Sortides familiars

Salidas en família

La Candelera a Molins de Rei

La super, maxi, mega fira de la Candelera de Molins de Rei se celebra des de fa 158 anys. (2010). Sempre impressiona anar a veure una fira que fa més de segle i mig que dura. I més si una població tan gran com l’actual Molins de Rei, s’hi volca. Places i carrers ocupats per una gran fira pagesa. No ho heu vist mai. I a tocar de Barcelona, per la AP2, encara que quasi millor si hi aneu en tren. Trobareu arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, coses que són, precisament, els orígens de la trobada. Perquè la fira s’arrossega de quan Molins era un centre agrícola de primer ordre, a la vall del Llobregat, al servei de Barcelona. Però avui dia no només trobareu aquesta arrel pagesa. La cosa s’ha modernitzat, diversificat i extès. Ara abarca plantes, però també jardineria i decoració. Hi ha maquinària de camp i molt de bestiar, però també oli, vi, cava i gastronomia. Cavalls però també automòbils. I, naturalment, no podien pas faltar els antiquaris, brocanters, artesans, oficis i altres. Cal remarcar que s’hi fan trobades de coleccionisme, com la de xapes de cava. I pels infants hi ha molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor pel matí, o la tarda, del primer dissabte i diumenge de febrer, Molins de Rei pot ser una bona alternativa.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 158 años. (2010). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrará árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

gener 31, 2010 Posted by | Barcelona, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

La Pleta del Prat – Tavascán

La Pleta del Prat és una estació d’esquí nòrdic. Un lloc idílic per anar a passejar a l’estiu o a gaudir de la neu a l’hivern. El seu refugi, un bon refugi, molt familiar, ofereix menjar i lliteres a molt bon preu. Per arribar-hi heu de fer cap a Sort, i arribats a Llavorsí, pujar a la Vall de Cardós. Allà, en un racó idil·lic i poc conegut del Pirineu més desconegut de Catalunya, trobem la vall de Tavascan. És just al final del vall de Cardós. Un seguit de poblets encisadors us esperen. Tavascán és un poblet de pessebre. Des d’allà podeu accedir, en només 10 kms. a l’estació d’esquí de La Pleta del Prat. A l’hivern un paradís pels amants de la neu, sobretot de la neu verge, sense aglomeracions, en ple paisatge, amb arbres, natural, sense massa artificis. A l’estiu és un punt fantàstic d’estiueig. Desenes de rutes possibles i excursions d’alta muntanya. Pics, llacs, collades, boscos. Clàssica és ja la que us portarà fins el bonic llac de Certascan. La vall nevada amaga racons on els vostres infants gaudiran de la neu a ple cor. La vall verda, a l’estiu, o daurada, a la tardor ofereix esglèsies romàniques en llogarets que mereix una detinguda visita. A Tavascan mateix trobareu allotjaments i restaurants. Nosaltres recomanem l’hotel Estanys Blaus, que és molt bonic, i molt familiar.

La Pleta del Prat es una estación de esquí nórdico. Un lugar idílico para ir a pasear en verano o a disfrutar de la nieve en invierno. Su refugio, un buen refugio, muy familiar, ofrece comida y literas a muy buen precio. Para llegar hay que subir a Sort, y llegados a Llavorsí, subir a la Vall de Cardós. Allí, en un rincón idílico y poco conocido del Pirineo más desconocido de Catalunya, encontramos el valle de Tavascan. Está justo al final del valle de Cardós. Una serie de pueblecitos encantadores os esperan. Tavascan es un pueblo de pesebre. Desde allí puede acceder, en sólo 10 kms. a la estación de esquí de La Pleta del Prat. En invierno un paraíso para los amantes de la nieve, sobre todo de la nieve virgen, sin aglomeraciones, en pleno paisaje, con árboles, natural, sin demasiados artificios. En verano es un punto fantástico de veraneo. Decenas de rutas posibles y excursiones de alta montaña. Picos, lagos, collados, bosques. Clásica es ya la que os llevará hasta el bonito lago de Certascan. El valle nevado esconde rincones donde sus niños gozarán de la nieve a pleno pulmón. El valle verde, en verano, o dorado, en otoño ofrece iglesias románicas en aldeas que merecen una detenida visita. En Tavascan mismo encontrará alojamientos y restaurantes. Nosotros recomendamos el hotel Estanys Blaus, que es muy bonito, y muy familiar.

gener 30, 2010 Posted by | Hotels, llargues, Lleida, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Belmonte

Heu anat mai a Cuenca. La bellíssima ciutat medieval penjada dalt del seu esperó de roca?.  Potser sí. Heu visitat la seva província?. No està tan clar. Les serres on neix el Tajo?. Les planes del sud?. La vall del riu Cabriel?. Doncs no us ho podeu perdre. I avui us vull donar una raó per arribar-se fins a Cuenca. Veure el magnífic castell i la vila de Belmonte. Una fortalessa perfectament conservada, després d’una magnífica restauració. Un dels millors castells d’Espanya. Es poden visitar totes les seves estances i sales. Gòtiques, amb sostres mudejars bellíssims, i també espais renaixentistes. Aquí hi va viure Eugenia de Montijo, la dona de Napoleó III. Belmonte poble també compta amb atractius més que suficients. Les muralles i els carrers medievals, o esglèsies, com la colegiata de Sant Bartomeu, convents, palaus i ermites. Arribeu-vos fins aquest racó de món en el curs d’una visita que no oblidareu per Cuenca i per Castella La Manxa. Nosaltres ens varem allotjar a l’Hospederia Palació de Buenavista. Molt bonica. Una cucada. Amb un bon restaurant, sense moure’s. Al poble, però, hi ha moltes altres possibilitats d’allotjament, cases rurals precioses, com ara la Menor, i altres hotelets, com la casona de la Beltraneja, plens d’encant.

¿Habéis ido a Cuenca. La bellísima ciudad medieval colgada arriba de su espolón de roca?. Quizá sí. ¿Han visitado su provincia?. No está tan claro. ¿Las sierras donde nace el Tajo?. ¿Las llanuras del sur?. ¿El valle del río Cabriel?. Pues no os lo podéis perder. Y hoy os quiero dar una razón más para acercarse a Cuenca. Ver el magnífico castillo y la villa de Belmonte. Una fortaleza perfectamente conservada, después de una magnífica restauración. Uno de los mejores castillos de España. Se pueden visitar todas sus estancias y salas. Góticas, con techos mudéjares bellísimos, y también espacios renacentistas. Aquí vivió Eugenia de Montijo, la mujer de Napoleón III. Belmonte pueblo también cuenta con atractivos más que suficientes. Las murallas y las calles medievales, o iglesias, como la colegiata de San Bartolomé, conventos, palacios y ermitas. Acercaos hasta este rincón del mundo en el curso de una visita que no olvidareis por Cuenca y por Castella La Mancha. Nosotros nos alojamos en la Hospederia Palacio de Buenavista. Muy bonita. Una cucada. Con un buen restaurante, y sin moverse de sítio. En el pueblo, sin embargo, hay muchas otras posibilidades de alojamiento, casas rurales preciosas, como la Menor, y otros hotelitos, como la casona de la Beltraneja, llenos de encanto.

gener 29, 2010 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Valladolid

Al centre de Castella trobem una de les més monumentals ciutats d’Espanya. La seva capital fustrada. La vila més poderosa del renaixement a la península ibèrica: Valladolid. Possiblement no escolliríeu mai Valladolid com a destinació turística. Gran equivocació. La ciutat no te un centre clar. No te un barri medieval concret, rodejat de muralles, no te una anomenada, però te un conjunt de fites cabdals per qualsevol viatger, que de ben segur no hauríeu mai sospitat. Tants monuments te que és pràcticament impossible citar-los tots. Però ho intentarem. Per exemple el museu nacional d’escultura d’Espanya. Sí, sí, el nacional. Els millors escultors reunits en un sol lloc. Com el Museu del Prado de les estàtues. El trobareu al convent de Sant Gregorio. O bé les esplèndides esglèsies plateresques, com ara la de San Pablo, a la foto. O la joia de Santa Maria la Antígua, l’esglèsia més vella de la ciutat, romànica. Un nombre terrible de convents i monestirs, de totes les èpoques i estils, entre el segles XIII i XVIII. Palaus de les més brillants famílies nobles d’Espanya. El riu Pisuerga i els seus ponts, els seus jardins, els seus museus. Valladolid és avui dia una vila moderna, amb hotels molt bons, on dormireu de gust. Com el Novotel, ideal per famílies. O l’hotel AC, instal·lat en un antic convent. Són els que hem gaudit, però n’hi ha molts més. Valladolid és un centre fantàstic d’excursions per descobrir Castella. Des de Valladolid, i en un radi de 100 kms, teniu a l’abast Tordesillas, Medina, Simancas, Zamora, Toro, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca… per citar només algunes de les més belles ciutats de la península.

En el centro de España encontramos una de sus más monumentales ciudades. Su capital fustrada. La villa más poderosa del renacimiento en la península ibérica: Valladolid. Posiblemente no escogeríamos nunca Valladolid como destino turístico. Gran equivocación. La ciudad no tiene un centro claro. No tiene un barrio medieval concreto, rodeado de murallas, no tiene una encanto especial, pero tiene un conjunto patrimonial que cualquier viajero no puede pasar por alto. Y que seguramente pocos habrán sospechado. Tiene tantos monumentos que es prácticamente imposible citarlos todos. Pero lo intentaremos. Por ejemplo el museo nacional de escultura de España. Sí, sí, el nacional. Los mejores escultores reunidos en un solo lugar. Cómo el Museo del Prado de las estatuas. Lo encontraréis en el convento de San Gregorio. O bien las espléndidas iglesias platerescas, como la de San Pablo, en la foto. O Santa María la Antigua, la iglesia más vieja de la ciudad, románica. Hay en Vallasolid un número terrible de conventos y monasterios, de todas las épocas y estilos, entre los siglos XIII y XVIII. Palacios de las más brillantes familias nobles de España. El río Pisuerga y sus puentes, sus jardines, sus museos. Valladolid es hoy una villa moderna, con hoteles muy buenos, donde dormiréis bién a gusto. Como el Novotel, ideal para familias. O el hotel AC, instalado en un antiguo convento. Son los que hemos disfrutado, pero hay muchos más. Valladolid es un centro fantástico de excursiones para descubrir Castilla. Desde Valladolid, y en un radio de 100 kms, están disponibles y a su alcance Tordesillas, Medina, Simancas, Zamora, Toro, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca … por citar sólo algunas de las más bellas ciudades de la península.

gener 28, 2010 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, Museus | , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Trun

Trun és un bellíssim poblet de muntanya, en una vall alpina bellíssima, d’un bellíssim país d’Europa. Trun són quatre cases en mig d’un paratge excepcional, ideal pels amants dels esports d’hivern, amb nombroses estacions d’esquí als voltants. Fantàstic a l’estiu. Fresc, verd, amable, tranquil, idíl·lic. Prop de Trun, a dalt del coll, neix el Rhin. El gran riu alemany és aquí un rierol de muntanya amb caràcter, que ja fa veure el que serà més avall. El Rhin creua els camps ufanosos, prop de Trun i ofereix passeig calmat prop de l’aigua. A Trun parlen un idioma derivat del llatí, molt proper a l’italià, i al català, fàcil d’entendre per qualsevol parlant d’una llengua romànica. És el Romantx. Evidentment, com a tot el cantó dels Grisons, al qual pertany Trun, s’hi parla l’alemany, i un bon anglès. A Trun us recomanem molt especialment un hotel deliciós, i un restaurant molt notable, amb precioses habitacions per famílies, no del tot cares. És el Tödi. Malgrat que els preus son alts, per l’estàndard suís són baratets, i per la qualitat del lloc estan força bé. Podeu arribar a Trun en el curs d’una excursió, de neu, o d’estiu, pels Alps Suissos. Teniu l’alicient de la travessa en cotxe del Furka Pass, (a l’estiu). Més de 2400 mts. remuntant la Vall del Valais, i el Rhone, fins el seu naixement, per deixar-se caure, primer al cantó d’Uri, i més tard a la Vall dels Grisons, al naixement del Rhin. Poques travesses en cotxe fareu tan bonica com aquesta a Europa, sobretot si sou amants de la muntanya.

Trun es un bellísimo pueblo de montaña, en un valle alpino bellísimo, de un bellísimo país de Europa. Trun son cuatro casas en medio de un paraje excepcional, ideal para los amantes de los deportes de invierno, con numerosas estaciones de esquí en los alrededores. Fantástico en verano. Fresco, verde, amable, tranquilo, idílico. Cerca de Trun nace el Rhin. El gran río alemán es aquí un arroyo de montaña con carácter, que ya deja ver lo que será más adelante. El Rhin cruza los campos ufanos, cerca de Trun, y ofrece paseo calmado cerca del agua. En Trun hablan un idioma derivado del latín, muy cercano al italiano y al catalán, fácil de entender para cualquier hablante de una lengua románica. Es el Romanche. Evidentemente, como en todo el cantón de los Grisones, al que pertenece Trun, se habla el alemán, y un buen inglés. En Trun le recomendamos muy especialmente un hotel delicioso, y un restaurante muy notable, con preciosas habitaciones para familias, no del todo caras. Es el Todi. Aunque los precios son altos, para el estándar suizo son baratitas, y por su calidad están francamente bien. Pueden llegar a Trun en el curso de una excursión, de nieve, o de verano, por los Alpes suizos. Tienen el aliciente añadido de la travesía en coche del Furka Pass, (en verano). Más de 2400 mts. remontando el valle del Valais, y el Rhone, hasta su nacimiento, para dejarse caer, primero al cantón de Uri, y más tarde al Valle de los Grisones, al nacimiento del Rhin. Pocas travesías en coche haréis tan bonita como esta en Europa, sobre todo si sois amantes de la montaña.

gener 27, 2010 Posted by | Europa, Hotels, Molt llargues, Natura, Suissa | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La Molina

La neu més fàcil i tradicional de Catalunya és la de La Molina. Fàcil d’arribar-hi, en bus, en tren o en cotxe. Pel túnel del Cadí, o per la Collada de Toses. O per les petites carreteres desconegudes que van per Toses poble, on hi ha un bon restaurant, “Les Forques d’en Pep”, Plaça de l’Estudi, 2. Tel: 972 73 61 25. O per Castellar d’en Hug. Fàcil aparcament. No un, sinó desenes de llocs on deixar el cotxe. Pistes per esquiar seriosament, amb la canalla, pistes de tota mena. Difícils, vermelles, o verdes, i fins descolorides algunes de tan fàcils com són. Plans, com de l’Anyella, ben plans. Sense perills. Parcs de neu, zones per trineu, i racons on tirar-se amb plàstics i fer gresca sense molestar a ningú. Restaurants a peu de pista i més llunyants. Fins hi ha un bon self-service. L’hem probat. Hotels i apartaments, alguns de somni. Molt recomanables, com els del grup Guitart, a la Molina o a la Collada. O el HG. Neu familiar, sense preocupacions, sense problemes. Neu socialitzada, compartida, gens elitista. La Molina, l’estació més antiga del país us espera.

La nieve más fácil y tradicional de Cataluña es la de La Molina. Fácil de llegar, en bus, en tren o en coche. Por el túnel del Cadí, o por la Collada de Toses. O por las pequeñas carreteras desconocidas que van por Toses pueblo, donde hay un buen restaurante “Les Forques d’en Pep”, Plaça de l’Estudi, 2. Tel: 972 73 61 25. O por Castellar d’en Hug. Fácil aparcamiento. No uno, sino decenas de lugares donde dejar el coche. Pistas para esquiar en serio, o con los niños, pistas de todo tipo. Difíciles, rojas o verdes, y hasta descoloridas algunas de tan fáciles como son. Llanuras como de la Anyella, bien llanas. Sin peligros. Parques de nieve, zonas para trineo, y rincones donde tirarse con plásticos y hacer vuestra fiesta sin molestar a nadie. Restaurantes a pie de pista y más alejados. Hasta hay un buen self-service. Lo hemos probado. Hoteles y apartamentos, algunos de ensueño. Muy recomendables, como los del grupo Guitart, en La Molina o la Collada. O el HG. Nieve familiar, sin preocupaciones, sin problemas. Nieve socializada, compartida, nada elitista. La Molina, la estación más antigua del país le espera.

gener 26, 2010 Posted by | Cerdanya, Hotels, mitjanes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Sahagún

A la part de Lleó del camí de Sant jaume de Galicia trobem Sahagún. És una vila medieval, però diferent. No estem acostumats a veure grans, impressionants i poderoses esglèsies romàniques fetes de totxo. Per això quedem sempre bocabadats davant les esglèsies d’aquesta vila del camí Xacobeo. San Lorenzo, (a la foto), i San Tirso es conserven perfectes. San Benito, el monestir que donà orígen a la vila, i la Peregrina, més atrotinats. Si feu el camí de Compostela no oblideu parar a Sahagún. Nosaltres varem dormir a l’únic hostal de la vila, l’Alfonso VI, decent però molt senzillet. Aquests darrers anys han anat apareixen altres hotels amb més prestacions, com el Puerta de Sahagún.

En la parte leonesa del camino de Santiago de Compostela encontramos Sahagún. Es una villa medieval, pero diferente. No estamos acostumbrados a ver grandes, impresionantes y poderosas iglesias románicas hechas de ladrillo. Por eso quedamos siempre boquiabiertos ante las iglesias de esta villa del camino Jacobeo. San Lorenzo, (en la foto), y San Tirso se conservan perfectas. San Benito, el monasterio que dio origen a la villa, y la Peregrina, más destartalados. Si hacen el camino de Compostela no olviden parar en Sahagún. Nosotros dormimos en el único hostal de la villa, el Alfonso VI, decente pero muy sencillito. Estos últimos años han ido apareciendo otros hoteles con más prestaciones, como el Puerta de Sahagún.

gener 25, 2010 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval, Monestirs, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa de la calçotada a Valls

A finals de gener, i durant tot el febrer, arriben les calçotades. Se’n fan arreu de Catalunya, i fins i tot per l’Aragó, Mallorca, País Valencià i França, però l’orígen del calçot te un nom ben clar: Valls. Aquesta ciutat, capital de l’Alt Camp, i tota la seva comarca és el bressol del calçot, de la cultura que l’acompanya i de la tradició. I precisament a Valls, a finals de gener, o inicis de febrer, te lloc la festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona, Valls. Us endinsareu en un paisatge dur, salvatge, potent i captivador. En una terra d’homes bregats al sol, el fred i el camp. D’allà, dels troços minerals d’aquesta petita pàtria, surten els maravellosos calçots. Si us agraden en sereu ràpidament fanàtics. Si no els heu probat, us animem. Penjeu-vos el pitet. Suqueu el calçot calent a la salsa, celestial salsa de calçots. Regats amb un bon vi de la denominació d’orígen Tarragona, per exemple de la Cooperativa de Nulles, estan fantàstics. Acompanyats d’un bon xai, superiors. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. És festiu, alegre, de luxe. Per menjar calçots teniu moltes possibilitats. A les parades dins Valls en trobareu. Per emportar, o cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Com ha de ser. Multitud de restaurants obren les seves portes. A Valls o als entorns. Reserveu. Comencem amb la Masia Bou, la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots i dormir molt bé: Casa Fèlix. O El Tast. A Valls, en temporada, fan calçots arreu. Fins els restaurants del Polígon industrial, un recurs a tenir en compte si no trobeu taula, perquè la qualitat no desmereix l’espai. Tel: 629 669 167. A l’entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, teniu La Masia del Pla. A Fontscaldes, a tocar de Valls, La Masia de Fontscaldes. A Nulles us recomanem molt el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Picamoixons, L’Esportell del Bou. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un restaurant que comença i va amunt. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hotels molt ben condicionats, com el Class, i cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Possibilitat d’excursions a Santes Creus, fastuós monestir del Císter, i a Tarragona, patrimoni de la humanitat per les restes romanes. Us recomanem només tot allò que coneixem. Val la pena. No hi falteu.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.

gener 24, 2010 Posted by | Alt camp, Cister, festes, Hotels, mitjanes, Monestirs, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Les Borges Blanques i l’oli

Les Borges Blanques és la capital de Les Garrigues, a Lleida. Dir Borges, o Garrigues, és sinònim de dir oli. Oli d’altíssima qualitat. Del millor. Per això no és estrany que a Les Borges Blanques organitzin una fira de l’oli: Firaoli. Però a Borges, de fira, ja en feien molts anys abans. Perque la ciutat era ja un claríssim centre comercial i de serveis dels seus entorns abans de descobríssim, tots plegats, l’encant del seu oli. Per això la fira de l’oli escau en les mateixes dates, a finals de gener, que la fira de tota la vida. I, aprofitant l’avinantessa, el diumenge darrer de gener els vostres infants, i vosaltres mateixos, si aneu a Les Borges per gaudir de les dues fires, també disfrutareu de la passada dels tres tombs de Sant Antoni. No es pot demanar més festa en un sol dia. No es tracta d’un aconteixement petit. Milers de persones la visitaren l’any passat de divendres a diumenge. Hi ha un recinte firal per acollir els actes. A més, no només us recomanem arribar-vos fins les Borges per la fira de l’Oli. La població, i els voltants, estan plens d’atractius turístics de primer ordre. Com ara el casc antic i la plaça, amb mansions del XVIII, o les pintures rupestres, o els poblats ibers de la comarca o el castell de La Floresta. Menció a banda mereix el Parc Temàtic de l’Oli, reflex d’un mode de viure de tota la comarca. Està situat a la carretera N-240, a l’alçada del km.71, a l’antiga Masia Salat. Obert de 10  a 18 hores. Allà també trobareu un bon restaurant i allotjament. L’Hostal Benet, en un antic casalot a la mateixa plaça Major, us proposa una cuina d’altura, i unas habitacions molt correctes. També menjareu bé a El Carro Blanc. Per anar a Les Borges Blanques cal prendre l’autopista AP-2 fins la sortida de la població, a uns 150 kms. de Barcelona.

Les Borges Blanques es la capital de Les Garrigues, en Lleida. Decir Borges, o Garrigues, es sinónimo de decir aceite. Aceite de altísima calidad. Del mejor. Por eso no es extraño que en Les Borges Blanques organicen una feria del aceite: Firaoli. Pero en Borges ya hacían ferias muchos años antes. Porque la ciudad era ya un clarísimo centro comercial y de servicios de sus entornos antes de descubriéramos, todos juntos, el encanto de su aceite. Por eso la feria del aceite ocupa las mismas fechas, a finales de enero, que la feria de toda la vida. Y, aprovechando la ocasión el domingo último de enero podeis disfrutar, además de ambas ferias, de la pasada de los Tres Tombs de Sant Antoni. No se puede pedir más fiesta en un solo día. No se trata de un acontecimiento pequeño. Miles de personas la visitaron el año pasado de viernes a domingo. Hay un recinto ferial para acoger los actos. Además, no sólo os recomendamos acercaros hasta Les Borges por la feria del Aceite. La población, y sus alrededores, están llenos de atractivos turísticos de primer orden. Como el casco antiguo y la plaza, con mansiones del XVIII, o las pinturas rupestres, o los poblados iberos de la comarca o el castillo de La Floresta. Mención aparte merece el Parque Temático del Aceite, reflejo de un modo de vivir de toda la comarca. Está situado en la carretera N-240, a la altura del km.71, en la antigua Masia Salat. Abierto de 10 a 18 horas. Allí también encontrará un buen restaurante y alojamiento. El Hostal Benet, en un antiguo caserón en la misma plaza Mayor, os propone una cocina de altura, y unas habitaciones muy correctas. También se puede comer bien en El Carro Blanco. Para ir a Les Borges Blanques hay que tomar la autopista AP-2 hasta la salida de la población, a unos 150 kms. de Barcelona.

gener 24, 2010 Posted by | festes, Hotels, Lleida, mitjanes, Museus, Parcs temàtics | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Sant Llorenç del Munt

L’abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt és situada al cim de la Mola, una muntanya que es veu des de mig Catalunya. Forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parc molt bonic, proper a Barcelona. Si bé hem de reconèixer que no te tanta verdor com el Montseny, ni és tan conegut com els Aiguamolls de l’Empordà, val la pena fer-hi un tomb. És un parc natural diferent. Més àrid, menys fresc, més estrany. Però molt interessant. La millor manera d’arribar-hi és pujant des de Terrassa i Matadepera cap el Coll d’Estenalles i Talamanca, en direcció al Bages. La Mola és la seva màxima alçada. És aquest tossal pla que divisem quan sortim al Vallés per les autopistes que passen per Ciutat Meridiana. Domina tota la plana de Sabadell i fa de teló de fons a la Terrassa. Al monestir situat dalt de la Mola s’hi puja des de Can Pobla, una gran masia situada a mitja muntanya. Si veniu per Matadepera cap a Estenalles per la carretera BV1221 en direcció a Mura i Talamanca, us heu de desviar-se al km. 7,1. Allà trobareu una pista de terra, en estat regular però transitable. Malgrat que no està senyalitzada, és evident, a mà dreta, un camí ample que remunta cap a Can Robert i Can Pobla. La pista baixa cap a la Riera puja un centenar de metres i es bifurca. Cal seguir a la dreta. Sempre a mà dreta. Arribareu a Can Robert, situat a un parell de km. de la carretera. Dos kms més i veiem Can Pobla. Arribats a aquest darrer lloc us cal deixar el cotxe i seguir a peu per un corriol de bast, l’anomenat camí dels monjos, per on pujàven i encara pugen els matxos, fins dalt de tot. El corriol va fent llaçades, i de vegades és ample i ben empedrat. Altres s’estreny i s’acosta al buit. Compte amb la canalla!. Les vistes són aèries, de vertígen. La pujada dura una hora ben llarga, amb infants encara més. El monastir, una joia del més pur romànic català, és visitable tots els dies de 10 a 16 hores, i els festius de 9 a 17 hores. Hi ha un petit museui exposició. Des de la Mola veureu Catalunya de l’Ebre al Pirineu, com un balcó encarat a mar. Múltiples possibilitats pels amants del mountain bike i del senderisme. Hi ha una travessa molt clàssica, per nois i noies més grans, que porta de la Mola al Coll d’Estenalles, on hi ha l’oficina d’interpretació del parc. És un itinerari dur, però factible, que passa al peu del Montcau, i per zones biològiques molt interessants, variades i extremes, amb una flora i fauna úniques. La ruta no fa molta pujada, són uns 12 kms. i permet deixar el cotxe a Coll d’Estenalles, anar a la Mola i tornar. També podeu portar un conductor que faci, per carretera, la ruta inversa. Al cim, al costat del monestir hi ha un típic restaurant. Carns a la brasa, pa amb tomàquet i quatre plats més. Saben a glòria després de la pujada. Els queviures arriben com nosaltres, pel mateix camí, en burro.

La abadía benedictina de Sant Llorenç del Munt está situada en la cima de la Mola, una montaña que se ve desde toda Catalunya. Forma parte del parque natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parque muy bonito, cercano a Barcelona. Si bien debemos reconocer que no tiene tanta verdor como el Montseny, ni es tan conocido como los Aiguamolls de l’Empordà, vale la pena dar un paseo por él. Es un parque natural diferente. Más árido, menos fresco, más extraño. Pero muy interesante. La mejor manera de llegar es subiendo desde Terrassa y Matadepera hacia el Coll d’Estenalles y Talamanca, en dirección al Bages. La Mola es su máxima altura. Es este cerro alto y llano que divisamos cuando salimos a Vallés por las autopistas que pasan por Ciutat Meridiana. Domina toda la llanura de Sabadell y hace de telón de fondo de la ciudad de Terrassa. Al monasterio, situado en lo alto de la Mola, se sube desde Can Pobla, una gran masía situada a media montaña. Si venís por Matadepera hacia Estenalles por la carretera BV1221 en dirección a Mura y Talamanca, habeis de desviaros en el km. 7.1. Allí encontrareis una pista de tierra, en estado regular pero transitable. Aunque no está señalizada, es evidente, a mano derecha, un camino ancho que remonta hacia Can Robert y Can Pobla. La pista baja hacia la Riera, sube un centenar de metros y se bifurca. Hay que seguir a la derecha. Siempre a mano derecha. Llegaréis a Can Robert, situado a un par de km. de la carretera. Dos kms más y vemos Can Pobla. Llegados a este último necesitais dejar el coche y seguir a pie por un sendero de herradura, el llamado camino de los monjes, por donde subían y todavía suben los machos, hasta arriba de todo. El sendero va haciendo lazadas, ya veces es ancho y bien empedrado. Otros se estrecha y se acerca al vacío. ¡Ojo con los niños!. Las vistas son aéreas, de vértigo. La subida dura una hora bien larga, con niños aún más. El monasterio, una joya del más puro románico catalán, se puede visitar todos los días de 10 a 16 horas y festivos de 9 a 17 horas. Hay un pequeño museo exposición. Desde la Mola verá Cataluña del Ebro al Pirineo, como un balcón encarado al mar. Múltiples posibilidades para los amantes del mountain bike y del senderismo. Hay una travesía muy clásica, para chicos y chicas, que lleva de la Mola el Coll de Estenalles, donde está la oficina de interpretación del parque. Es un itinerario duro, pero factible, que pasa al pie del Montcau, y por zonas biológicas muy interesantes, variadas y extremas, con una flora y fauna únicas. La ruta no sube mucho, son unos 12 kms. y permite dejar el coche en Coll de Estenalles, ir a la Mola y volver. También pueden llevar un conductor que haga, por carretera, la ruta inversa. En la cima, al lado del monasterio hay un restaurante típico. Carnes a la brasa, pan con tomate y cuatro platos más. Saben a gloria después de la subida. Los víveres llegan como nosotros, por el camino, en burro.

gener 23, 2010 Posted by | Art, medieval, mitjanes, Monestirs, Natura, Parcs Naturals, Romànic, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 685 other followers