Sortides familiars

Salidas en família

La Corrida de Puig-Reig

A tota  Catalunya la festivitat de Sant Antoni Abat és molt celebrada. I arreu va lligada, de prop o de lluny, amb els cavalls, mules, burros i ases. Però hi ha indrets on la tradició ha donat nom propi als actes que s’hi fan. Aquest és el cas de Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central. Allà, des del divendres fins el diumenge de Sant Antoni, tenen lloc un seguit de celebracions relacionades amb els cavalls i les tradicions d’hivern, com ara la matança del porc. Li diuen La Corrida, i te més de 125 anys d’història, tot i que ha canviat molt. Ara bé, canviant el que calgui, segueix essent una festa bonica de veure, i de viure. Mostra d’oficis, d’artesania i, sobretot, d’embotits, (us llepareu els dits), jocs infantils i cavalls, molts cavalls, mules i ases. I al migdia cercavila amb música, orquestes, carruatges, banderers i animació. Una excusa perfecta per fer els 80 kms. de bona autovia, escassos, que ens separen de Puig-Reig. A més, la vila us ofereix molts més al·licients turístics. Podeu aprofitar el viatge fins Puig-Reig per fer una volta per la magníficament ben conservada Colònia Vidal. Una colònia industrial complerta, on podeu visitar la fàbrica, l’escola, l’economat, les cases dels obrers i la casa de l’amo, tot revivint amb els vostres infants les condicions de vida durant la Revolució Industrial. Us agradarà. Si voleu dinar a Puig-reig caldrà reservar des d’ara. Al carrer major teniu dos bons restaurants: Cal la Quica, al número 48, Tel: 93.838 02 20, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. c/Major, 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’hotel cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant.

En toda Cataluña la festividad de San Antonio Abad es muy celebrada. Y siempre va ligada, de cerca o de lejos, con caballos, mulas, burros y asnos. Pero hay lugares donde la tradición ha dado nombre propio a los actos que se realizan. Este es el caso de Puig-Reig, una ciudad industrial a medio camino entre Manresa y el Pirineo, en la Catalunya Central. Allí, desde el viernes hasta el domingo de San Antonio, tienen lugar una serie de celebraciones relacionadas con los caballos y las tradiciones de invierno, como la matanza del cerdo. La llaman “La Corrida”, y tiene más de 125 años de historia, aunque haya cambiado mucho. Ahora bien, cambiando lo que sea necesario, sigue siendo una fiesta hermosa de ver y de vivir. Muestra de oficios, de artesanía y, sobre todo, de embutidos, (para chuparse los dedos), juegos infantiles y caballos, muchos caballos, mulas y asnos. Y al mediodía pasacalles con música, orquestas, carruajes, abanderados y animación. Una excusa perfecta para hacer los 80 kms. de buena autovía, escasos, que nos separan de Puig-Reig. Además, la villa ofrece muchos más alicientes turísticos. Podéis aprovechar el viaje hasta Puig-Reig para dar una vuelta por la magníficamente bien conservada Colonia Vidal. Una colonia industrial completa, donde podrá visitar la fábrica, la escuela, el economato, las casas de los obreros y la casa del dueño, todo ello reviviendo con sus niños las condiciones de vida durante la Revolución Industrial. Les gustarà. Si desean comer en Puig-reig habrá que reservar ya desde ahora. En la calle mayor tienen dos buenos restaurantes: El celler de la Quica, el número 48, c / Mayor, 48, Tel: 93.838 02 20, y el Mirall de la Arcadia, en el número 11. Tel. 93.829.05.05. También tienen el hotel Cal Marcal, con habitaciones familiares y un buenísimo restaurante.

gener 10, 2010 Posted by | Bages, Berguedà, festes, Hotels, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Tres tombs de Sant Andreu

El diumenge abans de Sant Antoni els tres tombs arriben també a la ciutat comtal. Concretament a Sant Andreu, que fa més pagesa Barcelona gràcies a la festa dels Tres Tombs. Els actes començaran al mig dia, puntualment. Els infants xalaran amb la Guardia Urbana a cavall, les bandes de música i la trentena llarga de carros. Podeu veure’ls a la Plaça d’Orfila, al Passeig Torras i Bages, al carrer Gran de Sant Andreu o a Fabra i Puig. No hi aneu amb cotxe. Hi ha molta gent i molts carrers tallats. Si aquest diumenge us fa mandra fer kilòmetres ho teniu ben fàcil: els tres tombs a Sant Andreu!.

El domingo antes de Sant antoni los tres tombs llegan también a la ciudad condal. Concretamente a Sant Andreu, que hace más campesina Barcelona gracias a la fiesta de los Tres Tombs. Los actos comenzarán al medio día, puntualmente. Los niños alucinaran con la Guardia Urbana a caballo, las bandas de música y la treintena larga de carros. Pueden verlos en la Plaza Orfila, en el Paseo Torras i Bages, en la calle Gran de Sant Andreu o Fabra i Puig. No vaiais en coche. Hay mucha gente y muchas calles cortadas. Si este domingo os da pereza hacer kilómetros lo tienen fácil: los Tres Tombs en Sant Andreu!.

gener 9, 2010 Posted by | Barcelona, curtes, festes | , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Carrión de los Condes

Una altra de les joies del camí de Sant Jaume de Compostela al seu pas per Castella és Carrión de los Condes. Poques viles amb un romànic tan espectacular com aquest a tota la península. Amb unes escultures tan maravelloses. Com aquesta de la foto: Santiago, amb la seva portada amb l’Apocalipsis. O com la de Santa Maria del Camino amb la seva portalada plena d’animals fantàstics. Però no només teniu esglèsies romàniques a Carrión. El monestir de Santa Clara és herrerià, del XVII. O les esglèsies de San Julián, la de los Reyes o la de San Andrés, del XVI. O l’esplèndit Monestir de San Zoilo plateresc i barroc, avui en dia convertit en un hotel amb molt d’encant, i amb un bon restaurant. El casc antic, medieval, en forma de camí, allargassat, també te palaus molt notables que us transportaran a l’edat mitjana. Com la Casa del Águila, o la casa de los Girón, o la de los Lomana, o la Casa Grande de las Lágrimas. Si us decidiu a fer el camí del Xacobeo, Carrión de los Condes, amb el seu art, els seus hotels i restaurants, és una parada que no podeu deixar de fer.

Otra de las joyas del Camino de Santiago de Compostela a su paso por Castilla es Carrión de los Condes. Pocas villas con un románico tan espectacular como este, en toda la península. Con unas esculturas tan maravillosas. Como esta de la foto: Santiago, con su portada con el Apocalipsis. O como la de Santa María del Camino con su portada llena de animales fantásticos. Pero no sólo tienen iglesias románicas en Carrión. El monasterio de Santa Clara es herreriano, del XVII. O las iglesias de San Julián, la de los Reyes o la de San Andrés, del XVI. O el espléndido Monasterio de San Zoilo plateresco y barroco, hoy en día convertido en un hotel con mucho encanto, y con un buen restaurante. El casco antiguo, medieval, en forma de camino, alargado, también tiene palacios muy notables que nos retrotraen a la Edad Media. Como la Casa del Águila, o la casa de los Girón, o la de los Lomana, o la Casa Grande de las Lágrimas. Si se deciden a hacer el camino del Xacobeo, Carrión de los Condes, con su arte, sus hoteles y restaurantes, es una parada que no puede dejar de hacer.

gener 9, 2010 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval, mitjanes, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Regensburg / Ratisbona

Emplaçada vora el Danubi, controlant un pont damunt del riu (a la foto), l’antiga ciutat imperial de Ratisbona, avui Regensburg, viu el somni dolç de l’oblit. Poderosa i important altre temps, Regensburg, no passa en el nostre segle de ser una ciutat de mitjana importància dins l’Alemania moderna. Però atenció: guarda tresors inaudits del seu poder medieval. El seu casc antic, miraculosament conservat al llarg de les guerres, és tot ell patrimoni de la humanitat. Són innumerables els monuments que cal visitar. Nosaltres us recomanem la catedral de Sant Pere, l’ajuntament, un parell d’esglèsies barroques molt boniques i un bon recorregut pels carrers, places i placetes. Serà caminant quan descobrireu tots els palaus, convents i esglèsies de la vila. Evidentment, però, serà el pont damunt el Danubi, i la vista que de la ciutat s’obté, l’estrella de la vostra visita. Situats al mig del pont, mirant la torre de la muralla, amb el rellotge, i les agulles de la catedral aixecant-se darrera, fixareu en la retina el record que us acompanyarà de Ratisbona. Feu parada a Regensburg en el curs d’una visita a Alemania, o una de més petita a Baviera. No està gaire lluny de Munic, ni de Nüremberg. Tampoc queda molt allunyada de Praga. Per sentir-vos prínceps per un dia, visiteu el gegantí palau dels antics senyors de la vila: els poderosos Thurn and Taxis. Encara avui la princesa Glòria i el príncep Albert el regenten. Per dormir teniu bons hotels, com els Best Western, o bé l’Atrium, encantadors i acollidors. Si preferiu quelcom més al centre teniu el Hotel Dom Plaza, de la cadena Achat, just al costat de la catedral. Si només voleu visitar Ratisbona, i aneu amb nens, el millor és fer nit a Nüremberg o Munic, dormint als Novotels.

Emplazada a orillas del Danubio, controlando un puente sobre el río, (en la foto), la antigua ciudad imperial de Ratisbona, hoy Regensburg, vive el sueño dulce del olvido. Poderosa e importante en otro tiempo, Regensburg no pasa, en nuestro siglo, de ser una ciudad de mediana importancia dentro de la Alemania moderna. Pero atención: guarda tesoros inauditos de su poder medieval. Su casco antiguo, milagrosamente conservado a lo largo de las guerras, es todo él patrimonio de la humanidad. Son innumerables los monumentos que hay que visitar. Nosotros os recomendamos la catedral de San Pedro, el ayuntamiento, un par de iglesias barrocas muy bonitas y dar un buen recorrido por las calles, plazas y plazoletas. Será caminando cuando descubrireis todos los palacios, conventos e iglesias de la villa. Evidentemente, sin embargo, será el puente sobre el Danubio, y la vista que de la ciudad se obtiene, la estrella de vuestra visita. Situados en el puente, mirando la torre de la muralla, con el reloj, y las agujas de la catedral levantándose detrás, fijareis en la retina el recuerdo que os acompañará de Ratisbona. Hagan parada en Regensburg en el curso de una visita a Alemania, o una más pequeña por Baviera. No está muy lejos de Munich, ni de Nüremberg. Tampoco queda muy alejada de Praga. Para sentirse príncipes por un día, visiten el gigantesco palacio de los antiguos señores de la villa: los poderosos Thurn y Taxis. Aún hoy la princesa Gloria y el príncipe Alberto lo regentan. Para dormir tienen buenos hoteles, como los Best Western, o bien el Atrium, encantadores y acogedores. Si prefieren algo más centrico tienen el Hotel Dom Plaza, de la cadena Achat, justo al lado de la catedral. Si sólo desean visitar Ratisbona, y van con niños, lo mejor es hacer noche en Nüremberg o Munich, durmiendo en los Novotel.

gener 8, 2010 Posted by | Alemania, Art, Europa, Hotels, medieval, Molt llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Sant Hilari a Vilanova del Camí

A Vilanova del Camí, un poble proper a Igualada, creuat per l’antiga N-II a Madrid, i avui per l’A2, celebren la seva festa major per Sant Hilari. Amb aquest motiu omplen els seus carrers de les tradicionals parades d’artesania i de demostracions d’oficis. La Fira del Camí Ral, amb la seva mostra de productes artesans reuneix cada any més de 200 expositors. Els vostres infants xalaran amb els actes que s’han preparat. Curses de models automovilístics, grups de cantaires, botifarrada i cursa popular, ofici solemne, dels d’abans, espectacles infantils, teatre… Ja ho sabeu, a Vilanova del Camí, teniu fira tot el segon diumenge de gener, matí itarda.

En Vilanova del Camí, un pueblo cercano a Igualada, cruzado por la antigua N-II en Madrid, y hoy por la A2, celebran su fiesta mayor por Sant Hilari. Con este motivo llenan sus calles de las tradicionales paradas de artesanía y demostraciones de oficios. La Feria del Camino Real, con su muestra de productos artesanos reúne cada año más de 200 expositores. Sus niños disfruta ran con los actos que se han preparado. Carreras de modelos automovilístico, grupos de cantantes, butifarrada y carrera popular, oficio solemne, los de antes, espectáculos infantiles, teatro … Ya lo sabéis, en Vilanova del Camí, tiene feria todo el segundo domingo de enero, mañana y tarde.

gener 8, 2010 Posted by | festes | , , , , , , , , , | Feu un comentari

Plaça del Rei

La Plaça del Rei de Barcelona és el punt neuràlgic del fabulós barri gòtic de la ciutat. És un indret de bon recòrrer quan es disposa d’un matí o una tarda per dedicar-la a una sortida cultural amb els infants. En aquesta plaça recollida i coqueta teniu el palau reial major, amb el Saló del Tinell, obra mestra del gòtic civil català, el mirador, (a la foto), i la capilla de Santa Àgata, capella reial. Tots aquests indrets formen part del Museu d’Història de la Ciutat. L’entrada no és gaire cara, hi ha dies que és gratuïta. A més del Palau Reial, la visita inclou també les fantàstiques restes romanes del subsol. Veureu la Barcino romana fundada en el segle I a.C. Passejareu pels antics carrers romans, tocareu la muralla, entrareu dins una tintoreria del segle II dC. En el palauet conegut com a Casa Padellàs, traslladat pedra a pedra fins aquí des de la Via Laietana, tenen lloc les exposicions temporals dedicades a la Barcelona moderna i contemporània i es poden resseguir estances amb tota mena d’objectes històrics, o senzillament curiosos. Fa molt poc que s’ha acabat de restaurar completament un altre edifici que tanca la plaça. Es tracta del palau del lloctinent, seu tenebrosa del Sant Ofici i, avui, de l’arxiu de la Corona d’Aragó. Es visita el claustre toscà, molt bonic, amb escultures de Subirachs. Si no heu quedat totalment satisfets i esgotats podeu encara anar a fer un volt per la veïna Catedral, obra mestra del gòtic, amb les capelles barroques, el cor renaixentista, claustre i museu. O bé entrar al Museu Marés per veure tota mena d’escultures d’arreu d’Espanya i de tots els temps. Una col·lecció ben interessant i desconeguda.

La Plaça del Rei de Barcelona es el punto neurálgico del hermoso barrio gótico de la ciudad. Es un lugar de buen recorrer cuando se dispone de una mañana, o una tarde, para dedicarla a una salida cultural con los niños. En esta plaza recogida y coqueta contiene el palacio real mayor, con el Salón del Tinell, obra maestra del gótico civil catalán, el mirador, (en la foto), y la capilla de Santa Ágata, capilla real. Todos estos lugares forman parte del Museo de Historia de la Ciudad. La entrada no es muy cara, y hay días en que es gratuita. Además del Palacio Real, la visita incluye también los fantásticos restos romanos del subsuelo. Verá la Barcino romana fundada en el siglo I aC Pasearéis por las antiguas calles romanas, tocareis la muralla, entraréis en una tintorería del siglo II dC. En el palacete conocido como Casa Padellàs, trasladado piedra a piedra hasta aquí desde la Via Laietana, tienen lugar las exposiciones temporales dedicadas a la Barcelona moderna y contemporánea y se pueden recorrer estancias con todo tipo de objetos históricos, o simplemente curiosos. Hace muy poco que se ha terminado de restaurar completamente otro edificio que cierra la plaza. Se trata del palacio del lugarteniente, sede tenebrosa del Santo Oficio y, hoy, del archivo de la Corona de Aragón. Se visita el claustro toscano, muy bonito, con esculturas de Subirachs. Si no han quedado totalmente satisfechos y agotados pueden todavía ir a dar una vuelta por la vecina Catedral, obra maestra del gótico, con las capillas barrocas, el coro renacentista, claustro y museo. O bien entrar en el Museo Marés para ver todo tipo de esculturas de toda España y de todos los tiempos. Una colección muy interesante y desconocida.

gener 7, 2010 Posted by | Art, Barcelona, curtes, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Els Tonis de Taradell

Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el diumenge abans de Sant Antoni Abat és la festa dels Tonis. Una de les festes amb més arrels de Catalunya. L’acte central, però no l’únic, és l’anomenat Passant dels Tres Tombs. Una passada de carruatges i animals semblant a la dels tombs d’arreu del país. Però, a més, altres actes tenen lloc en la festa dels Tonis: una fira comercial o la interessant mostra de feines del camp fetes per cavalls i mules. A migdia, des de l’Alzinar de la Roca, on es guarden els carros, (a la foto), surt la passada, que recorre els carrers del poble. Diversos grups musicals i de folklore amenitzen els actes: orquesta, grallers, bastoners, un esbart, i una colla de flabiolaires. No és una passada petita. Hi ha més de 60 carros i 300 animals de tota la comarca.  A la tarda, havaneres. Ja ho veieu: la festa dels Tonis de Taradell és una oportunitat, no gaire lluny de Barcelona, per viure un acte que es repeteix any darrera any. Un acte que encantarà els vostres menuts i menudes. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu disfrutar d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la pressó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més el·laborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom cassolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. No creiem que us calgui dormir a Taradell, però heu de saber que hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona el domingo antes de San Antonio Abad tiene lugar la fiesta de los Tonis. Una de las fiestas con más raíces de Cataluña. El acto central, pero no el único, es el llamado Pasant de los Tres Tombs. Un pase de carruajes y animales similar a la de los de todo el país. Pero, además, otros actos tienen lugar en la fiesta de los Tonis: una feria comercial o la interesante muestra de trabajos del campo hechos por caballos y mulas. A mediodía, desde el Encinar de la Roca, donde se guardan los carros, (en la foto), sale la pasada, que recorre las calles del pueblo. Varios grupos musicales y de folklore amenizan los actos: orquesta, grallers, bastoners, una banda, y un grupo de flabiolaires. No es una pasada pequeña. Hay más de 60 carros y 300 animales de toda la comarca. Por la tarde, havaneres. Ya lo veis: la fiesta de los Tonis de Taradell es una oportunidad, no muy lejos de Barcelona, para vivir un acto que se repite año tras año. Un acto que encantará a sus pequeños y pequeñas. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. No creemos que necesiten dormir en Taradell, pero deben saber que hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

gener 7, 2010 Posted by | festes, Hotels, mitjanes, Osona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Tres tombs

El gener, i el febrer i, si m’apureu fins i tot el març, són mesos poc turístics. Fa fred i fa mandra sortir de casa i afrontar les carreteres gelades, la pluja, la manca de llum. Però a casa nostra, aquests mesos bullen d’activitats fantàstiques per la nostra canalla. Activitats familiars que semblen pensades per a ells i elles, pels més petits de casa. Una d’aquestes activitats són els Tres Tombs. Això de veure passar cavalls i carros engalanats, recuperant un ofici antiquíssim, agrada molt als infants. I també als grans, és clar. A Catalunya els Tres Tombs és quasi una religió. Una germandat. Hi ha gent que s’hi dedica en cos i ànima. Amics de tota la vida es retroben de poble en poble per fer voltar el bestiar. Hi ha una Federació Catalana dels Tres Tombs amb una web on trobareu tot el que us faci falta saber. Escolliu un poble i disfruteu de la passada dels animals i els carruatges. A nosaltres ens agrada molt la que fan a Valls un dels primers diumenges de gener. És de les més grans de tot el país. Podeu anar a veure-la i a menjar calçots. A Valls, a la masia Bou, a Casa Fèlix, o fora de Valls. Podeu pujar a Valls i anar fins el monestir de Santes Creus. Allà hi ha bons restaurants per dinar. Així visitareu la tomba de Pere el Gran. Podeu escollir Igualada. També fan uns Tres Tombs ben lluïts. Escolliu el poble que escolliu us ho passareu molt bé. Assegurat!

Enero, febrero y, si m’apurais mucho, incluso marzo, son meses poco turísticos. Hace frío y da pereza salir de casa y afrontar las carreteras heladas, la lluvia, la falta de luz. Pero en Catalunya estos meses hierven de actividades fantásticas para nuestra niños. Actividades familiares que parecen pensadas para ellos y ellas, los más pequeños de casa. Una de estas actividades son los Tres Tombs. Eso de ver pasar caballos y carros engalanados, recuperando un oficio antiquísimo, gusta mucho a los niños. Y también los mayores, claro.  Los Tres Tombs es casi una religión. Una hermandad. Hay gente que se dedica en cuerpo y alma a esto. Amigos de toda la vida se reencuentran de pueblo en pueblo para dar una vuelta con el ganado. Hay una Federación Catalana de los Tres Tombs con una web donde encontrareis todo lo que os haga falta saber. Elijan un pueblo y disfruten de la pasada de los animales y los carruajes. A nosotros nos gusta mucho la que hacen en Valls, uno de los primeros domingos de enero. Es de las más grandes de todo el país. Puede ir a verla y a comer calçots. En Valls, en la masía Bou, o en Casa Félix, o bién fuera de Valls. Pueden ir hasta el monasterio de Santes Creus. Allí hay buenos restaurantes para comer. Así pueden visitar la tumba de Pere el Gran. Pueden elegir Igualada. También hacen allí unos Tres Tombs bien lucidos. Elijan el pueblo que elijan se lo pasaran muy bien. ¡Asegurado!

gener 6, 2010 Posted by | Alt camp, festes, Hotels, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

San Marino

Divertidíssim aquest país d’opereta, petit i decadent, enlairat dalt del cim esquerp del Mont Titano. Una República de poquíssims quilòmetres quadrats, amb policia que vesteix uniformes del segle XIX, verds i vermells, com recien sortits d’un conte de Sissí o una opera de Verdi. Orgullosos, atrinxerats dalt la seva roca titànica, els habitants de San Marino viuen ara del turisme. D’un turisme italià fet de mostrar quatre cases, bones vistes, un palau romàntic, (a la foto), i cobrar per aparcar en aquest lloc impossible, amb una carretera d’accés, una autopista elicoidal, més impossible encara. Segells, monedes, records, restaurants… tot és vàlid per guanyar-se la vida en aquesta atalaia que no ha volgut ser mai italiana. Trobareu San Marino si pugeu cap a Venècia, o baixeu cap al sud, resseguint la costa adriàtica. Hi haureu d’anar-hi expressament, això si, i no us assegurem que valgui la pena. Però no deixa de ser curiòs, molt curiòs. No vam dormir ni dinar a San Marino. En aquesta zona ho fem sempre a Ferrara, si podem, a l’hotel Europa. Un luxe que podeu us permetre.

Divertidísimo este país de opereta, pequeño y decadente, elevado en la cima arisca del Monte Titano. Una República de poquísimos kilómetros cuadrados, con policía que viste uniformes del siglo XIX, verdes y rojos, como recien salidos de un cuento de Sissí o una ópera de Verdi. Orgullosos, atrincherados en su roca titánica, los habitantes de San Marino viven ahora del turismo. De un turismo italiano hecho de mostrar cuatro casas, buenas vistas, un palacio romántico, (en la foto), y cobrar por aparcar en este lugar imposible, con una carretera de acceso, una autopista elicoidal, más imposible aún. Sellos, monedas, recuerdos, restaurantes… todo es válido para ganarse la vida en esta atalaya que no ha querido ser nunca italiana. Encontraréis San Marino si subís hacia Venecia, o bajais hacia el sur, siguiendo la costa adriática. Debeis ir expresamente, eso sí, y no os aseguramos que valga la pena. Pero no deja de ser curioso, muy curioso. No dormimos ni comimos en San Marino. En esta zona, si podemos, lo hacemos en Ferrara, en el hotel Europa. Un lujo que podeis permitiros.

gener 5, 2010 Posted by | Europa, Hotels, Italia, Molt llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Banys àrabs de Girona

Sempre és tot un gustàs passejar per Girona. Sobretot pel seu barri vell, la Força. Pels carrers del call jueu, pels palaus gòtics o per la Catedral, potent, omnipotent, allà dalt damunt la seva escalinata. Però avui us vull parlar d’una joia amagada, poc visitada, però molt bonica. Us justificarà una nova anada a Girona. Es tracta dels anomenats banys àrabs. Es troben al carrer que, des de la Catedral, baixa cap a Sant Pere de Galligans. Darrera una porteta us espera la sorpresa. Un espai únic, fastuós, de poètica delicadessa. Una cúpula, senzilla a l’exterior, (a la foto), que amaga una genial obra d’art a l’interior. Torneu doncs a Girona, una vegada més, i descobriu els banys àrabs. Més tard podeu tornar a Galligans a veure el romànic més bonic, o perdre-us pels carrers del barri gòtic. Admirar la catedral i el seu museu. Entrar a Isaac el Cec a viure la vida del millor call jueu d’Espanya. Sentir caure la tarda a les vores de l’Onyar, o al parc de la Devesa. Per dinar, ja ho sabeu, a Ca la Marieta, o al Boira, molt proper. Per dormir, l’hotel AC, o el Carlemany, o dins de barri antic, l’hotel Històric.

Siempre es todo un gustazo pasear por Girona. Sobre todo por su casco antiguo. O por las calles del barrio judío, viendo los palacios góticos, o por la Catedral, potente, omnipotente, allá arriba, sobre su escalinata. Pero hoy quiero hablar de una joya escondida, poco visitada, pero muy bonita. Os justificará una nueva ida hasta Girona. Se trata de los llamados baños árabes. Se encuentran en la calle que, desde la Catedral, baja hacia Sant Pere de Galligants. Detrás de una puerta les espera la sorpresa. Un espacio único, fastuoso, de poética delicadeza. Una cúpula, sencilla en el exterior, (en la foto), que esconde una genial obra de arte en el interior. Vuelva pues a Girona, una vez más, y descubra los baños árabes. Más tarde puede bajar a Galligans para ver el románico más bonito, o perderse por las calles del barrio gótico. Admirar la catedral y su museo. Entrar en Isaac el Cec a vivir la vida del mejor barrio judío de España. Sentir caer la tarde a orillas del Onyar, o en el parque de la Devesa. Para comer, ya lo sabéis, Ca la Marieta, o el Boira, muy próximo. Para dormir, el hotel AC, o el Carlomagno y, dentro de barrio antiguo, el hotel Històric.

gener 4, 2010 Posted by | Art, Girona, Hotels, medieval, mitjanes, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers