Sortides familiars

Salidas en família

Aquesta setmana: Carnavals

Aquesta setmana, arreu de catalunya, d’Espanya, d’Europa, del món, carrers i places s’ompliran de festa i de gresca. És carnaval, carnestoltes, carnival!. Agafeu els més petits i traieu-los a veure les rues que dissabte i diumenge funcionaran arreu del país. Us en recomanarem alguns dels més interessants que hem viscut: per exemple el de Platja d’Aro, que és el més semblant a Rio de Janeiro que tenim a casa nostra. A la banda contraria, el Carnaval de Solsona. Divertit, molt cassolà, molt català. El Carnaval de Vilanova és tota una altra cosa. Espectacular, coreogràfic, tradicional, amb la seva batalla de caramels i les colles amb vestit de pagès. Gens familiar, el carnaval de Sitges farà que els vostres adolescents vulguin tornar a viure experiències amb vosaltres. Un carnaval canalla i festiu, per jovent.  Encara que no us ho creieu, les comparses més conjuntades i més lluïdes les hem vist al carnaval de Calella de la Costa. Senzill, però molt impactant. Aneu a Badalona, a Barcelona, a Mataró, a Cervera, a Tarragona, a Torredembarra, a Súria, on vulgueu. Nosaltres ja us hem dit la nostra!

Esta semana, en toda cataluña, en toda España, Europa, en el mundo, las calles y plazas se llenarán de fiesta y de juerga. Es carnaval, carnestolendas, carnival!. Tomen a los hijos y vayanse a ver los desfiles y ruas del sábado y domingo. Os recomendaremos algunos de los más interesantes que hemos vivido: por ejemplo el de Platja d’Aro, que es lo más parecido a Río de Janeiro que tenemos en nuestro país. En el lado opuesto, el Carnaval de Solsona. Divertido, muy casero, muy catalán. El Carnaval de Vilanova es otra cosa. Espectacular, coreográfico, tradicional, con su batalla de caramelos y los grupos en traje regional. Nada familiar, el carnaval de Sitges hará que sus adolescentes quieran volver a vivir experiencias con vosotros. Un carnaval canalla y festivo, para la juventud. Aunque no os lo creais, las comparsas más conjuntadas y más lucidas las hemos visto en el carnaval de Calella de la Costa. Sencillo, pero muy impactante. Vayan a Badalona, Barcelona, Mataró, Cervera, Tarragona, Torredembarra, Súria, donde quieran. ¡Nosotros ya os hemos dado pistas!

febrer 28, 2011 Posted by | Catalunya, festes | , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de playmobils

Cada any a finals de febrer, o inicis de març, té lloc a Barcelona, a les cotxeres de Sants, la fira de l’Associació Espanyola de col.leccionistes de Playmobil. Els qui la visitin, grans o petits, podran gaudir de diorames realitzats amb aquests petits i divertits ninots. Estan representadas escenes de pel lícula, altres de medievals, muntatges de l’època victoriana, o de mons fantàstics. També es podran comprar playmobils o bé peces que us faltin per a la vostra col·lecció. Hi ha diverses activitats per als nens i nenes, concursos, jocs i tallers. Només paguen entrada els papes i les mames. Gratis per als nens fins a 12 anys. Els beneficis de les entrades són per adquirir regals de reis per als nens que els necessitin. Ja sabeu on passar un matí, o una tarda, ben divertits.

Cada año a finales de febrero, o inicios de marzo, tiene lugar en Barcelona, en las cocheras de Sants, la feria de la Asociación Española de coleccionistas de Playmobil. Quienes la visiten, mayores o chicos, podrán disfrutar de dioramas realizados con estos pequeños y divertidos muñecos. Estan representadas de escenas de película, otras medievales, montajes de la época victoriana, o de mundos fantásticos. También se podrán comprar playmobiles o bién piezas que os falten. Hay diversas actividades para los niños, concursos, juegos y talleres. Solo pagan entrada los papas y las mamas. Gratis para los niños hasta 12 años. Los beneficios de las entradas son para adquirir regalos de reyes para los niños que los necesiten. Ya sabeis donde pasar una mañana, o una tarde entretenidos.

febrer 27, 2011 Posted by | Barcelona, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de la Carbonera

El poblet de Cànoves i Samalús, es troba a la comarca del Vallès Oriental, al peu del Montseny, prop de Sant Pere de Vilamajor i Cardedeu, des d’on hi podeu arribar per bona carretera, o també des de La Garriga, per l’autovia de l’Ametlla. Una bona part del terme es situa dins el Parc Natural del Montseny, tot i que en la seva vessant menys espectacular i més asolellada. Es un territori rural, amb boscos d’alzines i cases de segona residència. La part més salvatge és la de la riera de Vallforners, zona molt desconeguda i ferèstega del Montseny que mereix una visita. Cànoves te la bonica església romànica de Sant Muç, i algunes cases antigues, però no gaires atractius turístics més. Malgrat tot és un poble molt agradable, no gens lluny de Barcelona, amb notables festes familiars al llarg de l’any, entre les que destacaríem el tradicional aplec de Sant Salvador de Terrades, la fira de Sant Ponç i la festa de la Carbonera. Samalús s’arreplega al voltant de la seva esglèsia de Sant Andreu, (a la foto). També son interessants les masies esparses pel terme, com l’anomenat castell de Can Bori o bé castell de Samalús.  Però avui us parlem d’aquest joliu poble amb motiu dels actes de la Carbonera, organitzats per El Sui, que començen a finals de febrer i s’estenen tot el mes de març, depenent de l’any, cada dos anys, els anys senars. Així, el primer cap de setmana es procedeix a la construcció d’una barraca de carboners, ofici molt abundant en aquestes contrades. Després s’apila la llenya i es fa la carbonera, que s’encén el següent cap de setmana. Aquest és el més recomanable per les famílies amb infants perquè hi ha unes interessants rutes guiades dels carboners, (cal apuntar-se), el tradicional sopar de carboners, amb concert, jocs tradicionals, xocolatada i tallers infantils. Finalment, el següent cap de setamna podreu gaudir d’una trobada de carboners, bastoners, i cercavila. Tot molt casolà, molt senzill, gens aparatós, molt d’estar per casa. Tot un mes de festa!

El pueblo de Cànoves i Samalús, se encuentra en la comarca del Vallés Oriental, al pie del Montseny, cerca de Sant Pere de Vilamajor y Cardedeu, desde donde se puede llegar por buena carretera, o también desde La Garriga, por la autovía de la Ametlla. Una buena parte del término se sitúa dentro del Parque Natural del Montseny, aunque en su vertiente menos espectacular y más soleada. Es un territorio rural, con bosques de encinas y casas de segunda residencia. La parte más salvaje es la de la riera de Vallforners, zona muy desconocida y salvaje del Montseny que merece una visita. Cànoves tiene la bonita iglesia románica de Sant Muç, y algunas casas antiguas, pero no muchos atractivos turísticos más. Sin embargo es un pueblo muy agradable, nada lejos de Barcelona, con notables fiestas familiares a lo largo del año, entre las que destacaríamos el tradicional encuentro de Sant Salvador de Terrades, la feria de Sant Ponç y la fiesta de la Carbonera. Samalús se recoge alrededor de su iglesia de San Andrés, (en la foto). También son interesantes las masías dispersas por el término, como el llamado castillo de Can Bori o castillo de Samalús. Pero hoy os hablamos de este lindo pueblo con motivo de los actos de la Carbonera, organizados por El Sui, que empiezan a finales de febrero y se extienden a lo largo de todo el mes de marzo, dependiendo del año, cada dos años, los años impares. Así, el primer fin de semana se procede a la construcción de una barraca de carboneros, oficio muy abundante en estas tierras. Después se apila la leña y se hace la carbonera, que se enciende el siguiente fin de semana. Este es el más recomendable para las familias con niños porque hay unas interesantes rutas guiadas de los carboneros, (hay que apuntarse), la tradicional cena de carboneros, con concierto, juegos tradicionales, chocolatada y talleres infantiles. Finalmente, el siguiente fin de semana se podrá disfrutar de un encuentro de carboneros, bastoners, y de un pasacalles. Todo muy casero, muy sencillo, nada aparatoso, muy de andar por casa.

febrer 26, 2011 Posted by | festes, mitjanes, Montseny, Parcs Naturals, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de l’embotit a Olot

Sempre ens ha agradat pujar fins a la bonica vila d’Olot, pel motiu que fos. Avui per la seva fira de l’embotit, demà pels volcans, demàpassat per l’esplèndida font moixina, amb el parc deliciòs, o per visitar el museu dels volcans, o per pujar al Montsacopa o al Garrinada. La ciutat i els voltants són marvellosos tot l’any. Però si hi aneu el darrer cap de setmana de febrer, o el primer de març, podreu veure una fira deliciosa, la dels embotits. Si us agrada el bon embotit, si us agrada l’embotit cassolà, de la terra, autèntic, si voleu triar i remenar, aquí vosaltres i els vostres fills i filles disfrutareu. La fira comença dissabte, amb la inauguració del firal, amb l’exposició dels productes agroalimentaris de la Garrotxa, i les botigues al carrer. A la tarda hi ha un taller d’elaboració de botifarres especialment dirigit a la mainada. A la nit concert rock. Però és el diumenge, el dia més fort. A més de continuar la Fira de l’Embotit, hi ha també un Mercat d’Artesania, sardanes, tallers i una botifarrada popular, al migdia. A la tarda Ball de Bastons i grallers. Un cap de setmana diferent, amb bona manduca, en una comarca privilegiada de Catalunya. No us ho penseu i aneu fins Olot amb l’excusa dels embotits, i disfruteu de la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Si dineu fora de la fira no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Bon embotit!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais el último fin de semana de febrero, o el primero de marzo, podréis ver una feria deliciosa, la de los embutidos. Si os gusta el buen embutido, si gustais el embutido casero, de la tierra, auténtico, si quieren elegir, aquí lo podreis hacer. La feria comienza el sábado, con la inauguración del ferial, con la exposición de los productos agroalimentarios de la Garrotxa, y las tiendas en la calle. Por la tarde hay un taller de elaboración de morcillas especialmente dirigido a los niños. Por la noche concierto rock. Pero es el domingo el día más fuerte. Además de continuar la Feria del Embutido, hay también un Mercado de Artesanía, sardanas, talleres y una butifarrada popular, al mediodía. Por la tarde Baile de Bastones y grallers. Un fin de semana diferente, con buena manduca, en una comarca privilegiada de Cataluña. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa de los embutidos, y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

febrer 25, 2011 Posted by | festes, Garrotxa, llargues, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Festa de la Cartxofa a Amposta

Amposta está situada, com Tortosa, al sur de Catalunya. En les terres gruixudes i grasses de la desembocadura del riu Ebre. Cert que potser és un xic lluny de Barcelona, a uns 160 kms. Malgrat això, la bona comunicació per l’autopista A-7 fa  que el viatge sigui d’un parell d’hores sense còrrer masa. I donat que és lluny, i que a finals de febrer s’hi fan molts actes interessants per allà baix, us recomanem que us hi quedeu el cap de setmana sencer. Podeu anar a la Festa de l’Oli a Jesús, que ja us hem explicat en aquest mateix bloc, i a la Festa de la Carxofa a Amposta. Aquesta cita la teniu programada pel matí del diumenge. Entre els nombrosos actes que s’hi fan, destacarem la fira propiament dita, al pavelló firal, i un mercat de productes típics de la zona. Pels infants hi haurà passejades en carruatge, animació a càrrec del grup Muniatto Xou i ballada de jotes. Podeu dinar a la fira on, a partir del migdia, podreu fer una degustació dels diferents plats cuinats amb carxofa i elaborats pels restaurants de la comarca, que aquests dies també ofereixen menús econòmics i fantàstics. Les terres de l’Ebre tenen molts atractius turístics per les famílies amb infants. Atractius més que suficients per justificar un cap de setmana, un pont o unes vacances. Només cal pensar en Amposta mateix. A més del nucli antic de la població, i del riu Ebre, senyorial i potent, teniu allà el Museu del Montsià, molt interessant. També podeu aprofitar la fira de l’Oli de Jesús per pujar fins la ciutat de Tortosa, que és bellíssima, i amb pilons de monuments, com la catedral o la Suda. Podeu perdre-us pel magnífic parc natural del Delta, visitar la casa verda, l’Encanyissada, el Fangar, o el Trabucador. Igualment pot ser molt divertit baixar pel tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. O bé passejar pels desconeguts Ports de Tortosa i Beseit, el parc natural més meridional de Catalunya. Recordeu que a Benifallet teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Finalment no podem deixar de recomanar-vos Miravet i el seu castell. Si voleu dormir a la zona aneu a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta, l’Algadir, és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada estar a la vora del mar teniu l‘hotel del Port, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. Si preferiu anar a raure a Tortosa, teniu allà el Corona Tortosa, fantàstic, i el restaurant del Parc, al mig del parc de Tortosa, un lloc molt recomanable. També podeu passar el cap de setmana a l’Ametlla de Mar, mireu la pàgina dedicada a aquest bellíssim poblet mariner en el nostre blog. Allà teniu hotels preciosos, restaurants agradables, i càmpings molt bonics. Aquest cap de setmana, les terres de l’Ebre!

Amposta está situada, como Tortosa, al sur de Cataluña. En las tierras gruesas y grasas de la desembocadura del río Ebro. Cierto que quizás está un poco lejos de Barcelona, a unos 160 kms. Sin embargo, la buena comunicación por la autopista A-7 hace que el viaje sea de un par de horas sin correr demasiado. Y dado que está lejos, y que a finales de febrero tienen lugar muchos actos interesantes para allá abajo, os recomendamos que os quedéis el fin de semana entero. Pueden ir a la Fiesta del Aceite en Jesús, que ya os hemos explicado en este mismo blog, y a la Fiesta de la Alcachofa en Amposta. Esta cita la tenéis programada para la mañana del domingo. Entre los numerosos actos programados destacaremos la feria propiamente dicha, en el pabellón ferial, y un mercado de productos típicos de la zona. Para los niños habrá paseos en carruaje, animación a cargo del grupo Muniatto Show y baile de jotas. Pueden comer en la feria donde, a partir del mediodía, podrán hacer una degustación de diferentes platos cocinados con alcachofa y elaborados por los restaurantes de la comarca, que estos días también ofrecen menús económicos y fantásticos. Las tierras del Ebro tienen muchos atractivos turísticos para las familias con niños. Atractivos más que suficientes para justificar un fin de semana, un puente o unas vacaciones. Basta pensar en Amposta mismo. Además del casco antiguo de la población, y del río Ebro, señorial y potente, tienen allí el Museo del Montsià, muy interesante. También pueden aprovecha la feria del Aceite de Jesús para subir hasta la ciudad de Tortosa, que es bellísima, y con montones de monumentos, como la catedral o la Suda. Pueden perderse por el magnífico parque natural del Delta, visitar la casa verde, la Encanyissada, el Fangar, o el Trabucador. Igualmente puede ser muy divertido bajar por el tramo final del río en una de las barcas que van a la desembocadura. O bien pasear por desconocidos Puertos de Tortosa y Beceite, el parque natural más meridional de Cataluña. Recordad que en Benifallet está la cueva de las maravillas, que es, naturalmente, maravillosa. Finalmente no podemos dejar de recomendaros Miravet y su castillo. Para dormir en la zona vayan al hotel Ciudad de Amposta, o bien al HCC Montsià. Para comer, en pleno delta, el Algadir, es un hotel con un buen restaurante. Si os gusta estar al borde del mar teneis el hotel del Puerto, o Cal Batiste, en Sant Carles de la Ràpita. Si prefieren ir a Tortosa, tienen allí el Corona Tortosa, fantástico, y el restaurante del Parque, en medio del parque de Tortosa, un lugar muy recomendable. También pueden pasar el fin de semana en L’Ametlla de Mar, vean la página dedicada a este bellísimo pueblo marinero en nuestro blog. Allí tienen hoteles preciosos, restaurantes agradables, y campings muy bonitos.

febrer 24, 2011 Posted by | Ebre, festes, llargues, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Fira de l’oli a Jesús

Jesús és un poble, agregat a l’immens municipi de Tortosa, que no m’atreveixo a qualificar, com es feia bans, de raval. A l’altra banda del riu Ebre, passat el pont vell de Tortosa, entrareu en aquesta localitat, que fa ja anys va deixar de ser un barri de la capital de l’Ebre. Hi arribareu molt fàcilment si aneu fins la sortida de Tortosa de l’autopista AP-7, i seguiu fins aquesta ciutat. A l’entrada de Tortosa només us cal travessar el pont modern i continuar un parell de kms. per la C-12, l’anomenat eix de l’Ebre. També podeu entrar a la ciutat i passar el pont vell. És més bonic, però més farragòs. El curiós nom d’aquest eixerit poblet li van donar uns frares franciscans l’any 1492, en fundar allà el seu convent, sota l’advocació de de Santa Maria de Jesús. L’església del convent, del segle XVIII és l’actual església parroquial de Sant Francesc. De fet, aquesta és la part més antiga de la població, l’anomenada Raval Vella, amb carrers blancs, soleiats i estrets. Doncs bé, si avui us parlem de Jesús és amb motiu de la seva Fira de l’Oli. No és una petita fira temàtica, amb quatre paradetes, no. És una senyora fira. La fira de l’oli més important de les Terres de l’Ebre. Te lloc cada any l’últim cap de setmana de febrer. I s’ha convertit en una fita important per donar a conèixer aquestes terres maravelloses, i el seu desconegut oli, afruitat i sensual. A més d’activitats relacionades amb el món de l’oli, que n’hi haurà moltes, a més de parades de productors d’oli, i gastronòmiques i d’artesania,, a més de tot això, trobareu una fira d’oficis lligats al món de la pagesia. Hi haurà cistellers, esquiladors, pagesos… i un munt d’eines de treball antigues. Podreu assistir també a la trobada de músics tocadors de dolçaina, amb la presència d’un munt de colles, i a un concurs de jotes, tradició molt arrelada en aquestes zones. Per descomptat podreu també comprar oli, boníssim, baratíssim, i una pila d’altres productes directes del camp. Podreu fer un bon allioli i entrar a formar part de la Confraria del Morter, si guanyeu el concurs. I tastar els plats de la mostra gastronòmica de l’oli. Per la canalla hi ha programades cercaviles, música, tallers, espectacles en directe. Per a tots trobada de grallers, esmorzar popular, concerts, tasts, concursos, exposicions… Una gresca familiar, de veritat, fenomenal. Tota la informació al web de Jesús. No ho dubteu i regaleu-vos un cap de setmana a les càlides i acollidores terres regades per l’Ebre. La part més àrab, oriental i sensual de Catalunya. Exploreu a fons les bellesses de Tortosa, amb el barri antic, la catedral, els convents renaixentistes, el castell de la Suda, avui parador de turisme. Deleiteu-vos veient baixar el pare Ebre, suau, lliscant mandrós i poderós sota els ponts de Jesús. Aneu fins el parc natural del Delta, a la casa verda, a l’Encanyissada, al Fangar, al Trabucador. Navegueu en una de les barques que van des de Riumar fins la desembocadura del gran riu, on el mar es confón amb la terra. Remunteu el mont Caro en les estribacions poderoses dels Ports de Tortosa i Beseit, el parc natural més desconegut de tot Catalunya. Sentiu la carícia del sol i de la llum que inunda el sur de Catalunya. Passeu a Benifallet, a veure la cova de les maravelles. Podeu dinar a qualsevol bar o restaurant de Jesús. Aquest cap de setmana de la fira ofereixen un menú ben arreglat de preu. O als restaurants de Tortosa. Podeu dormir al propi castell, al Parador. A tocar de Jesús teniu l’Hotel Corona. Per un dinar més informal, lluny del brugit de la fira, aneu fins el parc central de Tortosa, al restaurant que hi allà al mig, i que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, sino ha canviat. Esperem que no!

Jesús es un pueblo, agregado al inmenso municipio de Tortosa, que no me atrevo a calificar, como se hacía antes, de arrabal. Al otro lado del río Ebro, pasando el puente viejo de Tortosa, entraréis en esta localidad, que hace ya años dejó de ser un barrio de la capital del Ebro. Se llega muy fácilmente si vais hasta la salida de Tortosa de la autopista AP-7, y siguís hasta esta ciudad. A la entrada de Tortosa sólo necesitais cruzar el puente moderno y continuar un par de kms. por la C-12, el llamado eje del Ebro. También se puede entrar en la ciudad y pasar el puente viejo. Es más bonito, pero más farragoso. El curioso nombre de este pueblo se lo dieron unos frailes franciscanos en 1492, al fundar allí su convento, bajo la advocación de Santa María de Jesús. La iglesia del convento, del siglo XVIII es la actual iglesia parroquial de San Francisco. De hecho, esta es la parte más antigua de la población, la llamada Raval Vieja, con calles blancas, soleadas y estrechas. Pues bien, si hoy os hablamos de Jesús es con motivo de su Feria del Aceite. No es una pequeña feria temática, con cuatro paradas, no. Es una señora feria. La feria del aceite más importante de las Terres de l’Ebro. Tiene lugar cada año el último fin de semana de febrero. Y se ha convertido en un hito importante para dar a conocer estas tierras maravillosas, y su desconocido aceite, afrutado y sensual. Además de actividades relacionadas con el mundo del aceite, que habrá muchas, además de paradas de productores de aceite, y gastronómicas y de artesanía, además de todo esto, encontrarán allí una feria de oficios ligados al mundo del campesinado. Habrá cesteros, esquiladores, campesinos … y un montón de herramientas de trabajo antiguas. Podrán asistir también al encuentro de músicos tocadores de dulzaina, con la presencia de un montón de grupos, y a un concurso de jotas, tradición muy arraigada en estas zonas. Por supuesto estará bien comprar el aceite, buenísimo, baratísimo, y un montón de otros productos directos del campo. Pueden hacer un buen alioli y entrar a formar parte de la Cofradía del Mortero, si ganan el concurso. Y probar los platos de la muestra gastronómica del aceite. Para los niños hay programadas pasacalles, música, talleres, espectáculos en directo. Para todos encuentro de grallers, almuerzo popular, conciertos, catas, concursos, exposiciones … Una juerga familiar, de verdad, fenomenal. Toda la información en la web de Jesús. No lo duden y regálense un fin de semana en las cálidas y acogedoras tierras regadas por el Ebro. La parte más árabe, oriental y sensual de Cataluña. Explorad a fondo las bellezas de Tortosa, con el barrio antiguo, la catedral, los conventos renacentistas, el castillo de la Suda, hoy parador de turismo. Gozad viendo bajar al padre Ebro, suave, deslizándose perezoso y poderoso bajo los puentes de Jesús. Vayan hasta el parque natural del Delta, hasta la casa verde, la Encanyissada, el Fangar, el Trabucador. Naveguen en una de las barcas que van desde Riumar hasta la desembocadura del gran río, donde el mar se confunde con la tierra. Subid el monte Caro en las estribaciones poderosas de los Puertos de Tortosa y Beceite, el parque natural más desconocido de toda Cataluña. Sientan la caricia del sol y de la luz que inunda el sur de Cataluña. Pasen por Benifallet, a ver la cueva de las maravillas. Pueden comer en cualquier bar o restaurante de Jesús. Este fin de semana de la feria ofrecen un menú bien arreglado de precio. O en los restaurantes de Tortosa. Pueden dormir en el propio castillo, el Parador. Junto a Jesús tienen el Hotel Corona. Para una comida más informal, lejos del lio de la feria, vayan hasta el parque central de Tortosa, al restaurante que hay allí en medio, y que se llama así, El Parque, Av.. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, sino ha cambiado.

febrer 23, 2011 Posted by | Ebre, festes, Hotels, llargues, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de la botifarra dolça a Salitja

Al lloc de Salitja, un dels pobles que formen el municipi gironi de Vilobí d’Onyar, s’hi celebra el darrer cap de setmana de febrer, una fira dedicada a la botifarra dolça. Vilobí d’Onyar pertany a la comarca de la Selva, però el trobareu a tocar de Girona, abans d’arribar-hi, a l’alçada de l’aeroport. Desviació ben indicada arribant per l’antiga N-II. De l’autopista preneu la sortida de l’aeroport i després cap a Vilobí. Ja la tarda del dissabte hi ha una nit gatronòmica dedicada a la botifarra dolça, i al cava, amb un sopar multitudinari al Pavelló polivalent de Sant Dalmai. La fira de debó comença el diumenge. Hi trobareu productes artesanals, de la terra i mostra d’oficis antic, que faran les delícies de petits i grans. Si arribeu d’hora, o dormiu allà, potser sereu a temps d’afegir-vos a la visita guiada al volcà de la Crosa, una caminada popular en uns indrets bellíssims. Seguidament esmorzar popular i demostració de màquines antigues. Per la mainada, passejades a cavall. No hi faltarà la missa solemne, a les 11, en honor a Sant Vicenç. Hi haurà també inflables i jocs per la canalla. Tot això en un ambient molt sa, familiar i de companyonia, en un poblet encantador de la Girona més rural. Si no ho heu vist mai, us convidem a provar-ho. Allà mateix hi haurà un servei de bar, amb beguda i entrepans. També es podrà dinar als restaurants que ofereixen tastets de botifarra dolça i plats amb ella el·laborats, si feu la reserva prèvia. A la tarda continua la festa amb tallers i un espectacle infantil pels més petits i sardanes pels més grans. Durant tota la setmana hi ha una sèrie de restaurants que ofereixen cuina de la botifarra dolça. Són Can Valls, Tel. 972 420 913 a Sant Martí Sapresa, La Crosa, Tel. 972 473 155 i Can Gros, molt recomanable, Tel. 972 473 394, de Sant Dalmai, L’Empalme, Tel. 972 473 241, i Can xavi, Tel. 972 473 789 a Vilobí mateix. Si us fa gràcia saber què és la botifarra dolça, us direm és feta de carn de porc picada, però amb sucre i llimona. Això fa que, al coure-la quedi caramel.litzada. Ja ho sabeu, el darrer diumenge de febrer, botifarra dolça.

En el pequeño lugar de Salitja, uno de los pueblos que forman el municipio gerundense de Vilobí d’Onyar, se celebra el último fin de semana de febrero, una feria dedicada a la butifarra dulce. Vilobí d’Onyar pertenece a la comarca de la Selva, pero lo encontrarán muy cerca de Girona, justo antes de llegar, a la altura del aeropuerto. Existe una desviación bien indicada llegando por la antigua N-II. Desde la autopista tomad la salida del mismo aeropuerto y luego en dirección a Vilobí. Ya la tarde del sábado hay una noche gastronómica dedicada a la butifarra dulce, y al cava, con una cena multitudinaria en el Pabellón polivalente de Sant Dalmai. La feria de verdad empieza el domingo. Encontraréis productos artesanales, de la tierra y muestra de oficios antiguos, que harán las delicias de pequeños y mayores. Si llegan temprano, o si dormís allí, quizás tendreis tiempo de agregaros a la visita guiada al volcán de la Crosa, una caminata popular por unos lugares bellísimos. Seguidamente habrá almuerzo popular y demostración de máquinas antiguas. Para los niños, paseos a caballo. No faltará la misa solemne, a las 11, en honor de San Vicente. Habrá también hinchables y juegos. Todo ello en un ambiente muy sano, familiar y de camaradería, en un pueblecito encantador de la Girona más rural. Si no lo habéis visto nunca, os invitamos a probarlo. Allí mismo habrá un servicio de bar, con bebida y bocadillos. También se podrá comer en los restaurantes que ofrecen degustaciones de morcilla dulce y platos con ella el elaborados, haciendo la reserva previa. Por la tarde continúa la fiesta con talleres y un espectáculo infantil para los más pequeños y sardanas los papas y mamas. Durante toda la semana hay una serie de restaurantes que ofrecen cocina de la butifarra dulce. Son Can Valls, Tel. 972 420 913 en Sant Pares, La Crosa, Tel. 972 473 155 y Can Gros, Tel. 972 473 394, de Sant Dalmai, El empalme, Tel. 972 473 241, y Can xavi, Tel. 972 473 789 en Vilobí mismo. Si os hace gracia saber qué es la butifarra dulce, os diremos está hecha de carne de cerdo picada, pero con azúcar y limón. Esto hace que, al cocinarla, quede caramelizada. Ya lo sabéis, el último domingo de febrero, butifarra dulce.

febrer 22, 2011 Posted by | festes, Girona, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Castell càtar de Termes

Termes és un poblet perdut, remot, al bell mig de la zona de les Corberes, a l’Aude, en ple territori càtar del sud de França. Un poblet quasi inaccessible, encaixat dins una vall profunda, rodejat de turons altius. En un d’aquests turons s’alcen les ruines, del castell de Termes, en altre temps una fortalessa càtara molt poderosa. Si bé del castell no en queda res de res, pràcticament, les parets que resten són molt evocadores, i el paisatge que es descobreix des de dalt, maravellós. Un paisatge salvatge, amb les gorges del Termenet al seus peus, i el poblet, petit, sota mateix. És difícil arribar a Termes. Si hi aneu per Perpinyà i Narbonne, haureu de girar cap a Carcassonne i sortir de l’autopista. Arribeu-vos per la N113 fins a Trebes, on heu de prendre la D 3 cap a la vila i abdaia medieval de Lagrasse, que cal visitar. Podeu seguir per la D 212 y la D 40 fins Termes. Si veniu per Puigcerdà, o per Perpinyà, però via Quillan i Couiza, haureu d’agafar des d’aquesta vila la D-613, passant pel castell d’Arques, i girar a mà esquerra cap a Termes. També podeu travessar les Corberes per Estangel cap a Luchan i Laroque en Fa. En tot cas us donem el GPS per si les mosques: 43° 00′ 08” N,  02° 33′ 24” E. Abans de res més, admireu la ruta que us portarà fins el poble: el riu, els engorjats, la curiosa manera de podar els arbres a banda i banda de la carretera, els túnels, els gorgs, les cases i masies. Aparqueu a l’entrada del poble, en l’àrea gratuita i obligatòria. Feu una volta per la vila. Gaudiu del riuet, dels carrers, l’església…  En una casa, ben indicada, hi ha la recepció del castell. Hi ha un audiovisual, plafons i material pensat pels infants. Després passareu al pati del darrera des d’on surt el camí, que enfila el turó. Uns 15 minuts de forta marxa en pujada. Aneu amb compte amb els nens petits. Hi ha barrancs profunds. Travessareu el fossat i accedireu a la primera muralla. Dalt de tot la segona, amb les ruines de la torre i la capella. Atenció a la finestra en forma de creu!. A l’arribar, o al marxar, no deixeu de passar poc a poc per les gorges de Termenet. Si cal, atureu el cotxe. Si és l’estiu, podeu jugar amb l’aigua. El castell està obert tot l’any, excepte de desembre a febrer, a l’hivern. Però si està tancat no cal preocupar-se, és bonic des de fora estant. No oblideu fer un recorregut turístic per la zona. No us deixeu perdre Lagrasse, ciutat medieval, amb una abadia. Allà podeu dormir i dinar a l’Hostellerie des Corbieres. Habitacions senzilles i bé de preu. Cuina francesa de qualitat. Vins excel·lents. També cal que assaboriu la ruta. Passareu per Durfort, amb el seu fotogràfic castell, i Sant-Martí dels Puits, amb una esglèsia preromànica del segle X, al peu de la carretera. Recordeu, riu amunt, el castell d’Arques. I no gaire lluny de Termes, el de Villerouge-Thermenes. A Narbonne i a Perpinyà hi ha Novotels, que sempre són molt atractius per les famílies amb infants. La França dels càtars us espera!

Térmes es un pueblecito perdido en medio de la zona de las Corbières, en el Aude, en pleno territorio cátaro del sur de Francia. Un pueblecito casi inaccesible, encajado en un valle profundo, rodeado de colinas. En uno de estos cerros se levantan las ruinas del castillo de Termes, que en otro tiempo fue una fortaleza cátara muy poderosa. Si bien del castillo no queda prácticamente nada, las paredes son muy evocadoras, y el paisaje que se descubre desde arriba és maravilloso. Un paisaje salvaje, con las gargantas del Termenet a sus pies, y el pueblo, pequeño, debajo. Es difícil llegar a Térmes. Si vais por Perpiñán y Narbonne, debeis girar hacia Carcassonne y salir de la autopista. Acercaos por la N113 hasta Trebes, donde se debe tomar la D 3 hacia la villa y abadia medieval de Lagrasse, que hay que visitar. Pueden seguir luego por la D 212 y la D 40 hasta Térmes. Si vienen por Puigcerdà, o por Perpiñán, vía Quillan y Couiza, tendréis que coger, desde esta última villa, la D-613, pasando por el castillo de Arques, y girar a mano izquierda hacia Térmes. También se pueden atravesar las Corbières desde Estangel hacia Tuchan y Laroque en Fa. En todo caso les damos el GPS por si las moscas: 43 ° 00 ’08”N, 02 ° 33′ 24”E.  Antes de nada, hay que admirar la ruta que les llevará hasta el pueblo: el río, las gargantas, la curiosa manera de podar los árboles a ambos lados de la carretera, los túneles, las pozas, las casas y masías. Aparquen justo a la entrada del pueblo, en el área gratuita y obligatoria. Den una vuelta por la villa. Disfruten del riachuelo, de las calles, la iglesia … En una casa, bien indicada, se encuentra la recepción del castillo. Hay un audiovisual, paneles y material pensado para los niños. Después desde el patio trasero sale el camino que sube el cerro. Unos 15 minutos de fuerte marcha en subida. Tengan cuidado con los niños pequeños. Hay barrancos profundos. Atravesaréis el foso y accedereis a la primera muralla. Arriba está la segunda, con las ruinas de la torre y la capilla. ¡Atención a la ventana en forma de cruz!. Al llegar, o al marchar, no dejéis de pasar poco a poco por las gargantas de Termenet. Si es necesario, detened el coche. Si es verano, los niños podrán jugar con el agua. El castillo está abierto todo el año, excepto de diciembre a febrero, en invierno. Pero si está cerrado no hay que preocuparse, también es bonito desde fuera. No olviden hacer un recorrido turístico por la zona. No se pierdan Lagrasse, ciudad medieval, con una abadía preciosa. Allí pueden dormir y comer en el Hostellerie des Corbieres. Habitaciones sencillas y bien de precio. Cocina francesa de calidad. Vinos excelentes. También hay que degustar la ruta en si misma. Pasarán por Durfort, con su fotográfico castillo, y San-Martín de los Puits, con una iglesia prerrománica del siglo X, al pie de la carretera. Recuerden, río arriba, el castillo de Arques. Y no muy lejos de Térmes, el de Villerouge-Thermenes. En Narbonne y en Perpiñán hay Novoteles, donde las famílias tienen siempre buenas ofertas.

febrer 22, 2011 Posted by | Càtars, França, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

A Balsareny: Traginers!

Recordeu, a finals de febrer, el cap de setmana abans del Carnaval, la Festa dels Traginers. Recordeu que te lloc a la vila de Balsareny, a mig camí de Manresa a Berga. Recordeu que és una de les festes més interessants, boniques i divertides que podeu trobar, ben adients per la família, a tot Catalunya. La gresca comença de bon matí amb la torrada popular. Hi ha un munt de fogueres on fer un bon esmorzar. Pa torrat i botifarres. També podeu gaudir d’una fira de productes de la terra, gastronòmics i artesans. I una demostració d’oficis antics. El plat fort de la fira és la gran cavalcada. Desfilen pels carrers de Balsareny tota mena de carros i animals relacionats amb el transport de mercaderies. Havent dinat te lloc una espectacular cursa de cavalls, mules i ases en la pujada que porta al castell. Una festa molt familiar i molt bonica, però amb molta gent. Ja us avisem!. Podeu arribar fins Balsareny per la C-58, passat ja Manresa, tot anant cap a túnel del Cadí per la C-16. Sortida: Balsareny. A més de la festa dels Traginers cal que deixeu un temps per veure el seu magnífic castell, dalt d’un turó, perfectament conservat i ambientat, amb mobles d’època. Ara bé, potser aquest cap de setmana no és el més adient per fer aquesta visita, perquè estarà a reventar de públic. Per dinar teniu moltes opcions. La primera els bars de la fira, amb la famosa “barreja”, al restaurant del traginer. També hi ha uns quants restaurants al poble, tots cassolans, tots bons. Però haureu d’encomanar. Teniu el Rosamar, Carrer de la Creu 16, Tel: 93 820 02 51. O Els Traginers, al Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. També el restaurant El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalment Cal Rufino, al carrer de Sant Domènec, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si tot el poble, i els restaurants, estan impossibles, o cerqueu quelcom més glamurós, aneu fins a Puig-Reig, a 8 kms. Allà teniu el Sant Marçal, un hotel preciós amb un bon restaurant. I camí de Barcelona, de tornada, a Sallent, trobareu l’hotel i restaurant l’Hostal del Camp, amb menú i calçotades. Balsereny us espera, amb la seva arxifamosa fira dels Traginers!.

Recuerden, a finales de febrero, el fin de semana antes del Carnaval, la Fiesta de los Traginers. Recuerden que tiene lugar en la villa de Balsareny, a medio camino de Manresa a Berga. Recuerden que es una de las fiestas más interesantes, bonitas y divertidas que podéis encontrar, bien adecuadas para la familia, en toda Cataluña. La juerga empieza por la mañana con la torrada popular. Hay un montón de hogueras donde hacer un buen desayuno. Pan tostado y butifarras. También se puede disfrutar de una feria de productos de la tierra, gastronómicos y artesanos. Y una demostración de oficios antiguos. El plato fuerte de la feria es la gran cabalgata. Desfilan por las calles de Balsareny todo tipo de carros y animales relacionados con el transporte de mercancías. Después de comer tiene lugar una espectacular carrera de caballos, mulas y asnos en la subida que lleva al castillo. Una fiesta muy familiar y muy bonita, pero con mucha gente. ¡Ya os avisamos desde ahora!. Pueden llegar hasta Balsareny por la C-58, pasado ya Manresa, yendo hacia el túnel del Cadí por la C-16. Salida: Balsareny. Además de la fiesta de los Traginers hay que dejar un tiempo para ver su magnífico castillo, sobre una colina, perfectamente conservado y ambientado, con muebles de época. Ahora bien, tal vez este fin de semana no es el más adecuado para hacer esta visita, porque estará a reventar de público. Para comer tienen muchas opciones. La primera los bares de la feria, con la famosa “mezcla”, el restaurante del porteador. También hay varios restaurantes en el pueblo, todos caseros, todos buenos. Pero debe reservar. Está el Rosamar, Calle de la Cruz 16, Tel: 93 820 02 51. O Los Arrieros, el Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. También el restaurante El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalmente Rufino, en la calle de Santo Domingo, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si todo el pueblo, y los restaurantes, están imposibles, o buscan algo más glamuroso, vayan hasta Puig-Reig, a 8 kms. Allí tienen el Sant Marçal, un hotel precioso con un buen restaurante. Y camino de Barcelona, ya de vuelta, en Sallent, encontrarán el hotel y restaurante del Hostal del Camp, ¡con menú y calçotades!.

febrer 21, 2011 Posted by | Uncategorized | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Colle Val d’Elsa: Toscana centre

No hem pogut, no hem volgut, resistir la temptació de parlar-vos de nou de la Toscana. I donat que encara conservem la seva llum en els nostres ulls, encetem una nova evocació. Ja us hem parlat de les grans viles toscanes, de les que són patrimoni de la humanitat, de les que mereixen arribar des de l’altra costat del món per veure-les. Florencia, és ben clar, però també Siena, Pisa, Lucca, Sant Giminiano… També us hem parlat en aquest bloc de les viles de segona categoria, les que mereixen una visita quan ja haureu assaborit les grans fites. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza… Però ens quedaven encara aquells llocs més humils, aquells monestirs amagats entre pins i camps de blat. Llocs com la vila de Colle Val d’Elsa, que està allà dalt del seu turó, dominant les carretres que us permeten anar de Siena a Volterra, o a Sant Giminiano. Per aquesta raó, segurament, hi haureu passat, a tota velocitat. Vosaltres que sou europeus, a dos passos d’Itàlia, us podeu permetre el luxe de un nou viatge per veure aquestes petites maravelles. De descobrir petites cosetes senzilles, insospitades. Colle Val d’Elsa, per exemple, te unes muralles conservades a intèrvals, amb sorprenents portes, com ara la imponent Porta Nuova. Travessant-la s’accedeix a un graciós barri antic, ple de palaus, esglésies, hospitals medievals, en el sentit d’hospedatge a peregrins, i cases fortes, cases amb torres, de famílies burgeses i poderoses. Desde la graciosa plaça de Santa Caterina, amb la seva font, arribareu al palazzo Portigiani, seu del comune, amb la seva façana i l’escut dels Medici tot poderosos. Una característica de Colle són els ponts. Els ponts damunt del riu Elsa, és clar, però també els que uneixen diferents zones del barri alt. El duomo i la seva plaça són el centre de Colle. Al costat el palau del potestat, i el pretori. Al davant el palau del bisbe i l’antic ajuntament. Bones vistes de la vila alta des de la plaça del Duomo. Dalt de tot de la vila, el castell. Des del mateix podreu veure la ciutat allargassada damunt la seva muntanyeta, amb la catedral, i el camp que rodeja la vila. Colle és coneguda com la ciutat del vidre, i te un museu dedicat a aquest art. També te museus artístics i arqueològics, situats en bellíssims palaus del renaixement. La ciutat més moderna es situa sota la vila alta. Els de Colle li diuen “il piano”. És la zona on trobareu els comerços i els restaurants. Les afores del poble, la Vall del riu Elsa, està plena de petits pobles, santuaris, ermites, abadies… que heu vist mil vegades en pel·lícules anglosaxones sobre la Toscana, com ara el paciente inglès. Recòrrer aquests camps magnífics és ficar-se en una postal turística. no espereu grans monuments. Són pinzellades. Ho teniu molt fàcil per menjar bé, o dormir bé a Colle Val d’Elsa. Hi ha un munt d’hotels i restaurants. Nosaltres no hi hem dormit, ho vam fer tot des del Novotel de Florència, però els hem vist. Son famosos els restaurants dels hotels Arnolfo i Belvedere. També les pizzeries. N’hi ha un munt per tota la vila, però ens quedarem sense lloc a dubtes amb la pizzeria i geladeria de la graciosa placeta que hi ha pujant de l’aparcament. Ombra, cigarres, bon servei i bona taula.

No hemos podido, no hemos querido, resistir la tentación de hablaros de nuevo de la Toscana. Y dado que aún conservamos su luz en nuestros ojos, iniciamos una nueva evocación. Ya os hemos hablado de las grandes villas toscanas, de las que son patrimonio de la humanidad, de las que merecen llegar desde el otro lado del mundo para verlas. Florencia, está claro, pero también Siena, Pisa, Lucca, San Giminiano … También os hemos hablado en este blog de las villas de segunda categoría, las que merecen una visita cuando ya habréis saboreado los grandes hitos. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza … Pero nos quedaban aún aquellos lugares más humildes, aquellos monasterios escondidos entre pinos y campos de trigo. Lugares como la villa de Colle Val d’Elsa, que está allá,  encima de su colina, dominando las carretras que permiten ir de Siena a Volterra, o a San Giminiano. Por esta razón, seguramente, deberán haber pasado, a toda velocidad, cerca de Colle. Vosotros, que sois europeos, que estais a dos pasos de Italia, podeis permitiros el lujo de hacer un nuevo viaje para ver estas pequeñas maravillas. El lujo de descubrir pequeñas cositas sencillas, insospechadas. Colle Val d’Elsa, por ejemplo, tiene unas murallas conservadas, aunque no por entero, con sorprendentes puertas, como la imponente Porta Nuova. Atravesándola se accede a un gracioso casco antiguo, lleno de palacios, iglesias, hospitales medievales, en el sentido de hospedaje a peregrinos, y casas fuertes, casas con torres, de familias burguesas y poderosas. Desde la graciosa plaza de Santa Catalina, con su fuente, se llega al palazzo Portigiani, sede del comune, con su fachada y el escudo de los Medici todo poderosos. Una característica de Colle son los puentes. Los puentes sobre el río Elsa, claro, pero también los que unen diferentes zonas de la parte alta. El duomo y su plaza son el centro de Colle. Junto a ella esá el palacio del potestad, y el pretorio. En frente, el palacio del obispo y el antiguo ayuntamiento. Buenas vistas de la villa alta desde la plaza del Duomo. En lo más alto de la villa, el castillo. Desde el mismo podrá ver la ciudad alargada sobre su montañita, con la catedral, y el campo que la rodea. Colle es conocida como la ciudad del vidrio, y tiene un museo dedicado a este arte. También tiene museos artísticos y arqueológicos, situados en bellísimos palacios del renacimiento. La ciudad más moderna se sitúa bajo la villa alta. Los de Colle lo llaman “il piano”. Es la zona donde se encuentran los comercios y los restaurantes. Las afueras del pueblo, hacia el Valle del río Elsa, está llena de pequeños pueblos, santuarios, ermitas, abadías … que habéis visto mil veces en películas anglosajonas sobre la Toscana, como la del paciente inglès. Recorrer estos campos magníficos es meterse en una postal turística. No esperéis grandes monumentos. Son solo pinceladas. Lo tienen muy fácil para comer bien, o dormir bien en Colle Val d’Elsa. Hay un montón de hoteles y restaurantes. Nosotros no hemos dormido, lo hicimos todo desde el Novotel de Florencia, pero los hemos visto. Son famosos los restaurantes de los hoteles Arnolfo y Belvedere. También las pizzerías. Hay un montón por toda la villa.

febrer 20, 2011 Posted by | Art, Hotels, Italia, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 685 other followers