Oña
Oña és una recondita i amagada vila de la província de Burgos. Avui en dia poca gent coneix Oña, poca gent passa per la seva carretera i quasi ningú s’imagina els tresors que aquesta tranquil·la població amaga. Però no sempre fou així. El monestir de Sant Salvador d’Oña gaudí en època medieval del favor dels reis de Castella, i dels de Navarra. Molts d’ells estan aquí enterrats, en la joia de la maravellosa esglèsia del monestir. Abans Oña fou molt important. Un punt estratègic de la ruta entre Cantàbria, i els ports cantàbrics, i la capital de la llana, Burgos. Però aquells temps passaren i Oña es va submergir en un son d’anys. El cenobi fou reconvertit en hospital, en hospici, en caserna, en sanatori, en geriàtric. Malgrat tot val la pena que us desvieu en la vostra ruta per Castella i dediqueu un temps a visitar, pausadament, l’esplendor d’Oña. Els sepulcres, retaures, quadres, altars i la fàbrica, mil vegades embellida de la seva esglèsia de Sant Salvador. El Claustre renaixentista, bessó d’aquell de Nájera. Les tombes reials de sobirans de Castella i de Lleó, de Navarra, que mai haurieu imatginat que descansessin aquí. Dels seus mausoleus es van extreure teles hispano-àrabs riquíssimes, armes, coixins… Tot us sera mostrat si pageu el peatge insignificant d’uns kilòmetres de més, no gaires. Trobareu Oña al peu de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos amb Santander. També podeu anar-hi des de Briviesca o Pancorbo, per Miranda de Ebro. La comarca, amb la increible ciutadella medieval i el castell de Frías, uns kilòmetres al nord d’Oña, mereix una petita estada. Us ho assegurem. A la vila s’hi menja bé. Hi ha tres restaurants. Un d’ells és el Blanco y Negro. També hi ha boniques cases rurals, com La puerta de Caderechas, a Terminón, un poblet a tocar d’Oña.
Oña es una recondita y escondida villa de la provincia de Burgos. Hoy en día poca gente conoce Oña, poca gente pasa por su carretera y casi nadie se imagina los tesoros que esta tranquila población esconde. Pero no siempre fue así. El monasterio de San Salvador de Oña gozó en época medieval del favor de los reyes de Castilla, y de los de Navarra. Muchos de ellos están aquí enterrados, en la maravillosa iglesia del monasterio. Antes Oña fue muy importante. Un punto estratégico de la ruta entre Cantabria, y los puertos cantábricos, y la capital de la lana, Burgos. Pero aquellos tiempos pasaron y Oña se sumergió en un sueño de años. El cenobio fue reconvertido en hospital, en hospicio, en cuartel, en sanatorio, en geriátrico. Sin embargo vale la pena que se desvíen en su ruta por Castilla y dediquen un tiempo a visitar, pausadamente, el esplendor de Oña. Los sepulcros, restaurados, los cuadros, y altares de la mil veces embellecida iglesia de San Salvador. El Claustro renacentista, gemelo de aquel de Nájera. Las tumbas reales de soberanos que nunca imaginó que descansaran aquí. De sus mausoleos se extrajeron telas hispano-árabes riquísimas, armas, cojines … Todo les será mostrado si pagan el peaje insignificante de unos kilómetros de más, no muchos. Encontraréis Oña al pie de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos con Santander. También se puede ir desde Briviesca o Pancorbo, por Miranda de Ebro. La comarca, con la increíble ciudadela medieval y el castillo de Frías, unos kilómetros al norte de Oña, merece una pequeña estancia. Os lo aseguramos. En el pueblo se come bien. Hay tres restaurantes. Uno de ellos es el Blanco y Negro. También hay bonitas casas rurales, como La puerta de Caderechas, en Terminón, un pueblecito al lado de Oña.
La Passió
La Passió no és, evidentment, un espectacle per canalla. Per infants vull dir. És un espectacle dur, punyent, adequat per nois i noies més grans. Però és un espectacle familiar. Imagino que pot crear certa polèmica dir això. A favor i en contra. Res més lluny del nostre ànim. No pensem entrar en la dimensió religiosa d’aquest drama sacre, que sense cap mena de dubte en te, i molta. No ho fem perquè, naturalment, cada família és ben lliure de valorar-la. Nosaltres afirmem que, arribada certa edat, en el nostre context cultural, anar plegats a veure una Passió, és un exercici cultural necessari, imprescindible. Tot l’art occidental, les esglèsies i els seus retables, imatges sagrades, mitologia católica i cristiana, no es poden entendre sense conèixer, ni que sigui per sobre, molt per sobre, el que abans se’n deia, la història sagrada. A més, les passions formen part, agradin o no, del patrimoni cultural català. Són obres monumentals, participatives, que sovint duren hores, i impliquen tot un poble. Com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. Teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama reconeguda i contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra, o la d’Ulldecona, (n’hem triat el cartell anunciador), a les Terres de l’Ebre. Aquestes grans passions, i d’altres que hem deixo per ignorància, mouen moltíssima gent, tenen múltiples representacions, i les seves entrades s’han de comprar amb antelació. Fins i tot és possible fer ús del servei de telecompra o a través dels caixers automàtics. Altres passions més petites, poc conegudes, es fan arreu de Catalunya, en pobles i viles, en poques dates i sense gaire rebombori. Sigui com sigui, a partir de primers de març, i fins ben entrat l’abril, les passions commemoren la Setmana Santa per tot el nostre país. No us perdeu l’oportunitat d’assistir, amb els vostres nois i noies més grans, a aquesta funció teatral tan arrelada a la terra.
La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.
Fira de la mel a Crespià
A Crespià, un petit poblet magníficament situat al centre del Pla de l’Estany de Banyoles trobareu, el darrer diumenge de febrer la fira de la mel. Una fira on només trobareu una parada de mel oficial de Crespià, però on podreu admirar i comprar moltíssimes més coses. La Fira de la Mel de Crespià es perd en el temps. Diuen que és és una fira d’origen medieval. De fet, des de sempre, Crespià ha estat un dels llocs de Catalunya més importants en matèria d’exportació de mel. Fins i tot a l’estranger, i principalment a Itàlia. Ja ho sabeu, el darrer cap de setmana de Febrer us esperem a Crespià, un xic més al nord de Banyoles. A la fira hi trobareu també artesania, embotits naturals, formatges d’arreu del país, vins de l’Empordà… i també tota mena d’objectes, fins automòvils. No perdeu l’oportunitat de fer un volt pel Pla de l’Estany, pel llac de Banyoles, per les coves prehistòriques de Serinyà, a tocar de la C-66 de camí de Banyoles a Besalú. I a Crespià admireu els valors naturals del riu Fluvià, del poble, de les cases de pagés, dels camps ben cuidats. Crespià te llocs molt bonics on dormir i menjar, com ara l’Hostal Nou, un acollidor hotelet rural, o les cases rurals del Mas Teixidor, molt recomanables. A Crespià no coneixem cap restaurant, però al poble d’Esponellà, per on heu de passar venint des de Girona i Banyoles, teniu Can Roca, un saborós restaurant de cuina de la terra. Tel: 972 59. 70. 12.
En Crespià, un pequeño pueblecito situado en el centro del Pla de l’Estany de Banyoles encontraréis, el último domingo de febrero, la feria de la miel. Una feria que sólo tiene una parada de miel, la oficial de Crespià, pero donde podrá admirar y comprar muchísimas más cosas. La Feria de la Miel de Crespià se pierde en el tiempo. Dicen que es es una feria de origen medieval. De hecho, desde siempre, Crespià ha sido uno de los lugares de Cataluña más importantes en materia de exportación de miel. Incluso al extranjero, y principalmente hacia Italia. Ya lo sabéis, el último fin de semana de Febrero os esperamos en Crespià, un poco más al norte de Banyoles. En la feria encontrarán también artesanía, embutidos naturales, quesos de todo el país, vinos de l’Empordà … y también todo tipo de objetos, hasta automóviles. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por el Pla de l’Estany, por el lago de Banyoles, por las cuevas prehistóricas de Serinyà, junto a la C-66 de camino de Banyoles a Besalú. Y en Crespià contemplen los parajes naturales del río Fluvià, o el pueblo, con sus casas de payés y los campos bien cuidados. Crespià tiene lugares muy bonitos donde dormir y comer, como el Hostal Nou, un acogedor hotelito rural, o las casas rurales del Mas Teixidor, muy recomendables. En Crespià no conocemos ningún restaurante, pero en el pueblo de Esponellà, por donde deben pasar viniendo desde Girona y Banyoles, tienen Can Roca, un sabroso restaurante de cocina de la tierra. Tel.: 972 59. 70. 12.
Mercat Figueter
A Capellades, tocant a Igualada, s’hi celebra, el segon diumenge de quaresma, una fira ben interessant: el mercat figueter. Al Mercat Figueter al llarg de tot el dia, trobareu un mercat d’artesania i de productes artesans. Però no només això. També una gran diversitat d’actes per a petits i grans. Una cosa difícil de trobar en ple mes de febrer. Així podeu visitar la mostra comercial i d’entitats. Una zona d’intercanvi de plaques de cava. Subhastes públiques d’andròmines, antiguitats reals, curiositats varies, objectes d’art i altres. Mostres de col·leccionisme. I, per descomptat, un seguit d’espectacles de carrer per la mainada. Com ara cercaviles, danses, malabars, circ, contes, o teatre pels infants. Tampoc hi faltaran els tallers de manualitats, els jocs de participació, i les actuacions de dansa i música tradicionals. En resum, el diumenge, a Capellades, podreu passar un matí ben entretingut. No deixeu de visitar el museu molí paperer, si teniu temps i no està molt ple. Per questió de restaurants mireu-vos l’entrada “Capellades” d’aquest mateix bloc.
En Capellades, pueblo que está casi tocando Igualada, se celebra el segundo domingo de cuaresma, una feria muy interesante: el mercado Figueter. En el Mercado Figueter se desarrolla a lo largo de todo el día. En el encontraréis un mercado de artesanía y de productos artesanos. Pero no sólo eso. También una gran diversidad de actos para pequeños y mayores. Algo difícil de encontrar en pleno mes de febrero. Así pueden visitar la muestra comercial y de entidades. Una zona de intercambio de placas de cava. Subastas públicas de trastos, antigüedades reales, curiosidades varias, objetos de arte y otros. Muestras de coleccionismo. Y, por supuesto, una serie de espectáculos de calle para los niños. Como pasacalles, danzas, malabares, circo, cuentos, o teatro. Tampoco faltarán los talleres de manualidades, los juegos de participación, y las actuaciones de danza y música tradicionales. En resumen, el domingo, en Capellades, podreis pasar una mañana muy entretenida. No dejéis de visitar el museo molino del papel, si tienen algo de tiempo y no está muy lleno de gente. Para la cuestión de comida y restaurantes vean la entrada “Capellades” de este mismo blog.
Talló
Diuen de Talló que és la catedral de la Cerdanya. No se si serà veritat, però l’esglèsia romànica d’aquest poblet cerdà minúscul és molt espectacular. Destaca al bell mig de la plana, entre camps plans com el palmell de la mà, amb la serra majestuosa del Cadí com a teló de fons. A Talló s’hi arriba per una carretereta des de la vila de Bellver de Cerdanya. Una vila també ella molt bonica. Amb un nucli antic medieval que cal visitar. Talló ofereix pau i tranquil·litat, i molt camp per còrrer als vostres infants. Si feu una ruta cultural per l’Alt Urgell i la Cerdanya, no oblidèssiu pas d’inclore-hi Talló. Per menjar i dormir a Talló us recomanem un hotelet rural ideal per famílies: Cal Rei. A Bellver també hi ha hotels familiars de tota la vida, amb bons restaurants, i habitacions senzilles, endreçades, com ara el Bellavista, un dels nostres preferits. Si cerqueu un alberg: La Bruna. Una casa de colònies reconvertida en un bon alberg per famílies. La Cerdanya és un destí clàssic de vacances familiars. És ideal per passar-hi, des d’un cap de setmana a una setmana sencera o més. És fantàstica en tot temps: neu a l’hivern, primavera florida, estiu fresquet dalt les muntanyes, amb nits soportables, tardor multicolor. Talló i Bellver, al mig de la plana, són dues fites a tenir en compte.
Dicen de Talló que es la catedral de la Cerdanya. No se sabemos si será verdad, pero la iglesia románica de este pueblo minúsculo es muy espectacular. Destaca en medio del llano, entre campos como la palma de la mano, y con la sierra majestuosa del Cadí como telón de fondo. A Talló se llega por una carretera desde la villa de Bellver de Cerdanya. Una población también ella muy bonita. Con un casco antiguo medieval que hay que visitar. Talló ofrece paz y tranquilidad, y mucho campo para correr a sus niños. Si hacen una ruta cultural por el Alt Urgell y la Cerdanya, no se olviden de incluir en ella Talló. Para comer y dormir en Talló le recomendamos un hotelito rural ideal para familias: Cal Rei. En Bellver también hay hoteles familiares de toda la vida, con buenos restaurantes, y habitaciones sencillas, ordenadas, como el Bellavista, uno de nuestros preferidos. Si está buscando un albergue: La Bruna. Una casa de colonias reconvertida en un buen albergue para familias. La Cerdanya es un destino clásico de vacaciones familiares. Es ideal para pasar, desde un fin de semana hasta una semana entera o más. Es fantástica en todo tiempo: nieve en invierno, primavera florida, verano fresquito arriba, en las montañas, con noches soportables, otoño multicolor. Talló y Bellver, en medio del llano, son dos hitos a tener en cuenta.
Coca
El poderós castell de Coca sorprén el visitant. Se l’espera dalt d’un turó, dominant les terres i els vents. En una muntanya adusta, calva, assolada pel fred i pel sol, en mig de les terres aspres de Castella. Però Coca està amagat. És molt gran, i fort, i altiu, però està esperant l’atac rodejat de pins de resinosos. Està enclotat, envoltat de boscos i boscos d’arbres ordenats, distribuits amb precisió militar, en les amples terres planes de la vella Castella. L’aire s’impregna de l’olor penetrant d’aquestes boscúries antigues, plantades pels mudèjars, com el castell, de les que s’extreu la sàvia, la preuada resina, i les pinyes de pinyons. Allà, com un centinel·la mut, el castell mudèjar de la vila de Coca mostra, al visitant astorat, la seva potentíssima fàbrica de totxana rosa. No us deixeu Coca enrrera si us endinseu en els confins de Segòvia i Valladolid, en les terres generoses de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, us espera, amb el seu inaudit patrimoni d’esglèsies romàniques, muralles, restes arqueològiques i cases medievals. I, per descomptat amb el seu galant castell. Un dels millors, si no el millor, d’Espanya. Podeu menjar i dormir prou bé a l’hotel Fray Sebastián, prop de Coca, a Nava de la Asunción. També a Coca podeu menjar. Hi ha un parell o tres de restaurants, com la Muralla o la Estación. I moltes cases rurals. També teniu els hotels, més grans, de Valladolid, o de Segovia.
El poderoso castillo de Coca sorprende al visitante. Uno se lo espera sobre una colina, dominando las tierras y los vientos. En una montaña adusta, calva, asolada por el frío y por el sol, en medio de las tierras ásperas de España. Pero Coca está escondido. Es muy grande y fuerte, pero está esperando el ataque rodeado de pinos resinosos. Está como hundido, rodeado de bosques de árboles ordenados, distribuidos con precisión militar, en las anchas tierras llanas de la vieja Castilla. El aire se impregna del olor penetrante de estas selvas antiguas, plantadas por los mudéjares, como el castillo, de las que se extrae la savia, la preciada resina, y de las piñas los dorados piñones. Allí, como un centinela mudo, el castillo mudéjar de la villa de Coca muestra, ante el visitante asombrado, su potentísima fábrica de ladrillo rosa. No os dejéis Coca atrás si viajais por los confines de Segovia y Valladolid, en las tierras generosas de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, os espera, con su inaudito patrimonio de iglesias románicas, murallas, restos arqueológicos y casas medievales. Y, por supuesto con su galán castillo. Uno de los mejores, si no el mejor, de España. Pueden comer y dormir bien en el hotel Fray Sebastián, cerca de Coca, en Nava de la Asunción. También en Coca se puede comer. Hay un par o tres de restaurantes, como la Muralla o la Estación. Y muchas casas rurales. También tiene los hoteles, más grandes, de Valladolid, o de Segovia.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











