aviación. Aunque habrá mucha gente, hay que ir temprano, hay buen aparcamiento para los coches. También disponen de camping y de diversos servicios, como enfermería y restaurante. Durante todo el fin de semana podrán disfrutar de los stands de empresas aeronáuticas, donde podrán ver las últimas novedades del sector. Disfrutaréis mucho si sois aficionados al tema. Si sólo desean pasar un buen día con los niños, entonces disfrutarán también mucho de las avionetas, helicòpteros, paramotores, aparatos de vuelo a vela, ultraligeros y autogiros que habrá allí expuestos, y que harán exhibiciones de vuelo. ¡Nunca los veréis de tan cerca!. Y si queréis, podréis hacer vuestro bautizo aéreo a precios razonables. También habrá simuladores de vuelo, para los menos atrevidos. Es bonita también la exposición de aviones antiguos. En resumen, un día agradable, haciendo una actividad diferente, y los niños boquiabiertos y alucinados. Los aviones llaman mucho a los pequeños de la casa. Si no quieren comer en el restaurante del aeródromo, ni hacer picnic por allí, acercaos a Òdena, a Cal Jeroni. O bien bajad hasta Igualada, donde hay muchos bares y restaurantes.

maig 3, 2011 Posted by | festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers