Irati per Irabia
Irati és el bosc més gran de tota l’Europa Occidental. L’extensió arbrada més imponent d’Europa, sense quasi presència humana, salvatge, verge, en estat pur. Un bosc de pi negre, però sobretot un bosc de faig. Una fageda que ocupa valls i muntanyes, a cavall entre França i Navarra. Una zona natural fantàstica, ideal per passejar-hi, per anar-hi en bici, per fer senderisme o per banyar-s’hi. El riu Irati creua aquest terreny idílic. Un riu poderós, d’aigües ràpides, netes, fresques. Caminant una estona pels camins d’Irati, prop del riu, trobareu allò que tots cerquem: pau, tranquil·litat, repós… Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. També és fàcil arribar-hi des de Roncesvalles, o d’Isaba o Otsagabia, per la NA-140, fins Aribe, i pujar a Orbaiceta. Des d’aquest petit poblet agafeu la pista, en molt bon estat, que penetra al Parc Natural, i que arriba fins l’embassament d’Irabia. Bon parquing. A l’estiu la Diputació Foral cobra peatge als cotxes. No podeu passar d’allà amb el vostre vehicle. Però a peu podeu arribar fins on vulgueu. Vorejar el pantà és molt bonic. A la tardor la sortida millora indescriptiblement. Tots els colors de una paleta de pintor estan als arbres: vermells, grocs, torrats, marró, verds. Aquests valls tenen molts allotjaments rurals de tota mena. Molt bonics i molt ben condicionats. També restaurants de bona gastronomia. Nosaltres varem dinar a Otsagabia, a l’asador Kixkia. Carns increibles, bacallà de tota mena i bons vins. Molt recomanable. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, o des del mateix Otsagabia, però això us ho explicarem més endavant.
Irati es el bosque más grande de toda Europa Occidental. La extensión arbolada más imponente de Europa, sin apenas presencia humana, salvaje, virgen, en estado puro. Un bosque de pino negro, pero sobre todo un bosque de haya. Un hayedo que ocupa valles y montañas, a caballo entre Francia y Navarra. Una zona natural privilegiada, ideal para pasear, para ir en bici, para hacer senderismo o para bañarse. El río Irati cruza este terreno idílico. Un río poderoso, de aguas rápidas, limpias, frescas. Caminando un rato por los caminos de Irati, cerca del río, encontrarán lo que todos buscamos: paz, tranquilidad, reposo … Hay tres maneras de acercarse al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. También es fácil llegar desde Roncesvalles, o de Isaba o Ochagavía, por la NA-140, hasta Aribe, y subir a Orbaiceta. Desde este pequeño pueblo tomen la pista, en muy buen estado, que penetra en el Parque Natural, y que llega hasta el embalse de Irabia. Buen parking. En verano la Diputación Foral cobra peaje a los coches. No pueden pasar de allí con su vehículo. Pero a pie pueden llegar hasta donde quieran. Bordear el pantano es muy bonito. En otoño la salida mejora indescriptiblemente. Todos los colores de una paleta de pintor están los árboles: rojos, amarillos, tostados, marrón, verdes. Estos valles tienen muchos alojamientos rurales de todo tipo. Muy bonitos y muy bien acondicionados. También restaurantes de buena gastronomía. Nosotros comimos en Ochagavía, en el asador Kixkia. Carnes increíbles, bacalao de todo tipo y buenos vinos. Muy recomendable. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, o desde el mismo Ochagavía, pero eso os lo explicaremos más adelante.
Fira d’indians a Begur
A Begur, bellíssim poble de la Costa Brava més genuïna, fan una fira d’indians molt lluïda, diferent, exòtica i colorista. Es celebra el primer cap de setmana de setembre, i és una ocasió única per poder visitar aquesta maravellosa vila, recòrrer els seus carrers plens de parades, de productes vinguts de les Amèriques, del Càrib, de sentir aquells sons i ballar aquells balls embriagadors, representacions de teatre de carrer, festa i gresca. Begur recorda aquests dies el seu passat indià, aquells que va fer de Cuba i les Antilles un referent a casa nostra. Consulteu el programa i escolliu la vostra raó per arribar-vos fins Begur. I agafeu el banyador, perquè des del poble s’arriba a cales d’ensomni, a platges maravelloses, com Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Llocs mítics. Indrets d’una bellessa salvatge. Disfruteu de la Fira d’Indians de Begur i de les aigües transparents, blau turqueses, de les seves cales. Passegeu per Begur, un poblet encantador, pels seus carrers medievals, plens de festa i de vida. Els vostres fills i filles gaudiran d’una fira poc coneguda. Si us cal podeu dormir a molt bons hotels a Begur. Com l’Hotel Rosa. Us el recomanem. Si us agrada més el càmping, us en recomanarem un que està a les afores de Begur, però només a uns 4 Kms. Un càmping familiar on els nostres infants han disfrutat molt: El mas Patotxas. Tota mena de serveis. Perfecte. Més a prop teniu el càmping Begur. Per dinar nosaltres anem al mateix restaurant de l’hotel Rosa, la Fonda Caner. Però això si, us assegurem que és molt difícil menjar malament a Begur, ho feu on ho feu.
En Begur, bellísimo pueblo de la Costa Brava más genuina, celebran una feria de indianos muy lucida, diferente, exótica y colorista. Se celebra el primer fin de semana de septiembre, y es una ocasión única para poder visitar esta maravillosa villa, recorrer sus calles llenas de paradas, puestos, y oficios, con de productos venidos de las Américas, del Caribe. Una gran ocasión para sentir aquellos sonidos y bailar aquellos bailes embriagadores, ver representaciones de teatro en la calle, vivir la fiesta y la diversión. Begur recuerda estos días su pasado indiano, aquel que hizo de Cuba y las Antillas un referente en nuestro país. Consulten el programa y elijan su razón para acercarse hasta Begur. Y tomen el bañador, porque desde Begur se llega a calas de ensueño, playas maravillosas, como Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Lugares míticos. Lugares de una belleza salvaje. Disfrutad de la Feria de Indianos de Begur y de las aguas transparentes, azul turquesa, de sus calas. Paseen por Begur, un pueblo encantador, por sus calles medievales, llenas de fiesta y de vida. Sus hijos e hijas disfrutarán de una feria poco conocida. Si necesitan puede dormir en muy buenos hoteles en Begur. Como el Hotel Rosa. Os lo recomendamos. Si os gusta más el camping, os recomendaremos uno que está a las afueras de Begur, pero sólo a unos 4 Kms. Un camping familiar donde nuestros niños han disfrutado mucho: El mas Patotxas. Todo tipo de servicios. Perfecto. Para comer nosotros vamos al mismo restaurante del hotel Rosa, la Fonda Caner. Pero eso si, os aseguramos que es muy difícil comer mal, lo hagan donde lo hagan.
Cremona
Cremona ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Cremona te l’escola oficial europea de luthiers. Arribeu-vos fins el cor de la vila, la Piazza del Comune. Allà admirareu sense voler-ho la sobèrbia façana de la catedral romànica. Impossible apartar la vista. Amb el seu poderós, frenètic, bestial campanar, anomenat el Torrazzo, el més gran de tota Itàlia, de 112 metres d’altura. Al costat un bonic baptisteri, separat, isolat, al mig de la plaça. Completen el decorat, tan escenenogràfic com el de totes les places italianes, el palau comunal, del XIII, i el Palau Municipal, on trobareu l’oficina de turisme i un museu de violins, amb un parell de Stradiuvarius, autèntics, i molts altres instruments de gran valor. La ciutat no te gaire més coses a veure: una quants palaus, i un parell d’esglèsies més. És fàcil de recòrrer, i fàcil aparcar-hi. Hi ha molts bons llocs per menjar. Bona gastronomia. Si teniu diners, aneu a La Sosta. Una maravella. N’hi ha molts d’altres, de tota mena i preu. Si voleu quelcom desenfadat, plats frescos, d’altíssima qualitat, sense gaires complicacions, aneu al Bar Latte…Lier, a la Via Mercatello, 46, darrera la catedral. Només és un bar, recordeu. No hem dormit a Cremona, però la llista i la qualitat dels hotels que vam veure, son per quedar bocabadats. Des de Cremona, tota la plana del riu Po al vostre abast. Ciutats bellíssimes com ara Piacenza, Pavia, Parma, o la Cartoixa de Pavia. Ideal per un cap de setmana. Si aneu a Itàlia de vacances, podeu fer Cremona com alternativa a Genova i la costa, en una ruta per la Padània, des de Milà.
Cremona nos encanta. Volveríamos mil veces. Estamos enamorados de la luz de esta ciudad campesina, llana, situada cerca del río Po, en medio de la extensa depresión de la Padania. Cremona no tiene paisaje, pero lo crea ella misma. Lo crea con su increíble catedral, románica, imponente, bellísima. Lo crean los talleres de los luthiers, artesanos de la música, que aquí producen, desde hace siglos, todo tipo de instrumentos musicales. Pero sobre todo violines. Stradivarius, Guarneri … maestros del arte de hacer los mejores instrumentos de cuerda. Un arte que perdura, muy vivo, hoy. Encontraréis artesanos, artistas luthiers trabajando en sus talleres, de cara al público. Los vereis a través de sus escaparates, desde la calle, o a las puertas de las tiendas, generosamente abiertas. Os enseñarán lo que hacen sin pesar. Es mágico. Cremona tiene la escuela oficial europea de luthiers. Acercaos hasta el corazón de la villa, la Piazza del Comune. Allí admirareis sin quererlo la soberbia fachada de la catedral románica. Imposible apartar la vista. Con su poderoso, frenético, bestial campanario, llamado el Torazzo, el más grande de toda Italia, de 112 metros de altura. Al lado un hermoso baptisterio, separado, aislado, en medio de la plaza. Completan el decorado, tan escenenográfico como el de todas las plazas italianas, el palacio comunal, del XIII, y el Palacio Municipal, donde encontrareis la oficina de turismo y un museo de violines, con un par de Stradiuvarius, auténticos, y muchos otros instrumentos de gran valor. La ciudad no tiene mucho más que ver: unos cuantos palacios, y un par de iglesias más. Es fácil de recorrerla, y fácil aparcar en ella. Hay muchos buenos lugares para comer. Buena gastronomía. Si tienen dinero, vayan a La Sosta. Una maravilla. Hay muchos otros, de todo tipo y precio. Si desea algo desenfadado, platos frescos, de altísima calidad, sin muchas complicaciones, vayan al Bar Latte … Lier, en la Via Mercatello, 46, detrás de la catedral. Sólo es un bar, recuerden. No hemos dormido en Cremona, pero la lista y la calidad de los hoteles que vimos, son para quedarse boquiabiertos. Desde Cremona, toda la llanura del río Po está a su alcance. Ciudades bellísimas como Piacenza, Pavía, Parma, o la Cartuja de Pavía. Ideal para un fin de semana. Si van a Italia de vacaciones, puede pasar por Cremona como alternativa a Genova y la costa, en una ruta por la Padania, desde Milán.
Schwäbisch Hall
Schwäbisch Hall és una preciosa, bellíssima i fantàstica ciutat de segona categoria alemana. Ho diem sense cap mena de sentit pejoratiu. Evidentment, el primer que cal visitar a Alemania són llocs internacionals de primer ordre, com Berlín, Munich, Colonia, Nüremberg, Dresden, Leipzig… Però un cop hagueu satisfet aquesta necessitat, us recomanem que imagineu noves rutes per una Alemania menys coneguda, però que amaga joies petitones, boniques com una randa. Schwäbisch Hall és una d’aquestes petites joies. Pertany a l’Estat Federat de Baden-Württemberg, un territori a tocar de Baviera, i que cal visitar amb detenció. La vila te monuments fantàstics, com aquest fabulós ajuntament barroc, (a la foto), o bé l’esglèsia de Sant Miquel, amb la seva monumental escalinada rodona, que als estius funciona com a teatre i centre de concerts i dança a l’aire lliure. Però malgrat aquests monuments importants, no només les grans construccions són l’objecte d’atracció. Tot el poble és un festival de carrers medievals, amb cases d’entramats de fusta, façanes i teulades d’ensomni i placetes recoletes plenes de flors. Us assegurem que el paisatge i l’escongrafia són molt bonics i molt diferents. Com la esplèndida posada en escena de les cases damunt del meandre del riu Kocher, amb el parc i els anecs banyant-s’hi. De postal. I el més interessant és que Schwäbisch Hall forma part d’una ruta de pobles amb encant que pot ser un objectiu d’una escapada o unes vacances familiars. Llocs com Bad Wimfen, ciutat medieval a tocar, o la incomparable i fastuosa Rothenburg ob der Tauber, la més increible vila fortificada de tota Alemania estan a tocar de Schwäbisch Hall. La vila te bons hotels i restaurants de categoria, entre ells, per exemple, el Kronprinz, el de l’Àguila Dorada, o l’Hotel Scholl, tots instal·lats en boniques casones del centre.
Schwäbisch Hall es una preciosa, bellísima y fantástica ciudad de segunda categoría alemana. Lo decimos sin sentido peyorativo. Evidentemente, lo primero que hay que visitar en Alemania son hitos internacionales de primer orden, como Berlín, Munich, Colonia, Nüremberg, Dresden, Leipzig … Pero una vez que hayan satisfecho esta necesidad, les recomendamos que imaginen nuevas rutas para recorrer una Alemania menos conocida, pero que esconde joyas pequeñas y bonitas. Schwäbisch Hall es una de estas pequeñas joyas. Pertenece al Estado Federado de Baden-Württemberg, un territorio cerca de Baviera, y que hay que visitar con detención. La villa tiene monumentos fantásticos, como este fabuloso ayuntamiento barroco, (en la foto), o bien la iglesia de San Miguel, con su monumental escalinada redonda, que en los veranos funciona como teatro y centro de conciertos y danza al aire libre. Pero pese a estos monumentos importantes, no sólo las grandes construcciones son objeto de atracción. Todo el pueblo es un festival de calles medievales, con casas de entramados de madera, fachadas y tejados de ensueño y plazas recoletas llenas de flores. Os aseguramos que el paisaje y el escongrafia son muy bonitos y muy diferentes. Como la espléndida puesta en escena de las casas sobre el meandro del río Kocher, con el parque y los patos bañándose en él. De postal. Y lo más interesante es que Schwäbisch Hall forma parte de una ruta de pueblos con encanto que puede ser un objetivo de una escapada o unas vacaciones familiares. Lugares como Bad Wimfen, ciudad medieval cercana, o la incomparable y fastuosa Rothenburg ob der Tauber, la más increíble villa fortificada de toda Alemania, están cerca de Schwäbisch Hall. La villa tiene buenos hoteles y restaurantes de categoría, entre ellos, por ejemplo, el Kronprinz, el del Águila Dorada, o el Hotel Scholl, todos instalados en hermosas casonas del centro.
Los Mallos de Riglos
Pujant la carretera que des d’Osca va cap a Pamplona, i que porta al Pirineu Aragonés, veureu a mà dreta, un espectacle natural inaudit: uns grans pans de pedra, gegantins, s’alçen damunt d’un poble de cases blanques. Val la pena aturar el cotxe per fer-hi una ullada i pendre quatre fotos. Però encara millor si preneu la desviació fins el poble que jau als seus peus, o si seguiu el sender senyalitzat fins la base d’aquests col·lossos. Heu de saber que cada mallo te un nom propi. Així teniu el Firé, el Pisón, el Puro, Castilla, los Volaos, Cuchillo, Melchor, Visera o del Agua. Els més petits també tenen el seu nom. El poblet de Riglos és pintoresc, sense més. Naturalment el major interés és dels Mallos, sobretot si us agraden els esports d’aventura, que podeu parcticar a la zona, com ara l’escalada, la bici, o el piragüisme al riu Gàllego, que corre sota els Mallos. Perdre uns dies aquí és interessant. Prop teniu el pantà de la Peña. Ayerbe, Bolea i la seva col·legiata, Murillo el Gállego i el seu romànic, o Loarre amb el seu imponent castell, són bons motius per una aturada. Si voleu dormir o menjar prop dels Mallos us recomanem a Murillo el Gállego, un poblet preciós amb una esglèsia romànica al·lucinant, la Real Posada de Liena. A Loarre, l’Hospederia de Loarre. A Ayerbe, l’hotel on es van allotjar les estrelles de Hollywood durant el rodatge del “Regne dels Cels”: L’Hotel Ayerbe. Com veieu un bon motiu per descansar en el vostre viatge per la N-240 camí de Pamplona o el Pirineu.
Subiendo la carretera que desde Huesca va hacia Pamplona, y que lleva al Pirineo Aragonés, encuentran a su derecha, un espectáculo natural inaudito: unos grandes bloques de piedra, gigantescos, que se alzan encima de un pueblo de casas blancas. Vale la pena detener el coche para hacer un vistazo y tomar cuatro fotos. Pero aún mejor si toman la desviación hasta el pueblo que yace a sus pies, o si siguen el sendero señalizado hasta la base de estos colosos. Deben saber que cada mallo tiene un nombre propio. Así tiene el Fire, el Pisón, el Puro, Castilla, los Volaos, Cuchillo, Melchor, Visera o del Agua. Los más pequeños también tienen su nombre. El pueblo de Riglos es pintoresco, sin más. Naturalmente el mayor interés es de los Mallos, sobre todo si os gustan los deportes de aventura, que se puede parcticar en la zona, como la escalada, la bici, o el piragüismo en el río Gállego, que corre bajo los Mallos. Perder unos días aquí es interesante. Cerca está el pantano de la Peña. Ayerbe, Bolea y su colegiata, Murillo el Gállego y su románico, o Loarre con su imponente castillo, son buenos motivos para un paro. Si quieren dormir o comer cerca de los Mallos les recomendamos Murillo el Gállego, un pueblecito precioso con una iglesia románica alucinante. Allí está la Real Posada de Liena. En Loarre, tienen la Hospederia de Loarre. En Ayerbe, el hotel donde se alojaron las estrellas de Hollywood durante el rodaje del “Reino de los Cielos”: El Hotel Ayerbe. Como veis un buen motivo para descansar en su viaje por la N-240 camino de Pamplona o el Pirineo.
Lectoure
Lectoure és una antiga bastida, una ciutat de colonització al mig de la Gascunya, al sud de França, prop de Toulouse, 80 kms. i no lluny de la Vall d’Aran, a uns 150 kms. Una vila que te un llarg historial de guerres i batalles entre francesos i anglesos. Potser per això Lectoure es va fundar dalt d’un promontori que domina la vall del riu Gers. Potser per aquesta raó la torre de la seva catedral és com la d’una fortalessa. Passats ja els temps convulsos, la vila ens ofereix avui la seva cara més amable. Carrers polits i ordenats, plens de flors. Cases totes iguals, petits palaus. Una sobirana catedral, potent, rotunda, gran, amb uns vitralls sorprenents. Bonics jardins, com ara el del palau del bisbe, amb miradors que mostren tota la bellessa del Pirineu llunyà, i tota la verdor d’aquesta vall del Gers, plena de boscos i riuets, de granges que crien oques. Perque Lectoure és la capital del paté de foie, d’oca, autèntic. La ciutat te altres motius per una visita: el seus museus, com ara l’arqueològic, o la curiosa Royal Tannerie. També és ideal per un cap de setmana llarg o un pont, com a centre per visitar la Gascunya, la Lomagne o el Gers. Pobles medievals com Condom, Larresingle, Saint-Clar, Fleurance, Monfort i molts altres, són a tocar. Auch, la capital, amb la seva catedral. Abadies com Flaran o La Romieu. Castells com el de Gramont. I la natura incomparable d’aquestes terres ondulades plenes de vida. Per dormir i menjar a Lectoure, i a la zona, trobareu molts llocs, i ben bons. Teniu, per exemple, un lloc de típic gust francés, L’Hotel de Bastard, a tocar de la catedral, al centre del poble.
Lectoure es una antigua bastida, una ciudad de colonización en medio de la Gascuña, no lejos de Toulouse, en el sur de Francia. Una villa que tiene un largo historial de guerras y batallas entre franceses e ingleses. Quizá por eso Lectoure se fundó sobre un promontorio que domina el valle del río Gers. Quizá por esta razón la torre de su catedral es como la de una fortaleza. Pasados ya los tiempos convulsos, la villa nos ofrece hoy su cara más amable. Calles ordenadas, llenas de flores. Casas todas iguales, como pequeños palacios. Una soberana catedral, potente, rotunda, grande, con unos vitrales sorprendentes. Jardines, como el del palacio del obispo, con miradores que muestran toda la belleza del Pirineo lejano, y toda el verdor de este valle del Gers, lleno de bosques y riachuelos, y de granjas que crían gansos. Porque Lectoure es la capital del paté de foie, de oca, auténtico. La ciudad tiene otros motivos para merecer una visita: sus museos, como el arqueológico, o la curiosa Royal Tannerie. También es ideal para un fin de semana largo o un puente, como centro para visitar la Gascuña, la Lomagne o el Gers. Pueblos medievales como Condom, Larresingle, Saint-Clar, Fleurance, Monfort y muchos otros, estan bién cerca. Auch, la capital, con su catedral. Abadías como Flaran o La Romieu. Castillos como el de Gramont. Y la naturaleza incomparable de estas tierras onduladas llenas de vida. Para dormir y comer en Lectoure, y en la zona, encontrarán muchos lugares, y buenos. Tienen, por ejemplo, un hotel de típico gusto francés, el Bastard, junto a la catedral, en el centro del pueblo.
Cortona
Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila toscana enfilada a mig aire d’un d’aquells turons amables d’aquesta terra beneida dels Deus. No és la Toscana turística de Florencia o Siena. És la Toscana amagada dels petits poblets encisadors. La trobareu si aneu camí de Perugia o Assís, cap a la maravellosa Umbria, des de Florència. O bé si aneu cap a Roma. Està propera a l’autopista A1, l’espina dorsal de la península italiana, al sur d’Arezzo, abocada a la planura suau del llac Trasimè, tan històric. Cortona és un lloc d’aquells que inciten a tornar-hi, a recòrrer sense presses els seus carrers quiets, encara no destrossats pel turisme. Naturalment te el seu palau del poble, i el dels capitans, amb la seva torre. També te un duomo. Però no és això el més bonic del poble. Són els carrers enfilant-se muntanya amunt, plens d’escales. Els carrers petits i estrets, buits de gent. Però també els carrers comercials del centre, plens de botigues senzilles, de records i de menjar, de bars i de restaurants, de galeries d’art i d’hotels. És la llum, la lluminositat increible d’aquest racó de la Toscana. Són les oliveres que s’enfilen cap a munt, com les cases. És la seva esglèsia de Santa Maria del Calcinaio, a uns kms. del nucli urbà, arribant-hi. Una impresionant, però recoleta i un xic destartalada obra mestra del primer renaixement. L’hem volgut fer servir de portada per aquest article, amb el seu interior nu, blanc, concís, perfecte. Aparqueu el cotxe a l’entrada de les muralles. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. Assaboriu l’aire toscà, pur, embriagador. Veieu caure la nit damunt la plana. Cortona te una posta de sol fantàstica. Per dinar i per dormir bé heu vingut al lloc perfecte. Si disposeu de bon gust i força calers, el Sant Michele és el vostre destí. Un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. Però tranquils, n’hi ha molts més, i de molts preus. De restaurants n’hi ha tants que no sabríem dir-vos. Passejeu i mireu. Trobareu el vostre. Si voleu anar-hi des de Florència, ànims, només està a una hora llarga en cotxe. Podeu dormir al Novotel de Florència i fer una escapada a Cortona, que inclogui una parada a Arezzo, en una excursió d’un dia. La Toscana més desconeguda al vostre abast!.
Cortona es una apacible, pequeña y deliciosa villa toscana subida a media altura de uno de esos cerros amables de esta tierra bendecida de los dioses. No es la Toscana turística de Florencia o Siena. Es la Toscana escondida de los pequeños pueblos encantadores. La encontraréis si vais camino de Perugia o Asís, hacia la maravillosa Umbria, desde Florencia. O bien si vais hacia Roma. Está próxima a la autopista A1, la espina dorsal de la península italiana, al sur de Arezzo, abocada a la llanura suave del lago Trasimeno, tan histórico. Cortona es un lugar de aquellos que incitan a volver, a recorrer sin prisas sus calles quietas, no destrozadas aún por el turismo. Naturalmente tiene su palacio del pueblo, y el de los capitanes, con su torre. También tiene un duomo. Pero no es eso lo más bonito del pueblo. Son las calles trepando montaña arriba, llenas de escaleras. Las calles pequeñas y estrechas, vacías de gente. Pero también las calles comerciales del centro, llenas de tiendas sencillas, de tiendas de recuerdos y de comida, de bares y de restaurantes, galerías de arte y de hoteles. Es la luz, la luminosidad increíble de este rincón de la Toscana. Son los olivos que trepan hacia arriba, como las casas. Es su iglesia de Santa María del Calcinaio, a unos kms. del núcleo urbano, llegando al pueblo. Una impresionante, pero recoleta y un poco destartalada obra maestra del primer Renacimiento. La hemos querido utilizar de portada para este artículo, con su interior desnudo, blanco, conciso, perfecto. Aparquen el coche en la entrada de las murallas. Hay que subir calle arriba hasta la plaza mayor. Tras ello, perderse por el dédalo de callejuelas medievales. Saboreen el aire toscano, puro, embriagador. Veran caer la noche sobre la llanura. Cortona tiene una puesta de sol fantástica. Para comer y para dormir bien han venido al lugar perfecto. Si disponen de buen gusto y bastante dinero, el Sant Michele es su destino. Un hotel con mucho encanto, en la ciudad amurallada, en una calle principal. Nos gustó mucho. Pero tranquilos, hay muchos más, y de muchos precios. De restaurantes hay tantos que no sabríamos decirles cual nos gustó más. Hay que pasear y ver. Encontraréis el vuestro. Si desean ir desde Florencia, ánimos, sólo está a una hora larga en coche. Pueden dormir en el Novotel de Florencia y hacer una escapada hasta Cortona, que incluya una parada en Arezzo, en una excursión de un día. La Toscana más desconocida a su alcance.
Aquelarre de Cervera
Es podria pensar que l’Aquelarre de Cervera no és una festa adequada per infants i famílies amb infants. Això no és exàctament cert. Perquè si bé els actes nocturns, més esbojarrats i perillosos, són territori poc adient, l’ambient de la vila durant aquests dies, i altres actes diürns, resulten molt recomanables, especialment per pares i mares amb nois i noies ja més grans. A més, darrerament, s’han programat un seguit de manifestacions expressament pensades per la canalla, anomenades l’Aquelarret. El famosíssim Aquelarre de Cervera te lloc l’últim cap de setmana d’agost. És una festa consolidada, esperada, amb una gran experiència acumulada i una assistència de públic increïble. Cal tenir-ho en compte. De fet, hi és tothom, els carrers van plens de gom a gom, i certs aconteixements són, planerament, impossibles de ser visionats per gent “normal”. Ara bé, val la pena anar-hi i viure el que bonament es pugui d’una festa veritablement bonica i diferent. La gresca consisteix, bàsicament en magnífics correfocs, i molts espectacles i música, sempre relacionats amb temes de bruixeria, màgia i esoterisme. Paral·lelament hi trobareu fires temàtiques com ara la Fira del Gran Boc, cercaviles pensades pels més petits i un aquelarret, com ja hem dit, particularment dissenyat per als infants. A més, anar fins a Cervera compensa. La trobareu al bell mig de les terres interiors de Catalunya, prop de Lleida. És la capital de La Segarra, una comarca amb uns atractius molt importants. Per arribar-hi cal que aneu per la A-2, camí de Lleida. Podeu aprofitar l’estada a la vila per visitar la seva universitat barroca, amb una interessant portalada. També és molt bonic el campanar de la colegiata gòtica i la façana de l’ajuntament, gòtic també. De fet és una de les joies del gòtic civil català, amb una balconada molt potent. També teniu la casa museu de la família Duran. Però aquests dies el que més us agradarà, i el que més agradarà als vostres nens i nenes, sera el llarg, fosc, tètric i tenebròs carreró de les bruixes. No us el perdeu. Es tracta d’un carrer cobert, metres i metres d’autèntic carrer medieval. Un carrer que amaga secrets inconfesables. Molt diferent del carrer Major, paral·lel a aquest, tot porticat, ple de cases senyorials i convents. Just per aquestes dates, coincidint amb l’Aquelarre, és quan estarà més fantasmagòric i embruixat. Per dinar a Cervera hi ha molt on escollir. Mireu-vos el Fiol o el Casal. No hi ha molts llocs per dormir a dins mateix de Cervera, però si hostals i algunes cases rurals als voltants i la Segarra. Mireu-vos l’apartat “serveis” dins la web de l’Aquelarre. Ens agrada, prop de Cervera, l’Hostal La Savina.
Se podría pensar que el Aquelarre de Cervera no es una fiesta adecuada para niños y familias. Esto no es exactamente cierto. Porque si bien los actos nocturnos, más alocados y peligrosos, son territorio poco adecuado, el ambiente de la villa durante estos días, y otros actos diurnos, resultan muy recomendables, especialmente para padres y madres con chicos y chicas ya mayores. Además, últimamente, se han programado una serie de manifestaciones expresamente pensadas para los niños, llamadas el Aquelarret. El famosísimo Aquelarre de Cervera tiene lugar el último fin de semana de agosto. Es una fiesta consolidada, esperada, con una gran experiencia acumulada y una asistencia de público increíble. Hay que tenerlo en cuenta. De hecho, está allí todo el mundo, las calles van llenas hasta los topes, y ciertos acontecimientos son, llanamente, imposibles de ser visionados por gente “normal”. Ahora bien, vale la pena ir y vivir, lo que buenamente se pueda, de una fiesta verdaderamente bonita y diferente. Esta consiste, básicamente, en unos magníficos correfocs, y muchos espectáculos y música, siempre relacionados con temas de brujería, magia y esoterismo. Paralelamente encontraréis ferias temáticas como la Feria del Gran Boc, pasacalles pensados para los más pequeños y un Aquelarret, como ya hemos dicho, particularmente diseñado para los niños. Además, ir hasta Cervera compensa. La encontrará en medio de las tierras interiores de Cataluña, cerca de Lleida. Es la capital de La Segarra, una comarca con unos atractivos muy importantes. Para llegar es necesario ir por la A-2, camino de Lleida. Pueden aprovechar su estancia en la villa para visitar a su universidad barroca, con una interesante portalada. También es muy bonito el campanario de la colegiata gótica y la fachada del ayuntamiento, gótico también. De hecho es una de las joyas del gótico civil catalán, con un balcón muy potente. También tienen allí la casa museo de la familia Duran. Pero estos días lo que más les gustará, y lo que más gustará a sus niños y niñas, será el largo, oscuro, tétrico y tenebroso callejón de las brujas. No os lo perdáis. Se trata de un camino cubierto, metros y metros de auténtica calle medieval. Una calle que esconde secretos inconfesables. Muy diferente de la calle Mayor, paralela a ésta, toda porticada, llena de palacios y conventos. Justo por estas fechas, coincidiendo con el Aquelarre, es cuando el callejón de las brujas estará más fantasmagórico y embrujado. Para comer en Cervera hay mucho donde elegir. Pensad en el restaurante Fiol o el Casal. No hay muchos lugares para dormir en Cervera, pero si hostales, y algunas casas rurales en las afueras y la Segarra. Vean el apartado “servicios” en la web del Aquelarre. Nos gusta, cerca de Cervera, el Hostal La Savina.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











