Certosa di Pavia
Aquesta vegada us volem prevenir: el que ara descriurem pot provocar el síndrome de Sthendal, com la Toscana o com Florència. És una de les grans fites d’Itàlia. És patrimoni de la humanitat. És valorat amb la màxima qualificació a totes les guies. I malgrat tot això és una perfecta desconeguda. La cartoixa de Pavia, al nord d’Itàlia, al nord de Pavia i al sud de Milà, a tocar de Pavia i de Milà, és un indret, una joia que poquíssima gent ha visitat. Fins arribar-hi és difícil. Malgrat estar situada ben a prop de la carretera, i de l’autopista, que uneix Milà i Pavia, la manca de rètols, i d’indicacions, us abocarà al fracàs. Aneu amb compte. Un cop la trobeu us sorpendrà la deixadessa, la pols i la poca cura de l’entorn. Hi ha un parking, amb bona ombra, una font i uns menjadors per fer picnic que més aviat semblen sortits d’una pel·lícula dels anys 50. Pageu a l’encarregat i aneu cap a la porta principal. Res en l’exterior no fa pensar en l’art que acumulen aquestes pedres. Un cop passat el portal, l’impacte. La façana, bellíssima, de marbres de colors, val una estona de veure-la pausadament. (A la foto). Entreu a l’esglèsia. Res no ho impedeix. La visita és gratuïta. Magnificiència arreu. Fantàstica. I és una cartoixa!. Més enllà el claustre, on podeu visitar, com a la cartoixa catalana d’Scala Dei, una cel·la monacal. Tota una lliçó d’història. Abans de sortir, un monjo, us demanarà la voluntat. Perquè aquesta cartoixa encara te vida espiritual. És un valor afegit. No us perdeu, si feu una volta per Itàlia, la visita a aquesta monumental obra d’art. No us en penedireu. Dormir i menjar a Milà. Diversos Novotel. O bé en algun hotel de la zona com l’Itàlia, proper a l’abadia.
Esta vez les queremos prevenir: lo que ahora describiremos puede provocar el síndrome de Sthendal, como la Toscana o como Florencia. Es uno de los grandes hitos de Italia. Es patrimonio de la humanidad. Está valorado con la máxima calificación en todas las guías. Y a pesar de todo esto es una perfecta desconocida. La cartuja de Pavía, al norte de Italia, al norte de Pavía y al sur de Milán, cerca de Pavía y de Milán, es un lugar, una joya, que poquísima gente ha visitado. Hasta llegar a ella es difícil. A pesar de estar situada muy cerca de la carretera, y de la autopista, que une Milán y Pavía, la falta de rótulos, y de indicaciones, os llevará al fracaso. Tengan cuidado. Una vez la encuentren les sorprenderá el abandono, el polvo y el poco cuidado del entorno. Hay un parking, con buena sombra, una fuente y unos comedores para hacer picnic que más bien parecen salidos de una película de los años 50. Pagad al encargado y vayan hacia la puerta principal. Nada en el exterior hace pensar en el arte que acumulan estas piedras. Una vez pasado el portal, el impacto. La fachada, bellísima, de mármoles de colores, vale un rato de verla pausadamente. (En la foto). Entrad en la iglesia. Nada lo impide. La visita es gratuita. Magnificencia por todas partes. Fantástica. ¡Y es una cartuja!. Más allá el claustro, donde podrá visitar, como en la cartuja catalana de Scala Dei, una celda monacal. Toda una lección de historia. Antes de salir, un monje, les pedirá la voluntad. Porque esta cartuja aún tiene vida espiritual. Es un valor añadido. No os la perdáis, si dais una vuelta por Italia, la visita a esta monumental obra de arte. No os arrepentiréis. Dormir y comer en Milán. Varios Novotel. O bien en algún hotel de la zona como el Italia, cercano a la abadía
Fira de la patata a Orís
Orís és un petit poblet, no gaire més que quatre cases, amagat als primers contraforts del Pre-pirineu, un xic més amunt de Vic per la C-17, passat ja Voltegrà, però abans d’arribar a Sant Quirze de Besora. La desviació la trobareu ben assenyalada. A més del poble, centrat en el barri anomenat de Can Branques, el municipi te nombroses masies disperses pel territori. Potser la part més escenogràfic del terme sigui l’antiga parròquia de Sant Genís d’Orís, (a la foto), amb la seva rectoria, avui un afamat restaurant, on nosaltres solem anar sovint. Davant mateix s’alça el turó amb les ruïnes del castell medieval, i unes vistes espectaculars. Tota la zona és fantàstica per disfrutar de passejades a peu o en bici, com ara la pròpia pujada al castell. O bé recòrrer els poblets que formen Orís, com l’agregat de Saderra, un grup de masos al voltant de l’esglèsia de Sant Marcel, amb un altre bon restaurant que porta el nom de Bajalou. Gallifa és un altre petit veïnat de pagesies. Pel camí trobareu la font de la Baga de Gallifa. Per una font bonica arribeu-vos a la font de la donzella, un lloc màgic. I ens deixem encara més possibles llocs on anar a passejar i caminar. Però si avui portem Orís a aquest bloc, a més de per les seves innegables bellesses, és perquè durant tot el mes d’octubre s’hi celebra l’anomenat Mercat de la Patata del Bufet. El mercat és en realitat una mostra de plats elaborats amb la famosíssima patata del Bufet. Us afartareu de provar cuina feta amb l’exquisida patata del Bufet. A més, segons el diumenge que trieu per pujar fins Orís, podreu assistir a un recital de poesia, a una excursió pel terme, a una expo de cotxes d’època, o fins una castanyada popular, a finals d’octubre, en que hi hauran ponis per la mainada. Ja ho sabeu, si rondeu Osona, o aneu o veniu del Pirineu, a Orís hi ha gresca cada diumenge d’octubre. I tot l’any un paisatge molt bonic, i uns restaurants de campanetes.
Orís es un pequeño pueblo, no mucho más que cuatro casas, escondido entre los primeros contrafuertes del Prepirineo, un poco más arriba de Vic por la C-17, pasado ya Voltegrà, pero antes de llegar a Sant Quirze de Besora. La desviación la encontraréis bien señalada. Además del pueblo, centrado en el barrio llamado de Can Branques, el municipio tiene numerosas masías dispersas por el territorio. Quizás la parte más escenográfica del término sea la antigua parroquia de Sant Genís de Orís, (en la foto), con su rectoría, hoy un afamado restaurante, donde nosotros solemos ir a menudo. Delante se alza el cerro con las ruinas del castillo medieval, y unas vistas espectaculares. Toda la zona es fantástica para disfrutar de paseos a pie o en bici, como la propia subida al castillo. O bien recorrer los pueblos que forman Orís, como el agregado de Saderra, un grupo de masías alrededor de la iglesia de San Marcelo, con otro buen restaurante que lleva el nombre de Bajalou. Gallifa es otro pequeño vecindario de campesinos. Por el camino encontrareis la fuente de la Baga de Gallifa. Para una fuente bonita acercaos a la fuente de la doncella, un lugar mágico. Y nos dejamos aún más posibles lugares donde ir a pasear y caminar. Pero si hoy llevamos Orís a este blog, además de por sus innegables bellezas, es porque durante todo el mes de octubre se celebra el llamado Mercado de la Patata del Bufet. El mercado es en realidad una muestra de platos elaborados con la famosísima patata del Bufet. Os hartareis de probar cocina hecha con la exquisita patata del Bufet. Además, según el domingo que elijais para subir hasta Orís, podreis asistir a un recital de poesía, a una excursión por el término municipal, a una expo de coches de época, o hasta una castañada popular, a finales de octubre, en que habrá ponis para los niños. Ya lo sabéis, si rondais Osona, yendo o viniendo del Pirineo, en Orís hay fiesta cada domingo de octubre. Y todo el año un paisaje muy bonito, y unos restaurantes de campanillas.
Gran festa al Corredor
Un dels diumenges d’octubre, aquest any 2010, cau en el diumenge 10 d’octubre, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat inclosa dins el fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre una font inesgotable d’activitats de qualitat per a la mainada. Estem segurs que, si pugeu al Santuari del Corredor no us arrepentireu, perquè passareu un matí, una tarda, o millor encara, tot un dia, amb activitats pensades expressament per als nens i les nenes. A més de la trobada de teatre, podreu realitzar tallers de circ, de malabars, d’equilibrisme… i molts altres. També trobareu escampades pel magnífic prat de gespa que rodeja l’ermita, un munt de divertides andròmines fetes de ferralles, convertides amb apassionants jocs. Els monitors i monitores del Parc Natural, molt disposades, us descobriran tots els secrets del Corredor, tan els naturals com els llegendaris. Parlant de llegendes, podreu escoltar les rocambolesques històries del Lladre de guants blancs. Després de fer molts equilibris, serà l’hora de veure un professional equilibrista que presentarà, en primícia per tots els infants, el seu nou espectacle “A dues bandes”. Encara que no fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Un lloc molt recomanable per moltíssims motius. Per exemple, per la seva natura, ben conservada, per les rutes que s’hi poden fer. Pel bosc que l’envolta, pel prat i les esplanades que convident al lleure fàcil en família. Per anar fins el Corredor podeu pujar-hi des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida a Cardedeu o Llinars del Vallés. D’aquesta població cal pujar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Bon aparcament. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi. En tot cas passareu per les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista al Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic. De fet és un lloc molt acondicionat per fer-lo. Al santuari mateix hi ha un fantàstic restaurant rural, on fan bona brasa. Recomanable. Evidentment, cal reservar.
Uno de los domingos de octubre, este año 2010, cae en el domingo 10 de octubre, se celebra en el santuario del Corredor, la Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad incluida dentro del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre una fuente inagotable de actividades de calidad para los niños. Estamos seguros de que, si subís al Santuario del Corredor no os arrepentiréis, que pasareis una mañana, una tarde, o mejor aún, todo un día, con actividades pensadas expresamente para los niños y las niñas. Podreis realizar talleres de circo, de malabares, de equilibrismo … y muchos otros. También encontraréis en el magnífico prado de césped que rodea la ermita, un montón de divertidos trastos hechos de chatarra, convertidos en apasionantes juegos. Los monitores y monitoras del Parque Natural, muy dispuestos, os descubrirán todos los secretos del Corredor, tanto los naturales como los legendarios. Hablando de leyendas, podréis escuchar las rocambolescas historias del Ladrón de guantes blancos. Después de hacer muchos equilibrios, será la hora de ver un profesional equilibrista que presentará, en primicia para todos los niños, su nuevo espectáculo “A dos bandas”. Aunque no hicieran ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable por muchísimos motivos. Por ejemplo, por su naturaleza, bien conservada, por las rutas que se pueden hacer. Por el bosque que lo rodea, por el prado y las explanadas que invitan al ocio fácil en familia. Para ir hasta el Corredor pueden subir desde Barcelona por la autopista AP-7, salida en Cardedeu o Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no aparcan en el mismo santuario, deberán hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi. En todo caso pasaréis por los restos del Castell Vell del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista, al Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas en el estado de la pista. También pueden subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia. En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar.
Trobada gegants a Badalona
La portada ja ho diu tot. Un diumenge d’octubre, toca trobada de gegants en un poble del Maresme. Tota la comarca te gran tradició gegantera. És una matinal divertida, sobretot pels infants més petits, a qui agrada de veure voleiar les faldilles del gegant i la geganta, quan giren. Hi una trobada al Maresme és símbol de platja, si fa bon temps, d’alegria mediterrània, de festa i de passar-s’ho molt bé. El Maresme te molta tradició gegantera. Quasi tots els pobles tenen gegants i capgrossos. Així doncs, una matinal colorista i festiva, que no heu de perdre-us. Cada any en un poble diferent, però tots ben comunicats amb Barcelona, i ben aprop. No hi falteu!.
La portada lo dice todo. Un domingo de octubre, hay encuentro de gigantes en un pueblo del Maresme. Toda la comarca tiene gran tradición de gigantes. Es una matinal divertida, sobretodo para los niños más pequeños, a quienes gusta ver volar las faldas del gigante y la giganta, cuando giran. Un encuentro en el Maresme es símbolo de playa, si hace buen tiempo, de alegría mediterránea, de fiesta y de pasarlo muy bien. El Maresme tiene mucha tradición de gigantes. Casi todos los pueblos tienen gigantes y cabezudos. Así pues, una matinal colorista y festiva, que no deben perderse. Cada año en un pueblo diferente, pero todos bien comunicados con Barcelona, y muy cerca. ¡No faltéis!.
Festa del bolet a Seva
Alguna vegada ja us hem parlat de la bonica població de Seva. Una vila petita, situada a les portes del magnífic Parc Natural del Montseny, i per tant envoltada d’un paisatge luxuriós, que a la tardor esdevé el summum del paroxisme de les coloraines. A Seva és aconsellable pujar-hi qualsevol dia de l’any, en qualsevol estació, però la tardor és especial. Aquest poble te molts atractius turístics, a més del paisatge, com ara poden ser el parc d’atraccions dels Roures, amb unes divertides atraccions de fira, d’època, a l’aire lliure, obert només a l’estiu. També el casc antic amb el bonic campanar del temple parroquial romànic. Ara però, us volem convidar a pujar a Seva, camí de Vic, per l’autovia C-17, la de l’Ametlla del Vallés, per disfrutar de la seva fira del bolet. Te lloc pels volts del Pilar, sempre en diumenge. Una festa molt justificada de fer a Seva, perquè de bolets, a la població i rodalies, se n’hi fan un munt. La fira està organitzada per l’ajuntament, amb la col·laboració de la diputació, dins el programa Viu el Parc. Inclou moltes parades de productes artesans, i de caire gastronòmic, productes naturals de la terra, a més d’oficis artesanals i, naturalment, tota mena d’actes relacionats amb els bolets, com ara tastet de bolets, exposició de bolets o un concurs de caçar bolets, popular i obert a tothom, amb premis molt variats. No s’han oblidat de programar activitats infantils al llarg de tot el dia, cercaviles, animació de carrer, etc. Podeu dinar molt bé a Seva, per exemple a Can Picasoques, o anar un xic més lluny, fugint de la gentada i el brugit de la fira, arribant-vos, per exemple, fins El Brull. Xalareu d’aquest bell racó, una gran plana, una inmensa esplanada de gespa verda que trobareu seguint la carretera que porta al Coll Formic. Teniu allà una joliua esglèsia romànica. I no gaire més lluny, dalt d’un petit turó, les restes d’un castell. Hi ha un molt bon restaurant, que us recomanem: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple: Tf. 938 840 063. Possibilitat d’anar amb bici. Excursions fàcils, com la del turó ibèric de Montgrós. En resum, un lloc ideal per anar amb els vostres fills i filles, amb molt d’espai per còrrer, sense perills, un cop vista la fira del bolet de Seva.
Alguna vez ya os hemos hablado de la bonita población de Seva. Una villa pequeña, situada en las puertas del Parque Natural del Montseny, y por tanto rodeada de un paisaje lujurioso, que en otoño se convierte en el summum del paroxismo de los colorines. A Seva es aconsejable subir cualquier día del año, en cualquier estación, pero el otoño es especial. Este pueblo tiene muchos atractivos turísticos, además del paisaje, como pueden ser el parque de atracciones de los Robles, con unas divertidas atracciones de feria, de época, al aire libre, abierto sólo en verano. También el casco antiguo con el bonito campanario del templo parroquial románico. Pero ahora, os queremos invitar a subir hasta Seva, camino de Vic, por la autovía C-17, la de L’Ametlla del Vallés, para disfrutar de su feria de la seta. Tiene lugar alrededor del Pilar, siempre en domingo. Una fiesta muy justificada en Seva, porque de setas, en la población y alrededores, se hacen un montón. La feria está organizada por el ayuntamiento, con la colaboración de la Diputación, dentro del programa Vive el Parque. Incluye muchas paradas de productos artesanos, y de carácter gastronómico, productos naturales de la tierra, además de oficios artesanales y, naturalmente, todo tipo de actos relacionados con las setas, como aperitivo de setas, exposición de setas o un concurso. No se han olvidado de programar actividades infantiles a lo largo de todo el día, pasacalles, animación de calle, etc. Pueden comer muy bien en Seva, por ejemplo en Can Picasoques, o ir un poco más lejos, huyendo del gentío y el ruido de la feria, llegandose hasta El Brull. Disfrutad de este bello rincón, una gran llanura, una inmensa explanada de césped verde que se encuentra siguiendo la carretera que lleva al Coll Formic. Tienen allí una linda iglesia románica. Y no mucho más lejos, sobre una pequeña colina, los restos de un castillo. Hay un muy buen restaurante, que os recomendamos: El Castillo. Tel: 938 840 063. Posibilidad de ir en bici. Excursiones fáciles, como la del cerro ibérico de Montgrós. En resumen, un lugar ideal para ir con sus hijos e hijas, con mucho espacio para correr, sin peligros, una vez vista la feria de la seta de Seva.
Fira del Moianès
El Moianès, ja ho hem dit algunes vegades, és una comarca catalana que no existeix. Sobre el paper volem dir. Geogràficament és una preciosa terra situada a mig camí entre Osona i el Bages, plena d’atractius turístics, de paisatges encantadors, i no gaire lluny de Barcelona. Cada any organitzen una fira del Lleure per donar a conèixer tots aquests recursos que tenen, tan desconeguts, i les cases rurals, hotels, càmpings i altres infraestructures que ens permetran de visitar-los. Cada any en un poble diferent, en una data variable, però sempre pels volts del Pilar. Mireu a la pàgina web del Consorci del Moianès per veure el programa d’aquest any. Allà veureu que hi ha un munt d’actes, tots molt divertits i adients per a la canalla. Es fan al llarg de tot el cap de setmana, però sobretot el diumenge. Hi ha excursions a peu i en bici, descoberta del poble i els seus monuments, animació infantil, jocs tradicionals, concerts, degustacions, tallers de tota mena, i de circ en particular, actuacions, tronada i gegants. Ens deixem coses, ja ho sabem, n’hi ha masses. Per dinar, la fira te un sector anomenat Tasta’m, amb productes del Moianès. També bars en el poble. L’edició del 2010 serà a Granera. Un poblet diminut que trobareu si aneu fins a Castellterçol per la carretera C-59 que puja des de Mollet a Sant Feliu de Codines, i d’allà va cap a Moià. Allà podeu dinar a l’Esclopet, un restaurant cassolà, al mig de la vila. Tef: 93 866 84 39. Reserveu!. Altres anys, serà en un altre lloc.
El Moianès, ya lo hemos dicho algunas veces, es una comarca catalana que no existe. Sobre el papel queremos decir. Geográficamente es una preciosa tierra situada a medio camino entre Osona y el Bages, llena de atractivos turísticos, de paisajes encantadores, y no muy lejos de Barcelona. Cada año organizan una feria del Ocio para dar a conocer todos estos recursos que tienen, tantos y tan desconocidos, y las casas rurales, hoteles, campings y otras infraestructuras que nos permitirán visitarlos. Cada año en un pueblo diferente, en una fecha distinta, pero siempre alrededor del puente del Pilar. Vean en la página web del Consorcio del Moianès el programa de este año. Allí encontrareis un montón de actos, todos muy divertidos y adecuados para los niños. Durante todo un fin de semana, pero sobre todo el domingo. Hay excursiones a pie y en bici, descubrimiento del pueblo y sus monumentos, animación infantil, juegos tradicionales, conciertos, degustaciones, talleres de todo tipo, y de circo en particular, actuaciones, gigantes… Nos dejamos cosas, ya lo sabemos, hay demasiadas. Para comer, la feria tiene un sector llamado Tasta’m, con productos del Moianès. También estan los bares en el pueblo. La edición del 2010 será en Granera. Un pueblo diminuto que encontraréis si vais hasta Castellterçol por la carretera C-59 que sube desde Mollet en Sant Feliu de Codines, y de allí hacia Moià. Allí podrán comer en el Esclopet, un restaurante casero, en medio de la villa. Tef: 93 866 84 39. ¡Reserva indispensable!. Otros años, será en otro lugar.
Fira del Roser a Martorell
Martorell és avui dia una gran ciutat. Un enllaç de camins, carreteres i línies de ferrocarril. Una vila industrial creuada per dues autopistes, la A-2 i la AP-2. Tot i tenir alguns alicients turístics, com el Museu de la Rajola, o el pont medieval sobre el Llobregat, anomenat “Pont del Diable”, no és un poble per visitar. Però per la seva proximitat a Barcelona, per la seva fàcil comunicació en tren de rodalies i en cotxe, us atrevim a recomanar una visita amb motiu de les seves festes del Roser. Unes fires que tenen lloc cada any el primer cap de setmana del mes d’octubre. És una veritable festa major. Hi haurà festa popular, una fira d’artesania, una trobada de puntaires, fira del disc, ball, correfoc, cercavila, fira d’art al carrer, trobada de plaques de cava, teatre per infants, concerts… ja veieu que hi ha molt on triar. I, a més, coincideix amb la anomenada festa del Most, una mostra d’oficis i de feines del camp en honor a la llarga tradició vinícola de Martorell i comarca. Els vostres infants xalaran amb els gegants, bestiari i balls populars. També amb els oficis del treball del camp i de la vinya, pagesos, carros, vinyadores… Podeu fer una matinal, o una tarda, i no us cal quedar-vos a Martorell a dinar. Però si ho feu, teniu bons llocs on menjar, com ara La Senda de Toni, cuina de mercat.
Martorell es hoy día una gran ciudad. Un enlace de caminos, carreteras y líneas de ferrocarril. Una localidad industrial cruzada por dos autopistas, la A-2 y la AP-2. Aunque dispone de alicientes turísticos, como el Museo del Azulejo, o el puente medieval sobre el Llobregat, llamado “Puente del Diablo”, no es un pueblo para visitar. Pero por su proximidad a Barcelona, por su fácil comunicación en tren de cercanías y en coche, os atrevemos a recomendaros una visita con motivo de sus fiestas del Roser. Unas ferias que tienen lugar cada año el primer fin de semana del mes de octubre. Es una verdadera fiesta mayor. Habrá fiesta popular, una mercado de artesanía, un encuentro de encajeras, feria del disco, baile, correfoc, pasacalles, fmuestra de arte en la calle, encuentro de placas de cava, teatro para los niños, conciertos … ya veis que hay mucho donde elegir. Y, además, coincide con la llamada fiesta del Mosto, una muestra de oficios y de trabajos del campo en honor a la larga tradición vinícola de Martorell y comarca. Vuestros hijos disfrutaran con los gigantes, el bestiario y los bailes populares. También con los oficios del trabajo del campo y de la viña, campesinos, carros, vendimiadores … Pueden ir en una una matinal, o una tarde, y no necesitan quedarse a comer en Martorell. Pero si lo hace, hay buenos sitios como La Senda de Toni, cocina de mercado.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











