Fira del Farro a Bianya

En un indret de la Vall de Bianya, aquest any 2011 a l’Hostal Nou, i altres anys en un altre lloc, es celebra la Fira del farro.  És una fira petita, en el lloc, en el temps i en la durada. Només la fan el diumenge al matí. Però val la pena arribar-se fins l’Hostal Nou, per copsar la impecable simplicitat, la magnífica ruralitat, aquest tresor amagat, desconegut per a molts, i maravellós  de veritat, que és la Vall de Bianya. La fira s’enmarca en un entorn natural de fàbula. Prats i boscos, esglèsies romàniques com la de Santa Margarida de Bianya, a tocar de l’espai firal. Un paisatge magnífic, aquest de l’Alta Garrotxa, amb els seus volcans i ermites. La fira està dedicada al Farró, unes farinetes de blat de moro, boníssimes. Hi ha paradetes d’artesania, gastronòmiques i d’oficis. Unes someres, que els infants podran muntar, i un molí fariner en ple funcionament, amb el seu torrent, seran les apostes més segures per a delitar-nos a tots. Ambient de festa i companyonia. Si la fira us crida poc l’atenció, podeu complementar-la amb una visita a les esglésies, les magnífiques esglésies romàniques, d’aquesta terra. Com ara Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’l’Hostal Nou, al llogaret de Llocalou. O Sant Martí de Capsec. Preciós. O bé Sant Martí del Clot. O Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència magnífica. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Preneu cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts ja sereu a la Vall. Un xic més endavant trobareu l’Hostal Nou i el molí de Colomer, i Santa Margarida de Bianya, tot junt. La fira està ben indicada. Podeu anar-hi també per Vic i els túnels de Bracons, travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, en direcció Olot. Podeu dinar molt bé a Ca la Nasia, a Llocaloau. També teniu Ca l’Enric, Ca la Mercè, La peça i diversos bars on menjar, un al mateix Hostal Nou. Tots aquests establiments ofereixen, aquests dies “la cuina del farró”.

En un lugar de la Vall de Bianya, este año 2011 será en el Hostal Nou, otros años en otro lugar, se celebra la Feria del farró. Es una feria pequeña, en el lugar, en el tiempo y en la duración. Sólo la hacen el domingo por la mañana. Pero vale la pena llegarse hasta el Hostal Nou, para captar la impecable simplicidad, la magnífica ruralidad, este tesoro escondido, desconocido para muchos, y maravilloso, que es la Vall de Bianya. La feria se enmarca en un entorno natural de fábula. Prados y bosques, iglesias románicas como la de Santa Margarida de Bianya, en las inmediaciones del espacio ferial. Un paisaje magnífico este de la Alta Garrotxa, con sus volcanes y ermitas. La feria está dedicada al Farró, una papilla de maíz, buenísima. Hay paradas de artesanía, gastronómicas y de oficios. Unas burritas, que los niños podrán montar, y un molino harinero, con su torrente, que funcionará para deleitarnos a todos,  seran las atracciones. Ambiente de fiesta y compañerismo. Si la feria os llama poco la atención, puede complementarse con una visita a las iglesias, las magníficas iglesias románicas de esta tierra. Como Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de l’Hostal Nou, en la aldea de Llocalou. O Sant Martí de Capsec. Precioso. O bien Sant Martí del Clot. O San Martín de Solamal y San Pedro Despuig. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del Valle y elijan su lugar. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta cerca de Olot, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. Un poco más adelante encontrarán el Hostal Nou y el molino de Colomer, y Santa Margarida de Bianya, todo junto. La feria está bien indicada. Pueden ir también por Vic y los túneles de Bracons, atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta en dirección Olot. Se come muy bien en Ca la Nasia, en Llocaloau. También tienen Ca l’Enric, Ca la Mercè  y varios bares donde comer, uno en el mismo Hostal Nou. Todos estos establecimientos ofrecen, estos días, “la cocina del Farró”.

La bella Siurana

Només 21 persones viuen tot l’any en aquesta cucada de poble, penjat entre la terra i el cel, dalt d’un espadat de vertígen. Els turistes que s’hi apropen, seduïts per una bellessa molt difícil d’explicar amb paraules són, en canvi, una autèntica legió. Siurana està situada a la comarca del Priorat. Un destí ineludible per a qualsevol persona amb una mínima sensibilitat. Una petita pàtria, de paisatges austers, grandiosos, escenogràfics. Siurana ocupa una imponent situació en una mola de pedra, abocada a l’abím, en un racó de les Muntanyes de Prades, damunt del riu Siurana, que forma un bonic pantà als seus peus. Hi arribareu des de Cornudella de Montsant, municipi del qual depén, per una carretereta, estreta i en forta pujada, que guanya alçada ràpidament. Està tot ben indicat si preneu l’autopista AP-7 fins a Reus, i seguiu per la N-420 fins a Les Borges del Camp, on prendreu la C-242 fins a Cornudella de Montsant. És un camí llarg. Cal passar de llarg aquesta darrera població, com anat en direcció Ulldemolins. A mà dreta trobareu la carreterera que us deiem cap a Siurana. Al final de la ruta veureu un parking, que us aconsellem utilitzar. No us recomanem pas entrar el cotxe al poble. Són quatre cases, quatre carrers estrets, medievals, amb molt d’encant, disposades aquí i allà, damunt la llosa calcària que desafia l’espai. Porteu la càmera a punt. Us afartareu de fer fotos. Malgrat tant d’isolament, Siurana compta amb dues cases rurals encantadores, un hotelet molt polit, i un parell de bons restaurants. Prop hi ha un bonic càmping, i una agrobotiga. L’esglèsia de Siurana és d’un romànic puríssim, amb una deliciosa portada esculpida. Està isolada al costat mateix del precipici. Vigileu els infants en tot moment!. El dia 9 de maig si fa un aplec popular per demanar pluja. La Festa Major és per la Mare de Déu d’agost. Hi ha festa senzilla, de poble d’abans, amb ball.  Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Les vistes maravelloses sobre el Monsant. Passeu-hi un cap de setmana, fent una volta pel Priorat. No us deixarà indiferents. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei. Campeu pels pobles i poblets: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Cabaçers, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Banyeu-vos als seus gorgs. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. A Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. Fora de Siurana us recomanem l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. No ens cansaríem mai de menjar en aquesta casolana i tradicional fonda, ni de beure el seu bon vi.  Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel amb molt d’encant. A Gratallops, hi ha Cal Llop, un lloc molt agradable. O bé Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recordarem l’Hostal Sport de Falset, un lloc molt recomanable. Una taula fastuosa, unes habitacions molt cuidades.

Sólo 21 personas viven todo el año en esta cucada de pueblo, colgado entre la tierra y el cielo, sobre un risco de vértigo. Los turistas que se acercan, seducidos por una belleza muy difícil de explicar con palabras, son una auténtica legión. Siurana está situada en la comarca del Priorat. Un destino ineludible para cualquier persona con una mínima sensibilidad. Una pequeña patria, de paisajes austeros, grandiosos, escenográficos. Siurana ocupa una imponente situación en una mole de piedra, abocada al abismo, en un rincón de las Montañas de Prades, sobre el río Siurana, que forma un bonito pantano a sus pies. Se llega desde Cornudella de Montsant, municipio del que depende, por una carreterita, estrecha y en fuerte subida, que gana altura rápidamente. Está todo bien indicado si toman la autopista AP-7 hasta Reus, y van por la N-420 hasta Les Borges del Camp, donde tomarán la C-242 hasta Cornudella de Montsant. Es un camino largo. Hay que pasar esta última población, como yendo en dirección a Ulldemolins. A mano derecha encontrarán la carreterera que os decíamos hacia Siurana. Al final de la ruta verán un parking, que os aconsejamos utilizar. No les recomendamos entrar el coche en el pueblo. Son cuatro casas, cuatro calles estrechas, medievales, con mucho encanto, dispuestas aquí y allá, sobre la losa caliza que desafía el espacio. Llevense la cámara. Os hartareis de hacer fotos. A pesar de tanto aislamiento, Siurana cuenta con dos casas rurales encantadoras, un hotelito muy pulido, y un par de buenos restaurantes. Cerca hay un bonito camping, y una agrotienda. La iglesia de Siurana es de un románico purísimo, con una deliciosa portada esculpida. Está aislada al lado mismo del precipicio. ¡Vigilen a los niños en todo momento!. El día 9 de mayo se celebra una romería popular para pedir lluvia. La Fiesta Mayor es por la Virgen de agosto. Hay una fiesta sencilla, de pueblo, de las de antes, con baile. Admiren Siurana en su risco increíble. Y las vistas maravillosas sobre el Monsant. Pasad un fin de semana, dando una vuelta por el Priorat. No os dejará indiferentes. Visitad la Cartuja de Scala Dei. Campad por los pueblos y aldeas: Poboleda, Gratallops, las Vilellas, Torroja, Porrera, Gratallops, Cabaçes, Margalef … Túmbese a orillas del río Siurana, o junto al río Montsant. Báñense en sus pozas. Entrad en las minas de plomo de Bellmunt, cerca de Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. De los Prioratos, naturalmente, pero también de los Monsant. En Siurana pueden dormir en el hotel rural La Siuranella, muy bonito y acogedor, con restaurante, muy interesante. O el novísimo Mirador de Siurana, donde no hemos estado aún, pero que hace muy buena pinta. Fuera de Siurana les recomendamos el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel: 977.82.70.10. No nos cansaríamos nunca de comer en esta casera y tradicional fonda, ni de beber su buen vino. Cerca de Scala Dei, en La Morera del Monsant, está el hotel Balcón del Priorat, sencillo, barato y bien situado. En Torroja del Priorat nos encanta Cal Compte, una casa rural con mucho glamour. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel con mucho encanto. En Gratallops, tienen Cal Llop, un lugar muy agradable. O bien Los Pàmpols en Porrera. Finalmente, siempre recordaremos el Hostal Sport de Falset, un lugar muy recomendable. Una mesa fastuosa, con habitaciones muy cuidadas.

Fira medieval a Sant Vicenç

Recordeu que a Sant Vicenç de Montalt, un bonic poble del Maresme, aquest cap de setmana hi ha una lluïda fira medieval. Hi arribareu en mitja hora, una mica llarga, per l’autopista C-32, la de Mataró. Sortiu passat aquesta vila i  agafeu la BV-5031, direcció muntanya, fins el centre del poble. Està ben senyalitzat. També podeu ana-hi en tren, però l’estació és lluny del centre (4kms). Baixeu a Sant Andreu de Llavaneres, de la línia C-1, i us caldrà agafar un bus per anar fins Sant Vicenç. El mercat medieval és a la plaça de l’esglèsia, al centre del poble, i es fa amb motiu de la Festa Major de Sant Vicenç, naturalment el Patró de la vila. A més del mercat trobareu altres fires i moltes activitats per infants.  Hi haurà demostració d’oficis antics, espectacles de carrer, malabars, música de trobadors i de joglars, paradetes de gastronomia i d’artesania. Pels més petits de tots hi haurà una caravana d’ases per fer un passeig, o una ludoteca infantil, que serà de l’interès, ben segur, dels pares. Mireu-vos el programa complert a a la web municipal. Senzill i fàcil des de Barcelona. Una matinal ben bonica. Pugeu a Sant Vicenç, aquest darrer cap de setmana de gener i gaudiu del mercat medieval. A Sant Vicenç hi ha bons restaurants, tot i que alguns amb una tendència a la BBC (Bodas, bautizos y comuniones). Teniu el Montalmar, un clàssic de tota la vida, que també és hotel. Però el que més ens agrada a nosaltres, i us el recomanem sense cap mena de dubte, i de tot cor, és el Tres Turons, a les afores del poble, en un poblet anomenat Torrentbó,a uns 5 kms. seguint la carretera interior que puja fins Arenys de Munt. Apunteu-vos el telèfon per reservar: 93.795.14.46.Si no ho feu, no menjareu allà.

Recordad que en Sant Vicenç de Montalt, un bonito pueblo del Maresme, este fin de semana hay una lucida feria medieval. Se llega allí en media hora, un poco larga, por la autopista C-32, la de Mataró. Salgan pasada esta villa y tomen la BV-5031, en dirección montaña, hasta el centro del pueblo. Está bien señalizado. También pueden pensar en ir en tren, pero la estación está lejos del centro (4 kms). Hay que bajar en Sant Andreu de Llavaneres, en la línea C-1, y necesitarán un bus para ir hasta Sant Vicenç. El mercado medieval estará en la plaza del pueblo, y se hace con motivo de la Fiesta Mayor de Sant Vicenç, naturalmente el patrón de la villa. Además del mercado encontrarán otras actividades para niños. Vean el programa completo en la web municipal. Sencillo y fácil desde Barcelona. Una matinal bien bonita. Subid hasta Sant Vicenç, este último fin de semana de enero y disfrutad del mercado medieval. En Sant Vicenç hay buenos restaurantes, algunos con tendencia a la BBC (Bodas, bautizos y comuniones). Teneis el Montalmar, de tota la vida, que también es hotel.  Pero os recomendamos de corazón el Tres Turons, en las afueras, en una aldea llamada Torrentbó, a uns 5 kms. en la carretera interior que va hacia Arenys de Munt. Apuntad el teléfono para reservar: 93.795.14.46.

Els Tonis de Santa Eugenia

L’esglèsia romànica de Santa Eugènia de Berga seria ja motiu suficient per visitar aques poblet aixerit d’Osona, a pocs kms. abans d’arribar a Vic. El trobareu a tocar del poblet de Taradell, quasi arribant a Vic per la C-17. Però si hi aneu el darrer diumenge de gener, a més de poder veure aquest magnífic temple, d’un romànic puríssim, podreu disfrutar amb els infants de la passada de Sant Antoni, que és aquí molt vistosa. La festa comença a les deu, amb l’actuació dels bastoners i dels falconers, que faran la delícia de la canalla. Missa solemne, i a les dotze arranca la passada. Per dinar podeu anar a l’hotel Arumi, bones habitacions i bon menjar. També hi ha un bonic càmping, amb tots els serveis.  En un polígon industrial trobareu, econòmic, el restaurant Vadavents, al carrer Mestral, 1, Tel: 93.889.74.18, un típic bar per empleats dels tallers del lloc. També podeu arribar-vos fins a Vic o probar els bons restaurants que hi ha a Taradell. Ja ens direu quelcom!

La iglesia románica de Santa Eugènia de Berga sería ya motivo suficiente para visitar este pueblo de Osona, a pocos kms. de Vic. Lo encontraréis junto al pueblo de Taradell, casi llegando a Vic por la C-17. Pero si vais el último domingo de enero, además de poder ver este magnífico templo, de un románico purísimo, podréis disfrutar con los niños del pase de los burros de San Antonio, que es muy vistoso. La fiesta empieza a las diez, con la actuación de los bastoners y los falcons, que harán la delicia de los niños. Misa solemne, y a las doce arranca la pasada. Para comer pueden ir al hotel Arumi, buenas habitaciones y buena comida. También hay un bonito camping, con todos los servicios. En un polígono industrial encontrarán, muy económico, el restaurante Vadavents, en la calle Mestral, 1, Tel.: 93.889.74.18, un típico bar para empleados de los talleres del lugar. También pueden llegarse hasta Vic o probar los buenos restaurantes que hay en Taradell.

Fira de l’Oli a Mora la Nova

A Mora la Nova, a finals de gener, organitzen una fira de l’Oli. Si us agraden aquesta mena d’aconteixements no dubteu en anar-hi. Si no en sou devots, podeu fer-los servir per donar un volt per les terres de l’Ebre, poc conegudes i, en canvi, molt boniques.  És una típica fira de l’Oli, amb stands i degustació. Sense més, ni menys. S’inaugura dissabte a la tarda, però el fort és el diumenge. Hi haurà un esmorzar popular amb la típica clotxa de Mora, a un preu mòdic. També la demostració del funcionament d’una almassara per moldre l’oliva i treure’n l’oli d’oliva, activitat interessant pels infants. I un concurs ràpid de fer d’allioli, interessant pels més grans. A la tarda berenar popular. Si us decidiu a pujar a  Mora la Nova aquest cap de setmana, podeu fer una ullada a aquesta fira. Arribeu-vos fins Mora la Nova per l’autopista A-7 fins Tarragona. D’allà aneu a Reus, Falset i Mora per la carretera nacional 420, la que porta a Gandesa i Alcanys. Bona carretera. També és factible arribar per la A-7 fins l’Hospialet de l’Infant, i allà agafar la C-44, via Tivissa fins Mora. També és una bona opció. Podeu anar per un lloc i tornar per l’altre. Al poble podeu dinar a l’Hostal Barcelona, cassolà i de tota la vida. Si feu allà el cap de setmana podreu veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Una altra comarca fàcil des de Mora la Nova és el Priorat. Una maravella. La cartoixa d’ Scala Dei, el poblet de Poboleda, amb els vins excel·lents. Dineu al restaurant Populetus. Fantàstic. Remunteu la carena fins la increible vila medieval de Siurana. També podeu dormir i menjar a Falset, a l’Hostal Sport.  Molt i molt recomanable. Ja ho veieu. L’excusa de La fira de l’Oli a Mora dona per a moltes possibilitats.

En Mora la Nueva, a finales de enero, organizan una feria del Aceite. Si os gustan este tipo de acontecimientos no dudeis en ir. Si no sois muy devotos de ferias, podeis usarlo como excusa para dar una vuelta por las tierras del Ebro, poco conocidas y, en cambio, muy bonitas. Es esta una típica feria del Aceite, con stands y degustación. Sin más, ni menos. Se inaugura el sábado por la tarde, pero el dia fuerte es el domingo. Habrá un almuerzo popular con la típica clotxa de Mora, a un precio módico. También la demostración del funcionamiento de una almazara para moler la aceituna y sacar el aceite de oliva, actividad interesante para los niños. Y un concurso rápido de hacer de alioli, interesante para los mayores. Por la tarde merienda popular. Si se deciden a subir a Mora la Nova este fin de semana, pueden echar un vistazo a esta feria. Acercaros hasta Mora la Nova por la autopista A-7 dirección Tarragona. De allí vayan a Reus, Falset y Mora por la carretera nacional 420, la que lleva a Gandesa y Alcañiz. Buena carretera. También es factible llegar por la A-7 hasta el Hospialet de l’Infant, y allí coger la C-44, vía Tivissa hasta Mora. También es una buena opción. Podéis ir por un lugar y volver por el otro. En el pueblo pueden comer Hostal Barcelona, casero y de toda la vida. Si pasan por allí el fin de semana entero podréis ver lugares como Miravet, con su castillo, la mayor fortaleza de los templarios de Cataluña. Les recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Ya sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Otra comarca fácil desde Mora la Nova es el Priorat. Una maravilla. La cartuja de Scala Dei, el pueblo de Poboleda, con sus vinos excelentes. Comed en el restaurante Populetus. Fantástico. Subid la cresta de montañas hasta la increíble villa medieval de Siurana. También se puede dormir y comer en Falset, el Hostal Sport. Muy recomendable. Ya lo veis. La excusa de La feria del Aceite en Mora da para mucho.

Fira del torró a Òdena

Òdena és una població agradable de la comarca de l’Anoia, situada al nord de la capital, Igualada. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, que va a Lleida, un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una lamentable ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre, (a la foto). Està situat damunt un tossal de guix, essent un bon mirador del poble. Propera a la població teniu també la vil·la romana de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Però avui us volem parlar de la Fira de Sant Sebastià, que te lloc a finals de gener, anomenada també del torró. És una bonica fira on trobareu tota mena d’actes lúdics i festius per vosaltres i els vostres fills i filles: sardanes, una fira d’artesania, esmorzar popular, mostra de vehicles antics, bitlles catalanes, jocs, cucanya, passejades en poni i cavall, missa solemne, inflables, circuit de bicicletes i una carpa de maquillatge. Esteu convençuts de la bondad de pujar fins a Òdena?. Esperem que si. Hi ha diversos bars i restaurants on dinar, si us cal. Mireu-vos Cal Jeroni. No hi hem dinat però sembla prou bo. Òdena no és lluny. Animeu-vos!

Òdena es una población agradable de la comarca del Anoia, situada al norte de la capital, Igualada. Se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, que va a Lleida, saliendo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la Edad Media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre, (en la foto). Está situado sobre una colina de yeso, siendo un buen mirador del pueblo. Cercana a la población tienen también la villa romana del Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Pero hoy os queremos hablar de la Feria de San Sebastián, que tiene lugar a finales de enero, llamada también del turrón. Es una bonita feria donde encontrarán todo tipo de actos lúdicos y festivos para vosotros y vuestros hijos e hijas: sardanas, una feria de artesanía, desayuno popular, muestra de vehículos antiguos, bolos catalanes, juegos, cucaña, paseos en poni, misa solemne, hinchables, circuito de bicicletas y una carpa de maquillaje. Les esperamos en Òdena. Hay varios bares y restaurantes donde se puede comer, si fuera necesario. Mirad Cal Jeroni. No hemos comido pero parece bastante bueno.

Aplec de Sant Mer

Ens encanten els aplecs a les ermites de les comarques de Girona. L’ambient festiu, l’aire de germanor. Ens agrada sentir tocar sardanes mentre encenem una bona brasa, parem la taula i començen a fer la carn o les botifarres. Ens plau veure els nostres infants còrrer amunt i avall, fer amics i amigues, gaudir de la gresca. En mig d’una natura fantàstica, no lluny del poblet de Vilademuls, i prop també d’altres pobles de la bellíssima comarca del Pla de l’Estany, com ara Ollers, Terradelles o Sant esteve de Guialbes. Allà, en un entorn idíl·lic s’alça la construcció graciosa de l’ermita de Sant Mer, el patró de Banyoles. Justament el dia 27 de gener s’escau la diada del sant, i el diumenge posterior més proper, sigui gener o sigui febrer, te lloc l’aplec a l’ermita. Sol haver-hi molta gent de la comarca, sobretot banyolins. Ben aviat l’entorn del temple i els boscos propers s’omplen de colles d’amics, de famílies, que paren les seves taules i cadires formant un menjador de germanor a l’aire lliure. Es celebra el divertit concurs “l’home més fort de Sant Mer”. Hi ha ballada de sardanes, que dona l’aire festiu, i missa solemne. També podeu gaudir d’una fira de productes artesans. De vegades, segons l’any, hi ha actuacions folklòriques, de gegants o castellers. Si us decidiu a pujar-hi, pregunteu el camí a Vilademuls, a Sant Esteve o als pobles del costat. És planer, està asfaltat, tot i que és estret i enrevessat. Sense guia serà difícil trobar l’ermita. Si no arribeu aviat haureu d’aparcar lluny, i caminar. Si plou no hi haurà aplec. El traslladen 15 dies, dos diumenges després. Vilademuls és una població bonica. El terme municipal acull altres nuclis molt interessants. Ens agradaria destacar el poblet d’Ollers, medieval, encantador. Arribareu a Vilademuls i Sant esteve de Guialbes seguint la N-II, o la AP-7 fins la sortida 5, la d’Orriols. Alla agafarem la GI-513 o la 623, en direcció Banyoles. La zona disposa de moltes cases rurals i hotels amb encant per passar un bon cap de setmana. Ens agrada Can Fort, a Sant Esteve. Una casa per a llogar, molt xula. Com també ho és, i molt, el Mas Alba, que te una granja en funcionament i una formatgeria artesana. També Can Miquelet. Ideals per a les famílies, o grans grups, són els apartaments del golf rural Mas Pagés, una proposta ben divertida. Podeu jugar a golf tota la colla!. Animeu-vos. Banyoles i el Pla de l’Estany està farcit de pobles maravellosos. És una zona ideal per anar amb bici, passejar o no fer res de res. Camps i boscos, camins plans, naturalessa a dojo. Bons dinars a la Masia de Can Ferrer, a Terradelles, a les afores del nucli urbà. Tel. 972 56 01 53. Mòbil: 607 58 43 39.

Nos encantan los encuentros multitudinarios en las ermitas de las comarcas de Girona. El ambiente festivo, el aire de hermandad. Nos gusta oír tocar sardanas mientras encendemos una buena brasa, preparamos la mesa y empezamos a hacer la carne o las butifarras. Nos complace ver a nuestros hijos correr arriba y abajo, hacer amigos y amigas, disfrutar de la fiesta. En medio de una naturaleza fantástica, no lejos del pueblo de Vilademuls, y cerca también de otros pueblos de la bellísima comarca del Pla de l’Estany, como Ollers, Terradelles o San esteve de Guialbes. Allí, en un entorno idílico se levanta la construcción graciosa de la ermita de San Mer, el patrón de Banyoles. Justamente el día 27 de enero es la fiesta del santo, y el domingo posterior más cercano, sea enero o sea febrero, tiene lugar la romería a la ermita. Suele haber mucha gente de la comarca, sobre todo bañolenses. Pronto el entorno del templo y los bosques cercanos se llenan de grupos de amigos, de familias, que montan sus mesas y sillas formando un comedor de hermandad al aire libre. Se celebra el divertido concurso “el hombre más fuerte de San Mer”. Hay baile de sardanas, que da el aire festivo, y misa solemne. También pueden disfrutar de una feria de productos artesanos. A veces, según el año, hay actuaciones folclóricas, de gigantes o castellers. Si se deciden a ir, pregunten por el camino en Vilademuls, en Sant Esteve o los pueblos de al lado. Es llano, está asfaltado, aunque es estrecho y enrevesado. Sin guía será difícil encontrar la ermita. Si no llegáis pronto debereis aparcar lejos, y caminar. Si llueve no habrá romeria. Entonces la trasladan 15 días, dos domingos después. Vilademuls es una población bonita. El término municipal acoge otros núcleos muy interesantes. Nos gustaría destacar el pueblecito de Ollers, medieval, encantador. Llegarán hasta Vilademuls y San esteve de Guialbes siguiendo la N-II, o la AP-7 hasta la salida 5, la de Orriols. Allà hay que tomar la GI-513 o la 623, en dirección Banyoles. La zona dispone de muchas casas rurales y hoteles con encanto para pasar un buen fin de semana. Nos gusta Can Fort, en Sant Esteve. Una casa para alquilar, muy chula. Como también lo es, y mucho, el Mas Alba, que tiene una granja en funcionamiento y una quesería artesana. También Can Miquelet. Ideales para las familias, o grandes grupos, son los apartamentos del golf rural Mas Pagés, una propuesta bien divertida. ¡Pueden jugar al golf todo el grupo!. Animaos. Banyoles y el Pla de l’Estany está repleto de pueblos maravillosos. Es una zona ideal para ir en bici, pasear o no hacer nada de nada. Campos y bosques, caminos llanos, naturaleza a raudales. Buenas comidas en la Masia Can Ferrer, en Terradelles, a las afueras del núcleo urbano. Tel. 972 56 01 53. Móvil: 607 58 43 39.

Decennals de Valls

Cada deu anys, tots els que acaben en 1, la ciutat de Valls celebra una de les festes més grans de Catalunya. Són les Grans Festes Decennals. Estan dedicades a la Mare de Déu de la Candela, de gran devoció a la vila. Es celebren des del 1790. És cert que el 2 de febrer de cada any hi han actes per celebrar la popular Candelera, però no és menys cert que els anys del decennal, 1991, 2001, 2011… es celebren de manera més solemne. Hi ha programats aconteixements de tota mena, actes religiosos, folklòrics, culturals, tradicionals, espectacles, musicals…  i també infantils. Aquest any 2011 es celebren del 28 de gener al 6 de febrer. Altres anys ho fan pel voltant de la Candelera, el 2 de febrer. Mireu-vos el programa complert de les festes a la web de les Decennals 2011. I per altres anys menys assenyalats, a la web de l’Ajuntament de Valls. Apropeu-vos a bellíssima comarca de l’Alt Camp, en plena època de calçotades, i gaudiu del paisatge i dels monuments. Aprofiteu les Decennals per descobrir-los.  Agafeu l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona, Valls. Visiteu els pobles i les seves cooperatives i agrobotigues, com la Cooperativa de Nulles. A totes trobareu bon vi, bon cava, bon oli, i fruits secs a preus de somni. A Valls, i als entorns, hi ha molts bons llocs per menjar. Com la Masia Bou, una mena de factoria de fer calçots. Per menjar i per dormir us recomanem un clàssic, de tota la vida: Casa Fèlix. Si voleu passar un cap de setmana hi ha hotels molt bons. Com el Class, a Valls mateix. O bé cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, molt boniques. Recorreu la comarca. Ben a prop hi ha el maravellós monestir de Santes Creus. No lluny està la Tarragona romana, la Tàrraco imperial, patrimoni de la humanitat. Les Decennals són cada deu anys. Aprofiteu-les!. La Candela és cada any, coincidint amb les calçotades. No us les perdeu. Valls està preparada per rebrer la vostra visita cada dia. Animeu-vos!. Descobriu l’Alt Camp!

Cada diez años, todos los que terminan en 1, la ciudad de Valls celebra una de las fiestas más grandes de Cataluña. Son las Grandes Fiestas Decenales. Están dedicadas a la Virgen de la Candela, de gran devoción en la villa. Se celebran desde el 1790. Es cierto que el 2 de febrero de cada año hay actos para celebrar la popular Candelaria, pero no es menos cierto que los años del decenal, 1991, 2001, 2011 … se celebran de manera más solemne. Hay programados eventos de todo tipo, actos religiosos, folklóricos, culturales, tradicionales, espectáculos, musicales … y también infantiles. Este año 2011 se celebran del 28 de enero al 6 de febrero. Otros años lo hacen por los alrededores de la Candelaria, el 2 de febrero. Vean el programa completo de las fiestas en la web de las Decennals 2011. Para otros años menos señalados, visiten la web del Ayuntamiento de Valls. Acercaos a bellísima comarca del Alt Camp, en plena época de calçotadas, y disfrutad del paisaje y los monumentos. Aprovechen las Decenales para descubrirlos. Tomen la autopista AP2, en dirección Lleida, y salgan en la salida 11: Vilarodona, Valls. Visiten los pueblos y sus cooperativas y agrotiendas, como la Cooperativa de Nulles. En todas encontrarán buen vino, buen cava, buen aceite, y frutos secos a precios de ensueño. En Valls, y sus entornos, hay muchos buenos lugares para comer. Como la Masía Bou, una especie de factoría de hacer calçots. Para comer y para dormir os recomendamos un clásico, de toda la vida: Casa Fèlix. Si quieres pasar un fin de semana hay hoteles muy buenos. Como el Class, en Valls mismo. O bien casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, muy bonitas. Recorred la comarca. Muy cerca está el maravilloso monasterio de Santes Creus. No lejos está la Tarragona romana, la Tarraco imperial, patrimonio de la humanidad. Las Decenales son cada diez años. ¡Aprovechadlas!. La Candela es cada año, coincidiendo con las calçotades. ¡No te las pierdas. Valls está preparada para recibir su visita cada día. ¡Animaos!.

Briançon

Briançon és patrimoni de la humanitat. Ho és en raó de ser una ciutat dissenyada i executada per Vauban al segle XVII. Completament. Això la fa ser una vila única al món. Tota d’un mateix estil, d’una uniformitat corprenedora. Briançon és una ciutat fortalessa, edificada per la guerra, per patir assetjaments i defensar la frontera alpina amb la Saboia italiana. Però, avui dia, Briançon es quelcom més. És un centre d’excursions alpines, un centre d’esqui familiar als Alps francesos de primer ordre. La Serre Chevalier, el maravellós massís dels Ecrins, el  Col du Lautaret, Col du Telegraf, Montgenevre, Sestrieres, Nevache son noms mítics de la neu hivernal alpina més propera a casa nostra. Briançon, penjada damunt la seva roca, caient vessant avall, rodejada de les seves muralles, domina l’accés a totes aquestes valls i colls mítics. I quan esteu farts de neu, passejeu per dins la vila murallada, admireu les construccions militars, els forts inexpugnables, del geni militar del millor enginyer del rei Lluis XIV. Camineu per la plaça d’armes, pels polvorins, els ponts atrevits, els portals, la catedral, la capella dels Pénitents Noirs, el convent dels récollets, els cordeliers, les fonts, les cases del carrer du Roi, i de la grand rue, que baixa i baixa, amb l’aigua circulant al bell mig del carrer. Carrers encantadors, plens de vida i de comerç.  També podeu prendre un telefèric que us durà des del mateix centre de Briançon fins la Terre Rouge o fins Gondrans, a disfrutrar de l’hivern, o de l’estiu. Briançon està molt ben situat i és molt fàcil arribar-hi des de Barcelona. Son uns 550 kms. que  podeu fer per Girona, Montpellier, Arles i Aix en Provence. D’aqui podeu prendre l’autopista A-51 fins més enlla de Sisteron, i continuar er la N-94. Cap coll de muntanya s’interposarà entre vosaltres i Briançon. Difícilment tindreu problemes per circular, i els Alps francesos més desconeguts estaran al vostre abast.  Trobareu a Briançon bons hotels, com ara el Vauban, o bé el Crisol. Si encara voleu estar més a prop de la neu, pugeu fins a Montgenevre, on hi ha una estació d’esquí molt familiar, i uns hotelets de somni, com ara el Chalet Blanc. La neu més familiar i més propera dels Alps, recordeu, a Briançon.

Briançon es patrimonio de la humanidad. Lo es en razón de ser una ciudad diseñada y ejecutada por Vauban en el siglo XVII. Completamente. Esto la hace ser una villa única en el mundo. Toda de un mismo estilo, de una uniformidad cautivadora. Briançon es una ciudad fortaleza, edificada para la guerra, para sufrir acosos y defender la frontera alpina con la Saboya italiana. Pero, hoy día, Briançon es algo más. Es un centro de excursiones alpinas, un centro de esquí familiar en los Alpes franceses de primer orden. La Serre Chevalier, el maravilloso macizo de los Ecrins, el Col du Lautaret, Col du Telegraf, Montgenevre, Sestrieres, Névache son nombres míticos de la nieve invernal alpina más cercana a nuestra casa. Briançon, colgada sobre su roca, cayendo ladera abajo, rodeada de sus murallas, domina el acceso a todos estos valles y puertos míticos. Y cuando estáis hartos de nieve, podeis pasear por dentro de la villa amurallada, admirar las construcciones militares, los fuertes inexpugnables, del genio militar del mejor ingeniero del rey Luis XIV. Caminar por la plaza de armas, por polvorines, por los puentes atrevidos, los portales, la catedral, la capilla de los Penitents Noirs, el convento de los Récolets, los Cordeliers, las fuentes, las casas de la calle du Roi, y de la grand rue , que baja y baja, con el agua circulando por en medio de la calle. Calles encantadores, llenas de vida y de comercios. También pueden tomar un teleférico que os llevará desde el mismo centro de Briançon hasta la Terre Rouge o hasta Gondrans, a disfrutrar del invierno, o del verano. Briançon está muy bien situado y es muy fácil llegar allí desde Barcelona. Son unos 550 kms. que se pueden hacer por Girona, Montpellier, Arles y Aix en Provence. De aquí pueden tomar la autopista A-51 hasta más allá de Sisteron, y continuar por la N-94. Una ruta libre de puertos de montaña. Nada peligroso se interpondrá entre la família y Briançon. Difícilmente tendrán problemas para circular, y los Alpes franceses más desconocidos estarán a su alcance. Encontrarán en Briançon buenos hoteles, como el Vauban, o bien el Crisol. Si aún desean estar más cerca de la nieve, habrá que subir hasta Montgenevre, donde hay una estación de esquí muy familiar, y unos hotelitos de ensueño, como el Chalet Blanc.

Auvillar

Auvillar és una bastida. Una ciutat medieval francesa, a la regió occitana, construida de nova planta durant la guerra dels cent anys entre França i Anglaterra. Com ella n’hi ha un munt en aquesta zona. Visitar-les és una bonica excursió durant un pont o unes vacances curtes. Auvillar te, com totes les bastides, un seguit de carrers medievals, boniques cases d’època en totxo. A més hi trobareu les muralles i una església dedicada a Sant Pere, amb un curiós campanar fortificat i un retaure barroc excepcional. Però hi ha dues coses que fan diferent la vila. Una és el fet d’estar situada damunt d’un turó elevat que domina la confluència entre el riu Tarn i el Garona. Ella abasta un amplíssim paisatge on aquestes dues corrents d’aigua poderoses lluiten fins fondre’s, titàniques. L’altra curiositat és el seu mercat cobert rodó. Únic a la regió. Totes les bastides tenen mercats i places porxades. Algunes espectaculars, grans, potents. Però només aquest poble te un mercat rodó. També és singular la torre del rellotge del XVII. Rondeu les seves places i carrers. Admireu-ne les cases del XVII i XVIII. Cerqueu el palau dels Consuls. Pel demés Auvillar és un punt clau en la ruta francesa a Sant Jaume de Compostela. Un lloc pausat, pacífic, petitó i bufó, perdut en un mar de turons i boscos al sud de França. Això sí, el seu encant li ha valgut estar reconegut com un dels pobles més bonics de França. Prop seu teniu un munt d’altres pobles medievals i bastides: Lazerte, per exemple. A pesar de la seva petitesa, Auvillar te bons hotels i restaurants de mèrit. Com per exemple Le Petit Palais, un restaurant a tocar de l’entrada del poble, al costat de la torre del rellotge, que ens va agradar molt. O el famós Hotel de l’Horloge. Penseu en una ruta per la Gascunya, doncs apunteu-vos Auvillar a la vostra ruta!.

Auvillar es una bastida. Una ciudad medieval francesa, en la región occitana, construida de nueva planta durante la guerra de los cien años entre Francia e Inglaterra. Como ella hay un montón en esta zona. Visitarlas es una bonita excursión familiar ideal durante un puente o unas vacaciones cortas. Auvillar tiene una serie de calles medievales con bonitas casas de época en ladrillo. Además unas murallas y una iglesia dedicada a San Pedro, con un curioso campanario fortificado y un retablo barroco excepcional. Pero hay dos cosas que hacen diferente la villa. Una es el hecho de estar situada sobre una colina elevada que domina la confluencia entre el río Tarn y el Garona. Por ello abarca un amplísimo paisaje donde estas dos corrientes de agua poderosas luchan hasta fundirse, titánicas. La otra curiosidad es su mercado cubierto redondo. Único en la región. Todas las bastidas tienen mercados y plazas porticadas. Algunas espectaculares, grandes, potentes. Pero sólo este pueblo tiene un mercado redondo. También es singular la torre del reloj del XVII. Rondad sus plazas y calles. Admirad sus casas del XVII y XVIII. Buscad el palacio de los Consules. Por lo demás Auvillar es un punto clave en la ruta francesa a Santiago de Compostela. Un lugar pausado, pacífico, pequeñito y lindo, perdido en un mar de colinas y bosques en el sur de Francia. Eso sí, su encanto le ha valido estar reconocido como uno de los pueblos más bonitos de Francia. Cerca tiene un montón de otros pueblos medievales: Lazerte, por ejemplo. A pesar de su pequeñez, Auvillar tiene buenos hoteles y restaurantes de mérito. Como por ejemplo Le Petit Palais, un restaurante al lado de la entrada del pueblo, junto a la torre del reloj, que nos gustó mucho. O el famoso Hotel de l’Horloge.