Saint Guilhem le Desert
El poblet de Saint Guilhem le Desert guarda gelosament la seva bellíssima abadia romànica de Gellone des de fa molts anys. Està situat a França, a l’Herault, el departament més mediterrani de la costa gala. Fàcil arribar-hi des de Catalunya. Només cal pujar a Girona, Perpinyà, Narbonne i Beziers per la autopista AP-7, i seguir després la A-75 cap a Clermont Ferrand i París. Passat Clermont-L’Herault, trobareu l’entroncament amb la A-750, que va a Montpellier, i que heu de seguir uns kms. fins la primera sortida: Gignac. Continueu per la D4 i D32 cap a Aniane i Sant Jean de Fos, i d’aquí a Saint Guilhem le Desert. També és possible anar-hi per Montpellier. No només l’esglèsia abacial de Gellone és preciosa, sinó que el poble medieval que l’envolta mereix una visita. Torres, fortificacions, carrers estrets, tot respectat, autèntic. I el paisatge, aspre i salvatge, de les serres que envolten la balma i la petita vall o està entaforat el poble, prop del riu Herault. Les gorges d’aquest riu mediterrani ofereixen tot l’any paisatges ben bonics, i a l’estiu bons llocs per la banyada. Els poblets que envolten Saint Guilhem, com Fos o Montpeyroux i altres, amb castells i cascs antics medievals, són molt agradables de ser recorreguts, sense presses, gaudint de la seva senzillessa. I si us agraden les coves heu d’anar a les de La Clamouse. Magnífiques. No desaprofiteu l’ocasió de visitar Saint Guilhem i la vall del riu Herault si esteu de vacances pel sud de França, si passeu prop de Montpellier o si aneu cap, o torneu, de París per la A-75. Si us cal menjar podeu fer-ho en el Casino Cafeteria de l’àrea de servei de Le Caylar. Te l’avantatge de ser un autoservei. Si us agrada seure a bona taula i dormir bé, llavors podeu fer cap a l’hotel Guillem d’Orange. Modern, amb encant i bon restaurant. A Gignac teniu molts càmpings, i un motel: el vell molí. Com a hotels, propers a Saint Guilhem teniu a Aniane el Saint Benoit o bé l’hotel de la La Mimosa a Saint Lucien.
El pueblo de Saint Guilhem le Desert guarda celosamente su bellísima abadía románica de Gellone desde hace muchos años. Está situado en Francia, en el Herault, el departamento más mediterráneo de la costa gala. Fácil llegar desde Cataluña. Sólo hay que subir por Girona, Perpignan, Narbonne y Beziers por la autopista AP-7, y seguir después la A-75 hacia Clermont Ferrand y París. Pasado Clermont-L’Herault, encontrará el empalme con la A-750, que va a Montpellier, y que debe seguir unos kms. hasta la primera salida: Gignac. Continúa por la D4 y D32 hacia Aniane y San Jean de Fos, y luego hacia Saint Guilhem le Desert. También es posible ir por Montpellier. No sólo la iglesia abacial de Gellone es preciosa, sino que el pueblo medieval que la rodea merece una visita. Torres, fortificaciones, calles estrechas, todo respetado, auténtico. Y el paisaje, áspero y salvaje, de las sierras que rodean el pequeño valle donde está encerrado el pueblo, cerca del río Herault. Las gargantas de este río mediterráneo ofrecen todo el año paisajes bien bonitos y, en verano, buenos lugares para un chapuzón. Los pueblos que rodean Saint Guilhem, como Fos o Montpeyroux y otros, tienen castillos y cascos antiguos medievales. Son muy agradables para recorrerlos sin prisas, disfrutando de su sencillez. Y si os gustan las cuevas tenéis que ir a las de La Clamouse. Magníficas. No desaprovecheis la ocasión de visitar Saint Guilhem y el valle del río Herault si estais de vacaciones por el sur de Francia, o si pasáis cerca de Montpellier, o si vais o venís de París por la A-75. Si necesitan comer pueden hacerlo en el Casino Cafetería del área de servicio de Le Caylar. Tiene la ventaja de ser un autoservicio. Si os gusta sentaros a una buena mesa y dormir bien, entonces podeis hacerlo en el hotel Guillermo de Orange. Moderno, con encanto y buen restaurante. En Gignac tienen muchos campings, y un motel: el viejo molino. Como hoteles, cercanos a Saint Guilhem, tienen en Aniane el Saint Benoit, o bien el hotel de la La Mimosa en Saint Lucien.
Vicenza
Penseu anar a Venecia, o potser donar una volta pel nord d’Itàlia?. Pujareu fins als Alps, a Cortina d’Ampezzo, per exemple, per fer una esquiada?. Visitareu, possiblement, els magnífics llacs entre Milà i Verona?. Pujareu, tot travessant els Apenins, de la rient Florència toscana a la planura infinita del Po, fent parada a Bolonya i Ferrara?. Qualsevol que sigui la vostra ruta heu de deixar un dia, un matí, una tarda, encara que només siguin un parell d’hores escasses per recòrrer la simpàtica, petita, jovial, alegre i recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificiència i poder de Verona i Venecia, els viatgers passen per Vicenza a tota velocitat. És només un rètol. I Vicenza, la perla amagada, no els pot oferir els seus encants. Dir Vicenza és dir palladio. I dir Palladio és dir l’arquitecte més exquisit de tot el renaixement. Vicenza és la ciutat natal de palladio, i no només això. Vicenza és la ciutat de Palladio. Les seves obres ocupen la vila i els voltants. El primer que cal admirar és el grandiós, imponent i majestuós Palau de les Regions, a la foto. Un compendi de l’obra palladiana. Després podreu visitar els palaus dins els murs, i els que estan fora els murs, com Vil·la Capra. I, més tard, les vil·les dels camps de vicenza. Tot plegat patrimoni de la humanitat. Naturalment. Si teniu temps acabeu visitant la catedral, les esglèsies plenes d’obres d’art, les torres medievals, les places, placetes i mercats. La ciutat de Vicenza viu un ambient elegant i tranquil. Us contagiareu de la seva serena bellessa. Del seu aire distingit. I ja no sereu com abans. Nosaltres ens allotjarem a l’hotel Vergilius, molt bé i molt maco, però heu de saber que ara, a Vicenza hi ha un hotel fantàstic de la cadena AC hoteles. Per un bon sopar aneu a La Pausa. Ristorante Pizzeria La Pausa al viale S. Lazzaro, 65, tel: 0444562407. Una pizzeria, trattoria amb especialitats napolitanes.
¿Piensan ir a Venecia, o quizás dar una vuelta por el norte de Italia?. ¿Subiréis hasta los Alpes, a Cortina d’Ampezzo, por ejemplo, para hacer una esquiada?. ¿Visitareis, posiblemente, los magníficos lagos entre Milán y Verona?. ¿Atravesareis los Apeninos, de la riente Florencia toscana hasta la llanura infinita del Po, haciendo parada en Bolonia y Ferrara?. Cualquiera que sea su ruta debe dejar un día, una mañana, una tarde, aunque sólo sean un par de horas escasas, para recorrer la simpática, pequeña, jovial, alegre y recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificiència y poder de Verona y Venecia, los viajeros pasan por Vicenza a toda velocidad. Es sólo un rótulo. Y Vicenza, la perla escondida, no les puede ofrecer sus encantos. Decir Vicenza es decir Palladio. Y decir Palladio es decir el arquitecto más exquisito de todo el renacimiento. Vicenza es la ciudad natal de Palladio, y no sólo eso. Vicenza es la ciudad de Palladio. Sus obras ocupan la villa y sus alrededores. Lo primero que hay que admirar es el grandioso, imponente y majestuoso Palacio de las Regiones, en la foto. Un compendio de la obra palladiana. Entonces pueden ya visitar los palacios dentro de los muros, y los que están fuera de los muros, como Villa Capra. Y, más tarde, las villas de los campos de Vicenza. Todo ello patrimonio de la humanidad. Naturalmente. Si tienen tiempo acabaran visitando la Catedral, las iglesias llenas de obras de arte, las torres medievales, las plazas, plazoletas y mercados. La ciudad de Vicenza vive un ambiente elegante y tranquilo. Os contagiará su serena belleza. Su aire distinguido. Y ya no será como antes. Nosotros nos alojamos en el hotel Vergilius, muy bien, muy bonito, pero deben saber que ahora, en Vicenza hay un hotel fantástico de la cadena AC hoteles. Para una buena cena vayan a La Pausa. Ristorante Pizzería La Pausa en viale S. Lazzaro, 65, tel: 0444562407. Una pizzería, trattoria con especialidades napolitanas.
Fesolada a Santa Pau
Sempre és especialment agradable pujar a la Garrotxa, sobretot per a un gironí com jo. Tan se val que sigui hivern, quan la natura està dormida. És evident que la tardor, o la primavera, o fins i tot l’estiu és millor època. Però alguna cosa hem de fer amb la canalla aquests mesos llargs de fred i vent. Per això, per treure els infants de casa us proposem l’agradable aventura de tornar, una vegada més a Santa Pau. Aquesta vila increible, amb un castell ferreny, una plaça porxada de pessebre i un casc medieval de somni, ens proposa una fira. I no una fira qualsevol. Una fira temàtica al voltant del fesol, la típica i preuada mongeta de la zona. Des del dissabte a la nit, en que comença la festa amb una sessió de ball, i durant tot el diumenge de Sant Antoni, el tercer de gener, els carrers del poble s’omplen de parades d’artesans. També hi ha cercavila amb música, goigs cantats i ofici solemne. A les 12 en punt a la plaça Major, la fesolada. No se si podreu tastar-la, hi haurà molta gent, però els diferents restaurants de Santa Pau i entorns, que són tots boníssims, ofereixen un tast de cuina de fesols. Fantàstica. A la tarda, havent dinat, ballada de sardanes, actuació de geganters, més música i berenada popular, amb pa i tonyina. Una bona manera d’acabar el dia. Podeu aprofitar per fer una volt, o passar el cap de setmana als volcans d’Olot. Santa Margarida, amb el seu conus perfectament conservat. Croscat, amb el tall geològic. O bé passejar per la maravellosa fageda d’en Jordà, mai no l’heu vist pelada. Per dormir i menjar bé, Cal Sastre. De qualitat. Amb encant. Preus en consonància. El restaurant a la mateixa plaça. L’hotel, amb habitacions familiars, sota el poble. Reserva imprescindible. També hem menjat al curiós El Fesol, molt apropiat. Tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic al mig de Santa Pau. Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor, al casc medieval també. A la carretera teniu El Mas Nou. Un restaurant típic, cuina casolana. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Sense pretensions, ben senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Un clàssic.
Siempre es especialmente agradable subir a la Garrotxa, sobre todo para un gerundense como yo. No importa que sea invierno, cuando la naturaleza está dormida. Es evidente que el otoño o la primavera, o incluso el verano, es mejor época. Pero algo debemos hacer con los niños en estos largos meses de frío y viento. Por eso, para sacar a los niños de casa, les proponemos hoy la agradable aventura de volver, una vez más a Santa Pau. Esta villa increible, con un castillo roquero, una plaza porticada de pesebre y un casco medieval de ensueño, nos propone una feria. Y no una feria cualquiera. Una feria temática en torno al frijol, la típica y apreciada judía de la zona. Desde el sábado por la noche, en que comienza la fiesta con una sesión de baile, y durante todo el domingo de San Antonio, el tercero de enero, las calles del pueblo se llenan de puestos de artesanos. También hay pasacalles con música, gozos cantados y oficio solemne. A las 12 en punto en la plaza Mayor, la fesolada. No se si podrán llegar a probarla, seguro que habrá mucha gente, pero los diferentes restaurantes de Santa Pau y entornos, que son todos buenísimos, ofrecen una degustación de cocina de alubias. Fantástica. Por la tarde, después de comer, sardanas, actuación de gigantes, más música y merienda popular, con pan y atún. Una buena manera de acabar el día. Podéis aprovechar para dar una vuelta, o pasar el fin de semana en los volcanes de Olot. El Santa Margarita, con su cono perfectamente conservado. El Croscat, con el corte geológico. O bien pasear por la maravillosa Fageda d’en Jordà, nunca la han visto desnuda, hivernal. Para dormir y comer bien, Cal Sastre. De calidad. Con encanto. Precios en consonancia. El restaurante en la misma plaza. El hotel, con habitaciones familiares, bajo el pueblo. Reserva imprescindible. También hemos comido en el curioso El Fesol, nombre muy apropiado. Tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico en medio de Santa Pau. Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor, en el casco medieval también. En la carretera tiene El Mas Nou. Un restaurante típico, cocina casera. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sin pretensiones, muy sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que va o viene, de Olot, tiene Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, mucho campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos. Un clásico.
Hortsavinyà
Hortsavinyà és un indret desconegut per molta, molta gent. I tanmateix està proper a Barcelona, i molt. Sembla mentida que hi hagi un indret tan bonic tan a prop de la gran ciutat. És tan ferèstec, tan natural i autèntic, que un grup de neorurals s’hi va instal·lar. Fins i tot van obrir una escola. Ho entenem només que hi arribem, perquè el lloc val la pena. Ideal per campar un matí, o tot un dia, amb la canalla. Es troba al bell mig del Parc Natural del Montnegre. A uns 50 kms. de Barcelona per l’autopista C-32. Podeu pujar-hi des de Tordera: bona pista. Heu d’agafar la carretera que va cap a Fogars de Tordera i Hostalric, BV-5122. Poc després agafeu el camí asfaltat, durant uns 4 kms. que indica Hortsavinyà. Després es torna pista de terra. Seguiu sempre en direcció Hortsavinyà i Calella. També des de Calella podeu pujar a Hortsavinyà. Cal agafar la carretera BV-5126, al costat mateix de l’hospital de Calella. Son 12km, 5 de carretera asfaltada i 7 de terra. S’ha de seguir sempre la pista gran. També podeu anar-hi des de Pineda de Mar. Està indicat si hi aneu per la N-II (ara C-31). Pista dolenta. Millor per fer-la a peu o en bici. El centre del lloc és l’esglèsia de Sant Llop d’Hortsavinyà, (a la foto). També podeu arribar-hi, fent una senyora travessa, des de Sant Celoni. Pugeu fins Sant martí del Montnegre i continueu endavant. Ideal per amants dels rallies tipus París-Dakar, tot i que la pista no és impossible de fer amb cotxe convencional. Emocions fortes assegurades. Són uns 25 kms. I encara ho podeu probar des de Sant Cebrià de Vallalta, per les urbanitzacions, o des de Vallgorgina, prenent la pista del Montnegre. Això si que requereix instint salvatge i molt sentit de l’aventura. Evidentment també podeu fer-ho en bicicleta. Per experts. Un cop allà aneu a l’oficina del Parc Natural. Us ensenyaran moltes rutes a peu per indrets maravellosos, com l’ermita de l’Erola, Can Portell, Santa Eulàlia o Santa Maria. Bosc arreu. un paradís per les famílies amb infants. Natura a tope. Alguns dels arbres més monumentals de Catalunya es troben a Hortsavinyà, com l’alzina de Can Portell. Per dormir hi ha moltes cases rurals. Com per exemple Can Pica. Amb bones habitacions familiars. Com a restaurant teniu Can Portell.
Hortsavinyà es un lugar desconocido para mucha, mucha gente. Y sin embargo está cercano a Barcelona, y mucho. Parece mentira que haya un lugar tan bonito tan cerca de la gran ciudad. Es tan salvaje, tan natural y auténtico, que hasta un grupo de neorrurales se instaló. Incluso abrieron una escuela. Lo entendemos sólo llegamos, porque el lugar vale la pena. Ideal para pasar una mañana, o todo un día, con los niños. Se encuentra en pleno Parque Natural del Montnegre. A unos 50 kms. de Barcelona por la autopista C-32. Pueden subir desde Tordera: buena pista. Debe tomar la carretera que va hacia Fogars de Tordera y Hostalric, BV-5122. Poco después coger el camino asfaltado, durante unos 4 kms, que indica Hortsavinyà. Después se vuelve pista de tierra. Sigan siempre en dirección Hortsavinyà y Calella. También desde Calella pueden subir a Hortsavinyà. Hay que coger la carretera BV-5126, al lado mismo del hospital de Calella. Son 12km, la mitad de carretera asfaltada y la otra de tierra. Hay que seguir siempre la pista ancha. También pueden ir desde Pineda de Mar. Está indicado si vais por la N-II (ahora C-31). Pista mala. Mejor para hacerla a pie o en bici. El centro del lugar es la iglesia de Sant Llop d’Hortsavinyà, (en la foto). También pueden llegar, haciendo una señora travesía, desde Sant Celoni. Suban hasta Sant martí del Montnegre y continuen. Ideal para amantes de los rallies tipo París-Dakar, aunque la pista no es imposible de hacer en coche convencional. Emociones fuertes aseguradas. Son unos 25 kms. Y aún lo pueden probar desde Sant Cebrià de Vallalta, por las urbanizaciones, o desde Vallgorgina, tomando la pista del Montnegre. Eso si que requiere instinto salvaje y mucho sentido de la aventura. Evidentemente también puede hacerse en bicicleta. Para expertos. Una vez allí lo mejor es ir a la oficina del Parque Natural. Os enseñarán muchas rutas a pie por lugares maravillosos, como la ermita de l’Erola, Can Portell, Santa Eulalia o Santa Maria. Bosque, un paraíso para las familias con niños. Naturaleza a tope. Algunos de los árboles más monumentales de Cataluña se encuentran en Hortsavinyà, como la encina de Can Portell. Para dormir hay muchas casas rurales. Como por ejemplo Can Pica. Con buenas habitaciones familiares. Como restaurante tiene Can Portell.
Fontmartina
Fontmartina és un dels indrets més desconeguts i bonics del Montseny. Amb uns prats fantàstics, verds, amples, ideals per jugar-hi. Amb unes vistes sobèrbies, damunt la vall, cara al Turó de l’Home. Amb neu Fontmartina és ideal. Molt d’espai i poc perill. Poca gent. Molt d’aparcament. Per arribar-hi només cal pujar, des de Sant Celoni, per la carretera que va cap a Santa Fe. Molt abans d’arribar a Campins trobareu, a mà esquerra, el trencall a Mosqueroles, que cal seguir. Passeu aquest poblet i continueu recte, cap a La Costa. Passeu de llarg aquest bonic agregat de cases i continueu pujant. Uns kms. més endavant veureu el rètol del càmping. Ja heu arribat. Tota la ruta està asfaltada, bona carretera, no camí de sorra. També accessible, però per carretera més estreta, des del poble de Montseny. Si fa bon temps podeu fer la travessa des de Fontmartina fins Santa Fe del Montseny. Pista de terra però cuidada. Perillosa amb pluja. Vistes aèries damunt mitja Catalunya. Tota la màgia del Monseny al vostre abast. El poblet més proper és La Costa del Montseny. Quatre cases. Hi ha un parell de restaurants. Ens agrada especialment el restaurant de la Costa. Telèfon: 93 847 52 51. Can Patolla te habitacions i terreny d’acampada. Tot i que, per acampar, el càmping de Fontmartina és preciós. Molt a prop de La Costa, per una pista de baixada, apta per cotxes, arribareu a La Riera d’en Ciuret. Una casa de colònies que proposa estades a famílies. Possibilitat de boniques excursions en un entorn d’alta muntanya. Senzill, molt senzill, bàsic, però amb moltes possibilitats. Nosaltres ens hi vàrem allotjar quan era un restaurant i casa rural, fa molts anys. Entranyable.
Fontmartina es uno de los lugares más desconocidos y hermosos del Montseny. Con unos prados fantásticos, verdes, anchos, ideales para jugar. Con unas vistas soberbias, sobre el valle, frente al Turó de l’Home. Con nieve Fontmartina es ideal. Mucho espacio y poco peligro. Poca gente y buen aparcamiento. Para llegar sólo hay que subir, desde Sant Celoni, por la carretera que va hacia Santa Fe. Mucho antes de llegar a Campins encontrará a mano izquierda, el desvío a Mosqueroles, que hay que seguir. Pasen este pueblo y continuen recto, hacia La Costa. Pasen de largo este bonito agregado de casas y continuen subiendo. Unos kms. más adelante veran ya el cartel del camping. Habran llegado. Toda la ruta está asfaltada, buena carretera, no és un simple camino de tierra. También accesible, pero por carretera mucho más estrecha, desde el pueblo de Montseny. Si hace buen tiempo pueden hacer la travesía desde Fontmartina hasta Santa Fe del Montseny. Pista de tierra pero cuidada. Peligrosa con lluvia. Vistas aéreas por encima de media Catalunya. Toda la magia del Monseny a su alcance. El pueblo más cercano es La Costa del Montseny. Cuatro casas. Hay un par de restaurantes. Nos gusta especialmente el restaurante de la Costa. Teléfono: 93 847 52 51. Can Patolla tiene habitaciones y terreno de acampada. Aunque, para acampar, el camping de Fontmartina es precioso. Muy cerca de La Costa, por una pista de bajada, apta para coches, llegará a La Riera de Ciuret. Una casa de colonias que propone estancias para familias. Posibilidad de bonitas excursiones en un entorno de alta montaña. Sencillo, muy sencillo, básico, pero con muchas posibilidades. Nosotros nos alojamos allí cuando era un restaurante y una casa rural, hace muchos años. Entrañable.
Eunate
Un dels punts més misteriosos i bonics del camí de Sant Jaume de Galicia és Eunate. La capella templera, de planta octogonal, és una maravella del romànic. Però és alguna cosa més. Un aire de misteri cobreix la construcció. Tot i que el dia sigui lluminós quelcom flota en l’ambient. Enunate, a pocs kms. de Puente la Reina i Estella, en el tram navarrés de la ruta Xacobea, cridarà la vostra atenció. Us imaginareu cerimònies secretes dels Templers, els seus constructors. Us sentireu connectats tel·lúricament amb altres punts estel·lars de la península, com ara el canyó del riu Lobos, la propera Torres del Rio, Miravet, Segovia o la mítica Ponferrada. Però si les llegendes us deixen freds, llavors només us demanem que admireu la puressa de línies, l’atreviment i originalitat de la construcció romànica d’eunate. Que gaudiu del paisatge camperol, bucòlic, dels prats i boscos. Feu una parada a Eunate per tal que els infants corrin, donant voltes a la capella templera com si fos una Stupa budista. Potser les seves oracions arribaran al cel. No podreu menjar a Eunate però Estella, o Lizarra, està molt a prop. Allà trobareu el restaurant La Cepa. Recomanable cent per cent. Menjareu molt bé per poc preu. Us ho diem amb el cor.
Uno de los puntos más misteriosos y hermosos del Camino de Santiago de Galicia es Eunate. La capilla templaria, de planta octogonal, es una maravilla del románico. Pero es algo más. Un aire de misterio cubre la construcción. Aunque el día sea luminoso algo flota en el ambiente. Enunate, a pocos kms. de Puente la Reina y Estella, en el tramo navarro de la ruta Jacobea, llamará su atención. ¿Os imagináis ceremonias secretas de los Templarios, sus constructores?. Os sentireis en línea telúricamente con otros puntos estelares de la península, como el cañón del río Lobos, la próxima Torres del Río, Miravet, Segovia o la mítica Ponferrada. Pero si las leyendas os dejan fríos, entonces sólo os pedimos que contempleis la pureza de líneas, el atrevimiento y originalidad de la construcción románica de Eunate. Que disfrutéis del paisaje campesino, bucólico, los prados y bosques. Hagan una parada en Eunate para que los niños corran, dando vueltas a la capilla templaria como si fuera una Stupa budista. Quizás sus oraciones llegarán al cielo. No podrá comer en Eunate pero Estella, o Lizarra, está muy cerca. Allí encontraran el restaurante La Cepa. Recomendable cien por cien. Comeran muy bien por poco precio. Os lo decimos con el corazón.
Fira de l’oli a Espolla
A l’Alt Empordà, a l’altíssim Empordà, tocant a l’Albera, es troba el poble d’Espolla. A més d’un paisatge d’ensomni,a nosaltres l’Empordà ens xifla, l’Espolla te bons motius per justificar una visita. Abans que res els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. És el misteri de l’Empordà, molt més punyent a l’Alt Empordà, solcat pels vents i sota l’imperi de les Alberes, muntanyes tel·lúriques per excel·lència. La vila també te atractius notables. Alguns de ben tangibles, com ara les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Altres més intangibles, com la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Tot també ben especial. Però encara més intangible és el plaer d’assaborir el bon vi, i l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. I, finalment, si heu de pujar a l’Espolla alguna vegada que sigui, malgrat el fred, a mitjans gener, quan fan la fira de l’oli i l’olivera. Mireu-vos el programa. La fira de l’oli i l’olivera ocupa els carrers del terme, amb els balcons curiosament engalanats pels veïns i veïnes amb motius al·legòrics. Hi teniu parades de productes artesans, un bol per assaborir el tradicional caldo, passejades en carro i inflables pels infants, música de gralla, enlairada de globus, ofici solemne cantat, com els d’abans, tallers, concursos i, si queden forces i ganes, ball, ball d’envelat, com els d’abans també. Per dinar, reserveu, l’Hostal Manela, al carrer Àngel Costa 7. Tel: 972 56 30 65. Cuina tradicional. Heu de saber que al poble hi ha un hotel molt especial: el Canaleta. Un hotel de pur disseny, inaudit i inusual, de luxe, en una casa del segle XVIII, al costat de l’església. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Peralada.
En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: el Canaleta. Un hotel de puro diseño, inaudito e inusual, de lujo, en una casa del siglo XVIII, junto a la iglesia. Puede completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Peralada.
Biel
A banda d’un nom molt bonic, Biel és també un poblet medieval preciós.La seva situació, en ple prepirineu aragonés, en la comarca de “Las Cinco Villas“, apartada de tota ruta turística, amb uns accessos difícils, ha preservat el seu caràcter, tipisme i naturalitat. Biel és un poble defensiu, de frontera, amb un castell que us deixarà bocabadats. El seu nucli medieval amb cases de pedra, carrers estrets i pasos elevats cal recòrre’l amb molt deteniment. Si amb tot el que haureu vist no en teniu prou heu de saber que l’esglèsia de Sant Martí, com el castell mateix, és románica. Biel és una parada obligada en la ruta de les Cinco Villas. Una ruta que heu de fer algún dia. Són totes ciutats medievals, impressionats, per on el temps sembla no haver passat mai. Sos del rey católico, Uncastillo, Sádaba, Luesia, Biel… a quina més bonica. Biel, però, és la més excentrica, petita i bufona. Des de la vila podreu fer moltes excursions a peu i banyar-vos en rius d’aigües netíssimes, com ara l’Arba, o veure ermites com la de Sant Miquel, a El Frago. Si us queden dies d’estar per la zona podeu afegir als pobles abans mencionats, Luna, un altre poblet medieval, o Obano i Yequera. Biel no te hotels. Podeu dormir a Sos del Rey Católico o Uncastillo. La zona te algunes molt bones cases rurals. Si voleu dinar a Biel, menjar cassolà, sense pretensions, brassa i caça aneu al restaurant “El Caserío”. Al carrer Major, 17. Sense perdua. Tel:976.669.083. Des de Barcelona arribareu a Biel, per Osca y Ayerbe, per la carretera A-132 (N-240), que porta cap a Pamplona. Des d’Ayerbe cal desviar-se a l’esquerra cap a Santa Eulàlia de Gàllego, Fuencalderas i Biel. La carretera continua cap a Luesia i Uncastillo. Des de Saragossa podeu pujar-hi via Zuera, Erla i Luna. Animeu-vos. La zona s’ho val.
Aparte de un nombre muy bonito, Biel es también un pueblecito medieval precioso. Su situación, en pleno prepirineo aragonés, en la comarca de “Las Cinco Villas”, apartada de toda ruta turística, con unos accesos difíciles, ha preservado su carácter, tipismo y naturalidad. Biel es un pueblo defensivo, de frontera, con un castillo que os dejará boquiabiertos. Su núcleo medieval con casas de piedra, calles estrechas, pasos elevados hay que recorrerlo con mucho detenimiento. Si con todo lo que habréis visto no tenéis bastante debeis saber que la iglesia de Sant Martí, como el propio castillo, es románica. Biel es una parada obligada en la ruta de las Cinco Villas. Una ruta que tienen que hacer algún día. Son todas ciudades medievales, impresionantes, por donde el tiempo parece no haber pasado nunca. Sos del Rey Católico, Uncastillo, Sádaba, Luesia, Biel … a cuál más bonita. Biel, sin embargo, es la más excéntrica, pequeña y linda. Desde la villa pueden hacer muchas excursiones a pie y bañarse en ríos de aguas limpísima, como el Arba, o ver ermitas como la de San Miguel, en El Frago. Si le quedan días de estar por la zona puede añadir a los pueblos antes mencionados, Luna, otro pueblo medieval, o Obano y Yequera. Biel no tiene hoteles. Puede dormir en Sos del Rey Católico o en Uncastillo. La zona tiene algunas muy buenas casas rurales. Si desean comer en Biel, comida casera, sin pretensiones, brasa y caza vayan al restaurante “El Caserío”. En la calle Mayor, 17. Sin pérdida. Tel.: 976.669.083. Desde Barcelona llegareis hasta Biel, por Huesca y Ayerbe, siguiendo la carretera A-132 (N-240), que conduce a Pamplona. Desde Ayerbe hay que desviarse a la izquierda, hacia Santa Eulalia de Gállego, Fuencalderas y Biel. La carretera continúa hacia Luesia y Uncastillo. Desde Zaragoza puede subir vía Zuera, Erla y Luna. Animaos. La zona lo vale.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











