Fira del vi a Falset
La fira del vi del Priorat, que te lloc a Falset, precisament per ser la capital de la maravellosa comarca del Priorat, és una d’aquelles fires que dominen una vila, i fins diríem una zona de Catalunya. Tot el poble, tota la comarca s’hi aboquen. Carrers tallats, centenars de parades, exposicions, mostres diverses…. POtser si que la temàtica no és ben bé per la canalla, però com a sortida familiar te molts alicients. Perquè, a més, sempre és molt agradable arribar-se fins Falset i tornar a visitar la contrada. Recòrrer aquelles terres dures, salvatges i magnífiques del Priorat. Caminar els seus camins, banyar-se els peus en les seus rius, tocar les seves pedres, veure, de nou, les muntanyes, els camps de licorella plens d’antiquíssims ceps. O bé arribar-se fins la serra del Montsant, per veure la Cartoixa de Scala Dei. Per això us proposem que a primers de maig pugeu a Falset. Ara la comunicació és excel·lent. Autopista fins Reus, per la A-7, i bona carretera, ampla, recta, sense voltes, fins Falset. Tasteu els bons vins exposats, i els olis que els acompanyen. Recorreu la fira. Admireu els autos antics, les exposicions. A la cooperativa, i en certes parades, podreu adquirir bon vi i bon oli de la terra. I si us quedeu pel Priorat tot el cap de setmana, una idea excel·lent, a més de veure la Cartoixa de Scala Dei, us proposem una ruta pels petits pobles: Porrera, Gratallops, Torroja… O una excursió fins el Museu de les Mines de Bellmunt, molt properes, molt ben acondicionades, molt bona experiència educativa pels infants. Per dormir, i menjar com reis, no hi ha res millor que l’Hostal Sport. Un clàssic a la comarca. De veritat que és un hotel amb molt d’encant. I una cuina molt cuidada. Ara bé, serà ple. Segur. També està molt bé el restaurant El Cairat. Per tapes i entrepans, o algun plat senzill teniu El Café de Falset. Un café de poble, renovat. Si Falset està massa ple potser haureu d’anar més lluny. Camí de Bellmunt teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional. O bé l’encantador Populetus, a Poboleda. Un restaurant molt recomanable. Cuina de l’àvia. No oblideu també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops.
La feria del vino del Priorat, que tiene lugar en Falset, precisamente por ser la capital de la maravillosa comarca del Priorat, es una de esas ferias que dominan una ciudad, y hasta diríamos una zona de Cataluña. Todo el pueblo, toda la comarca se vierten en ella. Calles cortadas, cientos de puestos, exposiciones, muestras diversas…. Puede que la temática no sea exactamente para los niños, pero como salida familiar tiene muchos alicientes. Porque, además, siempre es muy agradable llegar hasta Falset y volver a visitar la zona. Recorrer aquellas tierras duras, salvajes y magníficas del Priorat. Caminar sus caminos, bañarse los pies en sus ríos, tocar sus piedras, ver, de nuevo, las montañas, los campos de licorella llenos de antiquísimas cepas. O bien llegarse hasta la sierra del Montsant, para ver la Cartuja de Scala Dei. Por eso os proponemos que a primeros de mayo subais hasta Falset. Ahora la comunicación es buena, sobresaliente. Autopista hasta Reus, por la A-7, y buena carretera, ancha, recta, sin vueltas, hasta Falset. Degustar los buenos vinos expuestos, y los aceites que los acompañan. Una delícia. Recorrer la feria. Admirar los autos antiguos, las exposiciones. En la cooperativa, y en ciertas paradas, podrán adquirir buen vino y buen aceite de la tierra. Y si se quedan por el Priorat todo el fin de semana, una idea excelente, además de ver la Cartuja de Scala Dei, os proponemos una ruta por los pequeños pueblos: Porrera, Gratallops, Torroja … O una excursión hasta el Museo de las Minas de Bellmunt, muy cercanas, muy bien acondicionadas, una muy buena experiencia educativa para los niños. Para dormir, y comer como reyes, no hay nada mejor que el Hostal Sport. Un clásico en la comarca. De verdad que es un hotel con mucho encanto. Y una cocina muy cuidada. Ahora bien, estarán lleno. Seguro. También está muy bien el restaurante El Cairat. Para tapas y bocadillos, o algún plato sencillo tiene El Café de Falset. Un café de pueblo, renovado. Si Falset está demasiado lleno necesitarán ir más lejos. Camino de Bellmunt tiene el Mas Trucafort. Cocina tradicional. O bien el encantador Populetus, en Poboleda. Un restaurante muy recomendable. Cocina de la abuela. No olvide también la Abadía del Priorat, en Torroja. Fantástica. O Can Llop en Gratallops.
Fira titelles a Lleida
A Lleida els caps de setmana de finals d’abril i de primers de maig son sinònim de titelles. D’un magne festival de titelles que omple els teatres, espais, places i carrers de la ciutat. Són, precisament, allò que tots i totes cerquem. Espectacles infantils, molt familiars i per a un públic ampli, on hi caben des d’infants a joves i adults. Lleida esdevé per uns dies la capital catalana de les titelles. Actuaran grups arribats d’arreu del país, d’altres comunitats d’Espanya i de països europeus com ara França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Itàlia o Portugal, i fins de companyíes que han travessat l’Atlàntic per actuar, provinents de Brasil i Perú. Els que es fan en locals tancats costen uns pocs euros. Els de l’aire lliure acostumen a ser gratuïts. A més, si les titelles no acaben d’omplir-vos les espectatives, sapigueu que també trobareu una Fira del Llibre de les Arts Escèniques, una altra Fira d’Artesans de Titelles i un moltes activitats paral·leles, com poden ser: exposicions, tallers infantils i altres. Lleida te bons espais per dinar i molts hotels, entre ells un de la cadena AC hotels i un altre d’hotels NH. Consulteu la web de turisme.
En Lleida los fines de semana de finales de abril y primeros de mayo son sinónimo de títeres. De un magno festival de títeres que llena los teatros, espacios, plazas y calles de la ciudad. Son, precisamente, lo que todos y todas buscamos. Espectáculos infantiles, muy familiares y para un público amplio, donde caben desde niños a jóvenes y adultos. Lleida se convierte por unos días la capital catalana de los títeres. Actuarán grupos llegados de todo el país, de otras comunidades de España y de países europeos como Francia, Bélgica, Holanda, Alemania, Italia o Portugal, y hasta de compañias que han atravesado el Atlántico para actuar, provenientes de Brasil y Perú. Los que se hacen en locales cerrados cuestan unos pocos euros. Los del aire libre suelen ser gratuitos. Además, si los títeres no acaban de llenarles las expectativas, sepan que también encontrarán una Feria del Libro de las Artes Escénicas, otra Feria de Artesanos de Marionetas y muchas actividades paralelas, como pueden ser: exposiciones , talleres infantiles y otros. Lleida tiene buenos espacios para comer y muchos hoteles, entre ellos uno de la cadena AC hoteles y otro de hoteles NH. Consulten la web de turismo.
Fira de la Mediterrània
Mediterrània vol dir mar, sal, vaixells, blau, cultura, música… i tot això ho trobareu el primer cap de setmana de maig a Torroella de Montgrí i L’Estartit. Dues boniques, maravelloses i magnífiques poblacions de la Costa Brava. De la millor costa de Girona. De la costa que s’obre a les illes Medes i a la plana perfecta de l’Empordà etern. Si us arribeu a Torroella i L’Estartit trobareu moltíssimes raons per passar-vos-ho molt bé amb els vostres fills i filles. Fira de productes mediterranis i de les cultures convidades en cada ocasió. Fira d’artesans amb productes ecològics, contacontes, carrers i places decorats adhoc. Passacarrers i animació infantil. Gegants i capgrossos. Cantada de les corals. Rondalles i rondallaires. Audicions de música popular mediterrània. Exposicions. Bé, impossible detallar més. A la web de l’ajuntament ho trobareu tot. Però això sí, segur que us ho passareu molt bé. i decidíssiu dormir el cap de setmana a l’Empordà, sàvia decisió, penseu que a Torroella teniu bons llocs per menjar i dormir. Com la Fonda Mitjà, tradicional. En canvi l’hotel Molí del Mig, és més sofisticat, diferent. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Impossible citar-ne un. Trieu el vostre en la web. També hi ha moltíssims apartaments i places en càmpings, de tota mena. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc.
Mediterráneo significa mar, sal, barcos, azul, cultura, música … y todo esto lo encontrarán el primer fin de semana de mayo en Torroella de Montgrí y L’Estartit. Dos hermosas, maravillosas y magníficas poblaciones de la Costa Brava. De la mejor costa de Girona. De la costa que se abre a las islas Medes y la llanura perfecta del Empordà eterno. Al llegar a Torroella y L’Estartit encontrarán muchísimas razones para pasaros muy bien con sus hijos e hijas. Feria de productos mediterráneos y de las culturas invitadas en cada ocasión. Feria de artesanos con productos ecológicos, calles y plazas decorados adhoc. Pasacalles y animación infantil. Gigantes y cabezudos. Cantada de las corales. Cuentos y cuentistas. Audiciones de música popular mediterránea. Exposiciones. Bueno, imposible detallar más. En la web del ayuntamiento lo encontrarán todo. Pero eso sí, seguro que os lo pasaréis muy bien. Y si decidiérais dormir el fin de semana en el Empordà, sabia decisión, pensad que en Torroella hay muy buenos sitios para comer y dormir. Como la Fonda, tradicional. En cambio el hotel Molí del Mig, es más sofisticado, diferente. Para dormir Estartit hay decenas de hoteles. Imposible citar uno. Elijan en la web. También hay muchísimos apartamentos y plazas en campings, de todo tipo. Para comer puede ir a Can Falet, un buen restaurante.
Salomó, la festa i el seu ball
El poble de Salomó pertany a la comarca del Tarragonés. Està, doncs, a prop de Tarragona, però no tant. Està, de fet, terra endins, a la baixa vall del riu Gaià, en terres de secà, plenes de vinya i olivera. S’hi arriba per Altafulla, o Torredembarra, fent camí per La Riera de Gaià, agafant la desviació cap al mateix Salomó. No hi passareu per casualitat. Salomó és un poblet gran. Obert, lluminós, tarragoní. No te gaires reclams turístics. Però durant el mes de maig hi passa una cosa que el situa en el mapa. Es tracta d’un ball parlat. De balls parlats n’era plena la zona. N’hi havia a Bràfim, a Nulles, a Vilabella, al Catllar… Però només aquest agafà fama i volada. El Ball del Sant Crist de Salomó és un ball parlat que s’ha conservat. Un espectacle que combina teatre i dansa. És un espectacle d’arrels medievals. Narra la llegenda de l’arribada al poble d’un Sant Crist procedent de terres musulmanes que avui és el patró de la vila. Cada any durant tots els diumenges de maig, a les 12 en punt del migdia, es representa a l’església del poble aquest espectacle. Atenció: entrades numerades i escasses. Naturalment, el cap de setmana més proper al 3 de maig, (dia del crist), és la festa major. Una festa major rural, amb inflables per la canalla, desfilada, missa solemne, castells i ball de nit. Però, amb les representacions del ball parlat del Sant Crist, i l’aroma de les coses senzilles, amables, i reals, que cal conservar!. Ara anem a recomanar un bon lloc per dinar. A Salomó n’hi ha molts, i bons. Calçots de primera, com està manat en aquestes terres: Ca la Roser, al carrer del Sant Crist, 4. Tel: 977 62 90 24. La Premsa, al passeig Joan Creus Cañellas, 3. Tel: 977 62 90 64. El Jardí de Salomó, un altre bon lloc. També bars com La Pista, al carrer Nou, 12, tel: 977 629 050, o bé el Celler fan bona teca a bon preu. Finalment el Mas Boronat és un hotelet rural que te servei de restaurant, habitacions i apartaments. Bona festa major, i bon ball del Sant Crist!.
El pueblo de Salomó pertenece a la comarca del Tarragonés. Está, pues, cerca de Tarragona, pero no tanto como podeis imaginar. Está, de hecho, tierra adentro, en el bajo valle del río Gaià, en tierras de secano, llenas de viña y olivo. Se llega por Altafulla, o Torredembarra, por La Riera de Gaià, tomando la desviación hacia el mismo Salomó. No pasaréis por allí de casualidad. Salomó es un pueblo grande. Abierto, luminoso, tarraconense. No tiene muchos reclamos turísticos. Pero durante el mes de mayo pasa algo que lo sitúa en el mapa. Se trata de un baile hablado. De bailes hablados estaba llena la zona. Había en Bràfim, en Nulles, en Vilabella, el Catllar … Pero sólo este cogió fama y vuelo. El Baile del Sant Crist de Salomó es un baile hablado que se ha conservado. Un espectáculo que combina teatro y danza. Es un espectáculo de raíces medievales. Narra la leyenda la llegada al pueblo de un Cristo procedente de tierras musulmanas que hoy es el patrón de la villa. Cada año durante todos los domingos de mayo, a las 12 en punto del mediodía, se representa en la iglesia del pueblo este espectáculo. Atención: entradas numeradas y escasas. Naturalmente, el fin de semana más próximo al 3 de mayo, (día del cristo), es la fiesta mayor. Una fiesta mayor rural, con hinchables para los niños, desfile, misa solemne, castillos y baile de noche. Pero, con las representaciones del baile hablado del Santo Cristo, y el aroma de las cosas sencillas, amables, y reales, ¡que hay que conservar!. Ahora vamos a recomendar un buen lugar para comer. A Salomón hay muchos, y buenos. Calçots de primera, como está mandado en estas tierras: Ca la Roser, en la calle del Santo Cristo, 4. Tel: 977 62 90 24. La Prensa, en el paseo Joan Creus Cañellas, 3. Tel: 977 62 90 64. El Jardín de Salomó, otro buen lugar. También bares como La Pista, Nou, 12, tel: 977629050, o bien el Celler hacen buena comida a buen precio. Finalmente el Mas Boronat es un hotelito rural que tiene servicio de restaurante, habitaciones y apartamentos. ¡Buena fiesta mayor, y buen baile del Santo Cristo!.
Puycelci
Puycelsi és un petit i bonic poblet de la França del Sud, la que està més a prop de la Mediterrània que de París. Una vila amable, coqueta, lluminosa. Els seus carrers medievals, enfilats dalt d’un puig, les seves cases amb entramat de fusta, les places, li han donat el ben merescut títol d’un dels més bonics pobles de França. I així és, bonic. La seva situació domina la fèrtil vall del riu Vère en el cor del Quercy, una comarca natural amb tants atractius que mai no deixarem de desitjar visitar-la un cop i un altre. Fa uns 1000 anys que monjos de l’abadia d’Aurillac posaren la primera pedra d’aquesta bastida fortificada. La seva història turbulenta ens ha deixat unes muralles ben conservades amb portals imponents com la porta de l’Irissou. Si amb les maravelles culturals no en teniu prou, us hem de dir que prop de la vila el paisatge natural és magnífic. Els boscos i camps vora el riu Grésigne són deliciosos. A la tardor la simfonia de colors dels seus grans castanyers, faigs i roures és, senzillament, impresionant. Per admirar-ho heu de saber que hi ha un munt de senders que des de Puycelsi us portaran a tots els racons del bosc de la Grésigne. Circuits de tota mena i per totes les edats. A peu o en bicicleta. No us comformeu amb veure només Puycelci. Us esperen, a pocs kms. una rastillera de poblets elegats i deliciosos: Castelnau, Bruniquel, Montclar, Puygaillard… A menys de 350 kms. de barcelona, a tocar de Tolosa de Llanguedoc. La França eterna, l’Ocitània amable us espera. Hostatgeu-vos en un dels més bonics hotels, amb restaurant gourmant, del poble, el El Vell Alberg. També hi ha moltes cases rurals, i un càmping… naturista.
Puycelsi es un pequeño y bonito pueblo de la Francia del Sur, la que está más cerca del Mediterráneo que de París. Una villa amable, coqueta, luminosa. Sus calles medievales, encaramadas sobre una colina, sus casas con entramado de madera, las plazas, le han dado el merecido título de uno de los más bellos pueblos de Francia. Y así es, muy bonito. Su situación domina el fértil valle del río Vère en el corazón del Quercy, una comarca natural con tantos atractivos que nunca dejaremos de desear visitarla una y otra. Hace unos 1000 años que monjes de la abadía de Aurillac pusieron la primera piedra de esta villa fortificada. Su historia turbulenta nos ha dejado unas murallas bien conservadas con portales imponentes. Si con las maravillas culturales no es suficiente, os tenemos que decir que el paisaje natural es magnífico. Los bosques y campos cerca del río Grésigne son deliciosos. En otoño la sinfonía de colores de sus grandes castaños, hayas y robles es, sencillamente, impresionante. Para admirarlo tenéis un montón de senderos que desde Puycelsi os llevarán a todos los rincones del bosque. Circuitos de todo tipo y para todas las edades. A pie o en bicicleta. No se conformen con ver sólo Puycelci. Os esperan, a pocos kms. pueblos deliciosos: Castelnau, Bruniquel, Montclar, Puygaillard … A menos de 350 kms. de Barcelona, junto a Tolosa de Languedoc. La Francia eterna, el Ocitània amable, les espera. Hay bonitos hoteles, con restaurantes gourmet, en la zona. En el pueblo, teneis El Viejo Albergue. También hay muchas casas rurales, y un camping … naturista.
Mare de Déu del Mont
El Santuari de la Mare de Déu del Mont és un d’aquells llocs que no podeu deixar de visitar. Recomanable al 100%. Visitareu, gaudireu i voldreu tornar-hi. I el recomanareu als amics. I tornareu a pujar-hi amb ells. I quedareu bocabadats. Ara, això si, cal pujar-hi un dia net i brillant. Un d’aquells dies en que semblen haver fet neteja pel cel, i l’aire és net, i la vista arriba a tot arreu. En una jornada nítida, des del Mont, veureu tot el Pirineu. Sí, tot el Pirineu. Del cap de Creus, amb Roses i el seu golf platejant a la llunyania, fins l’Aneto. En mig la carena sencera. Davant mateix, a tocar, el màgic Canigó. La muntanya sagrada tal i com la imaginàveu. Una passada. I el Puigmal, i el Pedraforca, i centenars de pics nevats. (A la foto). Perquè la immensa i bestial penya on està enlairat el santuari de la Mare de Déu del Mont, s’aixeca com un resort, brutalment, damunt el Pla de l’Estany i la Garrotxa. El llac de Banyoles, diminut, s’estén als vostres peus, com un bassal. La zona volcànica verdeja en una vista aèria, com la que tenen els ocells. Naturalment la carretera que mena a dalt de tot del Mont és una prova per a qualsevol automovilista. Estreta, plena de giravolts, en pujada costant. Fa falta molta destressa per pujar-la, i més per baixar-la. Arribeu al santuari des de Barcelona, per Girona i Figueres, per la AP-7, la C-31 o C-32. De Figueres agafeu la carretera que porta a Olot. Passat Navata, gireu a mà dreta cap a Cabanelles i seguiu les instruccions. Són 18 kms. que us semblaran el doble. També accessible des de Girona per Besalú. Aneu cap a Beuda, i de Beuda al Mont per camins rurals asfaltats. Pareu a les ruïnes del Monestir de Sous. Val la pena contemplar el poder d’aquest cenobi, ara derruït. A dalt del cim bon aparcament. El santuari gòtic amb una imatge preciosa, l’hostatgeria, de campanetes, un preciós hotelet rural amb bones habitacions. El restaurant fantàstic. Cuina d’alt nivell a bon preu. El museu de Mossén Cinto Verdaguer, amb la cambra on va escriure el seu “Canigó”. I vistes, molta molta vista, arreu. Dinareu com uns reis. Dormireu molt bé, i tornareu, ja ho crec que hi tornareu. No us en podreu pas estar.
El Santuario de la Mare de Déu del Mont es uno de esos lugares que no pueden dejar de visitar. Recomendable al 100%. Lo vereis, lo disfrutaréis y querreis volver. Y lo recomendareis a los amigos. Y volvereis a subir con ellos. Y quedaréis boquiabiertos. Ahora, eso si, hay que subir un día de cielo limpio y brillante. Uno de esos días en que parecen haber hecho limpieza y la vista llega a todas partes. En una jornada nítida, desde el Mont, verán todo el Pirineo. Sí, todo el Pirineo. Del cabo de Creus, con Rosas y su golfo plateando a lo lejos, hasta el Aneto. Y en medio la cordillera entera. Delante mismo, casi a tocar de sus dedos, el mágico Canigó. La montaña sagrada tal y como la imaginaban. Una pasada. Y el Puigmal, y el Pedraforca, y cientos de picos nevados. (En la foto). Porque la inmensa y bestial peña donde está elevado el santuario de la Mare de Déu del Mont, se levanta como un resorte, brutalmente, sobre el Pla de l’Estany y la Garrotxa. El lago de Banyoles, diminuto, se extiende a sus pies, como un charco. La zona volcánica verdea en una vista aérea, como la que tienen los pájaros. Naturalmente la carretera que conduce a lo más alto del Mont es una prueba para cualquier automovilista. Estrecha, llena de curvas, y en subida constante. Hace falta mucha destreza para subir, y más para bajarla. Lleguense hasta el santuario del Mont desde Barcelona, por Girona y Figueres, por la AP-7, la C-31 o C-32. De Figueres hay que coger la carretera que les lleva a Olot. Pasado Navata, giran a mano derecha hacia Cabanelles. Siga las indicaciones. Son 18 kms. que os parecerán el doble. También accesible desde Girona por Besalú. Vayan en ese caso hacia Beuda, y de Beuda al Mont por caminos rurales asfaltados. Parad en las ruinas del Monasterio de Sous. Vale la pena contemplar el poder de este cenobio, ahora derruido. En la cima buen aparcamiento. El santuario gótico con una imagen preciosa, la hospedería, de campanillas, un precioso hotelito rural con buenas habitaciones. El restaurante fantástico. Cocina de alto nivel a buen precio. El museo de Mossén Cinto Verdaguer, con la habitación donde escribió su “Canigó”. Y vistas, muchas, muchas vistas. Comeréis como unos reyes. Dormireis muy bien, y volvereis pronto, ya lo creo. No os podréis escapar.
Festa a Sant Jordi d’Alfama
El castell de Sant Jordi d’Alfama és, avui dia, una torre insignificant, bastida al segle XVIII per vigilar la costa. Un record del que fou l’autèntic castell de Sant Jordi, situat no gaire lluny. La trobareu perduda entre els carrers d’una urbanització que porta el seu nom, uns kms. abans d’arribar a la bellíssima població marinera de l’Ametlla de Mar. Perduda potser sí, però en un paratge paradisiac, entre dues cales d’aigües de ensomni, límpides i maravelloses, de sorra fina, finíssima i daurada. El desaparegut castell de Sant jordi d’Alfama fou seu d’una ordre de cavalleria que venia a acollir els frares templers de Catalunya. Era una petita fortalessa, en un indret perilllós, despoblat, ple de pirates i bandolers. Si us hi arribeu un dels darrers diumenges d’abril, potser topareu amb una festa medieval senzilla però bonica. Es cel·lebra al peu mateix de l’actual castell. Hi ha un munt d’activitats per gaudir-ne durant tot el dia. Caminada popular, sardinada popular, concurs de paelles i pels nostres infants un grup d’animació i una gimcana. També una mostra de batucada al matí, i una xaranga havent dinat. Us remetem a la nostres entrades en aquest mateix bloc sobre l’Ametlla per convidar-vos a visitar aquesta fantàstica població, les seves increibles cales i platges, i a dormir en els hotels agradables del poble. Sense oblidar els bons restaurants de cuina mediterrània. Per anar fins el castell cal passar l’Hospitalet de l’Infant, i la central de vandellós, girant pocs kms. després de la nuclear cap a l’urbanització que porta el nom del castell: Alfama. Bon aparcament. Platges a la vostra disposició. Un bon dia amb la canalla.
El castillo de Sant Jordi d’Alfama es, hoy en día, una torre insignificante, construida en el siglo XVIII para vigilar la costa. Un recuerdo del que fue el auténtico castillo de San Jorge, situado no muy lejos. La encontrará perdida entre las calles de una urbanización que lleva su nombre, unos kms. antes de llegar a la bellísima población marinera de l’Ametlla de Mar. Perdida quizás sí, pero en un paraje paradisiaco, entre dos calas de aguas de ensueño, límpidas y maravillosas, de arena fina, finísima y dorada. El desaparecido castillo de Sant jordi de Alfama fue sede de una orden de caballería que venía a acoger a los frailes templarios de Cataluña. Era una pequeña fortaleza, en un lugar peligroso, despoblado, lleno de piratas y bandoleros. Por allí uno de los últimos domingos de abril, quizás toparéis con una fiesta medieval sencilla pero bonita. Se celebra al pie mismo del actual castillo. Hay un montón de actividades para disfrutar durante todo el día. Caminata popular, sardinada popular, concurso de paellas y para nuestros niños un grupo de animación y una gincana. También una muestra de batucada por la mañana, y una charanga después de comer. Os remitimos a la nuestras entradas en este mismo blog sobre la Ametlla para invitaros a visitar esta fantástica población, sus increíbles calas y playas, ya dormir en los hoteles agradables del pueblo. Sin olvidar los buenos restaurantes de cocina mediterránea. Para ir hasta el castillo hay que pasar L’Hospitalet de l’Infant, y la central de Vandellós, girando pocos kms. después de la nuclear hacia la urbanización que lleva el nombre del castillo: Alfama. Buen aparcamiento. Playas a su disposición. Un buen día con los niños.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











