Sortides familiars

Salidas en família

Zamora

Zamora, la bién cercada. Avui dia no queden apenes restes de les formidables muralles medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè la bellíssima ciutat castellana conserva monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Començant per la catedral, una joia del romànic, amb la seva torre, (a la foto), i la cúpula amb influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. Carrers, places, palaus i, sobretot les esglèsies. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

març 7, 2010 Posted by | Art, Castella, Hotels, medieval, Molt llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Caravaca de la Cruz

Si esteu fent un recorregut pel Sur d’Espanya, pel llevant, per Múrcia, Caravaca de la Cruz és un destí per a vosaltres. Centre de devoció per la gent de Múrcia i la seva província, aquesta vila és un lloc sant, tan sant com Sant Jaume de Compostela, Roma, Jerusalem o Liébana. Com aquestes viles d’abast mundial, Caravaca celebra, cada cert nombre d’anys, el seu propi any Sant. El 2010 per exemple. Perquè a Caravaca s’hi guarda la Vera Creu. Un bon tros de la mateixa creu on Jesús fou crucificat i que l’emperatriu romana Helena, mare de Constantí, descobrí, i que , més tard, regnant Heracli, fou partida en múltiples fragments. Això fa que Caracavaca sigui un poble molt important dins la comunitat de Múrcia. I per guardar el seu tresor es va construir un inmens santuari, d’un estil indefinit entre renaixentista i barroc, que domina el poble des de l’altura del turó on, abans hi hagué el castell musulmà de la vila. El més sorprenent és la portada de marbres vermells, blancs, grisos i negres, (a la foto), la capella de la Vera Creu, de gran devoció popular, i les vistes. Completen l’atractiu artístic de la ciutat unes quantes esglèsies i convents, i un museu dedicat a les festes de la Vera Creu. Espectaculars. Es celebren a primers de maig, i val la pena veure-les. Caravaca és un centre de serveis de la seva comarca. Podeu dormir-hi i menjar-hi molt bé. En un hotel?. Una casa rural?. Com ara el Molino del rio, o bé el Torreón de las fuentes. O potser preferiu un convent?. Un convent amb religioses. Un convent carmelita on va viure Sant Joan de la Creu. Habitacions per famílies, pulcres i sobries, sense tele, sense wi-fi. Pau celestial. Convent del Carme. Al carrer de la Corredera, 5. Tel: 968 70 85 27. Si preferiu el “mundanal ruido” a l’hotel Central, per exemple, us trobareu millor. Els voltants de Caravaca també ofereixen bones excursions, com ara Calasparra, amb el seu arròs, o Moratalla, poble interessant per l’orografia del seu casc urbà, a diferents nivells, o bé tots els altres atractius turístics que pot oferir-vos una regió tan bonica com ara Múrcia.

Si estais pensando en un recorrido por el Sur de España, por levante, por Murcia, Caravaca de la Cruz es un destino ideal para vosotros. Centro de devoción para la gente de Murcia y su provincia, esta villa es un lugar santo, tan santo como Santiago de Compostela, Roma, Jerusalén o Liébana. Como estos santuarios de alcance mundial, Caravaca celebra, cada cierto número de años, su propio año Santo. En 2010 por ejemplo. Porque en Caravaca se guarda la Vera Cruz. Un buen trozo de la misma cruz donde Jesús fue crucificado y que la emperatriz romana Elena, madre de Constantino, descubrió, y que, más tarde, reinando Heraclio, fue partida en múltiples fragmentos. Esto hace que Caracavaca sea un pueblo muy importante dentro de la comunidad de Murcia. Y para guardar su tesoro se construyó un inmenso santuario, de un estilo indefinido entre renacentista y barroco, que domina el pueblo desde la altura de la colina donde antes hubo el castillo musulmán de la villa. Lo más sorprendente es la portada de mármoles rojos, blancos, grises y negros, (en la foto), la capilla de la Vera Cruz, de gran devoción popular, y las vistas. Completan el atractivo artístico de la ciudad unas cuantas iglesias y conventos, y un museo dedicado a las fiestas de la Vera Cruz. Espectaculares. Se celebran a primeros de mayo, y vale la pena verlas. Caravaca es un centro de servicios de su comarca. Pueden dormir y comer muy bien. En un hotel, o en una casa rural. Como el Molino del rio o el Torreón de las Fuentes. ¿O tal vez prefiere un convento?. Un convento con religiosas. Un convento carmelita donde vivió San Juan de la Cruz. Habitaciones para familias, pulcras y sobrias, sin tele, sin wi-fi. Paz celestial. Convento del Carmen. En la calle de la Corredera, 5. Tel.: 968 70 85 27. Si prefiere el “mundanal ruido” en el hotel Central, por ejemplo, lo tendrá al alcance de la mano. Los alrededores de Caravaca también ofrecen buenas excursiones, como Calasparra, con su arroz, o Moratalla, pueblo interesante por la orografía de su casco urbano, a diferentes niveles, o los demás atractivos turísticos que puede ofrecerles una región tan hermosa como Murcia.

març 6, 2010 Posted by | Art, festes, Hotels, llargues, medieval, Monestirs, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Serralavella a Ullastrell

Potser no sabeu on és Ullastrell. No es tracta de la població d’Ullastret, a l’Empordà, famosa pel seu fantàstic poblat ibèric. Parlem d’un poblet molt més proper a Barcelona, situat al Vallés, a tocar de Martorell i de Terrassa. Si no el coneixeu, no cal que us preocupeu, és molt normal. Es tracta d’un lloc poc conegut. Trobareu Ullastrell a mig camí entre Terrassa i Martorell, anant per la C-243. També podeu arribar-hi per Santa Maria de Vilalba o per Olesa de Montserrat per la BV-1202. Com veieu està molt a prop de la ciutat de Barcelona, a no més de 40 kms. En aquest poble tenen una costum curiosa. Celebren la meitat de la quaresma. Així, el cap de setmana que ens trobem just entre carnestoltes i setmana santa, normalment pel març, celebren el Serra-la-vella. La vella, és clar, és la quaresma. El dissabte i el diumenge hi ha diversos actes, senzills, cassolans. No sabem quins seran aquest any. El passat hi hagué una fira de jocs tradicionals, la tradicional cantada pels carrers del poble, berenar pels infants i concert de corals. El diumenge fira, amb tota mena de parades d’oficis i d’artesania, trobada de gegants, i un dinar popular. Si menjar a la fira no us fa el pes, podeu anar a Can Bolet, un parc situat dins de la finca de Can Palet, en un paratge natural senzill, però ideal per a passar-hi el dia amb infants. Hi ha una zona de pic-nic. Ullastrell, dalt del seu turó, dominant Montserrat i Sant Llorenç del Munt, us espera.

Quizá no saben vds. dónde está Ullastrell. No se trata de la población de Ullastret, en el Empordà, famosa por su fantástico poblado ibérico. Hablamos de un pueblo mucho más cercano a Barcelona, situado en el Vallés, junto a Martorell y Terrassa. Si no lo conocen, no tienen porque preocuparse, es muy normal. Se trata de un lugar poco conocido. Encontraréis Ullastrell a medio camino entre Terrassa y Martorell, yendo por la C-243. También se puede llegar por Santa Maria de Vilalba o por Olesa de Montserrat a traves de la BV-1202. Como veis está muy cerca de la ciudad de Barcelona, a no más de 40 kms. En este pueblo tienen una costumbre curiosa. Celebran la mitad de la cuaresma. Así, el fin de semana en que nos encontramos justo entre carnaval y semana santa, normalmente en marzo, celebran el Serra-la-vella. La vieja, claro, es la cuaresma. El sábado y el domingo hay varios actos, sencillos, caseros. No sabemos cuáles serán este año. El pasado hubo una feria de juegos tradicionales, la cantada por las calles del pueblo, merienda para los niños y concierto de corales. El domingo feria, con todo tipo de paradas de oficios y de artesanía, encuentro de gigantes, y una comida popular. Si comer en la feria no les convence, pueden ir a Can Bolet, un parque situado dentro de la finca de Can Palet, en un paraje natural sencillo, pero ideal para pasar el día con niños. Hay una zona de pic-nic. Ullastrell, en lo alto de su colina, dominando Montserrat y Sant Llorenç del Munt, os espera.

març 5, 2010 Posted by | curtes, festes, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de l’aigua a Sant Bartomeu del Grau

A Sant Bartomeu del Grau, bonica població de la bonica, i inexistent, comarca del Lluçanés, s’hi fa una fira. Abans era una fira com tantes. Amb mostra d’oficis, paradetes, animació. Però res no distinguia la fira de Sant Bartomeu de qualsevol altra fira que poguèssiu trobar pel país. Per això, ja fa uns anys, la gent del poble va decidir donar un motiu diferenciador a la seva fira. I la va convertir en una fira ecològica, sostenible i moderna, amb un tema també sostenible, modern i ecològic: l’aigua. A la fira hi trobareu, doncs, el mateix que arreu: paradetes, oficis, artesania, gastronomia, animació, cercavila amb gegants… però també tast d’aigües del món, xerrades, un petit zoo i el seu trenet, trobada de xapes de cava, de motos antigues i concursos. Tot plegat una cosa prou lluida que farà les delícies dels infants. I si mai no heu anat per Sant Bartomeu, ni rodat pel Lluçanés, doncs aprofiteu!.  A Sant Bartomeu hi arribareu per l’autovia C-17, prenent la carretera BV-4601, des de Vic. Ben indicat, a mà esquerra, pujant cap a Ripoll i Puigcerdà. És un poblet petit, molt petit. No te gaires atractius turístics, malgrat que al terme hi han un parell d’esglèsies romàniques, una balma interessant anomenada de les Llobateres i l’esglèsia vella, un jaciment arqueològic medieval que està restaurant-se. L’unic allotjament del poble és la Cabaña d’en Permanyer, encara que al Lluçanés en troabreu moltes de cases rurals, i ben boniques.  Al poble teniu un parell de bars i un parell de restaurants. A la fira també trobareu quelcom per menjar. Si res no us satisfà, a Vic, que està a tocar, teniu molt bons hotels i molt bons restaurants.

En Sant Bartomeu del Grau, bonita población de la bonita, e inexistente, comarca del Lluçanès, hacen una feria. Antes era una feria como tantas. Con muestra de oficios, tenderetes, animación. Pero nada la distinguia de cualquier otra feria que pudiéramos encontrar por el país. Por eso, ya hace unos años, la gente del pueblo decidió dar un motivo diferenciador a su feria. Y la convirtió en una feria ecológica, sostenible y moderna, con un tema también sostenible, moderno y ecológico: el agua. En la feria encontrará, pues, lo mismo que en todas:  puestos de oficios, artesanía, gastronomía, animación, pasacalles con gigantes … pero también cata de aguas del mundo, charlas, un pequeño zoo y su trenecito, un encuentro de chapas de cava, otro de motos antiguas y concursos. Todo ello algo bastante lucido que hará las delicias de los niños. Y si nunca ha ido por San Bartomeu, ni ha rodado por el Lluçanès, ¡pues aproveche!. Se llega por la autovía C-17, tomando la carretera BV-4601, desde Vic. Bien indicado, a mano izquierda, subiendo hacia Ripoll y Puigcerdà. Es un pueblecito pequeño, muy pequeño. No tiene muchos atractivos turísticos, aunque en el término municipal hay un par de iglesias románicas, una cueva interesante llamada de las Llobateres y la iglesia vieja, un yacimiento arqueológico medieval que está restaurándose. El único alojamiento del pueblo es la Cabaña de Permanyer, aunque en el Lluçanés encontrareis muchas de casas rurales, y bien bonitas. En el pueblo tienen un par de bares y un par de restaurantes. En la feria también encontrará algo para comer. Si nada les satisface, vayan a Vic, que está al lado, tiene muy buenos hoteles y muy buenos restaurantes.

març 4, 2010 Posted by | festes, mitjanes, Osona | , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Ermita de Sant Adjutori

Arribarse fins l’ermita de Sant Adjutori és una excursió familiar molt fàcil i senzilla, apte per a tota la família. S’hi accedeix molt fàcilment en cotxe des de l’aparcament de la masia Can Borrell, que és un restaurant molt conegut del parc de Collserola. Per arribar a can Borrell haurem d’anar de Barcelona fins quasi arribar a Sant Cugat per la carretera de l’Arrabasada. Després girar a mà esquerra cap al restaurant de Can Borrell, ben indicat, per un camí ample i ben transitable. Naturalment també és pot fer a la inversa, sortint de Sant Cugat, en direcció a Barcelona. Si voleu fer una excursió un xic més llarga, us recomanem iniciar la caminada a Sant Cugat, a la plaça Rotary. Agafeu el camí de terra, ample i ben cuidat, que està senyalitzat. Salveu la cadena, i aneu xino-xano. No fa gaire pujada i, ben aviat s’omple d’arbrat i vegetació. En mitja hora llarga arribareu a la citada masía de Can Borrell, i continuant per la mateixa pista forestal, uns 100 metres, trobareu la indicació de Sant Adjutori, en un ramal del camí. Cal travessar un petit rierol i us la tindreu al davant del front. És una capella de planta rodona, romànica del segle XII. Està púlcrament restaurada tant l’interior com l’exterior. També està molt cuidat l’entorn. Tot i que no podreu entrar-hi, l’excusió en ella mateixa és el que val la pena. Si encara us queden forces podeu continuar fins l’ermita de Sant Medir, uns vint minuts més caminant. O bé anar fins el pantà de Can Borrell, on els nens i nenes podran gaudir de l’aigua. Una sortida familiar molt asequible, tranquil·la i curta, en un lloc molt bonic. Al costat de Sant Adjutori podreu admirar el forn iber, o romà, que s’ha restaurant fa poc temps. Un altre motiu per arribar-se fins aquest bell indret del cor de Collserola.

La ermita de Sant Adjutori es una excursión familiar muy fácil y sencilla, apta para toda la familia. Se llega muy fácilmente en coche desde el aparcamiento de la masía Can Borrell, que es un restaurante muy conocido del parque de Collserola. Para llegar a Can Borrell tendremos que ir de Barcelona hasta casi llegar a Sant Cugat por la carretera de la Arrabasada. Después girar a mano izquierda hacia el restaurante de Can Borrell, bien indicado, por un camino ancho y bien transitable. Naturalmente también se puede hacer a la inversa, saliendo de Sant Cugat, en dirección a Barcelona. Si desean hacer una xcursió un poco más larga, les recomendamos iniciar la caminata en Sant Cugat, en la plaza Rotary. Tomen el camino de tierra, ancho y bien cuidado, que está señalizado. Salven la cadena, y vayan paseando tranquilamente. No hay garndes cuestas y pronto se llena de arbolado y vegetación. En media hora larga llegará a la citada masía de Can Borrell, y continuad por la misma pista forestal a la ermita. Siganla unos 100 metros hasta encontrar la indicación de Sant Adjutori, en un ramal del camino. Hay que atravesar un pequeño riachuelo y se la encontraran de frente. Es una capilla de planta redonda, románica del siglo XII. Está pulcramente restaurada tanto el interior como el exterior. También está muy cuidado el entorno. Aunque no podran acceder a su interior, piensen que es la excursión, en sí misma, lo que vale la pena. Si aún le quedan fuerzas pueden continuar hasta la ermita de Sant Medir. hay unos buenos veinte minutos andando. O bien pueden ir hasta el pantano de Can Borrell, donde los niños y niñas podrán disfrutar del agua. Una salida familiar muy asequible, tranquila y corta, hasta un lugar muy bonito. Junto a San Adjutori podrá admirar el horno íbero, o romano, que se ha restaurado hace poco tiempo. Otro motivo para llegarse hasta este hermoso lugar del corazón de Collserola.

març 3, 2010 Posted by | Art, Barcelona, curtes, medieval, Natura, Parcs Naturals, Romànic, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Cádiz

La ciutat de Càdis és diferent. És una vila plena de sorpreses. Com una Penyíscola, però a l’engròs, tancada dins les seves muralles, rodejada de mar, de l’oceà inmens, arreu. Com una illa. Només comunicada amb terra ferma per una llengua de terra. La Càdis antiga, amb els seus carrers ordenats, de cases de pisos, blancs i lluminosos, recorda vagament a la Barceloneta. Sempre ens ha seduït el misteri indescriptible de Càdis. Oceànica, ventada, oberta al blau, marinera. Però també tancada en ella mateixa, reclosa entre els murs, sabedora que vagis on vagis, el mar et limitarà el darrer moviment, l’escapatòria. Mediterrània, andalusa, vital i alegre, festiva. Però també melancòlica, com una presonera del seu destí, enrrocada en la seva península. Oriental, àrab, els seus carrerons i placetes recoletes fan olor de perfums vinguts de llocs ignots. Però també de peix fregit, de sal i de brea. Nosaltres vàrem estar-nos a l’hotel “Las Cortes”, dins del centre urbà antic. Molt recomanable. També trobareu molts hotels, de totes les cadenes, a l’itsme de sorra que comunica terra ferma amb l’illot on Cadis està situat. Els veureu perquè l’avinguda és lloc de pas obligat per arribar-vos fins la ciutat vella. Si us agrada la platja, aquests hotels són ideals, encarats a l’Atlàntic, amb un horitzó de 180 graus de mar.

La ciudad de Cádiz es diferente. Es una villa llena de sorpresas. Como una Peñíscola, pero al por mayor, encerrada en sus murallas, rodeada de mar, del océano inmenso, toda ella. Como una isla. Sólo comunicada con tierra firme por una lengua de tierra. La Cádiz antigua, con sus calles ordenadas, con sus casas de pisos, blancos y luminosos, recuerda vagamente a la Barceloneta. Siempre nos ha seducido el misterio indescriptible de Cádiz. Oceánica, abierta al viento, abierta al azul, marinera. Pero también cerrada en sí misma, encerrada entre los muros, sabedora de que vayas donde vayas, el mar te limitará el último movimiento, cortará la escapatoria. Mediterránea, andaluza, vital y alegre, festiva. Pero también melancólica, como una prisionera de su destino, enrrocada en su península. Oriental, árabe, sus callejuelas y plazoletas recoletas huelen a perfumes venidos de lugares ignotos. Pero huele también a pescado frito, a sal y brea. Nosotros estuvimos en el hotel “Las Cortes”, dentro del centro urbano antiguo. Muy recomendable. También encontrará muchos hoteles, de todas las cadenas, en el itsmo de arena que comunica tierra firme con el islote donde Cádiz está situado. Los verá porque la avenida es lugar de paso obligado para acercarse hasta la ciudad vieja. Si os gusta la playa, estos hoteles son ideales, encarados en el Atlántico, con un horizonte de 180 grados de mar.

març 2, 2010 Posted by | Andalucia, Hotels, llargues, Molt llargues, Platges | , , , , , , , , | 2 comentaris

Festa de l’aigua

La festa de l’aigua és una de les activitats per infants més interessants i educatives que tenen lloc a Barcelona. La trobareu durant el mes de març. Es feia al passeig de Gràcia, davant el Palau Robert, fins que es va traslladar a l’avinguda de Joan de Borbó, a la Barceloneta, a tocar del port. A la pàgina web de l’ACA trobareu el programa. És ideal per famílies amb nens i nenes. Hi trobareu actuacions musicals, personatges del Club Super 3, cercaviles, espectacles, contes, tallers i molta gresca i animació. Si esteu a Barcelona, o prop de la ciutat, no us perdeu, un d’aquests diumenges de març, al matí o a la tarda, la Festa de l’Aigua. Us encantarà!.

La fiesta del agua es una de las actividades para niños más interesantes y educativas que tienen lugar en Barcelona. La encontrará durante el mes de marzo. Antes tenia lugar en el paseo de Gràcia, frente al Palau Robert, hasta que se trasladó a la avenida Juan de Borbón, en la Barceloneta, junto al puerto. En la página web de la ACA encontrará el programa. Es ideal para familias con niños y niñas. Encontraréis actuaciones musicales, personajes del Club Super 3, pasacalles, espectáculos, cuentos, talleres y mucha diversión y animación. Si estais en Barcelona, o cerca de la ciudad, no os perdáis, uno de estos domingos de marzo, por la mañana o por la tarde, la Fiesta del Agua. ¡Os encantará!.

març 1, 2010 Posted by | Barcelona, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers