Vall de Bianya
Un cap de setmana amb sol, un dia ideal per pujar a la Vall de Bianya. Per veure romànic de Girona. Simple, rural, amagat, desconegut… maravellós. En un entorn natural de fàbula. Si és l’estiu, podreu campar per prats i boscos, sense passar calor. Si és primavera tot florirà al vostre pas. Si la tardor acompanya els vostres passos per la vall, veureu una gama de colors inaudita: fagedes, rouredes… aladerns, aurons, mil arbres i tons. A l’hivern, neu. I si no hi ha neu, melangia d’un món adormit, com mort. Un paisatge magnífic, com correspon a una part de la Garrotxa, l’anomenada Alta Garrotxa, un trosset poc conegut d’aquesta bellíssima comarca, amb els seus boscos i volcans. Però el que ens atrau més d’aquesta terra és la seva ruralitat intacta. Els poblets, escampats, amagats dins el territori. I les masies, grans, poderoses, esplèndides. I els molins vora els torrents. I les esglésies, les magnífiques ermites i temples romànics, símbol viu d’un temps en que aquestes contrades eren plenes de vida i de gent. Avui, solitàries, parròquies sense ramat. Temples com ara Sant Andreu de Porreres, a la ferèstega Vall de Bac, que prometem un dia descobrir-vos en aquest mateix bloc. Per arribar-hi cal seguir des de Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que s’endinsa al Bac. A la mateixa vall, Santa Maria de Sacot, a tocar de l’Hostal de Bac, un lloc on fan bona carn a la brasa. Sant Feliu de Bac i Santa Magdalena del Coll, són dues altres esglésies, d’accés fàcil des de la carretera C-153, des del coll de Capsacosta, o bé seguint per la pista que travessa la vall de Bac. Sant Miquel de la Torre, en canvi, està més amagada. A l’altra cantó del mapa hi ha Sant Andreu de Socarrats, que es troba molt a prop d’Olot, i de la carretera dels túnels de Capsacosta, al llogaret de Llocalou. També des de Llocalou, seguint la carretera de Capsec, trobareu Sant Martí de Capsec. Preciós. Recomanable. Un xic més a munt, seguint per la carretera C-153, trobareu indicat Sant Martí del Clot. De l’Hostalnou podeu fer cap a Santa Margarida de Bianya. També a la mateixa C-153 trobareu l’indicador per anar a Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Al nucli urbà més gran de la vall, que són quatre cases mal contades, s’alça Sant Salvador de Bianya. (A la foto). Un temple molt bonic. I encara ens en deixem unes quantes. Demaneu a quines hores podeu visitar-les, perquè moltes vegades les haureu de veure només per fora. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència magnífica. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, sense entrar-hi, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Preneu cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts sereu a la Vall. També possible per Granollers, Vic i els túnels de Bracons, llavors travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, o millor, pujant fins Sant Pau de Segúries per veure la Vall de Bac, i baixant per la carretera C-153, l’antiga, pel coll. Moltes corbes però paisatge d’ensomni!.
Un fin de semana con sol, un día ideal para subir a la Vall de Bianya. Para ver el románico de Girona. Simple, rural, escondido, desconocido … maravilloso. En un entorno natural de fábula. Si es verano, podrán correr por prados y bosques, sin pasar calor. Si es primavera todo florecerá a vuestro paso. Si és el otoño, acompañaran sus pasos por el valle una gama de colores inaudita: hayedos, robledales, arces, mil árboles y tonos. En invierno, nieve. Y si no hay nieve, melancolía de un mundo dormido, como muerto. Un paisaje magnífico, como corresponde a una parte de la Garrotxa, la llamada Alta Garrotxa, un trocito poco conocido de esta bellísima comarca, con sus bosques y volcanes. Pero lo que nos atrae más de esta tierra es su ruralidad intacta. Los pueblos, esparcidos, escondidos dentro del territorio. Y las masías, grandes, poderosas, espléndidas. Y los molinos cerca de los torrentes. Y las iglesias, las magníficas ermitas y templos románicos, símbolo vivo de un tiempo en que estas tierras estaban llenas de vida y de gente. Hoy, solitarias, son parroquias sin grey. Templos como Sant Andreu de Porreres, en el agreste Valle de Bac, que prometemos un día descubrirte en este mismo blog. Para llegar hay que seguir desde Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que se adentra en Bac. En el mismo valle, Santa María de Sacot, en las inmediaciones del Hostal de Bac, un lugar donde hacen buena carne a la brasa. Sant Feliu de Bac y Santa Magdalena del Coll, son otras dos iglesias, de fácil acceso desde la carretera C-153, desde el collado de Capsacosta, o bien siguiendo por la pista que atraviesa el valle de Bac. San Miguel de la Torre, en cambio, está más escondida. Al otro lado del mapa está Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de Olot, y de la carretera de los túneles de Capsacosta, en la aldea de Llocalou. También desde Llocalou, siguiendo la carretera de Capsec, encontraréis Sant Martí de Capsec. Precioso. Recomendable. Un poco más arriba, siguiendo por la carretera C-153, encontrarán indicado Sant Martí del Clot. Del Hostalnou pueden llegar hasta Santa Margarida de Bianya. También en la misma C-153 encontrarán el indicador para ir a Sant Martí de Solamal y San Pedro Despuig. En el núcleo urbano más grande del valle, que son cuatro casas mal contadas, se alza San Salvador de Bianya. (En la foto). Un templo muy bonito. Y aún nos dejamos unas cuantas iglesias más. Consultad a qué horas pueden visitarlas, porque muchas veces las tendrán que ver sólo por fuera. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del valle y elijan el suyo. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta llegar cerca de Olot, pero sin entrar, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. También posible acceder por Granollers, Vic y los túneles de Bracons, entonces llegareis atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta, o mejor, subiendo hasta Sant Pau de Segúries para ver el Valle de Bac, y bajando por la carretera C-153, la antigua, por el collado. ¡Muchas curvas pero paisaje de ensueño!.
Sant Sebastià a Matadepera
Les Festes de Sant Sebastià, a la vila de Matadepera, son d’aquelles que s’escauen bé. En mig de l’hivern, un cop passades les festivitats nadalenques, en el pàram llarguíssim i desèrtic dels llargs mesos hivernals, gener i febrer. Va bé animar-se amb aquestes festes més tradicionals. Els actes amb motiu de Sant Sebastià, a Matadepera, començen ja el divendres de la setmana abans de la diada del sant, amb una espectacular cercavila, i l’encesa de fogueres a la Riera. El dissabte repicada de campanes, seguit d’ofici solemne. També comença aquell dia una fira d’artesans, que és també gastronòmica. Hi haurà un bé de Déu d’embotits, formatges, vins i llepolies. Sopar i ball tanquen el dia. El diumenge és el dia del pi. S’escull l’arbre, es talla i s’escorça, per plantar-lo al centre de la plaça del poble. Hi haurà diverses demostracions tradicionals. La gresca continua tota la setmana fins el cap de setmana següent, en que encara hi haurà, el dissabte, una xocolatada i jocs pels infants, i el diumenge, ofici i cercavila. El darrer dia, es balla, a la plaça, el “Ball de l’arbre” i el “Ball del Tortell”. S’anomena així pel tortell que es reparteix en sortir de missa. Disfruteu i gaudiu d’unes festes que abarquen un parell de caps de setmana, l’anterior i posterior, a la diada de Sant Sebastià, i que Matadepera celebra com una de les seves principals diades. Arribareu a Matadepera, des de Barcelona, per l’autopista gratuïta C-18, la que va a Manresa i el túnel del Cadí. Sortiu a Terrassa i seguiu els indicadors. Matadepera està al nord de Terrassa, al peu de la carretera que porta al Coll d’Estenalles, en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de lObac, una visita que podeu també és ben bonica de fer. Són 30 minuts en cotxe. Mireu-vos el programa a la web del poble, o bé a la web de la Diputació de Barcelona, i no us perdeu l’especial ambient que hi ha a Matadepera per Sant Sebastià. Si us cal dinar, us recomanem alguns llocs com Can Vinyers, o bé el Celler, al carrer Gaudí, 2. Tel: 93.7 87. 08. 57.
Las Fiestas de San Sebastián, en Matadepera, son de aquellas que sientan bien. En medio del invierno, una vez pasadas las festividades navideñas, en el páramo larguísimo y desértico de los largos meses invernales, enero y febrero. Va bien animarse en esta época con estas fiestas tradicionales. Los actos con motivo de San Sebastián, en Matadepera, empiezan ya el viernes de la semana antes de la festividad del santo, con una espectacular pasacalles, y el encendido de hogueras en la Riera. El sábado repique de campanas, seguido de oficio solemne. También empieza ese día una feria de artesanos, que es gastronómica. Habrá un montón de embutidos, quesos, vinos y golosinas. Cena y baile cierran el día. El domingo es el día del pino. Se escoge el árbol, se corta y se planta en el centro de la plaza del pueblo. Habrá varias demostraciones de oficios tradicionales. La juerga continúa toda la semana hasta el fin de semana siguiente, en que todavía habrá, el sábado, una chocolatada y juegos para los niños, y el domingo, oficio y pasacalles. El último día, se baila, en la plaza, el “Baile del árbol” y el “Baile del Roscón”. Se llama así por el roscón que se reparte al salir de misa. Disfrutad de unas fiestas que abarcan un par de fines de semana, el anterior y posterior, a la fiesta de San Sebastián, y que Matadepera se celebran como una de las principales. Llegareis a Matadepera, desde Barcelona, por la autopista gratuita C-18, la que va hacia Manresa y el túnel del Cadí. Salgan en Terrassa y sigan los indicadores. Matadepera está al norte de Terrassa, al pie de la carretera que lleva al Coll de Estenalles, en pleno parque natural de Sant Llorenç del Munt y la sierra de l’Obac, una visita que es bien bonita. Son 30 minutos en coche. Vean el programa de los actos en la web del pueblo, o bien en la web de la Diputación de Barcelona, y no os perdáis el especial ambiente que hay en Matadepera por San Sebastián. Para comer, les recomendamos algunos lugares como Can Vinyals, o bien el Celler, en la calle Gaudí, 2. Tel: 93.7 87. 08. 57.
Pinya de Rosa
A mig camí entre Blanes i Lloret, un xic més enllà de la bonica cala de Sant Francesc, i abans d’arribar a la maravellosa cala doble de Santa Cristina, trobareu la indicació que us portarà al jardí botànic “Pinya de Rosa”. Aquest espai és un jardí de plantes tropicals, principalment plantes grasses, i cactus. La col·lecció de plantes de Pinya de Rosa està formada per més de 7.000 espècies, provinents de tot el món. El jardí fou fundat per Ferran Riviere de Caralt, amo de la finca de 50 hectàrees on es troba. Aquest fou un gran aficionat a la botànica, especialment als cactus. Hi ha plantes que estan considerades entre les millors d’Europa i del món, sobretot les grasses de la família dels àgaves, aloes, les iuques o les opunties. Si voleu fer una ruta de jardins, us recomanem la visita als de Santa Clotilde, a tocar dels Pinya de Rosa, camí de Lloret, o als Mar i Murtra, camí de Blanes. Informeu-vos-en a la web de la vila marinera de Blanes. També és molt bonic recòrrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bellíssims, cales amagades i penyasegats. Us recomanem també de visitar l’ermita de Santa Cristina, amb la seva cala doble, i l’esglèsia blanca. Un lloc fantàstic per banyar-vos. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. Teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom exclusiu, aneu al Santa Marta. A Blanes, per dinar, ens agrada molt Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Una sortida per un agradable matí, o tarda.
A medio camino entre Blanes y Lloret, un poco más allá de la maravillosa cala de Sant Francesc, y antes de llegar a la maravillosa cala doble de Santa Cristina, encontrarán la indicación que les llevará al jardín botánico “Pinya de Rosa”. Este espacio es un jardín de plantas tropicales, principalmente plantas grasas, y cactus. La colección de plantas de Pinya de Rosa está formada por más de 7.000 especies, provenientes de todo el mundo. El jardín fue fundado por Ferran Riviere de Caralt, dueño de la finca de 50 hectáreas donde se encuentra. Este fue un gran aficionado a la botánica, especialmente a los cactus. Hay plantas que están consideradas entre las mejores de Europa y del mundo, sobre todo las grasas de la familia de los agaves, aloes, las yucas o las opuntias. Si quieren pueden hacer una ruta de jardines. Os recomendamos la visita a los de Santa Clotilde, junto a los Pinya de Rosa, camino de Lloret, o a los Mar i Murtra, camino de Blanes. Infórmense en la web de la villa marinera de Blanes. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, calas escondidas y acantilados. Os recomendamos también visitar la ermita de Santa Cristina, con su cala doble, y la iglesia blanca. Un lugar fantástico para bañarse. Para comer y para dormir visiten los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. Tenéis los Guitard Hoteles, que apuestan ahora por el turismo con niños. Si desean algo más exclusivo, vayan al Santa Marta. En Blanes, para comer, nos gusta mucho Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado.
Pena-Roja de Tastavins
Pena-Roja de Tastavins és un dels pobles més bonics de la comarca aragonesa del Matarranya de Terol, i si m’apureu molt, us confesaré que, possiblement de tot l’Aragó. La vila s’alça esglaonada a la vessant asolellada d’un turó. Ja les cases, l’esglèsia, la disposició escenogràfica dels carrers són tot un espectacle. Però Pena-roja de Tastavins te moltíssims més atractius que el fan un destí de sortida familiar, de vacances, inexcusable. Com per exemple la maravella de l’ermita de la Verge de la Font. Una de les millors ermites de la comarca, un molt bon exemple de precioses ermites que podeu trobar arreu d’aquelles contrades. Es tracta d’un edifici doble. L’ermita, barroca, dels segles XIII al XVIII, i la hostatgeria, l’hospital per pelegrins, molt anterior, gòtic, que conté una sala amb artesonat mossàrab que no podem arribar a descriure-us prou correctament amb les nostres paraules sense traça. És realment increible que existeixi una joia així i no surti als llibres d’art. A més l’acompanyen un delicat claustre renaixentista i la hostatgeria mateixa. Evidentment l’església barroca i la font que dona nom al santuari són anecdòtics. Dins el santuari hi ha un centre d’interpretació del Matarranya, i un petit hostal, que no sabem del cert si ja funciona. La natura es manifesta esplendorosa, amb el riu Tastavins a tocar, fantàstic, net, encantador i els boscos intocats. El paratge és recomanable al 100%. A Pena-Roja, a més, el govern d’Aragó hi ha instal·lat un centre d’interpretació dels dinosaures que és tot un valor afegit. Forma part de Dinòpolis. Ja veieu que cal anar-ho a veure. Trobareu Pena-Roja al nord de Vallderoures, o bé entre Gandesa i Morella, just a mig camí. Lligueu aquesta sortida amb una visita a Vallderoures i Alcanyís, o una volta pel Matarranya, veient pobles tan fantàstics com La Freixeneda, el mateix Vallderoures, amb el seu castell, Beseit amb el maravellós parc natural del Parrisal i tants d’altres. Per dormir, al mateix poble, teniu un hotelet senzill però familiar,el Tastavins, que porta el nom del riu. També son interessants per a famílies els apartaments Molinou. Com ja us hem comentat, no sabríem dir-vos en quin estat de restauració estan els apartaments rurals de la Virgen de la Fuente. També teniu una vivenda rural, anomenada el Mas de Nofre, i també el Mas Aragonés. Si voleu recòrrer aquesta terra fabulosa mireu-vos les webs dedicades als Ports de Beseit. Arribareu a Pena-Roja per la AP-2 fins Tortosa, o bé per Tarragona, Reus, Mora i Gandesa cap a Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderroures. D’allà seguiu les indicacions. O per l’Hospitalet de l’Infant fins Mora i enllaçar allà amb la ruta que puja per la N-420, fins el creuament de les Ventes d’Alcanyís. En cop allà preneu en direcció Morella, i seguiu les indcacions. Hi aneu per on hi aneu, són dos o tres hores de camí i uns 240 km. Però valen la pena de fer-se. Quan arribeu a Pena-Roja, tindreu la comarca i l’impressionant massís dels Ports a la vostra disposicio. Mil i una carreteres, camins, i senders, de tota mida i de tots tipus, per penetrar en un espai natural únic, poc conegut i maravellós. També podeu visitar la comarca veïna de la Terra Alta, amb bellesses com ara Arnes o Horta de Sant Joan. No deixeu de visitar el lloc on els voltors mengen. Banyeu-vos en l’aigua cristal·lina dels rius. Un aigua de color verd maragda, o blau aiguamarina. Admireu les roques, els arbres damunt les penyes. Entreu, rius amunt, a la alta vall de l’Algars, del riu dels Estrets, de la Canaleta o del mateix Tastavins. Aigua neta, penyes i natura. Si voleu dormir en un complex hoteler familiar, pensat fins el darrer detall pels infants, aneu al Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, creiem que és un hotel al que voldreu tornar. Quelcom més econòmic, però bo, a la zona, teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. De llocs on menjar, a banda dels citats, n’i ha un munt. Aquesta sortida és ideal per un cap de setmana llarg, o unes petites vacances.
Peñarroya de Tastavins es uno de los pueblos más bonitos de la comarca aragonesa del Matarraña de Teruel, y si me apuráis mucho, os confesaré que, posiblemente de todo Aragón. La villa se alza escalonada en la ladera soleada de una colina. Ya las casas, la iglesia, la disposición escenográfica de las calles son todo un espectáculo. Pero Peñarroya de Tastavins tiene muchísimos más atractivos que lo hacen un destino de salida familiar, de vacaciones, inexcusable. Como por ejemplo la maravilla de la ermita de la Virgen de la Fuente. Una de las mejores ermitas de la comarca, un muy buen ejemplo de preciosas ermitas que podéis encontrar en aquellas comarcas. Se trata de un edificio doble. La ermita, barroca, de los siglos XIII al XVIII, y la hospedería, el hospital para peregrinos, muy anterior, gótico, que contiene una sala con artesonado mozárabe que no podemos llegar a describiros lo bastante correctamente con nuestras palabras. Es realmente increíble que exista una joya así y no salga en los libros de arte. Además le acompañan un delicado claustro renacentista y la hospedería misma. Evidentemente la iglesia barroca y la fuente que da nombre al santuario son anecdóticos. Dentro del santuario hay un centro de interpretación del Matarraña, y un pequeño hostal, que no sabemos a ciencia cierta si ya funciona. La naturaleza se manifiesta esplendorosa, con el río Tastavins al lado, fantástico, limpio, encantador y los bosques intocados. El paraje es recomendable al 100%. En Peñarroya, además, el gobierno de Aragón ha instalado un centro de interpretación de los dinosaurios que es todo un valor añadido. Forma parte de Dinópolis. Ya veis que hay que ir a verlo. Encontrareis el pueblo al norte de Valderrobres, o bien entre Gandesa y Morella, justo a medio camino. Una esta salida con una visita a Valderrobres y Alcañiz, o una vuelta por el Matarraña, viendo pueblos tan fantásticos como La Fresneda, el mismo Valderrobres, con su castillo, Beceite con el maravilloso parque natural del Parrisal y tantos otros. Para dormir, en el mismo pueblo, tienen un hotelito sencillo pero familiar, el Tastavins, que lleva el nombre del río. También son interesantes para familias los apartamentos Molinou. Como ya os hemos comentado, no sabríamos deciros en qué estado de restauración están los apartamentos rurales de la Virgen de la Fuente. También tienen una vivienda rural, llamada el Mas de Nofre, y también el Mas Aragonés. Si quieren recorrer esta tierra fabulosa, leanse las webs dedicadas a los Puertos de Beceite. Llegarán a Pena-Roja por la AP-2 hasta Tortosa, o bien por Tarragona, Reus, Mora y Gandesa hacia Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. De allí sigan las indicaciones de los carteles de tráfico. O por el Hospitalet de l’Infant hasta Mora y enlazar allí con la ruta que sube por la N-420, hasta el cruce de las Ventas de Alcañiz. En vez allí tomar en dirección Morella, y sigan las indicaciones. Se vaya por donde se vaya, son dos o tres horas de camino y unos 240 km. Pero valen la pena de hacer. Cuando lleguen, tendrán la comarca, el impresionante macizo de los Ports, a su disposicion. Mil y una carreteras, caminos, y senderos, de toda medida y de todo tipo, para penetrar en un espacio natural único, poco conocido y maravilloso. También puede vnisitar la comarca vecina de la Terra Alta, con bellezas como Arnes o Horta de Sant Joan. No dejen de ver el lugar donde los buitres comen. Báñense en el agua cristalina de los ríos. Un agua de color verde esmeralda, o azul aguamarina. Admiren las rocas, los árboles sobre las peñas. Entrad, ríos arriba en el valle del Algars, del río de los Estrechos, de la Canaleta o del mismo Tastavins. Agua limpia, peñas y naturaleza. Si quieren dormir en un complejo hotelero familiar, pensado hasta el último detalle para los niños, vayan al Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, y aunque no es barato, creemos que es un hotel al que desearán regresar. Algo más económico, pero bueno, en la zona, tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. De lugares donde comer, aparte de los citados, hay un montón. Esta salida es ideal para un fin de semana largo, o unas pequeñas vacaciones. Una volta per un món diferent!
Carcassonne, La cité
Carcassonne és la cité. La ciutat medieval per excel·lència, no ja d’Occitània, ni de França, sinó la ciutat medieval d’Europa. No és un poble medieval, ni una vila. Li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval exportada als nostres dies, tal qual, perfecta. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna també és una agradable ciutat del sud de França, a uns 300 quilòmetres al nord de Barcelona, amb bona comunicació, sigui via Perpinyà i Narbonne, per autopista, o bé pel Pirineu, via Puigcerdà. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla de Carcassonne. Els carrers, les places, els palaus, el castell. O la catedral amb els seus vitralls. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues, restaurants i brugit. Però és real, és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, com ara els castells càtars, o bé fer-hi una escapada d’un dia i una nit. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Seguiu les indicacions: La Cité. Per dormir us recomanem l’hotel Bristol, de bona relació qualitat preu, al peu del canal del Midí, prop de l’estació. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar.
Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Para dormir os recomendamos el hotel Bristol, de buena relación calidad precio, al pie del canal del Midi, cerca de la estación. Para comer, si os gustan los self-service, nada comparable a visitar los restaurantes rápidos de los hipermercados Casino. Imbatible el precio, razonable la comida. Carcassonne us espera!
france
Setcases
Una de les sortides més agradables i familiars que es pot fer en tot temps, a Catalunya, és anar al Pirineu de Girona. En concret a la Vall del Ter. Són innombrables els llocs magnífics a visitar i les coses a fer. Pujant-hi des de Barcelona, per Vic, i ha bona autovia, gratuïta, fins quasi bé arribar a Ripoll. Aquesta vila te el monestir romànic més ímpressionant del país, amb la seva portalada, i el seu claustre. Dins les tombes dels primers comtes catalans. Patriòtic i cultural. Vall de Ter amunt, trobem Sant Joan de les Abadesses, amb un altre fastuós i mític cenobi romànic. Prop seu el poblet d’Ogassa, de pessebre. Més endavant Camprodón mereix una parada, amb una altra esglèsia i un pont romànics. Precisament de Camprodón surt la carretera que s’interna a l’alta vall del riu Ter. La que us durà fins Setcases. L’encantador poblet rural de Setcases és el destí que us proposem. Un poblet de muntanya molt ben conservat, amb cases de pedra, al vessant assolellat d’un turó al peu del riu Ter, tot just nascut. Setcases és un centre de vacances ideal. La neu a l’hivern, la natura a l’estiu, les passejades a peu, a cavall, o en bici, a la tardor, plena de colors, o a la primavera, plena de vida. Setcases ofereix fresca, neu, bany al riu, o a la piscina, excursions… Setcases te molts hotels, hostals i restaurants. De fet tota l’alta vall del Ter, de Camprodon a Setcases, gaudeix d’uns equipaments envejables: hípica, càmping, restaurants i hotels amb molt d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya molt acollidor, amb bon restaurant, just a l’entrada del poble. O bé l’Hotel La Farga, al costat mateix, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135, més senzill, però interessant. Per menjar hem dinat a Can Músiques que està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058, al costat de l’església, (a la foto). Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Si us agraden les cases rurals també n’hi ha una de molt bonica. Un cop haureu disfrutat de Setcases, podeu pujar a Vallter 2000, una estació d’esquí molt familiar, que a l’hivern no te molta neu, però que és molt agradable per estar-hi i fàcil d’arribar-hi, encara que fa molta pujada, i els motors rondinen. Aquesta idílica estació d’esquí, a la primavera, l’estiu i la tardor constitueix una base de primera per senzilles excursions amb els nens i nenes pels voltants d’Ull de Ter, el lloc on neix aquest riu. Arribeu-vos des de Setcases fins el salt d’aigua del Cossi d’en Batlló, al riberal de Carbonés. O al mirador de la creu de la Beidana, camí d’Espinavell. O al del forat de l’Olla a la carretera de Vallter, o al camí de l’Orri. O aneu pel camí de Tregurà. Si sou més caminadors, amb nois i noies grans, podeu intentar la pujada al Bastiments, o la tradicional travessa d’Ull de Ter, on hi ha un refugi, fins el Santuari de Núria, però tot això ja són sortides d’alta muntanya, i cal anar ben preparats. La Vall Alta del Ter, de Setcases en avall, ofereix poblets de muntanya deliciosos, com el bellíssim Roca d’Abella, un poblet penjat d’una roca, que veureu passant, a tocar de la carretera, o Llanars, amb la seva esglèsia romànica, o Tregurà de Dalt, o el de Baix. I encara desenes d’altres sortides que us portaran a racons ben bonics.
Una de las salidas más agradables y familiares que se pueden hacer en todo tiempo, en Cataluña, es ir al Pirineo de Girona. En concreto al Valle del Ter. Son innumerables los lugares magníficos a visitar y las cosas que hacer. Subiendo desde Barcelona, por Vic, hay buena autovía, gratuita, hasta casi llegar a Ripoll. Esta villa tiene el monasterio románico más impresionante del país, con su portada, y su claustro. Dentro están las tumbas de los primeros condes catalanes. Todo muy patriótico y cultural. Valle de Ter hacia arriba, encontramos Sant Joan de les Abadesses, con otro fastuoso y mítico cenobio románico. Cerca tenemos el pueblo de Ogassa, de pesebre. Más adelante Camprodón merece una parada, con otra iglesia y un puente románicos. Precisamente de Camprodón sale la carretera que se interna en el alto valle del río Ter. La que les llevará hasta Setcases. El encantador pueblecito rural de Setcases es el destino que hoy os proponemos. Un pueblecito de montaña muy bien conservado, con casas de piedra, en la vertiente soleada de una colina al pie del río Ter, apenas nacido. Setcases es un centro de vacaciones ideal. La nieve en invierno, la naturaleza en verano, los paseos a pie, a caballo, o en bici, en otoño, llena de colores, o en primavera, llena de vida. Setcases ofrece noches frescas, nieve, baño en el río, o en la piscina, excursiones … Setcases tiene muchos hoteles, hostales y restaurantes. De hecho todo el valle del Ter, de Camprodón a Setcases, disfruta de unos equipamientos envidiables: hípica, campings, restaurantes y hoteles con mucho encanto. Como por ejemplo el Hotel La Coma, en la calle Prat de la Coma s / n Tel: 972 136074, un hotelito de montaña muy acogedor, con buen restaurante, justo a la entrada del pueblo. O bien el Hotel La Farga, al lado mismo, en la calle Villalonga, 2 Tel.: 972 136135, más sencillo, pero interesante. Para comer recomendamos Can Músiques que está situado en la Plaza Mayor, Tel: 972136058, junto a la iglesia, (en la foto). Menú sencillo y bién barato. Muchos de estos restaurantes también son hostalets, que alquilan habitaciones. Si os gustan las casas rurales también hay una muy bonita. Una vez disfrutado Setcases, pueden subir a Vallter 2000, una estación de esquí muy familiar, que en invierno no tiene mucha nieve, pero que es muy agradable para estar y fácil de llegar, aunque hace mucha subida, y los motores suelen quejarse. Esta idílica estación de esquí, en primavera, verano y otoño constituye una base de primera para sencillas excursiones con los niños y niñas por los alrededores de Ull de Ter, el lugar donde nace este río. Acercaos desde Setcases hasta el salto de agua del Cossi de en Batlló, el Riberal de Carbonés. O el mirador de la cruz de la Beidana, camino de Espinavell. O al del agujero de la Olla en la carretera de Vallter, o el camino de l’Orri. O vayan por el camino de Tregurà. Si sois más andadores, con chicos y chicas ya mayores, podeis intentar la subida al Bastiments, o la tradicional travesía de Ull de Ter, donde hay un refugio, hasta el Santuario de Núria, pero todo esto ya son salidas de alta montaña , y hay que ir bien preparados. El Valle Alto del Ter, de Setcases para abajo, ofrece pueblos de montaña deliciosos, como el bellísimo Roca de Abella, un pueblecito colgado de una roca, que veréis pasando, junto a la carretera, o Llanars, con su iglesia románica, o Tregurà de Dalt, o el de Baix. Y aún decenas de otras salidas que les llevarán a rincones muy bonitos.
Montsegur, el càtar
Aquest castell és mític. És el més famós de tots els castells càtars d’Occitània. Dalt del seu inaccessible puig, desferma tota la imaginació que tinguem amagada sobre l’edat mitjana a casa nostra. Vist des del tètric Prat dels Cremats, tota la virulenta història dels Càtars ens ve de sobte al cap. El paisatge que l’envolta és magnífic. Per arribar-hi cal anar per l’autopista de Puigcerdà, i pels túnels del Cadí i Puymorens, fins quasi bé tocar Foix, una altra ciutat càtara, amb un altre castell que mereix una visita ben detinguda. D’allà agafem la carretera que porta a Perpinyà, (cal fer un xic de marxa enrera). Seguiu les indicacions, i de sobte, passat un bosc magnífic, el veureu des del coll. No se si val la pena pujar fins a dalt. El camí és dret i la caminada ferotge. Son quatre ruïnes. Potser és millor admirar-lo en la distància. I després baixar per l’altra banda cap al poblet de Montsegur, i cap a la Font d’Aigüestorbes, un indret bonic i una curiositat natural. Sortireu a Lavelanet. Podeu seguir la ruta cap a Puiverd, un altre castell càtar, també fantàstic, a peu de carretera, amb bon accés i sense cansar-se massa. O perdre-us per la regió, d’una bellessa íntima, que envolta la vila medieval de Mirepoix, amb abadies i castells derruïts. Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, amb una estada a Carcassonne, la ciutat medieval per excel·lencia. Per dormir i menjar, nosaltres recomanem, l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, però digne.
Este castillo es mítico. Es el más famoso de todos los castillos cátaros de Occitania. Arriba, en su inaccesible cima, desata toda la imaginación que tengamos escondida sobre la Edad Media en nuestro país. Visto desde el tétrico Prado de los Quemados, toda la virulenta historia de los Cátaros nos viene de repente a la cabeza. El paisaje que lo rodea es magnífico. Para llegar hay que ir por la autopista de Puigcerdà, y los túneles del Cadí y Puymorens, hasta casi tocar Foix, otra ciudad cátara, con otro castillo que merece una visita bien detenida. De allí tomamos la carretera que lleva a Perpiñán, (hay que hacer un poco de marcha atrás). Sigan las indicaciones, y de repente, pasado un bosque magnífico, lo veréis desde la collada. No se si vale la pena subir hasta arriba. El camino es muy derecho y la caminata feroz. Son cuatro ruinas. Quizás es mejor admirarlo en la distancia. Y después bajar por el otro lado hacia el pueblo de Montsegur, y hacia la Fuente de Aigüestorbes, un lugar bonito y una curiosidad natural. Saldréis a Lavelanet. Podéis seguir la ruta hacia Puiverd, otro castillo cátaro, también fantástico, a pie de carretera, con buen acceso y sin cansarse demasiado. O perderse por la región, de una belleza íntima, que rodea la villa medieval de Mirepoix, con abadías y castillos derruidos. Ligad esta visita con la de los otros castillos cátaros o con la del sur de Francia, con una estancia en Carcassonne, la ciudad medieval por excelencia. Para dormir y comer, nosotros recomendamos, el Hotel Lons, en Foix. Barato y sencillo, pero digno.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











