Sortides familiars

Salidas en família

Fira d’hivern a Malgrat

Malgrat de Mar es una bonica població marinera a l’extrem nord de la comarca, també ben marinera, del Maresme. Hi podeu arribar ben fàcilment des de Barcelona per l’autopista C-32 i per la C-31, sortint passat Calella. També molt senzilla l’arribada amb tren de la línia C-1, baixant a l’estació de Malgrat, on paren tots els convois que van cap a Blanes. Malgrat te bona platja, un nucli de carrers antics al voltant de l’esglèsia i l’ajuntament, tots tirats a cordill, però sense un interès excessiu i la zona humida de la desembocadura de la Tordera, que encara no s’ha posat en valor. També un bonic parc, anomenat de Francesc Macià, del castell, o popularment del croissant, on els nens i nenes s’ho passaran d’alló més bé, perquè és molt bonic, molt gran i molt diferent.  Al·lucinareu d’un espai tan perfecte per la canalla. Tota mena de petites atraccions, regaladors, tobogans. Al mateix parc podeu dinar de picnic o bé al restaurant La Torreta. Menú i carta, servei ràpid, eficiència a bon preu. Però si avui us suggerim Malgrat com una sortida familiar no és pel seu maravellós parc, sinó amb motiu de l’anomenada fira d’hivern. No deixa de ser una iniciativa dels comerciants dels carrers cèntrics de la vila. Una iniciativa per acabar de liquidar existències. Però és bonic veure plens de paradetes els carrers del Carme, Desclapers, de Mar i de Ramon Turró. Paradetes que no són només d’articles de botiga, sinó d’artesania i gastronomia. Hi haurà també una petita part dedicada a una mostra d’oficis antics, així com un taller de vidre bufat. Tot això te lloc tradicionalment un dissabte de febrer. Animeu-vos i aneu fins Malgrat de Mar per veure l’animació de la fira d’hivern. I si voleu més, podeu visitar la vila veïna de Blanes, o el castell de Palafolls, molt proper. Un matí entretingut!

Malgrat de Mar es una bonita población marinera en el extremo norte de la comarca, también marinera, del Maresme. Se puede llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autopista C-32 y por la C-31, saliendo pasado Calella. También muy sencilla la llegada en tren de la línea C-1, bajando en la estación de Malgrat, donde paran todos los convoyes que van hacia Blanes. A pesar de tener buena playa, un núcleo de calles antiguas alrededor de la iglesiay la zona húmeda de la desembocadura del Tordera, Malgrat és una zona que aún no se ha puesto en valor turístico. Tiene el pueblo también un bonito parque, llamado de Francesc Macià, del castillo, o popularmente del croissant, donde los niños y niñas se lo pasarán genial, porque es muy bonito, muy grande y muy diferente. Alucinante un espacio tan perfecto para los niños. Todo tipo de pequeñas atracciones, columpios, toboganes. En el mismo parque se puede comer de picnic o en el restaurante La Torreta. Menú y carta, servicio rápido y eficiente a buen precio. Pero hoy os sugerimos Malgrat como una salida familiar no por ese parque maravilloso, sinó con motivo de la llamada feria de invierno. No deja de ser una iniciativa de los comerciantes de las calles céntricas de la villa. Una iniciativa para acabar de liquidar existencias. Pero es bonito ver llenas de tenderetes las calles del Carmen, Desclapers, de Mar y de Ramon Turró. Puestos que no son sólo de artículos de las tiendas, sino de artesanía y gastronomía. Habrá también una pequeña parte dedicada a una muestra de oficios antiguos, así como un taller de vidrio soplado. Todo ello tiene lugar tradicionalmente un sábado de febrero. Animaros y bajad hasta Malgrat de Mar para ver la animación de la feria de invierno. Y si queréis más, podéis visitar la villa vecina de Blanes, o el castillo de Palafolls, muy cercano.

febrer 10, 2011 Posted by | festes, Maresme, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira del Fàjol a Batet de la Serra

Batet de la Serra és un poblet diminut. Tan petit era que Olot se’l va menjar. De tota manera Batet no te res a veure amb Olot. Està envoltat de boscos i prats ubèrrims, fantàstics, en un entorn rural maravellós. Batet de la Serra el trobareu si sortiu d’Olot per la carretera que porta a Santa Pau, als volcans i a la fageda. Trobareu l’indicatiu a mà esquerra de la carretera, ben indicat. El poble es composa d’una església, Santa Maria de Batet i quatre cases, a més dels masos dispersos, aquí i allà, pel bucòlic paisatge, sempre verd. Batet te molts motius per decidir que hi aneu. Capelles i ermites perdudes als camps, com la Trinitat, romànica. També trobareu paratges evocadors, com la Font Faja, o els prats de Can Frontana, d’un lirisme desfermat on, precisament té lloc la fira que us volem comentar. Finalment, és a Batet on s’alcen els millors cons volcànics de tota la comarca de la Garrotxa. Volcans mítics, bonics, com ara el Puig Astrol, el Pujalòs , el Puig de la Garça o el super-didàctic Croscat, que mostra les seves entranyes a qui les vulgui veure. Doncs bé, en aquest poblet, en l’escenari idíl·lic dels paratges de can Frontana te lloc la Fira del Fàjol, normalment el segon diumenge de febrer. El programa inclou el tradicional ball d’en Batoies, una demostració de l’art de batre, ventar i moldre el fajol feta pels mateixos pagesos del poble, tallers per infants, com ara taller de llana, de xocolata, o de picapedrer. Al migdia missa solemne i, seguidament, un d’aquells dinars populars que tan ens enamoren d’aquestes trobades a la muntanya de Girona. Els preus de la vianda seran populars. Hi haurà també servei de bar, amb esmorzars i dinars, o begudes pels que fan picnic. A més el grup de restaurants de la cuina volcànica, tots ells molt recomanables, oferirà durant la fira, degustacions de farinetes i creps de fajol, a preus d’escàndol. Si no dineu a la fira, heu de saber que aquests restaurants de Cuina Volcànica elaboraran, a tota la comarca, un menú gastronòmic del fajol. A Batet hi ha molts i bons restaurants. Us recomanem el restaurant l’Hostal dels Ossos, Tel: 972.26.61.34. Fora de Batet, una mica més lluny, a la Vall d’en Bas, som adictes al restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Per dormir teniu un càmping molt bonic, i una casa de colònies, La Cànova, molt rústica, en un entorn fantàstic, on hem estat moltes vegades. Vinga!, cap a Batet!.

Batet de la Serra es un pueblo diminuto. Tan pequeño era que Olot se lo comió. De todos modos Batet no tiene nada que ver con Olot. Está rodeado de bosques y prados ubérrimos, fantásticos, en un entorno rural maravilloso. Batet de la Serra lo encontraréis fàcil si salís de Olot por la carretera que lleva a Santa Pau, a los volcanes y al hayedo d’en Jordà. Encontrarán el indicador a mano izquierda de la carretera, bien señalado. El pueblo se compone de una iglesia, Santa María de Batet y cuatro casas, además de los caseríos dispersos, aquí y allá, por bucólico paisaje, siempre verde. Batet tiene muchos motivos para decidiros a que vayáis. Capillas y ermitas perdidas en los campos, como la Trinidad, románica. También encontrarán parajes evocadores, como la Fuente Faja, o los prados de Can Frontana, de un lirismo desatado donde, precisamente, tiene lugar la feria que os queremos comentar. Finalmente, es en Batet donde se alzan los mejores conos volcánicos de toda la comarca de la Garrotxa. Volcanes míticos, bonitos, como el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça o el super-didáctico Croscat, que muestra sus entrañas a quien las quiera ver. Pues bien, en este pueblecito, en el escenario idílico de los parajes de Can Frontana tiene lugar la Feria del alforfón, normalmente el segundo domingo de febrero. El programa incluye bailes, una demostración del arte de batir, balancear y moler el alforfón hecha por los mismos campesinos del pueblo, talleres para niños, como taller de lana, de chocolate, o de cantero. Al mediodía misa solemne y, seguidamente, uno de esos almuerzos populares que tanto nos enamoran de estos encuentros en la montaña de Girona. Los precios de la vianda serán populares. Habrá también servicio de bar, con desayunos y comidas, o bebidas para los que hacen picnic. Además el grupo de restaurantes de la cocina volcánica, todos ellos muy recomendables, ofrecerán durante la feria, degustaciones de gachas y crepes de alforfón, a precios de escándalo. Si no coméis en la feria, debeis  saber que estos restaurantes de Cocina Volcánica elaborarán, en toda la comarca, un menú gastronómico del alforfón. En Batet hay muchos y buenos restaurantes. Recomendamos el restaurante del Hostal dels Ossos. Tel: 972.26.61.34. Fuera de Batet, un poco más lejos, en la Vall d’en Bas, somos adictos al restaurante L’Hostalet, en Hostalets d’en Bas, Tel: 972.69.00.06. Para dormir tienen un camping muy bonito, y una casa de colonias, la Canova, muy rústica, en un entorno fantástico, donde hemos estado muchas veces.

febrer 9, 2011 Posted by | festes, Garrotxa, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: Cau de bruixes a Centelles

Normalment no solem recomanar dues vegades una sortida familiar, però fem excepció en fites molt interessant, com per exemple el Cau de Bruixes a Centelles. Aquesta és una festa especial. El poble sencer es transforma en lloc diabòlicament divertit. Hi haurà carrers engalanats amb motius de por, i espais concrets on la por encara s’acumula més. També cercaviles que recorreran tots els espais embruixats del centre del poble. Trobadors, un gran Mercat Màgic a la porta medieval i les muralles. Actuació de gegants, de tabalers, de diables. Espectacles teatrals i musicals, dances i ballades. Exposicions i tallers per infants i grans. Un carreró on us tiraran el tarot, o us faran la lectura de mans. Rituals per aprendre, i rutes per l’entorn del poble, a llocs més que màgics. En suma, diversió garantida, sorpresa assegurada. La canalla petita pot patir una mica, perquè l’ambientació és molt bona. A banda de la festa de les bruixes, una anada a Centelles és molt recomanable. És una noble població medieval de la comarca d’Osona, molt fàcilment accessible des de Barcelona, ja que està situada al costat de l’autovia C-17, la que va a Vic, just a la sortida del congost de Tagamanent. Anant-hi per l’autovia de l’Ametlla, es tracta d’una hora de cotxe. Centelles te moltíssim atractius turístics, com per exemple el seu casc  antic, amb la plaça major, on hi ha el palau dels comtes de Centelles, i que és el centre de la festa de les bruixes. La vila antiga de Centelles conserva els portals de les muralles, just on hi ha el mercat medieval esotèric. Els embotits de Centelles són legendaris, i boníssims. A les afores es poden visitar els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Si us agrada molt caminar podreu accedir des de Centelles al seu antic castell roquer, situat dalt d’un escarpat turó. I fins arribar a l’indret conegut com a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Per dinar per allà teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem Les Brases, al carrer  Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estòmacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Aquest cap de setmana: Centelles!.

Normalmente no solemos recomendar dos veces una salida familiar, pero hacemos una excepción en hitos muy interesante, como por ejemplo el Cau de Bruixes en Centelles. Esta es una fiesta especial. El pueblo entero se transforma en lugar diabólicamente divertido. Habrá calles engalanadas con motivos de miedo, y espacios concretos donde el miedo todavía acumula más. También habrá pasacalles que recorrerán todos los espacios embrujados del centro del pueblo. Trovadores, un gran Mercado Mágico, actuación de gigantes, de tamborileros, de diablos. Espectáculos teatrales y musicales, danzas y bailes. Exposiciones y talleres. Un callejón donde os echarán el tarot, o os harán la lectura de manos. Rituales para aprender, y rutas por el entorno del pueblo, a lugares más que mágicos. En suma, diversión garantizada, sorpresa asegurada. Los niños pueden sufrir un poco de miedo, porque la ambientación es muy buena. Además de la fiesta de las brujas, ir a Centelles es muy recomendable. Es una noble población medieval de la comarca de Osona, muy fácilmente accesible desde Barcelona, ya que está situada junto a la autovía C-17, la de Vic, justo a la salida del desfiladero de Tagamanent. Yendo por la autovía de la Ametlla teneis una hora de coche. Centelles tiene muchísimos atractivos turísticos, como por ejemplo su casco antiguo, con la plaza mayor, donde está el palacio de los condes de Centelles, y que es el centro de la fiesta de las brujas. La villa antigua de Centelles conserva los portales de las murallas, justo donde está el mercado medieval esotérico. Los embutidos de Centelles son legendarios, y buenísimos. En las afueras se pueden visitar los molinos harineros, como el Molino de la Llavina, donde podrán ver cómo se hacen quesos, y comprarlos, ir a caballo o visitar el molino. Si les gusta caminar se puede acceder desde Centelles a su antiguo castillo roquero, situado sobre un escarpado cerro. Y hasta llegar al lugar conocido como la Sauva Negra, impresionante valle con un hayedo. Para comer tienen muchísimos bares y restaurantes. Recomendamos Las Brasas, en la calle Tarragona, 27, Tel. 938 811 086. Cocina casera de mercado y brasa. También el restaurante El Racó del Pi en la calle de la Fuente Caliente, 8, Tel. 938 810 450, donde hacen una especialidad de Centelles, ancestral y para estómagos fuertes: la Samfaina de Centelles, que es sangre y perdiz. Si os van las cosas más convencionales hay una pizzería en la avenida Ildefons Cerdà, 41-43, Tel. 938 813 265 donde encontrareis las típicas pizzas y pastas italianas, de toda la vida.

febrer 8, 2011 Posted by | festes, medieval, mitjanes, Osona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Passada de Sant Antoni a Badalona

Les passades de Sant Antoni són un dels pocs actes lúdics i festius populars que podem trobar en aquest desert fred que son els mesos de gener i febrer. Els cavalls i altres animalons, els carros, sovint farcits de grans embalums, la música de les orquestes, els caramels que volen, la canalla que xiscla, que bada els ulls davant les bèsties formidables, el Mossén beneïnt els bitxos… tot ben tradicional. Tot ben de casa. Un diumenge de febrer, l’any 2011 serà el 13 de febrer, te lloc aquesta lluïda desfilada a Badalona. Una bona oportunitat per passar un bon matí. Serà una matinal de carruatges, grans i petits cavalls omplint els carrers de Badalona.  I no penseu que és cosa d’ara mateix. Fa 135 anys que a la vila badalonina fan la passada de Sant Antoni Abat, o més cassolanament, la passada dels burros. Els confrares agafaran força amb un bon esmorzar a Can Cabanyes, una masia que avui és un centre cívic. Cap a les 11 del matí sortiran de Can Cabanyes, baixant pel passeig de Sant Joan, l’avinguda de Salvador Espriu, carrer del General Weyler, Indústria, Roger de Flor, Guifré, Arbres, Avinguda Martí Pujol, Francesc Layret, Riera Matamoros,  Santiago Rusiñol, Sant Pere, Sant Pau, i l’Avinguda President Companys, per acabar al davant del Museu Municipal de Badalona. Per cert que, parlant del Museu de Badalona, us recomanem vivament que un cop visionada la rua dels rucs i animalons, porteu els vostres infants a veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. Baetulo fou una ciutat molt important a la Catalunya romana imperial, i sota mateix del museu trobareu les restes. La museització és excel·lent, molt moderna. Una visita que agradarà als vostres infants. Arribareu a Badalona molt fàcilment en cotxe, està només a 10 kms. de Barcelona. O bé en tren, de la línia C1. O en bus, el B25 des de la plaça Urquinaona o en el metro, línia 2, la lila, fins a la darrera parada. Si us cal quedar-vos a dinar, podeu anar a un seguit de restaurant molt interessants. Com el CAOLILA, de disseny, al carrer Lleó, 79. Telf: 93.464.27.30. També Ca L’ARQUÉ, carn a la brassa, al carrer d’Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional català, al carrer de Sant Pere, 97, Tel. 93.384.51.70. CAN FRAI, un lloc gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una boníssima pizzeria és el CAÑO 14, al carrer de Cadis 17. Tel. 93.389.46.08. Tapes i racions d’ensomni a LA BOTA D’ARAGÓ, a costat del mar, al carrer de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallec de luxe: El PAZO RIBEIRO, al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un basc de molt prestigi TXISTU, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoria el MICACO’S, al carrer de Sant Anastasi, 102 Tel. 93 384 37 63. Petitó el DALT LA VILA, al carrer de la Font 6. Tel. 93.460.20.55.  Si us agrada la història i l’art enfileu-vos fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles. Animeu-vos i veniu a Badalona a veure la passada!.

Las pasadas de San Antonio son uno de los pocos actos lúdicos y festivos populares que podemos encontrar en este desierto frío que son los meses de enero y febrero. Los caballos y otros animales, los carros, a menudo llenos de grandes bultos, la música de las orquestas, los caramelos que vuelan, los niños que chillan, que abren los ojos ante las bestias formidables, el Mossén bendiciendo los bichos … todo bien tradicional. Todo con sabor de casa. Un domingo de febrero, el año 2011 será el 13 de febrero, tiene lugar esta lucida desfilada en Badalona. Una buena oportunidad para pasar una buena mañana. Será una matinal de carruajes y caballos llenando las calles de Badalona. Y no penséis que es cosa de ahora mismo. Hace 135 años que en la villa badalonesa tiene lugar el pase de San Antonio Abad, o más popularmente, la pasada de los burros. Los cofrades preparan fuerzas con un buen desayuno en Can Cabanyes, una masía que hoy es un centro cívico. Hacia las 11 de la mañana saldrán de Can Cabanyes, bajando por el paseo de Sant Joan, la avenida de Salvador Espriu, calle del General Weyler, Industria, Roger de Flor, Wifredo, Árbres, Avenida Martí Pujol, Francesc Layret, Riera Matamoros, Santiago Rusiñol, San Pedro, San Pablo, y la Avenida President Companys, para acabar por delante del Museo Municipal de Badalona. Por cierto que, hablando del Museo de Badalona, les recomendamos vivamente que una vez visionada la rúa de los burros y animales, llevéis a vuestros niños a ver la magnífica ciudad romana que se esconde bajo la actual. Baetulo fue una ciudad muy importante en la Cataluña romana imperial, y debajo del museo encontrarán los restos. La museización es excelente, muy moderna. Una visita que gustará a sus niños. Llegarán a Badalona muy fácilmente en coche, está sólo a 10 kms. de Barcelona. O bien en tren, de la línea C1. O en bus, el B25 desde la plaza Urquinaona o en el metro, línea 2, la lila, hasta la última parada. Para quedarse a comer, pueden ir a una serie de restaurante muy interesantes. Como el CAOLILA, de diseño, en la calle León, 79. Telf: 93.464.27.30. También Ca L’Arqué, carne a la brasa, en la calle de Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97, Tel. 93.384.51.70. Can Frai, un lugar gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, al lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio Txistu, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de Sant Anastasi, 102 Tel. 93384 37 63. Pequeño el DALT LA VILA, en la calle de la Fuente 6. Tel. 93.460.20.55. Si os gusta la historia y el arte enfilad hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra. No necesitarán quedarse a dormir, pero si lo tuvieran que hacer, les recomendamos el Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles.

febrer 7, 2011 Posted by | Barcelona, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Villerouge-Thermenes

Quina maravella aquest petit castell càtar, en una regió oblidada i perduda de la França del sud. Amagat, difícil de trobar, però en un entorn rural preciós, al mig d’un poblet molt bonic. Villerouge-Thermenes és terra àrida, difícil, de carreteres amb corbes, allunyat de tot arreu, però de tranquil·litat absoluta, de sensació de descoberta permanent. El trobareu al nord de Perpinyà, dins les Corbiéres, camí de Narbonne, però per l’interior, atravesant les muntanyes. Nosaltres hi aniriem per Tuchan, Castelnou i Albas. Tan el poble com el castell són molt bonics. Us portaran a l’edat mitjana sense voler-ho. Les quatre torres a cada costat, el pati, el torreó… com si fos de conte de fades. El petit riuet Lou, li besa la muralla. L’interior, ben restaurat, és visitable per un preu mòdic. Villerouge poble també mereix una visita. Carrers estrets, portes medievals, l’església de Saint-Etienne, amb un retaure renaixentista maravellós, el pont damunt del riu, l’aire, la pau… Acosteu-vos a les Corberes. Visiteu els seus magnífics castells càtars, com Aguilar, Arques, Perapertusa, Queribús, Termes… i tants d’altres. Gaudiu de les abadies milenàries, com Lagrasse o Fontfroide. Admireu les gorges dels seus rius intactes, la natura, els boscos, els poblets. Ideal per una ruta d’un parell, o tres de dies. Molt proper a Barcelona. Una sortida que recomanareu, sense cap mena de dubte. Podeu dinar i dormir a Lagrasse, a l’Hostellerie des Corbieres, un hotelet amb molt d’encant, i una taula gastronòmica. Molt proper a Villerouge, i al cor del país dels Càtars. Us convidem a una terra mítica, no us la perdeu!

Qué maravilla este pequeño castillo cátaro, en una región olvidada y perdida de la Francia del sur. Escondido, difícil de encontrar, pero en un entorno rural precioso, en medio de un pueblecito muy bonito. Villerouge-Thermenes es tierra árida, difícil, de carreteras con curvas, alejado de todas partes, pero de tranquilidad absoluta, de sensación de descubrimiento permanente. Lo encontraréis en el norte de Perpiñán, dentro de las Corbières, camino de Narbonne, pero por el interior, atravesando las montañas. Nosotros iríamos por Tuchan, Castelnou y Albas. Tanto el pueblo como el castillo son muy bonitos. Os llevarán a la Edad Media sin quererlo. Las cuatro torres a cada lado, el patio, el torreón … como si fuera de cuento de hadas. El pequeño río Lou, le besa la muralla. El interior, bien restaurado, se puede visitar por un precio módico. Villerouge pueblo también merece una visita. Calles estrechas, puertas medievales, la iglesia de Saint-Etienne, con un retablo renacentista maravilloso, el puente sobre el río, el aire, la paz … Sube hasta las Corbières. Visita sus magníficos castillos cátaros, como Aguilar, Arques, Perapertusa, Quéribus, Térmes… y tantos otros. Disfruten de las abadías milenarias, como Lagrasse o Fontfroide. Admiren las gargantas de sus ríos intactos, la naturaleza, los bosques, los pueblos. Ideal para una ruta de un par, o tres, de días. Muy cercano a Barcelona. Una salida que recomendarán, sin lugar a dudas. Pueden comer y dormir en Lagrasse, en la Hostellerie des Corbieres, un hotelito con mucho encanto, y una mesa gastronómica. Muy cercano a Villerouge, y en el corazón del país de los Cátaros.

febrer 6, 2011 Posted by | Art, Càtars, França, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu la Fira de Molins de Rei

Recordatori: el primer cap de setmana de febrer te lloc a Molins de Rei, ben a tocar de Barcelona i la seva àrea, una de les fires més grans que podeu veure a Catalunya, i potser a Espanya. Es tracta de la famosa fira de la Candelera de Molins de Rei, que ja porta 160 anys muntant-se. (2011). Ja son anys!. Tot el centre urbà de Molins de Rei, i mireu que és ben gran, està literalment ocupat per la fira. És una aconteixement increible. En aquest gegantí mercat podeu trobar-hi qualsevol estri, objecte o vegetal. Perquè es tracta, en principi, d’una fira pagesa. Per això hi trobareu arbres, plantes, maquinaria pels camps i bestiar. Però també jardineria i planta per decoració. I no hi falten oli, vi, cava i gastronomia variada, ni automòbils. Ni tampoc brocanters, artistes i artesans, mostra d’oficis i altres. Per si això no fos prou, s’hi fan trobades de coleccionisme, hi ha música i animació pels infants, teatre, geganters i un espai lúdic pels menuts, l’anomenada fira infantil, amb atraccions i un parc. Agafeu el tren fins Molins de Rei, a 20 minuts de Barcelona, que us deixarà al mig de la gresca. Desaconsellable el cotxe, perquè el rebombori que s’organitza és realment molt gros. Però si no hi ha més remei, arribeu-hi per la AP-2, o A-2, i intenteu trobar forat als pàrquings. Un matí, o una tarda, del dissabte, o del diumenge. Tan se val. A Molins de Rei fan una bona fira!.

Recordatorio: el primer fin de semana de febrero tiene lugar en Molins de Rei, muy cerca de Barcelona y su área, una de las ferias más grandes que podéis ver en Cataluña, y quizá en España. Se trata de la famosa feria de la Candelaria de Molins de Rei, que ya lleva 160 años montándose. (2011). ¡Ya son años!. Todo el centro urbano de Molins de Rei, y mirad que es bién grande, está literalmente ocupado por la feria. Es un acontecimiento increíble. En este gigantesco mercado se puede encontrar cualquier utensilio, objeto o vegetal. Porque se trata, en principio, de una feria campesina. Por eso encontraréis árboles, plantas, maquinaria y ganado. Pero también jardinería y plantas para decoración. Y no faltan aceite, vino, cava y gastronomía variada, ni automóviles. Ni tampoco artistas y artesanos, muestra de oficios y otros. Por si fuera poco, se hacen encuentros de coleccionismo, hay música y animación para los niños, teatro, gigantes y un espacio lúdico para los pequeños, la llamada feria infantil, con atracciones y un parque. Tomen el tren hasta Molins de Rei, a 20 minutos de Barcelona. Os dejará en medio de la juerga. Desaconsejable el coche, porque el revuelo que se organiza es realmente muy grande. Pero si no hay más remedio, llegaros por la AP-2, o A-2, e intentad encontrar hueco en los parkings. Una mañana, o una tarde, del sábado, o del domingo. No importa. ¡En Molins de Rei hay una buena feria!.

febrer 5, 2011 Posted by | Baix Llobregat, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Santíssim Misteri a Cervera

Potser no heu parat mai a Cervera, o hi heu parat poc, sense prestar-hi massa atenció. Mal fet. Perquè Cervera és una bonica població. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya, de Lleida. Cervera és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius molt importants. Cervera és una vila molt antiga. Plena de monuments. S’hi passa tot hora per aquesta ciutat, per anar al Pirineu, per anar a Madrid. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, i fins la B-25, el modern eix transversal, es donen cita a les portes de Cervera. Està molt ben comunicada, ja ho podeu veure, però poca gent para a Cervera. Avui us donarem un motiu per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. La celebració de la festa major d’hivern, una festivitat que es perd en la nit dels temps, com tantes altres coses en aquesta ciutat un poc embruixada i tan antiga. Aneu a Cervera amb motiu de la celebració del Santíssim misteri. Un aconteixement religiós que ha traspassat el fet eclesial per esdevenir tot un referent de la música coral, de la música coral de qualitat, al nostre país. Sempre la primera setmana de febrer. El dissabte, a la tarda nit, a la maravellosa església de Santa Maria, joia gótica catalana, podreu assistir al solemníssim i tradicional “Cant de les Completes”. Un esdeveniment potent, corprenedor, solemne i que ha passat els segles per nosaltres. Aneu-hi ben bé una hora abans, o no entrareu al temple. Aquella nit hi haurà actes més profans, com un festival pel jovent. L’endemà, al matí, ofici solemne i concurs de sardanes revesses. A la tarda, un ball concert de l’orquestra Maravella. Encara quedem més actes. Cliqueu damunt la imatge de la nostra entrada per ampliar-la, però són el dilluns. Pasar el dia a Cervera val la pena. No sabem si ja heu vist la famosa universitat barroca, amb una portalada única a Catalunya. L’esglèsia gòtica de Santa Maria amb els eu bellíssim campanar. O bé la gràcia de l’ajuntament, una joia del gòtic civil català, amb la seva balconada, tan divertida. Podeu anar a veure la casa museu de la família Duran. I, sobretot, no us perdèssiu el que més agradarà als nens i nenes. El llarg, fosc, tètric i tenebròs carreró de les bruixes. Un carrer medieval cobert, que amaga secrets inconfesables. Molt diferent del carrer Major, paral·lel a aquest, tot porticat, ple de cases fortes i convents. Aneu a Cervera a veure la seva festa del misteri, la seva fira agrícola, a mitjans de maig, o la célebre Passió de Cervera, per Setmana Santa, o l’Aquelarre, a finals d’Agost. Per dinar hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre de la vila, amb bon restaurant i habitacions.  També el Fiol o el mateix bar del Casal. No hi ha grans hotels, ni molts llocs per dormir a dins mateix de Cervera, però si algunes cases rurals als voltants i per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Cervera us espera!

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de la fiesta mayor de invierno, una festividad que se pierde en la noche de los tiempos, como tantas otras cosas en esta ciudad un poco embrujada y tan antigua. Vayan a Cervera con motivo de la celebración del Santísimo misterio. Un acontecimiento religioso que ha traspasado el hecho eclesial para convertirse en todo un referente de la música coral, de la música coral de calidad, en nuestro país. Siempre la primera semana de febrero. El sábado, por la tarde noche, en la maravillosa iglesia de Santa María, joya gótica catalana, podrán asistir al solemnísimo y tradicional “Canto de las Completas”. Un evento potente, sobrecogedor, solemne y que ha pasado los siglos hasta nosotros. Id una hora antes, o no entraréis en el templo. Esa noche habrá actos más profanos, como un festival para la juventud. Al día siguiente, por la mañana, misa solemne y concurso de sardanas revesas. Por la tarde, un baile concierto de la orquesta Maravella. Hagan clic sobre la imagen de nuestra entrada para ampliarla. Pasar el día en Cervera vale la pena. No sabemos si ya ha visto la famosa universidad barroca, con una portada única en Cataluña. La iglesia gótica de Santa María con los eu bellísimo campanario. O bien la gracia del ayuntamiento, una joya del gótico civil catalán, con su balcón, tan divertido. Pueden ir a ver la casa museo de la familia Duran. Y, sobre todo, no os perdáis lo que más gustará a los niños y niñas. El largo, oscuro, tétrico y tenebroso callejón de las brujas. Una calle medieval cubierta, que esconde secretos inconfesables. Muy diferente de la calle Mayor, paralela a este, toda porticada, llena de casas fuertes y conventos. Vayan a Cervera a ver su fiesta del misterio, su feria agrícola, a mediados de mayo, o la célebre Pasión de Cervera, en Semana Santa, ol’Aquelarre, a finales de Agosto. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles, ni lugares para dormir en el centro de Cervera, pero si algunas casas rurales en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.

febrer 4, 2011 Posted by | festes, Hotels, Lleida, Segarra | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa del vi i l’oli nou a Sant Jaume

Sant Jaume dels Domenys és un poble, molt desconegut, del Penedès. Està situat ben a l’interior d’aquesta plana assolellada, plantada de vinya. No toca el mar, ni tan sols l’olora. Està fora de les grans rutes de comunicació, tot i que l’autopista AP7, i l’AP-2, el creuen ben aprop. Perquè Sant Jaume s’amaga, tímid, enfilant-se cap a la muntanya, però sense sortir de la plana. Podeu arribar-hi deixant l’autopista AP2 a La Bisbal del Penedés i reculant fins Llorenç del Penedés i Sant Jaume. O bé sortir de l’autopista AP7 a Santa Margarida i els  Monjos i pujar cap a La Múnia i Sant Jaume. Hi aneu per on hi aneu us agradarà aquest poble de cases blanques i baixes, d’horitzons sense límits, on el sol bat a gust. Però avui us parlem de Sant Jaume dels Domenys perquè el primer diumenge de febrer celebren una fira del vi novell i de l’oli nou. Sant Jaume és un poble agrícola, una vila vinícola, de bon vi del Penedès. Darrerament també es cull molta oliva. D’aquí que la festa de presentació del vi novell i l’oli nou, el primer diumenge de febrer, sigui tot un esdeveniment. El poble li vol donar la màxima publicitat i rellevància. La Cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys és la qui organitza aquest acte. Arribeu-vos al cor del Penedés, a gaudir de la Festa del Vi Jove i Oli Novell. Com veieu en el cartell hi haurà un esmorzar popular, a preu mòdic, una mostra d’oficis antics, una fira d’artesania i una altra de bons productes de la terra. Podreu tornar a casa carregats de vins, caves i olis d’altíssima qualitat. Els infants xalaran amb l’actuació dels trabucaires, i vosaltres amb les puntes de coixí, i qui en sigui aficionat, amb les plaques de cava. Al Penedés s’hi menja molt bé, i Sant Jaume no n’és l’excepció. Teniu al poble un piló de bars i restaurants, alguns dels quals de campanetes. Com ara la Fonda Sport, un lloc familiar i casolà, amb habitacions senzilles. En un gran mas, a les afores del poble, s’ha instal·lat l’anomenat Hostal del Castell de Gimenelles. Es tracta d’un hotel rural amb boniques habitacions i un bon restaurant. És un edifici del segle XVIII, el mas de Gimenelles, situat a la falda de la serra del mateix nom. També és bonic donar un volt pels poble i pels llocs agregats, com Lletger. Precisament en aquest llogarret s’hi alça una interessant torre de guaita, del segle X.  Prop de Cornudella, un altre agregat del municipi, hi ha un pont romà, i les restes d’un aqüeducte, també romà. Un dia al Penedés!

Sant Jaume dels Domenys es un pueblo, muy desconocido, del Penedès. Está situado en el interior de esta llanura soleada, plantada de viña. No toca el mar, ni lo huele. Está fuera de las grandes rutas de comunicación, aunque la autopista AP7, y la AP2, pasan muy cerca. Porque el pueblo se esconde, tímido, subiendo hacia la montaña. Pueden llegar dejando la autopista AP2 en La Bisbal del Penedés y retrocediendo luego hasta Llorenç del Penedés y Sant Jaume. O bien salir de la autopista AP7 en Santa Margarida y els Monjos y subir hacia La Munia. En fin, se vaya por donde se vaya, les gustará este pueblo de casas blancas y bajas, de horizontes sin límites, donde el sol bate a gusto. Pero hoy os hablamos de Sant Jaume dels Domenys porque el primer domingo de febrero celebran allí una feria del vino y del aceite nuevos. Este es un pueblo agrícola, una villa vinícola, de buen vino del Penedès. Últimamente también se cosecha mucha aceituna. De ahí que la fiesta de presentación del vino y el aceite, el primer domingo de febrero, sea todo un acontecimiento. El pueblo le quiere dar la máxima publicidad y relevancia. La Cooperativa Agrícola de Sant Jaume dels Domenys es la que organiza este acto. Acercaos al corazón del Penedés, a disfrutar de la Fiesta del Vino Joven y Aceite Nuevo. Como veis en el cartel, habrá un almuerzo popular, a precio módico, una muestra de oficios antiguos, una feria de artesanía y otra de buenos productos de la tierra. Podrán volver a casa cargados de vinos, cavas y aceites de altísima calidad. Los niños disfrutarán con la actuación de los trabucaires, y vosotros con el encaje de bolillos, y quien sea aficionado, con las placas de cava. En el Penedés se come muy bien, y Sant Jaume no es la excepción. Tiene el pueblo un montón de bares y restaurantes, algunos de los cuales de campanillas. Como la Fonda Sport, un lugar familiar y casero, con habitaciones sencillas. En un gran masía, a las afueras del pueblo, se ha instalado el llamado Hostal del Castell de Gimenelles. Se trata de un hotel rural con bonitas habitaciones y un buen restaurante. Es un edificio del siglo XVIII, la masía de Gimenelles, situado en la falda de la sierra del mismo nombre. También es bonito dar una vuelta por pueblo y por los lugares agregados, como Lletger. Precisamente en esta aldea se alza una interesante torre de vigilancia, del siglo X. Cerca de Cornudella, otro agregado del municipio, hay un puente romano, y los restos de un acueducto, también romano.

febrer 3, 2011 Posted by | festes, mitjanes, Penedés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Aplec de Santa Brígida d’Amer

El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. Animeu-vos a passar una diada divertida!

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

febrer 2, 2011 Posted by | festes, La Selva, mitjanes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fontanet

Fontanet, un curiós i bonic poblet, agregat al municipi de Torà, ofereix al visitant una església romànica molt cuca, sota l’advocació de Sant Miquel, del segle XII, amb absis llombard. També uns voltants plens de natura. Fontanet es troba a dos kms. de  Torà, junst allà on es desvien les carreteres que porten a Ardèvol i Pinós, i la que porta a Vallferosa, l’Hostal Nou i Solsona. Això fa d’aquest poble, i de la seva esglèsia, una visita obligada en una ruta per aquestes bellíssimes terres. Per exemple una visita a Ardèvol, poble on s’aixeca, altiu, en mig d’un petit poblet medieval, un imponent torreó. O bé anar fins Pinós, amb el seu santuari. Us convidem a fer una profunda descoberta del Solsonès, i de la Segarra, dues comarques sovint oblidades, molt injustament, en les rutes per Catalunya, i plenes de bellesses. No gaire lluny de Fontanet teniu Su, un altre poblet medieval. I el  Santuari del Miracle amb el seu retaure barroc, increible. Solsona tampoc no està lluny. La ciutat de les places i carrers medievals, te una catedral i un Museu Episcopal, tots bellíssims. Si aneu cap a Solsona, passeu per la carretera de l’Hostal Nou, que surt de Fontanet mateix, i pareu una estona a Vallferosa. Veureu la més inaudita torre de guaita del nostre país. Per dinar us recomanem la bona cuina de l’Hostal Nou, a la carretera de Torà a Solsona, Tel. 973 48 02 53. Un menú increiblement cuidat, i bon servei, a preu ridícul. També teniu Can Jaumet a Torà, un clàssic, amb bona cuina i habitacions. Per dormir a la zona, innombrables cases rurals, molt boniques. Propera a Fontanet hi ha  Cal Miramunt, a Claret, amb un restaurant, El Sole Xic, al costat. Recordeu que les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, a Cardona. La ciutat de la Sal te bons hotels i bons restaurants, com  ara el Bremon. Mireu-vos també l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Una zona a descobrir!

Fontanet, un curioso y bonito pueblo, agregado al municipio de Torà, ofrece al visitante una iglesia románica muy cuca, bajo la advocación de San Miguel, del siglo XII, con ábside lombardo. También unos alrededores llenos de naturaleza. Fontanet se encuentra a dos kms. de Torà, justo donde se desvían las carreteras que llevan a Ardèvol y Pinós, y la que lleva a Vallferosa, al Hostal Nou y Solsona. Esto hace de este pueblo, y de su iglesia, una visita obligada en una ruta por estas bellísimas tierras. Por ejemplo una visita a Ardèvol, pueblo donde se levanta, altivo, en medio de un pequeño pueblo medieval, un imponente torreón. O bien ir hasta Pinós, con su Santuario. Os invitamos a hacer un profundo descubrimiento del Solsonès, y de la Segarra, dos comarcas a menudo olvidadas, muy injustamente, en las rutas por Cataluña, y llenas de belleza. No muy lejos de Fontanet tiene Su, otro pueblo medieval. Y el Santuario del Miracle con su retablo barroco, increible. Solsona no está lejos. La ciudad de plazas y calles medievales, tiene una catedral y un Museo Episcopal bellísimos. Si vais hacia Solsona, pasad por la carretera del Hostal Nou, que sale de Fontanet mismo, y que os llevará a Vallferosa. Veréis la más inaudita torre de vigilancia de nuestro país. Para comer os recomendamos la buena cocina del Hostal Nou, en la carretera de Torà a Solsona, Tel. 973 48 02 53. Un menú increíblemente cuidado, y buen servicio, a un precio ridículo. También tienen Can Jaumet en Torà, un clásico, con buena cocina y habitaciones. Para dormir en la zona, innumerables casas rurales, muy bonitas. Cercana a Fontanet está una casa rural, Cal Miramunt, en Claret, con un restaurante, El Sole Xic, junto a ella. Recuerden que las familias con niños puede disponer de un Vilar Rural, en Cardona. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, como el Bremon. Mirad también la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina.

febrer 1, 2011 Posted by | Art, Bages, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs, Museus, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers