Sortides familiars

Salidas en família

Grimaldi Lines

Què tal un viatge familiar per mar?. Que tal no haver de conduïr fins Itàlia?. Els vaixells de la línia Grimaldi disten molt de ser un creuer de luxe. Però el preu tampoc és el mateix. I no són un vaixells atrotinats. Si bé no hi trobareu avingudes amb botigues, ni sales de cinema, ni un Spa Center, la veritat és que ofereixen un interior cuidat, neteja decent, espais amplis i sales acollidores. Per les famílies amb nens son una bona opció per poder fer una ruta diferent, més ambiciosa. Sortir de Barcelona a les 23,45 de la nit per arribar a Livorno (Pisa) a les 19,30, o bè surt a les 22,15 per arribar a Civitaveccia (Roma) a les 18,45 de la tarda de l’endemà. Un dia sencer en vaixell. Pero un dia que t’estalvia moltes hores de carretera, una nit d’hotel a Marsella o Gènova, bronques amb els infants, cansanci… En aquest ferry disposareu d’un camarot exterior, (ull de bou, no balcó), amb lliteres per a 4 persones, més sopar, dinar i esmorzar per tots,  per uns 600 o 700 €, segons temporada i antelació de la reserva. Anar i tornar. El cotxe viatja gratis. Amb totes les vostres maletes, amb pilons d’equipatge, sense cap mena de restricció. Amb tot el que creieu que necessitareu. Feu números. Avió, impossible. I us cal llogar un auto a l’arribar. No tot són flors i violes però. Si bé la nit passa ràpid, el dia es fa etern. Porteu molta, molta lectura, o un curs de ioga. Sort que els nens i nenes pul·lulen al seu lliure albir, sense molestar massa. Porteu molta aigua i uns quants entrepans. La piscina és definitivament petita. És descoberta i només obre a l’estiu, quan el vaixell va ple fins la bandera. La sala de jocs pels menuts, poc menys que una birria. El menjar és correcte, però no apte per paladars “guormants”. Si tot va bé, tot és fabulós. Si hi ha retard, molts camions, molts cotxes o molta gent, les cues es fan llarguíssimes, tot és pesat, interminable. Malgrat tot, agafar el Grimaldi a Barcelona una nit de divendres, i ser dissabte a la tarda a Roma, amb el teu cotxe, sense haver gastat  un euro en benzina, en dinar, en sopar, en xuxes, en parades, és tota una passada. Sobretot per a pares i mares amb un parell de fills. I des de Livorno teniu Pisa, Lucca i Florència a menys de 100 kms. Increible, oi?. I des de Civitaveccia, Roma a l’abast, i Nàpols. I pels més grandets, Pompeia i Herculà. I si sou més rodamons, doncs podeu ensar en Cerdenya, (el vaixell de Roma hi para de l’Abril a l’Octubre), o bé en Sicília (750 kms de Roma), o des de Livorno, una escapada a Venecia, (500 kms), o a Croàcia, (800 kms). Un somni. Si teniu diners per llençar cal saber que podeu anar en suite de llit de matrimoni i dues lliteres, gaudir d’un petit Casino, d’un Spa reduït i d’un restaurant en lloc del self service del menú estàndard. Però, creieu-nos, no val la pena. Penseu en el vaixell si voleu fer una mica d’Europa sense perdre el patrimoni, la paciencia o l’enteniment. Els vostres fills i filles s’ho passaran bomba. Experiència iniciàtica. Bateig de mar. Només la primera vegada. Després, com tot, ja els cansarà una mica. Mireu-vos la web de Grimaldi Lines, on trobareu tota la informació i podreu fer la reserva via Internet. Evidentment molt millor fora de temporada alta, en ponts, vacances de Nadal i Setmana Santa. Més liat a l’estiu. Impossible a l’agost. Si us decidiu us recomanem els Novotel La Rustica, a Roma, i l’Osmanoro a Florència. Mireu-vos-els a la web de Novotel. Vinga, a navegar!

¿Qué tal un viaje familiar por mar?. ¿Que tal no tener que conducir hasta Italia?. Los barcos de la línea Grimaldi distan mucho de ser un crucero de lujo. Pero el precio tampoco es el mismo. Y no son un barcos destartalados. Si bien no encontraréis avenidas con tiendas, ni salas de cine, ni un Spa Center, la verdad es que ofrecen un interior cuidado, limpieza decente, espacios amplios y salas acogedoras. Para las familias con niños son una buena opción para poder hacer una ruta diferente, más ambiciosa. Salir de Barcelona a las 23,45 de la noche para llegar a Livorno (Pisa) a las 19,30, o bién salir a las 22,15 para llegar a Civitaveccia (Roma) a las 18,45 de la tarde del día siguiente. Un día entero en barco. Pero un día que te ahorra muchas horas de carretera, una noche de hotel en Marsella o Génova, broncas con los niños, cansancio … En este ferry dispondreis de un camarote exterior, (con ojo de buey, no con balcón), con literas para 4 personas, más cena, comida y desayuno para todos, por unos 600 ó 700 €, según temporada y antelación de la reserva. Ida y vuelta. El coche viaja gratis. Con todas vuestras maletas, con montones de equipaje, sin ningún tipo de restricción. Con todo lo que creeis que vais a necesitar. Haz las cuentas. Avión, imposible. Y necesitaríais alquilar un auto al llegar. No todo el monte es orégano pero esto pinta bién. Ahora hablemos de las pegas. Si bien la noche pasa rápido, el día se hace eterno. Llevad mucha, mucha lectura, o un curso de yoga. Suerte que los niños y niñas pululan a su libre albedrío, sin molestar demasiado. Llevad mucha agua y unos cuantos bocadillos. La piscina es definitivamente pequeña. Es descubierta y sólo abre en verano, cuando el barco va lleno hasta la bandera. La sala de juegos para los pequeños, poco menos que una birria. La comida es correcta, pero no del todo apta para paladares “guormants”. Si todo va bien, todo es fabuloso. Si hay retraso, muchos camiones, muchos coches o mucha gente, las colas se hacen larguísimas, todo es pesado, interminable. A pesar de todo, coger el Grimaldi en Barcelona una noche de viernes, y el sábado por la tarde estar en Roma, con tu coche, sin haber gastado un euro en gasolina, en comida, en cena, en chuches, en paradas, es toda una pasada. Sobre todo para padres y madres con un par de hijos. Y desde Livorno teneis Pisa, Lucca y Florencia a menos de 100 kms. Increíble, ¿verdad?. Y desde Civitaveccia, Roma al alcance, y Nápoles. Y para los más mayorcitos, Pompeya y Herculano. Y si sois más trotamundos, pues ya podeis pensar en Cerdeña, (el barco de Roma para allí de Abril a Octubre), o bien en Sicilia (a 750 kms de Roma), o desde Livorno, en una escapada a Venecia, (500 kms), o Croacia, (800 kms). Un sueño. Si tienen dinero para tirar deben saber que se puede ir en suite de cama de matrimonio y dos literas, disfrutar de un pequeño Casino, de un Spa reducido y de un restaurante en lugar del self service del menú estándar. Pero, creednos, no vale la pena. Piensen en el barco si desean ver un poco de Europa sin perder el patrimonio, la paciencia o la lucidez. Sus hijos se lo pasarán bomba. Experiencia iniciática. Bautizo de mar. Sólo la primera vez. Después, como todo, ya los cansará un poco. Evidentemente mucho mejor fuera de temporada alta, en puentes, vacaciones de Navidad y Semana Santa. Más liado en verano. Imposible en agosto.

març 13, 2011 Posted by | Europa, Italia, Molt llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La Costiera Amalfitana

La Costa entre Sorrento, al sud de Nàpols, i Salerno, és molt possiblement la més bonica del món. Així, com sona. No només per les vistes, que són d’escàndol, sinó pels poblets mariners que penjen de les faldes de les muntanyes. Unes serralades que cauen a pic damunt un Mediterrani blau, turquesa, profund i bellíssim. Una carretera d’infart, estreta, plena de corbes i revolts, no apte per a cardíacs ni per a conductors novells, recorre la Costiera en tota la seva longitud, uns 35 kms. Però no penseu que podreu veure aquesta joia, patrimoni mundial de la humanitat, en una hora o dues, Us caldrà, com a mínim, un dia sencer. Primer per la velocitat. No passareu mai de 60 kms hora, com a molt!. Impossible. Seguidament per les bellesses que cal veure. Parareu a cada instant a fotografiar poblets i cales, a admirar cada racó de mar, cada vall encaixat, cada torrent que devalla amb fúria, amb “furore” dels cims. Menció a banda mereixen els pobles i poblets. Cadascún pot ocupar hores i hores de la vostra atenció. Si deixem de banda Sorrento i la seva extraordinària península, la primera parada serà Positano. Un poblet mariner, de cases blanques i de colors, amb una de les úniques platges de la zona. Avui està ocupat per botigues d’artesania i de moda d’arreu del món. No senzills establiments. Botigues d’alta costura, d’art amb majúscules, amb pintors i esculptors, en altre temps “hippies”, avui mil·lionaris. I us fareu un fart de pujar i baixar escales. Aparcament impossible. Deixeu el cotxe al parking de Genaro, malgrat pagareu l’hora a preu d’or. Seguidament travessareu Praiano, per arribar a la perla de la Costiera: Amalfi. Una ciutat medieval esplèndida, avui dia un poble de cases puríssimes, carrers amb voltes, i amb una catedral excelsa. No us perdeu el claustre de “il Paraiso”. Celestial. Atrani, a tocar, te una església coquetona damunt una roca amb les cases de la vila enganxades. Foto de postal.  Deixeu un moment la costa per pujar a Ravello. Vistes incomparables, una catedral normanda i unes villes medievals de somni. No us perdeu Villa Rufulo, (a la foto), tot i el preu de l’entrada. (Un robatori). Segueien pobles menors: Minori, Maiori, fins arribar a Cetara, que ens te el cor robat. Quatre cases, un castell vora el mar, res… però encantador. Tanca la costa Vietri sul mare, amb la ceràmica típica del país, i Salerno, la capital del principat normand, acollidora i bulliciosa, perversa i ingenua, monumental i canalla. Ens encanta Salerno, no podem fer-hi més. Si viatgeu amb infants, allotgeu-vos a al Novotel Arechi de Salerno. Una elecció intel·ligent. La Costiera Amalfitana és un destí que cal fer una vegada a la vida, però millor que no sigui a l’estiu. La teniu a l’abast a uns 40 kms. al sud de Nàpols. Bon viatge!.

La Costa entre Sorrento, al sur de Nápoles, y Salerno, es muy posiblemente la más bonita de Italia, y del mundo. Así, como suena. No sólo por las vistas, que son de escándalo, sino por los pueblos marineros que cuelgan de las faldas de las montañas. Unas sierras que caen a pico sobre un Mediterráneo azul, turquesa, profundo y bellísimo. Una carretera de infarto, estrecha, llena de curvas y más curvas, no apta para cardíacos ni para conductores noveles, recorre la Costiera en toda su longitud, unos 35 kms. Pero no penséis que podréis ver esta joya, patrimonio mundial de la humanidad, en una hora o dos. Necesitareis, como mínimo, un día entero. Primero por la velocidad. No pasaréis nunca de 60 kms hora, ¡como mucho!. Imposible. Seguidamente por las bellezas que hay que ver. Pararemos a cada instante a fotografiar pueblos y calas, a admirar cada rincón de mar, cada valle encajado, cada torrente que baja con furia, con “furore” de las cumbres. Mención aparte merecen los pueblos. Cada uno puede ocupar horas y horas de su atención. Si dejamos de lado Sorrento y su extraordinaria península, la primera parada será Positano. Un pueblo marinero, de casas blancas y de colores, con una de las únicas playas de la zona. Hoy está ocupado por tiendas de artesanía y de moda de todo el mundo. No sencillos establecimientos. Tiendas de alta costura, de arte con mayúsculas, con pintores y escultores, en otro tiempo “hippies”, hoy millonarios. Y os hartaréis de subir y bajar escaleras. Aparcamiento imposible. Dejad el coche en el parking de Genaro, a pesar de que pagareis la hora a precio de oro. Seguidamente atravesaréis Praiano, para llegar a la perla de la Costiera: Amalfi. Una ciudad medieval espléndida, hoy en día un pueblo de casas purísimas, calles cubiertas, y con una catedral excelsa. No os perdáis el claustro de “il Paraiso”. Celestial. Necesitareis comer en Amalfi. Todo es muy caro, muy turístico. Os recomendamos un pequeño restaurante, escondido en un callejón: Pizzería “Il Teatro”. Via E. Marini, 19. 089.872473. El pueblo de Atrani, al lado de Amalfi, tiene una iglesia preciosa sobre una roca con las casas de la villa pegadas. Foto de postal. Dejad un momento la costa para subir a Ravello. Vistas incomparables, una catedral normanda y unas villas medievales de ensueño. No os perdáis Villa Rufulo, (en la foto), aunque el precio de la entrada sea un robo. Siguen pueblos menores: Minori, Maiori, hasta llegar a Cetara, que nos tiene el corazón robado. Cuatro casas, un castillo junto al mar, nada… pero encantador. Cierra la costa Vietri sul mare, con la cerámica típica del país, y Salerno, la capital del principado normando, acogedora y bulliciosa, perversa y ingenua, monumental y canalla. Nos encanta Salerno, no podemos hacer nada para evitarlo. Si viajan con niños, alojense en el Novotel Arechi de Salerno. Una elección inteligente. La Costiera Amalfitana es un destino que hay que hacer una vez en la vida, pero mejor que no sea en verano. La tienen a solo unos 40 kms. al sur de Nápoles. ¡Buen viaje!.

març 13, 2011 Posted by | Art, Europa, Hotels, Italia, medieval, Natura, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Aplec de Muntanyola

Foto: Anna Mora

Possiblement pocs d’entre vosaltres sàpigueu on es troba el petit poblet de Muntanyola. Encara menys gent sabrà que el diumenge de març més proper a Sant Isidre Llaurador s’hi fa un aplec a l’esplanada davant de l’ermita de St.Quirze i Sta. Julita. I és una llàstima, perquè aquest aplec és una veritable festa popular, en un lloc molt adient per a famílies amb nens. Si no plou us podem assegurar que sera una diada molt engrescadora. S’hi celebra la tradicional festa de l’Arbre i una fira de natura que ha anat guanyant any a any en participació i lluiment. Hi haura tota mena d’activitats pensades per compartir en família; fira d’artesans, de productes natural, exposicions de bestiar, globus aerostàtic, trenet, plantada d’arbres, actuació de castelleres i geganters, tallers, activitats esportives com ara tir amb arc o pista d’obstacles. També exhibicions de la vida de pagès: pastors, llenyatoires, bosquetans… L’organització és esplèndida, el lloc encantador, amb molt d’espai per còrrer i divertir-se. Possiblitat de fer picnic. Servei de bar tot el dia. Arribeu-vos fins l’esplanada de l’església de St.Quirze i Sta.Julita, a Muntanyola, per gaudir de l’ambient màgic d’un aplec a la Plana de Vic. L’església de Sant Quirze i Santa Julita és un gran edifici barroc, amb una rectoria immensa adosada. A l’interior, no sempre visitable, hi ha un munt de preciosos retaules, un a cada capella, i el fastuós retaure de l’altar major. La millor manera de fer cap a Muntanyola és agafar la C-17 fins a l’entrada de Vic Sud, i d’allà la carretera BV-4316, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà cal rendre la BV-4317 cap a Muntanyola, fins trobar indicada l’ermita. Un dia ben bonic!. A Muntanyola la natura és especialment generosa, i convida a passar-hi un cap de setmana. Hi ha cases rurals molt boniques, com ara El Dalmau, o Can Riera, o bé les tres pallisses rehabilitades de Can Serrarrica. Totes tres són una monada.

Posiblemente pocos viajeros sepan donde se encuentra el pequeño pueblo de Muntanyola. Aunque menos gente sabrá aún que el domingo de marzo más próximo a San Isidro Labrador se celebra allí una romería en la explanada delante de la ermita de St.Quirze y Sta. Julita. Y es una lástima, porque este encuentro es una verdadera fiesta popular, en un lugar muy adecuado para familias con niños. Si no llueve os podemos asegurar que será un día muy divertido. Se celebra la tradicional fiesta del Árbol y una feria de naturaleza que ha ido ganando año a año en participación y lucimiento. Habrá todo tipo de actividades pensadas para compartir en familia; feria de artesanos, de productos naturales, exposiciones de ganado, globo aerostático, trenecito, plantada de árboles, actuación de castellers y gigantes, talleres, actividades deportivas como tiro con arco o pista de obstáculos. También exhibiciones de la vida de payés: pastores o  leñadores. La organización es espléndida, el lugar encantador, con mucho espacio para correr y divertirse. Posibilidad de hacer picnic. Servicio de bar todo el día. Acercaos hasta la explanada de la iglesia de St. Quirze y Sta. Julita, en Muntanyola, para disfrutar del ambiente mágico de un encuentro en la Plana de Vic. La iglesia de Sant Quirze y Santa Julita es un gran edificio barroco, con una rectoría inmensa adosada. En el interior, no siempre visitable, hay un montón de preciosos retablos, uno en cada capilla, y el fastuoso retablo del altar mayor. La mejor manera de llegar a Muntanyola es coger la C-17 hasta la entrada de Vic Sur, y de allí la carretera BV-4316, hasta Santa Eulàlia de Riuprimer. Allí hay que tomar la BV-4317 hacia Muntanyola, hasta encontrar indicada la ermita. ¡Un día muy bonito!. En Muntanyola la naturaleza es especialmente generosa, e invita a pasar un fin de semana. Hay casas rurales muy bonitas, como El Dalmau, o Can Riera, o bien Can Serrarrica. Las tres son una monada.

març 12, 2011 Posted by | Art, festes, Hotels, mitjanes, Montseny, Natura, Osona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Trujillo

Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura. Aquesta regió és molt desconeguda pels viatgers. Les rutes turístiques pasen de llarg, la ignoren. Potser pel seu clima dur, auster, que no permet visitar-la a l’estiu sense morir-se de calor, ni a l’hivern sense pelar-se de fred. Però Trujillo, i Extremadura tota, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Aquesta regió te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes o certs paisatges del Tajo i els seus parcs naturals. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir,impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. O Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com La Isla del Gallo, un hotel “diferent”, fresc. Si no esteu per novetats, i us agrada l’estil clàssic, doncs el Francisco de Orellana, l’altre conqueridor nascut a Trujillo. La Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. També un hotel de la cadena NH Hoteles, el Santa Marta. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. (En la foto). Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como La Isla del Gallo, un hotel “diferente”, fresco. Si no estais por estas novedades, y os gusta el estilo clásico, pues el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. También un hotel de la cadena NH Hoteles, el Santa Marta. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

març 11, 2011 Posted by | Art, Extremadura, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Torcello

Venecia és un somni. Venecia enamora a primera vista. A tothom, grans, petits i mitjans. Però si aneu a Venecia i només veieu Venecia us perdreu una cosa molt important. Unes illes petites i bufones que suren en mig de la llacuna. Si aneu a Venecia només un dia o dos, llavors el pecat és venial, petit. Però si aneu a Venecia més dies, llavors és imperdonable. Perquè a escassa distància de la ciutat dels canals, amagades entre les brumes de la llacuna, hi ha una munió d’illes. Tres d’elles són molt visitables. Són Murano, Burano i Torcello. Avui us volem parlar d’aquesta darrera, Torcello. Perquè és la més llunyana, perqué és la menys turística i perquè és la més diferent. S’hi arriba en vaporetto molt fàcilment. Amb els vaporettos venecians de tota la vida. Hi ha una línia especial que fa les tres illes. És una travessia llarga, plàcida, divertida, de vistes maravelloses, deliqüescents, nostàlgiques i serenes damunt les aigües plàcides. Una travessia que, de ben segur, encantarà als vostres infants. El principal atractiu de l’illa és l’illa mateixa. Tranquil·la, plana, allunyada del brugit de Venecia. Però un cop allà bé caldrà fer alguna cosa, oi?. Doncs us recomanem que visiteu el Duomo de l’Assumpta, (a la foto), amb el seu campanile torçat. Un edifici bizanti amb reformes a cada segle que ha viscut. Bonics mosaics. Una altra esglèsia bonica a l’illa és Santa Fosca, amb el seu museu i els palaus que li fan costat. En general és una illa per passejar i contemplar. Contemplar com les dones més grans fan una mena de randes, o puntes de coixí, que venen als turistes. Contemplar la pau que s’hi respira. Si tanta calma és massa per vosaltres i els vostres infants, llavors podeu fer les tres illes en una jornada, incloent en la visita la singular Burano, de les casetes de colors, o la turística Murano, tota plena de botigues de souvenirs, especialment de vidre, del famós cristall de murano, també tot de coloraines!. Per dinar o dormir a Torcello només podem recomanar un lloc: la Locanda Cipriani. Un clàssic. Caret però autèntic. Itàlia en estat pur. Aneu a Torcello, sempre anyorareu tornar-hi!

Venecia es un sueño. Venecia enamora a primera vista. A todo el mundo, grandes, pequeños y medianos. Pero si vais a Venecia y sólo veis Venecia os perdereis algo muy importante. Unas islas pequeñas y lindas que flotan en medio de la laguna. Si vais a Venecia sólo un día o dos, entonces el pecado es venial, pequeño. Pero si vais a Venecia más días, entonces es imperdonable. Porque a escasa distancia de la ciudad de los canales, escondidas entre las brumas de la laguna, hay una multitud de islas. Tres de ellas son muy visitables. Son Murano, Burano y Torcello. Hoy os queremos hablar de esta última, Torcello. Porque es la más lejana, porque es la menos turística y porque es la más diferente. Se llega en vaporetto muy fácilmente. Con los vaporettos venecianos de toda la vida. Hay una línea especial que hace las tres islas. Es una travesía larga, plácida, divertida, de vistas maravillosas, delicuescentes, nostálgicas y serenas sobre las aguas plácidas. Una travesía que, a buen seguro, encantará a sus niños. El principal atractivo de la isla es la isla misma. Tranquila, plana, alejada del ruido turístico de Venecia. Pero una vez allí bien habrá que hacer algo, ¿verdad?. Pues os recomendamos que visitéis el Duomo de la Asunción, (en la foto), con su campanile torcido. Un edificio bizantino con reformas en cada siglo que ha vivido. Bonitos mosaicos. Otra iglesia hermosa en la isla es Santa Fosca, al lado mismo, con su museo y los palacios que le apoyan. En general es una isla para pasear y contemplar. Contemplar como las mujeres mayores hacen una especie de encaje de bolillos, que venden a los turistas. Contemplar la paz que se respira. Si tanta calma es demasiado para vosotros y vuestros niños, entonces podeis haceros las tres islas en una jornada, incluyendo en la visita la singular Burano, la de las casitas de colores, o la turística Murano, llena de tiendas de souvenirs, especialmente de vidrio, del famoso cristal de murano, ¡todo de colorines!. Para comer o dormir en Torcello sólo podemos recomendar un lugar: la Locanda Cipriani. Un clásico. Carillo pero auténtico. Italia en estado puro.

març 9, 2011 Posted by | Art, Hotels, Italia, Molt llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Tres tombs a Sant Vicenç de Castellet

Sant Vicenç de Castellet és un poble del Bages. Està situat al costat del riu Llobregat, a l’ombra de les serres de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. No és una vila gaire atractiva turísticament parlant, però pel març fan una festa dels tres tombs força agradable i lluïda. Ben de matí ja hi ha bullanga. Música, coets i passejada musical pel poble. A les 9, esmorzar popular amb coca i barreja. A migdia, benedicció de cavalls, cavalleries i cavallers. Seguidament cercavila de cavalls, carruatges, cavalleries i cavallers. A final del dia encara hi ha forces per organitzar un bon sarau, un ball de Sant Antoni amb orquesta en viu!. Si voleu aprofitar un xic més el dia, us recomanem una visita a un racó del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Potser fins i tot anar pel Pont de Vilomara i Rocafort fins al bellíssim poblet medieval de Mura, tota una descoberta. El millor del parc dins el terme de Castellet és el petit agregat de la Vallhonesta, amb la seva església romànica de Sant Pere, porta d’entrada al parc natural. També teniu per allà l’antic hostal de Sant Jaume, amb la seva ermita d’origen romànic. Mireu-vos la web del parc. A l’altra banda una altra bona opció: el fantàstic Massís de Montserrat amb l’Abadia benedictina de Montserrat, una fita indiscutible per qualsevol viatger familiar a Catalunya. A Sant Vicenç s’hi pot arribar en tren. La RENFE te estació de la línia C-4 Barcelona-Manresa. El FCG tenen també parada de la línia R-5 Barcelona-Manresa. Per la C-18 podeu arribar en mitja hora llarga. Cal sortir a la sortida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bé anar per l’Eix del Llobregat, la C -55 i C -16, pujant per Monistrol per l’antiga C-1411 Abrera-Puigcerdà.

Sant Vicenç de Castellet es un pueblo del Bages. Está situado junto al río Llobregat, a la sombra de las sierras de Montserrat y de Sant Llorenç del Munt. No es una villa muy atractiva, turísticamente hablando, pero en marzo podeis ver allí la fiesta de San antonio, que es bastante bonita. Desde primera hora de la mañana ya hay bullanga. Música, cohetes y paseo musical por el pueblo. A las 9, almuerzo popular con coca y brebida.  A mediodía, bendición de caballos, caballerías y caballeros. A final del día todavía hay fuerzas para organizar un buen sarao, un baile de San Antonio, ¡con orquesta en vivo!. Si quieren aprovechar un poco más el día, les recomendamos una visita a un rincón cualquiera del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l’Obac. Quizás incluso ir por el Puente de Vilomara y Rocafort hasta el bellísimo pueblo medieval de Mura, todo un descubrimiento. Lo mejor del parque en el término de Castellet es el pequeño agregado de la Vallhonesta, con su iglesia románica de San Pedro, puerta de entrada al parque natural. También tiene por allí el antiguo hostal de Santiago, con su ermita de origen románico. Consulten en la web del parque. Al otro lado, otra buena opción: el fantástico Macizo de Montserrat con la Abadía benedictina de Montserrat, un hito indiscutible para cualquier viajero en Cataluña. A Sant Vicenç se puede llegar en tren. La RENFE tiene estación de la línea C-4 Barcelona-Manresa. Los FCG tienen también parada de la línea R-5 Barcelona-Manresa. Si vais en coche por la C-18, hay que salir tomando la salida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bien ir por el Eje del Llobregat, la C -55 y C -16, subiendo por Monistrol por la antigua C-1411 Abrera-Puigcerdà.

març 7, 2011 Posted by | Bages, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Osuna

Osuna és la capital del seu famós ducat. Una ciutat andalusa senyora, de carrers ben traçats, plens de palaus, de cases nobles, i de cases menor condició, però molt dignes, amb aparell de silleria, pedra i fusta. Amb uns balcons plens de flors i unes reixes espectaculars, que van de terra al primer pis. És un plaer extrem passejar per aquests carrers blancs, puríssims, inmaculats. Passejar i anar pujant fins el turó on s’alcen la colegiata i la universitat, (a la foto). La colegiata és una obra renaixentista. Sota la colegiata, a la cripta, hi ha el panteó dels Ducs d’Osuna una obra mestra del renaixement espanyol. Osuna són també les seves esglésies i convents, i com no podia ser d’altra manera, les seves processons de Setmana Santa. Osuna està a tocar de l’autovia A-92, en el centre d’Andalucia. És per tant un bon punt de sortida per excursions. Un bon lloc per anar a Sevilla, o cap a Carmona, o bé Écija, o fins a Antequera i Màlaga, a Còrdoba o a Estepa, i fins i tot Granada, que està més lluny. Per dormir i menjar teniu hotels amb un gran encant, com ara l‘Hospederia del Monasterio, a tocar de la colegiata, un lloc molt bonic. La Casa del Duque, o el Hostal del Caballo Blanco, un clàssic, on vàrem estar nosaltres ja fa uns anys, són més modestos, més senzills, però molt dignes. La Casona de Calderón fa honor al barroc andalús. A aquell horror al buit que omple els carrers, els temples, les cases i els bars. Perquè Osuna és barroca. Tant com el seu darrer duc, ric, vell, malalt i solter, que en el seu palau de Sevilla, amb vistes sobre el Guadalquivir, menjava cada nit en un plat de plata que després llençava al riu per veure com els infants nedaven per atrapar-lo. Fins que va acabar la seva fortuna. Esperem que disfruteu de la vila d’Osuna sense perdre gaire de la vostra fortuna!

Osuna es la capital de su famoso ducado. Una ciudad andaluza señorial, de calles bien trazadas, llenas de palacios, de casas nobles, y de casas menor condición, pero muy dignas, con aparato de sillería, piedra y madera. Con unos balcones llenos de flores y unas rejas espectaculares, que van desde el mismo suelo hasta el primer piso. Es un placer extremo pasear por estas calles blancas, purísimas, inmaculadas. Pasear e ir subiendo hasta el cerro donde se alzan la colegiata y la universidad, (en la foto). La colegiata es una obra renacentista. Bajo la colegiata, en la cripta, se encuentra el panteón de los Duques de Osuna, una obra maestra del renacimiento español. Osuna son también sus iglesias y conventos, y como no podía ser de otra manera, sus procesiones de Semana Santa. Osuna está muy cerca de la autovía A-92, en el centro de Andalucia. Es por tanto un buen punto de partida para excursiones. Un buen lugar para ir a Sevilla, o hacia Carmona, o bien Écija, o hasta Antequera y Málaga, o hasta Córdoba o Estepa, e incluso Granada, que está aún más lejos. Para dormir y comer tenéis hoteles con un gran encanto, como la Hospedería del Monasterio, junto a la colegiata, un lugar muy bonito. La Casa del Duque, o el Hostal del Caballo Blanco, un clásico, donde estuvimos nosotros ya hace unos años. Són hoteles más modestos, más sencillos, pero muy dignos. La Casona de Calderón hace honor al barroco andaluz. A aquel horror al vacío que llena las calles, los templos, las casas y los bares. Porque Osuna es barroca. Tanto como su último duque, que rico, viejo, enfermo y soltero, tenia palacio de Sevilla, con vistas sobre el Guadalquivir, y comía cada noche en un plato de plata que luego tiraba al río para ver cómo los niños nadaban para atraparlo. Hasta que terminó con su fortuna.

març 6, 2011 Posted by | Andalucia, Art, Hotels, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: la festa de l’arròs a Sant Fruitós

Recordeu que el diumenge de carnestoltes, es celebra a Sant Fruitós de Bages, a tocar de Manresa i no gaire lluny de Barcelona, la festa de l’arròs, declarada festa nacional d’interès turístic. Mireu la nostra entrada a joanmolar.wordpress.com. Que vagi de gust!

Recordad que en Sant Fruitós de Bages, al lado de Manresa y no muy lejos de Barcelona, se celebra uno de los más típicos ágapes del domingo de Carnaval: La fiesta del arroz. Ved la entrada en nuestro blog: joanmolar.wordpress.com

març 4, 2011 Posted by | Bages, festes | , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Carnaval de l’Alt Maresme

Tots els carnavals són bonics, arreu se’n fan i son lluïts. Però prop de Barcelona, a Calella de la Costa, a Pineda de Mar, al Maresme, se’n fa un que va començar a ser una cosa casolana i ha anat esdevenint un petit Rio de Janeiro. Un carnestoltes amb molta carrossa, molta disfressa espectacular i molta pluma amb brillantons. Una rua força espectacular que val la pena que porteu a veure a tota la família. Perquè no és xabacà, ni estrident, sinó familiar i divertit. Les comparses, formades per gent del poble, gens professionals, que s’han treballat la roba i els decorats, ofereixen un nivell de qualitat força elevat. Nosaltres, de tard o de lluny, un any o altre, sempre tenim un moment per treure el nas per Calella i Pineda de Mar. Ja ho sabeu, si el dissabte de carnaval, a les 19.00 ben puntuals no teniu res més a fer, cap a Calella i Pineda!. I a la nit ball de carnestoltes amb orquestra en directe, en una fàbrica amb tot l’espai del món, a Can Llobet, i completament gratuït!. Arribareu molt fàcilment a Calella, o a Pineda, per l’autopista C-32, passat Mataró i Arenys. O bé amb els trens de rodalies de la línia C-1, agafant els que van fins a Blanes, amb parada a Calella o Pineda mateix.

Todos los carnavales son bonitos, pero cerca de Barcelona, en Calella de la Costa, en Pineda de Mar, en el Maresme, se hace uno que comenzó a ser algo casero y ha ido convirtiéndose en un pequeño Río de Janeiro. Un carnaval con mucha carroza, mucho disfraz espectacular y mucha pluma brillante. Un desfile bastante espectacular que vale la pena que lleve a ver a toda la familia. Porque no es estridente, sino familiar y divertido. Las comparsas, formadas por gente del pueblo, nada profesionales, que se han trabajado la ropa y los decorados, ofrecen un nivel de calidad bastante elevado. Nosotros, un año u otro, siempre tenemos un momento para pasarnos por Calella y Pineda de Mar. Ya lo sabéis, si el sábado de carnaval, a las 19.00, bien puntuales, no tienen mejor plan vayan hacia Calella y Pineda. Y por la noche baile de carnaval con orquesta en directo, en una fábrica con todo el espacio del mundo, en Can Llobet, y completamente ¡gratis!. Llegarán muy fácilmente hasta Calella, o Pineda, por la autopista C-32, pasado Mataró y Arenys. O bien con los trenes de cercanías de la línea C-1, tomando los que van hasta Blanes, con parada en Calella o Pineda mismo.

març 3, 2011 Posted by | curtes, festes, Maresme | , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Monteagudo de las Vicarias

Camí de Sòria, o de Madrid, per l’autovia A2, passat ja Calatayud, Ateca i Ariza, just al km. 186, trobareu la desviació, cap a Almazán, que en uns 9 km. us portarà fins Monteagudo de las Vicarías, en el límit just dels regnes de Castella i Aragó. A més d’un nom bén sonor, aquest petit poble castellà ofereix al viatger a qui agrada la història, els seus castells i la seva església parroquial gòtica, a més dels seus carrerons i placetes, les seves muralles i alguna torre. També existeix un petit embassament que, en certes èpoques de l’any, atreu a ocells diversos. Peró Monteagudo viu de la seva silueta retallada, amb la vila amuntegada en el turó del castell, vigilant del no-res, de l’espai puríssim i infinit dels horitzons de la extremadura soriana. Del castell adossat a l’església de Nostra Senyora de la Muela, joia gòtica, dels segles XV i XVI, amb un retaule major esplèndit, preciós, i un púlpit espectacular, i unes claus de volta meravelloses. Enganxat a ella l’espectacular castell de Monteagudo, amb la seva peculiar torre pentagonal. Passegin sense rumb pels estrets carrerons d’aquesta vila, d’aires aragonesos, moriscos, avançada de Castella. D’altra banda, podreu observar la decadència suau i discreta. El ferrocarril abandonat, les terres de secà amb pocs braços per cultivar-les. Un món que ha mort amb dignitat. Si ho desitgen, poden veure, als afores del poble, en un terreny simplement lunar, les ruïnes d’un altre castell. Allà s’alcen, visibles des de la carretera 116, les parets altre temps poderoses i tel.lúriques del castell de la Ratlla. Per allà hi ha també l’ermita de Nostra Senyora de la Torre. Si esteu cansats de córrer per l’autovia Madrid – Barcelona, si ja heu parat altres vegades en la meravella cistercenca de Santa Maria de la Huerta, per cert molt propera a Monteagudo, sortiu de la carretera, desvieu-vos uns pocs kms. i aneu fins a Monteagudo, encara que només sigui una sola vegada en la vostra vida. També podeu incloure aquest bellíssim lloc en una ruta per Sòria. Una experiència que no oblidareu, visitant Santa Maria de la Huerta, Monteagudo, Morón, Almazán, Berlanga de Duero, El Burgo de Osma o Medinaceli. Es pot dormir al poble en una senzilla casa rural, amb habitacions netes i acollidores, que està just a la plaça del castell, i de l’església. Es diu “Las Vicarias“. Sòria, la terra més dura, us espera.

Camino de Soria, o de Madrid, por la autovia A2, pasado ya Calatayud, Ateca y Ariza, justo en el km. 186, encontrareis la desviación, hacia Almazán, que en unos 9 km. os llevará hasta Monteagudo de las Vicarías, en la linde justa de los reinos de Castilla y Aragón. Además de un nombre bién sonoro este pequeño pueblo castellano ofrece al viajero que gusta de la historia, sus castillos y su iglesia parroquial gótica, además de sus callejas y plazuelas, sus murallas y alguna torre. También un pequeño embalse que, en ciertas épocas del año, atrae a pájaros diversos. Peró Monteagudo vive de su silueta recortada, con la villa amontonada en el cerro del castillo, vigilante de la nada, del espacio purísimo e infinito de los horizontes de la extremadura soriana. Del castillo adosado a la iglesia de Nuestra Señora de la Muela, joya gótica, de los siglos XV y XVI, con un retablo mayor esplèndido, precioso, y un púlpito espectacular, y unas claves de bóveda maravillosas. Pegado a ella el espectacular castillo de Monteagudo, con su peculiar torre pentagonal. Paseen sin rumbo por las estrechas callejuelas de esta villa, de aires aragoneses, moriscos, adelantada de Castilla. Por lo demás, decadència suave y discreta. El ferrocarril abandonado, las tierras de secano con pocos brazos para cultivarlas. Un mundo que muere con dignidad. Si lo desean, pueden ver, en las afueras del pueblo, en un terreno simplemente lunar, las ruinas de otro castillo. Allí se alzan, visibles desde la carretera 116, las paredes otro tiempo poderosas y telúricas del castillo de la Raya. Por allí está también la ermita de Nuestra Señora de la Torre. Si estais cansados de correr por la autovia Madrid – Barcelona, si ya habeis parado otras veces en la maravilla cisterciense de Santa María de Huerta, por cierto muy cercana a Monteagudo, salid de la carretera, desviaros unos pocos kms. y ved Monteagudo, aunque solo sea una sola vez en vuestra ruta. También podeis incluir este bellísimo lugar en una ruta por Soria. Una experiéncia que no olvidareis, visitando Santa Maria de la Huerta, Monteagudo, Morón, Almazán, Berlanga de Duero, El Burgo de Osma o Medinaceli. Se puede dormir en el pueblo en una senzilla casa rural, con habitaciones límpias y acogedoras, que está justo en la plaza del castillo, y de la iglesia. Se llama Las Vicarias.

març 3, 2011 Posted by | Art, Castella, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers