Sortides familiars

Salidas en família

Bamberg

Poques ciutats tan boniques, a Europa, com Bamberg. Una vila petita, insignificant, poc coneguda. Precisament per això, miraculosament conservada, preservada dels bombardejos de les guerres mundials, de les destruccions. Una ciutat a escala humana amb un patrimoni impresionant, increible. Teniu la catedral. La millor catedral romànica d’Alemania. Així, com sona. Una sobirana catedral, llarga, alta, plena d’art. Amb la famosa imatge del cavaller, zènit de l’escultura medieval germànica. Ara bé, us costarà trobar-lo, amagat dins el temple. Amb un casc antic de somni. Patrimoni de la humanitat. Un riu, suau, encantador, i els seus múltiples canals, converteixen el centre de la vila en un rosari d’illes i ponts on s’alçen els palaus i els monuments, com el famós ajuntament, penjat sobre l’aigua. Cal recòrrer Bàmberg lentament, sense un destí fix. Entrar en els claustres i patis, assaborir-la. Trobar-se, de sobte, sense pretendre-ho amb la maravella del roserar del princep-bisbe, al palau episcopal. És, tota ella, com un regal. Visiteu Bamberg quan us decidiu a visitar Nüremberg. Està només a uns 80 kms. al nord d’aquesta fita alemana ineludible. I, ens atrevim a dir-ho, us agradarà tant com la ciutat imperial. Paraula d’honor. A bamberg teniu bons hotels, com ara el Weierich, en ple centre, amb habitacions familiars. O el Brudermülhe, amb un restaurant excel·lent. Nosaltres varem dormir a Nüremberg, que era el nostre centre, en un Novotel. La zona n’està ple. Incloueu Bamberg en el vostre recorregut de descoberta d’Alemania. Un país que us sorpendrà.

Pocas ciudades tan bonitas, en Europa, como Bamberg. Una villa pequeña, insignificante, poco conocida. Precisamente por eso, milagrosamente conservada, preservada de los bombardeos de las guerras mundiales, de las destrucciones. Una ciudad a escala humana con un patrimonio impresionante, increible. Tienen la catedral. La mejor catedral románica de Alemania. Así, como suena. Una soberana catedral, larga, alta, llena de arte. Con la famosa imagen del caballero, cénit de la escultura medieval germánica. Ahora bien, os costará encontrarlo, escondido en el templo. Con un casco antiguo de ensueño. Patrimonio de la humanidad. Un río, suave, encantador, y sus múltiples canales, convierten el centro de la villa en un rosario de islas y puentes donde se alzan los palacios y los monumentos, como el famoso ayuntamiento, colgado sobre el agua. Hay que recorrer Bamberg lentamente, sin un destino fijo. Entrar en los claustros y patios, saborearla. Encontrarse, de pronto, sin pretenderlo con la maravilla de la Rosaleda del príncipe-obispo, en el palacio episcopal. Es, toda ella, como un regalo. Visite Bamberg cuando decidan visitar Nüremberg. Está sólo a unos 80 kms. al norte de esta meta alemana ineludible. Y, nos atrevemos a decirlo, les gustará tanto como la misma ciudad imperial. Palabra de honor. En Bamberg tienen buenos hoteles, como el Weierich, en pleno centro, con habitaciones familiares. O el Brudermülhe, con un excelente restaurante. Nosotros dormimos en Nüremberg, que era nuestro centro, en un Novotel. La zona está llena de ellos. Incluyan Bamberg en su recorrido por Alemania. Un país que les sorprenderá.

desembre 30, 2009 Posted by | Alemania, Art, Europa, Hotels, medieval, Molt llargues, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Tordesillas

Tordesillas, prop de Valladolid, al cor de Castella, és una gran cruïlla de camins al centre d’Espanya. Penjada damunt del riu Duero, controlant-ne el pas, dominant-ne el pont, Tordesillas fou un nucli molt important durant l’edat mitjana i moderna. D’aquell temps conserva nombroses mostres d’art. Però la més espectacular, la més sorprenent, és el convent de Santa Clara, (a la foto). Una joia mudejar, amb uns interiors increibles, amb uns artesonats fabulosos, una fita de l’art, on visqué fins a la mort la mare de l’emperador Carles V, la famosa Joana la Boja. Al casc antic, amb la seva plaça major, on les esglèsies i convents es donen de la mà amb palaus i cases senyorials, blasonades, poderoses, podreu passejar rememorant la història. Des del pont, damunt del riu castellà per excel·lència veureu la vila iluminar-se al caure la nit, amb el convent de Santa Clara al cim. Tordesillas és un bon enclau, ho ha estat sempre, per fer de centre en la vostra visita a Castella, a Simancas, a Valladolid, a Toro, a Salamanca, a Medina. Podeu dormir a l’Hotel Torre de Sila, el millor de la ciutat. O a l’hotel el Tratado, o al simpàtic Los Toreros, amb bon restaurant, on nosaltres ens varem allotjar, avui ja una mica superat pel temps. En les vostres anades i vingudes per Castella no oblideu la visita, obligada, de veritat, a Santa Clara de Tordesillas.

Tordesillas, cerca de Valladolid, en el corazón de España, es una gran cruce de caminos en el centro de Castilla. Colgada sobre el río Duero, controlando el paso, dominando su puente, Tordesillas fue un núcleo muy importante durante la edad media y moderna. De aquel tiempo conserva numerosas muestras de arte. Pero la más espectacular, la más sorprendente, es el convento de Santa Clara, (en la foto). Una joya mudejar, con unos interiores increíbles, con unos artesonados fabulosos, un hito del arte, donde vivió hasta su muerte, la madre del emperador Carlos V, la famosa Juana la Loca. En el casco antiguo, con su plaza mayor, donde las iglesias y conventos se dan de la mano con palacios y casas señoriales, blasonadas, poderosas, podrá pasear rememorando la historia. Desde el puente, sobre el río castellano por excelencia verá la villa iluminarse al caer la noche, con el convento de Santa Clara en la cima. Tordesillas es un buen enclave, lo ha sido siempre, para hacer de centro en su visita a Simancas, Valladolid, Toro, Salamanca o Medina. Pueden dormir en el Hotel Torre de Sila, el mejor de la ciudad. O en el hotel el Tratado, o en el simpático Los Toreros, con buen restaurante, donde nosotros nos dimos en alojarnos, hoy ya algo superado por el paso del tiempo. En sus idas y venidas por Castilla no olviden la visita, obligada, de verdad, a Santa Clara de Tordesillas.

desembre 30, 2009 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval, Monestirs, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Domme

Domme és un petit poblet de la vall francesa del riu Dordogne. Aquesta vall, només a un dia de viatge des de Barcelona, 400 km, és un dels racons més bonics que podeu trobar a França. El poblet, situat a un costat de la plàcida Dordogne, damunt d’un alt espadat que domina el riu i els pobles veïns, és encantador. L’atractiu principal és la plaça del mercat, porxada, ( a la foto).  Però tota la vila és una cucada, amb les seves cases medievals, i els carrers ordenats, Domme és una bastida, intocats des de l’edat mitjana. Mereix una visita l’esglèsia de Notre-Dame-de-l’Assomption, uns grafitis fets pels cavallers templers, un curiós museu d’arts i tradicions populars, i unes coves, petites, però amb belles concrecions a l’interior. Prop de Domme tota la vall de la Dordogne us ofereix els seus monuments: Sarlat la Caneda, magnífica, fascinant ciutat medieval, maravella mundial. La Roque-Gageac, un altre conjunt medieval de campanetes, com ho és també Beynac-et-Cazenac. Totes aquestes fites, patrimoni de la humanitat de la Unesco, són pobles d’entre els més bonics de França. Visiteu aquesta bastida medieval de pedres color de mel en el transcurs d’una ruta per la Dorgdogne i el Périgord Noir. Us prometem que no quedareu gens decepcionats. Per dormir, a Domme, teniu tres hotelets encantadors. L’Esplanade, un bon hotel, però potser el més sofisticat. Els Quatre Vents, amb habitacions grans, per famílies, i el Nouvel Hotel. També uns bonics càmpings, fins a 10 càmpings! de diferents categories, pels amants de la natura. La Vall de la Dordogne és un bon lloc per fer vida a l’aire lliure, anar en bicicleta o baixar en kaiac pel riu, en família. Per això el càmping triomfa tant.

Domme es un pequeño pueblecito del valle francés del río Dordogne. Este valle, a sólo un día de viaje desde Barcelona, unos 400 km, es uno de los rincones más bonitos que se pueden encontrar en Francia. El pueblo, situado a un lado de la plácida Dordogne, sobre un alto acantilado que domina el río y los pueblos vecinos, es encantador. El atractivo principal es la plaza del mercado, porchada, (en la foto). Pero toda la villa es una cucada, con sus casas medievales, y las calles ordenadas, porque Domme es una bastida, intocada desde la Edad Media. Merece una visita la iglesia de Notre-Dame-de-l’Assomption, unos grafitis hechos por los caballeros templarios, un curioso museo de artes y tradiciones populares, y unas cuevas, pequeñas, pero con hermosas concreciones en el interior. Cerca de Domme todo el valle de la Dordogne les ofrece sus monumentos: Sarlat la Caneda, magnífica, fascinante ciudad medieval, maravilla mundial. La Roque-Gageac, otro conjunto medieval de campanillas, como lo es también Beynac-et-Cazenac. Todas estas metas, patrimonio de la humanidad de la Unesco, son pueblos de entre los más bellos de Francia. Visite esta “bastide” medieval con sus piedras color de miel en el transcurso de una ruta por la Dorgdogne y el Périgord Noir. Os prometemos que no quedareis decepcionados. Para dormir, en Domme, tienen tres hotelitos encantadores. L’Esplanade, un buen hotel, pero quizás el más sofisticado. Los Cuatro Vientos, con habitaciones grandes, para familias, y el Nouvel Hotel. También hermosos campings, ¡hasta 10 campings hay cerca de Domme!, de diferentes categorías, para los amantes de la naturaleza. Y es que el valle de la Dordogne es un buen lugar para hacer vida al aire libre, ir en bicicleta o bajar en kayac por el río, todo en familia. Por eso el camping triunfa tanto.

desembre 28, 2009 Posted by | Art, França, Hotels, llargues, medieval, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Villalcázar de Sirga

Estem enamorats de Villalcázar de Sirga. Aquest poblet de Palència, a Castella i Lleó, te totes les virtuts de la terra. És auster, dur, ferreny, potent, sense cap concesió. Natural i directe. Els seu art també és així. Sense contemplacions, sense cap mena d’edulcorant. Sincer, planer, rotund. Perdut a la meitat del camí de Sant Jaume de Galícia, a Villalcázar només hi paren aquells que fan el camí a peu, o en bici. Poques vegades els automovilistes. Potser perquè està a tocar de la monumental vila de Carrión de los Condes i ja estem farts d’art?. Potser perquè fa mandra tornar a parar i desviar-se quan tot just acabem d’arrancar el cotxe. Potser sí. Greu error però. Perquè Villalcázar només te un monument, Santa Maria la Blanca, a la foto. Però de veritat que val la pena veure’l. Del segle XIII, tres grans naus i un creuer inmens. Portal doble, amb dues portades esculpides. A l’interior un magnífic retaure. Però el millor està per arribar: en una capella els millors sepulcres medievals que hem vist. Una joia de l’art funeràri.Així doncs, ja ho sabeu. Pareu a Carrión a veure les maravelles que ofereix, però deixeu deu minuts per gaudir d’aquesta colegiata perduda en mig de la terra castellana. A Villalcázar podeu dinar molt bé. En Pablo Payo, nomenat “El Mesonero Mayor del Camino de Santiago”, regenta el Mesón de Villasirga, o dels templers. Segons com millor reserveu: 979 88802. Si us cal dormir teniu dos hostals, sense pretensions, petits: Las Cantigas, tel. 979 888013, i el de l’ajuntament, més modern, l’Hostal Infanta Doña Leonor. Un hotelet de Turismo Rural. Tel: 979 888015. Si us decidiu a fer el camí de Compostela, ja ho sabeu, pareu a Villalcázar de Sirga!

Estamos enamorados de Villalcázar de Sirga. Este pueblecito de Palencia, en Castella y León, tiene todas las virtudes de la tierra. Es austero, duro, feroz, potente, y sin ninguna concesión. Natural y directo. Su arte también es así. Sin contemplaciones, sin ningún tipo de edulcorante. Sincero, llano, rotundo. Perdido en la mitad del camino de Santiago de Compostela, en Villalcázar sólo paran aquellos que hacen el camino a pie o en bici. Pocas veces los automovilistas. ¿Quizá porque está junto a la monumental villa de Carrión de los Condes y ya estamos hartos de arte?. ¿Quizá porque da pereza volver a parar y desviarse cuando apenas acabamos de arrancar el coche?. Quizá sí. Grave error no obstante. Porque Villalcázar sólo tiene un monumento, Santa Maria la Blanca, en la foto. Pero de verdad que vale la pena verlo. Del siglo XIII, tres grandes naves y un crucero inmenso. Portal doble, con dos portadas esculpidas. En el interior un magnífico retablo. Pero lo mejor está por llegar: en una capilla los mejores sepulcros medievales que hemos visto nunca. Una joya del arte funerario español. Así pues, ya lo sabéis. Parad en Carrión a ver las maravillas que ofrece, pero dejense diez minutos para disfrutar de esta colegiata perdida en medio de la tierra castellana. En Villalcázar puede comer muy bien. Pablo Payo, nombrado “El Mesonero Mayor del Camino de Santiago”, regenta el Mesón de Villasirga, o de los templarios. Según como, mejor reservar: 979 88802. Si necesita dormir tiene dos hostales, sin pretensiones, pequeños: Las Cantigas, tel. 979 888013, y el del ayuntamiento, más moderno, el Hostal Infanta Doña Leonor. Un hotelito de Turismo Rural. Tel.: 979 888015. Si os decidís a hacer el camino de Compostela, ya lo sabéis, ¡parad en Villalcázar de Sirga!

desembre 27, 2009 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Colònia

A les vores del Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holenda, de Bèlgica i, naturalment de la pròpia Alemania, Colònia és un ciutat per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si creueu per allà, val la pena fer una bona paradeta. Des de lluny, de molt lluny, les torres gòtiques de la seva catedral us serviran de reclam. (A la foto). És el temple gòtic més bonic d’Alemania. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Però Colònia també és el seu centre medieval, amb les portes de la muralla, la plaça del mercat amb les cases antigues i les esglèsies romàniques. Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Però Colònia està plena d’hotels i de càmpings. I encara més de restaurants!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles y campings. ¡Y aún más de restaurantes!.

desembre 26, 2009 Posted by | Alemania, Art, Europa, medieval, Molt llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

Bruniquel

Bruniquel, dalt del seu espadat, penjat damunt l’Aveyron, just a l’entrada de les magnífiques gorges d’aquest plàcid riu, és un poblet encantador amb boniques cases de pedra i fusta. Una vila medieval de carrers estrets, cases fortes, portes adovellades, finestres gòtiques i balcosn florits, a la primavera. Bruniquel te un castell, però això no vol dir res. És el conjunt el que fa únic a Bruniquel. Sense que res destaqui massa. Són els petits detalls de cada carrer, de cada casa que fan bonic el poble. Podeu arribar a Bruniquel en el transcurs d’una sortida, d’un pont o unes vacances per el Perigord, el Quercy o el sud de França. No està gaire lluny de la bellíssima Albi, ni de Toulouse. Incloueu la visita a Bruniquel juntament amb la que podeu fer a Puycelci o Castellnou de Montmirail, que com el mateix Bruniquel, són viles d’entre les més boniques de França. Si finalment decidiu pujar fins aquí, podeu completar la ruta amb una volta per Cordes sur Ciel. I no oblideu de comprar vins a la veïna Gaillac!. A Bruniquel no hi ha hotels, tal i com els coneixem aquí, però si boniques cases rurals, com la del Castell, amb habitacions familiars, o La Maison du Condonier, o Cornelia, totes amb moltíssim encant.

Bruniquel, colgado en su acantilado sobre el Aveyron, está justo a la entrada de las magníficas gargantas de este plácido río. Es un pueblo encantador con bonitas casas de piedra y madera. Una villa medieval de calles estrechas, casas antiguas, puertas adinteladas, ventanas góticas y balcones floridos, en primavera. Bruniquel tiene un castillo, pero eso no significa nada. Es el conjunto lo que hace único a Bruniquel. Sin que nada destaque demasiado. Son los pequeños detalles de cada calle, de cada casa, los que hacen bonito el pueblo. Pueden llegar a Bruniquel en el transcurso de una salida, un puente o unas vacaciones recorriendo el Périgord, el Quercy o el sur de Francia. No está muy lejos de la bellísima Albi, ni de Toulouse. Incluyan la visita a Bruniquel junto a las de Puycelci o Castellnou de Montmirail, que como el mismo Bruniquel, son villas de entre las más bonitas de Francia. Si finalmente se deciden a subir hasta aquí, pueden completar la ruta con una vuelta por Cordes sur Ciel. ¡Y no olviden comprar vinos en la vecina Gaillac!. En Bruniquel no hay hoteles, tal y como los conocemos aquí, pero si bonitas casas rurales, como la del castillo, con habitaciones familiares, o La Maison du Condonier, o Cornelia, todas con muchísimo encanto.

desembre 25, 2009 Posted by | Art, França, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Calatayud

Calatayud és una vila gran, molt gran, d’Aragó. La seva posició geogràfica, estratègica, a mig del camí que va de Barcelona a Madrid per Saragossa, i del camí que baixa de Sòria cap a  Terol, l’ha fet crèixer i prosperar. Calatayud te monuments mudejars molt bonics, com ara les seves esglèsies, presidides per Santa Maria, (a la foto). El seu casc antic, típicament aragonés i ple de palaus, mereix una visita. Però Calatayud també són els seus voltants. Tenint com a centre Calatayud disposareu, durant un pont o uns dies de festa, d’una excel·lent base logística per visitar indrets que no podeu deixar-vos perdre. En menys de 50 kms. a la rodona des de Calatayud teniu: el monestir de Pedra, amb els seus salts d’aigua. Daroca i els seu casc medieval, únic a Espanya. La llacuna de Gallocanta amb les aus migratòries. Balnearis per descansar com Jaraba, Alhama d’aragó o els de Paracuellos de  Jiloca. Ciutats amb castells i palaus com Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa Maria de la Huerta, joia del Císter. I pobles i poblets més petits, amb monuments que no podem descriure per manca d’espai, com ara Monteagudo de las Vicarias i tants d’altres. A Calatayud s’hi menja molt béi s’hi dorm encara millor. És sorprenent la quantitat i la qualitat dels seus hotels i restaurants. Només podreu triar si sabeu bé el que voleu. Hotels amb molt d’encant, com el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o l’Arc de San Miquel. O bé el Puerta de Terrer. Moderns, com el castillo de Ayud. Tradicionals allotjaments i fondes a peu de carretera com el Calatayud. O bé l’hotel amb el restaurant de tota la vida, asequible i amb bon menú, recomanable, el Fornós. No us queixareu!.

Calatayud es una ciudad grande, muy grande, de Aragón. Su posición geográfica, estratégica, en medio del camino que va de Barcelona a Madrid por Zaragoza, y del camino que baja de Soria hacia Teruel, la ha hecho crecer y prosperar. Calatayud tiene monumentos mudéjares muy bonitos, como sus iglesias, presididas por Santa María, (en la foto). Su casco antiguo, típicamente aragonés y lleno de palacios, merece una visita. Pero Calatayud también son sus alrededores. Teniendo como centro Calatayud dispondrá, durante un puente o unos días de fiesta, de una excelente base logística para visitar lugares que no podéis dejaros perder. En menos de 50 kms. a la redonda desde Calatayud tienen: el monasterio de Piedra, con sus saltos de agua. Daroca y su casco medieval, único en España. La laguna de Gallocanta con las aves migratorias. Balnearios para descansar como Jaraba, Alhama de aragón o los de Paracuellos de Jiloca. Ciudades con castillos y palacios como Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa María de la Huerta, joya del Císter. Y pueblos y aldeas más pequeños, con monumentos que no podemos describir por falta de espacio, como Monteagudo de las Vicarias y tantos otros. En Calatayud se come muy bei se duerme aún mejor. Es sorprendente la cantidad y la calidad de sus hoteles y restaurantes. Sólo podreis elegir si sabéis bien lo que quereis. Hoteles con mucho encanto, como el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o el Arco de San Miguel. O bien el Puerta de Terrer. Modernos, como el castillo de Ayud. Tradicionales alojamientos y fondas a pie de carretera como el Calatayud. O bien el hotel con el restaurante de toda la vida, asequible y con buen menú, recomendable, el Fornós. ¡No os quejareis!.

desembre 24, 2009 Posted by | Aragó, Art, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

León

León és una de les ciutats més boniques de Castella i Lleó, d’Espanya i d’Europa. Així de fàcil. La seva catedral és magnífica, espectacular, altíssima, molt diferent de la resta de catedrals de la península. És una catedral plenament europea, del nord d’Europa, francesa o alemana. D’un gòtic internacional. Els seus vitralls són inaudits, preciosos, maravellosos. Sense rival a Espanya. Més antiga que la catedral teniu una joia del romànic, única, fabulosa, és la Basílica de San Isidoro, amb unes pintures que mereixen el sobrenom de Capella Sixtina del romànic. Així de fastuoses són. Podeu continuar el recorregut veient el claustre de San Marcos i el Palau dels Guzmanes, dues maravelles del renaixement. Podeu visitar León com a part del Camí de Sant Jaume. Camí de Galícia, o en el curs d’un recorregut per Castella i Lleó. Prop de la ciutat el santuari de la Verge del Camí mostra la seva portada moderna amb les grans escultures en ciment. Nosaltres sempre dormim, si podem, en els hotels AC, com el San Antonio de León. Però també hem vist el Infantas de León, molt bonic.

León es una de las ciudades más bonitas de Castilla y León, de España y de Europa. Así de fácil. Su catedral es magnífica, espectacular, altísima, muy diferente del resto de catedrales de la península. Es una catedral plenamente europea, como del norte de Europa, francesa o alemana. De un gótico internacional. Sus vitrales son inauditos, preciosos, maravillosos. Sin rival en España. Más antigua que la catedral tienen una joya del románico, única, fabulosa, es la Basílica de San Isidoro, con unas pinturas que merecen el sobrenombre de Capilla Sixtina del románico. Así de fastuosas son. Pueden seguir el recorrido viendo el claustro de San Marcos y el Palacio de los Guzmanes, dos maravillas del renacimiento. Podéis visitar León como parte del Camino de Santiago. Camino de Galicia, o en el curso de un recorrido por Castilla y León. Cerca de la ciudad está el santuario de la Virgen del Camino que muestra su portada moderna con las grandes esculturas en cemento. Nosotros siempre dormimos, si podemos, en los hoteles AC, como el San Antonio de León. Pero también hemos visto muy bién el Infantas de León, muy bonito.

desembre 23, 2009 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Gorges de la Jonte

Les gorges de la Jonte estan situades al sud de França, prop de Millau i de les del Tarn. La Jonte és el riu que les forma. Aquest riu s’ajunta amb el Tarn al poble de Le Rozier. Les gorges de la Jonte són menys conegudes, menys grans i menys amples que les del riu Tarn, però no per això menys boniques i espectaculars. De fet són molt més salvatges, estretes i poc visitades. El riu Jonte ha excavat uns imponents penyasegats a banda i banda des del Mont Aigoual, al parc natural de les Cévennes, fins pràcticament l’entrada a Le Rozier. Possiblement el lloc més adequat per observar les gorges és el Belvedere de Vautours. Podeu arribar-hi molt fàcilment anant per l’autopista AP-7 en direcció Girona, Narbonne, Beziers, per pendre la A-75 en direcció Millau. A Millau cal sortir, abans de passar el seu famós viaducte, i anar cap a Le Rozier. Molt ben indicat tot. Si sou amants del càmping, una alternativa molt adequada en aquesta zona natural, us recomanem el municipal, o bé un de més luxós. Però heu de saber que n’hi ha un munt i tots estan molt bé, pels estàndars francesos, és clar. (Res a veure amb els càmpings catalans). Si us estimeu més un hotel, doncs us recomanem vivament l’Auberge du Moulin, al bellíssim poblet de Ste. Enimie, a les Gorges del Tarn, o bé Le Cevenol, a Millau. Estan propers a la zona de la Jonte i hi hem dormit molt i molt bé. La zona de les gorges de la Jonte i del Tarn posseix increibles maravelles naturals. Només us ressenyem les més importants i boniques. No podeu perdre-us els avencs i coves, com ara l’Armand, o la impressionant surgència de Bramabiau, o la increible gruta de Dargilan. També la possibilitat de fer descensos en canoa, o de visitar poblets de pessebre com Canteubre, viles medievals com La Malene, amb un hotel i restaurant de campanetes, on hem dinat molt bé, o bé Sante Enimie, un dels més bonics pobles de França.

Las gargantas de la Jonte están situadas en el sur de Francia, cerca de Millau y de las del Tarn. La Jonte es el río que las forma. Este río se junta con el Tarn en el pueblo de Le Rozier. Las gargantas de la Jonte son menos conocidas, menos grandes y menos anchas que las del río Tarn, pero no por ello menos bonitas y espectaculares. De hecho son mucho más salvajes, estrechas y poco visitadas. El río Jonte ha excavado unos imponentes acantilados a ambos lados desde el Monte Aigoual, en el parque natural de las Cévennes, hasta prácticamente la entrada en Le Rozier. Posiblemente el lugar más adecuado para observar las gargantas es el Belvedere de Vautour. Pueden llegar muy fácilmente yendo por la autopista AP-7 en dirección Girona, Narbonne, Beziers, para tomar la A-75 en dirección Millau. En Millau hay que salir, antes de pasar su famoso viaducto, e ir hacia Le Rozier. Muy bien indicado todo. Si sois amantes del camping, una alternativa muy adecuada en esta zona natural, les recomendamos el municipal. Pero debe saber que hay un montón y todos están muy bien, para los estándares franceses, claro. (Nada que ver con los campings españoles y catalanes). Si prefieren un hotel, pues le recomendamos vivamente l’Auberge du Moulin, en el bellísimo pueblo de Ste. Enimie, en las Gargantas del Tarn, o bien Le Cévenol, en Millau. Están próximos a la zona de la Jonte y hemos dormido en ellos muchas veces y muy bien. La zona de las gargantas de la Jonte y del Tarn posee increíbles maravillas naturales. Sólo reseñamos las más importantes y bonitas. No pueden perderse las simas y cuevas, como Armand, o la impresionante surgencia Bramabiau, o la increíble gruta de Dargilan. También la posibilidad de hacer descensos en canoa, o visitar pueblos de pesebre como Canteubre, villas medievales como La Malene, con un hotel y restaurante de campanillas, donde hemos comido muy bien, o bien Sante Enimie, uno de los más bellos pueblos de Francia.

desembre 22, 2009 Posted by | França, Hotels, llargues, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Els Pastorets

Quan fa que no aneu a veure els Pastorets?. Hi vàreu anar quan èreu petits, o petites?. Recordeu com de bé us ho vàreu passar veient les rucades d’en Rovelló, la lluna treure la llengua, o els dimonis fer de les seves damunt de l’escenari?. Els pastorets es representen a teatres, centres, associacions i casals d’arreu de Catalunya. Des del cap de setmana abans de Nadal , fins el dia de Reis. Mireu-vos el web de l’associació de pastorets i escolliu el més proper a casa. L’Estel de Natzaret a Sarria, (a la foto), els pastorets d’Arenys de Munt, que són musicals, els de la sala Cabanyes de Mataró, amb prestigi internacional, els mariners de Tarragona, els de Valls, o els de Badalona, on els dimonis surten de l’escenari a perseguir els minyons i les fadrines, fins que Sant Miquel, l’arcàngel, els torna a l’infern. Una tradició que els vostres fills i filles no poden perdre’s.

¿Cuando hace que no vaya a ver los Pastorets?.  ¿Fuísteis cuando erais pequeños, o pequeñas?. ¿Recordais aún lo bien que os  lo pasasteis viendo las tonterías de Rovelló, a la luna sacar la lengua, o a los demonios hacer de las suyas en el escenario?. Los pastorets se representan en teatros, asociaciones y centros de toda Cataluña. Desde el fin de semana antes de Navidad, hasta el día de Reyes. Abrid el web de la Asociación de Pastores y eligid los más cercanos a vuestra casa. La Estrella de Nazaret en Sarria, (en la foto), los pastorets de Arenys de Munt, que son musicales, los de la sala Cabanyes de Mataró, con prestigio internacional, los marineros de Tarragona, los de Valls, o los de Badalona, donde los demonios salen del escenario a perseguir a los niños y niñas, hasta que San Miguel, el arcángel, los devuelve al infierno. Una tradición que sus hijos e hijas no pueden perderse.

desembre 21, 2009 Posted by | curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 685 other followers