Secrets de les colònies
Un diumenge de novembre és un bon dia per visitar l’excepcional Parc Fluvial del Llobregat. Si no ho heu fet mai, va siguent l’hora. Es tracta d’un patrimoni de primer ordre mundial. Entre Manresa i Berga, tot el riu està farcit d’antigues colònies industrials tèxtils. Una lliçó d’història ben viva. Cada colònia te el seu atractiu: cases dels obrers, la casa de l’amo, la fàbrica, les turbines, la resclosa, el canal, l’escola, l’economat, el bar, el cinema, l’esglèsia… Testimonis de pedra d’una manera de viure que ja ha passat per sempre. Hi ha colònies que són un museu. D’altres segueixen habitades, en funcionament, plenes de famílies i de vida. Si voleu fer una volta, una visita, podeu pujar-hi qualsevol cap de setmana. La colònia Vidal, per exemple, és fantàstica. Però si voleu quelcom excepcional, una visita guiada que només passa un cop l’any, llavors haureu de trucar, encarregar i matinar. Perque aquest cap setmana de novembre que us diem, te lloc una edició de “Els Secrets de les colònies”. L’any 2010 la colonia escollida serà Cal Marçal. S’obriran espais industrials que normalment estan tancats i als que el públic no hi té accés. No només s’ofereix la visita a Cal Marçal, sinó a la Colònia Pons, que és on es troba el centre d’interpretació d’aquest singular parc industrial. Si hi voleu participar, cal recordar que l’any 2010 la sortida serà a les 10 del matí des del Centre d’Interpretació del parc, situat a l’església de modernista de la colònia de Cal Pons, (a la foto), a la vila de Puig-Reig. Hi arribareu ben fàcilment per la carretera C-16, la que va a Manresa, Berga i als túnels del Cadí, sortint a la sortida 79. Atenció: la visita guiada es paga. Si no us fa el pes llevar-vos de matí, tant se val. Programeu l’activitat per un altre dia. Per començar us sugerim que us adreceu a qualsevol dels centres d’informació, on trobareu tot el que us farà falta per visitar ben visitades les colònies. Podeu triar entre la Torre de l’Amo de CanViladomiu Nou, A Gironella, carretera C-16, sortida 86, o bé l’antiga estació de tren de via estreta de la colònia de Cal Vidal, a Puig-Reig, carretera C-16, sortida 77 . O, com ja hem dit, l’esglèsia de Cal Pons, també a Puig-Reig, carretera C-16, sortida 79. Una excursió que recomanareu als amics. ja ho veureu!. Per dinar, i si us cal per dormir, hi ha llocs magnífics. Com ara l’Hotel i Restaurant Can Marçal, a Puig-Reig, o L’Oreneta, un altre hotel molt recomanable, amb restaurant, a Gironella. Un xic més lluny, a L’Espunyola, a tocar de la carretera que va de Berga a Solsona, en mig del bosc, un altre hotel i restaurant molt bonic: Cal Majoral. Naturalment també molt propers els hotels de Berga ciutat. Mireu-vos les nostres entrades en aquest bloc sobre la vila de Berga o els rasos de Peguera. Si passeu un cap de setmana allà no us avorrireu: neu, boscos, rius, art… El Bergueda a la vostra disposició.
Un domingo de noviembre es un buen día para visitar el excepcional Parque Fluvial del Llobregat. Si no lo han hecho, va siendo ya hora. Se trata de un patrimonio de primer orden mundial. Entre Manresa y Berga, todo el río está lleno de antiguas colonias industriales textiles. Una lección de historia viva. Cada colonia tiene su atractivo: casas de los obreros, la casa del dueño, la fábrica, las turbinas, la presa, el canal, la escuela, el economato, el bar, el cine, la iglesia … Testigos de piedra de una manera de vivir que ya ha pasado para siempre. Hay colonias que son un museo. Otros siguen habitadas, en funcionamiento, llenas de familias y de vida. Si quieren dar una vuelta, hacerles una visita, pueden subir cualquier fin de semana. La colonia Vidal, por ejemplo, es fantástica. Pero si queréis algo excepcional, una visita guiada que sólo pasa una vez al año, entonces deberán llamar, encargar y madrugar. Porque este fin de semana de noviembre que os decimos, tiene lugar una edición de “Los Secretos de las colonias”. En 2010 la colonia escogida será Cal Marçal. Se abrirán espacios industriales que normalmente están cerrados, y a los que el público no tiene acceso. No sólo se ofrece la visita a Cal Marçal, sino también a la Colonia Pons, que es donde se encuentra el centro de interpretación de este singular parque industrial. Si queréis participar, hay que recordar que el año 2010 la salida será a las 10 de la mañana desde el Centro de Interpretación del parque, situado en la iglesia de modernista de la colonia de Cal Pons, (en la foto), en la villa de Puig-Reig. Se llega hasta allí muy fácilmente por la carretera C-16, la que va a Manresa, Berga y los túneles del Cadí, saliendo a la salida 79. Atención: la visita guiada se paga. Si no os gusta levantaros tan pronto por la mañana, no importa. Programad la actividad para otro día. Para empezar os sugerimos que os dirijais a cualquiera de los centros de información, donde encontrareis todo lo que se necesitará para visitar bien visitadas las colonias. Pueden elegir entre la Torre del Amo de CanViladomiu Nuevo, en Gironella, carretera C-16, salida 86, o bien la antigua estación de tren de vía estrecha de la colonia de Cal Vidal, en Puig-Reig, carretera C- 16, salida 77. O, como ya hemos dicho, la iglesia de Cal Pons, también en Puig-Reig, carretera C-16, salida 79. Una excursión que recomendará a los amigos. ¡Ya lo veréis!. Para comer, y si se necesita, para dormir, hay lugares magníficos. Como el Hotel y Restaurante Can Marçal, en Puig-Reig, o La Oreneta, otro hotel muy recomendable, con restaurante, en Gironella. Un poco más lejos, en L’Espunyola, junto a la carretera de Berga a Solsona, en medio del bosque, un hotel y restaurante muy bonito: Cal Majoral. Naturalmente también muy cercanos los hoteles de Berga ciudad. Mirad nuestras entradas en este blog sobre la villa de Berga o los Rasos de Peguera. Si pasan allí un fin de semana allí no os aburriréis: nieve, bosques, ríos, arte … El Bergueda a su disposición.
Fira de Llavaneres
Un cap de setmana de novembre, dissabte a la tarda i diumenge al matí, al mateix centre de Sant Andreu de Llavaneres es celebra una fira d’artesania alimentària i del bolet. Sant Andreu és una bonica població del Maresme, riallera i agradable. Una part està al costat del mar. L’altra bressolada pels pins de la Serralada Litoral, a l’ombra fresca dels cims bessons dels Tres Turons. La parteix i la uneix una riera, eix transversal del municipi. La fira tindrà per escenaris el parc de Ca l’Alfaro, el passeig de la Mare de Déu de Montserrat i el carrer de Munt. Hi haurà, com és habitual, tota mena de paradetes. És una fira de productes de la terra, d’artesania i una celebració de la temporada de bolets. Aquest darrer és un dels actes més populars. La gent surt al bosc, dissabte al matí, per aportar exemplars a l’exposició de bolets que es fa a l’ajuntament. Allà, a la tarda, personal expert farà la tria i identificarà els exemplars. Es munta una exposició que es pot visitar durant tot el cap de setmana. A més, hi haurà activitats pensades per als nens i nenes. Bonics tallers, espectacle de titelles, concurs de dibuix, gegants i xocolatada popular. També hi haurà una degustació de cuina, el diumenge al matí, prèvia adquisició d’un tiquet. Es tracta de gaudir d’una tradicional recepta de les pomes farcides del poble. Com en el cas de la poma del Relleno d’Arenys de Munt, que us comentàvem la setmana passada, aquest és un plat clàssic de la Festa Major. També podreu probar bolets i de coca de Llavaneres, acompanyats de diferents vins i caves. Els restaurants locals, que són molt bons, participaran també de l’esperit festiu de la fira, mitjançant unes jornades gastronòmiques. Llavaneres ha crescut molt. Com ja hem dit està dividit en una sèrie de nuclis ben diferenciats. Arran de mar, a tocar de l’estació del tren, el barri mariner, amb les seves platges. Uns kms. terra endins, el casc urbà, que gira al voltant de la riera, com el de tots els nuclis del Maresme. En aquest sector podeu treure el nas a Ca l’Alfaro, una casa amb parc del XIX, i a l’església parroquial. També algunes cases modernistes. Seguint riera amunt pel camí que porta al Molí d’en Cabot, passareu pel turó on s’aixeca l’església antiga de la vila i, en una caminada més llarga, arribar fins les restes de l’ermita de la Llorita. En tot aquest recorregut per la vall de la riera de Sant Andreu de Llavaneres podreu veure també boniques masies dels segles XVII i XVIII, i espais naturals boscosos, al peu dels tres turons, molt bonics. Si us calgués dinar, malgrat que Sant andreu de Llavaneres està a només mitja hora de Barcelona per l’autopista C-32, i només un xic més enllà de Mataró, podeu gaudir del molts restaurants de la vila, una dotzena ben llarga. Nosaltres anem a Can Morera dels Tarongers, una delícia per “savants”.
Un fin de semana de noviembre, el sábado por la tarde y el domingo por la mañana, en el mismo centro de Sant Andreu de Llavaneres se celebra una feria de artesanía alimentaria y de la seta. San Andrés es una bonita población del Maresme, risueña y agradable. Una parte está al lado del mar. La otra mecida por los pinos de la Cordillera Litoral, a la sombra fresca de las cumbres gemelas de los Tres Turons. La parte y la une una riera, eje transversal del municipio. La feria tendrá por escenarios el parque de Ca l’Alfaro, el paseo de la Virgen de Montserrat y la calle de Munt. Habrá, como es habitual, todo tipo de tenderetes. Es una feria de productos de la tierra, de artesanía y una celebración de la temporada de setas. Este último es uno de los actos más populares. La gente sale al bosque, el sábado por la mañana, para aportar ejemplares a la exposición de setas que se monta en el ayuntamiento. Allí, por la tarde, personal experto hará la elección e identificará los ejemplares. La posterior exposición que se puede visitar durante todo el fin de semana. Además, habrá actividades pensadas para los niños y niñas. Bonitos talleres, espectáculos de títeres, concurso de dibujo, gigantes y chocolatada popular. También habrá una degustación de cocina, el domingo por la mañana, previa adquisición de un ticket. Se trata de disfrutar de una tradicional receta de las manzanas rellenas del pueblo. Como en el caso de la manzana del Relleno de Arenys de Munt, que os comentábamos la semana pasada, este es un plato clásico de la Fiesta Mayor. También se pueden probar setas y la coca de Llavaneres, acompañado todo por diferentes vinos y cavas. Los restaurantes locales, que son muy buenos, participarán también del espíritu festivo de la feria, mediante unas jornadas gastronómicas. Llavaneres ha crecido mucho. Como ya hemos dicho está dividido en una serie de núcleos bien diferenciados. Junto al mar, al lado de la estación del tren, el barrio marinero, con sus playas. Unos kms. tierra adentro, el casco urbano, que gira alrededor de la riera, como el de todos los núcleos del Maresme. En este sector pueden recorrer Ca l’Alfaro, una casa con parque del XIX, y la iglesia parroquial. También algunas casas modernistas. Siguiendo riera arriba por el camino que lleva al Molino de Cabot, pasaréis por la colina donde se levanta la iglesia antigua de la villa y, en una caminata más larga, llegar hasta los restos de la ermita de la Loreto. En todo este recorrido por el valle de la riera de Sant Andreu de Llavaneres podréis ver también bonitas masías de los siglos XVII y XVIII, y espacios naturales boscosos, al pie de los tres cerros, muy bonitos. Por si os fuera necesario comer allí, a pesar de que Sant Andreu de Llavaneres está a sólo media hora de Barcelona por la autopista C-32, y sólo un poco más allá de Mataró, sabed que podreis disfrutar de muchos restaurantes en esta villa, una docena bien larga. Nosotros vamos a Can Morera de los Naranjos, una delicia para “savants”.
Mérida
Mérida és l’antiga Emerita Augusta, una de les capitals romanes de la península ibèrica, una ciutat important. Després fou el centre d’un important regne de taifes musulmà. Avui dia és una vila important, seu de la junta d’Extremadura, que conserva un patrimoni brutal, sobretot, però no només, romà. No podem deixar de començar pel seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món. Fou declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO. És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, tota una fita. Mérida també te un amfiteatre i un circ romans. No podeu deixar de veure el Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. També és obra de Roma el pont damunt el riu Guadiana.Un pont monumental de quasi un km. de llarg, que es diu aviat. Fora del nucli urbà teniu l’aqüeducte anomenat de Los Milagros. Enllaçava la ciutat amb un curiós embassament romà anomenat de Proserpina. Fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. El Temple de Diana, un arc de triomf dedicat a Trajà, la casa de Mitreo, i diversos columbaris són també boniques construccions romanes. De l’època àrab queden els banys i una alcazaba. De l’era cristiana teniu la Basílica de Santa Eulàlia. És un edifici del segle XIII, romànic en part, edificat damunt un temple visigot. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el cor medieval de la vila. Un didal de carrers delata la seva planta musulmana. Ara està ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera, o les célebres Hurdes, atrasades fa uns anys, ara un conjunt de poblets rústics a rabiar.
Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Después fue el centro de un importante reino de taifas musulmán. Hoy en día es una población también importante, sede de la Junta de Extremadura, que conserva un patrimonio brutal, sobre todo, pero no sólo, romano. No podemos dejar de comenzar por su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo. Fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO. Es aquí donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. Mérida también tiene un anfiteatro y un circo romanos. No pueden dejar de ver el Museo Nacional Romano, un espléndido museo arqueológico, obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana. Un puente monumental de casi un km. de largo, cosa que se dice pronto. Fuera del núcleo urbano tienen el acueducto llamado de Los Milagros. Enlazaba la ciudad con un curioso embalse romano llamado de Proserpina. Hace 5 kms. de longitud, con tramos mejor conservados que otros. El Templo de Diana, un arco de triunfo dedicado a Trajano, la casa de Mitreo, y varios columbarios son también hermosas construcciones romanas. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana tienen la Basílica de Santa Eulalia. Es un edificio del siglo XIII, románico en parte, edificado sobre un templo visigodo. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el corazón medieval de la villa. Un dedal de calles delata su planta musulmana. Ahora está lleno de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, o zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera, o las célebres Hurdes, atrasadas hace unos años, ahora un conjunto de pueblos rústicos a rabiar.
Llac d’Orta
El llac d’Orta està situat al Piamont, a tocar del llac Maggiore, a Itàlia, al peu dels Alps. És un llac petit, el més petit de tots els magnífics llacs italians alpins de les rodalies de Milano. Podeu arribar-hi des de Torino, anant cap a Novara, i d’aquí camí de Domodossola. També des de Milano per l’autopista A8 i A26 seguint sempre la direcció Gravellona Toce, sortida Borgomanero i seguint cap a Gozzano, que es la primera vila que trobareu al sud del llac. També podeu fer la riva del llac Maggiore fins Stresa, anar cap a Gravellona, i d’allà a Omegna. Llavors podreu fer el llac d’Orta de tornada cap a Milano o Torino. Un dia complert. Son uns 140 kms. des de Torino, 70 kms. des de Milano i 42 kms des de l’aeroport de Malpensa. El llac te una illa al mig, a tocar d’Orta, la població que dona li dona nom. Es tracta de l’Isola di San Giulio, d’una bellessa arrebatadora, romàntica. L’illa és una fita cultural, religiosa, sacra i d’art. Hi ha una comunitat de monges benedictines que regenten el monestir que domina l’enclau. La Basilica de l’illa, romànica del segle XI, conté magnífiques escultures del XV, i fresos a les parets del segles XV, XVI i XVIII. La resta de l’illa, i de les rives, està plena de casetes de pescadors i de vil·les d’estiueig, tot i que en menor mesura que les vores del llac Maggiore. Si hi aneu a la primavera trobareu poca gent, i una natura en ple despertar. A l’estiu hi ha més gent, tot i que mai tanta com al Maggiore. Us podreu banyar i anar al festival de música antiga. A la tardor el llac i els boscos, els Alps tots ells, s’omplen de color increibles. Els arbres perden les fulles i la neu cobreix els cims. La boira campa per les aigües quietes. Bucòlic, oi?. Als pobles de la vora del llac hi ha molts hotels que ens van semblar preciosos, i alguns càmpings molt bonics. Nosaltres, però, vàrem dormir al Novotel Milano Malpensa, a l’aeroport, on vam centrar el nostre campament. Bé de preu i admeten 2 infants dormint i esmorzant gratis a l’habitació dels pares. No us perdeu el llac d’Orta, el seu veï llac Maggiore, i els de Garda, Iseo i Lugano. Una destinació ineludible en un viatge pels Alps Italians.
El lago de Orta está situado en el Piamonte, cerca del lago Maggiore, en Italia, al pie de los Alpes. Es un lago pequeño, el más pequeño de todos los magníficos lagos italianos alpinos de los alrededores de Milano. Pueden llegar desde Torino, yendo hacia Novara, y de ahí camino de Domodossola. También desde Milano por la autopista A8 y A26 siguiendo siempre la direcció Gravellona Toce, salida Borgomanero y siguiendo hacia Gozzano, que es la primera villa que se encuentra al sur del lago. También pueden subir por la orilla del lago Maggiore hasta Stresa, ir luego hacia Gravellona, y de allí a Omegna. Entonces podrán dar el lago de Orta de vuelta a milano o Torino. Un día completo. Son unos 140 kms. desde Torino, 70 kms. desde Milano y 42 kms desde el aeropuerto de Malpensa. El lago tiene una isla en medio, al lado de Orta, la población que da le da nombre. Se trata de la Isola di San Giulio, de una belleza arrebatadora, romántica. La isla es un hito cultural, religioso, sacro y de arte. Hay una comunidad de monjas benedictinas que regentan el monasterio que domina el enclave. La Basílica de la isla, románica del siglo XI, contiene magníficas esculturas del XV, y fresos en las paredes de los siglos XV, XVI y XVIII. El resto de la isla, y de las riberas, está llena de casitas de pescadores y de villas de veraneo, aunque en menor medida que las orillas del lago Maggiore. Si vais en primavera encontrareis poca gente, y una naturaleza en pleno despertar. En verano hay más gente, aunque nunca tanta como en el lago Mayor. Os podréis bañar e ir al festival de música antigua. En otoño el lago y los bosques, los Alpes todos ellos, se llenan de colores increíbles. Los árboles pierden las hojas y la nieve cubre las cimas. La niebla campa por las aguas quietas. Bucólico, ¿verdad?. En los pueblos de la orilla del lago hay muchos hoteles que nos parecieron preciosos, y algunos campings muy bonitos. Nosotros, sin embargo, dormimos en el Novotel Milano Malpensa, el del aeropuerto, donde centramos nuestro campamento. Bien de precio y admiten 2 niños durmiendo y desayunando gratis en la habitación de los padres. No os perdáis el lago de Orta, su vecino el lago Maggiore, y los de Garda, Iseo y Lugano. Un destino ineludible en un viaje por los Alpes Italianos.
Fira de la perdiu
Vilanova de Meià, és una recoleta població incrustada literalment dins la serra del Montsec, a les terres de Lleida, a la fantàstica comarca natural de La Noguera. Allà s’hi celebra, un matí de diumenge de novembre, una gran fira dedicada a la mostra i venda de tota mena d’aus. Vilanova és un poble amagat, desconegut del gran públic, fora de les rutes de comunicació habituals, inèdit podríem dir. I ho és ben malaguanyat, perquè l’entorn i la vila són bellíssims, sobretot a la tardor. Per això ara és bona època per descobrir-lo, passades ja les calorades de l’estiu, i no havent arribat encara els rigors hivernals. Per anar-hi cal que preneu l’autovia A2 en direcció a LLeida. Sortiu-ne a Tàrrega en direcció Agramunt i Artesa de Segre per la C-14. Passat Artesa cal prendre la L-512 en direcció Tremp, i no la carretera de Ponts i Andorra. Cal estar atents a la desviació per la carretera LP-9132 cap a Vilanova de Meià, que s’agafa a mà esquerra, passat el pont damunt del riu Segre. També possible la sortida, o entrada, des de la C-13, per Figuerola de Meià, o bé per la collada de Comiols, o per Llimiana, prop de Tremp. Si hi pujeu amb la família podreu visitar el poble i la fira, amb les seves perdius, galls, oques, ànecs i altra aviram. També hi ha un mostra canina, una exhibició de tir amb arc, un concert de música tradicional, i d’oficis antics, com el darrer forcaire de Catalunya. Trobareu paradetes de gastronomia, artesania i productes de la terra, que són molt autèntics, com ara formatges, embotits o mel. No creieu que no te tirada aquesta fira. De vegades hi ha molta, i molta gent. A Vilanova teniu monuments molt interessants, com l’església de Sant Salvador, romanica, i gòtica, declarada monument artístic nacional. També és notable l’esglèsia col·legiata de Santa Maria de Meià, d’estil barroc. Prop de Vilanova, en un turó, una passejada, s’alça el Santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. Allà també queden les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. Precisament l’antiga capella del castell és avui dia el propi santuari. Els entorns del poble, molt ben conservats, conviden a fer rutes a peu o en bicicleta. Rutes per la serra del Montsec, o per la pròpia coma de Meià, amb racons molt bonics. Si us agraden els fòssils heu de saber que de la pedrera de Meià n’han sortit exemplars per a tots els museus del món. I no és l’únic lloc del municipi on se’n troben. Hi han aparegut plantes, insectes, un peixos bellíssims, aus, rèptils, amfibis… tota mena d’animals perfectament fossilitzats gràcies a la fina calcària litogràfica de Vilanova. També hi ha algunes coves on s’han conservat pintures rupestres. Ja veieu que un dia o altre haureu de pujar a la Vall de Meià. Podeu fer-ho en el transcurs d’una excursió per la Vall del Montsec, que inclogui Àger, els telescopis d’Àger i el castell de Mur. A Vilanova podeu dinar a al restaurant Cirera, carrer Catalunya, 12. Tel. 973 415 081. O al Racó del Montsec, al carrer de la Perdiu, s/n. Tel. 646440618. Per dormir us caldrà anar a Tremp, o a la Pobla de Segur. Us recomanem l’hotel Nerets, al poble de Vilamitjana. Amb un observatori de l’espai inclòs. O bé el tradicional Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. A la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.
Vilanova de Meià, es un recoleto lugar incrustado literalmente dentro de la sierra del Montsec, en las tierras de Lleida, en la fantástica comarca natural de La Noguera. Allí se celebra, una mañana de domingo de noviembre, una gran feria dedicada a la perdiz y a la venta de todo tipo de aves. Vilanova es un pueblo escondido, desconocido del gran público, fuera de las rutas de comunicación habituales, inédito podríamos decir. Y lo es bien malogrado, porque el entorno y la villa son bellísimos, sobre todo en otoño. Por eso ahora es buena época para descubrirlo, pasadas ya las calores del verano, y no habiendo llegado aún los rigores invernales. Para ir hay que tomar la autovía A2 en dirección a Lleida. Salgan en Tàrrega en dirección a Agramunt y Artesa de Segre por la C-14. Pasado Artesa hay que tomar la L-512 en dirección Tremp, y no la carretera de Ponts y Andorra. Hay que estar atentos a la desviación por la carretera LP-9.132 hacia Vilanova de Meià, que se coge a mano izquierda, pasado el puente sobre el río Segre. También és posible la salida, o entrada, desde la C-13, por Figuerola de Meià, o bien por el collado de Comiols, o por Llimiana, cerca de Tremp. Si suben con la familia podrán visitar el pueblo y la feria, con sus perdices, gallos, ocas, patos y demás aves de corral. También hay una muestra canina, una exhibición de tiro con arco, un concierto de música tradicional, y de oficios antiguos, como el último “forcaire” de Cataluña. Encontrarán puestos de gastronomía, artesanía y productos de la tierra, que son muy auténticos, como quesos, embutidos o miel. No se crean que no tiene tirada esta feria. A veces hay mucha, y mucha gente. En Vilanova tienen monumentos muy interesantes, como la iglesia de San Salvador, románica, y gótica, declarada monumento artístico nacional. También es notable la iglesia colegiata de Santa Maria de Meià, de estilo barroco. Cerca de Vilanova, en una colina, un paseo, se alza el Santuario de la Virgen del Puig de Meià. Allí también quedan los restos del antiguo pueblo de Meià y de su castillo. Precisamente la antigua capilla del castillo es hoy el propio santuario. Los entornos del pueblo, muy bien conservados, invitan a hacer rutas a pie o en bicicleta. Rutas por la sierra del Montsec, o por la propia coma de Meià, con rincones muy bonitos. Si os gustan los fósiles debeis saber que de la cantera de Meià han salido ejemplares para todos los museos del mundo. Y no es el único lugar del municipio donde se encuentran. Han aparecido plantas, insectos, un peces bellísimos, aves, reptiles, anfibios … todo tipo de animales perfectamente fosilizados gracias a la fina caliza litográfica de Vilanova. También hay algunas cuevas donde se han conservado pinturas rupestres. Ya veis que un día u otro debereis de subir hasta el Valle de Meià. Pueden hacerlo en el transcurso de una excursión por el Valle del Montsec, que incluya Àger, los telescopios de Àger y el castillo de Mur. En Vilanova se puede comer en el restaurante Cirera, calle Cataluña, 12. Tel. 973 415 081. O en el Rincón del Montsec, en la calle de la Perdiz, s / n. Tel. 646440618. Para dormir será necesario ir a Tremp, o la Pobla de Segur. Os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo de Vilamitjana. Con un observatorio del espacio incluido. O bien en el tradicional Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. En la Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.
Festa petita a Vidreres
Vidreres és una vila de la comarca gironina de la Selva. Està situada a uns 80 kms. de Barcelona. La millor manera d’arribar-hi és per la C-32, i per la N-II, fins trobar indicat el creuament. O bé per la AP-7, sortida Maçanet. No queda lluny de Lloret de Mar, que també fa festa pel mateix cap de setmana. O diem per fer una visita a les dues viles. Hi haurà animació, cercavila amb colles de gegants i grallers, concert i sardanes, expo d’animals, tast de vins, una festa del cava i una del “Salsafí”, amb un esmorzar popular, degustacions de cava, tastets de plats cuinats amb salsafí, una mena de nap, i un concurs de cuina. També ofici solemne, excursió al castell de sant Iscle, patró del poble, i castanyada. Vidreres te molt d’espai rural, tot i que ha crescut molt els darrers anys. Bons boscos per passejar, i per cercar bolets. Us recomanem la ruta que puja a Can Llobet, una masia forta, y als pantans, molt bucòlics, que estan al costat, y finalment al castell de Sant Iscle i a l’ermita de Santa Victòria. Una excursió molt bonica. S’hi arriba un camí de terra, que s’agafa just al km 88 de la carretera que va des de Vidreres fins a Llagostera, la C-35. Per dinar o dormir a Vidreres, teniu diversos restaurants. Ens agrada una casa fonda de les de tota la vida: Can Pou. Ben familiar.
Vidreres es una villa de la comarca gerundense de la Selva. Está situada a unos 80 kms. de Barcelona. La mejor manera de llegar es por la C-32, y por la N-II, hasta encontrar indicado el cruce. O bien por la AP-7, salida Maçanet. No queda lejos de Lloret de Mar, que también hace fiesta por el mismo fin de semana. Os lo decimos por si quereis hacer una visita a las dos villas al mismo tiempo. Habrá animación, pasacalles con grupos de gigantes y grallers, concierto y sardanas, expo de animales, cata de vinos, una fiesta del cava y una del “Salsafí”, con un almuerzo popular, degustaciones de cava, degustaciones de platos cocinados con Salsafí, una especie de nabo, y un concurso de cocina. También oficio solemne, excursión al castillo de San Iscle, patrón del pueblo, y castañada. Vidreres tiene gran espacio rural, aunque ha crecido mucho en los últimos años. Buenos bosques para pasear, y para buscar setas. Os recomendamos la ruta que sube a Can Llobet, una masía fuerte, y a los pantanos, muy bucólicos, que están al lado, y acaba en el castillo de Sant Iscle y la ermita de Santa Victoria. Una excursión familiar. Se llega por un camino de tierra, que se toma justo en el km 88 de la carretera que va desde Vidreres hasta Llagostera, la C-35. Para comer o dormir en Vidreres, tienen varios restaurantes. Nos gusta una casa fonda de las de toda la vida: Can Pou. Muy familiar.
Lloret Medieval
Lloret de Mar és una bonica vila marinera, de la Costa Brava més primerenca, la més propera a Barcelona. Malgrat que el poble fa temps que va quedar destrossat pel turisme, conserva encara elements, i llocs, que el fan una destinació interessant i agradable pera les famílies amb infants. De fet, la gent de Lloret s’esforça notablement per atreure aquest turisme familiar, i canviar el signe dels darrers anys, abocats a unes estades de jovent i visitants de baix cost. I la vila de Lloret mereix quelcom millor. Per les seves platges, de sorra gruixuda, grans, o bé per les cales i caletes, més recollides, menys massificades, més atraients, com ara Fenals o Santa Cristina. Lloret de Mar té diverses vies d’entrada. Per exemple l’autopista de la costa, la C-32, que connecta amb Barcelona molt fàcilment, en uns 45 minuts, si en sortiu a Palafolls – Blanes. Si voleu arribar-hi en tren el més fàcil és baixar a l’estació de Blanes i agafra el bus de l’empresa Pujol. Aquest mateix bus també fa viatges a Barcelona. Un cop sigueu a Lloret, heu de saber que a mitjans de novembre és la festa major petita, dedicada a Sant Romà. Amb motiu de tal celebració es fan nombrosos actes, entre els que destaca una bellíssima fira medieval. Trobareu, com és natural artesans i mestres d’oficis, mercat medieval, teatre amb comediants i personatges d’època, cercaviles, espectacles divertits, comèdies, conta llegendes, canta cançons i dansaires amb ses danses. Menció a banda cal fer dels abanderats de Tortosa, que no tenen res a envejar als italians, o l’aquelarre de bruixes. També hi haurà espai per demostracions de falconeria i aus de presa, trobadors o màgia. Es muntarà un campament medieval, amb els cavallers, les lluites i els torneigs. També pagesos amb les seves cabanes, i currues de burrets portaran els infants a passejar. No seran els únics animals, perquè podreu gaudir d’un parc amb animals de granja. També gaudireu de diferents tallers, com ara el de titelles.Si voleu passar el cap de setmana a Lloret no us mancaran visites a fer. Com els poblats íbers de Montbarbat, Puig de Castellet i Turó Rodó. El de Puig de Castellet, que està situat a 2 kilometres del nucli urbà, és visitable. La costa te paratges que conviden a l’excursió senzilla, seguint els camins de ronda, amb grandiosos miradors dalt de penya-segats. Disfrutareu d’indrets de gran bellesa natural, sense massa esforç. També és bonica la ruta de les ermites. Us aconsellem vivament la visita a Santa Cristina, amb una platja d’ensomni i una esglèsia molt xula. Els jardins de Santa Clotilde són guapíssims. Amb impressionants vistes damunt la mar. Són un bé cultural d’interès nacional. Ja veieu que no us mancaran coses a fer a LLoret, a més de veure al fira i, potser, banyar-vos. Per menjar i per dormir ens veiem impossibilitats de donar-vos la llista complerta de restaurants, hostals, hotels i càmpings a LLoret. Són centenars. Ara bé, els Guitard Hotels, en els darrers temps, aposten fort pel turisme amb nens. Pels romàntics de butxaca forta, proveu el Santa Marta, un luxe molt exclusiu.
Lloret de Mar es una bonita villa marinera, de la Costa Brava más cercana a Barcelona. Pese a que el pueblo hace tiempo que quedó destrozado por el turismo, conserva aún elementos, y lugares, que lo hacen un destino interesante y agradable pera las familias con niños. De hecho, la gente de Lloret se esfuerza notablemente para atraer este turismo familiar, y cambiar el signo de los últimos años, abocados a unas estancias de jóvenes y visitantes de bajo coste. Y la villa de Lloret merece algo mejor. Por sus playas, de arena gruesa, grandes, o bien por las calas y calitas, más recogidas, menos masificadas, más atrayentes, como Fenals o Santa Cristina. Lloret de Mar tiene varias vías de entrada. Por ejemplo la autopista de la costa, la C-32, que conecta con Barcelona muy fácilmente, en unos 45 minutos, si salís en Palafolls – Blanes. Si quieres llegar en tren lo más fácil es bajar en la estación de Blanes y coger el bus de la empresa Pujol. Este mismo bus también hace viajes a Barcelona. Una vez estén en Lloret, deben saber que cae a mediados de noviembre la fiesta mayor pequeña, dedicada a San Román. Con motivo de tal celebración se hacen numerosos actos, entre los que destaca una bellísima feria medieval. Encontrarán, como es natural, artesanos y maestros de oficios, mercado medieval, teatro con comediantes y personajes de época, pasacalles, espectáculos divertidos, comedias, cuenta leyendas, canta canciones y danzantes. Mención aparte hay que hacer de los abanderados de Tortosa, que no tienen nada que envidiar a los italianos, o el aquelarre de brujas. También habrá espacio para demostraciones de cetrería y aves de presa, trovadores o magia. Se montará un campamento medieval, con los caballeros, las luchas y los torneos. También campesinos con sus cabañas, y los burritos, que llevarán los niños a pasear. No serán los únicos animales, porque podrán disfrutar de un parque con animales de granja. También disfrutarán de diferentes talleres, como el de títeres. Si desean pasar el fin de semana en Lloret no les faltarán visitas para hacer. Como los poblados íberos de Montbarbat, Puig de Castellet y Turó Rodó. El de Puig de Castellet, que está situado a 2 kilómetros del casco urbano, se puede visitar. La costa tiene parajes que invitan a la excursión sencilla, siguiendo los caminos de ronda, con grandiosos miradores en lo alto de los acantilados. Disfrutaréis de lugares de gran belleza natural, sin demasiado esfuerzo. También es bonita la ruta de las ermitas. Os aconsejamos vivamente la visita a Santa Cristina, con una playa de ensueño y una iglesia muy chula. Los jardines de Santa Clotilde son guapísimos. Con impresionantes vistas sobre el mar. Son un bien cultural de interés nacional. Ya veis que no os faltarán cosas que hacer en LLoret, además de ver al feria y, quizás, bañarse. Para comer y para dormir nos vemos imposibilitados de darles la lista completa de restaurantes, hostales, hoteles y campings en LLoret. Son cientos. Ahora bien, los Guitard Hoteles, en los últimos tiempos, apuestan fuerte por el turismo con niños. Los románticos de bolsillo fuerte, que prueben el Santa Marta, un lujo muy exclusivo.
Festa petita a Calonge
Us podríem haver posat una foto qualsevol, de qualsevol de les magnífiques platges de la magnífica badia de Calonge, a l’Empordà, a la Costa Brava, entre Palamós i Platja d’Aro. Platges bellíssimes, d’aigües netíssimes, de sorra gruixuda, acollidores, planes, pensades per famílies. Però avui volem parlar-vos també de l’altra Calonge. De la Calonge poble, la que està a l’interior, bressolada per les Gavarres, a uns kms. lluny de les seves paradisíaques cales. El poble està amagat a la vall de Calonge, rodejat per la serra de les Gavarres, obert però, albirant el mar. El poble és meravellós, amb carrers medievals, un castell, l’esglèsia, el nucli antic tot, visitables al cent per cent. Les afores, com ara la vall del molins, o les rutes per les Gavarres, conviden a la caminada pel bosc. Un bosc de pins i alzines sureres, mediterrànies, de flaires poderoses. No són tan plaents com les caletes de la seva costa, però són bonics. Per arribar fins Calonge ho teniu molt fàcil. Podeu fer via per Girona cap a La Bisbal d’Empordà per la C-31, i trobareu la desviació a la sortida de Palamós. També s’hi pot anar des de l’antiga N-II o la sortida 9 de l’A-7 per la C-35, passant per Vidreres i la variant de Platja d’Aro. Us proposem ara aquesta sortida perquè a mitjans novembre s’escau la festa major petita de calonge, per Sant Martí. La vila s’omple d’actes pels més petits, ideals per les famílies amb infants. També coincideix amb la fira del vi novell, amb més actes, i paradetes. Calonge ha estat aquests darrers anys promocionant la represa de l’activitat vinícola, amb excel·lents resultats. Per dinar podeu anar al Refugi de Pescadors, al Calonge de baix a mar, Passeig Josep Mundet, 55, Tel: 972 65 06 64. Cuina marinera. Peix i marisc. Si heu de dormir, l’hotel Rosa dels Vents és molt familiar, a primera línia de platja, amb restaurant. Potser, per passar uns dies, el millor serien els càmpings, que son d’altíssima qualitat i categoria. Us recomanem el Treumal, un clàssic.
Os podríamos haber puesto una foto cualquiera, de cualquiera de las magníficas playas de la magnífica bahía de Calonge, en el Empordà, en la Costa Brava, entre Palamós y Platja d’Aro. Playas bellísimas, de aguas límpidas, de arena gruesa, acogedoras, pensadas para familias. Pero hoy queremos hablaros también de la otra Calonge. De la Calonge pueblo, la que está en el interior, mecida por las Gavarres, a unos kms. lejos de sus paradisíacas calas. El pueblo está escondido en el valle de Calonge, rodeado por la sierra de las Gavarres, abierto, vislumbrando el mar. El pueblo es maravilloso, con calles medievales, un castillo, la iglesia, el casco antiguo todo él, visitable al cien por cien. Las afueras, como el valle de los molinos, o las rutas por las Gavarres, invitan a la caminata por el bosque. Un bosque de pinos y alcornoques, mediterráneo, de aromas poderosos. No son tan placenteros como las calitas de su costa, pero son bonitos también. Para llegar hasta Calonge lo tenéis muy fácil. Pueden ir vía por Girona hacia La Bisbal d’Empordà por la C-31, y encontrarán la desviación a la salida de Palamós. También se puede ir desde la antigua N-II o la salida 9 de la A-7 por la C-35, pasando por Vidreres y la variante de Playa de Aro. Os proponemos ahora esta salida porque a mediados de noviembre se celebra allí la fiesta mayor pequeña, por Sant Martín. La villa se llena de actos para los más pequeños, ideales para las familias con niños. También coincide con la feria del vino nuevo, con más actos, y tenderetes. Calonge ha estado estos últimos años promocionando la reanudación de la actividad vinícola, con excelentes resultados. Para comer pueden ir al Refugio de Pescadores, en el Calonge de mar, Paseo Josep Mundet, 55, Tel: 972 65 06 64. Cocina marinera. Pescado y marisco. Si tienen que dormir, el hotel Rosa de los Vientos es muy familiar, en primera línea de playa, con restaurante. Quizá, para pasar unos días, lo mejor serían los campings, que son de altísima calidad y categoría. Os recomendamos el Treumal, un clásico.
Funifira a Gelida
A Gelida, bellíssima població a la sortida de Barcelona, camí del Penedés, hi faran a mitjans novembre una fira de maquetisme ferroviari i trens. És ben normal. Gelida depén del tren en la seva relació amb l’exterior. Enlairada dalt d’una muntanya, les sortides de l’autopista AP2, la que va Lleida i Tarragona, són escasses, i la carretera des de Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, és plena de voltes. Per això, ja fa molts anys, varen fer un curiós i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del penedés. Un funicular de fusta, avui dia ja renovat, dels pocs que hi ha a Catalunya. Per això la Funifira. La festa comença dissabte d’11 a 19h. I continua diumenge amb el mateix horari. Al carrer 11 de setembre, també podreu gaudir d’una fira gastronòmica, de vins i productes de la terra, que no tot han de ser trens. Com és habitual en aquests casos es posaran a la venda uns tiquets de degustació, a preus ben populars. De fet, per pocs calers, podeu dinar allà mateix. A l’Escola Montcau muntaran un trenet d’aquells que s’hi pot pujar a dalt, ideal per la canalla. Al Pavelló poliesportiu hi veureu maquetes de trens. Un somni de tots els infants. Al camp de futbol, en canvi, podreu veure volar avions i helicòpters. El diumenge, al pavelló poliesportiu, els nens i nenes que ho vulguin podran fer un taller d’aeromodelisme, precisament. Però aquí no acaba tot. Per inaudit que sembli, a la piscina municipal, hi haurà modelisme naval, i al saló d’espectacles de la UCG, un scalextric gegant. A banda de tot això, Gelida te un castell preciós, que no sempre es visita. Doncs bé, els dies de la fira hi hauran visites al Castell de Gelida, el dissabte d’11h i a les 13h, i el diumenge igual. També hi trobareu exposicions, maquetes fetes per gent del poble i altres atractius. A Gelida hi ha molt bons restaurants, com ara El Cigró d’Or, molt recomanable. Però si sou de pic-nic, heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.
En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, a mediados de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta comienza el sábado de 11 a 19h. Y continúa el domingo con el mismo horario. En la calle 11 de septiembre, podrán disfrutar de una feria gastronómica, de vinos y productos de la tierra, que no todo han de ser trenes. Como es habitual en estos casos se pondrán a la venta unos tickets de degustación, a precios muy populares. De hecho, por poco dinero, pueden comer allí mismo. En la Escuela Montcau montarán un trenecito de aquellos que se puede subir encima de ellos, ideal para los niños. En el pabellón polideportivo veréis maquetas de trenes. Un sueño de todos los niños. En el campo de fútbol, en cambio, podrán ver volar aviones y helicópteros. El domingo, en el pabellón polideportivo, los niños y niñas que lo deseen podrán realizar un taller de aeromodelismo, precisamente. Pero aquí no acaba todo. Por inaudito que parezca, en la piscina municipal, habrá modelismo naval, y en el salón de espectáculos de la UCG, un scalextric gigante. Aparte de todo esto, Gelida tiene un castillo precioso, que no siempre se visita. Pues bien, los días de la feria habrá visitas al Castillo de Gelida, el sábado de 11h ya las 13h, y el domingo igual. También encontraréis exposiciones, maquetas hechas por gente del pueblo y otros atractivos. En Gelida hay muy buenos restaurantes, como El Garbanzo de Oro, muy recomendable. Pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











