Zamora
Zamora, la bién cercada. Avui dia no queden apenes restes de les formidables muralles medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè la bellíssima ciutat castellana conserva monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Començant per la catedral, una joia del romànic, amb la seva torre, (a la foto), i la cúpula amb influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. Carrers, places, palaus i, sobretot les esglèsies. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila.
Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.
Caravaca de la Cruz
Si esteu fent un recorregut pel Sur d’Espanya, pel llevant, per Múrcia, Caravaca de la Cruz és un destí per a vosaltres. Centre de devoció per la gent de Múrcia i la seva província, aquesta vila és un lloc sant, tan sant com Sant Jaume de Compostela, Roma, Jerusalem o Liébana. Com aquestes viles d’abast mundial, Caravaca celebra, cada cert nombre d’anys, el seu propi any Sant. El 2010 per exemple. Perquè a Caravaca s’hi guarda la Vera Creu. Un bon tros de la mateixa creu on Jesús fou crucificat i que l’emperatriu romana Helena, mare de Constantí, descobrí, i que , més tard, regnant Heracli, fou partida en múltiples fragments. Això fa que Caracavaca sigui un poble molt important dins la comunitat de Múrcia. I per guardar el seu tresor es va construir un inmens santuari, d’un estil indefinit entre renaixentista i barroc, que domina el poble des de l’altura del turó on, abans hi hagué el castell musulmà de la vila. El més sorprenent és la portada de marbres vermells, blancs, grisos i negres, (a la foto), la capella de la Vera Creu, de gran devoció popular, i les vistes. Completen l’atractiu artístic de la ciutat unes quantes esglèsies i convents, i un museu dedicat a les festes de la Vera Creu. Espectaculars. Es celebren a primers de maig, i val la pena veure-les. Caravaca és un centre de serveis de la seva comarca. Podeu dormir-hi i menjar-hi molt bé. En un hotel?. Una casa rural?. Com ara el Molino del rio, o bé el Torreón de las fuentes. O potser preferiu un convent?. Un convent amb religioses. Un convent carmelita on va viure Sant Joan de la Creu. Habitacions per famílies, pulcres i sobries, sense tele, sense wi-fi. Pau celestial. Convent del Carme. Al carrer de la Corredera, 5. Tel: 968 70 85 27. Si preferiu el “mundanal ruido” a l’hotel Central, per exemple, us trobareu millor. Els voltants de Caravaca també ofereixen bones excursions, com ara Calasparra, amb el seu arròs, o Moratalla, poble interessant per l’orografia del seu casc urbà, a diferents nivells, o bé tots els altres atractius turístics que pot oferir-vos una regió tan bonica com ara Múrcia.
Si estais pensando en un recorrido por el Sur de España, por levante, por Murcia, Caravaca de la Cruz es un destino ideal para vosotros. Centro de devoción para la gente de Murcia y su provincia, esta villa es un lugar santo, tan santo como Santiago de Compostela, Roma, Jerusalén o Liébana. Como estos santuarios de alcance mundial, Caravaca celebra, cada cierto número de años, su propio año Santo. En 2010 por ejemplo. Porque en Caravaca se guarda la Vera Cruz. Un buen trozo de la misma cruz donde Jesús fue crucificado y que la emperatriz romana Elena, madre de Constantino, descubrió, y que, más tarde, reinando Heraclio, fue partida en múltiples fragmentos. Esto hace que Caracavaca sea un pueblo muy importante dentro de la comunidad de Murcia. Y para guardar su tesoro se construyó un inmenso santuario, de un estilo indefinido entre renacentista y barroco, que domina el pueblo desde la altura de la colina donde antes hubo el castillo musulmán de la villa. Lo más sorprendente es la portada de mármoles rojos, blancos, grises y negros, (en la foto), la capilla de la Vera Cruz, de gran devoción popular, y las vistas. Completan el atractivo artístico de la ciudad unas cuantas iglesias y conventos, y un museo dedicado a las fiestas de la Vera Cruz. Espectaculares. Se celebran a primeros de mayo, y vale la pena verlas. Caravaca es un centro de servicios de su comarca. Pueden dormir y comer muy bien. En un hotel, o en una casa rural. Como el Molino del rio o el Torreón de las Fuentes. ¿O tal vez prefiere un convento?. Un convento con religiosas. Un convento carmelita donde vivió San Juan de la Cruz. Habitaciones para familias, pulcras y sobrias, sin tele, sin wi-fi. Paz celestial. Convento del Carmen. En la calle de la Corredera, 5. Tel.: 968 70 85 27. Si prefiere el “mundanal ruido” en el hotel Central, por ejemplo, lo tendrá al alcance de la mano. Los alrededores de Caravaca también ofrecen buenas excursiones, como Calasparra, con su arroz, o Moratalla, pueblo interesante por la orografía de su casco urbano, a diferentes niveles, o los demás atractivos turísticos que puede ofrecerles una región tan hermosa como Murcia.
Serralavella a Ullastrell
Potser no sabeu on és Ullastrell. No es tracta de la població d’Ullastret, a l’Empordà, famosa pel seu fantàstic poblat ibèric. Parlem d’un poblet molt més proper a Barcelona, situat al Vallés, a tocar de Martorell i de Terrassa. Si no el coneixeu, no cal que us preocupeu, és molt normal. Es tracta d’un lloc poc conegut. Trobareu Ullastrell a mig camí entre Terrassa i Martorell, anant per la C-243. També podeu arribar-hi per Santa Maria de Vilalba o per Olesa de Montserrat per la BV-1202. Com veieu està molt a prop de la ciutat de Barcelona, a no més de 40 kms. En aquest poble tenen una costum curiosa. Celebren la meitat de la quaresma. Així, el cap de setmana que ens trobem just entre carnestoltes i setmana santa, normalment pel març, celebren el Serra-la-vella. La vella, és clar, és la quaresma. El dissabte i el diumenge hi ha diversos actes, senzills, cassolans. No sabem quins seran aquest any. El passat hi hagué una fira de jocs tradicionals, la tradicional cantada pels carrers del poble, berenar pels infants i concert de corals. El diumenge fira, amb tota mena de parades d’oficis i d’artesania, trobada de gegants, i un dinar popular. Si menjar a la fira no us fa el pes, podeu anar a Can Bolet, un parc situat dins de la finca de Can Palet, en un paratge natural senzill, però ideal per a passar-hi el dia amb infants. Hi ha una zona de pic-nic. Ullastrell, dalt del seu turó, dominant Montserrat i Sant Llorenç del Munt, us espera.
Quizá no saben vds. dónde está Ullastrell. No se trata de la población de Ullastret, en el Empordà, famosa por su fantástico poblado ibérico. Hablamos de un pueblo mucho más cercano a Barcelona, situado en el Vallés, junto a Martorell y Terrassa. Si no lo conocen, no tienen porque preocuparse, es muy normal. Se trata de un lugar poco conocido. Encontraréis Ullastrell a medio camino entre Terrassa y Martorell, yendo por la C-243. También se puede llegar por Santa Maria de Vilalba o por Olesa de Montserrat a traves de la BV-1202. Como veis está muy cerca de la ciudad de Barcelona, a no más de 40 kms. En este pueblo tienen una costumbre curiosa. Celebran la mitad de la cuaresma. Así, el fin de semana en que nos encontramos justo entre carnaval y semana santa, normalmente en marzo, celebran el Serra-la-vella. La vieja, claro, es la cuaresma. El sábado y el domingo hay varios actos, sencillos, caseros. No sabemos cuáles serán este año. El pasado hubo una feria de juegos tradicionales, la cantada por las calles del pueblo, merienda para los niños y concierto de corales. El domingo feria, con todo tipo de paradas de oficios y de artesanía, encuentro de gigantes, y una comida popular. Si comer en la feria no les convence, pueden ir a Can Bolet, un parque situado dentro de la finca de Can Palet, en un paraje natural sencillo, pero ideal para pasar el día con niños. Hay una zona de pic-nic. Ullastrell, en lo alto de su colina, dominando Montserrat y Sant Llorenç del Munt, os espera.
Cádiz
La ciutat de Càdis és diferent. És una vila plena de sorpreses. Com una Penyíscola, però a l’engròs, tancada dins les seves muralles, rodejada de mar, de l’oceà inmens, arreu. Com una illa. Només comunicada amb terra ferma per una llengua de terra. La Càdis antiga, amb els seus carrers ordenats, de cases de pisos, blancs i lluminosos, recorda vagament a la Barceloneta. Sempre ens ha seduït el misteri indescriptible de Càdis. Oceànica, ventada, oberta al blau, marinera. Però també tancada en ella mateixa, reclosa entre els murs, sabedora que vagis on vagis, el mar et limitarà el darrer moviment, l’escapatòria. Mediterrània, andalusa, vital i alegre, festiva. Però també melancòlica, com una presonera del seu destí, enrrocada en la seva península. Oriental, àrab, els seus carrerons i placetes recoletes fan olor de perfums vinguts de llocs ignots. Però també de peix fregit, de sal i de brea. Nosaltres vàrem estar-nos a l’hotel “Las Cortes”, dins del centre urbà antic. Molt recomanable. També trobareu molts hotels, de totes les cadenes, a l’itsme de sorra que comunica terra ferma amb l’illot on Cadis està situat. Els veureu perquè l’avinguda és lloc de pas obligat per arribar-vos fins la ciutat vella. Si us agrada la platja, aquests hotels són ideals, encarats a l’Atlàntic, amb un horitzó de 180 graus de mar.
La ciudad de Cádiz es diferente. Es una villa llena de sorpresas. Como una Peñíscola, pero al por mayor, encerrada en sus murallas, rodeada de mar, del océano inmenso, toda ella. Como una isla. Sólo comunicada con tierra firme por una lengua de tierra. La Cádiz antigua, con sus calles ordenadas, con sus casas de pisos, blancos y luminosos, recuerda vagamente a la Barceloneta. Siempre nos ha seducido el misterio indescriptible de Cádiz. Oceánica, abierta al viento, abierta al azul, marinera. Pero también cerrada en sí misma, encerrada entre los muros, sabedora de que vayas donde vayas, el mar te limitará el último movimiento, cortará la escapatoria. Mediterránea, andaluza, vital y alegre, festiva. Pero también melancólica, como una prisionera de su destino, enrrocada en su península. Oriental, árabe, sus callejuelas y plazoletas recoletas huelen a perfumes venidos de lugares ignotos. Pero huele también a pescado frito, a sal y brea. Nosotros estuvimos en el hotel “Las Cortes”, dentro del centro urbano antiguo. Muy recomendable. También encontrará muchos hoteles, de todas las cadenas, en el itsmo de arena que comunica tierra firme con el islote donde Cádiz está situado. Los verá porque la avenida es lugar de paso obligado para acercarse hasta la ciudad vieja. Si os gusta la playa, estos hoteles son ideales, encarados en el Atlántico, con un horizonte de 180 grados de mar.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris








