Sortides familiars

Salidas en família

Vall de Bianya

Un cap de setmana amb sol, un dia ideal per pujar a la Vall de Bianya. Per veure romànic de Girona. Simple, rural, amagat, desconegut… maravellós. En un entorn natural de fàbula. Si és l’estiu, podreu campar per prats i boscos, sense passar calor. Si és primavera tot florirà al vostre pas. Si la tardor acompanya els vostres passos per la vall, veureu una gama de colors inaudita: fagedes, rouredes… aladerns, aurons, mil arbres i tons. A l’hivern, neu. I si no hi ha neu, melangia d’un món adormit, com mort. Un paisatge magnífic, com correspon a una part de la Garrotxa, l’anomenada Alta Garrotxa, un trosset poc conegut d’aquesta bellíssima comarca, amb els seus boscos i volcans. Però el que ens atrau més d’aquesta terra és la seva ruralitat intacta. Els poblets, escampats, amagats dins el territori. I les masies, grans, poderoses, esplèndides. I els molins vora els torrents. I les esglésies, les magnífiques ermites i temples romànics, símbol viu d’un temps en que aquestes contrades eren plenes de vida i de gent. Avui, solitàries, parròquies sense ramat. Temples com ara Sant Andreu de Porreres, a la ferèstega Vall de Bac, que prometem un dia descobrir-vos en aquest mateix bloc. Per arribar-hi cal seguir des de Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que s’endinsa al Bac. A la mateixa vall, Santa Maria de Sacot, a tocar de l’Hostal de Bac, un lloc on fan bona carn a la brasa. Sant Feliu de Bac i Santa Magdalena del Coll, són dues altres esglésies, d’accés fàcil des de la carretera C-153, des del coll de Capsacosta, o bé seguint per la pista que travessa la vall de Bac. Sant Miquel de la Torre, en canvi, està més amagada. A l’altra cantó del mapa hi ha Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’Olot, i de la carretera dels túnels de Capsacosta, al llogaret de Llocalou. També des de Llocalou, seguint la carretera de Capsec, trobareu Sant Martí de Capsec. Preciós. Recomanable. Un xic més a munt, seguint per la carretera C-153, trobareu indicat Sant Martí del Clot. De l’Hostalnou podeu fer cap a Santa Margarida de Bianya. També a la mateixa C-153 trobareu l’indicador per anar a Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Al nucli urbà més gran de la vall, que són quatre cases mal contades, s’alça Sant Salvador de Bianya. (A la foto). Un temple molt bonic. I encara ens en deixem unes quantes. Demaneu a quines hores podeu visitar-les, perquè moltes vegades les haureu de veure només per fora. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència magnífica. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, sense entrar-hi, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Preneu cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts sereu a la Vall. També possible per Granollers, Vic i els túnels de Bracons, llavors travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, o millor, pujant fins Sant Pau de Segúries per veure la Vall de Bac, i baixant per la carretera C-153, l’antiga, pel coll. Moltes corbes però paisatge d’ensomni!.

Un fin de semana con sol, un día ideal para subir a la Vall de Bianya. Para ver el románico de Girona. Simple, rural, escondido, desconocido … maravilloso. En un entorno natural de fábula. Si es verano, podrán correr por prados y bosques, sin pasar calor. Si es primavera todo florecerá a vuestro paso. Si és el otoño, acompañaran sus pasos por el valle una gama de colores inaudita: hayedos, robledales, arces, mil árboles y tonos. En invierno, nieve. Y si no hay nieve, melancolía de un mundo dormido, como muerto. Un paisaje magnífico, como corresponde a una parte de la Garrotxa, la llamada Alta Garrotxa, un trocito poco conocido de esta bellísima comarca, con sus bosques y volcanes. Pero lo que nos atrae más de esta tierra es su ruralidad intacta. Los pueblos, esparcidos, escondidos dentro del territorio. Y las masías, grandes, poderosas, espléndidas. Y los molinos cerca de los torrentes. Y las iglesias, las magníficas ermitas y templos románicos, símbolo vivo de un tiempo en que estas tierras estaban llenas de vida y de gente. Hoy, solitarias, son parroquias sin grey. Templos como Sant Andreu de Porreres, en el agreste Valle de Bac, que prometemos un día descubrirte en este mismo blog. Para llegar hay que seguir desde Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que se adentra en Bac. En el mismo valle, Santa María de Sacot, en las inmediaciones del Hostal de Bac, un lugar donde hacen buena carne a la brasa. Sant Feliu de Bac y Santa Magdalena del Coll, son otras dos iglesias, de fácil acceso desde la carretera C-153, desde el collado de Capsacosta, o bien siguiendo por la pista que atraviesa el valle de Bac. San Miguel de la Torre, en cambio, está más escondida. Al otro lado del mapa está Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de Olot, y de la carretera de los túneles de Capsacosta, en la aldea de Llocalou. También desde Llocalou, siguiendo la carretera de Capsec, encontraréis Sant Martí de Capsec. Precioso. Recomendable. Un poco más arriba, siguiendo por la carretera C-153, encontrarán indicado Sant Martí del Clot. Del Hostalnou pueden llegar hasta Santa Margarida de Bianya. También en la misma C-153 encontrarán el indicador para ir a Sant Martí de Solamal y San Pedro Despuig. En el núcleo urbano más grande del valle, que son cuatro casas mal contadas, se alza San Salvador de Bianya. (En la foto). Un templo muy bonito. Y aún nos dejamos unas cuantas iglesias más. Consultad a qué horas pueden visitarlas, porque muchas veces las tendrán que ver sólo por fuera. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del valle y elijan el suyo. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta llegar cerca de Olot, pero sin entrar, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. También posible acceder por Granollers, Vic y los túneles de Bracons, entonces llegareis atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta, o mejor, subiendo hasta Sant Pau de Segúries para ver el Valle de Bac, y bajando por la carretera C-153, la antigua, por el collado. ¡Muchas curvas pero paisaje de ensueño!.

gener 14, 2011 Posted by | Art, Garrotxa, Girona, Hotels, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Baetulo

En diferents entrades d’aquest nostre bloc us havíem presentat, com una excursió familiar molt interessant, la visita a diversos indrets de Badalona. Sobretot us recomanàvem que admiréssiu la fabulosa ciudat romana de Baetulo, que es pot veure sota l’edifici del museu. Doncs bé, ara, la recomanació és més potent que mai. Perquè el desembre de 2010 la ciutat de Badalona inaugurava una joia incomparable, quelcom que cap família es pot perdre. Un recorregut fastuós, maravellós, amb una museització increible, de primera fila europea. Un recorregut al llarg de més de 3.600 m2 per les restes de la majestuosa vila romana de Baetulo, que existeix, des de fa més de 2.100 anys, sota les cases del centre de Badalona. No hi ha a Catalunya, ni a Espanya un recorregut igual. Podría ser-hi a Tarragona, però encara no s’ha pogut organitzar. Arribeu-vos fins el Museu de Badalona, al centre mateix de la ciutat. Accediu-hi amb metro, prenent la línia 2 fins el seu final, a Pompeu Fabra. O en tren. O en bus. O en cotxe, amb bon aparcament a la mateixa plaça del museu, sota l’edifici modern del nou ajuntament. Gaudireu del nou hall d’entrada, de les termes romanes recien restaurades, (les millors del país, sense cap mena de dubte). Dels carrers romans, el Cardus, minor i maximus, i del Decumanus, amb les seves cases i botigues. Admirareu els mosaïcs, les pintures murals, els terres i les teulades. Els objectes quotidians exposats de manera molt brillant en les noves vitrines. Creieu-me si us dic que és, ara per ara, un dels millor llocs d’Espanya per admirar el que queda de la civilització romana i entendre-la. Ideal per escoles. Fantàstic per famiílies. Didàctic, molt didàctic. Impactant l’audiovisual, els sons i sorolls de la vida quotidiana que resonen segles més tard. Preus mòdics, descomptes per grups, els nens i nenes no paguen. No podeu demanar més. Si la visita de les Termes us ha obert la curiositat heu de saber que el Museu de Badalona organiza també visites guiades a la esplèndida casa dels Dofins, un recorregut que no podeu perdre-us, o al simpàtic jardí de Quint Licini, al costat mateix del museu. També a un conducte subterrani de l’antic aqüeducte. Visiteu la web del Museu de Badalona o truqueu al telèfon: 93.384.17.50. Baetulo fou una ciutat important a la Catalunya romana, com ho foren Barcino, Iluro, o Blanda. Creieu-nos, és una visita que encantarà els vostres infants. Animeu-vos!. A Badalona s’hi arriba molt fàcilment en cotxe, 10 kms. de Barcelona, tren, bus o metro. Si us cal quedar-vos a dinar, podeu anar a un seguit de restaurant molt interessants. Prop del museu teniu el CAOLILA, de disseny, al carrer Lleó, 79. Telf: 93.464.27.30. També Ca L’ARQUÉ, carn a la brassa, al carrer d’Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional català, al carrer de Sant Pere, 97 Tel. 93.384.51.70. CAN FRAI, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una boníssima pizzeria és el CAÑO 14, al carrer de Cadis 17. Tel. 93.389.46.08. Tapes i racions d’ensomni a LA BOTA D’ARAGÓ, a costat del mar, al carrer de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallec de luxe: El PAZO RIBEIRO, al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un basc de molt prestigi TXISTU, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoria el MICACO’S, al carrer de Sant Anastasi, 102 Tel. 93 384 37 63. Petitó el DALT LA VILA, al carrer de la Font 6. Tel. 93.460.20.55.  Si veniu a  l’estiu podeu passar el dia a la platja, banyant-vos. Si el temps no acompanya aneu fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra. Podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer després de dinar. A Badalona, si ens calgués quedar-nos-hi a dormir, aniríem sense cap mena de dubte a l’hotel Miramar, o el Rafael Hoteles. Dues bones opcions.

En diferentes entradas de este blog os habíamos presentado, como una excursión familiar muy interesante, la visita a diversos lugares de Badalona. Sobre todo os recomendábamos que admiráseis la fabulosa ciudad romana de Baetulo, que se puede ver bajo el edificio del museo. Pues bien, ahora, la recomendación es más potente que nunca. Porque en diciembre de 2010 la ciudad de Badalona inauguraba una joya incomparable, algo que ninguna familia se puede perder. Un recorrido fastuoso, maravilloso, con una museización increíble, de primera fila europea. Un recorrido a lo largo de más de 3.600 m2 entre los restos de la majestuosa villa romana de Baetulo, que existe, desde hace más de 2.100 años, bajo las casas del centro de Badalona. No hay en Cataluña, ni en España un recorrido igual. Podría estar en Tarragona, pero todavía no se ha podido organizar. Acercaos hasta el Museo de Badalona, en el centro mismo de la ciudad. Accedan en metro, tomando la línea 2 hasta su final, en Pompeu Fabra. O en tren. O en bus. O en coche, con buen aparcamiento en la misma plaza del museo, bajo el edificio moderno del nuevo ayuntamiento. Disfrutarán del nuevo hall de entrada, de las termas romanas recién restauradas, (las mejores del país, sin lugar a dudas). De las calles romanas, el Cardus, minor y maximus, y del Decumanus, con sus casas y tiendas. Admirad los mosaicos, las pinturas murales, los suelos y los tejados. Los objetos cotidianos expuestos de manera muy brillante en las nuevas vitrinas. Creedme si os digo que es, hoy por hoy, uno de los mejor lugares de España para admirar lo que queda de la civilización romana y entenderla. Ideal para escuelas. Fantástico para famiílias. Didáctico, muy didáctico. Impactante el audiovisual, los sonidos y ruidos de la vida cotidiana que resuenan siglos más tarde. Precios módicos, descuentos para grupos, los niños y niñas no pagan. No puede pedir más. Si la visita de las Termas les ha abierto la curiosidad, debéis saber que el Museo de Badalona organiza también visitas guiadas a la espléndida casa de los Delfines, un recorrido que no podéis perderos, o al simpático jardín de Quinto Licinio, al lado del museo. También hay un conducto subterráneo del antiguo acueducto. Visiten la web del Museo de Badalona o llamen al teléfono: 93.384.17.50. Baetulo fue una ciudad importante en la Cataluña romana, como lo fueron Barcino, Iluro, o Blanda. Creednos, es una visita que encantará a los niños. Hasta Badalona se llega muy fácilmente en coche, 10 kms. de Barcelona, tren, bus o metro. Para quedarse a comer, pueden ir a una serie de restaurante muy interesantes. Cerca del museo tienen el CAOLILA, de diseño, en la calle León, 79. Telf: 93.464.27.30. También Ca L’Arqué, de carne a la brasa, en la calle de Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97 Tel. 93.384.51.70. Can Frai, muy gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, al lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada, en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio Txistu, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de Sant Anastasi, 102 Tel. 93384 37 63. Pequeño el DALT LA VILA, en la calle de la Fuente 6. Tel. 93.460.20.55. Si vienen en verano pueden pasar el día en la playa, y bañarse. Si el tiempo no acompaña vayan hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra. Pueden hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho lugar para correr después de comer. En Badalona, si necesitaramos quedarnos a dormir, iríamos sin lugar a dudas hasta el hotel Miramar, o al Rafael Hoteles. Dos buenas opciones.

gener 13, 2011 Posted by | Art, Barcelona, curtes, Hotels, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Sant Sebastià a Matadepera

Les Festes de Sant Sebastià, a la vila de Matadepera, son d’aquelles que s’escauen bé. En mig de l’hivern, un cop passades les festivitats nadalenques, en el pàram llarguíssim i desèrtic dels llargs mesos hivernals, gener i febrer. Va bé animar-se amb aquestes festes més tradicionals. Els actes amb motiu de Sant Sebastià, a Matadepera, començen ja el divendres de la setmana abans de la diada del sant, amb una espectacular cercavila, i l’encesa de fogueres a la Riera. El dissabte repicada de campanes, seguit d’ofici solemne. També comença aquell dia una fira d’artesans, que és també gastronòmica. Hi haurà un bé de Déu d’embotits, formatges, vins i llepolies. Sopar i ball tanquen el dia. El diumenge és el dia del pi. S’escull l’arbre, es talla i s’escorça, per plantar-lo al centre de la plaça del poble. Hi haurà diverses demostracions tradicionals. La gresca continua tota la setmana fins el cap de setmana següent, en que encara hi haurà, el dissabte, una xocolatada i jocs pels infants, i el diumenge, ofici i cercavila. El darrer dia, es balla, a la plaça, el “Ball de l’arbre” i el “Ball del Tortell”. S’anomena així pel tortell que es reparteix en sortir de missa. Disfruteu i gaudiu d’unes festes que abarquen un parell de caps de setmana, l’anterior i posterior, a la diada de Sant Sebastià, i que Matadepera celebra com una de les seves principals diades. Arribareu a Matadepera, des de Barcelona, per l’autopista gratuïta C-18, la que va a Manresa i el túnel del Cadí. Sortiu a Terrassa i seguiu els indicadors. Matadepera està al nord de Terrassa, al peu de la carretera que porta al Coll d’Estenalles, en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de lObac, una visita que podeu també és ben bonica de fer. Són 30 minuts en cotxe. Mireu-vos el programa a la web del poble, o bé a la web de la Diputació de Barcelona, i no us perdeu l’especial ambient que hi ha a Matadepera per Sant Sebastià. Si us cal dinar, us recomanem alguns llocs com Can Vinyers, o bé el Celler, al carrer Gaudí, 2. Tel: 93.7 87. 08. 57.

Las Fiestas de San Sebastián, en Matadepera, son de aquellas que sientan bien. En medio del invierno, una vez pasadas las festividades navideñas, en el páramo larguísimo y desértico de los largos meses invernales, enero y febrero. Va bien animarse en esta época con estas fiestas tradicionales. Los actos con motivo de San Sebastián, en Matadepera, empiezan ya el viernes de la semana antes de la festividad del santo, con una espectacular pasacalles, y el encendido de hogueras en la Riera. El sábado repique de campanas, seguido de oficio solemne. También empieza ese día una feria de artesanos, que es gastronómica. Habrá un montón de embutidos, quesos, vinos y golosinas. Cena y baile cierran el día. El domingo es el día del pino. Se escoge el árbol, se corta y se planta en el centro de la plaza del pueblo. Habrá varias demostraciones de oficios tradicionales. La juerga continúa toda la semana hasta el fin de semana siguiente, en que todavía habrá, el sábado, una chocolatada y juegos para los niños, y el domingo, oficio y pasacalles. El último día, se baila, en la plaza, el “Baile del árbol” y el “Baile del Roscón”. Se llama así por el roscón que se reparte al salir de misa. Disfrutad de unas fiestas que abarcan un par de fines de semana, el anterior y posterior, a la fiesta de San Sebastián, y que Matadepera se celebran como una de las principales. Llegareis a Matadepera, desde Barcelona, por la autopista gratuita C-18, la que va hacia Manresa y el túnel del Cadí. Salgan en Terrassa y sigan los indicadores. Matadepera está al norte de Terrassa, al pie de la carretera que lleva al Coll de Estenalles, en pleno parque natural de Sant Llorenç del Munt y la sierra de l’Obac, una visita que es bien bonita. Son 30 minutos en coche. Vean el programa de los actos en la web del pueblo, o bien en la web de la Diputación de Barcelona, y no os perdáis el especial ambiente que hay en Matadepera por San Sebastián. Para comer, les recomendamos algunos lugares como Can Vinyals, o bien el Celler, en la calle Gaudí, 2. Tel: 93.7 87. 08. 57.

gener 12, 2011 Posted by | curtes, festes, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fortalesa ibera dels Vilars

Us donem d’antuvi les coordenades pel vostre GPS: 41° 34’6N , 0° 57’14E, perque arribar fins el poblat dels Vilars no us serà fàcil. Està situat a quatre quilòmetres de la població d’Arbeca, a Lleida, a tocar de Les Borges Blanques. Arribats a la vila d’Arbeca us cal seguir el curs del canal d’Urgell, cap al nordest, pel camí del Salat. Pregunteu al poble pel poblat i la partida dels Vilars. Es tracta d’una fortalesa espectacular. Una mena de poblat ibèric molt fortificat construït al segle VIII adC. És un conjunt monumental, històric i arqueològic únic a Catalunya. Hi trobareu només les parets fins l’alçada dels genolls i haureu d’imaginar-vos les torres de defensa, les cases, els forns, les places i els carrers. Veureu la poderosa muralla i la única porta d’entrada: la porta Est. Tot i el munt de ruïnes, tot i la desolació de la planura inmensa de Lleida, dels cultius fins on arriba la vista, del sol de l’estiu, de la boira i el fred de l’hivern, us recomanem la visita a la fortalessa dels Vilars. Per dinar teniu un bar-restaurant a Arbeca, el Pané, a l’Avinguda Portals, 25. tel: 973 160 260. Per menjar i per dormir, prop d’Arbeca teniu Cal Menut, a Belianes. Recomanat per la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, molts altres hotels i restaurants. Recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Una sortida diferent!

Os damos de antemano las coordenadas para su GPS: 41 ° 34’6N, 0 ° 57’14E, porque llegar hasta el poblado de los Vilars no les será fácil. Está situado a cuatro kilómetros de la población de Arbeca, en Lleida, junto a Les Borges Blanques. Llegados a la villa de Arbeca necesitais seguir el curso del canal de Urgell, hacia el noreste, por el camino del Salat. Pregunten en el pueblo por el poblado y por la partida de Els Vilars. Se trata de una fortaleza espectacular. Una especie de poblado ibérico muy fortificado construido en el siglo VIII adC. Es un conjunto monumental, histórico y arqueológico único en Cataluña. Encontraréis sólo las paredes hasta la altura de las rodillas y tendreis que imaginaros las torres de defensa, las casas, los hornos, las plazas y las calles. Veréis la poderosa muralla y la única puerta de entrada: la puerta Este. A pesar del montón de ruinas, a pesar de la desolación de la llanura inmensa de Lleida, de los cultivos hasta donde alcanza la vista, del sol del verano, de la niebla y el frío del invierno, les recomendamos una visita a la fortaleza de los Vilars. Para comer tienen un bar-restaurante en Arbeca, el Pané, Avenida Portals, 25. tel: 973 160 260. Para comer y para dormir, cerca de Arbeca tienen Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, muchos hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y la hostelería Benet en el centro mismo de la ciudad.

gener 12, 2011 Posted by | Art, Hotels, Lleida, mitjanes, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Pinya de Rosa

A mig camí entre Blanes i Lloret, un xic més enllà de la bonica cala de Sant Francesc, i abans d’arribar a la maravellosa cala doble de Santa Cristina, trobareu la indicació que us portarà al jardí botànic “Pinya de Rosa”. Aquest espai és un jardí de plantes tropicals, principalment plantes grasses, i cactus. La col·lecció de plantes de Pinya de Rosa està formada per més de 7.000 espècies, provinents de tot el món. El jardí fou fundat per Ferran Riviere de Caralt, amo de la finca de 50 hectàrees on es troba. Aquest fou un gran aficionat a la botànica, especialment als cactus. Hi ha plantes que estan considerades entre les millors d’Europa i del món, sobretot les grasses de la família dels àgaves, aloes, les iuques o les opunties. Si voleu fer una ruta de jardins, us recomanem la visita als de Santa Clotilde, a tocar dels Pinya de Rosa, camí de Lloret, o als Mar i Murtra, camí de Blanes. Informeu-vos-en a la web de la vila marinera de Blanes.  També és molt bonic recòrrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bellíssims, cales amagades i penyasegats. Us recomanem també de visitar l’ermita de Santa Cristina, amb la seva cala doble, i l’esglèsia blanca. Un lloc fantàstic per banyar-vos. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. Teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom exclusiu, aneu al Santa Marta. A Blanes, per dinar, ens agrada molt Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Una sortida per un agradable matí, o tarda.

A medio camino entre Blanes y Lloret, un poco más allá de la maravillosa cala de Sant Francesc, y antes de llegar a la maravillosa cala doble de Santa Cristina, encontrarán la indicación que les llevará al jardín botánico “Pinya de Rosa”. Este espacio es un jardín de plantas tropicales, principalmente plantas grasas, y cactus. La colección de plantas de Pinya de Rosa está formada por más de 7.000 especies, provenientes de todo el mundo. El jardín fue fundado por Ferran Riviere de Caralt, dueño de la finca de 50 hectáreas donde se encuentra. Este fue un gran aficionado a la botánica, especialmente a los cactus. Hay plantas que están consideradas entre las mejores de Europa y del mundo, sobre todo las grasas de la familia de los agaves, aloes, las yucas o las opuntias. Si quieren pueden hacer una ruta de jardines. Os recomendamos la visita a los de Santa Clotilde, junto a los Pinya de Rosa, camino de Lloret, o a los Mar i Murtra, camino de Blanes. Infórmense en la web de la villa marinera de Blanes. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, calas escondidas y acantilados. Os recomendamos también visitar la ermita de Santa Cristina, con su cala doble, y la iglesia blanca. Un lugar fantástico para bañarse. Para comer y para dormir visiten los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. Tenéis los Guitard Hoteles, que apuestan ahora por el turismo con niños. Si desean algo más exclusivo, vayan al Santa Marta. En Blanes, para comer, nos gusta mucho Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado.

gener 11, 2011 Posted by | Hotels, La Selva, mitjanes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Pena-Roja de Tastavins

Pena-Roja de Tastavins és un dels pobles més bonics de la comarca aragonesa del Matarranya de Terol, i si m’apureu molt, us confesaré que, possiblement de tot l’Aragó. La vila s’alça esglaonada a la vessant asolellada d’un turó. Ja les cases, l’esglèsia, la disposició escenogràfica dels carrers són tot un espectacle. Però Pena-roja de Tastavins te moltíssims més atractius que el fan un destí de sortida familiar, de vacances, inexcusable. Com per exemple la maravella de l’ermita de la Verge de la Font. Una de les millors ermites de la comarca, un molt bon exemple de precioses ermites que podeu trobar arreu d’aquelles contrades. Es tracta d’un edifici doble. L’ermita, barroca, dels segles XIII al XVIII, i la hostatgeria, l’hospital per pelegrins, molt anterior, gòtic, que conté una sala amb artesonat mossàrab que no podem arribar a descriure-us prou correctament amb les nostres paraules sense traça. És realment increible que existeixi una joia així i no surti als llibres d’art. A més l’acompanyen un delicat claustre renaixentista i la hostatgeria mateixa.  Evidentment l’església barroca i la font que dona nom al santuari són anecdòtics. Dins el santuari hi ha un centre d’interpretació del Matarranya, i un petit hostal, que no sabem del cert si ja funciona. La natura es manifesta esplendorosa, amb el riu Tastavins a tocar, fantàstic, net, encantador i els boscos intocats. El paratge és recomanable al 100%. A Pena-Roja, a més, el govern d’Aragó hi ha instal·lat un centre d’interpretació dels dinosaures que és tot un valor afegit. Forma part de Dinòpolis. Ja veieu que cal anar-ho a veure. Trobareu Pena-Roja al nord de Vallderoures, o bé entre Gandesa i Morella, just a mig camí. Lligueu aquesta sortida amb una visita a Vallderoures i Alcanyís, o una volta pel Matarranya, veient pobles tan fantàstics com La Freixeneda, el mateix Vallderoures, amb el seu castell, Beseit amb el maravellós parc natural del Parrisal i tants d’altres. Per dormir, al mateix poble, teniu un hotelet senzill però familiar,el Tastavins, que porta el nom del riu. També son interessants per a famílies els apartaments Molinou. Com ja us hem comentat, no sabríem dir-vos en quin estat de restauració estan els apartaments rurals de la Virgen de la Fuente. També teniu una vivenda rural, anomenada el Mas de Nofre, i també el Mas Aragonés. Si voleu recòrrer aquesta terra fabulosa mireu-vos les webs dedicades als Ports de Beseit. Arribareu a Pena-Roja per la AP-2 fins Tortosa, o bé per Tarragona, Reus, Mora i Gandesa cap a Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderroures. D’allà seguiu les indicacions.  O per l’Hospitalet de l’Infant fins Mora i enllaçar allà amb la ruta que puja per la N-420, fins el creuament de les Ventes d’Alcanyís. En cop allà preneu en direcció Morella, i seguiu les indcacions. Hi aneu per on hi aneu, són dos o tres hores de camí i uns 240 km. Però valen la pena de fer-se. Quan arribeu a Pena-Roja, tindreu la comarca i l’impressionant massís dels Ports a la vostra disposicio. Mil i una carreteres, camins, i senders, de tota mida i de tots tipus, per penetrar en un espai natural únic, poc conegut i maravellós. També podeu visitar la comarca veïna de la Terra Alta, amb bellesses com ara Arnes o Horta de Sant Joan. No deixeu de visitar el lloc on els voltors mengen. Banyeu-vos en l’aigua cristal·lina dels rius. Un aigua de color verd maragda, o blau aiguamarina. Admireu les roques, els arbres damunt les penyes. Entreu, rius amunt, a la alta vall de l’Algars, del riu dels Estrets, de la Canaleta o del mateix Tastavins. Aigua neta, penyes i natura. Si voleu dormir en un complex hoteler familiar, pensat fins el darrer detall pels infants, aneu al Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, creiem que és un hotel al que voldreu tornar. Quelcom més econòmic, però bo, a la zona, teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. De llocs on menjar, a banda dels citats, n’i ha un munt. Aquesta sortida és ideal per un cap de setmana llarg, o unes petites vacances.

Peñarroya de Tastavins es uno de los pueblos más bonitos de la comarca aragonesa del Matarraña de Teruel, y si me apuráis mucho, os confesaré que, posiblemente de todo Aragón. La villa se alza escalonada en la ladera soleada de una colina. Ya las casas, la iglesia, la disposición escenográfica de las calles son todo un espectáculo. Pero Peñarroya de Tastavins tiene muchísimos más atractivos que lo hacen un destino de salida familiar, de vacaciones, inexcusable. Como por ejemplo la maravilla de la ermita de la Virgen de la Fuente. Una de las mejores ermitas de la comarca, un muy buen ejemplo de preciosas ermitas que podéis encontrar en aquellas comarcas. Se trata de un edificio doble. La ermita, barroca, de los siglos XIII al XVIII, y la hospedería, el hospital para peregrinos, muy anterior, gótico, que contiene una sala con artesonado mozárabe que no podemos llegar a describiros lo bastante correctamente con nuestras palabras. Es realmente increíble que exista una joya así y no salga en los libros de arte. Además le acompañan un delicado claustro renacentista y la hospedería misma. Evidentemente la iglesia barroca y la fuente que da nombre al santuario son anecdóticos. Dentro del santuario hay un centro de interpretación del Matarraña, y un pequeño hostal, que no sabemos a ciencia cierta si ya funciona. La naturaleza se manifiesta esplendorosa, con el río Tastavins al lado, fantástico, limpio, encantador y los bosques intocados. El paraje es recomendable al 100%. En Peñarroya, además, el gobierno de Aragón ha instalado un centro de interpretación de los dinosaurios que es todo un valor añadido. Forma parte de Dinópolis. Ya veis que hay que ir a verlo. Encontrareis el pueblo al norte de Valderrobres, o bien entre Gandesa y Morella, justo a medio camino. Una esta salida con una visita a Valderrobres y Alcañiz, o una vuelta por el Matarraña, viendo pueblos tan fantásticos como La Fresneda, el mismo Valderrobres, con su castillo, Beceite con el maravilloso parque natural del Parrisal y tantos otros. Para dormir, en el mismo pueblo, tienen un hotelito sencillo pero familiar, el Tastavins, que lleva el nombre del río. También son interesantes para familias los apartamentos Molinou. Como ya os hemos comentado, no sabríamos deciros en qué estado de restauración están los apartamentos rurales de la Virgen de la Fuente. También tienen una vivienda rural, llamada el Mas de Nofre, y también el Mas Aragonés. Si quieren recorrer esta tierra fabulosa, leanse las webs dedicadas a los Puertos de Beceite. Llegarán a Pena-Roja por la AP-2 hasta Tortosa, o bien por Tarragona, Reus, Mora y Gandesa hacia Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. De allí sigan las indicaciones de los carteles de tráfico. O por el Hospitalet de l’Infant hasta Mora y enlazar allí con la ruta que sube por la N-420, hasta el cruce de las Ventas de Alcañiz. En vez allí tomar en dirección Morella, y sigan las indicaciones. Se vaya por donde se vaya, son dos o tres horas de camino y unos 240 km. Pero valen la pena de hacer. Cuando lleguen, tendrán la comarca, el impresionante macizo de los Ports, a su disposicion. Mil y una carreteras, caminos, y senderos, de toda medida y de todo tipo, para penetrar en un espacio natural único, poco conocido y maravilloso. También puede vnisitar la comarca vecina de la Terra Alta, con bellezas como Arnes o Horta de Sant Joan. No dejen de ver el lugar donde los buitres comen. Báñense en el agua cristalina de los ríos. Un agua de color verde esmeralda, o azul aguamarina. Admiren las rocas, los árboles sobre las peñas. Entrad, ríos arriba en el valle del Algars, del río de los Estrechos, de la Canaleta o del mismo Tastavins. Agua limpia, peñas y naturaleza. Si quieren dormir en un complejo hotelero familiar, pensado hasta el último detalle para los niños, vayan al Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, y aunque no es barato, creemos que es un hotel al que desearán regresar. Algo más económico, pero bueno, en la zona, tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. De lugares donde comer, aparte de los citados, hay un montón. Esta salida es ideal para un fin de semana largo, o unas pequeñas vacaciones. Una volta per un món diferent!

gener 10, 2011 Posted by | Aragó, Art, Hotels, llargues, Matarranya, medieval, Natura, Parcs Naturals, Terra Alta | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Carcassonne, La cité

Carcassonne és la cité. La ciutat medieval per excel·lència, no ja d’Occitània, ni de França, sinó la ciutat medieval d’Europa. No és un poble medieval, ni una vila. Li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval exportada als nostres dies, tal qual, perfecta. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna també és una agradable ciutat del sud de França, a uns 300 quilòmetres al nord de Barcelona, amb bona comunicació, sigui via Perpinyà i Narbonne, per autopista, o bé pel Pirineu, via Puigcerdà. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla de Carcassonne. Els carrers, les places, els palaus, el castell. O la catedral amb els seus vitralls. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues, restaurants i brugit. Però és real, és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, com ara els castells càtars, o bé fer-hi una escapada d’un dia i una nit. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Seguiu les indicacions: La Cité. Per dormir us recomanem l’hotel Bristol, de bona relació qualitat preu, al peu del canal del Midí, prop de l’estació. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Para dormir os recomendamos el hotel Bristol, de buena relación calidad precio, al pie del canal del Midi, cerca de la estación. Para comer, si os gustan los self-service, nada comparable a visitar los restaurantes rápidos de los hipermercados Casino. Imbatible el precio, razonable la comida. Carcassonne us espera!

france

gener 10, 2011 Posted by | Uncategorized | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Setcases

Una de les sortides més agradables i familiars que es pot fer en tot temps, a Catalunya, és anar al Pirineu de Girona. En concret a la Vall del Ter. Són innombrables els llocs magnífics a visitar i les coses a fer. Pujant-hi des de Barcelona, per Vic, i ha bona autovia, gratuïta, fins quasi bé arribar a Ripoll. Aquesta vila te el monestir romànic més ímpressionant del país, amb la seva portalada, i el seu claustre. Dins les tombes dels primers comtes catalans. Patriòtic i cultural. Vall de Ter amunt, trobem Sant Joan de les Abadesses, amb un altre fastuós i mític cenobi romànic. Prop seu el poblet d’Ogassa, de pessebre. Més endavant Camprodón mereix una parada, amb una altra esglèsia i un pont romànics. Precisament de Camprodón surt la carretera que s’interna a l’alta vall del riu Ter. La que us durà fins Setcases. L’encantador poblet rural de Setcases és el destí que us proposem. Un poblet de muntanya molt ben conservat, amb cases de pedra, al vessant assolellat d’un turó al peu del riu Ter, tot just nascut. Setcases és un centre de vacances ideal. La neu a l’hivern, la natura a l’estiu, les passejades a peu, a cavall, o en bici, a la tardor, plena de colors, o a la primavera, plena de vida. Setcases ofereix fresca, neu, bany al riu, o a la piscina, excursions… Setcases te molts hotels, hostals i restaurants.  De fet tota l’alta vall del Ter, de Camprodon a Setcases, gaudeix d’uns equipaments envejables: hípica, càmping, restaurants i hotels amb molt d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya molt acollidor, amb bon restaurant, just a l’entrada del poble. O bé l’Hotel La Farga, al costat mateix, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135, més senzill, però interessant. Per menjar hem dinat a Can Músiques que està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058, al costat de l’església, (a la foto). Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Si us agraden les cases rurals també n’hi ha una de molt bonica. Un cop haureu disfrutat de Setcases, podeu pujar a Vallter 2000, una estació d’esquí molt familiar, que a l’hivern no te molta neu, però que és molt agradable per estar-hi i fàcil d’arribar-hi, encara que fa molta pujada, i els motors rondinen. Aquesta idílica estació d’esquí, a la primavera, l’estiu i la tardor constitueix una base de primera per senzilles excursions amb els nens i nenes pels voltants d’Ull de Ter, el lloc on neix aquest riu. Arribeu-vos des de Setcases fins el salt d’aigua del Cossi d’en Batlló, al riberal de Carbonés. O al mirador de la creu de la Beidana, camí d’Espinavell. O al del forat de l’Olla a la carretera de Vallter, o al camí de l’Orri. O aneu pel camí de Tregurà. Si sou més caminadors, amb nois i noies grans, podeu intentar la pujada al Bastiments, o la tradicional travessa d’Ull de Ter, on hi ha un refugi, fins el Santuari de Núria, però tot això ja són sortides d’alta muntanya, i cal anar ben preparats. La Vall Alta del Ter, de Setcases en avall, ofereix poblets de muntanya deliciosos, com el bellíssim Roca d’Abella, un poblet penjat d’una roca, que veureu passant, a tocar de la carretera, o Llanars, amb la seva esglèsia romànica, o Tregurà de Dalt, o el de Baix. I encara desenes d’altres sortides que us portaran a racons ben bonics.

Una de las salidas más agradables y familiares que se pueden hacer en todo tiempo, en Cataluña, es ir al Pirineo de Girona. En concreto al Valle del Ter. Son innumerables los lugares magníficos a visitar y las cosas que hacer. Subiendo desde Barcelona, por Vic, hay buena autovía, gratuita, hasta casi llegar a Ripoll. Esta villa tiene el monasterio románico más impresionante del país, con su portada, y su claustro. Dentro están las tumbas de los primeros condes catalanes. Todo muy patriótico y cultural. Valle de Ter hacia arriba, encontramos Sant Joan de les Abadesses, con otro fastuoso y mítico cenobio románico. Cerca tenemos el pueblo de Ogassa, de pesebre. Más adelante Camprodón merece una parada, con otra iglesia y un puente románicos. Precisamente de Camprodón sale la carretera que se interna en el alto valle del río Ter. La que les llevará hasta Setcases. El encantador pueblecito rural de Setcases es el destino que hoy os proponemos. Un pueblecito de montaña muy bien conservado, con casas de piedra, en la vertiente soleada de una colina al pie del río Ter, apenas nacido. Setcases es un centro de vacaciones ideal. La nieve en invierno, la naturaleza en verano, los paseos a pie, a caballo, o en bici, en otoño, llena de colores, o en primavera, llena de vida. Setcases ofrece noches frescas, nieve, baño en el río, o en la piscina, excursiones … Setcases tiene muchos hoteles, hostales y restaurantes. De hecho todo el valle del Ter, de Camprodón a Setcases, disfruta de unos equipamientos envidiables: hípica, campings, restaurantes y hoteles con mucho encanto. Como por ejemplo el Hotel La Coma, en la calle Prat de la Coma s / n Tel: 972 136074, un hotelito de montaña muy acogedor, con buen restaurante, justo a la entrada del pueblo. O bien el Hotel La Farga, al lado mismo, en la calle Villalonga, 2 Tel.: 972 136135, más sencillo, pero interesante. Para comer recomendamos Can Músiques que está situado en la Plaza Mayor, Tel: 972136058, junto a la iglesia, (en la foto). Menú sencillo y bién barato. Muchos de estos restaurantes también son hostalets, que alquilan habitaciones. Si os gustan las casas rurales también hay una muy bonita. Una vez disfrutado Setcases, pueden subir a Vallter 2000, una estación de esquí muy familiar, que en invierno no tiene mucha nieve, pero que es muy agradable para estar y fácil de llegar, aunque hace mucha subida, y los motores suelen quejarse. Esta idílica estación de esquí, en primavera, verano y otoño constituye una base de primera para sencillas excursiones con los niños y niñas por los alrededores de Ull de Ter, el lugar donde nace este río. Acercaos desde Setcases hasta el salto de agua del Cossi de en Batlló, el Riberal de Carbonés. O el mirador de la cruz de la Beidana, camino de Espinavell. O al del agujero de la Olla en la carretera de Vallter, o el camino de l’Orri. O vayan por el camino de Tregurà. Si sois más andadores, con chicos y chicas ya mayores, podeis intentar la subida al Bastiments, o la tradicional travesía de Ull de Ter, donde hay un refugio, hasta el Santuario de Núria, pero todo esto ya son salidas de alta montaña , y hay que ir bien preparados. El Valle Alto del Ter, de Setcases para abajo, ofrece pueblos de montaña deliciosos, como el bellísimo Roca de Abella, un pueblecito colgado de una roca, que veréis pasando, junto a la carretera, o Llanars, con su iglesia románica, o Tregurà de Dalt, o el de Baix. Y aún decenas de otras salidas que les llevarán a rincones muy bonitos.

gener 9, 2011 Posted by | Girona, Hotels, mitjanes, Natura, Ripollès, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Castells del Gaià: de Biure a Altafula

Biure de Gaià és un petit poblet, molt petit, de la comarca de la Conca de Barbera, tot i que podríem asignar-lo millor a una possible subcomarca que gravitaria en la órbita de la vila medieval de Santa Coloma de Queralt. Biure forma part del municipi de Les Piles, i el millor que te és el seu castell, situat en un turó, dominant les cases del veïnat. Tot i que es original del segle XI, ha sofert moltes reformes que l’han desdibuixat i fantasejat. Ara és un palauet privat, que no deixen visitar per dins. L’església del poble és barroca, i a l’entrada de la vila hi ha una bonica creu de terme, del segle XV. Però el més bonic d’aquesta zona és el paisatge. Un paisatge desonegut, que volta a l’entorn del riu Gaià, que és un dels rius més petits, bonics, desconeguts i més ben conservats, de tot Catalunya. El Gaià i els seus castells, la línia defensiva vertebral de la Catalunya de l’any 1000. Un lloc ideal per fer-hi una ruta natural, familiar, i a la vegada cultural, descobrint indrets molt bonics. Podeu fer la ruta del riu Gaià, i els seus castells, de Santa Coloma al mar o a la inversa. Nosaltres visitaríem primer la vila medieval de Santa Coloma de Queralt. Una vila molt interesant, i molt poc visitada. Des de Barcelona el millor per arribar-hi és anar per l’autovia A2 fins La Panadella i girar cap a Santa Coloma.  Podeu veure-hi les esglèsies, la major i la petita, a la sortida del poble, un castell palau fastuós, molt ben areglat i un seguit de places porxades… la plaça gran, una veritable joia. Podeu seguir la ruta cap a Pontils, pasar per Biure i el seu castell, i descobrir el poblet amagat de Vallespinosa, on hi ha un restaurant molt recomanable. Encara tres castells més, tres poblets més, tres fites més, camí endavant. Camí de Santa Perpètua de Gaià, per exemple, una cucada de poble, inaudit i maravellós, amb el castell penjat. De postal. O Querol, i el seu castell roquer. El riu Gaià s’engorja i passa per uns estrets molt bonics. La natura verge us sorprendrà. Hi ha racons deliciosos, ideals per caminar i per banyar-se a l’estiu. Des de Querol podeu pujar al santuari de Sant Jaume de Montagut. I baixar a fins a la plana. El Pont d’Armentera i Santes Creus us esperen. El monestir de Santes Creus és una de les joies de la ruta del Císter. El plat fort del dia. Acabada la visita dineu i pasejeu per la bonica albareda a tocar del riu. Podeu fer-hi una bona barbacoa, a les taules i fogons que hi ha. Si voleu podeu tornar a casa, per l’autopista AP-2, agafant-la a Vilarodona. Si no, podeu seguir Gaià avall. Us esperen la vila de Montferri, i el seu santuari de Montserrat, obra mestra d’en Jujol. Podeu acabar a La Nou de Gaià, que ens ofereix un altre dels castells del Gaià. Vespella és un poble d’allò més espectacular. Cases de colors, i un altre turó amb un altre castell, i una ermita poderosa, Sant Miquel. Arribem tot seguit al  mar. El darrer castell no és una fortalesa. És Altafulla, tota una vila medieval closa, amb un palau fantàstic que és el colofó espectacular. Prop seu Tamarit, abocat al Mediterrà, un altre castell preciós, arran de mar, just on el riu s’acaba. Teniu bons allotjaments al llarg de la ruta. Hotels a Santa Coloma, o a Altafulla. Cases rurals, moltes, com ara les de Vilabella.  O un bon càmping. Llocs per dinar no en falten, us recomanem els restaurants de Santes Creus. Una ruta ideal per una sortida d’un dia, o potser dos. En tot una zona per descobrir.

Biure de Gaià es un pequeño pueblo, muy pequeño, de la comarca de la Conca de Barbera, aunque podríamos asignarlo mejor a una posible subcomarca que gravitaria en la órbita de la villa medieval de Santa Coloma de Queralt. Biure forma parte del municipio de Las Pilas, y el punto fuerte que tiene es su castillo, situado en una colina, dominando las casas del vecindario. Aunque se original del siglo XI, ha sufrido muchas reformas que lo han desdibujado y fantaseado. Ahora es un palacete privado, que no dejan visitar por dentro. La iglesia del pueblo es barroca, y a la entrada de la villa hay una bonita cruz de término, del siglo XV. Pero lo más bonito de esta zona es el paisaje. Un paisaje desconocido, que rodea el entorno del río Gaià, que es uno de los ríos más pequeños, bonitos, desconocidos y mejor conservados de toda Cataluña. El Gaià y sus castillos, la línea defensiva vertebral de la Cataluña del año 1000. Un lugar ideal para una ruta natural, familiar, ya la vez cultural, descubriendo lugares muy bonitos. Pueden hacer la ruta del río Gaià, y sus castillos, de Santa Coloma al mar o a la inversa. Nosotros visitaríamos primero la villa medieval de Santa Coloma de Queralt. Una villa muy interesante, y muy poco visitada. Desde Barcelona lo mejor para llegar es ir por la autovía A2 hasta La Panadella y girar hacia Santa Coloma. Pueden ver las iglesias, la mayor y la pequeña, a la salida del pueblo, un castillo palacio fastuoso, muy bien arreglado y una serie de plazas porticadas … la plaza mayor, una verdadera joya. Podéis seguir la ruta hacia Pontils, pasar por Biure y su castilo, y descubrir el pueblo escondido de Vallespinosa, donde hay un restaurante muy recomendable. Aun les quedan tres castillos más, tres pueblos más, tres hitos más, camino adelante. Camino de Santa Perpètua de Gaià, por ejemplo, una cucada de pueblo, inaudito y maravilloso, con el castillo colgado del risco. De postal. O Querol, y su castillo roquero. El río Gaià se encajona y pasa por unos estrechos muy bonitos. La naturaleza virgen os sorprenderá. Hay rincones deliciosos, ideales para caminar y para bañarse en verano. Desde Querol pueden subir al santuario de Sant Jaume de Montagut. Y de alí bajar hasta la llanura. El Pont d’Armentera y Santes Creus os esperan. El monasterio de Santes Creus es una de las joyas de la ruta del Císter. El plato fuerte del día. Terminada la visita coméis y paseais por la hermosa arboleda junto al río. Se puede hacer alí una buena barbacoa, en las mesas y fogones existentes. Si se quiere, se puede volver a casa, por la autopista AP-2, tomandola en Vilarodona. Si no, pueden seguir Gaià abajo. Os esperan la villa de Montferri, y su santuario de Montserrat, obra maestra de Jujol. Podeis terminar en La Nou de Gaià, que nos ofrece otro de los castillos del Gaià. Vespella es un pueblo de lo más espectacular. Casas de colores, y otro cerro con un castillo, y una ermita poderosa, San Miguel. Ya llegais al mar. El último castillo no es una fortaleza. Es Altafulla, toda una villa medieval amurallada, con un palacio fantástico que es el colofón espectacular a esta ruta. Cerca teneis Tamarit, abocado al Mediterráneo, otro castillo precioso, al lado del mar, justo donde el río desemboca. Tienen muy buenos alojamientos a lo largo de la ruta. Hoteles en Santa Coloma, o en Altafulla. Casas rurales, muchas, como las de Vilabella. O un buen camping. Lugares para comer no faltaran, les recomendamos los restaurantes de Santes Creus. Ideal para una salida de un día, o quizás dos.

gener 8, 2011 Posted by | Alt camp, Art, Cister, Conca de Barberà, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Montsegur, el càtar

Aquest castell és mític. És el més famós de tots els castells càtars d’Occitània. Dalt del seu inaccessible puig, desferma tota la imaginació que tinguem amagada sobre l’edat mitjana a casa nostra. Vist des del tètric Prat dels Cremats, tota la virulenta història dels Càtars ens ve de sobte al cap. El paisatge que l’envolta és magnífic. Per arribar-hi cal anar per l’autopista de Puigcerdà, i pels túnels del Cadí i Puymorens, fins quasi bé tocar Foix, una altra ciutat càtara, amb un altre castell que mereix una visita ben detinguda. D’allà agafem la carretera que porta a Perpinyà, (cal fer un xic de marxa enrera). Seguiu les indicacions, i de sobte, passat un bosc magnífic, el veureu des del coll. No se si val la pena pujar fins a dalt. El camí és dret i la caminada ferotge. Son quatre ruïnes. Potser és millor admirar-lo en la distància. I després baixar per l’altra banda cap al poblet de Montsegur, i cap a la Font d’Aigüestorbes, un indret bonic i una curiositat natural. Sortireu a Lavelanet. Podeu seguir la ruta cap a Puiverd, un altre castell càtar, també fantàstic, a peu de carretera, amb bon accés i sense cansar-se massa. O perdre-us per la regió, d’una bellessa íntima, que envolta la vila medieval de Mirepoix, amb abadies i castells derruïts. Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, amb una estada a Carcassonne, la ciutat medieval per excel·lencia. Per dormir i menjar, nosaltres recomanem, l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, però digne.

Este castillo es mítico. Es el más famoso de todos los castillos cátaros de Occitania. Arriba, en su inaccesible cima, desata toda la imaginación que tengamos escondida sobre la Edad Media en nuestro país. Visto desde el tétrico Prado de los Quemados, toda la virulenta historia de los Cátaros nos viene de repente a la cabeza. El paisaje que lo rodea es magnífico. Para llegar hay que ir por la autopista de Puigcerdà, y los túneles del Cadí y Puymorens, hasta casi tocar Foix, otra ciudad cátara, con otro castillo que merece una visita bien detenida. De allí tomamos la carretera que lleva a Perpiñán, (hay que hacer un poco de marcha atrás). Sigan las indicaciones, y de repente, pasado un bosque magnífico, lo veréis desde la collada. No se si vale la pena subir hasta arriba. El camino es muy derecho y la caminata feroz. Son cuatro ruinas. Quizás es mejor admirarlo en la distancia. Y después bajar por el otro lado hacia el pueblo de Montsegur, y hacia la Fuente de Aigüestorbes, un lugar bonito y una curiosidad natural. Saldréis a Lavelanet. Podéis seguir la ruta hacia Puiverd, otro castillo cátaro, también fantástico, a pie de carretera, con buen acceso y sin cansarse demasiado. O perderse por la región, de una belleza íntima, que rodea la villa medieval de Mirepoix, con abadías y castillos derruidos. Ligad esta visita con la de los otros castillos cátaros o con la del sur de Francia, con una estancia en Carcassonne, la ciudad medieval por excelencia. Para dormir y comer, nosotros recomendamos, el Hotel Lons, en Foix. Barato y sencillo, pero digno.

gener 7, 2011 Posted by | Art, França, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers