Sortides familiars

Salidas en família

Certosa di Pavia

Aquesta vegada us volem prevenir: el que ara descriurem pot provocar el síndrome de Sthendal, com la Toscana o com Florència. És una de les grans fites d’Itàlia. És patrimoni de la humanitat. És valorat amb la màxima qualificació a totes les guies. I malgrat tot això és una perfecta desconeguda. La cartoixa de Pavia, al nord d’Itàlia, al nord de Pavia i al sud de Milà, a tocar de Pavia i de Milà, és un indret, una joia que poquíssima gent ha visitat. Fins arribar-hi és difícil. Malgrat estar situada ben a prop de la carretera, i de l’autopista, que uneix Milà i Pavia, la manca de rètols, i d’indicacions, us abocarà al fracàs. Aneu amb compte. Un cop la trobeu us sorpendrà la deixadessa, la pols i la poca cura de l’entorn. Hi ha un parking, amb bona ombra, una font i uns menjadors per fer picnic que més aviat semblen sortits d’una pel·lícula dels anys 50. Pageu a l’encarregat i aneu cap a la porta principal. Res en l’exterior no fa pensar en l’art que acumulen aquestes pedres. Un cop passat el portal, l’impacte. La façana, bellíssima, de marbres de colors, val una estona de veure-la pausadament. (A la foto). Entreu a l’esglèsia. Res no ho impedeix. La visita és gratuïta. Magnificiència arreu. Fantàstica. I és una cartoixa!. Més enllà el claustre, on podeu visitar, com a la cartoixa catalana d’Scala Dei, una cel·la monacal. Tota una lliçó d’història. Abans de sortir, un monjo, us demanarà la voluntat. Perquè aquesta cartoixa encara te vida espiritual. És un valor afegit. No us perdeu, si feu una volta per Itàlia, la visita a aquesta monumental obra d’art. No us en penedireu. Dormir i menjar a Milà. Diversos Novotel. O bé en algun hotel de la zona com l’Itàlia, proper a l’abadia.

Esta vez les queremos prevenir: lo que ahora describiremos puede provocar el síndrome de Sthendal, como la Toscana o como Florencia. Es uno de los grandes hitos de Italia. Es patrimonio de la humanidad. Está valorado con la máxima calificación en todas las guías. Y a pesar de todo esto es una perfecta desconocida. La cartuja de Pavía, al norte de Italia, al norte de Pavía y al sur de Milán, cerca de Pavía y de Milán, es un lugar, una joya, que poquísima gente ha visitado. Hasta llegar a ella es difícil. A pesar de estar situada muy cerca de la carretera, y de la autopista, que une Milán y Pavía, la falta de rótulos, y de indicaciones, os llevará al fracaso. Tengan cuidado. Una vez la encuentren les sorprenderá el abandono, el polvo y el poco cuidado del entorno. Hay un parking, con buena sombra, una fuente y unos comedores para hacer picnic que más bien parecen salidos de una película de los años 50. Pagad al encargado y vayan hacia la puerta principal. Nada en el exterior hace pensar en el arte que acumulan estas piedras. Una vez pasado el portal, el impacto. La fachada, bellísima, de mármoles de colores, vale un rato de verla pausadamente. (En la foto). Entrad en la iglesia. Nada lo impide. La visita es gratuita. Magnificencia por todas partes. Fantástica. ¡Y es una cartuja!. Más allá el claustro, donde podrá visitar, como en la cartuja catalana de Scala Dei, una celda monacal. Toda una lección de historia. Antes de salir, un monje, les pedirá la voluntad. Porque esta cartuja aún tiene vida espiritual. Es un valor añadido. No os la perdáis, si dais una vuelta por Italia, la visita a esta monumental obra de arte. No os arrepentiréis. Dormir y comer en Milán. Varios Novotel. O bien en algún hotel de la zona como el Italia, cercano a la abadía

octubre 9, 2010 Posted by | Art, Italia, Molt llargues, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de la patata a Orís


Orís és un petit poblet, no gaire més que quatre cases, amagat als primers contraforts del Pre-pirineu, un xic més amunt de Vic per la C-17, passat ja Voltegrà,  però abans d’arribar a Sant Quirze de Besora. La desviació la trobareu ben assenyalada. A més del poble, centrat en el barri anomenat de Can Branques, el municipi te nombroses masies disperses pel territori. Potser la part més escenogràfic del terme sigui l’antiga parròquia de Sant Genís d’Orís, (a la foto), amb la seva rectoria, avui un afamat restaurant, on nosaltres solem anar sovint. Davant mateix s’alça el turó amb les ruïnes del castell medieval, i unes vistes espectaculars. Tota la zona és fantàstica per disfrutar de passejades a peu o en bici, com ara la pròpia pujada al castell. O bé recòrrer els poblets que formen Orís, com l’agregat de Saderra, un grup de masos al voltant de l’esglèsia de Sant Marcel, amb un altre bon restaurant que porta el nom de Bajalou. Gallifa és un altre petit veïnat de pagesies. Pel camí trobareu la font de la Baga de Gallifa. Per una font bonica arribeu-vos a la font de la donzella, un lloc màgic. I ens deixem encara més possibles llocs on anar a passejar i caminar. Però si avui portem Orís a aquest bloc, a més de per les seves innegables bellesses, és perquè durant tot el mes d’octubre s’hi celebra l’anomenat Mercat de la Patata del Bufet. El mercat és en realitat una mostra de plats elaborats amb la famosíssima patata del Bufet. Us afartareu de provar cuina feta amb l’exquisida patata del Bufet. A més, segons el diumenge que trieu per pujar fins Orís, podreu assistir a un recital de poesia, a una excursió pel terme, a una expo de cotxes d’època, o fins una castanyada popular, a finals d’octubre, en que hi hauran ponis per la mainada. Ja ho sabeu, si rondeu Osona, o aneu o veniu del Pirineu, a Orís hi ha gresca cada diumenge d’octubre. I tot l’any un paisatge molt bonic, i uns restaurants de campanetes.

Orís es un pequeño pueblo, no mucho más que cuatro casas, escondido entre los primeros contrafuertes del Prepirineo, un poco más arriba de Vic por la C-17, pasado ya Voltegrà, pero antes de llegar a Sant Quirze de Besora. La desviación la encontraréis bien señalada. Además del pueblo, centrado en el barrio llamado de Can Branques, el municipio tiene numerosas masías dispersas por el territorio. Quizás la parte más escenográfica del término sea la antigua parroquia de Sant Genís de Orís, (en la foto), con su rectoría, hoy un afamado restaurante, donde nosotros solemos ir a menudo. Delante se alza el cerro con las ruinas del castillo medieval, y unas vistas espectaculares. Toda la zona es fantástica para disfrutar de paseos a pie o en bici, como la propia subida al castillo. O bien recorrer los pueblos que forman Orís, como el agregado de Saderra, un grupo de masías alrededor de la iglesia de San Marcelo, con otro buen restaurante que lleva el nombre de Bajalou. Gallifa es otro pequeño vecindario de campesinos. Por el camino encontrareis la fuente de la Baga de Gallifa. Para una fuente bonita acercaos a la fuente de la doncella, un lugar mágico. Y nos dejamos aún más posibles lugares donde ir a pasear y caminar. Pero si hoy llevamos Orís a este blog, además de por sus innegables bellezas, es porque durante todo el mes de octubre se celebra el llamado Mercado de la Patata del Bufet. El mercado es en realidad una muestra de platos elaborados con la famosísima patata del Bufet. Os hartareis de probar cocina hecha con la exquisita patata del Bufet.  Además, según el domingo que elijais para subir hasta Orís, podreis asistir a un recital de poesía, a una excursión por el término municipal, a una expo de coches de época, o hasta una castañada popular, a finales de octubre, en que habrá ponis para los niños. Ya lo sabéis, si rondais Osona, yendo o viniendo del Pirineo, en Orís hay fiesta cada domingo de octubre. Y todo el año un paisaje muy bonito, y unos restaurantes de campanillas.

octubre 8, 2010 Posted by | festes, Natura, Osona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira a Olesa de Bonesvalls

Ens encanta agafar sovint la carretera que, sortint de Gavà, puja cap al Penedés, cap a Avinyonet del Penedés, fent via per Begues i Olesa de Bonesvalls. És un paisatge auster, dur, sec, de pins i margalló, però també amable, fet de vinya i de camps de conreu. De tant en tant la roca nua es fa senyora de l’entorn, i una riera seca travessa el paisatge. Però la zona guarda atractius turístics notables, a poca distància de Barcelona. De fet, la travessa Gavà – Avinyonet són una trentena escassa de kms. Al mig de la ruta, ja al Penedés, passada la bella població residencial de Begues, i unes quantes corbes, trobareu Olesa de Bonesvalls. Guillem de Cervelló va edificar-hi, al segle XIII, un hospital. Un lloc on atendre vianants i pelegrins. De l’hospital en queden les restes que veieu ala foto: capella, torre i muralla. De l’Hospital en nasqué un poble, Olesa, i també un barri. El barri de l’Hospital celebra festes aquest cap de setmana d’octubre més proper al Pilar. Per això el portem aquí, al nostre bloc familiar. Divendres, hi haurà un sopar popular de carn a la brasa, que inaugura la fira, i discoteca fins la matinada. El diassabte a la tarda jocs populars per la canalla, cercavila, gegants i capgrossos, Correfoc i ball de Festa Major. Encara de matinada, fora de l’horari familiar, Nit Jove amb Disco Mòbil. El diumenge és el dia fort, amb mercat d’oficis ambientat en del segle XIII i fira d’Artesans amb les clàssiques demostracions d’oficis antics, i mostra de vol d’aus rapinyaires. Començarà la gresca amb un esmorzar tradicional de mongetes amb botifarra i cansalada, i ofici solemne, com els d’abans, amb coral inclosa. Al migdia dinar popular. A la tarda animació infantil i xocolatada, amb coca. Tancarà la festa un altre sopar popular, aquesta vegada de campanya, pa amb tomàquet i pernil, i un altre ball. Al recinte de l’Hospital s’hi faran un seguit d’exposicions, com ara la de vins i caves de la terra, boníssims. Paral·lelament podreu gaudir de les bondats de la Mostra de Cuina. El Restaurant “La Costa”, El cafè del “Cívic”, al Centre Cívic, el restaurant “Can Joan”, i el “Ca la Núria”, presenten uns platillos de repicar-hi campanes, com el Trinxat cerdà o el fricandó. Per tots els actes culinaris, sopars inclosos, caldrà adquirir el degut tiquet. Olesa de Bonesvalls ha crescut molt però mereix una visita, sobretot l’Hospital, el seu barri, l’església de Sant Joan, o als voltants el pont natural de pedra anoment l’Arcada o l’Avenc de l’Esquerrà. Pujant cap a Olesa podeu parar a diferents llocs, de primeríssima categoria turística, com ara el santuari romànic de Brugers, que queda a l’esquerra de la carretera, tot pujant. D’allà podeu arribar-vos, en bona caminada familiar fins el castell roquer d’Eramprunyà, una fortalessa medieval fantàstica, amb unes vistes increibles. De tornada no cal refer el camí. És millor tornar pel port de l’Ordal, o travessar el Penedés, gaudint de la vinya tardoral, o baixar a Sant Sadurní d’Anoià a visitar unes caves. A més dels restaurants citats ens permetem recomanar-vos en d’altres, com El Celler, a Olesa mateix, o bé l’exclusiu Ú, a Avinyonet.

Nos encanta coger a menudo la carretera que, saliendo de Gavà, sube hacia el Penedés, hacia Avinyonet del Penedés, haciendo vía por Begues y Olesa de Bonesvalls. Es un paisaje austero, duro, seco, de pinos y palmito, pero también amable, hecho de viña y de campos de cultivo. De vez en cuando la roca desnuda se hace señora del entorno, y una riera seca atraviesa el paisaje. Pero la zona guarda atractivos turísticos notables, a poca distancia de Barcelona. De hecho, la travesía Gavà – Avinyonet son una treintena escasa de kms. En medio de la ruta, ya en el Penedés, pasada la bella población residencial de Begues, y unas cuantas curvas, encontrarán Olesa de Bonesvalls. Guillermo de Cervelló mandó edificar, en el siglo XIII, un hospital. Un lugar donde atender peatones y peregrinos. Del hospital quedan los restos que veis ala foto: capilla, torre y muralla. Del Hospital en nació un pueblo, Olesa, y también un barrio. El barrio del Hospital celebra fiestas este fin de semana de octubre más cercano al Pilar. Por eso lo traemos aquí, a nuestro blog familiar. El mismo viernes, habrá una cena popular de carne a la brasa, que inaugura la feria, y discoteca hasta la madrugada. El sábado por la tarde, juegos populares para los niños, pasacalles, gigantes y cabezudos, correfoc y baile de Fiesta Mayor. De madrugada, fuera del horario familiar, una noche joven con Disco Móvil. El domingo es el día fuerte, con mercado de oficios ambientado en el siglo XIII y feria de artesanos con las clásicas demostraciones de oficios antiguos, y muestra de vuelo de aves rapaces. Comenzará la fiesta con un desayuno tradicional de judías con butifarra y tocino, y oficio solemne, como los de antes, con coral incluida. Al mediodía comida popular. Por la tarde animación infantil y chocolatada, con coca. Cerrará la fiesta otra cena popular, esta vez de campaña, pan con tomate y jamón, y otro baile. En el recinto del Hospital se harán una serie de exposiciones, como la de vinos y cavas de la tierra, buenísimos. Paralelamente se podrá disfrutar de las bondades de la muestra de cocina. El Restaurante “La Costa”, El café del “Cívico”, en el Centro Cívico, el restaurante “Can Joan”, y el “Ca la Núria, presentan unos platillos buenísimos, como el Trinxat Cerdanya o el fricandó. Para participar en los actos culinarios, cenas incluidas, será necesario adquirir el debido ticket. Olesa de Bonesvalls ha crecido mucho pero merece una visita, sobre todo el Hospital, su barrio, la iglesia de San Juan, o en los alrededores, el puente natural de piedra llamo la Arcada o la sima de l’Esquerrà. Subiendo hacia Olesa pueden parar en diferentes lugares, de primerísima categoría turística, como el santuario románico de Brugera, que queda a la izquierda de la carretera, según se va, subiendo. Desde allí se puede llegar, en una buena caminata familiar, hasta el castillo roquero de Eramprunyà, una fortaleza medieval fantástica, con unas vistas increibles. De vuelta no es necesario rehacer el camino. Es mejor volver por el puerto del Ordal, o atravesar el Penedés, disfrutando de la viña otoñal, o bajar hasta Sant Sadurní d’Anoia a visitar unas cavas. Además de los restaurantes ya citados nos permitimos recomendaros otros, como El Celler (La Bodega), en Olesa mismo, o bien el exclusivo Ú , en Avinyonet….

octubre 7, 2010 Posted by | Art, Baix Llobregat, curtes, festes, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Gran festa al Corredor

Un dels diumenges d’octubre, aquest any 2010, cau en el diumenge 10 d’octubre, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat inclosa dins el fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre una font inesgotable d’activitats de qualitat per a la mainada. Estem segurs que, si pugeu al Santuari del Corredor no us arrepentireu, perquè passareu un matí, una tarda, o millor encara, tot un dia, amb activitats pensades expressament per als nens i les nenes. A més de la trobada de teatre, podreu realitzar tallers de circ, de malabars, d’equilibrisme… i molts altres. També trobareu escampades pel magnífic prat de gespa que rodeja l’ermita, un munt de divertides andròmines fetes de ferralles, convertides amb apassionants jocs. Els monitors i monitores del Parc Natural, molt disposades, us descobriran tots els secrets del Corredor, tan els naturals com els llegendaris. Parlant de llegendes, podreu escoltar les rocambolesques històries del Lladre de guants blancs. Després de fer molts equilibris, serà l’hora de veure un professional equilibrista que presentarà, en primícia per tots els infants, el seu nou espectacle “A dues bandes”. Encara que no fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Un lloc molt recomanable per moltíssims motius. Per exemple, per la seva natura, ben conservada, per les rutes que s’hi poden fer. Pel bosc que l’envolta, pel prat i les esplanades que convident al lleure fàcil en família. Per anar fins el Corredor podeu pujar-hi des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida a Cardedeu o Llinars del Vallés. D’aquesta població cal pujar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Bon aparcament. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi. En tot cas passareu per les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista al Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic. De fet és un lloc molt acondicionat per fer-lo. Al santuari mateix hi ha un fantàstic restaurant rural, on fan bona brasa. Recomanable. Evidentment, cal reservar.

Uno de los domingos de octubre, este año 2010, cae en el domingo 10 de octubre, se celebra en el santuario del Corredor, la Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad incluida dentro del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre una fuente inagotable de actividades de calidad para los niños. Estamos seguros de que, si subís al Santuario del Corredor no os arrepentiréis, que pasareis una mañana, una tarde, o mejor aún, todo un día, con actividades pensadas expresamente para los niños y las niñas.  Podreis realizar talleres de circo, de malabares, de equilibrismo … y muchos otros. También encontraréis en el magnífico prado de césped que rodea la ermita, un montón de divertidos trastos hechos de chatarra, convertidos en apasionantes juegos. Los monitores y monitoras del Parque Natural, muy dispuestos, os descubrirán todos los secretos del Corredor, tanto los naturales como los legendarios. Hablando de leyendas, podréis escuchar las rocambolescas historias del Ladrón de guantes blancos. Después de hacer muchos equilibrios, será la hora de ver un profesional equilibrista que presentará, en primicia para todos los niños, su nuevo espectáculo “A dos bandas”. Aunque no hicieran ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable por muchísimos motivos. Por ejemplo, por su naturaleza, bien conservada, por las rutas que se pueden hacer. Por el bosque que lo rodea, por el prado y las explanadas que invitan al ocio fácil en familia. Para ir hasta el Corredor pueden subir desde Barcelona por la autopista AP-7, salida en Cardedeu o Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no aparcan en el mismo santuario, deberán hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi. En todo caso pasaréis por los restos del Castell Vell del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista, al Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas en el estado de la pista. También pueden subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia. En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar.

octubre 7, 2010 Posted by | curtes, festes, Maresme | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Trobada gegants a Badalona

La portada ja ho diu tot. Un diumenge d’octubre, toca trobada de gegants en un poble del Maresme. Tota la comarca te gran tradició gegantera. És una matinal divertida, sobretot pels infants més petits, a qui agrada de veure voleiar les faldilles del gegant i la geganta, quan giren. Hi una trobada al Maresme és símbol de platja, si fa bon temps, d’alegria mediterrània, de festa i de passar-s’ho molt bé. El Maresme te molta tradició gegantera. Quasi tots els pobles tenen gegants i capgrossos. Així doncs, una matinal colorista i festiva, que no heu de perdre-us. Cada any en un poble diferent, però tots ben comunicats amb Barcelona, i ben aprop. No hi falteu!.

La portada lo dice todo. Un domingo de octubre, hay encuentro de gigantes en un pueblo del Maresme. Toda la comarca tiene gran tradición de gigantes. Es una matinal divertida, sobretodo para los niños más pequeños, a quienes gusta ver volar las faldas del gigante y la giganta, cuando giran. Un encuentro en el Maresme es símbolo de playa, si hace buen tiempo, de alegría mediterránea, de fiesta y de pasarlo muy bien. El Maresme tiene mucha tradición de gigantes. Casi todos los pueblos tienen gigantes y cabezudos. Así pues, una matinal colorista y festiva, que no deben perderse. Cada año en un pueblo diferente, pero todos bien comunicados con Barcelona, y muy cerca. ¡No faltéis!.

octubre 6, 2010 Posted by | curtes, festes, Maresme | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa del bolet a Seva

Alguna vegada ja us hem parlat de la bonica població de Seva. Una vila petita, situada a les portes del magnífic Parc Natural del Montseny, i per tant envoltada d’un paisatge luxuriós, que a la tardor esdevé el summum del paroxisme de les coloraines. A Seva és aconsellable pujar-hi qualsevol dia de l’any, en qualsevol estació, però la tardor és especial. Aquest poble te molts atractius turístics, a més del paisatge, com ara poden ser el parc d’atraccions dels Roures, amb unes divertides atraccions de fira, d’època, a l’aire lliure, obert només a l’estiu. També el casc antic amb el bonic campanar del temple parroquial romànic.  Ara però, us volem convidar a pujar a Seva, camí de Vic, per l’autovia C-17, la de l’Ametlla del Vallés, per disfrutar de la seva fira del bolet. Te lloc pels volts del Pilar, sempre en diumenge. Una festa molt justificada de fer a Seva, perquè de bolets, a la població i rodalies, se n’hi fan un munt. La fira està organitzada per l’ajuntament, amb la col·laboració de la diputació, dins el programa Viu el Parc.  Inclou moltes parades de productes artesans, i de caire gastronòmic, productes naturals de la terra, a més d’oficis artesanals i, naturalment, tota mena d’actes relacionats amb els bolets, com ara tastet de bolets, exposició de bolets o un concurs de caçar bolets, popular i obert a tothom, amb premis molt variats. No s’han oblidat de programar activitats infantils al llarg de tot el dia, cercaviles, animació de carrer, etc. Podeu dinar molt bé a Seva, per exemple a Can Picasoques, o anar un xic més lluny, fugint de la gentada i el brugit de la fira, arribant-vos, per exemple, fins El Brull.  Xalareu d’aquest bell racó, una gran plana, una inmensa esplanada de gespa verda que trobareu seguint la carretera que porta al Coll Formic. Teniu allà una joliua esglèsia romànica. I no gaire més lluny, dalt d’un petit turó, les restes d’un castell. Hi ha un molt bon restaurant, que us recomanem: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple:  Tf. 938 840 063. Possibilitat d’anar amb bici. Excursions fàcils, com la del turó ibèric de Montgrós. En resum, un lloc ideal per anar amb els vostres fills i filles, amb molt d’espai per còrrer, sense perills, un cop vista la fira del bolet de Seva.

Alguna vez ya os hemos hablado de la bonita población de Seva. Una villa pequeña, situada en las puertas del Parque Natural del Montseny, y por tanto rodeada de un paisaje lujurioso, que en otoño se convierte en el summum del paroxismo de los colorines. A Seva es aconsejable subir cualquier día del año, en cualquier estación, pero el otoño es especial. Este pueblo tiene muchos atractivos turísticos, además del paisaje, como pueden ser el parque de atracciones de los Robles, con unas divertidas atracciones de feria, de época, al aire libre, abierto sólo en verano. También el casco antiguo con el bonito campanario del templo parroquial románico. Pero ahora, os queremos invitar a subir hasta Seva, camino de Vic, por la autovía C-17, la de L’Ametlla del Vallés, para disfrutar de su feria de la seta. Tiene lugar alrededor del Pilar, siempre en domingo. Una fiesta muy justificada en Seva, porque de setas, en la población y alrededores, se hacen un montón. La feria está organizada por el ayuntamiento, con la colaboración de la Diputación, dentro del programa Vive el Parque. Incluye muchas paradas de productos artesanos, y de carácter gastronómico, productos naturales de la tierra, además de oficios artesanales y, naturalmente, todo tipo de actos relacionados con las setas, como aperitivo de setas, exposición de setas o un concurso. No se han olvidado de programar actividades infantiles a lo largo de todo el día, pasacalles, animación de calle, etc. Pueden comer muy bien en Seva, por ejemplo en Can Picasoques, o ir un poco más lejos, huyendo del gentío y el ruido de la feria, llegandose hasta El Brull. Disfrutad de este bello rincón, una gran llanura, una inmensa explanada de césped verde que se encuentra siguiendo la carretera que lleva al Coll Formic. Tienen allí una linda iglesia románica. Y no mucho más lejos, sobre una pequeña colina, los restos de un castillo. Hay un muy buen restaurante, que os recomendamos: El Castillo. Tel: 938 840 063. Posibilidad de ir en bici. Excursiones fáciles, como la del cerro ibérico de Montgrós. En resumen, un lugar ideal para ir con sus hijos e hijas, con mucho espacio para correr, sin peligros, una vez vista la feria de la seta de Seva.

octubre 5, 2010 Posted by | festes, mitjanes, Montseny, Natura, Osona, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira del Moianès

El Moianès, ja ho hem dit algunes vegades, és una comarca catalana que no existeix. Sobre el paper volem dir. Geogràficament és una preciosa terra situada a mig camí entre Osona i el Bages, plena d’atractius turístics, de paisatges encantadors, i no gaire lluny de Barcelona. Cada any organitzen una fira del Lleure per donar a conèixer tots aquests recursos que tenen, tan desconeguts, i les cases rurals, hotels, càmpings i altres infraestructures que ens permetran de visitar-los. Cada any en un poble diferent, en una data variable, però sempre pels volts del Pilar. Mireu a la pàgina web del Consorci del Moianès per veure el programa d’aquest any. Allà veureu que hi ha un munt d’actes, tots molt divertits i adients per a la canalla. Es fan al llarg  de tot el cap de setmana, però sobretot el diumenge. Hi ha excursions a peu i en bici, descoberta del poble i els seus monuments, animació infantil, jocs tradicionals, concerts, degustacions, tallers de tota mena, i de circ en particular, actuacions, tronada i gegants. Ens deixem coses, ja ho sabem, n’hi ha masses. Per dinar, la fira te un sector anomenat Tasta’m, amb productes del Moianès. També bars en el poble. L’edició del 2010 serà a Granera. Un poblet diminut que trobareu si aneu fins a Castellterçol per la carretera C-59 que puja des de Mollet a Sant Feliu de Codines, i d’allà va cap a Moià. Allà podeu dinar a l’Esclopet, un restaurant cassolà, al mig de la vila. Tef: 93 866 84 39. Reserveu!. Altres anys, serà en un altre lloc.

El Moianès, ya lo hemos dicho algunas veces, es una comarca catalana que no existe. Sobre el papel queremos decir. Geográficamente es una preciosa tierra situada a medio camino entre Osona y el Bages, llena de atractivos turísticos, de paisajes encantadores, y no muy lejos de Barcelona. Cada año organizan una feria del Ocio para dar a conocer todos estos recursos que tienen, tantos y tan desconocidos, y las casas rurales, hoteles, campings y otras infraestructuras que nos permitirán visitarlos. Cada año en un pueblo diferente, en una fecha distinta, pero siempre alrededor del puente del Pilar. Vean en la página web del Consorcio del Moianès el programa de este año. Allí encontrareis un montón de actos, todos muy divertidos y adecuados para los niños. Durante todo un fin de semana, pero sobre todo el domingo. Hay excursiones a pie y en bici, descubrimiento del pueblo y sus monumentos, animación infantil, juegos tradicionales, conciertos, degustaciones, talleres de todo tipo, y de circo en particular, actuaciones, gigantes… Nos dejamos cosas, ya lo sabemos, hay demasiadas. Para comer, la feria tiene un sector llamado Tasta’m, con productos del Moianès. También estan los bares en el pueblo. La edición del 2010 será en Granera. Un pueblo diminuto que encontraréis si vais hasta Castellterçol por la carretera C-59 que sube desde Mollet en Sant Feliu de Codines, y de allí hacia Moià. Allí podrán comer en el Esclopet, un restaurante casero, en medio de la villa. Tef: 93 866 84 39. ¡Reserva indispensable!. Otros años, será en otro lugar.

octubre 4, 2010 Posted by | Bages, festes, mitjanes, Osona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa de l’aiguardent

A mitjans d’octubre, pels volts de la Mare de Déu del Pilar, abans o després, te lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys cassolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a Prat del Comte o a les rodalies. A Prat Ca l’Àngel. Fora llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

octubre 3, 2010 Posted by | Ebre, festes, Hotels, llargues, medieval, Natura, Parcs Naturals, Terra Alta | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La cornisa litoral del Maresme

Hi ha un camí, de terra, però ample i facil de transitar, que travessa tota la Serralada litoral, des d’Alella a Òrrius, i viceversa. A més, aquest camí, és apte per qualsevol mena de vehicles, amb una mica de seny i de valentia. És una travessa que farà que els vostres infants s’imaginin al rally París – Dakar, o travessant una regió ignota i despoblada. La ruta deu fer uns 20 kms. en total i es pot fer tota, o deixar-la a mig camí, sortint per Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià o Vallromanes. Tot el massís del Sant Mateu, i el veï de Céllecs, estan farcits de camins i caminets que us portaran a qualsevol racó d’aquest maravellós, senzill i cassolà parc natural. Anem a fer-vos-en una descripció. Comencem per arribar-nos a Alella, a la costa del Maresme, a pocs kms. de Barcelona per l’autopista C-32.  És un bonic poble, amb un casc antic ben conservat, que viu del vi, d’uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Podeu visitar algun dels cellers i vinoteques que trobareu. Des d’Alella es puja en direcció Granollers per una carretera plena de curves que remunta la Serralada de Marina. Poc abans d’arribar al coll, a uns 500 mts. trobareu a la dreta una desviació, un camí gran de terra. Estigueu atents!. El camí, en el primer tram, pot tenir alguns xeregalls i pujades, però tot seguit es fa més planer i més practicable. No us espanteu a les primeres de canvi. Poc a poc la ruta va pujant, oferint vistes sobre tota la comarca del Barcelonés i el Maresme. Arribareu a un replà, on es creuen els camins que porten a Vallromanes, (no us l’aconsellem) i a Teià. Hi ha una bassa d’incendis i una esplanada. El nostre camí puja de valent, arrapat a la vessant del Sant Mateu, i ara les vistes sobre Badalona i Barcelona són molt espectaculars. Arribareu finalment al final de la pujada. Pareu el cotxe i admireu el mar. Hi ha un aparcament. Des d’aquí, en cins minuts, sereu a l’ermita de Sant Mateu. El lloc és preciós, encantador i molt proper a Barcelona. S’hi pot passejar amb la canalla, en un ambient molt familiar. Esteu al cor del Parc Natural del Litoral. A l’ermita de Sant Mateu i la font del Sant Mateu també hi podeu arribar si seguiu la nostra pista, ara de baixada, un km. més, i tombeu a mà esquerra per un camí més petit i estret. Bon lloc per fer pic-nic. Mireu-vos bé el mapa, i gaudiu d’una zona natural fantàstica. Prosseguirem la ruta baixant cap a l’encreuament de camins més important d’aquesta zona de muntanya mitjana. Aquí podeu deixar la pista i baixar, a mà dreta, cap a Cabrils, Vilassar de Dalt i Premià de Dalt, per bons camins de terra, ben amples i condicionats. Per l’esquerra anireu cap al Vallés, a Vilanova de la Roca, per un camí difícil. Recte endavant continuem el viatge, en lleugera remuntada, cap a Sant Bartomeu de Cabanyes i Òrrius. El camí passa prop d’una hípica, i del dólmen de la Roca d’en Toni, amb vistes ara a la vessant del Vallés. Uns kms. més enllà deixem a mà dreta un camí que us portaria a Cabrils, i seguim la nostra pista lleugerament a mà esquerra. Aquesta serà la part més difícil del recorregut. El nostre camí es fa més estret, comença fer curves més pronunciades, a pujar i baixar. S’endinsa poc a poc en el bosc. Bon lloc per trobar bolets, i per parar a fer una mica el salvatge. Comforme ens apropem a Céllecs i a la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes la pista planeja més i es fa més bonic l’entorn. Bosc tancat. Finalment una baixada més i arribem a Sant Bartomeu. Veureu el temple, amb una casa de pagés annexa, en mig d’una gran esplanada. Prop, al bosc de sota l’església, hi ha una font. Bon lloc per jugar, passar el dia i fer pic-nic. Possibilitat de pujar al Turó de Céllecs. Uns metres més enllà sortim a la carretera que va de La Roca a Òrrius. Baixem cap a aquest darrer poble, i d’aquí, per la C-60 cap a Mataró, i de Mataró a Barcelona per la C-32. Feu tot el camí, o bé part del camí. L’estat de la pista és en general bo, apte per tota mena de cotxes, fins els baixos de terra, però amb moderació. El millor tros és el que va d’Alella, o de Cabrils, al Sant Mateu. També dependrà de les darreres pluges. Si ha plogut molt pot estar impracticable en tot o en part. Ara bé, val la pena arriscar-se i viure l’aventura, ni que sigui una vegada.

Hay un camino, de tierra, pero ancho y fácil de transitar, que atraviesa toda la sierra litoral, desde Alella en Òrrius, y viceversa. Además, este camino, es apto para cualquier tipo de vehículos, con un poco de cordura y de valentía. Es una travesía que hará que sus niños se imaginen en el rally París – Dakar, o atravesando una región ignota y despoblada. La ruta debe hacer unos 20 kms. en total y se puede hacer toda, o dejarla a medio camino, saliendo por Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià o Vallromanes. Todo el macizo de Sant Mateu, y el vecino de Céllecs, están llenos de caminos y senderos que les llevarán a cualquier rincón de este maravilloso, sencillo y casero parque natural. Vamos a haceros una descripción. Empecemos por llegar a Alella, en la costa del Maresme, a pocos kms. de Barcelona por la autopista C-32. Es un bonito pueblo, con un casco antiguo bien conservado, que vive del vino, de unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y algunos cavas de altísima categoría. Pueden visitar alguna de las bodegas y vinotecas que allí encontraréis. Desde Alella se sube en dirección Granollers por una carretera llena de curvas que remonta la Serralada de Marina. Poco antes de llegar al collado, a unos 500 mts. encontrarán a la derecha una desviación, un camino grande de tierra. ¡Estad atentos!. El camino, en el primer tramo, puede tener algunos baches y subidas, pero a continuación se hace más llano y más practicable. No os asustéis a las primeras de cambio. Poco a poco la ruta va subiendo, ofreciendo vistas sobre toda la comarca del Barcelonés y el Maresme. Llegarán a un rellano, donde se cruzan los caminos que llevan a Vallromanes, (no os lo aconsejamos) y Teià. Hay una balsa de incendios y una explanada. Nuestro camino sube ahora fuerte, pegado a la ladera del Sant Mateu y ahora las vistas sobre Badalona y Barcelona son muy espectaculares. Llegarán finalmente al final de la subida. Paren el coche y admiren el mar. Hay un aparcamiento. Desde aquí, en pocos minutos, llegaran a la ermita de San Mateo. El lugar es precioso, encantador y muy cercano a Barcelona. Se puede pasear con los niños, en un ambiente muy familiar. Está en el corazón del Parque Natural del Litoral. Hasta la ermita de Sant Mateu y la fuente de Sant Mateu también se puede llegar siguiendo nuestra pista, ahora de bajada, un km. más, y girando a mano izquierda por un camino más pequeño y estrecho. Buen lugar para hacer pic-nic. Mirad bien el mapa, y disfrutad de una zona natural fantástica. Prosegiremos la ruta bajando hacia el cruce de caminos más importante de esta zona de media montaña. Aquí pueden dejar la pista y bajar, a mano derecha, hacia Cabrils, Vilassar de Dalt y Premià de Dalt, por buenos caminos de tierra, bien anchos y condicionados. Por la izquierda iréis hacia el Vallés, en Vilanova de la Roca, por un camino difícil. Recto adelante continuamos el viaje, en ligera remontada, hacia Sant Bartomeu de Cabanyes y Òrrius. El camino pasa cerca de una hípica, y del dolmen de la Roca d’en Toni, con vistas ahora hacia la vertiente del Vallés. Unos kms. más allá dejamos a mano derecha un camino que les llevaría a Cabrils, y seguimos nuestra pista ligeramente a la izquierda. Esta será la parte más difícil del recorrido. Nuestro camino se hace más estrecho, comienza hacer curvas más pronunciadas, a subir y bajar. Se adentra poco a poco en el bosque. Buen lugar para encontrar setas, y para parar a hacer un poco el salvaje. Conforme nos acercamos a Céllecs ya la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes la pista planea más y se hace más bonito el entorno. Bosque cerrado. Finalmente una bajada más y llegamos a San Bartolomé. Verán el templo, con una casa de payés anexa, en medio de una gran explanada. Cerca, en el bosque de debajo de la iglesia, hay una fuente. Buen lugar para jugar, pasar el día y hacer pic-nic. Posibilidad de subir al Turó de Céllecs. Unos metros más allá salimos a la carretera que va de La Roca hasta Òrrius. Bajamos hacia este último pueblo, y de ahí, por la C-60 hacia Mataró, y de Mataró a Barcelona por la C-32. Hagan todo el camino, o bien solo una parte. El estado de la pista es en general bueno, apto para todo tipo de coches, hasta los bajos de carroceria, pero con moderación. El mejor trozo es el que va de Alella, o de Cabrils, al San Mateo. También dependerá de las últimas lluvias. Si ha llovido mucho puede estar impracticable en todo o en parte. Ahora bien, vale la pena arriesgarse y vivir la aventura, aunque sea una vez.

octubre 2, 2010 Posted by | curtes, Maresme, Natura, Parcs Naturals, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira del Roser a Martorell

Martorell és avui dia una gran ciutat. Un enllaç de camins, carreteres i línies de ferrocarril. Una vila industrial creuada per dues autopistes, la A-2 i la AP-2. Tot i tenir alguns alicients turístics, com el Museu de la Rajola, o el pont medieval sobre el Llobregat, anomenat “Pont del Diable”, no és un poble per visitar. Però per la seva proximitat a Barcelona, per la seva fàcil comunicació en tren de rodalies i en cotxe, us atrevim a recomanar una visita amb motiu de les seves festes del Roser. Unes fires que tenen lloc cada any el primer cap de setmana del mes d’octubre. És una veritable festa major. Hi haurà festa popular, una fira d’artesania, una trobada de puntaires, fira del disc, ball, correfoc, cercavila, fira d’art al carrer, trobada de plaques de cava, teatre per infants, concerts… ja veieu que hi ha molt on triar. I, a més, coincideix amb la anomenada festa del Most, una mostra d’oficis i de feines del camp en honor a la llarga tradició vinícola de Martorell i comarca. Els vostres infants xalaran amb els gegants, bestiari i balls populars. També amb els oficis del treball del camp i de la vinya, pagesos, carros, vinyadores… Podeu fer una matinal, o una tarda, i no us cal quedar-vos a Martorell a dinar. Però si ho feu, teniu bons llocs on menjar, com ara La Senda de Toni, cuina de mercat.

Martorell es hoy día una gran ciudad. Un enlace de caminos, carreteras y líneas de ferrocarril. Una localidad industrial cruzada por dos autopistas, la A-2 y la AP-2. Aunque dispone de alicientes turísticos, como el Museo del Azulejo, o el puente medieval sobre el Llobregat, llamado “Puente del Diablo”, no es un pueblo para visitar. Pero por su proximidad a Barcelona, por su fácil comunicación en tren de cercanías y en coche, os atrevemos a recomendaros una visita con motivo de sus fiestas del Roser. Unas ferias que tienen lugar cada año el primer fin de semana del mes de octubre. Es una verdadera fiesta mayor. Habrá fiesta popular, una mercado de artesanía, un encuentro de encajeras, feria del disco, baile, correfoc, pasacalles, fmuestra de arte en la calle, encuentro de placas de cava, teatro para los niños, conciertos … ya veis que hay mucho donde elegir. Y, además, coincide con la llamada fiesta del Mosto, una muestra de oficios y de trabajos del campo en honor a la larga tradición vinícola de Martorell y comarca. Vuestros hijos disfrutaran con los gigantes, el bestiario y los bailes populares. También con los oficios del trabajo del campo y de la viña, campesinos, carros, vendimiadores … Pueden ir en una una matinal, o una tarde, y no necesitan quedarse a comer en Martorell. Pero si lo hace, hay buenos sitios como La Senda de Toni, cocina de mercado.

octubre 1, 2010 Posted by | curtes, festes, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers