Fira de Santa Llúcia a Prats
A Prats de Lluçanès, al cor del Lluçanès, hi fan una fira per Santa Llúcia, el diumenge després de la Puríssima. Prats és la capital virtual, amb permís d’Olost, d’una comarca que és, però no és reconeguda. Una comarca bellíssima. Per això us recomanem que la visiteu, amb l’excusa de la fira, o amb qualsevol altra. La fira de Prats és la típica fira entranyable del cor de Catalunya. De la Catalunya agrícola. Tractors i maquinària. Bestiar de tota mena. Vaques, ovelles, aviram i rucs. A més, s’hi sumen el mercat tradicional i un mercat especial de productes artesans. En una terra on el que abunda és l’autenticitat i la producció natural això és tota una garantia. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament. Segur que us farà el pes. I no oblideu d’aprofitar per rondar la comarca. Santa Maria de Lluçà, per exemple. Un desconegut monestir romànic, amb unes pintures fabuloses. O la riera de Merlés i els seus entorns. Arribareu a Prats per Vic. En poc més d’una hora, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat en BBC. (Bodes, bateigs i comunions). Hi cap molta gent i tenen traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. A més, és un pèl car, però de bona qualitat, això si. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva. Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen i contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit?.
En Prats de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, hay una feria por Santa Lucía, el domingo después de la Purísima. Prats es la capital virtual, con permiso de Olost, de una comarca que existe, pero no está reconocida. Una comarca bellísima. Por ello le recomendamos que la visite, con la excusa de la feria, o con cualquier otra excusa. La feria de Prats es la típica muestra entrañable del corazón de Cataluña. De la Cataluña agrícola. Tractores y maquinaria. Ganado de todo tipo. Vacas, ovejas, gallinas y burros. Además, se le suman el mercado tradicional y un mercado especial de productos artesanos. En una tierra donde lo que abunda es la autenticidad y la producción natural esto es toda una garantía. Vea el programa en la web del ayuntamiento. Seguro que os gustará algo. Y no olvide de aprovechar para rondar por la comarca. Santa Maria de Lluçà, por ejemplo. Un desconocido monasterio románico, con unas pinturas fabulosas. O la riera de Merlés y sus entornos. Llegará a Prats por Vic. En poco más de una hora, por la autovía de l’Ametlla. Para comer les recomendamos dos lugares muy diferentes, pero en los que hemos disfrutado. En Prats, en las afueras, tiene Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente y tienen traza en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Además, es un poco caro, pero de buena calidad, eso sí. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontrareis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Hay Baum” y hotel rural con encanto: el hotelito. El segundo restaurante que les recomendaremos está fuera de Prats. Pero les recomendamos muy vivamente que vayan o que reserven, mejor. És un restaurante bien atípico: La Primitiva. Está justo delante de la iglesia románica de Lluçà. Telf: 93 8530075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Ved sus habitaciones en la web. ¿Es posible que hayamos descubierto vuestro alojamiento rural preferido?.
Fira del Pota Blava
El Prat de Llobregat és una població veina de Barcelona. Estem molt acostumats a sentir-ne el nom i a nomenar-la. Potser per això no parem massa atenció al que pot oferir-nos. I és llàstima perquè el Prat conserva moltes coses que val la pena veure i disfrutar. Per exemple la Fira del Pollastre Pota Blava. Els pota blava son pollastres de debó. Antics, com els de abans. Ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Fan un bon plat de Nadal per aquells que encara cerquen l’autenticitat. I el Prat us els ofereix. Pollastres potents i valents criats a les masies de la vora del Llobregat, en un espai agrari insòlit, desconegut del gran públic, molt interessant per visitar amb la canalla. I el diumenge després de la Puríssima, al desembre, al Prat munten una bona fira. Una fira on els vostres infants podran veure què era un pollastre dels de l’època dels avis. A més també hi ha altres alicients: actuacions, cercaviles amb gegants i capgrossos, expo de cotxes antics… a la web de l’ajuntament hi ha el programa de festes. Aprofiteu per anar fins al Prat. Són 10 kms. escassos. Aprofiteu per veure els espais del Delta, aiguamolls plens d’ocells. O per observar, al final de la pista, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats.
El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Hacen un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat se la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con gigantes y cabezudos, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Aprovechad para ir hasta El Prat. Son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos.
Festa del pi de Centelles
Centelles és una bonica població d’Osona situada a la sortida del congost de Tagamanent, ja a la plana de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, en una hora de cotxe, escassa. Aquesta població te moltíssim atractius turístics. Teniu per exemple la vila antiga, que conserva força sabor medieval, amb la plaça major, on s’alça el palau dels comtes de Centelles, una família noble catalana. És un gran edifici del segle XVI, un senyorial palau molt semblant als que podeu trobar per terres de les Espanyes, poc habitual a casa nostra. La vila antiga de Centelles conserva trams de les muralles, i els seus portals. A les afores hi ha diverses rutes per fer, en cotxe, bici o a peu. O bé de manera mixta. Per exemple la que us portarà, després d’una forta pujada, a l’antic castell de Centelles, enlairat dalt d’un turó que domina la plana. També són molt coneguts els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Són bonics també alguns dels grans massos del terme. Podeu accedir des de Centelles a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Però avui us vull parlar de les festes de Centelles, i concretament de la fa festa del Pi. Aquesta festa hivernal, relacionada amb el solstici d’hivern, segueix un protocol que es perd en la nit dels temps. És una de les més antigues de Catalunya. Un dia de festa proper al solstici, habitualment per Sant Esteve, el jovent surt al bosc per escollir el pi més bonic, que es tallarà al cap de 4 dies. La feta es festeja amb una traca de trabucs. No apte per orelles sensibles. Mentrestant, al poble, es preparen ramells de pomes i neules que s’hi penjaran. Els trabucaires, aquí anomenats galejadors, no paren de disparar. El 30 de desembre hi ha missa. En sortir tothom va al bosc a tallar el pi. Un cop tallat es puja damunt d’un carro de bous que el transporta, dret, al poble. S’hi arriba al migdia. Se’l saluda amb una gran traca a la plaça Major i se li balla el Ball del Pi. Seguidament el pi s’entra a l’interior de l’església i se’l penja cap per avall sobre l’altar major. Una festa típica, nostrada, participativa i molt sorollosa. Si teniu vacances per Nadal, no oblidèsseu pas de pujar fins Centelles i gaudir-la. Per dinar al poble teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem les Brases, al carrer Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estòmacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Si us cal dormir teniu alguns allotjaments rurals, com ara el Mas Vinyoles. (Foto: tallada del Pi per Alba Vilardell).
Centelles es una bonita población de Osona situada a la salida del desfiladero de Tagamanent, ya en la plana de Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, en una hora de coche, escasa. Esta población tiene muchísimos atractivos turísticos. Tienen, por ejemplo, la villa antigua, que conserva bastante sabor medieval, con la plaza mayor, donde se alza el palacio de los condes de Centelles, una familia noble catalana. Es un gran edificio del siglo XVI, un señorial palacio muy parecido a los que podéis encontrar por tierras de las Españas, poco habitual en Catalunya. La villa antigua de Centelles conserva tramos de las murallas, y sus portales. A las afueras hay varias rutas para hacer, en coche, bici o a pie. O bien de forma mixta. Por ejemplo la que les llevará, tras una fuerte subida, hasta el antiguo castillo de Centelles, elevado sobre una colina que domina la llanura. También son muy conocidos los molinos harineros, como el Molino de la Llavina, donde podéis ver como se hacen quesos, y comprarlos, ir a caballo o visitar el molino. Son bonitas también algunos de las grandes masias del término. Pueden acceder desde Centelles a la llamada Sauva Negra, impresionante valle con un hayedo. Pero hoy queremos hablar de las fiestas de Centelles, y concretamente de la fiesta del Pi. Esta fiesta invernal, relacionada con el solsticio de invierno, sigue un protocolo que se pierde en la noche de los tiempos. Es una de las más antiguas de Cataluña. Un día de fiesta, cercano al solsticio, habitualmente por San Esteban, la juventud del pueblo sale al bosque para elegir el pino más bonito, que se cortará al cabo de 4 días. La efeméride se festeja con una traca de trabucos. No apto para oídos sensibles. Mientras, en el pueblo, se preparan ramos de manzanas y barquillos que se colgarán del pino. Los trabucaires, aquí llamados galejadors, no paran de disparar. El 30 de diciembre hay misa. Al salir todo el mundo se va al bosque a ver cortar el pino. Una vez cortado se lo sube encima de un carro de bueyes que lo transporta hasta el pueblo. Se llega al mediodía. Se le saluda con una gran traca en la plaza Mayor y se le baila el Baile del Pino. Seguidamente el pino se entra en el interior de la iglesia y se cuelga boca abajo sobre el altar mayor. Una fiesta típica, participativa y muy ruidosa. Si tienen dias de vacaciones por Navidad, no olviden subir hasta Centelles y disfrutarla. Para comer tienen muchísimos bares y restaurantes. Recomendamos las Brasas, en la calle Tarragona, 27, Tel. 938 811 086. Cocina casera de mercado y brasa. También el restaurante El Racó del Pi en la calle de la Fuente Caliente, 8, Tel. 938 810 450, donde hacen una especialidad de Centelles, ancestral y para estómagos fuertes: la Pisto de Centelles, que es a base de sangre y perdiz. Si les van cosas más convencionales tienen una pizzería en la avenida Ildefons Cerdà, 41-43, Tel. 938 813 265 donde podran encontrar las típicas pizzas y pastas italianas, de toda la vida. Si necesitan quedarse a dormir tienen algunos alojamientos rurales, como el Mas Vinyoles. (Foto: Alba Vilardell).
Salamanca
Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. A Salamanca hi ha moltes coses per veure-hi: les dues catedrals, la nova, gòtica, immensa, i la romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb un retaure impressionant, magnífic. També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, (a la foto). O la impressionant “casa de la conchas”, o la Clerecia, monumental obra barroca, o la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, amb els seus Palacio de Castellanos, o el Puerta de la Catedral, o potser els Catalònia. Un xic més de glamour a l’hotel Casino del Tormes. Aquests hotels tenen bons restaurants, especialment el darrer, que és un tres forquilles. I si voleu alguna altra cosa podeu anar a la plaça major. Tindreu molts locals on triar.
Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita, (en la foto). O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva. Puede dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, o NH, con su Palacio de Castellanos, o el Puerta de la Catedral, o bién los Catalònia. Un poco más de glamour encontrará en el hotel Casino del Tormes. Estos hoteles tienen buenos restaurantes, especialmente el último, que es un tres tenedores. Y si queréis otra cosa podeis ir a la plaza mayor. Tendreis muchos locales donde elegir.
La Vall d’Aure

La bellíssima vall d’Aure és un destí adequat per qualsevol època de l’any. Els llacs de Neouvielle, altíssima muntanya, ofereixen l’aventura de quasi tocar el cel. S’hi pot arribar en cotxe, per bona carretera, durant el bon temps. Des d’allà podeu fer mutitud de petites i grans excursions per paratges que no desmereixen la comparació amb els Alps més alpins. Més avall Sant Lary Soulan és una bona estació d’esquí, com Piau-Engaly. Un centre comercial i de serveis amb botigues de tota mena, algunes molt sofisticades. La Vall de Riumajor, millor sense neu, ofereix al viatger l’aigua i els boscos en estat pur. Natura i res més. Durant l’estiu un descans pel cos i l’ànima. A la tardor un poema visual de colors, tons i semitons. Més avall Arreau, la capital de les quatre valls. Nus administratiu. Trobareu aquí tot el que desitgeu, i un hotel, un senyor hotel, un hotelàs amb majúscules. L’Hotel d’Anglaterra ofereix al viatger una cuina acurada, deliciosa, plena de matissos. També unes bones habitacions. Pujant cap al port de Peyresourde trobareu el llac amable de Genós, ideal per nedar, fer kaiac, caminar… a les seves vores hi ha bons càmpings, en un entorn idílic. I un centre termal: Balnea. No us caldrà anar fins Andorra mai més. Balnea serà el vostre balneari de capçalera. Pugeu a la vall pirinenca d’Aure pel tunel de Bielsa, via Lleida, Barbastre, L’Ainsa i Bielsa. Si no us agrada dormir en territori de França, podeu visitar el vall fent nit a l’Hotel Bielsa. Bon menjar i bones habitacions. Fantàstic per un cap de setmana llarg o unes vacances. Complementeu la sortida amb una visita al Vall de Pineta i a la Vall de Gistain. Ja ens direu com us ho heu passat.
La bellísima valle de Aure es un destino adecuado para cualquier época del año. Los lagos de Neouvielle, altísima montaña, ofrecen la aventura de casi tocar el cielo. Se puede llegar en coche, por buena carretera, durante el buen tiempo. Desde allí puede hacer mutitud de pequeñas y grandes excursiones por parajes que no desmerecen la comparación con los Alpes más alpinos. Más abajo Sant Lary Soulan es una buena estación de esquí, como Piau-Engaly. Un centro comercial y de servicios con tiendas de todo tipo, algunas muy sofisticadas. Valle de Riumajor, mejor sin nieve, ofrece al viajero el agua y los bosques en estado puro. Naturaleza y nada más. Durante el verano un descanso para el cuerpo y el alma. En otoño un poema visual de colores, tonos y semitonos. Más abajo Arreau, la capital de los cuatro valles. Nudo administrativo. Encontrará aquí todo lo que pueda desea, y un hotel, un señor hotel, un hotelazo, con mayúsculas. El Hotel de Inglaterra ofrece al viajero una cocina esmerada, deliciosa, llena de matices. También unas buenas habitaciones. Subiendo hacia el puerto de Peyresourde encontrará el lago amable de Genós, ideal para nadar, hacer kayak, caminar … en sus orillas hay buenos campings, en un entorno idílico. Y un centro termal: Balnea. No necesitará ir hasta Andorra nunca más. Balnea es, desde hoy, su balneario de cabecera. Subid hasta el valle pirenaico de Aure por el túnel de Bielsa, vía Lleida, Barbastro, L’Ainsa y Bielsa. Si les gusta dormir en territorio de Francia, pueden visitar el valle haciendo noche en el Hotel Bielsa. Buena comida y buenas habitaciones. Fantástico para un fin de semana largo o unas vacaciones. Complemente la salida con una visita al Valle de Pineta y el Valle de Gistain. Ya nos diréis qué tal os lo habéis pasado.
Peñafiel
A les vores del riu Duero, en una regió plena de vinyes de una de les millors denominacions d’orígen del món, la Ribera del Duero, s’alça Peñafiel, un poble maravellós, dominat per aquesta imponent fortalessa de la foto, possiblement el millor castell d’Espanya. La poderosa alcaçaba fou edificada per Don Juan Manuel, màxim exponent de la aristocràtica família dels Manuel, emparentada amb els reis de Castella, i famós escriptor lletraferit. Pujeu-hi i admireu-ne l’estructura de la muralla, com un vaixell ancorat dalt del seu turó, en mig de la planura del Duero, envoltat de cereal i vinyes. Mesureu-ne, si podeu, la altanera i immensa torre mestre. Recorreu amb calma les altres precioses obres d’art a l’interior del poble, que no es poden deixar de veure, com ara el convent de San Pablo. També heu de caminar per la escenogràfica plaça del Coso, una de les més boniques d’aquesta terra castellana, on s’hi fan toros algunes diades assenyalades, com el seu nom molt bé indica. Hi ha dos rutes, per acabar, que us recomanem molt de fer. Una és la de les esglèsies de Peñafiel. L’altra la de les bodegues. Vins excel·lents, justament valorats, pagats darrerament a preu d’or, perquè s’ho valen. Noms mítics prop de Peñafiel: Pesquera, Vega Sicilia… no cal dir més. Per dormir, com reis, el Convento de las Claras, hotel amb molt d’encant, spa. També el Ribera de Duero, més convencional. Ambdós tenen bon restaurant, però en trobareu molts més a la web del poble. A Peñafiel també teniu un càmping.
A orillas del río Duero, en una región llena de viñedos de una de las mejores denominaciones de origen del mundo, la Ribera del Duero, se alza Peñafiel, un pueblo maravilloso, dominado por esta imponente fortaleza de la foto, posiblemente el mejor castillo de España. La poderosa alcaçaba fue edificada por Don Juan Manuel, máximo exponente de la aristocrática familia de los Manuel, emparentada con los reyes de Castilla y famoso literato medieval. Subid hasta allí y admirad su estructura, la muralla, como un barco anclado alto de su colina, en medio de la llanura del Duero, rodeado de cereal y viñedos. Midan, si pueden, la altanera e inmensa torre maestra. Recorran con calma las otras preciosas obras de arte en el interior del pueblo, que no se pueden dejar de ver, como el convento de San Pablo. También deben caminar por la escenográfica plaza del Coso, una de las más bonitas de esta tierra castellana, donde se realizan encierros en algunas festividades señaladas, como su nombre bien indica. Hay dos rutas, para acabar, que os recomendamos mucho hacer. Una es la de las iglesias de Peñafiel. La otra la de las bodegas. Vinos excelentes, justamente valorados, pagados últimamente a precio de oro, porque valen la pena. Nombres míticos cerca de Peñafiel: Pesquera, Vega Sicilia … no hace falta decir más. Para dormir, como reyes, el Convento de las Claras, hotel con mucho encanto. Spa. También el Ribera de Duero, más convencional. Ambos tienen buen restaurante, pero puede encontrar muchos más en la web del pueblo. En Peñafiel también tienen un camping.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris









