Arraona és Sabadell
Durant un cap de setmana de maig, durant dos dies, Sabadell retorna als seus orígens romans i es converteix de nou en Arraona. Es tracta d’uan típica reconstrucció històrica, que cada any te un tema central. De vegades són gladiadors, altres mercats romans, altres un senat. Però el que més ens interessa a nosaltres són les magnífiques activitats que s’organitzen pels infants. Activitats educatives d’alt valor pedagògic, com ara uns tallers, absolutament gratuïts, i molt ben muntats. Els nens i nenes podran fer mosaics, penjolls, escriptura en cera i moltes coses més. Mireu-vos la web de l’organització per saber-ne més. Cada any hi ha tallers més interessants. El lloc de trobada és el paratge del Santuari de la Salut. De tots és ben sabut que Sabadell està fantàsticament rodejat de boscos i jardins, de natura. Doncs bé, venint de Barcelona per la C-58, entreu a Sabadell per la primera sortida i anireu a raure a la Gran Via. Passeu ponts fins arribar a la carretera que va a Caldes de Montbui. Agafeu-la, creueu el pont damunt el riu Ripoll, i poc més endavant trobareu el Santuari de la Salut. Tot molt ben indicat i organitzat. No hi falteu!.
Durante un fin de semana de mayo, durante dos días, Sabadell vuelve a sus orígenes romanos y se convierte de nuevo en Arraona. Se trata de uan típica reconstrucción histórica, que cada año tiene un tema central. A veces son gladiadores, otros mercados romanos, otras un senado. Pero lo que más nos interesa a nosotros son las magníficas actividades que se organizan para los niños. Actividades educativas de alto valor pedagógico, como unos talleres, absolutamente gratis, y muy bien montados. Los niños y niñas podrán hacer mosaicos, collares, escritura en cera y muchas cosas más. Consulte la web de la organización para saber más. Cada año hay talleres más interesantes. El lugar de encuentro es el paraje del Santuario de la Salud. De todos es bien sabido que Sabadell está fantásticamente rodeado de bosques y jardines, de naturaleza. Pues bien, viniendo de Barcelona por la C-58, entrais en Sabadell por la primera salida y iréis a parar a la Gran Via. Pasad los puentes hasta llegar a la carretera que va hacia Caldes de Montbui. Tomadla, cruzareis el puente sobre el río Ripoll y, un poco más allá encontrareis el Santuario de la Salud. Todo muy bien indicado y organizado. ¡No faltéis!.
Llívia
Llívia és una població excepcional, en tot. Però per sobre de tot per la seva situació, a pocs kms. de Puigcerdà, rodejada per tots costats per territori administrativament francés. I, malgrat tot, Llívia no es diferencia gens del territori que la rodeja, dels pobles que l’acompanyen en aquesta extensa, immensa i fantàstica plana ceretana. Perquè tots són catalans. Catalans de frança i catalans d’Espanya, però catalans. I ceretans. D’aquesta Cerdanya maravellosa, malpartida per una línia invisible que fa de Llívia una illa. La vila, que no poble, és molt bonica. I te atractius turístics per parar un carro. No només les seves cases de pedra, amb llindars antics. Ni els carrers que envolten la plaça, ni l’esglèsia que amb les restes del castell domina el caseriu. Llivia és merescudament famosa per la seva farmàcia, conservada al llarg dels segles. Una farmàcia avui covertida en museu. Poca broma: és de l’any 1.594 i es considera la més antiga d’Europa. A més de tot això, cal recordar a l’amable lector o lectora que Llívia està al bell mig d’un paisatge superb, amb centenars de rutes i de visites turístiques a fer. Tota la Cerdanya al vostre abast des de Llívia. Nosaltres anem sovint a la vila. Dinem a Cal Cofa. A la plaça. Tel: 972896500. Un lloc rústic, si senyor, sense grans miraments us serviran un bon àpat, sobretot bona brassa, amb materials de primera. Igual de cassolà és l’hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu i senzilles. També hi ha hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Si us agrada el càmping, a la carretera entre Llívia i Puigcerdà hi ha un dels millor del Pirineu: el càmping Stel.
Llívia es una población excepcional, en todo. Pero por encima de todo por su situación, a pocos kms. de Puigcerdà, rodeada por todos lados por territorio administrativamente francés. Y, sin embargo, Llívia no se diferencia en nada del territorio que la rodea, los pueblos que lo acompañan en esta extensa, inmensa y fantástica llanura ceretana. Porque todos son catalanes. Catalanes de Francia y catalanes de España, pero catalanes. Y ceretanos. De esta Cerdanya maravillosa, malpartida por una línea invisible que hace de Llívia una isla. La villa, que no pueblo, es muy bonita. Y tiene atractivos turísticos de sobra. No sólo sus casas de piedra, ni las calles que rodean la plaza, ni la iglesia que, con los restos del castillo, domina el caserío. Llivia es merecidamente famosa por su farmacia, conservada a lo largo de los siglos. Una farmacia hoy covertida en museo. Poca broma: es del año 1594 y se considera la más antigua de Europa. Además de todo esto, hay que recordar al amable lector o lectora que Llívia está en medio de un paisaje soberbio, con cientos de rutas y de turismo por hacer. Toda la Cerdanya a su alcance desde Llívia. Nosotros vamos a menudo a la villa. Comemos en Cal Cofa. En la plaza. Tel.: 972 896 500. Un lugar rústico, si señor, sin grandes miramientos le servirán una buena comida, sobre todo buena brasa, con materiales de primera. Igual de casero es el hostal Ruso, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio y sencillas. También hay hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o el Bernat de So. Si os gusta el camping, en la carretera entre Llívia y Puigcerdà hay uno de los mejor del Pirineo: el camping Stel.
Fira Modernista de Terrassa
A Terrassa, els primers caps de setmana de maig, hi ha una fira elegant, distingida, diferent. La gent d’aquesta bonica ciutat del Vallés es disfressa, o millor dit, es vesteix de la manera com anaven vestits els rics de fa cent anys. Vestits de carrer de les classes adinerades, vestits de festa, vestits d’aquell mon displicent, ambigu, decadent, epicuri, omplen els carrers i les places. A l’hora, es programen tota mena d’activitats que reviuen els dolços anys d’inici del segle XX. Despreocupats anys per qui tenia les esquenes cobertes. L’ambient dels anys del modernisme campa per Terrassa. No podeu deixar de veure-ho. Els vostres infants no poden deixar de veure-ho. Aneu fins la ciutat per la C-58. Són 20 minuts. Aparqueu en qualsevol parking proper al centre històric i participeu en els actes programats. Són molts. Impossible donar fe de cadascun d’ells. A més cada any canvien. Però n’hi ha que sempre perduren. Com ara el gran mercat modernista al Parc de Sant Jordi. Mostra d’oficis antics i de productes artesans. Mostra d’antics gremis a la Plaça Vella i a la Rambla d’Egara. Jornada de portes obertes als museus de la ciutat, que no son pas pocs, ni poc interessants. Visites organitzades des de l’oficina de turisme, teatralitzades. Espectacles i tallers pensats pels infants, a més del que es proposen pels adults. Cercavila i circ. Música: concerts, danses i sardanes. Mireu-vos la programació a la web de la Fira Modernista. Nosaltres no hem dinat mai a Terrassa, ni hi hem dormit. És molt a prop de casa. Per això ho hem arreglat amb una matinal. Però a la web del municipi hi trobareu el que calgui.
En Terrassa, en uno de los primeros fines de semana de mayo, se organiza una feria elegante, distinguida, diferente. La gente de esta bella ciudad del Vallés se disfraza, o mejor dicho, se viste de la manera como iban vestidos los ricos de hace cien años. Vestidos de calle de las clases adineradas, vestidos de fiesta, vestidos de aquel mundo displicente, ambiguo, decadente, epicúreo, llenan las calles y las plazas. Al mismo tiempo se programan todo tipo de actividades que reviven los dulces años de inicio del siglo XX. Despreocupados años por quien tenía las espaldas cubiertas. El ambiente del modernismo campa por Terrassa. No pueden dejar de verlo. Sus niños no pueden dejar de verlo. Vayan hasta la ciudad por la C-58. Son 20 minutos. Aparquen en cualquier parking cercano al centro histórico y participen en los actos programados. Son muchos. Imposible dar fe de cada uno de ellos. Además cada año cambian. Pero los hay que siempre perduran. Como el gran mercado modernista en el parque de Sant Jordi. Muestra de oficios antiguos y de productos artesanos. Muestra de antiguos gremios en la Plaza Vella y la Rambla d’Egara. Jornada de puertas abiertas en los museos de la ciudad, que no son pocos, ni poco interesantes. Visitas organizadas desde la oficina de turismo, teatralizadas. Espectáculos y talleres pensados para los niños, además de los que se proponen para los adultos. Pasacalles y circo. Música: conciertos, danzas y sardanas. Consulten la programación en la web de la Feria Modernista. Nosotros no hemos comido nunca en Terrassa, ni hemos dormido. Esta muy cerca de casa. Por eso lo hemos arreglado con una matinal. Pero en la web del municipio se encuentra todo lo que os sea necesario.
Lladó
La vila de Lladó es troba perduda en aquella zona on l’Empordà comença a deixar de ser una plana. Allà on es confón amb la Garrotxa. Sota els peus de la muntanya del Mont, veritable talaia que es dreça al nord-est del poble. Aneu fins a Figueres per la C-31, antiga N-II. Gireu després cap a Navata, per la carretera que porta a Besalú i Olot. A l’alçada de Navata torneu a girar a mà dreta, cap a Lladó. El poble guarda un veritable tresor en pedra. Un tresor amagat, perdut, desconegut: la maravellosa canònica romànica agustiniana. Fou un dels monestirs més influents de la zona. De fet, el casc antic del poble està bastit i farcit amb les seves restes. L’ajuntament ocupa un ala del cenobi. La sala d’actes un altres espai. El claustre, avui perdut, és una placeta. Murs, cambres, pareds ací i allà. Però l’església, el fenomenal temple romànic està ben dret. Amb la seva portalada, amb les arquivoltes i les escultures. L’arc damunt la porta, el finestral, la nau, els àbsis, un xic força reformats. Val la pena parar a Lledó en el curs d’un dia de descoberta de l’alt Empordà. Si voleu pujar al santuari de la Mare de Déu del Mont, possem el cas. Si heu anat a Figueres a veure el Museu Dalí, per un casual. Si volteu per la Garrotxa. Si passeu prop de Lledó no us perdeu aquesta fita del millor romànic de casa nostra. Per dinar a Lladó teniu un parell de restaurants molt salats i simpàtics a la plaça major, sota l’ombra dels plàtans i a tocar de la canònica: Cal Kiku, 972 565 104, (el nostre preferit) i La plaça, 972 55 35 96. També podeu pujar a dinar al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Vistes panoràmiques i bona cuina. Habitacions molt boniques. Ara bé, moltes, i moltes, i moltes voltes, carretera estreta i en pujada. Però inoblidable i sensacional. Per dormir més a peu pla, i descobrir l’Empordà, us recomanem l’Hotel Duran, a Figueres. Un hotel clàssic, de tota la vida. I de senyor, se’n ha de venir de mena, i això, és nota.
La villa de Lladó se encuentra perdida en esa zona donde el Empordà empieza a dejar de ser una llanura. Allí donde se confunde con la Garrotxa. Bajo los pies de la montaña del Mont, verdadera atalaya que se levanta al noreste del pueblo. Vayan hasta Figueres por la C-31, antigua N-II. Giren después hacia Navata, por la carretera que lleva hasta Besalú y Olot. A la altura de Navata vuelvan a girar a la derecha, hacia Lladó. El pueblo guarda un verdadero tesoro en piedra. Un tesoro escondido, perdido, desconocido: la maravillosa canónica románica agustiniana. Fue uno de los monasterios más influyentes de la zona. De hecho, el casco antiguo del pueblo está construido con sus restos. El ayuntamiento ocupa un ala del cenobio. La sala de actos otro espacio. El claustro, hoy perdido, es una plazoleta. Muros, cámaras, paredes aquí y allá. Pero la iglesia, el fenomenal templo románico está en pie. Con su portada, con las arquivoltas y las esculturas. El arco sobre la puerta, el ventanal, la nave, los ábsides, bastante reformados. Vale la pena parar en Lledó en el curso de un día de descubrimiento por el Alt Empordà. Si desean subir al santuario de la Mare de Déu del Mont, o si han ido a Figueres a ver el Museo Dalí, por un casual. Si estais circulando por la Garrotxa. Si pasáis cerca de Lledó no os perdáis este hito del mejor románico. Para comer en Lladó tiene un par de restaurantes muy simpáticos en la plaza mayor, bajo la sombra de los plátanos y cerca de la canónica: El Kiku, 972565104, (nuestro favorito) y La plaza, 972 55 35 96. También pueden subir a comer en el Santuario de la Mare de Déu del Mont. Vistas panorámicas y buena cocina. Habitaciones muy bonitas. Ahora bien, muchas, y muchas, y muchas curvas, carretera estrecha y en subida. Pero inolvidable y sensacional. Para dormir y descubrir el Empordà, le recomendamos el Hotel Duran, en Figueres. Un hotel clásico, de toda la vida. Con clase, y eso, se nota.
Fira multicultural i del Bou a Montbui
Santa Margarida de Montbui, a tocar d’Igualada, a una hora de cotxe de Barcelona per l’A-2 que va cap a LLeida, és una vila que ha crescut molt. De fet, ha crescut massa. S’ha desdibuixat, perdent molta identitat. Però no tot ha de ser negatiu. Montbui ens ofereix la Fira del Bou, i a la vegada, una fira de la Multicultura. Te lloc sempre el primer cap de setmana de maig. Coincideix també amb una Fira de Comerç Montbui, on les botigues fan jornada de portes obertes i taulells al carrer. Naturalment també hi haurà artesans arribats d’arreu de Catalunya. Hi haurà, com és imaginable, un munt d’activitats per la canalla. Cotxes d’època que participen en el III Ral·li Anoia Clàssic. Una cercavila anomenada dels Bous de Foc, matinal infantil amb jocs del TBO, el diumenge. Tancarà un concert del grup musical ‘La Banda del Drac’. Mireu-vos la web de Montbui per més informació. Si voleu passar el cap de setmana, allotjar-vos prop de Montbui, aneu fins Igualada, on teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé fins, a La Pobla de Claramunt, on hi ha el Robert, un clàssic, per dormir i menjar. Si només voleu dinar us recomanem el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bé, el Vinnari, recomanat també pel nostre amic Trapatroles que en fa elogiós comentari. Els Fogons de l’Anoia, o bé La Tagliatella, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40, són opcions de menjar més ràpid.
Santa Margarida de Montbui, cerca de Igualada, a una hora de coche de Barcelona por la A-2 que va hacia Lleida, es una villa que ha crecido mucho. De hecho, ha crecido demasiado. Se ha desdibujado, perdiendo mucha identidad. Pero no todo tiene que ser negativo. Montbui nos ofrece la Feria del Toro, ya la vez, una feria de la Multicultura. Tiene lugar siempre el primer fin de semana de mayo. Coincide también con una Feria de Comercio Montbui, donde las tiendas hacen jornada de puertas abiertas y mostrador en la calle. Naturalmente también habrá artesanos llegados de toda Cataluña. Habrá, como es imaginable, un montón de actividades para los niños. Coches de época que participan en el III Rally Anoia Clásico. Un pasacalles llamado de los Toros de Fuego, i una matinal infantil con juegos del TBO, eso el domingo. Cerrará un concierto del grupo musical ‘La Banda del Drac’. Consulten la web de Montbui para más información. Si desean pasar el fin de semana, alojarse cerca de Montbui, vaya hasta Igualada, donde tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien hasta, la Pobla de Claramunt, donde está el Robert , un clásico, para dormir y comer. Si sólo quieren comer les recomendamos el Rincón dels Traginers, tel: 93 805 01 63. O bien, el Vinnari, recomendado también por nuestro amigo Trapatroles con elogioso comentario. Los Fogones de Anoia, o La Tagliatella, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40, son opciones de comida rápida.
Fira a Prades de la Molsosa
Ja ho podeu llegir al cartell anunciador. A primers de maig s’escau una simpàtica fira: la de Prades de la Molsosa. Aquest poblet es troba en el just cor de Catalunya, a tocar de Pinós, centre geogràfic de la nostra terra. Podeu arribar-hi per Manresa, agafant la C-58, i després fins Calaf per la C-25. O bé per l’autovia A-2 per Martorell i anar a Calaf com si anèssiu a Andorra. De Calaf, per la B-300, camí de Vallmanya, Pinós o Saló, anant cap a Solsona. Cal agafar el camí de la Molsosa i Prades. Hi ha diverses carreteres: per Sant Pere de l’Arç, o per Calonge de Segarra. Una recomanació: és una terra ferèstega, desconeguda, inexplorada. Boscos de pins espesos. Serres indòmites, pujades i baixades. Mireu-vos bé el mapa, traceu la ruta i no us perdeu. Un cop allà us sorpendrà la natura, verge, salvatge. O us agrada o no. Sense terme mig. En quan a la fira, senzilla i veritable com les coses bones, és l’excusa perfecte. Un bon esmorzar popular, de brassa, a bon preu, fira amb parades d’artesania, amb antiquaris, gastronomia, i bona música tradicional per fer ballar la canalla. Repartiment de la tradicional “Coca de Sant Ponç de Prades”. Ofici solemne al migdia, amb cant dels Goigs, i cantada de la coral. Arrossada popular, joc de bitlles, trobada d’acordions, i final de festa amb xocolatada. La comarca justifica un cap de setmana familiar: el santuari de Pinós, la torre de Vallferosa, el castell de Boixadors, Ardèvol, Castelltallat i el seu observatori, o les mateixes Cardona o Solsona, proporcionen alicients més que suficients per una bona sortida. A la fira hi ha dinar però si voleu entaular-vos podeu anar a l’Hostal de Su, o bé al Camping Paradís, on també podeu dormir. A Calaf bons restaurants. Novedós L’Atelier. A Cardona també bona taula: El Bremon, que també és un hotel amb moltíssim encant. Penseu la possibilitat del Vilar Rural. La terra del centre de Catalunya mereix una sortida en família. De veritat!.
Ya lo podéis leer en el cartel anunciador. A primeros de mayo teneis una simpática feria: la de Prades de la Molsosa. Este pueblo se encuentra justo en el corazón de Cataluña, cerca de Pinós, centro geográfico de nuestra tierra. Pueden llegar por Manresa, cogiendo la C-58, y después hasta Calaf por la C-25. O bien por la autovía A-2 por Martorell e ir a Calaf como si fuerais a Andorra. De Calaf, por la B-300, camino de Vallmanya, Pinós o Saló, yendo hacia Solsona. Hay que coger el camino de la Molsosa y Prades. Hay varias carreteras: por San Pere de l’Arç, o por Calonge de Segarra. Una recomendación: es una tierra salvaje, desconocida, inexplorada. Bosques de pinos densos. Sierras indómitas, subidas y bajadas. Mirad bien el mapa, trazad la ruta y no os perdáis. Una vez allí les sorprenderá la naturaleza, virgen, salvaje. O te gusta o no te gusta. Sin término medio. En cuanto a la feria, sencilla y verdadera como las cosas buenas, es la excusa perfecta. Un buen almuerzo popular, de brasa, a buen precio, feria con puestos de artesanía, con anticuarios, gastronomía, y buena música tradicional para hacer bailar a los niños. Reparto de la tradicional “Coca de Sant Ponç de Prades”. Oficio solemne al mediodía, con canto de los Gozos, y cantada por la coral. Arroz popular, juego de bolos, encuentro de acordeones, y fin de fiesta con chocolatada. La comarca justifica un fin de semana familiar: el santuario de Pinós, la torre de Vallferosa, el castillo de Boixadors, Ardèvol, Castelltallat y su observatorio, o las mismas Cardona o Solsona, proporcionan alicientes más que suficientes para una buena salida. En la feria hay comida pero si quieren comer por su cuenta puede ir a el Hostal de Su, o bien al Camping Paraíso, donde también puede dormir. En Calaf hay buenos restaurantes. Novedoso el L’Atelier. En Cardona también hay buena mesa: El Bremon, que también es un hotel con muchísimo encanto. Consideren la posibilidad del Vilar Rural. La tierra del centro de Cataluña merece una salida en familia. ¡De verdad!.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris







