
Rupit és d’aquells pobles de Catalunya que han sabut conservar tot el seu sabor d’abans. És un encant de poble. Ho té tot: un paisatge verd, impressionant, ple de cingles i penyasegats. Carrers estrets, cases pairals amb portals adovellats i balcons de fusta. Una església amb un retaure barroc. Les restes d’un castell dalt d’un turó. Botigues d’embotits, bars i restaurants a quin millor. Hotelets, cases de pagés i cases rurals. Nosaltres hem dormit i menjat molt bé a l’Hostal Estrella, però no és l’únic bo que hi ha. I, naturalment, un riuet preciòs i un pont de fusta que es mou quan hi passes i fa un xic de besarda. Els diumenges pot haver-hi molta, molta gent. Però també hi ha un bon aparcament. El trobareu a mig camí entre Vic i Olot. El podeu visitar quan feu la ruta del Collsacabra. Baixeu fins a Sant Joan de Fábregues, per bon camí. Arribeu-vos fins l’espectacular salt de Sallent. Una excursió familiar sense cap mena de dubte.
Rupit es de esos pueblos de Cataluña que han sabido conservar todo su sabor de antaño. Es un encanto de pueblo. Lo tiene todo: un paisaje verde, impresionante, lleno de riscos y acantilados. Calles estrechas, casas solariegas con portales adintelados y balcones de madera. Una iglesia con un retablo barroco. Los restos de un castillo sobre una colina. Tiendas de embutidos, bares y restaurantes a cual mejor. Hotelitos, casas de payés y casas rurales. Y, naturalmente, un arroyo precioso y un puente de madera que se mueve cuando pasas y da un poco de miedo. Los domingos puede haber mucha, mucha gente. Pero también hay un buen aparcamiento. Lo encontraréis a medio camino entre Vic y Olot. Se puede visitar al hacer la ruta del Collsacabra. Bajense hasta San Juan de Fábregues, por buen camino. Acercaos hasta el espectacular salto de Sallent. Una excursión familiar sin lugar a dudas.
gener 6, 2011
Posted by joanmolar |
Hotels, medieval, mitjanes, Natura, Osona | Barroc, collsacabra, embotit, embotits, encant, estrela, estrella, Fabregas, fabregues, Hostal, hotel, Joan, penjant, POBLET, Pont, retaure, Riera, Rupit, rural, sallent, Sant, vic. olot |
Feu un comentari

El nom, tan curiós i evocador, significa literalment “font que neix arran de terra en un lloc sense arbres”. I és una bona definició per aquest ferreny poble de Lleida, un lloc que va pertànyer als Templers, i als Hospitalers de Sant Joan. Fruit d’aquesta dominació és el castell, que no gaire gent coneix, malgrat ser una joia del gòtic català. Arribareu a l’Espluga per la carretera local LV-2012 des de Les Borges Blanques, capital de les Garrigues. Aquesta ruta us permet visitar el mateix dia el Castell de La Floresta. També per la carretera LV-2014 o la L – 201 des de Tàrrega, passant per Sant Martí de Maldà. Aquesta ruta farà que pogueu veure el poble de Maldà, coronat per les ruines del seu castell. També podeu entrar o sortir de l’espluga per la L – 220 des dels Omells de Na Gaia, o potser la ruta més fàcil des de la carretera N-240 agafant el desviament a mà dreta que surt passat Vinaixa. Podeu fer una ruta circular, com veieu, entrant per una zona i sortint-ne per una altra. Arribant al poble, ja des de ben lluny, veureu el majestuós castell del segle XIII. La visita és concertada, cal trucar a l’ajuntament, sobretot durant els mesos d’hivern. És magnífica l’anomenada Aula Magna, antic lloc de reunió del capítol de l’orde de cavalleria de Sant Joan de Jerusalem. També és magnífic el pati amb una gran pica de pedra que es feia servir per guardar l’oli. L’oli de l’Espluga, de gust deliciós, és una delicatessen molt preuada. El podeu adquirir, a bon preu, a la cooperativa agrària. També és bonica la sala dedicada a l’Orde de Malta, i el petit museu de la pagesia. Aneu a L’Espluga Calva en el transcurs d’una sortida pels castells del sud de Lleida. Visiteu Arbeca, el poblat iber dels Vilars, les Borges Blanques i el castell de La Floresta, però sobretot el maravellós monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Anant, o tornant, també podeu parar a Montblanc, que és on haureu de sortir de l’autopista AP-2, i podeu passar-vos pel Monestir de Poblet, que no és lluny. Si aneu o torneu per Tàrrega, podeu visitar aquesta vila, i també Verdú, amb la seva ceràmica i el seu castell, i Guimerà, formós poblet medieval. Ja veieu que tot plegat dona per passar un cap de setmana ben rural per la comarca. A l’Espluga podeu dormir a Cal Tresó, al carrer de Montblanc, 33, telèfon: 669836897. Per dinar hi ha un parell de bars que fan menjars. Fora de l’Espluga teniu la Masia Salat, un bon lloc per menjar i dormir. A prop hi ha Rocallaura, un petit poblet, amb l’Antic Balneari, un bonic hostalet, a preus populars, o el fastuós Nou Balneari, un senyor hotel. O a Belianes, Cal Menut. Deixeu-vos enredar a fer una bonica excursió per les terres del secà lleidetà!.
El nombre, tan curioso y evocador, significa literalmente “fuente que nace a ras de tierra en un lugar sin árboles”. Y es una buena definición para este férreo pueblo de Lleida, que perteneció a los Templarios, y los Hospitalarios de San Juan. Fruto de esta dominación es el castillo, que no mucha gente conoce, a pesar de ser una joya del gótico catalán. Llegaran a la Espluga por la carretera local LV-2012 desde Les Borges Blanques, capital de las Garrigues. Esta ruta les permite visitar el mismo día el Castillo de La Floresta. También por la carretera LV-2014 o por la L – 201 desde Tàrrega, pasando por Sant Martí de Maldà. Esta ruta hará que puedan ver el pueblo de Maldà, coronado por las ruinas de su castillo. También se puede entrar o salir del pueblo por la L – 220 desde los Omells de Na Gaia, o quizás la ruta más fácil sea desde la carretera N-240, tomando el desvío a mano derecha que sale pasado ya Vinaixa. Pueden hacer una ruta circular, entrando y saliendo por un punto diferente. Llegando al pueblo, ya desde lejos, vereis el majestuoso castillo del siglo XIII. La visita es concertada, hay que llamar al ayuntamiento, sobretodo durante los meses de invierno. Es magnífica la llamada Aula Magna, antiguo lugar de reunión del capítulo de la orden de caballería de San Juan de Jerusalén. También es magnífico el patio con una gran pila de piedra que se utilizaba para guardar el aceite. El aceite de la Espluga, de delicioso sabor, és una delicatessen apreciada. Se puede adquirir, a buen precio, en la cooperativa agraria. También es bonita la sala dedicada a la Orden de Malta, y el pequeño museo del campesino. Vayan hasta la Espluga Calva en el transcurso de una salida por los castillos del sur de Lleida. Visiten Arbeca, el poblado íbero de Els Vilars, Les Borges Blanques y el castillo de La Floresta, pero sobre todo el maravilloso monasterio cisterciense de Vallbona de les Monges. Yendo, o volviendo, también pueden parar en Montblanc, que es donde saldreis de la autopista AP-2, y ya puestos pueden pasarse por el Monasterio de Poblet. Si vais, o volveis por Tàrrega, podéis visitar esta villa, y Verdú, con su cerámica y su castillo, y Guimerà, hermoso pueblo medieval. Ya veis que da para pasar un fin de semana muy rural por esta zona. En la Espluga pueden dormir en Cal Tresó, en la calle de Montblanc, 33, teléfono: 669836897. Para comer hay un par de bares donde hacen comidas. Fuera de la Espluga tienen la Masia Salat, un buen lugar para comer y dormir. Y en Rocallaura, un pequeño pueblo cercano, el Antiguo Balneario, un bonito hostal, a precios populares, o el fastuoso Nuevo Balneario, un señor hotel. O en Belianes, Cal Menut. Ya les hemos tentado con una excursión al secano leridano.
gener 6, 2011
Posted by joanmolar |
Art, Hotels, Lleida, medieval, mitjanes | aceite, antic, arbequi, arbequina, arbequino, balneari, balneario, belianes, blanques, Borges, calva, casa, castell, castells, castillo, Cavallers, ESPLUGA, Floresta, Gaia, garrigues, Guimerà, hospitalarios, jerusalem, Joan, Juan, Lérida, Lleida, maldà, malta, Martí, Masia, menut, Monestir, Monges, museu, Nou, Oli, omells, orde, orden, ordre, pagesia, rocallaura, rural, salat, san, Sant, tàrrega, templario, templarios, templer, treso, Vallbona, Verdu, vinaixa |
Feu un comentari

Els pobles petits, allunyats dels grans nuclis urbans, perduts en mig de Catalunya, han d’inventar continuament esdeveniments que els facin atractius al turisme. Alguns pobles ho fan molt bé, com és el cas de La Fonollosa, un petit municipi proper a Manresa. Ja us en hem parlat en ocasió de fires i altres actes lúdics. Els poblets que formen la Fonollosa, com ara Fals o la mateixa Fonollosa, son pobles medievals molt bonics. L’ambient rural, aquí, no és inventat. Doncs bé, en aquest marc tan autèntic s’ha organitzat Nit Viva, un itinerant que aprofita les mateixes cases per representar-hi escenes de la vida pagesa. Hi veureu oficis antics, combinats amb altres de nadalenques, que és, i no és, un pessebre vivent. L’espectacle te lloc alguns dies de gener, mireu-vos el web de l’Associació cultural que l’organitza, normalment a 2/4 de 7 del vespre. Us agradarà recòrrer el poble i poder ensenyar als fills com treballava un cisteller, el pagès, el picapedrer o l’escloper, per citar oficis masculins, o bé la modista, la filadora o una mestressa del mas. Arribareu a la Fonollosa per l’autovia C-18, fins Manresa, per agafar en direcció a Lleida l’Eix Transversal, C-25. Sortiu a Aguilar de Segarra, i seguiu les indicacions. Aprofiteu per passar el dia allà i feu un volt per les esglésies i ermites dels agregats a La Fonollosa: Sant Andreu, Sant Mamet de Bacardit, Santa Maria de Caselles, Santa Maria del Grau, Sant Vicenç de Fals o Santa Maria de Camps. Fals te unes torres medievals que recorden la Toscana. Camps unes sepultures. El paisatge és increible, i l’indret molt poc conegut. Per dormir teniu cases rurals precioses, com ara Cal Teixidór, o bé Cal Escloper. Tota la Serra de Castelltallat està plena de cases rurals i activitats per la canalla. A dinar podeu anar a Cal Calet, Tel: 93 8366130, a Cal Joan o al Molí de la Boixeda, Tel: 93 8368126. Bona nit viva!
Los pueblos pequeños, alejados de los grandes núcleos urbanos, perdidos en medio de Cataluña, tienen que inventar continuamente eventos que los hagan atractivos al turismo. Algunos pueblos lo hacen muy bien, como es el caso de La Fonollosa, un pequeño municipio cercano a Manresa. Ya os hemos hablado de el en ocasión de ferias y otros actos lúdicos. Los pueblos que forman la Fonollosa, como Fals o Camps son pueblos medievales muy bonitos. El ambiente rural, aquí, no es inventado. Pues bien, en este marco tan auténtico, han organizado Noche Viva, un itinerario que aprovecha las mismas casas del pueblo para representar en ellas escenas de la vida campesina. Veréis oficios antiguos, combinados con otros de navideñas, en lo que es, y no es, un pesebre viviente. El espectáculo tiene lugar algunos días de enero, vean horarios en la web de la Asociación cultural que lo organiza, normalmente por la tarde. Os gustará recorrer el pueblo y poder enseñar a vuestros hijos como trabajaba un cestero, el campesino, o el cantero por citar oficios masculinos, o bien la modista, la hilandera o un ama de casa. Llegarán a la Fonollosa por la autovía C-18, hasta Manresa, para tomar en dirección a Lleida el Eix Transversal, C-25. Salgan en Aguilar de Segarra, y sigan las indicaciones. Aprovechad para pasar el día allí y haga una vuelta por las iglesias y ermitas de los agregados de La Fonollosa: Sant Andreu, Sant Mamet de Bacardit, Santa María de Casillas, Santa María del Grao, Sant Vicenç de Fals o Santa María de Camps. Fals tiene unas torres medievales que recuerdan la Toscana. Camps unas sepulturas. El paisaje es increíble, y el lugar muy poco conocido. Para dormir tienen casas rurales preciosas, como Cal Teixidor, o bien Cal Escloper. Toda la Sierra de Castelltallat está llena de casas rurales y actividades para los niños. A comer puede ir a Cal Calet, Tel: 93 8366130, en Cal Joan o el Molino de la Boixeda, Tel: 93 8.368.126.
gener 5, 2011
Posted by joanmolar |
Art, Bages, festes, medieval, mitjanes | associació, bacardit, Bages, boixeda, Cal, calet, camps, casa, caselles, cases, castelltallat, cultural, dormir, escloper, espectacle, fals, fonollosa, grau, Joan, mamet, Maria, Molí, nit, oficis, pages, pagesa, pessebre, recreativa, restaurant, rural, Rurals, Sant, santa, sepultures, teixidor, vicenç, vida, viva, vivent |
Feu un comentari

Sempre m’ha fascinat el Sant Miquel que està al centre de la façana interior de l’esplèndit pati Manning del palau que allotja el CCCB. M’encanta anar-hi a perdre el temps i a veure que hi ha. Perquè al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona sempre hi passa alguna cosa. Podeu anar-hi amb la família a veure, exactament, el què. Per Nadal, per exemple, hi ha el Drap-Art. És un festival Internacional de Reciclatge Artístic que es mou arreu d’Europa. Dura des de mitjans desembre fins els inicis de gener. S’hi exposen obres d’artistes del reciclatge en unes paradetes de mercadet, sota el pati. Els infants, sobretot aquells a qui agraden les manualitats, s’ho passen pipa. Son elements normalment amb un disseny impecable, realitzats tots ells amb materials reciclats i reciclables al 100%. Un exemple: Broches sin reproches. Xulos oi?. També sol haver-hi, segons el dia, intervencions, tallers participatius, espectacles, audiovisuals i cinema. Mireu la web amb el programa. Trobareu el CCCB al barri del Raval de Barcelona, al carrer Montalegre 5. Informació al Tel: 93 306 41 00. Arribeu-hi en metro, amb les línies 1, 2, i 3, baixant a Catalunya o Universitat. També amb FGC i RENFE. Molts busos paren per allà. Teniu un bon aparcament al carrer dels Àngels. El CCCB està obert de dimarts a diumenges, d’11 a 20 hores. Si voleu visitar la col·lecció d’art, recomanable, haureu de pagar entrada, excepte alguns dies l’any, que són jornada de portes obertes, com ara Sta. Eulàlia o el Dia Internacional dels Museus, o per la Mercè. Aneu fins al CCCB a veure el Drap Art. Instructiu i interessant. Passeu-vos el convent dels Àngels a admirar-ne l’arquitectura i veure que hi han fet. O visiteu el proper Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Aquest barri no te desperdici… per això organitzen exposicions i paradetes d’objectes reciclats!.
Siempre me ha fascinado el San Miguel que está en el centro de la fachada interior del espléndido patio Manning del palacio que alberga el CCCB. Me encanta ir a perder el tiempo y ver que hay. Porque en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona siempre pasa algo. Pueden ir con la familia a ver, exactamente, lo que hay hoy. En Navidad, por ejemplo, está el Drap-Art. Es un festival Internacional de Reciclaje Artístico que se mueve por toda Europa. Dura desde mediados de diciembre hasta los inicios de enero. Se exponen obras de artistas del reciclaje en unas paradas de mercadillo, bajo el patio. Los niños, sobre todo aquellos a quienes gustan las manualidades, se lo pasan pipa. Son elementos normalmente con un diseño impecable, realizados todos ellos con materiales reciclados y reciclables al 100%. Un exemplo: broches sin reproches. Chulos, ¿verdad?. También suele haber, según el día, intervenciones, talleres participativos, espectáculos, audiovisuales y cine. Vean la web con el programa. Encontrarán el CCCB en el barrio del Raval de Barcelona, en la calle Montalegre 5. Información al Tel: 93 306 41 00. Lleguen en metro, con las líneas 1, 2, y 3, bajando en Cataluña o Universidad. También con FGC y RENFE. Muchos buses paran por allí. Tienen un buen aparcamiento en la calle de los Ángeles. El CCCB está abierto de martes a domingos, de 11 a 20 horas. Si desean visitar la colección de arte, recomendable, tendrán que pagar entrada, salvo algunos días al año, que son jornada de puertas abiertas, como Santa Eulàlia o el Día Internacional de los Museos, o por la Mercè. Vayan hasta el CCCB a ver el Drap Art. Instructivo e interesante. Pasaos también por el convento de los Ángeles para admirar su arquitectura y ver que han hecho hoy dentro. O visiten el cercano Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona. Este barrio no tiene desperdicio … por eso organizan exposiciones y puestos de objetos reciclados.
gener 4, 2011
Posted by joanmolar |
Art, Barcelona, curtes, Museus | angels, Art, artesans, Barcelona, broches, cccb, centre, contemporani, contemporania, convent, cultura, drap, drapart, festival, Fira, manning, mercat, museu, Museus, reciclatge, reproches, sin |
Feu un comentari

Imatge extreta de: http://larutadelcisterambgoigs.blogspot.com
El Pont d’Armentera és una graciosa població de la comarca Tarragonina de l’Alt Camp. No te gaire bé cap atractiu turístic notable, i tot i això és un poble bonic. La natura es molt verge en els seus voltants. Les serres són ben a tocar del poble, i el riu Gaià travessa el terme, i el poble, creant espais de gran bellessa, i d’importància ecològica. El castell de Saburella està proper, i es una bona excursió possible des del Pont, per la carretera que porta al Mas de la Mel i al poble de Salmella, avui en runes. La pista, asfaltada, s’espatlla al final i es torna de terra i perillosa els cotxes corrents. També teniu a tocar el monestir de Santes Creus, joia de la ruta del císter. Però si avui parlem del Pont d’Armentera és amb motiu de la seva tradicional processó del Sant Crist. Una festa que se celebra, cada any, el dia 3 de gener. Tot el poble hi participa, i també molts foresters, des de fa, ni més ni menys, que 200 anys. Els actes comencen amb un ofici solemne, al que segueix una processó pels carrers del poble. Una banda de música va tocant, i la gent canta els goigs que hem posat com a portada de la nostra ressenya. Arribeu-vos a l’Alt Camp, a passar el dia, a comprar bon oli i bon vi, a visitar el monestir cistercenc de Santes Creus, i a veure una tradició que fa molts anys que està viva. El Pont d’Armentera és fàcil de trobar. Cal anar per l’autopista AP-7 cap a Lleida, via Vilafranca del Penedés. Sortiu a la sortida 11, la de Vila-Rodona i Valls, o a la del Pla de Santa Maria. Seguiu els indicadors que menen a El Pont d’Armentera. Per dinar aneu a fer picnic a l’albareda de Santes Creus. Podeu fer-hi carn a la brassa. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots ells. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic.
El Pont d’Armentera es una graciosa población de la comarca Tarraconense del Alt Camp. No tiene ningún atractivo turístico notable, y sin embargo es un pueblo bonito. La naturaleza que allí hay es muy virgen. Las sierras estan cerca del pueblo, y el río Gaià atraviesa el término, y el pueblo, creando espacios de gran belleza, y de importancia ecológica. El castillo de Saburella está próximo, y es una buena excursión por la carretera que lleva al Mas de la miel y al pueblo de Samella, hoy en ruinas. La pista, asfaltada, se estropea el final y se vuelve de tierra y peligrosa los coches corrientes. También está muy cerca el monasterio de Santes Creus, joya de la ruta del cister. Pero si hoy os hablamos del Pont d’Armentera es con motivo de su tradicional procesión del Santo Cristo. Una fiesta que se celebra, cada año, el día 3 de enero. Todo el pueblo participa, y también muchos forasteros, desde hace, nada menos, que 200 años. Los actos comienzan con un oficio solemne, al que sigue una procesión por las calles del pueblo. Una banda de música va tocando, y la gente canta los gozos que hemos puesto como portada de nuestra reseña. Acercaos hasta el Alt Camp, a pasar el día, a comprar buen aceite y buen vino, a visitar el monasterio cisterciense de Santes Creus, y a ver una tradición que hace muchos años que está viva. El Pont d’Armentera es fácil de encontrar. Hay que ir por la autopista AP-7 hacia Lleida, vía Vilafranca del Penedés. Salgan en la salida 11, la de Vila-Rodona y Valls, o en la del Pla de Santa Maria. Sigan los indicadores que conducen a El Pont d’Armentera. Para comer podeis ir a hacer picnic a l’albareda de Santes Creus. Se puede cocinar allí mismo una carne a la brasa. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. Si no os tienta comer al aire libre daros una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos són muy buenos. Hemos comido en todos ellos. En el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. En Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien en el tradicional Cataluña, Tel: 977638432, un clásico.
gener 3, 2011
Posted by joanmolar |
Alt camp, festes, mitjanes | 3, Albareda, Alt, armentera, brassa, Cal, Camp, carn, castell, castillo, Catalunya, Cister, Creus, Crist, cristo, Gaia, gener, goigs, grau, Hostal, mas, Música, mel, mosso, Natura, ofici, Oli, picnic, Pont, procesión, processó, restaurant, restaurante, riu, Ruta, saburella, Sant, Santes, selmella, solemne, Vi |
Feu un comentari

Si hi ha un destí familiar bonic i assequible als Alps Italians, aquest és la Vall d’Aosta. I ho és perquè és molt bonica, perquè és molt diferent, perquè és molt espectacular, i perquè és molt propera. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Hi ha diverses rutes per arribar-hi. La més directa és per Girona, Narbonne, Nimés, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino, per pujar després a Aosta. Ruta curta però lenta. Només la meitat és autopista. Moltes corbes. Paratges desèrtics. També és possible anar-hi per autopista continuament. Cal seguir l’A7 fins La Jonquera, l’A9 fins Orange i després continuar ca a Valence. D’aquí a Grenoble, i d’allà cap al túnel de Frejús que us portarà a Torino, i Aosta. També possible per la Costa, anant per Niza fins Savona i pujant a Torino, una volta llarga. O pel túnel del Montblanc, des de Chamonix, per paisatges alpins de llegenda. Si hi arribeu per Torino pugeu per l’autopista A5. La vall està a només 55 km de Torino. La Vall d’Aosta és un destí complert per unes vacances. A l’estiu és un lloc fresc on refugiar-se del sol ardent. Un lloc on el sol escalfa però on tot és verd, i a la nit es dorm. A la primavera tota la vall riu, reneix. A la tardor, els vessants, verticals, altíssims, s’omplen de tons terrosos, daurats, ocres i vermells. A l’hivern, si agafeu bon temps, la neu brilla al sol esmorteït. No una mica de neu, sinó pilons de neu. Una neu democràtica, a l’abast de tothom, familiar, que omple cada racó de la vall. La Vall d’Aosta, la principal, comença al Pont de Sant Martí i arriba fins l’estació d’esquí de Courmayeur, (a la foto), al peu mateix del Montblanc. Te molts atractius turístics, tot i que a primera vista és molt austera, anodina i fins una mica trista. Per exemple els seus castells. Cada poble te el seu. Són forticacions de caire defensiu, que s’han anat bastint al llarg dels segles. N’hi ha de medievals, hi ha palaus renaixentistes i barrocs, que no per això abandonen l’aire de fortalessa, n’hi ha del segle XIX. Totes son poderoses, situades en llocs estratègics, aturant el pas dels estranys. Castells com el de Bard, o el palau d’Issogne, amb les pintures, o Fenis, o Verres o Sarriod. N’hi ha tants, tan diferents i tan bonics que Aosta podría ser molt bén anomenada la vall dels castells. També són espectaculars les seves esglésies, romàniques, amb campanars en afilades punxes, però amb façanes barroques, amb façanes pintades, naifs i entranyables, coloristes i originals. Aosta, al mig del vall, és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar-hi l’estiu, o un Nadal a la neu. Ens agraden especialment la Vall de Cogne, que s’endinsa en el parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge. El vall de Breuil-Cervinia acaba en un circ glaciar al peu mateix del Cervino, una titànica muntanya, escenogràfica i brutal. A Aosta hi ha molts bons llocs per menjar i dormir. Us en recomanarem uns quants, com la Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, a Cervínia. Un hotelet amb moltíssim encant, i una cuina digne d’estrella Michelin. Al poble de La Salle, uns apartaments molt ben muntats: Le Petit Coeur. En aquest poble, un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. A Courmayeur podeu dinar a Le Petit Montblanc. A la capital, Aosta, molts locals del carrer principal us treuran d’una situació apurada, però per dormir i menjar bé, aneu fins als poblets de les valls secundàries, com a Cogne. Allà trobareu grans hotels, com el Sant’Orso, o el Bellevue, caríssims, guapíssims, amb restaurants en consonància. O petits hotels amb encant, com el de La Tor. Finalment penseu que Torino està a menys d’una hora en cotxe de la Vall d’Aosta i ofereix la seguretat, bon preu i tracte especial a les famílies del seu Novotel Giulio Cesare, una aposta segura. El vall d’Aosta és una destinació familiar ideal per vacances.
Si hay un destino familiar bonito y asequible en los Alpes Italianos, este es el Valle de Aosta. Y lo es porque es muy bello, porque es muy diferente, porque es muy espectacular, y porque está muy cerca. El Valle de Aosta es una región autónoma italiana, que toca Francia y que está situada en el corazón de los Alpes más potentes, al pie del Montblanc. Aunque parezca extraño, sólo está a 770 kms. de Barcelona. Hay varias rutas para llegar. La más directa es por Girona, Narbonne, Nimes, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon y pasando el col de Montgenevre, se llega hasta Torino, para subir luego a Aosta. Ruta corta pero lenta. Sólo la mitad es autopista. Muchas curvas. Parajes desérticos. También es posible ir por autopista continuamente. Hay que seguir la A7 hasta La Jonquera, la A9 hasta Orange y luego continuar hacia Valence y Grenoble. De allí hacia el túnel de Fréjus que les llevará a Torino, y Aosta. También posible por la Costa, yendo por Niza hasta Savona y subiendo en Torino, dando una vuelta larga. O por el túnel del Montblanc, desde Chamonix, por paisajes alpinos de leyenda. Una vez se llega a Torino hay que subir por la autopista A5. El valle está a sólo 55 km de Torino. El Valle de Aosta es un destino completo para unas vacaciones. En verano es un lugar fresco donde refugiarse del sol ardiente. Un lugar donde el sol calienta pero donde todo es verde, y por la noche se duerme. En primavera todo el valle renace. En otoño, las vertientes, verticales, altísimas, se llenan de tonos terrosos, dorados, ocres y rojos. En invierno, si cogéis buen tiempo, la nieve brilla al sol mortecino. No un poco de nieve, sino montones de nieve. Una nieve democrática, al alcance de todos, familiar, que llena cada rincón del valle. El Valle de Aosta comienza en el Puente de San Martín y llega hasta la estación de esquí de Courmayeur, (en la foto), al pie mismo del Montblanc. Tiene muchos atractivos turísticos, aunque a primera vista es muy austera, anodina y hasta un poco triste. Por ejemplo sus castillos. Cada pueblo tiene el suyo. Son forticacions de carácter defensivo, que se han ido construyendo a lo largo de los siglos. Los hay de medievales, hay palacios renacentistas y barrocos, que no por ello abandonan el aire de fortaleza, y los hay del siglo XIX. Todas ellas son poderosas, situadas en lugares estratégicos, como deteniendo el paso de los extraños. Hay que ver castillos como el de Bard, o el palacio de Issogne, con las pinturas, o Fenis, o Verres o Sarriod. Hay tantos, tan diferentes y tan bonitos que Aosta podría ser muy bien llamado el valle de los castillos. También son espectaculares sus iglesias, románicas, con campanarios en afiladas puntas, pero con fachadas barrocas, con fachadas pintadas, naif y entrañables, coloristas y originales. Aosta, en medio del valle, es una capital joven y dinámica, con un pasado romano esplendoroso, con arco de triunfo incluido, y numerosos templos medievales, como San Orso o el Duomo. Si el valle principal es magnífico, nos faltarán las palabras para describir los valles secundarios que se adentran en las cabeceras del Monte Rosa, del Cervino, o del Montblanc, gigantes de Europa, con más de 4000 mts. de altura. Son valles preciosos, escarpados y risueños, menos sever0s que el valle madre, más soleados. Hay una docena, todos fantásticos, ideales para pasar el verano, o una Navidad en la nieve. Nos gustan especialmente el Valle de Cogne, que se adentra en el parque nacional del Grand Paradiso, reserva de Europa. Cogne, al final de su valle, es un pueblo de cuento de hadas, con restaurantes y hoteles maravillosos, paisajes idílicos y una naturaleza virgen. El valle de Breuil-Cervinia termina en un circo glaciar al pie mismo del Cervino, una titánica montaña, escenográfica y brutal. En Aosta hay muchos buenos lugares para comer y dormir. Os recomendaremos algunos, como la Maison Tissiere, en la aldea de Antey-Saint André, en Cervinia. Un hotelito con muchísimo encanto, y una cocina digna de estrella Michelin. En el pueblo de La Salle, unos apartamentos muy bien montados: Le Petit Coeur. En este pueblo, un restaurante diferente: Pizzeria da Gigi. No os asustéis por la pinta del lugar. Cocina sarda de toda la vida. Pedidle a Valeria qué os nombre los platos que ha cocinado su madre ese día. En Courmayeur se puede comer en Le Petit Montblanc. En la capital, Aosta, muchos locales de la calle principal les sacaran de una situación apurada, pero para dormir y comer bien, hay que ir hasta los pueblos de los valles secundarios, como Cogne. Allí encontrarán grandes hoteles, como el Sant’Orso, o el Bellevue, carísimos, guapísimos, con restaurantes en consonancia. O pequeños hoteles con encanto, como el de La Tor. Finalmente piensen que Torino está a menos de una hora en coche del Valle de Aosta y ofrece la seguridad, buen precio y trato especial a las familias de su Novotel Giulio Cesare, una apuesta segura.
gener 2, 2011
Posted by joanmolar |
Art, Europa, Hotels, Italia, medieval, Molt llargues, Natura | Alpes, alpino, Alps, andre, antey, aosta, aoste, apartamentos, apartaments, bard, breuil, castells, castillos, cervi, cervinia, cervino, cesare, coeur, cogne, courmayeur, delator, Esquí, esquiar, fenis, gigi, giulio, Gran, grand, hotel, Infants, issogne, Italia, lator, maison, Mont, Montaña, Montblanc, Monte, Muntanya, natural, nens, Neu, Niños, nieve, Novotel, orso, paradiso, Parc, Parque, petit, pizzeria, rosa, salle, Sant, sarriod, ski, sortides, tissiere, tor, torino, turí, turin, valeria, Vall, Valle, vallee, verres, zermat, zermatt |
Feu un comentari

A l’altre costat de la Serra de les Alberes, tot just acabada de passar la ratlla fronterera entre Espanya i França, però encara en terres ben catalanes, hi trobareu un seguit d’esglésies romàniques. Son temples petitons, sense grans pretensions ni volada, però molt molt bonics, com petits joiells. Avui us parlarem de Sant Andreu de Sureda. El trobareu al bell mig del poble de Saint André, a la dreta de la carretera que va des de El Voló fins Colliute, prop d’Elna. El primer que crida l’atenció en veure-la és la seva esplèndida portada romànica, d’una finor inaudita. Us passaríeu hores contemplant aquestes figures tan naif. L’interior tampoc defrauda. Sever, auster, massís, denota la por i la poca traça d’aquells pagesos que la van bastir al segle XI. Hi ha una ruta familiar clara a fer per aquestes terres, tot resseguint l’art romànic. Només travessar la frontera, teniu Sant Martí del Fenollar, a peu de la carretera nacional, i de la sortida de l’autopista de El Voló. Maravellosos frescos i pintures us esperen. Obert només els caps de setmana, i a la tarda!. Ben a prop del Fenollar, anant camí de Colliure, hi ha, a mà dreta el poble de Saint-Genís des Fontaines. L’antic monestir de Sant Genís de les Fonts presenta un dintell romànic d’infart. Una joia increible. L’escultura romànica, diuen els entesos, més antiga de Catalunya. Allà, davant vostre, fantàstica. Si voleu veure l’esglèsia per dins haureu de tenir sort. Recordeu l’horari francès universal de visita als seus monuments: de 10 a 12 i de 14 a 17. Ja podeu espavilar!. Ara el dintell està disponible, al carrer, tothora. Uns kms. més endevant, trobareu Sant Andreu de Sureda, ja descrita. Aquestes són les tres joies romàniques que vàrem lograr veure. A la zona també teniu la catedral d’Elna, amb el seu claustre magnífic, amb uns capitells que us deixaran bocabadats, i el petit monestir del Camp, al poblet de Passa, prop de El Voló també, amb un claustre del primer gòtic. I encara ens deixem alguna esglèsia i abadia menor, com Brulla, prop d’Elna, o el fris del mestre de Cabestany, un Miquel Àngel del segle XII, que es guarda a l’esglèsia del poble de Cabestany, avui en la pràctica un barri de Perpinyà. Creueu les Alberes per veure el Romànic de la Catalunya Nord. No us en penedireu. Per dinar podeu anar a Perpinyà. Som fans d’una pizzeria anomenada “Le Napoli”, boníssima, que fa també pasta i carn, uns lats de veritable gourmet. Servei exquisit, preus molt ajustats. La trobareu a la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterrani públic allà mateix. Per dormir teniu dos Novotel: un a les afores i un al centre mateix de la ciutat. Atenció a l’esmorzar del Novotel Suites: escassíssim!. A Colliure mireu-vos Les Templiers, que és una casa fonda, també amb habitacions. Us avisem: molt originals i peculiars.
Al otro lado de la Sierra de la Albera, apenas recién pasada la raya fronteriza entre España y Francia, pero todavía en tierras bien catalanas, encontraréis una serie de iglesias románicas. Son templos pequeños, sin grandes pretensiones ni vuelo, pero muy muy bonitos, como pequeñas joyas. Hoy os hablaremos de Saint-André. Lo encontraréis en el centro del pueblo de Saint André, a la derecha de la carretera que va desde El Voló hasta Colliute, cerca de Elna. Lo primero que llama la atención al verla es su espléndida portada románica, de una finura inaudita. Os pasaríais horas contemplando estas figuras tan naif. El interior tampoco defrauda. Severo, austero, macizo, denota el miedo y la torpeza de aquellos campesinos que la construyeron en el siglo XI. Hay una ruta familiar clara a hacer por estas tierras, siguiendo el arte románico. Sólo cruzar la frontera, tienen San Martín del Fenollar, a pie de la carretera nacional, y de la salida de la autopista de Le Boulou. Maravillosos frescos y pinturas os esperan. Abierto sólo los fines de semana, y ¡por la tarde!. Muy cerca del Fenollar, yendo camino de Colliure, está, a mano derecha el pueblo de Saint-Genís des Fontaines. El antiguo monasterio de Sant Genís presenta un dintel románico de infarto. Una joya increible. La escultura románica, dicen los entendidos, más antigua de Cataluña. Allí, ante vosotros, fantástica. Si quieres ver la iglesia por dentro debereis tener suerte. Recuerdad el horario francés universal de visita a sus monumentos: de 10 a 12 y de 14 a 17. ¡Ya se pueden espabilar!. Ahora bién, el dintel está disponible, en la calle, en todo momento. Unos kms. más adelante, encontrará Saint-André, ya descrita. Estas son las tres joyas románicas que logramos ver. En la zona también tienen la catedral de Elna, con su claustro magnífico, con unos capiteles que os dejarán boquiabiertos, y el pequeño monasterio del Camp, en la aldea de Pasa, cerca de Le Boulou también, con un claustro del primer gótico. Y aún nos dejamos alguna iglesia y abadía menor, como Brulla, cerca de Elna, o el friso del maestro de Cabestany, un Miguel Ángel del siglo XII, que se guarda en la iglesia del pueblo de Cabestany hoy, en la práctica, un barrio de Perpiñán. Crucen las Alberas para ver el Románico de la Cataluña Norte. No se arrepentirán. Para comer puede ir a Perpiñán. Somos fans de una pizzería llamada “Le Napoli”, buenísima, que hace también pasta y carne, unos platos de verdadero gourmet. Servicio exquisito, precios muy ajustados. La encontraréis en la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterráneo público allí mismo. Para dormir tienen dos Novotel: uno en las afueras y uno en el centro mismo de la ciudad. Atención al desayuno del Novotel Suites: ¡escasísimo!. En Colliure vayan a Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones. Os avisamos: son muy originales y peculiares.
gener 1, 2011
Posted by joanmolar |
Art, França, medieval, mitjanes, Monestirs, Romànic, Rosselló | Abadia, andre, andreu, Art, brulla, cabestany, Camp, colliure, cotlliure, dintel, dintell, escultura, esglèsia, esglèsies, fenollar, Fonts, genis, Les, Martí, martin, mestre, Monestir, murals, napoli, Novotel, passa, Perpinyà, pintura, pintures, pizzeria, Priorat, priorato, romanica, Romanico, romaniques, Romànic, Rosselló, Saint, Sant, suites, sureda, surede, templiers |
2 comentaris