Monteriggioni
Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, sembrat d’oliveres i de gespa seca, on canten apassionadament les cigarres, i enfileu la torre de defensa, la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i dos bars. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Totes dues cuines esperaven els visitants. Com el manà. Tipisme a rabiar. Taules al sol, dins la plaça. Una parra intentava mitigar la calor i la claror. I poca cosa més. S’agraeïx l’aire condicionat de l’interior. Res més. També tenen habitacions, damunt del bar. Sembla un lloc bonic. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Naturalment heu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com l’Abadia d’Isola, una petita joia cistercenca. O el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O Sant Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.
Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Mesas a pleno sol, en la plaza. Una parra intentaba mitigar el calor y la luz. Y poco más. Se agradece el aire acondicionado del interior. No hay nada más. También tienen habitaciones, encima del bar. Parece un lugar bonito. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.
Iraty
El bosc d’Irati, ja us ho varem comentar en una altra entrada d’aquest mateix bloc, és l’extensió forestal de faig més gran d’Europa Occidental. Us recomanàvem l’entrada a Irati des de Orbaiceta, a Navarra. Ara us volem presentar una entrada a aquesta bellíssima massa forestal des d’un lloc ben diferent. L’entrada en questió es fa per la Navarra francesa, la regió de La Soule. És un paisatge molt diferent del que podeu trobar als altres accessos a Irati des d’Espanya. En primer lloc perquè la regió és molt més agreste. Hi ha pocs pobles, poca gent i molta natura. Cap camp de conreu. Per arribar-hi teniu dues clares opcions. Baixar de Roncesvalles cap a Saint Jean Pie de Port, o bé entrar pels ports d’Orhi o de l’Arette, accessibles des del Vall del Roncal. Naturalment també s’hi pot accedir pujant des de Pau o Oloron Sainte Marie, en el curs d’una volta pels Pirineus Francesos. Sigui com sigui, els accessos a l’Iraty francés són dificultosos. Ports de muntanya importants, moltes corbes, carreteres estretes. Ara bé, el premi és excepcional. L’espai natural francés d’Iraty és molt pastoral. Podreu tocar cavalls en completa llibertat, a més de vaques i ovelles. El riu Irati, serpenteja entre prats de gespa, formant petits llacs. A la tardor el contrast de colors fa que sigui dificilment expressable la sensació que provoca a la vista. A l’hivern la neu cobreix les fagedes mítiques, gela el riu i els llacs. Llavors és l’hora de practicar l’esquí de fons en família, en un entorn verge. Primavera i estiu és l’època d’anar amb els infants a veure les flors, els boscos en plenitud i els ramats de tota mena d’animals que pasturen aquestes terres. Evidentment els serveis son escassos a la zona. Nosaltres us recomanem una ruta circular que des de Roncesvalles us porti a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, per pujar el dur col de Burdinkurutxeta. Són uns 22 km des de Saint Jean. S’arriba a l’encreuament de carreteres, al llac, i falta 1 km. fins arribar al Chalet de Pedro. Allà trobareu tota mena d’atencions, bar, restaurant i habitacions. També és possible servei de begudes abans d’arribar al Chalet de Pedro, en el bar que hi ha al creuament de carreteres que hem citat. Un cop allà la única i maravellosa cosa que podreu fer és caminar i disfrutar de la natura. A peu o en bici. També es pot accedir força lluny, i a llocs força bonics amb el cotxe, encara que no als millors llocs, és clar. Podeu continuar la ruta anant cap a Larrau. D’allà es pot entrar a Espanya pel port de l’Orhi, alta muntanya i moltes corbes, o anar cap a Sainte Engrace i l’Arette Pierre Saint Martin, cosa que permet descobrir les espectaculars gorges de Kakuetta. Creieu-nos si us diem que Iraty, la reserva natural francesa d’Iraty, és un dels llocs més macos que hem vist al Pirineu de França. No és una cosa espectacular com Gavarnie o Pont d’Espagne. És una bellessa més serena, més tranquil·la, més calmada. Feta d’aigua, d’herba, de boscos frondosos on viuen els follets i les fades, de rius màgics, de camins planers que conviden a la passejada en família. I els voltants d’Iraty són tant o més bonics. De fet no sabreu mai on s’acaba Iraty fins que sigueu lluny. Llavors, dissortadament, si que trobareu a faltar quelcom. Per a dormir, a més del xalet de Pedro, podeu provar els Xalets d’Iraty. Lloguer d’apartaments i xalets. També de material d’esquí nòrdic. O bé podeu també fer centre a Isaba. O a Roncesvalles. També és possibledormir a França, a Saint Jean de Port, Oloron o Pau, per descomptat. O en alguns hotelets petits als pobles, com l’Hotel del Frontó a Lekumberri, o l’Andreinia a Esterencubi. Per menjar, de nou, el xalet de Pedro, o el bar de l’encreuament, o els hotelets citats abans.
El bosque de Irati, ya os lo comentamos en otra entrada de este mismo blog, es la extensión forestal de hayas más grande de Europa Occidental. Hace poco os recomendábamos la entrada a Irati desde Orbaiceta, en Navarra. Ahora os queremos presentar una entrada a esta bellísima masa forestal desde un lugar muy diferente. La entrada en cuestión se hace por la Navarra francesa, la región de La Soule. Es un paisaje muy distinto del que podéis encontrar en los otros accesos a Irati desde España. En primer lugar porque la región es mucho más agreste. Hay muy pocos pueblos, poca gente y mucha naturaleza. Ningún campo de cultivo. Para llegar tienen dos claras opciones. Bajar de Roncesvalles hacia Saint Jean Pie de Port, o bien entrar por los puertos de Orhi o Arette, accesibles desde el Valle del Roncal. Naturalmente también se puede acceder subiendo desde Pau o Oloron Sainte Marie, en el curso de una vuelta por los Pirineos Franceses. Sea como sea, los accesos al Iraty francés son dificultosos. Puertos de montaña importantes, muchas curvas, carreteras estrechas. Ahora bien, el premio es excepcional. El espacio natural francés de Iraty es muy pastoral. Pueden tocarse caballos en completa libertad, además de vacas y ovejas. El río Irati, serpentea entre prados, formando pequeños lagos. En otoño el contraste de colores hace que sea difícilmente expresable la sensación que provoca a la vista. En invierno la nieve cubre los hayedos míticos, hiela el río y los lagos. Entonces es la hora de practicar el esquí de fondo en familia, en un entorno virgen. Primavera y verano es la época de ir con los niños a ver las flores, los bosques en plenitud y los rebaños de todo tipo de animales que pastan estas tierras. Evidentemente los servicios son escasos en la zona. Nosotros les recomendamos una ruta circular que desde Roncesvalles les lleve a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, para subir el duro col de Burdinkurutxeta. Son unos 22 km desde Saint Jean. Se llega al cruce de carreteras, con el lago, y falta 1 km. hasta llegar al Chalet de Pedro. Allí encontrará todo tipo de atenciones, bar, restaurante y habitaciones. También es posible un servicio de bebidas antes de llegar al Chalet de Pedro, en el bar que hay en el cruce de carreteras que hemos citado. Una vez allí la única y maravillosa cosa que se puede hacer es caminar y disfrutar de la naturaleza. A pie o en bici. También se puede acceder bastante lejos con el coche, aunque no a los mejores lugares, claro. Pueden seguir la ruta yendo hacia Larrau. De allí se puede entrar en España por el puerto del Orhi, alta montaña y muchas curvas, o ir hacia Sainte Engrace y Arette Pierre Saint Martin, lo que permite descubrir las espectaculares gargantas de Kakuetta. Creednos si os decimos que Iraty, la reserva natural francesa de Iraty, es uno de los lugares más bonitos que hemos visto en el Pirineo de Francia. No és espectacular como Gavarnie o Puente de Espagne. Es una belleza más serena, más tranquila, más calmada. Hecha de agua, de hierba, de bosques frondosos donde viven los duendes y las hadas, de ríos mágicos, de caminos llanos que invitan al paseo en familia. Y los alrededores de Iraty son tanto o más bonitos. De hecho no sabrán nunca donde se acaba Iraty hasta que se encuentren lejos. Entonces, desgraciadamente, sí que echaran en falta algo. Para dormir, además del chalet de Pedro, puede intentarlo en los Chalets de Iraty. Alquiler de apartamentos y chalets. También de material de esquí nórdico. O bien pueden también poner su centro en Isaba. O en Roncesvalles. También es possible dormir en Francia, en Saint Jean de Port, Oloron o Pau, por supuesto. O en algunos hotelitos pequeños en los pueblos, como el Hotel del Frontón en Lekumberri, o el Andreína a Esterencubi. Para comer, de nuevo les indicamos, el chalet de Pedro, el bar del cruce, o los hotelitos citados anteriormente.
Festa de la trumfa a Molló
Molló és un bonic i polit poblet de la Vall de Camprodón, al Pirineu gironí, quasi tocant a França. En aquest lloc idílic, rodejat de natura per tot arreu, i amb una església romànica que us deixarà bocabadats per la seva bellessa, s’hi celebra el segon cap de setmana de setembre, una fira de la trumfa. Aquesta festa forma part del cicle de festes tradicionals de la muntanya de Molló, juntament amb la Tria de Mulats d’Espinavell, a l’octubre, la Fira Transfronterera i de la Retirada. La trumfa o patata de Molló te denominació d’orígen i gran importància econòmica per la zona. Durant tot el dissabte trobareu als carrers de Molló les típiques parades de productes artesanals. A més, els restaurants del municipi, us oferiran plats amb trumfa, com ara suculentes truites de patates. De fer truites, els vostres infants en podran aprendre a la mateixa fira, en un taller especial. També sn molt interessants la diada castellera que s’organitza i el concert de música tradicional del Ripollès, a la nit. Per menjar i dormir us recomanem Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Molt recomanable. Preus alts però és una aposta gastronómica excepcional. Arribeu-vos fins a Molló per la C-17, per Vic i Ripoll, agafant a Ripoll la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodón. Seguiu la carretera camí de França. Si us decidiu a passar el cap de setmana per aquí dalt, no deixeu de visitar poblets com Espinavell, Beget, Setcases o Molló mateix. Pujar a Vallter també és molt bonic. I fer una excursió pel Vallespir, bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou. Un cap de setmana complert.
Molló es un bonito pueblo del Valle de Camprodón, en el Pirineo gerundense, casi tocando a Francia. En este lugar idílico, rodeado de naturaleza por todas partes, y con una iglesia románica que os dejará boquiabiertos por su belleza, se celebra el segundo fin de semana de septiembre, una feria de la patata. Esta fiesta forma parte del ciclo de fiestas tradicionales de la montaña de Molló, junto con la Selección de Mulatos de Espinavell, en octubre, o la Feria Transfronteriza y de la Retirada. La patata o trumfa de Molló tiene denominación de origen y gran importancia económica para la zona. Durante todo el sábado encontrarán en las calles de Molló las típicas paradas de productos artesanales. Además, los restaurantes del municipio, les ofrecerán platos hechos con patatas, como suculentas tortillas. De hacer tortillas, sus niños podrán aprender en la misma feria, en un taller especial. También son muy interesantes la diada castellera que se organiza y el concierto de música tradicional del Ripollès, por la noche. Para comer y dormir os recomendamos Can Calitxó, en el mismo Molló. Un hotel rural con mucho encanto. Muy recomendable. Precios altos pero es una apuesta gastronómica excepcional. Acercaos hasta Molló por la C-17, por Vic y Ripoll, tomando en Ripoll la C-26 hacia Sant Joan de les Abadesses y Camprodón. Sigan la carretera camino de Francia. Si os decidiís a pasar el fin de semana por aquí, no dejéis de visitar pueblos como Espinavell, Beget, Setcases o Molló mismo. Debeis de subir a Vallter, que también es muy bonito. Y hacer una excursión por el Vallespir, bellísima comarca de la Cataluña Norte, visitando la villa amurallada de Prats de Molló y, si pueden, Arles y las gargantas de la Fou. Un fin de semana completo.
Festa de la mel a Ribes de Freser
Ribes de Freser, capital de la vall pirenaica de Ribes, és un poble pintoresc, tot i que sense gaires atractius turístics en ell mateix. Ara bé, la Vall de Ribes és tota una altra cosa. Començant pel Santuari de Núria, accessible precisament des de Ribes amb el famós tren cremallera, i acabant pels petits i bonics poblets que envolten Ribes, uns llocs fantàstics, amb una natura d’ensomni, com ara Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… Tots al voltant de Ribes de Freser, al peu de Muntanyes tan emblemàtiques com ara el Taga o el Puigmal. Possibilitats d’excursions, rutes i caminades ben familiars, assequibles i fàcils. Per això, ja us ho avancem, val la pena fer una bona visita a la Vall de Ribes. I si hi aneu el segon cap de setmana de setembre disfrutareu de moltes i diverses activitats, per a grans i petits, relacionades totes elles amb el món de les abelles. És la Festa de la Mel. El programa està farcit d’activitats. Podreu gaudir de degustacions de productes amb mel, tallers d’espelmes i de sabons, concurs de cuina i, el que més valorem nosaltres, un seguit d’activitats adreçades als infans. Naturalment no hi mancaran aspectes de la cultura i oficis relacionats amb les abelles i la mel, com ara el brescar. No faltarà la típica mostra artesana i una cuina de la mel oferta als restaurants associats a “Els Fogons de la Vall de Ribes”.Ribes de Freser està molt ben comunicat amb Barcelona, amb autovia gratuïta fins prop de Ripoll, via Vic, per la C-17 i la N-152. Són un centenar de Kms, escassos. Per dinar i dormir trobareu molts bons hotels i restaurants. La nostra debilitat, però, és una casa fonda de les d’abans, que s’anomena Can Prats. Està situada a la mateixa carretera N-152, al centre del poble de Ribes. Te un diminut aparcament a l’entrada. És molt senzilla, quasi bàsica, però molt recomanable. Si sou dels de l’armilla forta i gustos de senyors, i amants de dormir i menjar al mig de la natura, el vostre és l’hotel Resguard dels Vents. Ni una cosa ni l’altra, sinó un clàssic de tota la vida, on menjareu i dormireu molt a gust, el tradicional Els Caçadors. N’hi ha molts més, la mentem no poder-vos-els recomanar, perquè no els hem probat. Però a Ribes s’està bé a tot arreu.
Ribes de Freser, capital del valle pirenaico de Ribes, es un pueblo pintoresco, aunque sin muchos atractivos turísticos en sí mismo. Ahora bien, la Vall de Ribes es otra cosa. Empezando por el Santuario de Núria, accesible precisamente desde Ribes con el famoso tren cremallera, y acabando por los pequeños y bonitos pueblos que rodean Ribes, unos lugares fantásticos, con una naturaleza de ensueño, como Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… Todos estan alrededor de Ribes de Freser, al pie de montañas tan emblemáticas como el Taga o el Puigmal. Muchas posibilidades de excursiones, rutas y caminatas bien familiares, asequibles y fáciles. Por ello, ya os lo adelantamos, vale la pena hacer una buena visita a la Vall de Ribes. Y si vais el segundo fin de semana de septiembre disfrutaréis de muchas y diversas actividades, para grandes y pequeños, relacionadas todas ellas con el mundo de las abejas. Es la Fiesta de la Miel. El programa está repleto de actos. Podrán disfrutar de degustaciones de productos con miel, talleres de velas y de jabones, concurso de cocina y, lo que más valoramos nosotros, una serie de actividades dirigidas a los niños. Naturalmente no faltarán aspectos de la cultura y oficios relacionados con las abejas como el recoger miel. No faltará tampoco la típica muestra artesanal y una cocina de la miel ofrecida en los restaurantes asociados a “Los Fogones del Valle de Ribes”. Ribes de Freser está muy bien comunicado con Barcelona, con autovía gratuita hasta cerca de Ripoll, vía Vic, por la C-17 y la N-152. Son un centenar de Kms., escasos. Para comer y dormir teneis muchos buenos hoteles y restaurantes. Nuestra debilidad, sin embargo, es una casa fonda de las de antes, que se llama Can Prats. Está situada en la misma carretera N-152, en el centro del pueblo de Ribes. Tiene un diminuto aparcamiento en la entrada. Es muy sencilla, casi básica, pero muy recomendable. Si sois de los del chaleco fuerte y gustos de señores, y amantes de dormir y comer en medio de la naturaleza, su sitio está en el hotel Resguard dels Vents. Ni una cosa ni la otra, sino un clásico de toda la vida, donde comer y dormir muy a gusto, el tradicional Los Cazadores. Hay muchos más, lamentamos no poderoslos recomendar, porque no los hemos probado. Pero, eso si, en Ribes se está bien en todas partes.
Llanos de Senarta
La vall de Benasque és una de les menys visitades i conegudes del Pirineu. Potser perquè no te bones comunicacions. Potser perquè no te frontera transpirenàica amb França. Però Benasque te molts atractius. Pics gegants que superen els 2.500 mts, i arriben a 3.000, i més. Noms com ara Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala o Gallinero. Benasque és un destí apte per tot temps. A la tardor els boscos ofereixen una simfonia de colors. A la primavera, en canvi, tot és verd. A l’estiu tot és amable. Podem banyar-nos en els rierols. A l’hivern tot és neu. Benasque disposa de bones estacions d’esquí. Avui us volem parlar d’un lloc bonic dins la vall. Uns prats d’herba maravellosos, amb el mític riu Ésera salta i es trenca en diversos braços, oferint un lloc agradable per jugar, passejar, banyar-se o descansar. Ideal pels infants. Un lloc on es fàcil arribar, molt fàcil, a tocar de la carretera principal, a pocs kms. de la població mateixa de Benasque, camí dels llanos de l’Hospital. Es tracta de Senarta. Sembla mentida que una natura tan verge, un espai tan ben conservat, sense cap dels estralls de la vida moderna, tingui un accés tan senzill. Per trobar-lo cal deixar Benasque cap al nord. Passeu la desviació de Cerler, passeu el camping Aneto, passeu un pantà, i just a la cua del pantà, cal estar atents, trobareu els Llanos de Senarta. Fixeu-vos en una bona pista, a la dreta, que baixa cap al riu. Baixeu-la des de la carretera, uns metres, i aparqueu on vulgueu. Trobareu allà un espai de llibertat, i de calma, on divertir-vos. On fer pic-nic. Gens regulat. Només pel sentit comú. Fins s’hi pot acampar, de manera informal, lliure, però llavors cal demanar permís a l’ajuntament de Benasque, que cobra uns euros, pocs. Ideal per famílies, per famílies amants de la muntanya, de les excursions, del senderisme, o de no fer res de res. Podeu intentar fer un tros de la pista que, des de Senarta mateix, puja cap a Vallivierna. És molt bonic. Boscos de somni. No podreu arribar fins el refugi, que es fa servir per pujar a l’Aneto per aquesta via, però tampoc cal. Si no voleu cansar-vos tant, us recomanem anar pel costat del riu, seguint una pista forestal que porta a l’antic balneari dels Banys de Benasque, i més endavant fins l’Hospital. Tampoc no hi arribareu, si no sou uns caminadors fanàtics, però tampoc importa gaire, oi?. A Benasque hi ha molts allotjaments, molt bons tots, pensats per infants la majoria. Turisme molt familiar. Sovint us oferiran habitacions quàdruples sense problemes, a bons preus. Restaurants excel·lents. També teniu Càmpings molt ben instal·lats, si en sou amants. Benasque te el circ muntanyòs més gran d’Espanya, formidable, visible des dels Llanos de l’Hospital. Allà teniu un hotel molt luxós amb Spa. Maravellosa també, sobretot a la tardor, la Vall d’Estós. Cerler és una estació d’esquí molt familiar. Benasque capital, i els petits pobles que l’envolten són molt bonics. Allà teniu l’hotel Ciria. Bon dormir i bon menjar. També teniu, molt maco, més senzill, i més apanyat la Solana. Habitacions familiars i un menú per dinar o sopar amb d’una relació preu i qualitat insuperable. Als apartaments Sant Marcial els ha passat de llarg la seva millor època. Están envellits, però el preu és una oferta.
El valle de Benasque es uno de los menos visitados y conocidos del Pirineo. Quizá porque no tiene buenas comunicaciones. Quizá porque no tiene frontera Transpirenaica con Francia. Pero Benasque tiene muchos atractivos. Picos gigantes que superan los 2.500 mts, y llegan a 3.000, y más. Nombres como Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala o Gallinero. Benasque es un destino apto para todo tiempo. En otoño los bosques ofrecen una sinfonía de colores. En primavera, en cambio, todo es verde. En verano todo es amable. Podemos bañarnos en los arroyos. En invierno todo es nieve. Benasque dispone de buenas estaciones de esquí. Hoy os queremos hablar de un lugar bonito dentro del valle. Unos prados de hierba maravillosos, con un rio, el mítico Ésera, que salta y se rompe en mil brazos, ofreciendo un lugar agradable para jugar, pasear, bañarse o descansar. Ideal para los niños. Un lugar donde es fácil llegar, muy fácil, junto a la carretera principal, a pocos kms. de la población misma de Benasque, camino de los llanos del Hospital. Se trata de Senarta. Parece mentira que una naturaleza tan virgen, un espacio tan bien conservado, sin los estragos de la vida moderna, tenga un acceso tan sencillo. Para encontrarlo hay que dejar Benasque hacia el norte. Pasen el desvío de Cerler, pasen el camping Aneto, pasen un pantano, y justo en la cola del pantano, hay que estar atentos, encontrarán los Llanos de Senarta. Vigilen para ver una buena pista, a la derecha, que baja hacia el río. Bajenla desde la carretera, són unos metros, y aparquen donde quieran. Encontrarán allí un espacio de libertad, y de calma, donde divertirse. Dónde hacer pic-nic. Nada regulado. Sólo por el sentido común. Hasta se puede acampar, de manera informal, libre, pero entonces hay que pedir permiso al ayuntamiento de Benasque, que cobra unos euros, pocos. Ideal para familias, para familias amantes de la montaña, de las excursiones, del senderismo, o de no hacer nada de nada. Pueden intentar subir por la pista que, desde Senarta mismo, va hacia Vallivierna. Es muy bonito. Bosques de ensueño. No podrán llegar hasta el refugio, que se utiliza para subir al Aneto por esta vía, pero tampoco hay porque llegar. Si no quieren cansarse tanto, les recomendamos ir por el lado del río, siguiendo una pista forestal que lleva al antiguo balneario de los Baños de Benasque, y más adelante hasta el Hospital. Tampoco llegareis, si no sois unos andarines fanáticos, pero tampoco importa mucho, ¿verdad?. En Benasque hay muchos alojamientos, muy buenos todos, pensados para niños la mayoría. Turismo muy familiar. A menudo les ofrecerán habitaciones cuádruples sin problemas, a buenos precios. Restaurantes excelentes. También tiene campings muy bien instalados, si sois amantes del cámping. Benasque tiene el circo montañoso más grande de España, formidable, visible desde los Llanos del Hospital. Allí tienen un hotel muy lujoso con Spa. Maravillosa también, sobre todo en otoño, la Valle de Estós. Cerler es una estación de esquí muy familiar. Benasque capital, y los pequeños pueblos que la rodean son muy bonitos. Allí tienen el hotel Ciria. Buen dormir y buena comida. También tienen, muy bonito, más sencillo, y más apañado el hotel La Solana. Habitaciones familiares y un menú, para comer o cenar, con una relación precio y calidad insuperable. A los apartamentos San Marcial les ha pasado de largo su mejor época. Están envejecidos, pero el precio es una oferta.
Fira a Castellterçol
Castellterçol és una formosa vila a cavall entre Osona, el Vallès i el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De fet la ruta per arribar-hi és la C-59, cap a Moià, que passa per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. El poble te un casc antic bonic, amb la casa pairal on nasqué i morí el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Avui és un Museu de la Generalitat, de visita obligada. També és interessant el Museu Franch, sobre l’art d’aquest pintor, que basà la seva obra en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Al centre de la vila, tot fent una passejada podeu contemplar carrers amb cases antigues com ara Cal Recader, Cal Malric, Can Dou o Casa Planella. També és visitable el castell de Castellterçol, a les afores de la vila. Els voltants del poble també tenen atractius. Hi ha boniques masies que podreu descobrir tot fent una caminada. Us recomanem la que va per la riera de Fonts Calentes. A més, des de Castellterçol podeu fer cap a Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, llocs amb castells, monestirs romànics i molta, molta natura. Però ara el que volem és fer-vos saber als pares i mares amb nens i nenes, que el segon cap de setmana de setembre, Castellterçol celebra una fira de bestiar. Una fira agrícola. Te lloc a la Plaça dels Estudis, a partir de les 11 del matí. Hi trobareu, com és natural, tota mena de bèsties, com ara cavalls, rucs o aus. Però també tractors i eines del camp antigues. De fet es pot passejar damunt d’un tractor d’època, i també en carro pels carrers de la vila. Hi haurà demostració d’oficis com pot ser el d’esquilar ovelles, el de matalasser, o bé de treballs del camp, com batre o muntar un paller. Castellterçol està a només 60 kms. de Barcelona, amb bona comunicació. Autopista i bona carretera. Per dinar us recomanem l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carns a la brasa. També molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que és un conjunt de bungalows. Animeu-vos a descobrir en família aquesta zona de Catalunya, força oblidada, i amb bons atractius naturals.
Castellterçol es una hermosa villa a caballo entre Osona, el Vallès y el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De hecho la ruta para llegar es la C-59, hacia Moià, que pasa por Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines y Castellterçol. El pueblo tiene un casco antiguo bonito, con la casa solariega donde nació y murió el presidente de la Mancomunidad, Enric Prat de la Riba. Hoy es un Museo de la Generalitat, de visita obligada. También es interesante el Museo Franch, sobre el arte de este pintor, que basó su obra en la guerra civil española y la segunda guerra mundial. En el centro de la villa, dando un paseo, podrá admirar calles con casas antiguas. También pueden visitar el castillo de Castellterçol, en las afueras de la villa. Los alrededores del pueblo también tienen atractivos. Hay bonitas casas que podréis descubrir en agradable caminata. Les recomendamos la que sube por la riera de Fonts Calentes. Además, desde Castellterçol puede llegarse hasta Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, lugares con castillos, monasterios románicos y mucha, mucha naturaleza. Pero ahora lo que queremos es haceros saber a los padres y madres con niños y niñas, que el segundo fin de semana de septiembre, Castellterçol celebra una feria de ganado. Una feria agrícola. Tiene lugar en la Plaza de los Estudios, a partir de las 11 de la mañana. Encontraréis, como es natural, todo tipo de bestias, como caballos, burros o aves. Pero también tractores y herramientas del campo antiguas. De hecho se puede pasear sobre un tractor de época, y también en carro por las calles de la villa. Habrá demostración de oficios como puede ser el de esquilar ovejas, el de colchonero, o bien de trabajos del campo, como batir o montar un pajar. Castellterçol está a sólo 60 kms. de Barcelona, con buena comunicación. Autopista y buena carretera. Para comer os recomendamos el hotel Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carnes a la brasa. También muy bonito y acogedor es “La Violeta”, en la misma carretera, pero el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows. Anímate a descubrir en familia esta zona de Cataluña, muy olvidada, y con buenos atractivos naturales.
Festes del Tura a Olot
Igual que no podem explicar-vos tots els actes que tindran lloc a Barcelona per les festes de la Mercè, a Tarragona per santa Tecla, o a Girona durant Sant Narcís, tampoc ens veiem en cor de detallar-vos totes i cadescuna de les propostes, moltíssimes, i molt boniques, que Olot fa a les famílies i els seus infants amb motiu de les seves festes, les festes del Tura. Són a primers de setembre. I només dir-vos que a la web d’Olot, o a la web del turisme d’Olot, trobareu tota la informació sobre els actes que estan programats. Trieu i remeneu. Per altra banda, encara que no fessin cap festa, una anada a Olot és sempre inexcusable. Sempre ens plau de tornar a la Garrotxa. I un cop allà visitar les fonts dels voltants d’Olot, com ara la Moixina, o fer un volt pels volcans, per la magnífica zona volcànica, amb el volcà Croscat, o el Santa Margarida. O anar a veure el museu dels volcans, a Olot mateix. O passejar sense presses per la fageda d’en Jordà, on podeu visitar la fàbrica dels iogurts “La Fageda”, o fins arribar-se fins el poblet medieval de Santa Pau. No deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la mateixa Font Moixina, o al La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Aneu fins Olot, disfruteu de la festa i de la natura esplendorosa de la Garrotxa.
Igual que no os podemos explicar todos los actos que tendrán lugar en Barcelona durante la Mercè, en Tarragona por Santa Tecla, o en Girona por San Narciso, tampoco nos vemos capaces de detallar todas y cada una de las propuestas, muchísimas, y muy bonitas , que Olot hace a las familias y sus niños con motivo de sus fiestas, las fiestas del Tura. Son a primeros de septiembre. Y sólo deciros que en la web de Olot, o en la web del turismo de Olot, encontrareis toda la información sobre los actos que están programados. Elijan Vds. Por otra parte, aunque no hicieran ninguna fiesta, una ida a Olot es siempre inexcusable. Siempre estamos a favor volver a la Garrotxa. De visitar las fuentes de Olot, como la Moixina, o dar un paseo por los volcanes, por la zona volcánica, con el Croscat, o el Santa Margarita. O ver el museo de los volcanes, en Olot mismo. O pasear sin prisas por la Fageda d’en Jordà, donde se visitar la fábrica de los yogures “La Fageda”, o llegarse hasta Santa Pau. No dejen de probar la cocina volcánica, en el restaurante de la Font Moixina, o en el “La Deu”, por ejemplo. Por cierto que La Deu tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de la hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas. Id hasta Olot, disfrutéis de la fiesta y de la naturaleza esplendorosa de la Garrotxa.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris












