
Al més de febrer, just el cap de setmana abans del Carnaval, te lloc a la vila de Balsareny, a mig camí de Manresa a Berga, una de les més interessants, boniques i divertides festes de Catalunya. Estem parlant de la Festa dels Traginers. Poc a poc ha anat guanyant en quantitat i qualitat. En quantitat d’animals que s’hi mostren, en quantitat d’actes i fires, i en quantitat de gent. Les primeres edicions foren en família. Els darrers anys no s’hi pot anar, de la gentada que hi ha. Però també ha guanyat molt en qualitat. Els infants s’ho passen molt bé. La majoria de parades, celebracions i concursos que s’hi duen a terme estan pensats pels més menuts. També n’hi ha per gent adulta, no us preocupèssiu. Tot i que hi ha actes des del divendres a la nit, el dia fort és el diumenge. La gresca comença amb la Torrada del Traginer. Podeu acostar-vos lliurement a les fogueres, on s’hi torra el pa, fregar-hi all, olí i demanar un bon tros de botifarra. Si voleu probar-ho, heu d’arribar ben aviat, al matí. Després venen la ferrada i esquilada de bestiar, el mercat del Traginer, a mig camí entre una mostra d’oficis i un mercadet medieval. Exposicions, concursos, música per ambientar i música en viu, amb grups d’animació infantil. Finalment l’esperada Cavalcada, eix de la fira. Els traginers, amb carros i animals, desfilen, a partir del migdia, pels carrers, atapeïts de gent, de Balsareny. Pugeu a Balsareny per la C-58, camí de Manresa. Seguiu després la C-16, cap a túnel del Cadí. Sortiu a Balsareny. Podeu aprofitar per veure la vila, i el seu magnífic castell, dalt del turó, perfectament conservat i ambientat. Per dinar teniu moltes opcions. La primera els bars de la fira, amb la famosa “barreja”. Hi ha uns quants restaurants al poble, tots cassolans, tots bons. Però haureu d’encomanar. Teniu el Rosamar, Carrer de la Creu 16, Tel: 93 820 02 51. O Els Traginers, al Carrilet, 105. Tel: 93 820 00 96. També el restaurant El Jardinet, al Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalment Cal Rufino, al carrer de Sant Domènec, 12. Tel: 93. 820 05 87. Si tot el poble, i els restaurants, estan impossibles, o cerqueu quelcom més glamurós, aneu fins a Puig-Reig, a 8 kms. Allà teniu el Sant Marçal, un hotel preciós amb un bon restaurant. I camí de Barcelona, de tornada, a Sallent, trobareu l’hotel i restaurant l’Hostal del Camp, amb menú i calçotades!.
El mes de febrero, justo el fin de semana antes del Carnaval, tiene lugar en la villa de Balsareny, a medio camino de Manresa a Berga, una de las más interesantes, hermosas y divertidas fiestas de Cataluña. Estamos hablando de la Festa dels Traginers. Poco a poco ha ido ganando en cantidad y calidad. En cantidad de animales que se muestran, en diversos eventos y ferias, y en cantidad de gente. Las primeras ediciones fueron en familia. Los últimos años no se puede ir, del gentío que hay. Pero también ha ganado mucho en calidad. Los niños lo pasan muy bien. La mayoría de paradas, celebraciones y concursos que se llevan a cabo están pensados para los más pequeños. También hay para gente adulta, no preocuparse. Aunque hay actos desde el viernes por la noche, el día fuerte es el domingo. La fiesta comienza con la Tostada del Arriero. Puede acercarse libremente a las hogueras, donde se tuesta el pan, frotarlo con ajo y aceite, y pedir un buen trozo de butifarra. Si desea probarlo, debe llegar pronto, por la mañana. Después vienen la ferrata y esquileo de ganado, con el mercado del Arriero, a medio camino entre una muestra de oficios y un mercadillo medieval. Exposiciones, concursos, música para ambientar y música en vivo, con grupos de animación infantil. Finalmente la esperada Cabalgata, eje de la feria. Los arrieros, con carros y animales, desfilan, a partir del mediodía, por las calles, atestadas de gente, de Balsareny. Subid hasta Balsareny por la C-58, camino de Manresa. Siga después la C-16, hacia el túnel del Cadí. Salid en Balsareny. Podéis aprovechar para ver la villa, y su magnífico castillo, en lo alto del cerro, perfectamente conservado y ambientado. Para comer tienen muchas opciones. La primera los bares de la feria, con la famosa “mezcla”. Hay unos cuantos restaurantes en el pueblo, todos caseros, todos buenos. Pero deben reservar seguro. Tiene el Rosamar, Carrer de la Creu 16, Tel: 93 820 02 51. O Traginers, en el Carrilet, 105. Tel.: 93 820 00 96. También el restaurante El Jardinet, en el Carrilet, 95, Tel: 93 839 65 35. Finalmente Casa Rufino, en la calle de Santo Domingo, 12. Tel.: 93. 820 05 87. Si todo el pueblo, y los restaurantes, están imposibles, o buscan algo más glamuroso, vayan hasta Puig-Reig, a 8 kms. Allí tiene el Sant Marçal, un hotel precioso con un buen restaurante. Y camino de Barcelona, de vuelta, en Sallent, encontraréis el hotel y restaurante del Hostal del Camp, ¡con menú y calçotades!.
febrer 3, 2010
Posted by joanmolar |
Bages, festes, mitjanes | animales, animals, antoni, arriero, Bages, Balsareny, barreja, bestiar, caballos, Camp, Carrilet, castell, castillo, cavalls, esquilada, Feria, ferrada, festa, fiesta, Fira, Hostal, jardinet, marçal, mostra, muestra, pasada, Puig, puigreig, puireig, purreig, reig, restaurant, restaurante, restaurantes, restaurants, rosamar, rufino, sallent, san, Sant, torrada, traginaires, traginer, tragineros, traginers, trajiners |
Feu un comentari

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat en l’ànima d’aquesta població de la Costa Daurada. No és una cosa de quatre joves, ni de les entitats. Tota la vila es volca en el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar a la vila. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuï de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap. Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu a l’entrada “Vilanova”, d’aquest bloc. Bon Carnaval!
El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!
febrer 2, 2010
Posted by joanmolar |
curtes, festes, Penedés | caramel, caramelos, caramels, Carnaval, carnavales, carnavals, carnestoltes, cols, comparsa, comparses, Costa, Daurada, Dorada, geltru, guerra, poca, Rei, Rey, soltes, turuta, Venecia, vidalet, vidalot, vilanova |
Feu un comentari

Amagada entre els edificis altíssims de la Plaça Catalunya de Barcelona. Reclosa en un bellíssim pati interior del Barri Gótic. Com si d’una evocació fantasmal del passat medieval de la ciutat es tractés, en una placeta deliciosa, s’alça, des de fa quasi mil anys, el monestir de Santa Anna. És un lloc màgic, fins podríem dir esotèric. Els Canonges del Sant Sepulcre ressaren entre els seus murs i, encara avui, és la seu dels Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquesta ordre mítica, hereva de les més fantàstiques tradicions templeres i hospitaleres de l’edat mitjana, celebra els seus benèfics rituals entre les parets monumentals del priorat de Santa Anna. Si podeu, si sabeu el dia i l’hora, aneu-hi. Un encanteri no fora millor. El conjunt es composa d’una graciosa esglèsia romànica, a mig camí del gòtic i el claustre tan senzill, recòndit i apacible. Un racó de pau al mig del brogit i enrrenou de Barcelona. Per arribar-hi entreu pel Carrer Santa Anna, desde Portal de l’Àngel o des de Rambles. Trobareu un gran portal a meitat del carrer. Darrera el portal s’obre una placeta amb l’esglèsia. Visita lliure. També accessible per Rivadeneyra, directe des de Plaça Catalunya. Fora de les hores de missa, sobretot de nit, tanquen els portals i queda inaccesible totalment.
Escondida entre los edificios altísimos de la Plaza Cataluña de Barcelona. Recluida en un bellísimo patio interior del Barrio Gótico. Como si de una evocación fantasmal del pasado medieval de la ciudad se tratara, en una placita deliciosa, se alza, desde hace casi mil años, el monasterio de Santa Anna. Es un lugar mágico, hasta podríamos decir esotérico. Los Canónigos del Santo Sepulcro rezaron entre sus muros y, aún hoy, es la sede de los Caballeros del Santo Sepulcro de Jerusalén. Esta orden mítica, heredera de las más fantásticas tradiciones templarias y hospitalarias de la Edad Media, celebra sus benéficos rituales entre las paredes monumentales del priorato de Santa Anna. Si podeis, si sabéis el día y la hora, id a verlos. Un hechizo no fuera mejor pasaporte al medioevo. El conjunto se compone de una graciosa iglesia románica, a medio camino del gótico y el claustro sencillo, recóndito y apacible. Un rincón de paz en medio del ruido de Barcelona. Para llegar hay que entrar por la Calle Santa Ana, desde Portal de l’Àngel o desde Ramblas. Encontraréis un gran portal a mitad de la calle. Detrás del portal se abre una plaza con la iglesia. Visita libre. También accesible desde Rivadeneyra, directo de Plaza Catalunya. Fuera de las horas de misa, sobre todo de noche, cierran los portales y queda inaccesible totalmente.
febrer 1, 2010
Posted by joanmolar |
Art, Barcelona, curtes, medieval, Monestirs, Romànic | ana, Barcelona, barri, barrio, caballeros, canonges, canonica, canonigos, carrer, Cavallers, esglèsia, gòtic, gótico, hospitalarios, hospitalers, iglesia, jerusalem, jerusalen, orden, ordre, Romànic, Sant, santa anna, Santo, sepulcre, sepulcro, templarios, temple, templers |
2 comentaris