Sortides familiars

Salidas en família

Festa de la Torrada al Pla del Penedès

La festa de les torrades, al petit municipi del Pla del Penedés, es celebra cada any el matí del diumenge de Carnestoltes. És una trobada que te lloc al voltant d’una foguera gegantina, on es torren centenars de llesques de pa de pagès. Cadascú la seva, és clar. És un a trobada divertida. Un acte social molt primitiu i autèntic. No estareu sols, això si. Moltíssima gent d’arreu de la comarca s’h dona cita. I tot i la gentada, no ha perdut el caliu i la germanor que el caracteritzen des dels seus orígens. Actualment la festa es celebra a la gran esplanada que hi ha al costat del Poliesportiu, entrant al poble. Ja de bon matí els Grallers desperten la població. A quarts de deu s’encenen les fogueres i a les deu comencen a torrar-se les torrades. Hi ha bon oli per amanir-les, alls i sardines. També vi, el bon vi del Penedés. Poc a poc altres actes han anat afegint-se a l’agenda, com ara un mercadet d’intercanvi de plaques de cava que te lloc a la plaça de l’Ajuntament. O bé un mercat d’oficis tradicionals i productes naturals o artesans. En resum, un bon lloc per menjar torrades en companyia, en un ambient festiu, on els infants trobaran amics per jugar, i tots una gresca sana. Ideal per passar un matí no gaire lluny de Barcelona. Sobretot!. No marxessiu pas del poble sense visitar alguna de les moltes caves familiars que hi ha. Caves boníssims, d’edició limitada. Caves com ara Alsina-Sardà, que te un allotjament rural propi, o Capità-Vidal, o bé Parató. Si voleu quedar-vos a la tarda heu de saber que teniu un parell de bars que fan menjars. També uns quants allotjaments rurals, com ara Cal Manou. Torrades, cava, mercat… no podeu dir que no us cuidem!.

La fiesta de las tostadas, en el pequeño municipio del Pla del Penedés, se celebra cada año la mañana del domingo de Carnaval. Es un encuentro que tiene lugar alrededor de una hoguera gigantesca, donde se tuestan cientos de rebanadas de pan de payés. Cada uno la suya, claro. Es un encuentro divertido. Un acto social primitivo y auténtico. No estaréis solos, eso sí. Muchísima gente de toda la comarca se da cita aquí. Y a pesar de la multitud, no ha perdido el calor y la hermandad que lo caracterizan desde sus orígenes. Actualmente la fiesta se celebra en la gran explanada que hay junto al Polideportivo, entrando al pueblo. Ya de madrugada los Grallers despiertan la población. A las 10 se encienden las hogueras y empiezan a asarse las tostadas. Hay buen aceite para aliñarlas, ajos y sardinas. También vino, el buen vino del Penedés. Poco a poco otros actos han ido añadiendo a la agenda, como un mercadillo de intercambio de placas de cava que tiene lugar en la plaza del Ayuntamiento. O bien un mercado de oficios tradicionales y productos naturales o artesanales. En resumen, un buen lugar para comer tostadas en compañía, en un ambiente festivo, donde los niños encontrarán amigos para jugar, y todos una juerga sana. Ideal para pasar una mañana no muy lejos de Barcelona. ¡Sobre todo!. No os fuerais del pueblo sin visitar alguna de las muchas cavas familiares que hay. Cavas buenísimos, de edición limitada. Cavas como Alsina-Sardà, que tiene un alojamiento rural propio, o Capità-Vidal, o bien Parató. Si desean quedarse por la tarde deben saber que tienen un par de bares donde hacen comidas. También varios alojamientos rurales, como Cal Manou. Tostadas, cava, mercado … ¡no pueden decir que no les cuidamos!.

febrer 11, 2010 Posted by | festes, mitjanes, Penedés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

Festa de la Caldera a Montmaneu

Montmaneu és un poblet, bonic i aixerit, situat exactament a La Panadella. A La Panadella de tota la vida. Aquell lloc on paràvem, abans, venint de Lleida cap a Barcelona, o a la inversa, a fer cames, descansar els ossos adolorits i alliberar músculs entomits. Ara, amb la flamant nova autopista A-2, la Panadella és un àrea de servei, entranyable, però una més. Montmaneu no ha notat gaires canvis. Sempre ha estat allà dalt, en el seu turonet, en un punt remot de l’Anoia, on us convidem a arribar-vos per viure la festa de la Caldera. La trobada ha anat guanyant en caliu any darrera any, fins esdevenir una veritable gran festa de la Catalunya interior. Tot comença el matí del diumenge de Carnestoltes amb l’encesa del foc sota les calderes. Allà s’anirà el·laborant l’escudella barrejada, per xupar-se els dits, sota el mestratge amatent del Mestre Calderer. Mentre, per animar l’estòmac, podeu probar les torrades amb embotit de l’esmorzar popular. N’hi un pels grans i un d’infantil. Tot el matí trobareu actuacions musicals, de circ i espectacles de carrer. També una recreació d’un hostal barroc, del segle XVIII, per on podeu transitar els viatgers que hi feu cap. A migdia podeu assistir a l’Ofici Solemne a l’esglèsia de Santa Maria. Acabat aquest, benedicció i repartiment de l’escudella de les calderes. Porteu plat i cullera!.  També trobareu concursos, com el de bitlles, mostres folklòriques, i un assortit mercat de pagés. Molta canalla hi puja disfressada. Una diada ben organitzada, ideal per famílies amb infants, amb molts actes lúdics. Si voleu menjar quelcom més que l’escudella, penseu en els restaurants de la Panadella, el Bayona i el Vell.

Montmaneu es un pueblo, pequeño y bonito, situado exactamente en La Panadella. En La Panadella de toda la vida. Aquel lugar donde parábamos, antes, desde Lleida a Barcelona, o a la inversa, para estirar las piernas, descansar los huesos doloridos y liberar músculos entumecidos. Ahora, con la flamante nueva autopista A-2, La Panadella es solo una área de servicio, entrañable, pero una más. Montmaneu no ha notado muchos cambios. Siempre ha estado allí arriba, en su colina, en un punto remoto de la comarca de la Anoia, donde os invitamos a acercaros para vivir la fiesta de la Caldera. El encuentro ha ido ganando en calor y color año tras año, hasta convertirse en una verdadera gran fiesta de la Cataluña interior. Todo comienza la mañana del domingo de Carnaval con el encendido del fuego bajo las calderas. Allí se irá elaborando el cocido, para chuparse los dedos, bajo el magisterio atento del Maestro Calderero. Mientras, para animar el estómago, pueden probar las tostadas con embutido del almuerzo popular. Hay uno para los mayores y otro infantil. Toda la mañana encontraréis actuaciones musicales, de circo y espectáculos de calle. También una recreación de un hostal barroco, del siglo XVIII, por donde pueden transitar los viajeros que gusten de hacerlo. Al mediodía se podrá asistir al Oficio Solemne en la iglesia de Santa Maria. Acabado éste, bendición y reparto del cocido de las calderas.  ¡No olviden traer plato y cuchara!. También encontraréis concursos, como el de bolos, muestras folclóricas, y un surtido mercado de payés. Muchos niños suben hasta allí ya disfrazados. Una fiesta bien organizada, ideal para familias con niños, con muchos actos lúdicos. Si quieren comer algo más que la escudella, pensad en los restaurantes de La Panadella, el Bayona y el Viejo.

febrer 10, 2010 Posted by | festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Solius

A tocar de Santa Cristina d’Aro, en una vall insignificant de la Serra de les Gavarres, a Girona, s’alça aquest petit cenobi cistercenc. Són quatre cases i una esglèsia, la de Santa Agnés que l’any 1967 un grup de monjos de Poblet va decidir convertir en el Monestir de Santa Maria de Solius. El paisatge, bonic, no és gran cosa. Pins i rocam, vegetació mediterrània típica. L’esglèsia, l’abadia, els edificis, austers, no tenen cap característica remarcable. Res que els faci interessants. Però aquest oasi de pau, a dues passes de Platja d’Aro, de Sant Feliu de Guixols, de la bulliciosa Costa Brava, atrau la gent que s’hi apropa. Els monjos obren les seves portes a les celebracions litúgiques, sense gaire més ornament que la música gregoriana, excel·lent. Però si volteu per la zona, apropeu-vos, a la posta del sol, a sentir cantar vespres. Una experiència quasi bé mística, sobretot per qualsevol urbanita estressat. Tenen acolliment, per recesos esprirituals, masculins només. També una exposició de bellíssims pessebres. A Solius hi arribareu fàcil, des de Barcelona per la C-31, o C-32, seguint en direcció Vidreres i Sant Feliu de Guixols. Abans d’arribar a Santa Cristina d’Aro trobareu un trencall, senyalitzat, a mà dreta, molt a prop del poble, a la variant de la carretera de Girona a Sant Feliu. Per dormir a Solius, si teniu bona butxaca, teniu el Mas Tapioles, un hotel del Grup Sellés, amb molt de caràcter. Gust afrancesat i “Belle Epoque”. També un bon restaurant. Més al·lucinant encara que l’hotel és el Camping Mas Sant Josep. Un dels millors càmping d’Europa. Una piscina de Hollywood. A Sant Feliu trobareu hotelets familiars, bé de preu, com el Sant Pol, o el de la Plaça. Per dinar teniu el restaurant Les Panolles, al km. 27 de la carretera de Girona a Sant Feliu. Tel: 972 83 70 11. També el Mas Calvet, al carrer Teulera, 132 Tel. 972 83 72 35. O bé Can Xerta està al Camí Fondo, 21 Tel. 972 83 82 83. Can Sureda al Barri Salom, 22 Tel. 972 83 72 56. O el Vall Repós, a la Urbanització Vall Repós Tel. 972 83 30 11. O el Font Picant a la Urbanització Bell Lloc. Tel. 972 83 33 50. Aquest restaurant depén de l’Hotel Sant Pol de sant Feliu. Està situat al costat de la via verda, en l’antiga estació de tren de Santa Cristina d’Aro, en un entorn maravellós.

Junto a Santa Cristina d’Aro, en un valle diminuto de la Sierra de las Gavarres, en Girona, se alza este pequeño cenobio cisterciense. Son cuatro casas y una iglesia, la de Santa Inés, que en 1967 un grupo de monjes de Poblet decidió convertir en el Monasterio de Santa María de Solius. El paisaje, bonito, no es gran cosa. Pinos y rocas, vegetación mediterránea típica. La iglesia, la abadía, los edificios, austeros, no tienen ninguna característica destacable. Nada que los haga interesantes. Pero este oasis de paz, a dos pasos de Platja d’Aro, Sant Feliu de Guixols, o de la bulliciosa Costa Brava, atrae a la gente que hasta él se acerca. Los monjes abren sus puertas durante las celebraciones litúgiques, sin mucho más adorno que la música gregoriana, excelente. Pero si dais vueltas por la zona, acercaos, a la puesta del sol, a oír cantar vísperas. Una experiencia casi mística, sobre todo para cualquier urbanita estresado. Tienen centro de acogida, por recesos esprirituales, masculinos solamente. También una exposición de bellísimos belenes. A Solius se llega fácil, desde Barcelona por la C-31, o C-32, siguiendo en dirección Vidreres y Sant Feliu de Guixols. Antes de llegar a Santa Cristina d’Aro se encuentra un desvío, señalizado, a mano derecha, muy cerca del pueblo, justo en la variante de la carretera de Girona a Sant Feliu. Para dormir en Solius, si tiene buen bolsillo, tiene el Mas Tapioles, un hotel del Grupo Sellés, con mucho carácter. Gusto afrancesado y “Belle Epoque”. También un buen restaurante. Más alucinante aún que el hotel es el Camping Mas Sant Josep. Uno de los mejores camping de Europa. Una piscina de Hollywood. En Sant Feliu encontrará hotelitos familiares, bien de precio, como el Sant Pol, o el de la Plaza. Para comer tiene el restaurante Las Panolles, en el km. 27 de la carretera de Girona a Sant Feliu. Tel.: 972 83 70 11. También el Mas Calvet, en la calle Teulera, 132 Tel.. 972 83 72 35. O bien Can Xerta, que está en Camí Fondo, 21 Tel.. 972 83 82 83. O Can Sureda en el Barrio Salom, 22 Tel.. 972 83 72 56. O el Vall Repos, en la Urbanización Vall Repós Tel.. 972 83 30 11. O el Font Picant en la Urbanización Bell Lloc. Tel. 972 83 33 50. Este restaurante depende del Hotel Sant Pol de Sant Feliu. Está situado junto a la vía verde, en la antigua estación de tren de Santa Cristina d’Aro, en un entorno maravilloso.

febrer 9, 2010 Posted by | Cister, Empordà, Hotels, mitjanes, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

El Cap del Rec

Possiblement el millor indret de la Cerdanya per anar amb infants: El Cap del Rec.  A l’hivern neu a dojo.  A l’estiu gespa abundant. Unes vistes espectaculars damunt la plana ceretana. Vistes d’ensomni damunt el Cadí, a l’altra costat de l’abim. Vistes privilegiades damunt la Tossa. Riuets que vagarejen, saltirons, entre els pins, creuan una plana inmensa, una plana acollidora, una plana vastíssima. Els infants tenen aquí el seu paradís. Quan està nevat perquè hi ha espai sense perill, sense esquiadors, per fer les seves guerres de neu familiars, per baixar sense velocitat amb els seus trineus. Quan hi ha gespa, perquè poden còrrer lliurament, amunt i avall, ficant els peus a l’aigua fresca dels rierols. I per si això fos poc encara us direm un parell més de secrets del Cap de Rec: hi ha un refugi, amb bar i restaurant, amb tota mena de serveis. Podeu dinar allà o fer pic-nic. Hi ha fonts abundoses, d’una aigua nítida, nival, superior. I segon secret: podeu arribar-hi, sense cap mena de dificultat, amb cotxe. Hi arriba una pista, primer asfaltada i més tard de terra, en molt bon estat, en boníssim estat, ampla, que us permetrà fer-hi pujar qualsevol mena de vehicle. Bon aparcament. Per arribar al Cap del Rec cal sortir de Martinet cap a Lles. Des de Lles la pista, senyalitzada, us durà en uns 8 kms. dalt de tot de la carena, a quasi bé 2000 mts d’altura. Benvinguts!.

Posiblemente el mejor lugar de la Cerdanya para ir con niños: El Cap del Rec. En invierno nieve a raudales. En verano césped abundante. Unas vistas espectaculares a la plana ceretana. Vistas de ensueño sobre el Cadí, al otro lado del abismo. Vistas privilegiadas sobre la Tossa. Riachuelos que vagan, dando saltos, entre los pinos, y cruzan una llanura inmensa, una llanura acogedora, una llanura vastísima. Los niños tienen aquí su paraíso. Cuando está nevado porque hay espacio sin peligro, sin esquiadores, para hacer sus guerras de nieve familiares, para bajar sin velocidad con sus trineos. Cuando hay césped, porque pueden correr libremente, arriba y abajo, metiendo los pies en el agua fresca de los riachuelos. Y por si esto fuera poco todavía para convencerles les diremos un par de secretos del Cap de Rec: hay un refugio, con bar y restaurante, con todo tipo de servicios. Pueden comer allí o hacer pic-nic. Hay fuentes abundantes, de un agua nítida, nival, superior. Y segundo secreto: pueden llegar, sin ningún tipo de dificultad, en coche. Llega una pista, primero asfaltada y más tarde de tierra, en muy buen estado, en buenísimo estado, ancha, que les permitirá subir con cualquier tipo de vehículo. Buen aparcamiento. Para llegar al Cap del Rec hay que salir de Martinet a Lles. Desde Lles la pista, señalizada, le llevará en unos 8 kms. alto de la cresta, a casi 2000 mts de altura. ¡Bienvenidos!.

febrer 8, 2010 Posted by | Cerdanya, Hotels, llargues, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Gorges de la Jonte

El riu de la Jonte és un afluent del Tarn. Els dos rius es troben al poble de Le Rozier, situat just a l’entrada del magnífic paratge natural de les Gorges del Tarn. Però el que poca gent sap és que, des de Le Rozier, el viatger també pot aventurar-se dins unes gorges més salvatges, estretes i grandioses que les del Tarn: les gorges de La Jonte. Tota aquesta zona és un paradís natural que no podeu perdre-us. Hi ha gorges a cada riu, des de Millau fins a Mende. Tarn, Jonte, Dourbie… Hi ha pobles medievals magnífics, com ara Sainte Enimie, La Malene o Canteubre. Hi ha grutes de somni, les millors d’Europa, com Dargilan, Bramabiau, Avenc Armand… Podeu baixar en barca pels rius. El Tarn, més familiar i pacífic, és el més adequat. Us recomanem especialment el circuit Le Rozier- Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poc més d’un centenar, escàs, de kms. veureu paisatges increibles, baixareu a coves espectaculars i gaudireu, com mai, de la natura. Podeu anar a veure l’espai d’observació dels voltors, maravellós balcó damunt les gorges, situat prop de Le Rozier. Seguint cap a Meyrueis trobareu indicada la desviació cap a la gruta de Dargilan. Sortint cap a Sainte Enimie trobareu una altra gruta excepcional: l’Avenc Armand. Si teniu temps i ganes, no deixeu per un altre dia l’Abim de Bramabiau. Disfruteu i descanseu a Sainte Enimie, recorrent els carrers medievals. Després podeu tornar cap a Le Rozier, baixant les gorges del Tarn. Podeu arribar molt fàcilment des de Barcelona a la Jonte. Cal agafar l’autopista A-7 per Girona, Perpinyà i Narbonne, fins Beziers. D’allà la A-75 en direcció Millau. En arribar a Millau, famosa pel seu viaducte, us caldrà seguir les indicacions cap a Le Rozier. Bons hotels a Millau. Hem dormit i menjat molt bé a Le Cevenol. També, a Sainte Enimie, hem dormit i menjat fantàsticament a L’Auberge du Moulin. Mireu-vos els hotels de Meyrueis, un poblet encantador estratègicament situat. Teniu allà el Sully. També molt recomanable l’Hotel de la Muse, prop de Le Rozier. Els càmpings de la Jonte i del Tarn són els millors de França. I n’hi ha una pila!.

El río de la Jonte es un afluente del Tarn. Los dos ríos se encuentran en el pueblo de Le Rozier, situado justo en la entrada del magnífico paraje natural de las Gargantas del Tarn. Pero lo que poca gente sabe es que, desde Le Rozier, el viajero también puede aventurarse en unas gargantas más salvajes, estrechas y grandiosas que las del Tarn: las gargantas de la Jonte. Toda esta zona es un paraíso natural que no pueden perderse. Hay gargantas en cada río, desde Millau hasta Mende. Tarn, Jonte, Dourbie … Hay pueblos medievales magníficos, como Sainte Enimie, La Malene o Cantobre. Hay grutas de ensueño, las mejores de Europa, como Dargilan, Bramabiau, o la Sima Armand … Pueden bajar en barca por los ríos. El Tarn, más familiar y pacífico, es el más adecuado. Os recomendamos especialmente el circuito Le Rozier-Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poco más de un centenar, escaso, de kms. veréis paisajes increibles, bajaréis en cuevas espectaculares y disfrutareis, como nunca, de la naturaleza. Pueden ir a ver el espacio de observación de los buitres, maravilloso balcón sobre las gargantas, situado cerca de Le Rozier. Siguiendo hacia Meyrueis encontrareis indicada la desviación hacia la gruta de Dargilan. Saliendo hacia Sainte Enimie encontrareis otra gruta excepcional: la Sima Armand. Si tienen tiempo y ganas, no dejen para otro día el abismo de Bramabiau. Disfruten y descansen en Sainte Enimie, recorriendo las calles medievales. Después pueden volver hacia Le Rozier, bajando las gargantas del Tarn. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona hasta la zona de la Jonte. Hay que coger la autopista A-7 por Girona, Perpignan y Narbonne, hasta Beziers. De allí la A-75 en dirección Millau. Al llegar a Millau, famosa por su viaducto, deberá seguir las indicaciones hacia Le Rozier. Buenos hoteles en Millau. Hemos dormido y comido muy bien en Le Cévenol. También, en Sainte Enimie, hemos dormido y comido fantásticamente en L’Auberge du Moulin. Vea los hoteles de Meyrueis, un pueblecito encantador estratégicamente situado. Tiene allí el Sully. También muy recomendable el Hotel de la Muse, cerca de Le Rozier. Los campings de la Jonte y del Tarn son los mejores de Francia. ¡Y hay un montón!.

febrer 7, 2010 Posted by | Europa, França, Hotels, llargues, mitjanes, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Ottobeuren

A casa nostra el barroc és un art sovint denostat. Moltes vegades altars barrocs de gust ben dubtós tapen àbsids romànics bellíssims. Altres, senzillament, són un afegit que no lliga ni amb pintura, amb l’esperit general del temple on el van col·locar. També n’hi ha que formen un conjunt deliciós, estèticament coherent i lògic. Pocs, però. A Alemania, a Baviera concretament, la cosa és ben diferent. Moltes esglèsies s’aterraren de resultes de la guerra religiosa dels 30 anys. En el seu lloc, en els estats catòlics, s’edificaren veritables obres monumentals, un esclat de barroc que inundà tota la regió. Ottobeuren és una d’aquestes obres. La magnífica abadia s’alça a mig camí dels Alps Bavaresos i de la ciutat de Ulm. O bé, a mig camí de Munich i del llac Constança. Està prop de Memningen. S’hi passa molt a tocar si aneu de Füssen, i els seus castells. A Ottobeuren hi ha bons hotels i restaurants. A la plaça teniu una Gasthof que sembla neta i polida. Ens encanten les Gasthof alemanes. També podeu anar a un hotel de quatre estrelles amb Spa i moltíssimes habitacions. Nosaltres vàrem dinar i dormir a Ulm. En un hotel familiar, portat per un català. Es diu Hotel Anker i està al costat de la catedral, a la Rabengasse 2. Pareu a Ottobeuren en el curs d’un recorregut amb els vostres infants pels Alps Bavaresos, o per Baviera. La millor Alemania per anar amb infants. Un país acollidor, no gaire car, i molt amable.

En nuestro país el barroco es un arte a menudo denostado. Muchas veces altares barrocos de gusto muy dudoso tapan ábsides románicos bellísimos. Otros, sencillamente, son un añadido que no pega ni con pintura, con el espíritu general del templo donde los colocaron. También los hay que forman un conjunto delicioso, estéticamente coherente y lógico. Pocos. En Alemania, en Baviera concretamente, la cosa es bien distinta. Muchas iglesias se destruieron de resultas de la guerra religiosa de los 30 años. En su lugar, en los estados católicos, se edificaron verdaderas obras monumentales, un estallido de barroco que inundó toda la región. Ottobeuren es una de estas obras. La magnífica abadía se levanta a medio camino de los Alpes bávaros y de la ciudad de Ulm. O bien, a medio camino de Munich y del lago Constanza. Está cerca de Memningen. Se pasa muy a tocar si vais hacia Füssen, y sus castillos. En Ottobeuren hay buenos hoteles y restaurantes. En la plaza tiene una Gasthof que nos pareció muy linda. Nos encantan las Gasthof alemanes. También pueden ir a un hotel de cuatro estrellas, con Spa y muchísimas habitaciones. Nosotros comimos y dormimos en Ulm. En un hotel familiar, propiedad de un catalán. Se llama Hotel Anker y está al lado de la catedral, en la Rabengasse 2. Parad en Ottobeuren en el curso de un recorrido con niños por los Alpes bávaros, o por Baviera. La mejor Alemania para ir con niños. Un país acogedor, no muy caro, y muy amable.

febrer 6, 2010 Posted by | Art, Baviera, Hotels, Molt llargues, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Carrilet de Sant Feliu a Girona

Teniu la canalla una mica gran i sou amants de la bicicleta. Doncs la vostra sortida és a l’Empordà. L’Empordà és pla. I de Girona a Sant Feliu hi ha una quarantena de kms. que es fan en un dia, molt bé i de baixada. Si no voleu començar a pedalar a Girona, per allò que massa gent, massa trànsit, massa cases, massa masa… llavors escolliu algun dels bellíssims poblets de les afores. Per exemple Quart, Llambilles, Campllong, Cassà o Llagostera. Podeu arribar a aquests pobles molt fàcilment per la C-65, paral·lela a la via verda del Carrilet. Cassà de la Selva és un bonic poble. Llagostera una altra bellíssima població. Santa Cristina te tota mena de serveis, és gran. Castell d’Aro us agradarà. És un poblet medieval fantàstic. S’acaba la ruta a Sant Feliu de Guixols, amb el mar, la platja, el monestir de la Porta Ferrada, les cases modernistes, el passeig i el port. Bona comunicació de bus per tornar a Girona, a Llagostera o a Cassà. La pista ciclo turística del Carrilet es diu així perquè segueix la ruta de l’antic tren de via estreta Girona-Sant Feliu, que transportava el suro al port. Tot és suau i humà en aquesta via verda. Els pendents  són dolcíssims i els revolts amables. La major part del recorregut és campestre i el terra de sorra. La vall del Ridaura està  plena de camps de conreu i boscos, envoltada de turons i serralades llunyanes i creuada de deliciosos rius i rieres.  A banda dels serveis que pogueu trobar a Girona, on hi ha tota mena d’hotels i restaurants, al llarg de la ruta trobareu llocs deliciosos, com L’Escon, a Llambilles, Tel: 972 469 238, o bé Can Dionis a Campllong. A Cassà de la Selva, el Mas Ros. El càmping Ridaura, o el restuarant la Font Picant, al costat de la via verda, a l’estació de Bell-Lloc, (foto). Podeu dormir també al Novotel de l’aeroport de Girona. Bones habitacions, bé de preu, familiars.

Tiene los niños ya mayores y sois amantes de la bicicleta. Pues vuestra salida está en el Empordà. El Empordà es totalmente llano. Y de Girona a Sant Feliu hay una cuarentena de kms. que se hacen en un día, muy bien y de bajada. Si no quiere empezar a pedalear en Girona, por lo de que hay demasiada gente, demasiado tráfico, demasiadas casas, demasiada masa … entonces escoja alguno de los bellísimos pueblos de las afueras. Por ejemplo Quart, Llambilles, Campllong, Cassà o Llagostera. Puede llegar a estos pueblos muy fácilmente por la C-65, paralela a la vía verde del Carrilet. Cassà de la Selva es muy bonito . Llagostera otra bellísima población. Santa Cristina tiene todo tipo de servicios, es grande. Castell d’Aro ls gustará. Es un pueblecito medieval fantástico. Se acaba la ruta en Sant Feliu de Guixols, con el mar, la playa, el monasterio de la Porta Ferrada, las casas modernistas, el paseo y el puerto. Buena comunicación de bus para volver a Girona, o a Llagostera o a Cassà. La pista ciclo turística del Carrilet se llama así porque sigue la ruta del antiguo tren de vía estrecha Girona-Sant Feliu, que transportaba el corcho hacia el puerto. Todo es suave y humano en esta vía verde. Las pendientes son dulcísimas y las curvas amables. La mayor parte del recorrido es campestre y el suelo de arena. El valle del Ridaura está lleno de campos de cultivo y bosques, rodeado de colinas y sierras lejanas y cruzada de deliciosos ríos y arroyos. Aparte de los servicios que podáis encontrar en Girona, donde hay todo tipo de hoteles y restaurantes, a lo largo de la ruta encontraran lugares deliciosos, como L’Escon, en Llambilles, Tel: 972 469 238, o bien Can Dionis en Campllong . En Cassà de la Selva, el Mas Ros. El camping Ridaura, o el restuarant la Font Picant, junto a la vía verde, en la estación de Bell-Lloc, (foto). Pueden dormir también en el Novotel del aeropuerto de Girona. Buenas habitaciones, bien de precio, familiares.

febrer 6, 2010 Posted by | Empordà, Girona, Hotels, mitjanes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Abadia de Vallmagne

Al sud de França, entre suaus turonets plens de vinya, de pins, de farigola i de romaní, prop de Montpellier, trobareu el preciós conjunt monumental cistercenc de l’Abadia de Vallmagne. Cal arribar-hi venint per la carretera nacional des de Pézénas. Per aquestes idíl·liques carreteres del Llenguadoc, abans empedrades, amb els plàtans altíssims que les dibuixen, i les acompanyen a banda i banda. La trobareu al costat esquerra de la carretera. Us cridarà poderosament l’atenció la pedra daurada d’aquest bellíssim edifici. Aparqueu. Els edificis s’han restaurat amb elegància. L’esglèsia primitiva, del Císter, fou reconstruida en estil gòtic. Un gòtic esplendorós, imponent. Dins el claustre, els ulls marxaran decidits a la maravellosa font. Admirareu la puresa de la Sala Capitular, la magnificiència dels jardins, la pau que s’hi respira. El monestir és avui dia una bodega, una empresa de vins d’anomenada, on podeu tastar i comprar excel·lents anyades i orígens variats, a més dels vins de la terra. Els jardins, l’esglèsia i el cenobi complert, si cal, es lloguen per actes socials, esdeveniments i conferències. A l’estiu acull un festival de música. Per dormir nosaltres ho fem sempre en els Novotel. Prop de l’Abadia teniu alguns allotjaments familiars. Com ara el Mas des Fontaines, o La Dordine, a Pezenas. A Montpellier en teniu molts més. Podeu parar a Vallmagne camí de París, d’Itàlia o de la Provença.

En el sur de Francia, entre suaves colinas llenas de viñedos, de pinos, de tomillo y romero, cerca de Montpellier, encontrará el precioso conjunto monumental cisterciense de la Abadía de Vallmagne. Hay que llegar viniendo por la carretera nacional desde Pézénas. Por estas idílicas carreteras del Languedoc, antes empedradas, con los plátanos altísimos que las dibujan, y las acompañan a ambos lados. La encontraréis en el lado izquierdo de la carretera. Os llamará poderosamente la atención la piedra dorada de este bellísimo edificio. Aparcad. Los edificios se han restaurado con elegancia. La iglesia primitiva, del Císter, fue reconstruida en estilo gótico. Un gótico esplendoroso, imponente. Dentro del claustro, los ojos se os irán, decididos, a la maravillosa fuente. Admirad la pureza de la Sala Capitular, la magnificiència los jardines, la paz que se respira. El monasterio es hoy en día una bodega, una empresa de vinos de renombre, donde podrá degustar y comprar excelentes añadas y orígenes variados, además de los vinos de la tierra. Los jardines, la iglesia y el cenobio completo, si es necesario, se alquilan para eventos sociales y conferencias. En verano acoge un festival de música. Para dormir nosotros escogemos siempre un Novotel. Cerca de la Abadía tiene algunos alojamientos familiares. Como el Mas des Fontaines, o La Dordine, en Pezenas. En Montpellier dispone de muchos más. Pueden parar a Vallmagne camino de París, de Italia o de la Provenza.

febrer 5, 2010 Posted by | Art, Cister, França, llargues, medieval, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Carnaval a Platja d’Aro

El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. L’acte central és el dissabte a la tarda quan hi ha la cèlebre desfilada de bandes, carrosses i comparses. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.

febrer 5, 2010 Posted by | Empordà, festes, Girona, Hotels, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Carnaval de Solsona

Solsona és una ciutat pacífica, apacible, recollida, reservada, quieta, bucólica i magnífica. El seu casc antic, dominat per la catedral, farcit de bellíssimes cases que donen a carrers estrets i placetes encantadores evoca el silenci i la tranquil·litat. Però tota moneda te el seu revers. I a Solsona el revers de la moneda són els dies de Carnaval. Un carnestoltes únic, inaudit, divertit, pillastre, transgresor, molt cassolà, molt català. Ideal per la mainada. La gent de Solsona, seria i treballadora, te una bis amagada molt potent. Els agrada molt la gresca sana. Hi ha mercat medieval, mercadet, k-tifes, bòlits, música, ball, gegants, comparses… tot el que pogueu imaginar. I el dissabte, quan es fa fosc, penjen un ruc del campanar de l’ajuntament. Un ruc de pega, està clar. Un ruc que es pixa damunt dels espectadors en una darrera venjança. Arribeu-vos a Solsona el cap de setmana de carnaval. No us en penedireu i els infants s’ho passaran fantàstic. S’hi arriba per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Caldrà veure si estan plens. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. També són extraordinaris altres restaurants i hotels. Recomanem La Cabana d’en Geli. Una cucada. Excel·lent brasa. O, Cal Nandes. Pedra i fusta. A l’entrada de la població, el Gran Sol, antic hotel, reformat. Un hostal senzill i net, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb bon restaurant. El Vilaró del Bosc és un allotjament rural, on fan bon menjar. Si no trobeu lloc, per menjar o per dormir, al complex de Can Puig, no el trobareu enlloc més. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per Solsona, visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, esplèndit. Tampoc de viatjar pels infinits racons de la comarca. Una experiència única per grans i petits.

Solsona es una ciudad pacífica, apacible, recogida, reservada, quieta, bucólica y magnífica. Su casco antiguo, dominado por la catedral, lleno de bellísimas casas que dan a calles estrechas y plazas encantadoras, evoca el silencio y la tranquilidad. Pero toda moneda tiene su reverso. Y en Solsona el reverso de la moneda son los días de Carnaval. Un carnaval único, inaudito, divertido, pillo, transgresor, muy casero, muy catalán. Ideal para los niños. La gente de Solsona, seria y trabajadora, tiene una bis escondida muy potente. Les gusta mucho la juerga sana. Hay mercado medieval, mercadillo, k-tifas, cabeza, música, baile, gigantes, comparsas … todo lo que podáis imaginar. Y el sábado, cuando oscurece, cuelgan un burro del campanario del ayuntamiento. Un burro de pega, está claro. Un burro que se mea encima de los espectadores en una última venganza. Acercaos en Solsona el fin de semana de carnaval. No os arrepentiréis y los niños lo pasarán fantástico. Se llega por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Hay muy buenos alojamientos en Solsona. Habrá que ver si están llenos. Recomendamos el San Roc. Una delicadeza sin límites, con un restaurante de fábula. También son extraordinarios otros restaurantes y hoteles. Recomendamos La Cabana d’en Geli. Una cucada. Excelente brasa. O, Cal Nandes. Piedra y madera. En la entrada de la población, el Gran Sol, antiguo hotel, reformado. Un hostal sencillo y limpio, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con buen restaurante. El Vilaró del Bosque es un alojamiento rural, donde hacen buena comida. Si no encuentra lugar para comer o para dormir, al complejo de Can Puig, no lo encontrará en ningún otro lugar. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por Solsona, visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, espléndido. Tampoco de viajar por los infinitos rincones de la comarca. Una experiencia única para grandes y pequeños.

L’amic Miki ens recomana Can Solé Xic. Un restaurant que és dins un poblet diminut però encisador anomenat Claret. Està situat entre Solsona i Torà, mes a prop de Torà que de Solsona. Hi van sovint. Diu que s’hi menja molt bé. I que el tracte és exquisit.Si ho diu l’amic Miki, segur que deu ser un lloc encantador!. Gràcies!.

febrer 4, 2010 Posted by | Art, festes, Hotels, llargues, medieval, Museus, Solsonès | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers