Écija

Écija ens agrada. Cert, a Écija hi fa molta, moltíssima calor. Li diuen “La sartén de Andalucia”. Però qui us ha dit que hi hagueu d’anar en ple estiu?. A Écija cal anar-hi a la primavera, quan l’aire s’omple d’aromes. O bé a la tardor, quan les ribes del Genil, riu que travessa la vila, estan plenes de color. O també a l’hivern, quan els carrers blancs estan pacífics i adormits. I, si només podeu anar-hi a l’estiu, doncs aneu-hi. Ningú s’ha mort de calor a Écija. I menys en els temps que corren que hi ha aire acondicionat arreu!. L’estiu, les nits d’estiu a Écija són màgiques, embruixadores. Écija està en el camí entre Córdoba i Sevilla, just al mig. Cap excusa, doncs, per incloure-la en una ruta per aquesta magnífica regió que és Andalucia. Écija són les seves torres, uns campanars maravellosos, fets amb gràcia. Barrocs, amb rajoles de colors impossibles. I les seves espadanyes, amb les campanes lluïnt al sol. Campanars que pertanyen a esglésies. A esglésies esplèndides, com Sant Joan, Santa Maria, la Santa Creu o Santiago. També teniu els convents. És increible la quantitat de convents que hi ha a la vila. Tots amb la seva espadanya, com aquesta de Sant Joan. I què us direm dels palaus. Quins palaus te Écija. Palaus de somni, com el de Peñaflor, Santaella, Valdehermoso… te decenes de palaus i cases nobles, amb portalades, patis, cúpules, estances inimaginables. Uns monuments es visiten per dins, altres per fora. Però us direm un secret: com en totes les ciutats andaluses el que cal no és anar aquí o allà. El que s’ha de fer és passejar sense destí. Deixar que passin coses. Que els edificis sorgeixin del no res, al tombar una cantonada. Us quedareu bocabadats. Impresionats. Perquè Écija és una  ciutat barroca, molt barroca. Una ciutat teatral. Per dormir heu de saber que hi ha boníssims hotels a Écija. Hotels que no pensariu que poguessin estar aquí. Com el Infanta Leonor. Un gran hotel, amb un disseny molt atrevit, convinant l’antic amb el més nou, marbre amb alumini, i amb habitacions per famílies. O el alucinant Palacio de Granados, instal·lat en un veritable palau barroc de la ciutat. Un hotel amb un encant únic. Relació qualitat preu molt bona en tots dos casos. Els restaurants dels hotels són recomanables però ens agraden Casa Machín i el restaurant Pasareli. Però és molt simpàtic el café Hispania, per fer unes tapes i racions, o bé uns plats combinats poc corrents.

Guadalest

El Castell de Guadalest és d’aquells pobles que et deixen impressionat només d’arribar-hi. El marc escènic és sublim. Una muntanya agreste, una serra punxaguda, una carena de pedra, on sorgeixen, ací i allà, les torres d’una potent fortalessa i el campanar d’una petita esglèsia. Són com vigies albirant la llunyania. Albirant un enemic que va tenir durant molts anys esporogida la gent d’aquestes contrades. I el poble desparramant-se penya avall. I, al altre costat, sota la muntanya agreste, com un fossat als seus peus, el pantà amb les seves aigües blaves. Esgotareu la targeta de la vostra càmera tot fent fotos. No hi ha hotels a Guadalest. Però no hi fan cap falta. Per les famílies us recomanarem la Casa Rural, repartida en cinc bonics apartaments, anomenada el Molinet. En canvi si que hi han bons restaurants, i molts. Aneu a Guadalest en el mar d’una ruta per la Comunitat Valenciana. Visiteu Altea, Calp, el mateix Alacant i les seves platges. I, quan esteu farts de sol i de sorra, penseu que a l’interior, prop de Callosa d’en Sarrià, per la CV-755, teniu aquest magnífic poblet esperant-vos.

El Castell de Guadalest es de aquellos pueblos que te dejan impresionado sólo de llegar. El marco escénico es sublime. Una montaña agreste, una sierra aguda, una cresta de piedra, donde surgen, aquí y allá, las torres de una potente fortaleza y el campanario de una pequeña iglesia. Son como vigías vislumbrando la lejanía. Vislumbrando un enemigo que tuvo durante muchos años encogido el ánimo de la gente de estas tierras. Y el pueblo desparramandose peña abajo. Y, al otro lado, bajo la montaña agreste, como un foso a sus pies, el pantano con sus aguas azules. Agotaran la tarjeta de su cámara haciendo fotos. No hay hoteles en Guadalest. Pero no hacen ninguna falta. Para las familias les recomendaremos la Casa Rural, repartida en cinco bonitos apartamentos, llamada el Molinet. En cambio si que hay buenos restaurantes, y muchos. Vayan hasta Guadalest en el marco de una ruta por la Comunidad Valenciana. Visiten Altea, Calpe, el mismo Alicante y sus playas. Y, cuando esteis hartos de sol y de arena, pensad que en el interior, cerca de Callosa d’en Sarrià, por la CV-755, tienen este magnífico pueblo esperándoles.

Guadix

Guadix, a Granada, està al mig de la ruta que va de la costa llevantina, de Múrcia cap a Andalusia, i d’Almeria, cap a Jaen. És una vila bellíssima. Una ciutat que cal visitar. Sortiu de l’autopista que us està portant cap a Granada, Sevilla i Córdoba. Abandoneu per uns instants la via ràpida i descanseu. Descanseu passejant sense presses per aquesta perla de l’altiplà. Per aquesta porta de les terres andaluses. Senyora, sobèrbia. Amb els seus carrers de cases blanques, els seus palaus i els seus patis, però, sobretot, amb la seva magnífica catedral, obra mestra del barroc. Una joia per fora, i per dins. Una façana d’ensomni (a la foto) i, dins, un cor de fusta tallada que us deixarà bocabadats. Tampoc heu d’oblidar el barri de cases troglodites, el de la pròpia Guadix, i el de Purullena, a uns kms. de la vila. Cases fetes dins la roca, dins la terra, amb façanes blanques de calç que llueixen al sol profund del sud. Pugeu fins l’antiga alcaçaba mora, unes restes només, que dominen la ciutat. Admireu convents i esglèsies. I si encara us queda temps, visiteu uns kms. al sud, La Calahorra, amb la seva fortalessa renaixentista, exemplar únic a Espanya. Guadix, l’Acci romana, és l’entrada al regne de la fantasia que us espera, a peu d’autovia, per tal que reposeu dins la seva màgia. Aneu a Guadix per l’Abril o el Maig, per Setmana Santa, quan les roses s’obren i l’aire fa olor d’azahar. O a l’estiu, quan la calor fa bullir el paisatge. No és ciutat d’hiverns. Sierra Nevada posarà el teló de fons, el decorat fresquíbol, el contrapunt a la nausea per la xafogor. Els carrers estrets us donaran ombra. No temeu la calor a la musulmana Guadix. Trobareu bons allotjaments, que us faran passar la noña. Com l’hotel Abades, un hotel de carretera, a l’autovia, però luxós. Si dormir a peu de tràfic no us fa el pes, mireu-vos l’hotel Comercio, una bona opció. A La Calahorra teniu un hotel amb encant: l’Hospederia de Zenete. És impossible resenyar l’esplèndida oferta de restaurants de Guadix i la seva zona. Nosaltres vàrem menjar en un bar de la Plaça de la Constitució.

Guadix, en Granada, está en medio de la ruta que va de la costa levantina, desde Murcia a Andalucía, y de Almería, a Jaén. Es una villa bellísima. Una ciudad que hay que visitar. Salgan de la autopista que les está llevando hacia Granada, Sevilla y Córdoba. Abandonen por unos instantes la vía rápida y descansen. Descansen paseando sin prisas por esta perla del altiplano. Por esta puerta de las tierras andaluzas. Señora, soberbia. Con sus calles de casas blancas, sus palacios y sus patios, pero, sobre todo, con su magnífica catedral, obra maestra del barroco. Una joya por fuera, y por dentro. Una fachada de ensueño (en la foto) y, por dentro, con un coro de madera tallada que os dejará boquiabiertos. Tampoco hay que olvidar el barrio de casas trogloditas, el de la propia Guadix, y el de Purullena, a unos kms. de la villa. Casas hechas en la roca, en la tierra, con fachadas blancas de cal que lucen al sol profundo del sur. Subid hasta la antigua alcazaba mora, unos restos sólo, que dominan la ciudad. Admiren conventos e iglesias. Y si aún os queda tiempo, visitad unos kms. al sur, La Calahorra, con su fortaleza renacentista, ejemplar único en España. Guadix, la Acci romana, es la entrada al reino de la fantasía que les espera, a pie de autovía, para que descansen en su magia. Vayan a Guadix en Abril o en Mayo, en Semana Santa, cuando las rosas se abren y el aire huele a azahar. O en verano, cuando el calor hace hervir el paisaje. No es ciudad de inviernos. Sierra Nevada pondrá el telón de fondo, el decorado fresco, el contrapunto a la nausea por el bochorno. Las calles estrechas dan buena sombra. No temáis el calor de la musulmana Guadix. Encontraréis buenos alojamientos, que os harán pasar la noña. Como el hotel Abades, un hotel de carretera, en la autovía, pero lujoso. Si dormir a pie de tráfico no os gusta, ved en el hotel Comercio, una buena opción. En La Calahorra tiene un hotel con encanto: el de la Hospederia de Zenete. Es imposible reseñar la espléndida oferta de restaurantes de Guadix y su zona. Nosotros comimos en un bar de la Plaza de la Constitución.

La mostra de teatre a Igualada

El segon o tercer cap de setmana d’Abril te lloc a Igualada la Mostra de teatre infantil i juvenil. És una gran trobada de totes les companyes que, al nostre país, es dediquen al difícil art de divertir la canalla. És com una gran fira, un veritable mercat de teatre, d’art, dedicada a presentar tota mena d’espectacles per infants. Semblant al que passa amb la fira del teatre de Tàrrega, la ciutat d’Igualada, els seus carrers, les places i locals públics, es veuen envaides per uns dies. Qualsevol racó és bo per presentar un muntatge entretingut que farà les delícies de grans i minyons. Perquè les obres són aptes per a tots els públics.  La Mostra ha anat guanyant en seriositat i qualitat. Va nèixer l’any 1990, de la mà de Rialles. Això ja és una garantia del que veure’m. Hi ha espectacles gratuïts, i d’altres que són de pagament. Les entrades es poden adquirir anticipadament, via Teleentrades de Caixa Catalunya, o bé a les taquilles de la Plaça de la Font d’Igualada, qualsevol dia. Però no us enrefieu. Any darrera any la quantitat de gent, de famílies amb infants, que volen gaudir d’aquesta mostra aumenta imparable. Cada vegada és més difícil aconseguir una entrada, o un lloc en una plaça. Per això us recomanem que hi aneu dijous o divendres, o bé el dissabte o diumenge ben d’hora. De tota manera, si sou amants de la diversió en família, del teatre, les titelles o la dança, la Mostra de teatre infantil i juvenil d’Igualada és una destinació inexcusable aquest proper cap de setmana. Per allotjar-vos a la propia Igualada teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, el Robert, un clàssic, dormir i menjar. Per dinar, el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. O bé, més modern, el Vinnari, força trencador. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, els Fogons de l’Anoia, o bé La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎.

El segundo o tercer fin de semana de Abril tiene lugar en Igualada la Muestra de teatro infantil y juvenil. Es un gran encuentro de todas las compañias que, en nuestro país, se dedican al difícil arte de divertir a los niños. Es como una gran feria, un verdadero mercado de teatro, de arte, dedicada a presentar todo tipo de espectáculos para niños. Parecido a lo que ocurre con la feria del teatro de Tàrrega, la ciudad de Igualada, sus calles, plazas y locales públicos, se ven invadidas por unos días. Cualquier rincón es bueno para presentar un montaje entretenido que hará las delicias de grandes y pequeños. Porque las obras son aptas para todos los públicos. La Muestra ha ido ganando en seriedad y calidad. Nació en 1990, de la mano de Rialles. Esto ya es una garantía de lo que vende. Hay espectáculos gratuitos, y otros que son de pago. Las entradas se pueden adquirir anticipadamente vía Teleentrades de Caixa Catalunya, o bien en las taquillas de la Plaza de la Font de Igualada, cualquier día. Pero no se confien. Año tras año la cantidad de gente, de familias con niños, que quieren disfrutar de esta muestra aumenta de modo imparable. Cada vez es más difícil conseguir una entrada, o un lugar en una plaza. Por eso os recomendamos que vayáis el jueves o el viernes, o bien el sábado o el domingo bien temprano. De todos modos, si sois amantes de la diversión en familia, del teatro, los títeres o la danza, la Muestra de teatro infantil y juvenil de Igualada es un destino inexcusable este próximo fin de semana. Para alojarse, en la propia Igualada, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, dormir y comer. Para comer, el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comer rápido, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o La Tagliatella, de la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40.

Firabril al Perelló

El tercer cap de setmana del mes d’abril al tranquil i bonic poble de El Perelló es celebra la Firabril, la gran fira de la mel i l’oli. No és quelcom modern. Data del segle XVII. I no us penseu que només hi trobareu mel i oli. Es tracta d’una veritable fira general, d’aquelles que agraden de visitar als infants. El que és ben cert és que l’oli i la mel del Perelló són punt i apart. Un oli i una mel de grandíssima qualitat. Al Firabril hi trobareu tota mena de paradetes. Les que nosaltres preferim són les de menjars típics. Degustareu la bunyolada amb mel i la botifarra. Arribareu al Perelló seguint la A-7, o l’autopista AP-7, en direcció a Tarragona. El Perelló toca ja les terres de l’Ebre, un xic més avall de l’Ametlla de Mar, abans d’arribar a l’Ampolla i Amposta. Sortiu a la sortida de l’Ametlla si aneu per l’autopista. Per l’autovia i la carretera N-340 passareu pel poble. El Perelló està terra endins, però te un tros de la costa dins el terme municipal. Un tros de mar petit, però molt bonic. Allà hi ha bons hotels per allotjar-vos, com ara Les Oliveres. També teniu un parell d’hostals i un parell de cases rurals. De tota manera a l’Ametlla de Mar l’oferta és encara més gran. I les cales són precioses. Ideals per anar-hi amb infats. Us imaginareu a Menorca o en una illa grega. Tenim debilitat per un senzill hotelet d’una estrella: l’Hotel del Port. Una cucada molt bé de preu. També hem dormit a l’hotel L’Alguer. De l’estil de les Oliveres és l’Hotel Ametlla de Mar, un gegant situat en una cala. Al Perelló hi ha bons restaurants, com ara Can Subirats, al carrer Lluís Companys, 12. Tel: 977 490 020. O l’original i inexplicable Carpe Diem. A l’Ametlla ens agraden els restaurants de la plaça interior del poble o els del Port.

El tercer fin de semana del mes de abril en el tranquilo y bonito pueblo de El Perelló se celebra la Firabril, la gran feria de la miel y el aceite. No es algo moderno. Data del siglo XVII. Y no penséis que sólo encontraréis miel y aceite. Se trata de una verdadera feria general, de aquellas que gustan de visitar a los niños. Lo cierto es que el aceite y la miel del Perelló son punto y aparte. Un aceite y una miel de grandísima calidad. En la Firabril hay todo tipo de paradas y de puestos. Las que nosotros preferimos son las de comidas típicas. Degustaréis la buñolada con miel y la butifarra. Llegaréis al Perelló siguiendo la A-7, o la autopista AP-7, en dirección a Tarragona. El Perelló toca ya las tierras del Ebro, un poco más abajo de L’Ametlla de Mar, antes de llegar a L’Ampolla y Amposta. Salid por la salida de L’Ametlla si vais por la autopista. Por la autovía y la carretera N-340 pasaréis por el pueblo. El Perelló está tierra adentro, pero tiene un trozo de la costa en su término municipal. Un trozo de mar pequeño, pero muy bonito. Allí hay buenos hoteles para alojarse, como Les Oliveres. También tienen un par de hostales y un par de casas rurales. De todos modos en l’Ametlla de Mar la oferta es aún mayor. Y las calas son preciosas. Ideales para ir conniños. Os imaginareis en Menorca o en una isla griega. Tenemos debilidad por un sencillo hotelito de una estrella: el Hotel del Puerto. Una cucada muy bien de precio. También hemos dormido en el hotel L’Alguer. Del estilo de los Olivos es el Hotel Ametlla de Mar, un gigante situado en una cala. El Perelló hay buenos restaurantes, como Can Subirats, en la calle Lluís Companys, 12. Tel: 977 490 020. O el original e inexplicable Carpe Diem. En l’Ametlla nos gustan los restaurantes de la plaza interior del pueblo o los del Puerto.

Fira de la locomoció a Fornells

Aquest bonic i airòs campanar és el de Fornells de la Selva, una petita població propera, a tocar, de Girona capital. Fa uns anys era un poblet idílic. L’esglèsia, molt bonica, la plaça, i quatre carrers. Ara ha crescut molt i molt, però molt. S’ha fet gran i, pràcticament s’ha unit a Girona. Cases noves arreu. Avingudes, pisos, modernitat. Malgrat tot, Fornells manté encara poesia, un cert encant. A Fornells ja fa anys que hi fan una fira dedicada a la locomoció. Fornells te una estació de tren, de les antigues, vermelles, de totxo. D’aquelles estacions de la línia de Madrid-Zaragoza-Alicante.  Potser per això, perquè hi ha molta gent amant del tren, o peces de museu del ferrocaril aquí i allà, escampades arreu de la vila,  els trens s’han convertit en l’eix principal de la Fira de la Locomoció i l’Artesania que es celebra sempre a mitjans abril. Són un dissabte i un diumenge dedicats en cos i ànima al modelisme, sobretot ferroviari, però no només. També hi trobareu altres espais i actes, però seran els trens de vapor en viu, muntats per les associacions gironines d’amics del ferrocarril, el que més us agradarà. Podreu veure’ls en actiu sobre un circuit de vies de 5 i 7 ¼ polzades. Els vostres infants quedaran bocabadats amb les locomotores i vagons. Doneu una volta, el dissabte o el diumenge, per la fira de Fornells i gaudiu de la mostra de tuninng, dels quads, dels cotxes d’època, dels de radiocontrol, de l’exposició d’objectes antics d’estacions ferroviàries, de les maquetes de tren, del col·leccionisme, de l’intercanvi de les vostres plaques de cava, de mostra d’artesania, de les demostracions d’oficis, de la trobada de puntaires… no podem dir tot el que hi ha a la fira. Però per descomptat, i pels més menuts i menudes, hi haurà cercavila, animació de carrer i música. Ja veieu que a Fornells de la Selva hi passareu un cap de setmana, un dia, un matí o una tarda ben divertits, tota la família. A Fornells hi ha un parell de bars, com La Placeta, a la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que us oferiran menjar. Naturalment, a la pròpia fira podreu degustar especialitats gironines, i d’arreu. També, a la sortida del poble, a l’antiga N-II, teniu el Fornells Park, un hotel especialitzat en banquets, de la cadena Husa. Nosaltres preferim els restaurants de Girona, aquell dia més tranquils, com Ca La Marieta, un clàssic de tota la vida.

Este bonito y airoso campanario es el de Fornells de la Selva, una pequeña población cercana, muy cercana a Girona capital. Hace unos años era un pueblo idílico. La iglesia, muy bonita, la plaza, y cuatro calles. Ahora ha crecido mucho, pero que muy mucho. Se ha hecho mayor y, prácticamente se ha unido a Girona. Casas nuevas por todas partes. Avenidas, pisos, modernidad. Sin embargo, Fornells mantiene todavía poesía, un cierto encanto. En Fornells ya hace años que tiene lugar una feria dedicada a la locomoción. Fornells tiene una estación de tren, de las antiguas, rojas, de ladrillo. De aquellas estaciones de la línea de Madrid-Zaragoza-Alicante. Tal vez por eso, porque hay mucha gente amante del tren, o piezas de museo del ferrocarril aquí y allá, esparcidas por toda la villa, los trenes se han convertido en el eje principal de la Feria de la Locomoción y la Artesanía que se celebra siempre a mediados abril. Son un sábado y un domingo dedicados en cuerpo y alma al modelismo, sobre todo ferroviario, pero no sólo eso. También encontrarán otros espacios y eventos, pero serán los trenes de vapor en vivo, montados por las asociaciones gerundenses de amigos del ferrocarril, los que más les gusten. Podrán verlos en activo sobre un circuito de vías de 5 y 7 ¼ pulgadas. Sus niños quedarán boquiabiertos con las locomotoras y vagones. Daros una vuelta, el sábado o el domingo, por la feria de Fornells y disfrutad de la muestra de tuninng, de los quads, los coches de época, los de radiocontrol, de la exposición de objetos antiguos de estaciones ferroviarias, de las maquetas de tren, del coleccionismo, del intercambio de sus placas de cava, de la muestra de artesanía, de las demostraciones de oficios, del encuentro de encajeras … no podemos deciros todo lo que habrá en la feria. Pero por supuesto, y para los más pequeños y pequeñas, habrá pasacalles, animación de calle y música. Ya veis que en Fornells de la Selva pasareis un fin de semana, un día entero, una mañana o una tarde bien divertidos, toda la familia. En Fornells hay un par de bares, como La Placeta, en la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que les ofrecerán comida. Naturalmente, en la propia feria también podrán degustar especialidades de Girona, y de todos lados. A la salida del pueblo, en la antigua N-II, tienen el Fornells Park, un hotel especializado en banquetes, de la cadena Husa. Nosotros preferimos los restaurantes de Girona, aquel día más tranquilos, como Ca La Marieta, un clásico de toda la vida.

Nit d’estels i matinal al parc de Marina

Dins els actes de la campanya “Viu el Parc” de la Diputació de Barcelona, al Parc de la Serralada de Marina, te lloc el tercer dissabte d’abril, (o de vegades el segon), la tradicional “Nit d’estels”. Es fa a Tiana, bonica població del Maresme, molt propera a Barcelona. Solen assistir-hi un centenar llarg de persones, la majoria famílies amb infants. A l’observatori podreu veure en directe els planetes i estels que estiguin disponibles, si la nit ho permet, és clar. Els membres del Grup Astronòmic de Tiana fan de guies en la nit estelada. I l’endemà, el diumenge, la mateixa gent, i molta més, es cita a la “Matinal al Parc a la Serralada de Marina”, que te lloc en el marc desconegut i incomparable del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a la muntanya entre Badalona i Santa Coloma de Gramanet. La festa i la gresca estan assegurades. Hi ha un munt d’activitats preparades. També ho tenen bé els amants de passejar per la història i l’art. Serà dia de visita lliure al cenobi Jerònim. Podreu admirar el claustre gòtic, el refetor i el monestir que va acollir els Reis Catòlics i Cristòfor Colom en tornar d’Amèrica. Els propers dissabte a la nit, i diumenge al matí, si no sabeu què fer, ja teniu plan!. Arribeu-vos a viure el parc a Tiana, a la nit, i a Sant Jeroni de la Murtra, al matí. Bon lloc per fer pic-nic. Esplanades i molt d’espai per còrrer.

Dentro de los actos de la campaña “Vive el Parque” de la Diputación de Barcelona, en el Parque de la Serralada de Marina, tiene lugar el tercer sábado de abril, (o a veces el segundo), la tradicional “Noche de estrellas”. Se hace en Tiana, bonita población del Maresme, muy cercana a Barcelona. Suelen asistir un centenar largo de personas, la mayoría familias con niños. En el observatorio podrán ver en directo los planetas y estrellas que estén disponibles, si la noche lo permite, claro. Los miembros del Grupo Astronómico de Tiana hacen de guías en la noche estrellada. Y al día siguiente, el domingo, la misma gente, y mucha más, se cita a la “Matinal en el Parque a la Serralada de Marina”, que tiene lugar en el marco desconocido e incomparable del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña, entre Badalona y Santa Coloma de Gramanet. La fiesta y la juerga están aseguradas. Hay un montón de actividades preparadas. También lo tienen bien los amantes de pasear por la historia y el arte. Será día de visita libre al cenobio Jerónimo. Podrá admirar el claustro gótico, el refectorio y el monasterio que acogió a los Reyes Católicos y Cristóbal Colón al regresar de América. Los próximos sábado por la noche, y domingo por la mañana, si no sabéis qué hacer, ¡ya teneis plan!. Acercaos a vivir el parque en Tiana, por la noche, y en Sant Jeroni de la Murtra, por la mañana. Buen lugar para hacer pic-nic. Explanadas y mucho espacio para correr.

Xàtiva

Xàtiva, en plena horta de València, a pocs kms. de la capital per l’autovia que va cap a Albacete, és una encantadora ciutat renaixentista. Tot el casc urbà està plagat de monuments impresionants, o de petits vestigis, que ens expliquen un passat ric en poder i comerç. Potser el monument més impressionant, sense cap mena de dubte, és la seva imponent colegiata. Una esglèsia digna de Roma, d’un renaixement esplendoròs i superb, al que no estem gens acostumats. Les seves mides impressionen i només són comprensibles si pensem que fou edificada sota el mecenatge i l’impuls dels dos papes Borgia que senyorejaren la vila. Calixt III i Alexandre VI. Està tot dit. Un temple a mesura de l’ambició de dos homes cabdals de l’època. Però no hem volgut fer servir cap imatge de la colegiata. Hem preferit ensenyar-vos un palauet de l’entremat de bonics carrers del nucli medieval de Xàtiva. Amb una font, deliciosa, humil però preciosa, gòtica. Així és Xàtiva. Amb un altiu castell dalt d’un poderós cim que decora i tanca la vila. Un castell gran, molt gran, fort, molt fort, enlairat, molt amunt, on estigué pres Jaume d’Urgell, darrer i anacrònic cadell de la família comtal catalana. I, al mateix temps, acollidora en les seves places, en l’horta arran del riu, en la llum blana que cau, suau damunt els edificis delicats, com els que envolten la plaça de l’esglèsia. Arribeu-vos a Xàtiva si aneu camí de la Manxa, o si feu un volt per la Comunitat Valenciana i les seves terres. No us perdeu les seves festes. Falles com les de la capital, però amb moltíssima menys gent, autèntiques. Una setmana santa llevantina, diferent. I una festa de Corpus que us agradarà. Us amarareu de dolçor. Nosaltres no hem dormit mai a Xàtiva. Sempre ho hem fet a València capital. Al NH Jardines del Túria, que és un hotel d’apartaments, fantàstic i esplèndit per les famílies, tot i que una mica lluny del centre, o bé al Novotel de València, un xic antic ja, que necessita un repasset a les habitacions. A Xàtiva, però, hi ha un hotel de campanetes: El Mont-Sant. Pertany a diverses cadenes internacionals de prestigi, com ara Rusticae, o Relais du Silence. Per dinar, picar o pendre una copa, podeu anar a Els Borgia, un local nou, trencador, al costat mateix de la Colegiata. Ens va agradar, i sorprendre, molt.

Xàtiva, en plena huerta de Valencia, a pocos kms. de la capital por la autovía que va hacia Albacete, es una encantadora ciudad renacentista. Todo el casco urbano está plagado de monumentos impresionantes, o de pequeños vestigios, que nos cuentan un pasado rico en poder y comercio. Quizás el monumento más impresionante, sin duda, es su imponente colegiata. Una iglesia digna de Roma, de un renacimiento esplendoroso y soberbio, al que no estamos nada acostumbrados. Sus medidas impresionan y sólo son comprensibles si pensamos que fue edificada bajo el mecenazgo y el impulso de los dos papas Borgia que señoreaban la villa. Calixto III y Alejandro VI. Está todo dicho. Un templo a medida de la ambición de dos hombres fundamentales de la época. Pero no hemos querido utilizar ninguna imagen de la colegiata. Hemos preferido enseñaros un palacete del entramado del precioso casco medieval de Xàtiva. Con una fuente, deliciosa, humilde, pero preciosa, gótica. Así es Xàtiva. Con un altivo castillo encima de un poderoso monte que decora y cierra la villa. Un castillo grande, muy grande, fuerte, muy fuerte, elevado, muy arriba, donde estuvo preso Jaume d’Urgell, último y anacrónico cachorro de la familia condal catalana. Y, al mismo tiempo, acogedora en sus plazas, en la huerta a tocar del río, en la luz blanda que cae, suave sobre los edificios delicados, como los que rodean la plaza de la iglesia. Acercaos a Xàtiva si vais camino de la Mancha, o estais haciendo una ruta por la Comunidad Valenciana y sus tierras. No os perdáis sus fiestas. Fallas como las de la capital, pero con muchísima menos gente, auténticas. Una semana santa levantina, diferente. Y una fiesta de Corpus que os gustará. Os llenareis de dulzura. Nosotros no hemos dormido nunca en Xàtiva. Siempre lo hemos hecho en Valencia capital. En el NH Jardines del Turia, que es un hotel de apartamentos, fantástico y espléndido para las familias, aunque un poco lejos del centro, o bien en el Novotel de Valencia, un poco antiguo ya, que necesita un repaso en las habitaciones. En Xàtiva, sin embargo, hay un hotel de campanillas: El Monte-Sant. Pertenece a varias cadenas internacionales de prestigio, como Rusticae, o Relais du Silence. Para comer, picar o tomar una copa, pueden ir a Los Borgia, un local nuevo, rompedor, al lado de la Colegiata. Nos gustó, y sorprendió, y mucho.

La Alpujarra

La Alpujarra és, sense cap mena de dubte, un dels racons més bonics d’Espanya. És increible que tanta bellessa s’hagi pogut ajuntar en un territori tan petit i ben definit. Està feta de pobles blancs, blanquíssims, que s’aboquen damunt barrancs profunds. A sota s’escolen les aigües dels riuets que baixen de les neus eternes de Sierra Nevada. La muntanya, gegantina, s’alça darrera les cases dominant l’escena. L’ambient és d’alta muntanya. Malgrat això, el sol domina l’espai, cegador, brillant, enlluernador. Cases i carrers s’amagen de la llum poderosa recargolant-se i enfonsant-se dins de teulades i túnels. Unes sobre les altres. Son ben curioses aquestes cases sense teules. El sostre de les cases està fet de terra de la comarca. Una curiositat ben remarcable. Només les xemeneies es drecen com bolets sobre la sorra. Les parres onegen al vent.  Si voleu arribar-hi, des de Granada capital, o des de Motril, a la costa tropical granadina, només cal que agafeu l’autovia que remunta entre aquestes dues poblacions la serra potent. Sortiu a Orgiva, o arribeu-hi a través de Lanjarón. Des d’Orgiva pugueu cap a Pampaneira, Bubión i Capilleira. És una carretera de muntanya que s’enfila en mig d’un barranc. Al cap de munt veureu tres encisadors poblets, blancs de calç, perduts en aquest espai agrestre. Aquí els moriscos van resistir, durant anys, la pressió dels cristians. A l’Alpujarra podreu fer rutes increibles. Alta i mitja muntanya. Però també passejar. O bé anar de botigues: artesania, gastronomia, alfombres, oli, pernil, formatge, roba… Per dinar us recomanem el restaurant Belezmin, Tel: 958 763 102. A la plaça de l’esglèsia del bellíssim poble de Pampaneira. Tenen un pernil increible, de Trevelez, un altre poble de l’Alpujarra. Famós a tota Espanya. I amb raó. També us oferiran formatges formidables, tapes abundants, racions i cuina d’ensomni: patates a lo pobre, carn de porc adovada… tot a preus molt raonables. Bon servei. Amables. Reserveu. Evidentment no és la única oferta. Tots aquests pobles estan plens d’establiments on menjar molt bé. I on dormir molt bé. Hi hem vist cases rurals molt maques. Nosaltres, però, hem dormit a Granada, a l’hotel AC Granada. Al costat de l’estació d’autobusos. Servei impecable. Bon preu. Millor qualitat.

La Alpujarra es, sin lugar a dudas, uno de los rincones más bonitos de España. Es increíble que tanta belleza se haya podido dar cita en un territorio tan pequeño y bien definido. Está hecha de pueblos blancos, blanquísimos, que se vierten sobre barrancos profundos. Debajo se escurren las aguas de los riachuelos que bajan de las nieves eternas de Sierra Nevada. La montaña, gigantesca, se levanta detrás de las casas dominante, en medio de la escena. El ambiente es de alta montaña. Sin embargo, el sol domina el espacio, cegador, brillante, deslumbrante. Casas y calles se esconden de la luz poderosa retorciéndose y hundiéndose dentro de tejados y túneles. Unas sobre otras. Son muy curiosas estas casas sin tejas. El techo de las casas está hecho de tierra de la comarca. Una curiosidad muy remarcable. Sólo las chimeneas se levantan como setas sobre la arena. Las parras ondean al viento. Si quiere llegar, desde Granada capital, o desde Motril, en la costa tropical granadina, sólo tienen que coger la autovía que remonta entre estas dos poblaciones, la sierra potente. Salid a Orgiva, o lleguad a ella a través de Lanjarón. Desde Orgiva pueden tomar hacia Pampaneira, Bubión y Capilleira. Es una carretera de montaña que sube en medio de un barranco. En lo alto verán tres encantadores pueblos, blancos de cal, perdidos en este espacio agreste. Aquí los moriscos resistieron, durante años, la presión de los cristianos. En la Alpujarra podrán hacer rutas increíbles. Alta y media montaña. Pero también pasear. O bien ir de tiendas: artesanía, gastronomía, alfombras, aceite, jamón, queso, ropa … Para comer os recomendamos el restaurante Belezmin, Tel: 958 763 102. En la plaza de la iglesia del bellísimo pueblo de Pampaneira. Tienen un jamón increible, de Trevélez, otro pueblo de la Alpujarra. Famoso en toda España. Y con razón. También le ofrecerán quesos formidables, tapas abundantes, raciones y cocina de ensueño: patatas a lo pobre, carne de cerdo adovada … todo a precios muy razonables. Buen servicio. Amables. Reservad. Evidentemente no es la única oferta. Todos estos pueblos están llenos de establecimientos donde comer muy bien. Y donde dormir muy bien. Hemos visto casas rurales muy bonitas. Nosotros, sin embargo, hemos dormido en Granada, en el hotel AC Granada. Junto a la estación de autobuses. Servicio impecable. Buen precio. Mejor calidad.

Fira d’Artés

A Artés, al cor del Bages més desconegut, no gaire lluny de Manresa per la C-25 en direcció a Girona, trobareu una fira. Una fira autèntica, camperola, agrària, agrícola, amb tot allò que una fira per pagesos i ramaders ha de tenir, sense gaires concessions a la galeria ni al turisme. És per això que  la fira d’Artés és un centre per tota la rodalia comercial de la comarca del Bages. Si la visiteu amb la canalla podreu trobar, bàsicament, maquinària agrícola, cotxes, i una exposició comercial de les d’abans. Malgrat tot també hi ha paradetes de productes més artesanals i gastronòmics. Pels vostres infants s’han previst, dissabte, però sobretot diumenge, activitats més lúdiques, com ara els grallers, gegants i tambors, o una trobada d’ONG, de puntaires i fins una de motos antigues. Us recomanem una sortida pel Bages, cap a Artés, per gaudir de la seva fira. També podeu gaudir d’àrees rurals senzilles, com ara la Font dels Colomers, o les ribes del Llobregat o de la Riera Gavarresa. Per dinar, a més de la fira, podeu anar a algun dels molts restaurants de la vila, o fer pic-nic. A la web de l’ajuntament trobareu el programa d’actes de la fira i el llistat d’establiments turístics.

En Artés, en el corazón del Bages más desconocido, no muy lejos de Manresa por la C-25 en dirección a Girona, encontraran una feria. Una feria auténtica, campesina, agraria, agrícola, con todo lo que una feria para agricultores y ganaderos ha de tener, sin muchas concesiones a la galería ni al turismo. Es por ello que la feria de Artés es un centro de referencia para toda la comarca del Bages. Si la visita con los niños pueden encontrar, básicamente, maquinaria agrícola, coches, y una exposición comercial de las de antes. Sin embargo también hay tenderetes de productos más artesanales y gastronómicos. Para vuestros niños se han previsto, el sábado, pero sobre todo domingo, actividades más lúdicas, como los grallers, gigantes y tambores, o un encuentro de ONG, de encajeras y hasta una de motos antiguas. Les recomendamos una salida por el Bages, hasta llegar a Artés, para disfrutar de su feria. También puede disfrutar de áreas rurales sencillas, como la Fuente de los Colomers, o las orillas del Llobregat o de la Riera Gavarresa. Para comer, además de la feria, pueden ir a alguno de los muchos restaurantes de la villa, o hacer pic-nic. En la web del ayuntamiento encontraran el programa de actos de la feria y el listado de establecimientos turísticos.