Sortides familiars

Salidas en família

Oña

Oña és una recondita i amagada vila de la província de Burgos. Avui en dia poca gent coneix Oña, poca gent passa per la seva carretera i quasi ningú s’imagina els tresors que aquesta tranquil·la població amaga. Però no sempre fou així. El monestir de Sant Salvador d’Oña gaudí en època medieval del favor dels reis de Castella, i dels de Navarra. Molts d’ells estan aquí enterrats, en la joia de la maravellosa esglèsia del monestir. Abans Oña fou molt important. Un punt estratègic de la ruta entre Cantàbria, i els ports cantàbrics, i la capital de la llana, Burgos. Però aquells temps passaren i Oña es va submergir en un son d’anys. El cenobi fou reconvertit en hospital, en hospici, en caserna, en sanatori, en geriàtric. Malgrat tot val la pena que us desvieu en la vostra ruta per Castella i dediqueu un temps a visitar, pausadament, l’esplendor d’Oña. Els sepulcres, retaures, quadres, altars i la fàbrica, mil vegades embellida de la seva esglèsia de Sant Salvador. El Claustre renaixentista, bessó d’aquell de Nájera. Les tombes reials de sobirans de Castella i de Lleó, de Navarra, que mai haurieu imatginat que descansessin aquí. Dels seus mausoleus es van extreure teles hispano-àrabs riquíssimes, armes, coixins… Tot us sera mostrat si pageu el peatge insignificant d’uns kilòmetres de més, no gaires. Trobareu Oña al peu de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos amb Santander. També podeu anar-hi des de Briviesca o Pancorbo, per Miranda de Ebro. La comarca, amb la increible ciutadella medieval i el castell de Frías, uns kilòmetres al nord d’Oña, mereix una petita estada. Us ho assegurem. A la vila s’hi menja bé. Hi ha tres restaurants. Un d’ells és el Blanco y Negro. També hi ha boniques cases rurals, com La puerta de Caderechas, a Terminón, un poblet a tocar d’Oña.

Oña es una recondita y escondida villa de la provincia de Burgos. Hoy en día poca gente conoce Oña, poca gente pasa por su carretera y casi nadie se imagina los tesoros que esta tranquila población esconde. Pero no siempre fue así. El monasterio de San Salvador de Oña gozó en época medieval del favor de los reyes de Castilla, y de los de Navarra. Muchos de ellos están aquí enterrados, en la maravillosa iglesia del monasterio. Antes Oña fue muy importante. Un punto estratégico de la ruta entre Cantabria, y los puertos cantábricos, y la capital de la lana, Burgos. Pero aquellos tiempos pasaron y Oña se sumergió en un sueño de años. El cenobio fue reconvertido en hospital, en hospicio, en cuartel, en sanatorio, en geriátrico. Sin embargo vale la pena que se desvíen en su ruta por Castilla y dediquen un tiempo a visitar, pausadamente, el esplendor de Oña. Los sepulcros, restaurados, los cuadros, y altares de la mil veces embellecida iglesia de San Salvador. El Claustro renacentista, gemelo de aquel de Nájera. Las tumbas reales de soberanos que nunca imaginó que descansaran aquí. De sus mausoleos se extrajeron telas hispano-árabes riquísimas, armas, cojines … Todo les será mostrado si pagan el peaje insignificante de unos kilómetros de más, no muchos. Encontraréis Oña al pie de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos con Santander. También se puede ir desde Briviesca o Pancorbo, por Miranda de Ebro. La comarca, con la increíble ciudadela medieval y el castillo de Frías, unos kilómetros al norte de Oña, merece una pequeña estancia. Os lo aseguramos. En el pueblo se come bien. Hay tres restaurantes. Uno de ellos es el Blanco y Negro. También hay bonitas casas rurales, como La puerta de Caderechas, en Terminón, un pueblecito al lado de Oña.

febrer 28, 2010 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Mineralexpo Sants

El primer cap de setmana de març, a les cotxeres de Sants de Barcelona, les famílies teniu una cita. I si sou aficionats a la mineralogia, o simplement gent que gaudeix amb les ciències naturals, amb més raó encara. La cita és amb Mineralexpo Sants. Hi ha bons motius per anar-hi. Primera perquè és gratuïta. No se’n troben gaires d’activitats on no cal pagar res per entrar-hi i badar. A més, hi ha una bonica, malgrat que petita, exposició de molts minerals, fòsils, penjols, bijuteria i altres articles relacionats amb el tema. Sempre sol haver-hi un esapi temàtic especial, sobre un indret interessant o bé un tema didàctic. Va ser Atapuerca el 2009, o les mines de Gavà el 2010. Mineral Expo Sants dura tres dies, de divendres a la tarda fins diumenge a la tarda. Així podeu anar-hi qualsevol matí o tarda. Hi ha petits i senzills tallers pels infants, com ara la recerca d’or, o de minerals. Són poca cosa, petitons, però hi són. No sabem si us agraden els minerals, el que és segur que als vostres fills i filles en edat escolar sí. Encara que només sigui per xafardejar, aneu fins les cotxeres de Sants.

El primer fin de semana de marzo, en las cocheras de Sants de Barcelona, las familias tienen una cita. Y si sois aficionados a la mineralogía, o simplemente gente que disfruta con las ciencias naturales, con más razón todavía. La cita es con Mineralexpo Sants. Hay buenos motivos para ir. Primero porque es gratuita. No se encuentran muchas actividades donde no haya que pagar nada para entrar y distraerse. Además, vereis una bonita, aunque pequeña, exposición de muchos minerales, fósiles, bisutería y otros artículos relacionados con el tema. Siempre suele haber un espacio temático especial, sobre un lugar interesante o bien un tema didáctico. Fue Atapuerca en 2009, o las minas de Gavà en el 2010. Mineral Expo Sants dura tres días, de viernes a la tarde hasta el domingo por la tarde. Así puede llegarse hasta ella cualquier mañana o tarde. Hay pequeños y sencillos talleres para los niños, como la búsqueda de oro, o de minerales. Son poca cosa, pequeñines, pero están ahí. No sabemos si os gustan los minerales, lo que es seguro que a vuestros hijos e hijas en edad escolar sí. Aunque sólo sea para curiosear, vayan hasta las cocheras de Sants.

febrer 27, 2010 Posted by | Barcelona, curtes, festes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La Passió

La Passió no és, evidentment, un espectacle per canalla. Per infants vull dir. És un espectacle dur, punyent, adequat per nois i noies més grans. Però és un espectacle familiar. Imagino que pot crear certa polèmica dir això. A favor i en contra. Res més lluny del nostre ànim. No pensem entrar en la dimensió religiosa d’aquest drama sacre, que sense cap mena de dubte en te, i molta. No ho fem perquè, naturalment, cada família és ben lliure de valorar-la. Nosaltres afirmem que, arribada certa edat, en el nostre context cultural, anar plegats a veure una Passió, és un exercici cultural necessari, imprescindible. Tot l’art occidental, les esglèsies i els seus retables, imatges sagrades, mitologia católica i cristiana, no es poden entendre sense conèixer, ni que sigui per sobre, molt per sobre, el que abans se’n deia, la història sagrada. A més, les passions formen part, agradin o no, del patrimoni cultural català. Són obres monumentals, participatives, que sovint duren hores, i impliquen tot un poble. Com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. Teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama reconeguda i contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra, o la d’Ulldecona, (n’hem triat el cartell anunciador), a les Terres de l’Ebre. Aquestes grans passions, i d’altres que hem deixo per ignorància, mouen moltíssima gent, tenen múltiples representacions, i les seves entrades s’han de comprar amb antelació. Fins i tot és possible fer ús del servei de telecompra o a través dels caixers automàtics. Altres passions més petites, poc conegudes, es fan arreu de Catalunya, en pobles i viles, en poques dates i sense gaire rebombori. Sigui com sigui, a partir de primers de març, i fins ben entrat l’abril, les passions commemoren la Setmana Santa per tot el nostre país. No us perdeu l’oportunitat d’assistir, amb els vostres nois i noies més grans, a aquesta funció teatral tan arrelada a la terra.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

febrer 26, 2010 Posted by | Art, Catalunya, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa de Sant Medir

El dia 3 de març la vila de Gràcia, avui integrada dins la gran Barcelona, i la ciutat de Sant Cugat, celebren la festivitat de Sant Medir. Hi ha anys que s’escau en festiu, però d’altres, és un laborable. Malgrat tot, a Gràcia i a Sant Cugat, moltíssima gent surt al carrer amb ganes de festa.  Els graciencs, formats en colles, pugen pel carrer Gran de Gràcia per, remuntant Collserola, fer cap a l’ermita de Sant Medir, on dinaran. A la tornada, a la tarda vespre, tornaran a desfilar, carros i cavallers, pels carrers de Gràcia. També trobareu diferents actes a Sant Gervasi i altres indrets de Barcelona. Consulteu la web de les colles per obtenir més detalls. Tan anant com venint són milers de kilos de caramels els que es llencen des dels carruatges. Els infants corren a collir-los. Per la seva banda, a Sant Cugat, a l’altra banda de la serra, pugen a la mateixa ermita on fan un gros aplec, amb bon dinar i molta xerinola. Ja a les vuit del matí surten a peu els Gegants de Sant Cugat. Hi ha xocolatada. Un cop a lloc, teniu ballada de Sardanes, més geganters, banderers, ofici solemne, castellers… i un bon àpat que cadascú portarà de casa. A la tarda més sardanes. Sant Medir es troba a mig camí del Tibidabo i Sant Cugat, per la carretera de l’Arrabassada, en un indret molt bonic, la Vall de Gausac, al fons d’un torrent, cobert de vegetació, en mig d’un bosc ben frondòs. Però aquell dia no pensessiu anar-hi amb vehicle. Impossible. Podeu pujar fins el Tibidabo i deixar el cotxe a l’aparcament de la Font Groga. Llavors us caldrà baixar peu. O anar fins al restaurant Can Borrell, a la carretera d’Horta a Sant Cugat, que és un magnífic centre d’excursions i pujar cap a Sant Medir. Si no voleu anar a l’aplec, aneu a Gran de Gràcia per veure marxar o arribar les colles.

El día 3 de marzo la villa de Gràcia, hoy integrada en la gran Barcelona, y la ciudad de Sant Cugat, celebran la festividad de Sant Medir. Hay años que cae en festivo, pero otros, es un laborable. Sin embargo, en Gràcia y Sant Cugat, muchísima gente sale a la calle con ganas de fiesta. Los gracienses, formados en grupos, suben por la calle Gran de Gràcia para, remontando Collserola, para llegar a la ermita de Sant Medir, donde almorzarán. A la vuelta, por la tarde, volverán a desfilar, carros y caballeros, por todo el barrio de Gracia, y otros lugares de Barcelona. Consultad la web. Tanto yendo como viniendo son miles de kilos de caramelos los que se lanzan desde los carruajes. Los niños corren a recogerlos. Por su parte, en Sant Cugat, al otro lado de la sierra, suben a la misma ermita donde hacen una gran romeria, con buena comida y mucha juerga. Ya a las ocho de la mañana salen a pie los Gigantes de Sant Cugat. Hay chocolatada. Una vez en el lugar, hay sardanas, más gigantes, abanderados, oficio solemne, castellers … y una buena comida que cada cual se llevará de casa. Por la tarde más sardanas. Sant Medir se encuentra a medio camino del Tibidabo y Sant Cugat, por la carretera de la Arrabassada, en un lugar muy bonito, el Valle de Gausac, el fondo de un torrente, cubierto de vegetación, en medio de un bosque frondoso. Pero ese día no pensáramos ir con nuestro vehículo. Imposible. Pueden subir hasta el Tibidabo y dejar el coche en el aparcamiento de la Font Groga. Entonces habrá que bajar a pie. O bién ir hasta el restaurante Can Borrell, en la carretera de Horta de Sant Cugat, que es un magnífico centro de excursiones y subir hacia Sant Medir. Si no quieren ir de romería, vayan a Gran de Gràcia para ver salir o llegar los carros.

febrer 25, 2010 Posted by | Barcelona, curtes, festes, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de la mel a Crespià

A Crespià, un petit poblet magníficament situat al centre del Pla de l’Estany de Banyoles trobareu, el darrer diumenge de febrer la fira de la mel. Una fira on només trobareu una parada de mel oficial de Crespià, però on podreu admirar i comprar moltíssimes més coses. La Fira de la Mel de Crespià es perd en el temps. Diuen que és és una fira d’origen medieval. De fet, des de sempre, Crespià ha estat un dels llocs de Catalunya més importants en matèria d’exportació de mel. Fins i tot a l’estranger, i principalment a Itàlia. Ja ho sabeu, el darrer cap de setmana de Febrer us esperem a Crespià, un xic més al nord de Banyoles. A la fira hi trobareu també artesania, embotits naturals, formatges d’arreu del país, vins de l’Empordà… i també tota mena d’objectes, fins automòvils. No perdeu l’oportunitat de fer un volt pel Pla de l’Estany, pel llac de Banyoles, per les coves prehistòriques de Serinyà, a tocar de la C-66 de camí de Banyoles a Besalú. I a Crespià admireu els valors naturals del riu Fluvià, del poble, de les cases de pagés, dels camps ben cuidats. Crespià te llocs molt bonics on dormir i menjar, com ara l’Hostal Nou, un acollidor hotelet rural, o les cases rurals del Mas Teixidor, molt recomanables. A Crespià no coneixem cap restaurant, però al poble d’Esponellà, per on heu de passar venint des de Girona i Banyoles, teniu Can Roca, un saborós restaurant de cuina de la terra. Tel: 972 59. 70. 12.

En Crespià, un pequeño pueblecito situado en el centro del Pla de l’Estany de Banyoles encontraréis, el último domingo de febrero, la feria de la miel. Una feria que sólo tiene una parada de miel, la oficial de Crespià, pero donde podrá admirar y comprar muchísimas más cosas. La Feria de la Miel de Crespià se pierde en el tiempo. Dicen que es es una feria de origen medieval. De hecho, desde siempre, Crespià ha sido uno de los lugares de Cataluña más importantes en materia de exportación de miel. Incluso al extranjero, y principalmente hacia Italia. Ya lo sabéis, el último fin de semana de Febrero os esperamos en Crespià, un poco más al norte de Banyoles. En la feria encontrarán también artesanía, embutidos naturales, quesos de todo el país, vinos de l’Empordà … y también todo tipo de objetos, hasta automóviles. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por el Pla de l’Estany, por el lago de Banyoles, por las cuevas prehistóricas de Serinyà, junto a la C-66 de camino de Banyoles a Besalú. Y en Crespià contemplen los parajes naturales del río Fluvià, o el pueblo, con sus casas de payés y los campos bien cuidados. Crespià tiene lugares muy bonitos donde dormir y comer, como el Hostal Nou, un acogedor hotelito rural, o las casas rurales del Mas Teixidor, muy recomendables. En Crespià no conocemos ningún restaurante, pero en el pueblo de Esponellà, por donde deben pasar viniendo desde Girona y Banyoles, tienen Can Roca, un sabroso restaurante de cocina de la tierra. Tel.: 972 59. 70. 12.

febrer 24, 2010 Posted by | festes, Girona, Hotels, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Mercat Figueter

A Capellades, tocant a Igualada, s’hi celebra, el segon diumenge de quaresma, una fira ben interessant: el mercat figueter. Al Mercat Figueter al llarg de tot el dia, trobareu un mercat d’artesania i de productes artesans. Però no només això. També una gran diversitat d’actes per a petits i grans. Una cosa difícil de trobar en ple mes de febrer. Així podeu visitar la mostra comercial i d’entitats. Una zona d’intercanvi de plaques de cava. Subhastes públiques d’andròmines, antiguitats reals, curiositats varies, objectes d’art i altres. Mostres de col·leccionisme. I, per descomptat, un seguit d’espectacles de carrer per la mainada. Com ara cercaviles, danses, malabars, circ, contes, o teatre pels infants. Tampoc hi faltaran els tallers de manualitats, els jocs de participació, i les actuacions de dansa i música tradicionals. En resum, el diumenge, a Capellades, podreu passar un matí ben entretingut. No deixeu de visitar el museu molí paperer, si teniu temps i no està molt ple. Per questió de restaurants mireu-vos l’entrada “Capellades” d’aquest mateix bloc.

En Capellades, pueblo que está casi tocando Igualada, se celebra el segundo domingo de cuaresma, una feria muy interesante: el mercado Figueter. En el Mercado Figueter se desarrolla a lo largo de todo el día. En el encontraréis un mercado de artesanía y de productos artesanos. Pero no sólo eso. También una gran diversidad de actos para pequeños y mayores. Algo difícil de encontrar en pleno mes de febrero. Así pueden visitar la muestra comercial y de entidades. Una zona de intercambio de placas de cava. Subastas públicas de trastos, antigüedades reales, curiosidades varias, objetos de arte y otros. Muestras de coleccionismo. Y, por supuesto, una serie de espectáculos de calle para los niños. Como pasacalles, danzas, malabares, circo, cuentos, o teatro. Tampoco faltarán los talleres de manualidades, los juegos de participación, y las actuaciones de danza y música tradicionales. En resumen, el domingo, en Capellades, podreis pasar una mañana muy entretenida. No dejéis de visitar el museo molino del papel, si tienen algo de tiempo y no está muy lleno de gente. Para la cuestión de comida y restaurantes vean la entrada “Capellades” de este mismo blog.

febrer 23, 2010 Posted by | festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

L’Auditori de Barcelona

L’Auditori de Barcelona, obra mestre del magnífic arquitecte, Rafael Moneo, és un bon destí familiar per gent a qui els agrada la música. Manté al llarg de tot l’any una programació de preu asequible, i a hores asequibles, que us permetran disfrutar de concerts per a nens i adolescents cada cap de setmana. Consulteu la programació de les seves tres sales. Trobareu l’auditori de Barcelona al carrer de Lepant, a tocar de la Plaça de les Glòries, l’estació del nord i el metro de Marina. Bon aparcament subterrani al mateix edifici, i possibilitat de provar sort pels carrers inmediats. Hi ha un servei de bar, amb coses per picar. Al mateix edifici, per fer temps, podeu visitar l’esplèndit Museu de la Música. Gratuït els diumenges a la tarda. Una visita molt recomanable amb infants, amb una sala on podeu tocar tota mena d’instruments.

L’Auditori de Barcelona, obra maestra del magnífico arquitecto Rafael Moneo, es un buen destino familiar para gente a quienes les gusta la música. Mantiene a lo largo de todo el año una programación de precio asequible, y a horas asequibles, que les permitirán disfrutar de conciertos para niños y adolescentes cada fin de semana. Consulten la programación de sus tres salas. Encontrarán el auditorio de Barcelona en la calle de Lepanto, junto a la Plaça de les Glòries, la estación del norte y el metro de Marina. Buen aparcamiento subterráneo en el mismo edificio, y posibilidad de probar suerte por las calles inmediatas. Hay un servicio de bar, con cosas para picar. En el mismo edificio, para matar la espera, pueden visitar el espléndido Museo de la Música. Gratuito los domingos por la tarde. Una visita muy recomendable con niños, con una sala donde podrán tocar todo tipo de instrumentos.

febrer 22, 2010 Posted by | Art, Barcelona, curtes, Museus | , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Ginebra / Geneve

Ginebra és una ciutat brillant, cosmopolita, oberta, mundana. És la capital de la Suissa més oberta a Europa. La ciutat, abocada al llac Leman, s’estén per la pendent d’un turonet sobre l’aigua, just allà on el riu Rhoine surt del llac que ell mateix a creat. Sobre la corrent impetuosa del riu, el famosíssim pont amb les banderes. És un plaer passejar tranquil·lament per la riba del Leman. Veure el port, amb els vaixells que creuen l’estany i enllacen Ginebra amb les poblacions de les ribes. N’hi ha alguns d’època què, per no gaires diners, us faran una volta. Els jardins són preciosos. En un d’ells hi ha el mundialment conegut rellotge de flors. No podeu marxar sense fer-vos-hi una foto. Al fons, dominant l’escena, els Alps aixequen la seva cresta, sovint nevada, mentre el jet d’eau, magnífic surtidor, llença la seva espuma a decenes de metres d’alçada. Si pugueu el turó, cap a la ciutat antiga, podreu degustar la quietut dels carrerons medievals de la vila. L’entorn de la catedral, calvinista, nua, sòbria, és una ila de pau. I també podeu passar a l’altra riba, a la ciutat moderna, on podeu visitar el Palau de les Nacions, seu de diversos organismes de l’ONU, amb el sostre d’en Barceló. I poca cosa més te Ginebra. No és una vila de grans atractius turístics, però si una etapa que cal fer en un viatge pel cor d’Europa. Fàcil perquè està a tocar de França. Escenogràfica per la inmensitat del seu gran llac. Culta, distinguida, ordenada. Ginebra te uns voltants ben bonics: Yvoire per exemple. Us aconsellem no dormir a Ginebra mateix, que sols ser una ciutat cara. Per contra, els barris exteriors, ja a França, l’aeroport, o Annemasse, son llocs on hi ha bons hotels, de cadenes internacionals, com Novotel o B&B hotels, que us oferiran allotjament familiar a bon preu.

Ginebra es una ciudad vibrante, cosmopolita, abierta, mundana. Es la capital de la Suiza más ligda a Europa. La ciudad, al borde del lago Leman, se extiende por la ladera de una colina sobre el agua, justo allí donde el río Rhoine sale del lago que él mismo ha creado. Sobre la corriente impetuosa del río, está el famosísimo puente con las banderas. Es un placer pasear por la orilla del Leman. Ver el puerto, con los barcos que cruzan el lago y enlazan Ginebra con las poblaciones de las orillas. Algunos de época que, por no mucho dinero, les darán una vuelta. Los jardines son preciosos. En uno de ellos se encuentra el mundialmente famoso reloj de flores. No pueden irse sin hacerse una foto. Al fondo, dominando la escena, los Alpes levantan su cresta, a menudo nevada, mientras el jet d’eau, magnífico surtidor, lanza su espuma a decenas de metros de altura. Si le interesa la colina, donde se asienta la ciudad antigua, podrá degustar la quietud de las callejuelas medievales de la villa. El entorno de la catedral, calvinista, desnuda, sobria, es un remanso de paz. Y también puede pasar a la otra orilla, a la ciudad moderna, donde podrá visitar el Palacio de las Naciones, sede de varios organismos de la ONU, con el techo de Barceló. Y poco más tiene que ofrecerles Ginebra. No es una villa de grandes atractivos turísticos, pero sí una etapa que hay que hacer en un viaje por el corazón de Europa. Fácil porque está muy cerca de Francia. Escenográfica por la inmensidad de su gran lago. Culta, distinguida, ordenada. Ginebra tiene unos alrededores muy bonitos: Yvoire por ejemplo. Os aconsejamos no dormir en Ginebra mismo, que suele ser una ciudad cara. Por contra, los barrios exteriores, ya en Francia, el aeropuerto, o Annemasse, son lugares donde hay buenos hoteles, de cadenas internacionales, como Novotel o B & B hoteles, que les ofrecerán alojamiento familiar a buen precio.

febrer 21, 2010 Posted by | Art, Europa, Molt llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Talló

Diuen de Talló que és la catedral de la Cerdanya. No se si serà veritat, però l’esglèsia romànica d’aquest poblet cerdà minúscul és molt espectacular. Destaca al bell mig de la plana, entre camps plans com el palmell de la mà, amb la serra majestuosa del Cadí com a teló de fons. A Talló s’hi arriba per una carretereta des de la vila de Bellver de Cerdanya. Una vila també ella molt bonica. Amb un nucli antic medieval que cal visitar. Talló ofereix pau i tranquil·litat, i molt camp per còrrer als vostres infants. Si feu una ruta cultural per l’Alt Urgell i la Cerdanya, no oblidèssiu pas d’inclore-hi Talló. Per menjar i dormir a Talló us recomanem un hotelet rural ideal per famílies: Cal Rei. A Bellver també hi ha hotels familiars de tota la vida, amb bons restaurants, i habitacions senzilles, endreçades, com ara el Bellavista, un dels nostres preferits. Si cerqueu un alberg: La Bruna. Una casa de colònies reconvertida en un bon alberg per famílies.  La Cerdanya és un destí clàssic de vacances familiars. És ideal per passar-hi, des d’un cap de setmana a una setmana sencera o més. És fantàstica en tot temps: neu a l’hivern, primavera florida, estiu fresquet dalt les muntanyes, amb nits soportables, tardor multicolor. Talló i Bellver, al mig de la plana, són dues fites a tenir en compte.

Dicen de Talló que es la catedral de la Cerdanya. No se sabemos si será verdad, pero la iglesia románica de este pueblo minúsculo es muy espectacular. Destaca en medio del llano, entre campos como la palma de la mano, y con la sierra majestuosa del Cadí como telón de fondo. A Talló se llega por una carretera desde la villa de Bellver de Cerdanya. Una población también ella muy bonita. Con un casco antiguo medieval que hay que visitar. Talló ofrece paz y tranquilidad, y mucho campo para correr a sus niños. Si hacen una ruta cultural por el Alt Urgell y la Cerdanya, no se olviden de incluir en ella Talló. Para comer y dormir en Talló le recomendamos un hotelito rural ideal para familias:  Cal Rei. En Bellver también hay hoteles familiares de toda la vida, con buenos restaurantes, y habitaciones sencillas, ordenadas, como el Bellavista, uno de nuestros preferidos. Si está buscando un albergue: La Bruna. Una casa de colonias reconvertida en un buen albergue para familias. La Cerdanya es un destino clásico de vacaciones familiares. Es ideal para pasar, desde un fin de semana hasta una semana entera o más. Es fantástica en todo tiempo: nieve en invierno, primavera florida, verano fresquito arriba, en las montañas, con noches soportables, otoño multicolor. Talló y Bellver, en medio del llano, son dos hitos a tener en cuenta.

febrer 20, 2010 Posted by | Art, Cerdanya, Hotels, llargues, Natura, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Coca

El poderós castell de Coca sorprén el visitant. Se l’espera dalt d’un turó, dominant les terres i els vents. En una muntanya adusta, calva, assolada pel fred i pel sol, en mig de les terres aspres de Castella. Però Coca està amagat. És molt gran, i fort, i altiu, però està esperant l’atac rodejat de pins de resinosos. Està enclotat, envoltat de boscos i boscos d’arbres ordenats, distribuits amb precisió militar, en les amples terres planes de la vella Castella. L’aire s’impregna de l’olor penetrant d’aquestes boscúries antigues, plantades pels mudèjars, com el castell, de les que s’extreu la sàvia, la preuada resina, i les pinyes de pinyons. Allà, com un centinel·la mut, el castell mudèjar de la vila de Coca mostra, al visitant astorat, la seva potentíssima fàbrica de totxana rosa. No us deixeu Coca enrrera si us endinseu en els confins de Segòvia i Valladolid, en les terres generoses de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, us espera, amb el seu inaudit patrimoni d’esglèsies romàniques, muralles, restes arqueològiques i cases medievals. I, per descomptat amb el seu galant castell. Un dels millors, si no el millor, d’Espanya. Podeu menjar i dormir prou bé a l’hotel Fray Sebastián, prop de Coca, a Nava de la Asunción. També a Coca podeu menjar. Hi ha un parell o tres de restaurants, com la Muralla o la Estación. I moltes cases rurals. També teniu els hotels, més grans, de Valladolid, o de Segovia.

El poderoso castillo de Coca sorprende al visitante. Uno se lo espera sobre una colina, dominando las tierras y los vientos. En una montaña adusta, calva, asolada por el frío y por el sol, en medio de las tierras ásperas de España. Pero Coca está escondido. Es muy grande y fuerte, pero está esperando el ataque rodeado de pinos resinosos. Está como hundido, rodeado de bosques de árboles ordenados, distribuidos con precisión militar, en las anchas tierras llanas de la vieja Castilla. El aire se impregna del olor penetrante de estas selvas antiguas, plantadas por los mudéjares, como el castillo, de las que se extrae la savia, la preciada resina, y de las piñas los dorados piñones. Allí, como un centinela mudo, el castillo mudéjar de la villa de Coca muestra, ante el visitante asombrado, su potentísima fábrica de ladrillo rosa. No os dejéis Coca atrás si viajais por los confines de Segovia y Valladolid, en las tierras generosas de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, os espera, con su inaudito patrimonio de iglesias románicas, murallas, restos arqueológicos y casas medievales. Y, por supuesto con su galán castillo. Uno de los mejores, si no el mejor, de España. Pueden comer y dormir bien en el hotel Fray Sebastián, cerca de Coca, en Nava de la Asunción. También en Coca se puede comer. Hay un par o tres de restaurantes, como la Muralla o la Estación. Y muchas casas rurales. También tiene los hoteles, más grandes, de Valladolid, o de Segovia.

febrer 19, 2010 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 685 other followers