Sortides familiars

Salidas en família

Grimaldi Lines

Què tal un viatge familiar per mar?. Que tal no haver de conduïr fins Itàlia?. Els vaixells de la línia Grimaldi disten molt de ser un creuer de luxe. Però el preu tampoc és el mateix. I no són un vaixells atrotinats. Si bé no hi trobareu avingudes amb botigues, ni sales de cinema, ni un Spa Center, la veritat és que ofereixen un interior cuidat, neteja decent, espais amplis i sales acollidores. Per les famílies amb nens son una bona opció per poder fer una ruta diferent, més ambiciosa. Sortir de Barcelona a les 23,45 de la nit per arribar a Livorno (Pisa) a les 19,30, o bè surt a les 22,15 per arribar a Civitaveccia (Roma) a les 18,45 de la tarda de l’endemà. Un dia sencer en vaixell. Pero un dia que t’estalvia moltes hores de carretera, una nit d’hotel a Marsella o Gènova, bronques amb els infants, cansanci… En aquest ferry disposareu d’un camarot exterior, (ull de bou, no balcó), amb lliteres per a 4 persones, més sopar, dinar i esmorzar per tots,  per uns 600 o 700 €, segons temporada i antelació de la reserva. Anar i tornar. El cotxe viatja gratis. Amb totes les vostres maletes, amb pilons d’equipatge, sense cap mena de restricció. Amb tot el que creieu que necessitareu. Feu números. Avió, impossible. I us cal llogar un auto a l’arribar. No tot són flors i violes però. Si bé la nit passa ràpid, el dia es fa etern. Porteu molta, molta lectura, o un curs de ioga. Sort que els nens i nenes pul·lulen al seu lliure albir, sense molestar massa. Porteu molta aigua i uns quants entrepans. La piscina és definitivament petita. És descoberta i només obre a l’estiu, quan el vaixell va ple fins la bandera. La sala de jocs pels menuts, poc menys que una birria. El menjar és correcte, però no apte per paladars “guormants”. Si tot va bé, tot és fabulós. Si hi ha retard, molts camions, molts cotxes o molta gent, les cues es fan llarguíssimes, tot és pesat, interminable. Malgrat tot, agafar el Grimaldi a Barcelona una nit de divendres, i ser dissabte a la tarda a Roma, amb el teu cotxe, sense haver gastat  un euro en benzina, en dinar, en sopar, en xuxes, en parades, és tota una passada. Sobretot per a pares i mares amb un parell de fills. I des de Livorno teniu Pisa, Lucca i Florència a menys de 100 kms. Increible, oi?. I des de Civitaveccia, Roma a l’abast, i Nàpols. I pels més grandets, Pompeia i Herculà. I si sou més rodamons, doncs podeu ensar en Cerdenya, (el vaixell de Roma hi para de l’Abril a l’Octubre), o bé en Sicília (750 kms de Roma), o des de Livorno, una escapada a Venecia, (500 kms), o a Croàcia, (800 kms). Un somni. Si teniu diners per llençar cal saber que podeu anar en suite de llit de matrimoni i dues lliteres, gaudir d’un petit Casino, d’un Spa reduït i d’un restaurant en lloc del self service del menú estàndard. Però, creieu-nos, no val la pena. Penseu en el vaixell si voleu fer una mica d’Europa sense perdre el patrimoni, la paciencia o l’enteniment. Els vostres fills i filles s’ho passaran bomba. Experiència iniciàtica. Bateig de mar. Només la primera vegada. Després, com tot, ja els cansarà una mica. Mireu-vos la web de Grimaldi Lines, on trobareu tota la informació i podreu fer la reserva via Internet. Evidentment molt millor fora de temporada alta, en ponts, vacances de Nadal i Setmana Santa. Més liat a l’estiu. Impossible a l’agost. Si us decidiu us recomanem els Novotel La Rustica, a Roma, i l’Osmanoro a Florència. Mireu-vos-els a la web de Novotel. Vinga, a navegar!

¿Qué tal un viaje familiar por mar?. ¿Que tal no tener que conducir hasta Italia?. Los barcos de la línea Grimaldi distan mucho de ser un crucero de lujo. Pero el precio tampoco es el mismo. Y no son un barcos destartalados. Si bien no encontraréis avenidas con tiendas, ni salas de cine, ni un Spa Center, la verdad es que ofrecen un interior cuidado, limpieza decente, espacios amplios y salas acogedoras. Para las familias con niños son una buena opción para poder hacer una ruta diferente, más ambiciosa. Salir de Barcelona a las 23,45 de la noche para llegar a Livorno (Pisa) a las 19,30, o bién salir a las 22,15 para llegar a Civitaveccia (Roma) a las 18,45 de la tarde del día siguiente. Un día entero en barco. Pero un día que te ahorra muchas horas de carretera, una noche de hotel en Marsella o Génova, broncas con los niños, cansancio … En este ferry dispondreis de un camarote exterior, (con ojo de buey, no con balcón), con literas para 4 personas, más cena, comida y desayuno para todos, por unos 600 ó 700 €, según temporada y antelación de la reserva. Ida y vuelta. El coche viaja gratis. Con todas vuestras maletas, con montones de equipaje, sin ningún tipo de restricción. Con todo lo que creeis que vais a necesitar. Haz las cuentas. Avión, imposible. Y necesitaríais alquilar un auto al llegar. No todo el monte es orégano pero esto pinta bién. Ahora hablemos de las pegas. Si bien la noche pasa rápido, el día se hace eterno. Llevad mucha, mucha lectura, o un curso de yoga. Suerte que los niños y niñas pululan a su libre albedrío, sin molestar demasiado. Llevad mucha agua y unos cuantos bocadillos. La piscina es definitivamente pequeña. Es descubierta y sólo abre en verano, cuando el barco va lleno hasta la bandera. La sala de juegos para los pequeños, poco menos que una birria. La comida es correcta, pero no del todo apta para paladares “guormants”. Si todo va bien, todo es fabuloso. Si hay retraso, muchos camiones, muchos coches o mucha gente, las colas se hacen larguísimas, todo es pesado, interminable. A pesar de todo, coger el Grimaldi en Barcelona una noche de viernes, y el sábado por la tarde estar en Roma, con tu coche, sin haber gastado un euro en gasolina, en comida, en cena, en chuches, en paradas, es toda una pasada. Sobre todo para padres y madres con un par de hijos. Y desde Livorno teneis Pisa, Lucca y Florencia a menos de 100 kms. Increíble, ¿verdad?. Y desde Civitaveccia, Roma al alcance, y Nápoles. Y para los más mayorcitos, Pompeya y Herculano. Y si sois más trotamundos, pues ya podeis pensar en Cerdeña, (el barco de Roma para allí de Abril a Octubre), o bien en Sicilia (a 750 kms de Roma), o desde Livorno, en una escapada a Venecia, (500 kms), o Croacia, (800 kms). Un sueño. Si tienen dinero para tirar deben saber que se puede ir en suite de cama de matrimonio y dos literas, disfrutar de un pequeño Casino, de un Spa reducido y de un restaurante en lugar del self service del menú estándar. Pero, creednos, no vale la pena. Piensen en el barco si desean ver un poco de Europa sin perder el patrimonio, la paciencia o la lucidez. Sus hijos se lo pasarán bomba. Experiencia iniciática. Bautizo de mar. Sólo la primera vez. Después, como todo, ya los cansará un poco. Evidentemente mucho mejor fuera de temporada alta, en puentes, vacaciones de Navidad y Semana Santa. Más liado en verano. Imposible en agosto.

març 13, 2011 Posted by | Europa, Italia, Molt llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La Costiera Amalfitana

La Costa entre Sorrento, al sud de Nàpols, i Salerno, és molt possiblement la més bonica del món. Així, com sona. No només per les vistes, que són d’escàndol, sinó pels poblets mariners que penjen de les faldes de les muntanyes. Unes serralades que cauen a pic damunt un Mediterrani blau, turquesa, profund i bellíssim. Una carretera d’infart, estreta, plena de corbes i revolts, no apte per a cardíacs ni per a conductors novells, recorre la Costiera en tota la seva longitud, uns 35 kms. Però no penseu que podreu veure aquesta joia, patrimoni mundial de la humanitat, en una hora o dues, Us caldrà, com a mínim, un dia sencer. Primer per la velocitat. No passareu mai de 60 kms hora, com a molt!. Impossible. Seguidament per les bellesses que cal veure. Parareu a cada instant a fotografiar poblets i cales, a admirar cada racó de mar, cada vall encaixat, cada torrent que devalla amb fúria, amb “furore” dels cims. Menció a banda mereixen els pobles i poblets. Cadascún pot ocupar hores i hores de la vostra atenció. Si deixem de banda Sorrento i la seva extraordinària península, la primera parada serà Positano. Un poblet mariner, de cases blanques i de colors, amb una de les úniques platges de la zona. Avui està ocupat per botigues d’artesania i de moda d’arreu del món. No senzills establiments. Botigues d’alta costura, d’art amb majúscules, amb pintors i esculptors, en altre temps “hippies”, avui mil·lionaris. I us fareu un fart de pujar i baixar escales. Aparcament impossible. Deixeu el cotxe al parking de Genaro, malgrat pagareu l’hora a preu d’or. Seguidament travessareu Praiano, per arribar a la perla de la Costiera: Amalfi. Una ciutat medieval esplèndida, avui dia un poble de cases puríssimes, carrers amb voltes, i amb una catedral excelsa. No us perdeu el claustre de “il Paraiso”. Celestial. Atrani, a tocar, te una església coquetona damunt una roca amb les cases de la vila enganxades. Foto de postal.  Deixeu un moment la costa per pujar a Ravello. Vistes incomparables, una catedral normanda i unes villes medievals de somni. No us perdeu Villa Rufulo, (a la foto), tot i el preu de l’entrada. (Un robatori). Segueien pobles menors: Minori, Maiori, fins arribar a Cetara, que ens te el cor robat. Quatre cases, un castell vora el mar, res… però encantador. Tanca la costa Vietri sul mare, amb la ceràmica típica del país, i Salerno, la capital del principat normand, acollidora i bulliciosa, perversa i ingenua, monumental i canalla. Ens encanta Salerno, no podem fer-hi més. Si viatgeu amb infants, allotgeu-vos a al Novotel Arechi de Salerno. Una elecció intel·ligent. La Costiera Amalfitana és un destí que cal fer una vegada a la vida, però millor que no sigui a l’estiu. La teniu a l’abast a uns 40 kms. al sud de Nàpols. Bon viatge!.

La Costa entre Sorrento, al sur de Nápoles, y Salerno, es muy posiblemente la más bonita de Italia, y del mundo. Así, como suena. No sólo por las vistas, que son de escándalo, sino por los pueblos marineros que cuelgan de las faldas de las montañas. Unas sierras que caen a pico sobre un Mediterráneo azul, turquesa, profundo y bellísimo. Una carretera de infarto, estrecha, llena de curvas y más curvas, no apta para cardíacos ni para conductores noveles, recorre la Costiera en toda su longitud, unos 35 kms. Pero no penséis que podréis ver esta joya, patrimonio mundial de la humanidad, en una hora o dos. Necesitareis, como mínimo, un día entero. Primero por la velocidad. No pasaréis nunca de 60 kms hora, ¡como mucho!. Imposible. Seguidamente por las bellezas que hay que ver. Pararemos a cada instante a fotografiar pueblos y calas, a admirar cada rincón de mar, cada valle encajado, cada torrente que baja con furia, con “furore” de las cumbres. Mención aparte merecen los pueblos. Cada uno puede ocupar horas y horas de su atención. Si dejamos de lado Sorrento y su extraordinaria península, la primera parada será Positano. Un pueblo marinero, de casas blancas y de colores, con una de las únicas playas de la zona. Hoy está ocupado por tiendas de artesanía y de moda de todo el mundo. No sencillos establecimientos. Tiendas de alta costura, de arte con mayúsculas, con pintores y escultores, en otro tiempo “hippies”, hoy millonarios. Y os hartaréis de subir y bajar escaleras. Aparcamiento imposible. Dejad el coche en el parking de Genaro, a pesar de que pagareis la hora a precio de oro. Seguidamente atravesaréis Praiano, para llegar a la perla de la Costiera: Amalfi. Una ciudad medieval espléndida, hoy en día un pueblo de casas purísimas, calles cubiertas, y con una catedral excelsa. No os perdáis el claustro de “il Paraiso”. Celestial. Necesitareis comer en Amalfi. Todo es muy caro, muy turístico. Os recomendamos un pequeño restaurante, escondido en un callejón: Pizzería “Il Teatro”. Via E. Marini, 19. 089.872473. El pueblo de Atrani, al lado de Amalfi, tiene una iglesia preciosa sobre una roca con las casas de la villa pegadas. Foto de postal. Dejad un momento la costa para subir a Ravello. Vistas incomparables, una catedral normanda y unas villas medievales de ensueño. No os perdáis Villa Rufulo, (en la foto), aunque el precio de la entrada sea un robo. Siguen pueblos menores: Minori, Maiori, hasta llegar a Cetara, que nos tiene el corazón robado. Cuatro casas, un castillo junto al mar, nada… pero encantador. Cierra la costa Vietri sul mare, con la cerámica típica del país, y Salerno, la capital del principado normando, acogedora y bulliciosa, perversa y ingenua, monumental y canalla. Nos encanta Salerno, no podemos hacer nada para evitarlo. Si viajan con niños, alojense en el Novotel Arechi de Salerno. Una elección inteligente. La Costiera Amalfitana es un destino que hay que hacer una vez en la vida, pero mejor que no sea en verano. La tienen a solo unos 40 kms. al sur de Nápoles. ¡Buen viaje!.

març 13, 2011 Posted by | Art, Europa, Hotels, Italia, medieval, Natura, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

   

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 48 other followers