Sortides familiars

Salidas en família

Fira de Sant Isidre a Solsona

De nou parlem de Solsona. No ens en cansariem mai de parlar-ne. I de visitar-la. És una ciutat magnífica, cap d’una terra maravellosa. Avui, però, us volem parlar d’una gran fira, d’una fira fantàstica. La Fira de Sant Isidre de Solsona és tot un aconteixement a la comarca. En una comarca on encara l’agricultura, i sobretot la ramaderia, tenen molt de pes econòmic, és ben natural que una fira de bestiar sigui un acte important. I ho és, i molt. I el que més agrada és el seu aspecte de trobada viva. No és un museu. S’hi compra i s’hi venen animals. Evidentment, avui dia, s’hi mostren i fan moltes més coses, però encara el nombre de caps de bestiar presents és esfereidor. El infants hi veuran molta vaca, cavall, ovella, porc i aviram, però també tractors i maquinària. Sense oblidar la mostra d’artesania. Mireu-vos tota la informació a www.firadesolsona.com. Una altra singularitat és que part del recinte firal s’estén dins el propi casc antic de la ciutat. I això és un regal. Perquè és encantador poder visitar la catedral, o els carrers estrets i les placetes plenes de paradetes. Pugeu a Solsona el tercer cap de setmana de maig. Els vostres infants s’ho passaran molt bé. Cal anar-hi per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Si voleu veure una mica tot el Solsonès, cal passar-hi el cap de setmana. Hi ha molts allotjaments a Solsona. Recomanem el Sant Roc. Hotel amb encant amb un restaurant de fàbula. Si només voleu un restaurant us recomanem La Cabana d’en Geli. Excel·lent brasa. O, Cal Nandes. Pedra i fusta. A l’entrada de la població, el Gran Sol, antic hotel, reformat. Un hostal senzill, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb restaurant. El Vilaró del Bosc és un allotjament rural, on fan bon menjar. Fora de Solsona teniu el complex de Can Puig. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per la fira de Sant Isidre, a la bellíssima vila de Solsona, i de visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, en un dia tan assenyalat com aquest. i si finalment heu decidit romandre un parell de dies a la comarca, felicitats. En descobrireu els seus infinits i bucòlics racons.

De nuevo hablamos de Solsona. No nos cansaríamos nunca de hablar de ella. Y de visitarla. Es una ciudad magnífica, en una tierra maravillosa. Hoy, sin embargo, os queremos hablar de una gran feria, de una feria fantástica. La Feria de Sant Isidre de Solsona es todo un acontecimiento en la comarca. En una comarca donde aún la agricultura, y sobre todo la ganadería, tienen mucho peso económico, es muy natural que una feria de ganado sea un acto importante. Y lo es, y mucho. Y lo que más gusta es su aspecto de encuentro vivo. No es un museo. Se compran y se venden animales. Evidentemente, hoy en día, se compran y se venden muchas más cosas, pero todavía el número de cabezas de ganado presentes es escalofriante. El niños verán mucha vaca, caballo, oveja, cerdo y aves, pero también tractores y maquinaria. Sin olvidar la muestra de artesanía. Vean toda la información a www.firadesolsona.com. Otra singularidad es que parte del recinto ferial se extiende dentro del propio casco antiguo de la ciudad. Y eso es un regalo. Porque es encantador poder visitar la catedral, o las calles estrechas y las plazas llenas de tenderetes. Subir a Solsona el tercer fin de semana de mayo es apostar para que sus niños se lo pasen muy bien. Hay que ir por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Si queréis ver un poco todo el Solsonès, hay que pasar el fin de semana. Hay muchos alojamientos en Solsona. Recomendamos el San Roc. Hotel con encanto con un restaurante de fábula. Si sólo desea un restaurante le recomendamos La Cabana d’en Geli. Excelente brasa. O, Cal Nando. En la entrada de la población, el Gran Sol, antiguo hotel, reformado. Un hostal sencillo, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con restaurante también. El Vilaró del Bosque es un alojamiento rural, donde hacen buena comida. Fuera de Solsona tienen el complejo de Can Puig. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por la feria de San Isidro, en la bellísima villa de Solsona, y de visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, en un día tan señalado como este. y si finalmente han decidido permanecer un par de días en la comarca, felicidades. Descubrirán sus infinitos y bucólicos rincones.

maig 14, 2010 Posted by | festes, Hotels, mitjanes, Natura, Solsonès | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa de la llana a Ripoll

La festa anomenada de la llana a Ripoll, s’anomena també del casament a pagés. I no és una festa qualsevol. Fa 44 anys que es celebra tal i com la coneixem, tot i que abans ja es feien actes semblants. I no és poca cosa: és festa nacional de la Generalitat. Per tant, quan us proposem una anada a Ripoll el tercer diumenge de maig, us proposem una festa molt interessant, molt diferent. La festa de la Llana està pensada per fer-nos reviure com era la vida dels pastors i els oficis que hi estan vinculats. A aquesta fira cal afegir-hi un altre acte ben curiós: un casament tal i com tenia lloc a Ripoll, al camp, a pagés, tot recollint la celebració d’un gran casori entre un hereu i una pubilla de dos grans masos. L’esdeveniment ha esdevingut molt popular a Ripoll, i a tota la comarca i, us avisem, hi haurà molta gent. A més, heu de saber que els nuvis no són figurants, sinó que es casen de veritat. Us agradarà molt veure la comitiva, vestida amb la indumentària tradicional, passejar-se a cavall per Ripoll. També, si podeu entrar-hi, veure la cerimònia en el marc incompartable del Monestir de Santa Maria, joia romànica de Ripoll, un dels edificis més emblemàtics de Catalunya, i panteó dels nostres comtes. Acabats els actes es convida a tothom a menjar coca amb llonganissa, i a tastar bon vi, això si, si el bebeu en porró. Hi haurà per la canalla un seguit d’actes en paral·lel, entre d’altres ballades d’esbarts, tocada de grallers, gegants i colles geganteres, sardanes i un bonic mercat de pagès. Animeu-vos i pugeu fins Ripoll. Ara és fàcil. Hi ha autovia fins quasi bé arribar a la vila. I no deixeu de voltar pel casc antic, d’admirar el monestir. I si us agrada la natura, passeu-hi tot el cap de setmana, gaudint de la fantàstica natura del Ripollès, amb pobles, boscos, prats i camps. Teniu molts hotels, cases rurals, restaurants i un càmping, a la vostra disposició: mireu la web de turisme de l’ajuntament.

La fiesta llamada de la lana en Ripoll, se llama también de la boda de los campesinos. Y no es una fiesta cualquiera. Hace 44 años que se celebra tal y como la conocemos, aunque antes ya se hacían actos similares. Y no es poca cosa: es fiesta nacional de la Generalitat. Por lo tanto, cuando os proponemos una ida a Ripoll el tercer domingo de mayo, os proponemos una fiesta muy interesante, muy diferente. La fiesta de la Lana está pensada para hacernos revivir cómo era la vida de los pastores y los oficios que están vinculados a esta actividad. A esta feria hay que añadir otro acto curioso: una boda tal y como tenían lugar en Ripoll, en el campo, entre los campesinos, recogiendo la celebración de un gran boda entre un heredero y una heredera de dos grandes masías. El evento se ha convertido en un acto muy popular en Ripoll, y en toda la comarca y, os avisamos, habrá mucha gente. Además, debeis saber que los novios no son figurantes, sino que se casan de verdad. Os gustará mucho ver la comitiva, vestida con la indumentaria tradicional, pasear a caballo por Ripoll. También, si pueden entrar, ver la ceremonia en el marco incompartable del Monasterio de Santa María, joya románica de Ripoll, uno de los edificios más emblemáticos de Catalunya, y panteón de nuestros condes. Acabados los actos se invita a todos a comer coca con longaniza, y probar buen vino, eso si, bebiendolo en porrón. Habrá para los niños una serie de actos en paralelo, entre otros, bailes, grallers, grupos de gigantes, sardanas y un bonito mercado de payés. Animaos y subid hasta Ripoll. Ahora es fácil. Hay autovía hasta casi llegar a la villa. Y no dejeis de dar una vuelta por el casco antiguo, ni de admirar el monasterio. Y si os gusta la naturaleza, pasad allí todo el fin de semana, disfrutando de la fantástica naturaleza del Ripollès, con pueblos, bosques, prados y campos. Tienen muchos hoteles, casas rurales, restaurantes y un camping, a vuestra disposición: mirad la web de turismo del ayuntamiento.

maig 14, 2010 Posted by | Art, festes, llargues, medieval, Monestirs, Natura, Ripollès, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Triumvirat Mediterrani

A primers de maig, però amb especial incidència el tercer cap de setmana, l’Escala viu una fira excepcional, una recreació històrica molt interessant, on els ibers, els grecs i els romans són actors de primer ordre. Es tracta de l’anomenat triumvirat mediterrani. Una gran festa de la història. I L’Escala, és el marc ideal. Allà es va fundar Empúries. La vila s’obre al Mediterrani, a Roma i a Grècia, i als vents que portaren aquestes civilitzacions a les seves platges maravelloses. L’Escala ofereix les dunes i les platjoles d’Empúries, a tocar de les restes gregues, com escenari. No n’hi ha de millor. A l’Escala podeu dianr o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el Roser. El Roser de tota la vida, ara dividit entre el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar, o a l’hostal “El Roser” al carrer de l’església 7, al cor del casc antic. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus, prop de les ruïnes. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana veient desfilar els legionaris, comprant en el mercat, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu.

A primeros de mayo, pero con especial incidencia el tercer fin de semana, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y L’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2″, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

maig 13, 2010 Posted by | Art, Empordà, festes, Girona, Hotels, mitjanes, Natura, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Beaulieu en Rouergue

En els boscos de fades dels límits del Rouergue, a França, uns 20 kms. al nord de la magnífica vila medieval de Cordes sur Ciel, camí de Villefranche de Rouergue, s’alça la recóndita, amagada, magnífica i bellíssima abadia de Beaulieu. La trobareu de sobte, sense pensar-ho, a la dreta de la carretera, envoltada de la vegetació exhuberant de la vall del riu Seye, un riuet petit, melangiós, tendre, que rodeja el cenobi. És una construcció cistercenca, molt ben anomenada, Belloc en Occità. S’ho mereix. La seva fàbrica, puríssima. Les seves línies, definides, els seus espais maravellosos. Llàstima que el temps, els homes i les guerres no l’hagin respectada. Ens ha arribat mutilada, sense claustre, sense dependències monacals… però tantmateix bonica. L’esglèsia sola, sense els seus vitralls, sense l’art que acumulava, nua, és divina. Penseu que Beaulieu ha vist passar els croats anti occitants que mataven Albigesos, els orcs de la guerra dels Cent Anys i les guerres salvatges de religió. Venuda durant la Revolució Francesa fou destrossada i transformada en granja privada. Vaques i bous ompliren el claustre i palla el temple. Una fundació d’art la comprà fa uns anys i la convertí en el que avui és: un centre d’exposició d’art modern. Arribeu-vos a Beaulieu anant de Barcelona a París, per Albí i Cordes. O bé en el curs d’un recorregut per Occitània. O per les bastides de la Rouergue. O per les Gorges de l’Aveyron, no gens llunyanes. La França eterna, l’Occitània gentil, amb els seus poblets medievals de somni, els seus plàcids rius, els seus hotels encantadors i els seus restaurants gourmets us esperen a Beaulieu i a Rouergue.  Com ara l’Oustal del Barry, a la veïna població de Najac, una increible vila medieval, tot un descobriment.

En los bosques de hadas de los límites del Rouergue, en Francia, a unos 20 kms. al norte de la magnífica villa medieval de Cordes sur Ciel, camino de Villefranche de Rouergue, se levanta la recóndita, escondida, magnífica y bellísima abadía de Beaulieu. La encontrareis de repente, sin pensarlo, a la derecha de la carretera, rodeada de la vegetación exuberante del valle del río Seye, un riachuelo pequeño, melancólico, tierno, que rodea el cenobio. Es una construcción cisterciense, muy bien llamada, Belloc, en occitano. Se lo merece. Su fábrica, purísima. Sus líneas, definidas, sus espacios maravillosos. Lástima que el tiempo, los hombres y las guerras no la hayan respetado. Nos ha llegado mutilada, sin claustro, sin dependencias monacales … pero sin embargo hermosa. La iglesia sola, sin sus vitrales, sin el arte que acumulaba, desnuda, es divina. Pensad que Beaulieu ha visto pasar los cruzados anti occitanos que mataban a los Albigenses, los orcos de la guerra de los Cien Años y las guerras salvajes de religión. Vendida durante la Revolución Francesa fue destrozada y transformada en granja privada. Vacas y toros llenaron el claustro y paja el templo. Una fundación de arte la compró hace unos años y la convirtió en lo que hoy es: un centro de exposición de arte moderno. Acercaos a Beaulieu yendo de Barcelona a París, por Albi y Cordes. O bien en el curso de un recorrido por Occitania. O por los pueblos de la Rouergue. O por las Gorges de l’Aveyron, nada lejanas. La Francia eterna, la Occitania gentil, con sus pueblos medievales de sueño, sus plácidos ríos, sus hoteles encantadores y sus restaurantes gourmets os esperan en Beaulieu y Rouergue. Como el Oustal del Barry, en la vecina población de Najac, una increíble villa medieval, todo un descubrimiento.

maig 12, 2010 Posted by | Art, Càtars, Cister, França, Hotels, llargues, medieval, Monestirs, Museus, Natura, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Andalucia

Andalucia és una terra amable, càlida, exhuberant, barroca i deliciosa. Un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, de primavera, de tardor i, si no hi ha més remei, d’estiu. Ara bé, a l’estiu hi fa calor, i no és cap broma. Ens agrada visitar Andalucia a la primavera, quan l’aire fa olor d’Azahar, de roses. Si us haguessim de muntar una ruta de vacances per Andalucia, des de Barcelona, no dubtaríem pas. Entraríem per la costa d’Almeria, venint de Múrcia i València. Visitaríem primer el Cabo de Gata, amb el parc natural. Níjar poblet blanc de les famoses jarapes, San José i les seves platges… Després Almeria mateix. Pujaríem cap a les Alpujarras de Granada, a veure les cases penjades dels barrancs que baixen de Sierra Nevada. Granada ens esperaria. Ens quedaríem uns dies allà, perduts pels jardins de l’Alhambra i els carrers de l’Albaicín. Seguiríem cap a Sevilla, per Loja, per Antequera, que cal visitar, cap als pobles blancs de Màlaga i de Cadis: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublim. Pujaríem ja cap a Sevilla. La sultana d’Andalucia. La capital. Barri de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríem Osuna, amb la colegiata, Carmona i Écija, barroca, camí de Córdoba. No deixaríem de veure les ruïnes de Medina Azahara, el palau que no va ser. Córdoba ens embruixa. La mezquita, la juderia… passejar lent pels carrers embolicats. Patis amb flors. El Guadalquivir. Després Jaén i, sobretot Úbeda i Baeza. Quina maravella. Patrimoni de la humanitat. Marxaríem per la Sierra de Cazorla, admirant la natura verge, cap a Alcaraz i Albacete. Si, ho sabem, ens deixem moltes i moltes coses. Viles, ciutats, com Málaga o Cadis, serres com Sierra Magina. No es pot fer tot, veure-ho tot. Però la ruta que us hem explicat resumeix, en deu dies mínim, la màgia suprema d’aquesta terra idílica beneida pels deus. Hotels AC, en quasi totes les ciutats grans: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelets amb molt d’encant arreu del territori. Un Novotel a Sevilla. Mireu les entrades de cada ciutat, en aquest mateix bloc, per acabar de definir. I que el viatge sigui inoblidable!.

Andalucía es una tierra amable, cálida, exuberante, barroca y deliciosa. Un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, de primavera, de otoño y, si no hay más remedio, de verano. Ahora bien, en verano hace calor, y no es ninguna broma. Nos gusta visitar Andalucía en primavera, cuando el aire huele a Azahar, y a rosas. Si tuvieramos que montar una ruta de vacaciones por Andalucía, desde Barcelona, no dudaríamos ni un momento. Entraríamos por la costa de Almería, viniendo de Murcia y Valencia. Visitaríamos primero el Cabo de Gata, con el parque natural. Níjar pueblo blanco de las famosas jarapas, San José y sus playas … Después Almería mismo. Subiríamos hacia las Alpujarras de Granada, a ver las casas colgadas de los barrancos que bajan de Sierra Nevada. Granada nos esperaría. Nos quedaríamos unos días allí, perdidos por los jardines de la Alhambra y las calles del Albaicín. Seguiríamos hacia Sevilla, por Loja, por Antequera, que hay que visitar, hacia los pueblos blancos de Málaga y de Cádiz: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublime. Subiríamos ya hacia Sevilla. La sultana de Andalucía. La capital. Barrio de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríamos Osuna, con la colegiata, Carmona y Écija, barroca, camino de Córdoba. No dejaríamos de ver las ruinas de Medina Azahara, el palacio que no fue. Córdoba nos hechiza. La mezquita, la judería … pasear lento por las calles envueltos. Patios con flores. El Guadalquivir. Después Jaén y, sobre todo Úbeda y Baeza. Qué maravilla. Patrimonio de la humanidad. Nos iríamos por la Sierra de Cazorla, admirando la naturaleza virgen, a Alcaraz y Albacete. Si, lo sabemos, nos dejamos muchas y muchas cosas. Villas, ciudades, como Málaga o Cádiz, sierras como Sierra Magina. No se puede hacer todo, verlo todo. Pero la ruta que os hemos explicado resume, en diez días mínimo, la magia suprema de esta tierra idílica bendecida por los dioses. Hoteles AC, en casi todas las ciudades grandes: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelitos con mucho encanto todo el territorio. Un Novotel en Sevilla. Vea las entradas de cada ciudad, en este mismo blog, para acabar de definir. ¡Y que el viaje sea inolvidable!.

maig 11, 2010 Posted by | Andalucia, Art, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

El Sant Sepulcre de Palera

El monestir del Sant Sepulcre de Palera s’amaga entre els boscos ferèstecs i espesos de l’alta Garrotxa, al nord de Besalú. És molt possible que mai no hagueu estat aquí. Tot i trobar-se a escassos 8 kms. des de Besalú, cap al nord, per la carretera que porta fins el poblet de Beuda, és un lloc molt issolat. Si avui és una selva, si en els nostres dies ningú no ronda per aquí, molt diferent fou l’edat mitjana. El Sepulcre de Palera era un monestir esplendorós, situat en plena ruta de Sant Jaume de Compostela. Els pelegrins arribaven de França, passaven per Sant Pere de Roda, feien via per Palera, cap a Besalú i Olot. Aquella glòria ha caducat. Avui els absis de l’esglèsia romànica de Palera, magnífics, només veuen passar les sargantanes i algún turista despistat. De tota manera, si passeu prop de Besalú, si aneu camí de Figueres, si esteu passant uns dies a la Garrotxa, no deixeu el sant Sepulcre de Palera per una altra ocasió. L’entorn solitari, el bosc intocat, la natura verge fan del lloc on es troba el cenobi un indret molt especial. És difícil que el veieu per dins, però l’edifici per fora compleix totes les espectatives. Bon aparcament. Cap poble a la vista. Moltes més petites esglèsies romàniques, com ara Lligordà o Santa Maria de Palera, rodejen l’entorn del cenobi. Per dinar us recomanem un petit restaurant a Beuda, el poblet més proper a Palera, a la plaça, el que hi ha, molt bo.

El monasterio del Santo Sepulcro de Palera se esconde entre los bosques salvajes y densos de la Alta Garrotxa, al norte de Besalú. Es muy posible que nunca hayan estado aquí. A pesar de encontrarse a escasos 8 kms. desde Besalú, hacia el norte, por la carretera que lleva hasta el pueblo de Beuda, es un lugar muy solitario. Si hoy es una selva, si en nuestros días nadie ronda por aquí, muy diferente fue en la Edad Media. El Sepulcro de Palera era un monasterio esplendoroso, situado en plena ruta de Santiago de Compostela. Los peregrinos llegaban de Francia, pasaban por San Pedro de Roda, hacían vía hacia Palera, hacia Besalú y Olot. Aquella gloria ha caducado. Hoy los ábsides de la iglesia románica de Palera, magníficos, sólo ven pasar las lagartijas y algún turista despistado. De todos modos, si pasáis cerca de Besalú, si vais camino de Figueres, si estais pasando unos días en la Garrotxa, no dejeis el santo Sepulcro de Palera para otra ocasión. El entorno solitario, el bosque intocado, la naturaleza virgen hacen del lugar donde se encuentra el cenobio, un lugar muy especial. Es difícil que lo veais por dentro, pero el edificio por fuera cumple todas las expectativas. Buen aparcamiento. Ningún pueblo a la vista. Muchas más pequeñas iglesias románicas, como Lligordà o Santa Maria de Palera, rodean el entorno del cenobio. Para comer os recomendamos un pequeño restaurante en Beuda, el pueblo más cercano a Palera, en la plaza, el que hay, muy bueno.

maig 10, 2010 Posted by | Art, Garrotxa, Girona, medieval, mitjanes, Romànic | , , , , , , | Feu un comentari

Altea

Ja sabem que Altea està venuda, destrossada pel turisme, massificada. Que l’actual Altea no te res a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó. Que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu. Ens mola Altea. Ens agrada, ens hi trobem bé passejant pels seus carrers estrets i costeruts, admirant les cúpules blaves, tan valencianes, de la seva esglèsia, (a la foto), admirant el mediterrà. Banyant-nos-hi. Evocant la Grècia llunyana. Altea ens recorda una illa de les Cíclades. Sempre ho ha fet. Ens sedueixen les seves aigües blaves i verdes. Les seves platges. Les seves nits. La llum, la llum increible d’Altea. La costa, ara retallada, ara sorrenca, les roques vora el mar. I també el paisatge interior: Guadalest, les serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Calp, Benidorm, Xàbia… No podeu deixar de baixar un dia fins la costa d’Alacant. I quan ho feu no us resistiu a l’encant de les cúpules blaves i blanques d’Altea. A Altea hi ha molts hotels on dormir. Tots tenen habitacions familiars. Tots són molt grans, grandíssims, excepte el Serena, que és un hotelet amb encant dins d’Altea mateix. Una cucada. O el Ábaco Inn, també en una casa de poble reformada. Entre els grans hotels trobem el Cap Negret que te una bona relació qualitat preu. Està a la platja, una mica lluny del casc urbà.També hi ha un parell de resorts, de proporcions gegantines, i molt luxosos: Gadea Hills per exemple.

Ya sabemos que Altea está vendida, destrozada por el turismo, masificada. Que la actual Altea no tiene nada que ver con aquella preciosa villa que extendía sus casas blancas junto al mar, encima de una colina. Que los edificios de primera línea han destrozado su ski-line. Que se ha construido mucho y mal. Pero, que quereis. Nos mola Altea. Nos gusta, nos encontramos bien paseando por sus calles estrechas y empinadas, admirando las cúpulas azules, tan valencianas, de su iglesia, (en la foto), admirando el mediterráneo. Bañándonos en él. Evocando la Grecia lejana. Altea nos recuerda una isla de las Cícladas. Siempre lo ha hecho. Nos seducen sus aguas azules y verdes. Sus playas. Sus noches. La luz, la luz increible de Altea. La costa, ahora recortada, ahora arenosa, las rocas junto al mar. Y también el paisaje interior: Guadalest, las sierras, los naranjos. Esta costa es un milagro. Calpe, Benidorm, Jávea … No puede dejar de bajar un día hasta la costa de Alicante. Y cuando lo hagan no se resistan al encanto de las cúpulas azules y blancas de Altea. En Altea hay muchos hoteles donde dormir. Todos tienen habitaciones familiares. Todos son muy grandes, grandísimos, excepto el Serena, que es un hotelito con encanto dentro de Altea mismo. Una cucada. O el Ábaco Inn, también en una casa de pueblo reformada. Entre los grandes hoteles encontramos el Cap Negret que tiene una buena relación calidad precio. Está en la playa, un poco lejos del casco urbano. También tienen un par de resorts de lujo, grandiosos, como el Gadea Hills.

maig 9, 2010 Posted by | Hotels, llargues, País Valencià, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Roures parc a Seva

La bonica i polida població de Seva està a les portes del Montseny, envoltada del magnífic paisatge d’aquest maravellós parc natural de Catalunya. És un poblet petit i aixerit, simpàtic. Com tots els pobles de la zona te piscines. Res de nou. Però a Seva les piscines estan dins un parc municipal. Tampoc cap novetat. Però és que en aquest parc, al llarg dels anys, s’hi han anat ubicant un seguit d’atraccions de fira, algunes venerables, que l’han convertit en un espai lúdic molt entranyable. Un veritable museu d’atraccions de fira a l’aire lliure. D’aquelles atraccions que ens robaven el cor quan érem petits i petites. Us traslladareu en el temps veient els vostres fills voltar en el trenet, o en el carrusel. S’anomena Parc dels Roures, o Rouresparc, i està a la carretera que va de Seva a Viladrau, a la sortida del poble. Obre amb el bon temps. Els caps de setmana per les famílies. Els dies laborables per escoles i grups organitzats. Un lloc tendre. Perfecte per celebracions familiars. Perfecte per gaudir d’una tarda, o un matí, a l’estiu, fent piscina i atraccions. O tot un dia. Podeu trobar-hi un les piscines amb els seus tobogans. Llits elàstics, boles, cavallets, trenet, autos de xoc, cadiretes volants, inflables, castells, racó de contes… Ja ho veieu, un parc d’atraccions en miniatura. Complementeu el dia amb unes rutes pels volts del poble. Seva conserva un cert casc antic i la nau i la torre del campanar del temple parroquial romànic, reformat al XVII. El campanar però, és obra del segle XII, i amb 27 metres d’alçaria, és l’element més visible del terme. Podeu dinar molt bé a Seva, per exemple a Can Picasoques, o fer pic-nic.

La bonita población de Seva está a las puertas del Montseny, rodeada del magnífico paisaje de este maravilloso parque natural de Cataluña. Es un pueblo pequeño y simpático. Como todos los pueblos de la zona tiene sus piscinas. Nada nuevo. Pero en Seva las piscinas están dentro de un parque municipal. Tampoco ninguna novedad. Pero es que en este parque, a lo largo de los años, se han ido ubicando una serie de atracciones de feria, algunas venerables, que lo han convertido en un espacio lúdico muy entrañable. Un verdadero museo de atracciones de feria al aire libre. De aquellas atracciones que nos robaban el corazón cuando éramos pequeños y pequeñas. Nos trasladaremos en el tiempo viendo a nuestros hijos subirse en el tren, o en el carrusel. Se llama Parque de los Robles, o Rouresparc, y está en la carretera que va de Seva hacia Viladrau, a la salida del pueblo. Abre con el buen tiempo. Los fines de semana para las familias. Los días laborables para escuelas y grupos organizados. Un lugar muy tierno. Perfecto para celebraciones familiares. Perfecto para disfrutar de una tarde, o una mañana, en verano, haciendo piscinas y atracciones al mismo tiempo. O todo un día. Piensen que allí pueden encontrar las piscinas con sus toboganes, unas camas elásticas, bolas, caballitos, tren, autos de choque, sillas volantes, hinchables, castillos, rincón de cuentos … Ya lo veis, un parque de atracciones en miniatura. Complemente el día con unas rutas por los alrededores del pueblo. Se conserva un cierto casco antiguo y la nave y la torre del campanario del templo parroquial románico, reformado en el XVII. El campanario sin embargo, es obra del siglo XII, y con 27 metros de altura, es el elemento más visible del término. Pueden comer muy bien en Seva, por ejemplo en Can Picasoques, o llevarse un pic-nic.

maig 8, 2010 Posted by | mitjanes, Montseny, Parcs temàtics, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de primavera a Tremp

Una nova edició de la Fira de Primavera de Tremp arriba, el proper cap de setmana dels dies 8 i 9 de maig, o dates properes a aquestes. És una gran fira. Una fira que atreu gent de tots els pobles del Pallars, i fins de comarques veïnes. El carrer de Lleida i el passeig del Vall concentren la majoria de parades i expositors. Hi ha també una expo d’embotits del Pirineu, en una carpa a la Plaça de la Creu, on trobareu delícies mil. Per xupar-se els dits. A la Rambla Dr. Pearson veureu el nou espectacle d’animació Farsa de Farsants. La fira és multisectorial i abarca tota mena de productes. Per això no és d’estranyar que hi hagi tractors, productes ramaders, automòvils i altres. De tota manera menció a banda mereix l’exposició d’autocaravanes  a la zona esportiva del Pavelló del Joncar. Pels nens i nenes, a més de la fira en ella mateixa, que ja és tota una atracció, podeu gaudir de trabucaires, diumenge a la Plaça de la Creu i carrers dels voltants. Teniu tallers infantils a la plaça de l’església. També una cercavila amb el grup de la Casa del Sol Naixent i els Gegants de Tremp. Per pares i mares recomanem el mercat artesanal del Pirineu Fantàstic, als carrers del centre històric, la trobada de puntaires, i sardanes. Per picar alguna cosa res millor que fer el tast gastronòmic Sabors de Primavera, on hi trobareu una mostra de la millor cuina del Pallars. Al pavelló del Casal. Tancarà la gresca un espectacle pirotècnic anomenat de foc i color, a càrrec de la Colla de Diables Lo Peirot. Ja veieu que tot plegat és una bona excusa per pujar a Tremp en primavera, quan tot està fresc i gemat. I fer un volt pel Montsant, anant fins el castell de Mur. O per la Conca d’enllà, a veure Isona i els dinosaures, o bé remuntar el Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, bonic poble, i fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O fins treure el nas per la Vall Fosca. Ja veieu que el portal del Pirineu us espera. Per dormir a Tremp us recomanem l’hotel Nerets, al poble veï de Vilamitjana. Un hotel agradable i singular. Amb observatori inclòs. O bé el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

Una nueva edición de la Feria de Primavera de Tremp llega, el próximo fin de semana, entre los días 8 y 9 de mayo, o fechas cercanas a estas. Es una gran feria. Una feria que atrae gente de todos los pueblos del Pallars, y hasta de comarcas vecinas. La calle de Lleida y el paseo del Vall concentran la mayoría de paradas y expositores. Hay también una expo de embutidos del Pirineo, en una carpa en la Plaza de la Cruz, donde encontrará delicias mil. Para chuparse los dedos. En la Rambla Dr.. Pearson verán el nuevo espectáculo de animación Farsa de Farsants. La feria es multisectorial y abarca todo tipo de productos. Por eso no es de extrañar que haya tractores, productos ganaderos, automóviles y otros. De todos modos mención aparte merece la exposición de autocaravanas en la zona deportiva del Pabellón del Joncar. Los niños y niñas, además de la feria en sí misma, que ya es toda una atracción, pueden disfrutar de trabucaires, el domingo en la Plaza de la Cruz y calles de los alrededores. Tienen también talleres infantiles en la plaza de la iglesia, i un pasacalle con el grupo de la Casa del Sol Naciente y los Gigantes de Tremp. Para padres y madres recomendamos el mercado artesanal del Pirineo Fantástico, en las calles del centro histórico, el encuentro de encajeras, y las sardanas. Para picar algo nada mejor que hacer la cata gastronómica de Sabores de Primavera, donde encontraréis una muestra de la mejor cocina del Pallars. En el pabellón del Casal. Cerrará la fiesta un espectáculo pirotécnico llamado de fuego y color, a cargo de la Colla de Diables Lo Peirot. Ya veis que todo es una buena excusa para subir a Tremp en primavera, cuando todo está fresco y hermoso. Y dar una vuelta por el Montsant, yendo hasta el castillo de Mur. O por la Conca d’enllà, a ver Isona y los dinosaurios, o bien remontar el Noguera Pallaresa hasta Salas de Pallars, bonito pueblo, y hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegarse a la Vall Fosca. Ya veis que el portal del Pirineo os espera. Para dormir, en Tremp, os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo vecino de Vilamitjana. Un hotel agradable y singular. Con observatorio incluido. O bien el tradicional, de toda la vida, Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. Más lejos de Tremp, en La Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.

maig 7, 2010 Posted by | festes, Hotels, llargues, Pallars | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de Sant Ponç

Una bona cosa que podeu fer amb les criatures pels volts del dia 11 de maig, o el cap de setmana més proper, és sortir a celebrar la festivitat de Sant Ponç, el patró dels herbolaris. Són moltíssimes les ciutats, viles i pobles d’arreu de Catalunya on s’organitzen lluides fires d’herbes remeieres, mel, dolços, fruites en almívar i confitats. Els nens i les nenes s’hi encanten, seduïts, uns per la dolçor, altres per la llaminadura, o bé pel colors virolats i brillants de les paradetes. Una d’aquestes antiquíssimes fires te lloc al mateix cap i casal, a Barcelona. Es celebra al carrer de l’Hospital, tan llarg com és. A més de la venda de llepolies també hi ha actes paral·lels, com ara missa solemne a la parroquia de Sant Agustí, amb processó. A Mataró, capital de la bellíssima comarca del Maresme, també celebren Sant Ponç amb una lluida fira. Te lloc a la plaça de l’Ajuntament, i s’hi pot trobar també parades d’artesania gastronòmica amb una variadíssima oferta de confitures, codony, mel, neules, caramels, arrop, galetes, coques, formatges, vinagres, olis, licors, cava i embotits. Tots ells elaborats artesanalment. A Badalona, coincidint amb les festes de maig, també hi ha fira al carrer del Temple, a tocar de la parròquia de Santa Maria. Finalment, per tancar la mostra de fires amb un bell poblet us volem parlar de la fira de Sant Ponç de Cànoves i Samalús. Una fira ben tradicional d’aquest poble, que te lloc, com tantes d’altres, el cap de setmana anterior. En aquesta fira de Cànoves hi trobarem també espectacles tradicionals catalans, com ara gegants, grallers, trabucaires, ball de bastons i balls tradicionals. Però també tallers de cuina infantil, puntaires, concurs de pastissos i sardanes. No podem ressenyar totes les localitats on es celebra Sant Ponç però esperem que la tria serveixi per fer-vos venir ganes de descobrir-ne una en família.

Una buena cosa que podeis hacer con los niños el día 11 de mayo, o el fin de semana más cercano, es salir a celebrar la festividad de Sant Ponç, el patrón de los herbolarios. Son muchísimas las ciudades, villas y pueblos de toda Cataluña donde se organizan lucidas ferias de hierbas medicinales, miel, dulces i frutas en almíbar. Los niños y las niñas se encantan, seducidos, unos por la dulzura, otros por las golosinas, o bien por colores chillones y brillantes de las paradas. Una de estas antiquísimas ferias tiene lugar en el mismo cap i casal, en Barcelona. Se celebra en la calle del Hospital, tan larga como es. Además de la venta de golosinas también hay actos paralelos, como la misa solemne en la parroquia de San Agustín, con procesión. En Mataró, capital de la bellísima comarca del Maresme, también celebran Sant Ponç con una bonita feria. Tiene lugar en la plaza del Ayuntamiento, y se pueden encontrar también paradas de artesanía gastronómica con una variadísima oferta de confituras, membrillos, miel, barquillos, caramelos, arrope, galletas, tortas, quesos, vinagres, aceites, licores, cava y embutidos. Todo ello elaborado artesanalmente. En Badalona, coincidiendo con las fiestas de mayo, también hay feria en la calle del Temple, junto a la parroquia de Santa María. Finalmente, para cerrar la muestra de ferias con un bello pueblo os queremos hablar de la feria de Sant Ponç de Cànoves i Samalús. Una feria muy tradicional de este pueblo, que tiene lugar, como tantas otras, el fin de semana anterior. En esta feria de Cànoves encontraremos también espectáculos tradicionales catalanes, como gigantes, grallers, trabucaires, baile de bastones y bailes tradicionales. Pero también talleres de cocina infantil, encajeras, concurso de pasteles y sardanas. No podemos reseñar todas las localidades donde se celebra Sant Ponç pero esperamos que la selección mostrada os sirva para descubrir una en familia.

maig 6, 2010 Posted by | Barcelona, festes, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers