Sortides familiars

Salidas en família

Fira d’oficis a Súria

suria

A Súria, que és una població amb un casc antic dels més bonics de Catalunya, s’hi celebra des de fa anys una fira d’oficis molt lluida, habitualment a mitjans de novembre. De fires d’oficis n’hi ha moltes, moltíssimes, de tota mena i arreu del nostre país. Però, creieu-me, aquesta és molt diferent. Val la pena pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta a Súria, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona, per veure i gaudir d’aquesta fira. Primer pel marc incomparable de la vila medieval de la Súria antiga. Després pel castell. Finalment per la cura amb que s’ha muntat tot i la solera que desprén l’organització, perfecte. Bon aparcament al darrera del poble, senyalitzat. A més de les parades d’oficis, molt ben caracteritzades, veureu exhibició d’aus rapinyaires, espectacles d’història, tallers diversos i variats, per totes les edats, cercaviles amb música, bastoners, grallers, danses, contarondalles, joglars i cavallers. El carrer vull d’animació. El darrer dia, castell de focs i gran espetec. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila i, si els trobeu plens, o voleu descansar de gresca, penseu en Cardona, a pocs kms. més al nord. Penseu en el Vilar Rural, on podeu reservar per dinar o per dormir, o en l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. o al Petit Perico, al carrer Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Penseu en un cap de setmana al Solsonés, amb l’excusa de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com la mateixa Solsona, la mina de sal i Cardona, o el Miracle.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una feria de oficios muy bonita, habitualmente a mediados de noviembre. De ferias sobre oficios hay muchas, muchísimas, de todo tipo y en todas partes de nuestro país. Pero, creedme, esta es muy diferente. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Además de las paradas de oficios, muy bien caracterizadas, verá exhibición de aves rapaces, espectáculos de historia, talleres diversos y variados, para todas las edades, pasacalles con música, bastoneros, gralleros, danzarines,  juglares y hasta caballeros . La calle hierve  de animación. El último día, castillo de fuegos.  Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante. o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piense en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el Miracle.

novembre 10, 2009 Posted by | Bages, festes, Hotels, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Aplec de Sant Martí

SantaPau

Heu anat mai a un aplec per terres gironines?. Tot bon viatger familiar ho hauria de fer. L’ambient és molt diferent de tot el que coneixeu, heu conegut o coneixereu. Envoltats de bosc, en una praderia, les colles es diverteixen, participen de la gresca general, o de la seva pròpia, escolten la música, menjen, menjen molt, i s’ho passen bé. Qualsevol aplec és així. Ho és des de fa molts anys. De fet aquesta mena d’aplecs a les terres de Girona són com una anada al passat, un exercici d’antropologia cultural en viu i en directe. A Santa Pau, a la Garrotxa, en plena zona volcànica, en un marc incomparable de natura verge, trobareu l’ermita de Sant Martí. Allí s’hi celebra, cada any pel novembre, un aplec dels clàssics. No està gaire lluny del poble, tres kms. com a molt. Pregunteu-ho. Imagineu-vos-la.  Una ermita al peu de la serra de Sant Julià del Mont, en un indret maravellós, una construcció inicialment romànica, amb afegits gòtics i de tota altra època. Al matí, esmorzar popular, gratuït, i per a tothom qui es trobi al lloc. Missa solemne, cantada de la coral, i gran foc. En el caliu d’aquest foc tothom pot coure-hi la carn que cada família portarà. També s’hi munten paradetes per aquells que no hauran estat prou previsors. Hi haurà servei de bar. Sense menjar i beure no us hi quedareu. A la tarda jocs, castanyada, sorteig d’una cabra… anyorareu aquest aplec quan ja farà molts dies que s’haurà acabat!. Us ho assegurem!. Ah! No marxeu pas sense haver visitat Santa Pau, amb el seu casc antic i el castell, i la zona volcànica de la Garrotxa.

¿Habéis ido nunca a una romería por tierras gerundenses?. Todo viajero debería hacerlo. El ambiente es muy diferente de todo lo que conoceis, habeis conocido o conocereis. Rodeados de bosque, en una pradera, los grupos se divierten, participan del jolgorio general, o de su propio jolgorio, escuchan la música, comen, comen mucho, y lo pasan bien. Cualquier aplec es así. Lo es desde hace muchos años. De hecho este tipo de encuentros en las tierras de Girona son como una vuelta al pasado, un ejercicio de antropología cultural en vivo. En Santa Pau, en la Garrotxa, en plena zona volcánica, en un marco incomparable de naturaleza virgen, se encuentra la ermita de Sant Martí. Allí se celebra, cada año, en noviembre, una romeria de las clásicas. No está la ermita muy lejos del pueblo, tres kms. como mucho. Pregunte. Imaginela. Al pie de la sierra de Sant Julià del Mont, en un lugar maravilloso, una construcción inicialmente románica, con añadidos góticos y de toda otra época. Por la mañana, almuerzo popular, gratuïto y para todo aquel que se encuentre en el lugar. Misa solemne, cantada por la coral, y una gran hoguera.  Al calor de ese fuego todo el mundo puede asar la carne que cada uno llevará. También se montan tenderetes para aquellos que no habrán sido previsores. Hay servicio de bar. Sin comer y beber no os quedaréis. Por la tarde juegos, castañada, sorteo de una cabra … añorareis este encuentro cuando ya hará muchos días que se habrá acabado. ¡Os lo aseguramos!. ¡Ah!. No podeis iros sin visitar Santa Pau, su casco antiguo, el castillo, y la zona volcánica de la Garrotxa.

novembre 9, 2009 Posted by | festes, Garrotxa, Girona, medieval, mitjanes, Natura | , , , , , , | Feu un comentari

Can Miravitges

miravitges

Els voltants de Barcelona, i dels municipis limítrofs, estan plens de racons on encara podem respirar altres temps. Malgrat estar no gaire lluny d’autopistes, carreteres i grans equipaments, han preservat, no se sap ben bé com, un ambient apacible, rural i fins bucòlic. Aquest és el cas de les rieres que devallen de la serralada litoral, a Badalona. Un clar exemple pot ser Can Miravitges i els seus entorns. Can Miravitges és una esplèndida masia del segle XVIII, amb arrels molt més antigues, situada a la Riera de Canyadó i Pomar, al congost per on surten les aigues que s’arreplegen als petits cims i turons que envolten l’Hospital Germans Trias, popularment anomenat Can Ruti, ara part del parc natural de la Serra de marina. I és justament per l’accés a aquest hospital, des de la B-20, per on trobareu el camí que us portarà fins aquesta masia. Costa de veure, però en el pronunciat revolt de pujada a l’hospital, just al costat de la gran pedrera del Turó d’en Boscà, arranca un camí, ample i ben cuidat. Deixeu el cotxe allà mateix o, encara millor, als carrers sota el turó, al barri de Bonavista, i pugeu a peu. L’aparcament és molt limitat, i el camí força estret. O arribeu-vos fins l’hospital i baixeu a peu seguint la riera, ombrívola i bonica, fins Can Miravitges. La casa conserva totes les estances intactes. Podeu admirar-ne la capella, la bassa de reg, les estances, la cuina i les bodegues. Ara està en obres, però ben aviat es mostrarà en tot el seu esplendor. El recorregut també inclou l’estudi i la biblioteca del pintor Antoni Ros i Güell. Des del Museu de Badalona organitzen sortides els caps de setmana. Podeu afegir-vos-hi. També els verals de la masia són molt bonics. Teniu altes cases de pagés i fins un castell, Godmar, convertit avui en un golf, pitch and putt, on podeu iniciar-vos en aquest esport. Al vei turó d’en Boscà hi ha un assentament iber molt notable, i gaudireu de vistes damunt tota la comarca, fins més enllà de Montjuic. Hi ha múltiples possibilitats de rutes a peu, o en bici, totes molt senzilles. La més adequada amb infants és, potser, remuntar la riera passant per la font de Pop, fins l’àrea de pic-nic de Can Ruti. Un lloc sense pretensions en fi, només per passar-hi un parell d’hores, una matinal amable d’hivern amb la canalla, a poques passes de la gran ciutat. Possibilitat de pujar-hi molt fàcilment amb trasport públic, fent servir una de les moltes línies de bus que pugen a la residència hospitalària Germans Trias. Podeu dinar de pic-nic o anar a algun dels restaurants propers. Hi ha dos clubs de tennis, el de Badalona i el del Mas Ram, molt propers tots dos, que ofereixen bons menús a preus molt asequibles en un ambient agradable. Fins podeu jugar a tennis o fer servir la piscina, si és l’estiu.

Los alrededores de Barcelona, y de los municipios limítrofes, están llenos de rincones donde todavía podemos respirar otros tiempos. A pesar de estar no muy lejos de autopistas, carreteras y grandes equipamientos, han preservado, no se sabe muy bien cómo, un ambiente apacible, rural y hasta bucólico. Este es el caso de los arroyos que descienden de la cordillera litoral, en Badalona. Un claro ejemplo puede ser Can Miravitges y sus entornos. Can Miravitges es una espléndida masía del siglo XVIII, con raíces mucho más antiguas, situada en la Riera de Canyadó y Pomar, en el desfiladero por donde salen las aguas que se recogen en los pequeños picos y colinas que rodean el Hospital Germans Trias, popularmente llamado Can Ruti, ahora parte del parque natural de la Sierra de Marina. Y es justamente por el acceso a este hospital, desde la B-20, por donde encontraréis el camino que os llevará hasta esta masía. Cuesta de ver, pero en el pronunciado ascenso en curva de subida en el hospital, justo al lado de la gran cantera del Turó d’en Boscà, arranca un camino, ancho y bien cuidado. Deje el coche allí mismo o, mejor aún, en las calles del barrio de Bonavista, justo bajo la colina. Suban a pie. El aparcamiento es muy limitado, y el camino bastante estrecho. O acercaos hasta el hospital y bajad a pie siguiendo la riera, sombría y hermosa, hasta Can Miravitges. La casa conserva todas las estancias intactas. Puede admirar la capilla, la balsa de riego, las habitaciones, la cocina y las bodegas. Ahora está en obras, pero muy pronto se mostrará en todo su esplendor. El recorrido incluye el estudio del famoso pintor Antoni Ros i Güell. Desde el Museo de Badalona organizan salidas los fines de semana. Puede añadirse a una de ellas. También los alrededores de la masía son muy bonitos. Tiene casas de payés y hasta un castillo, Godmar, convertido hoy en un golf, pitch and putt, donde podrán iniciarse en este deporte. En la vecina colina d’en Boscà hay un asentamiento íbero muy notable, y disfrutará de vistas sobre toda la comarca, hasta más allá de Montjuic. Existen múltiples posibilidades de rutas a pie o en bici, todas muy sencillas. La más adecuada con niños es, quizás, remontar el arroyo pasando por la fuente de Pop, hasta el área de picnic de Can Ruti. Un lugar sin pretensiones en fin, sólo para pasar un par de horas, una matinal amable de invierno con los niños, a pocos pasos de la gran ciudad. Posibilidad real de subir muy fácilmente con trasporte público, utilizando una de las muchas líneas de bus que ascienden hasta la residencia hospitalaria Germans Trias. Puede comer de pic-nic o ir a alguno de los restaurantes cercanos. Hay dos clubes de tenis, el de Badalona y el del Mas Ram, muy cercanos ambos, que ofrecen buenos menús a precios muy asequibles en un ambiente agradable. Hasta puede jugar al tenis o utilizar la piscina, si es verano.

novembre 8, 2009 Posted by | Barcelona, curtes, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de Sant Martirià a Banyoles

Banyolesfira

Sempre és bon moment per arribar-se a Banyoles. La vila del llac, i el seu maravellós estany, és un destí turístic familiar d’aquells que no fallen. Als nens i les nenes els encanta còrrer per les vores del llac, remar-hi en una de les barquetes i tirar menjar als ànecs. Als més grans ens calma l’estrés contemplar l’aigua quieta, com un mirall, reflexant les muntanyes del Pirineu llunyà, els núvols i els arbres, amb un vestit diferent segons l’estació. També la ciutat de Banyoles en si te grans atractius. Com ara el seu casc antic medieval, amb els seus museus, com ara el Darder d’història natural amb les seves andròmines del segle XIX, tan curioses. O l’arqueològic, un senyor museu, amb la mandíbula, reconeguda a nivell mundial, i les troballes neolítiques pel parc de la Draga. És un goig passejar per Banyoles. Seure a la plaça major, porxada, veure el romànic del monestir de Sant Esteve, impresionant, o la Pia Almoina medieval, gòtica, les cases i els carrers, tan pintorescos, i les esglèsies, la muralla, la llotja, els canals… tant i tant a visitar a Banyoles. Però avui us volem donar un nou motiu per pujar amb la família fins Banyoles. La fira, magnífica, de Sant Martirià, que te lloc a mitjans de novembre. Una típica fira de les comarques de Girona. Molt de bestiar, bestiar de tota mena. Des de petites gallines fins a bous, sense oblidar el ruc català, ànima de la festa. I una altra fira multisectorial. D’aquelles que entusiasmen els més petits de la casa, que giren i giren, roden de parada en parada fins aconseguir un bon plec de prospectes, ben inútils tots ells. A més, fira gastròmica, mostra d’art, concursos variats, animació… en fi, tot el que una fira de tan d’abast comarcal demana. Mireu-vos la programació i aneu fins Banyoles. Són 130 kms. Tots d’autopista. Fins Girona i, després, autovia. Podeu passar-hi el cap de setmana. Us recomanem el decadent hotel Mirallac, enfront mateix de l’estany. Us sentireu transportats. O el ultramodern i fantàstic hotelet de Ca l’Arpa. Un allotjament amb encant al mig de Banyoles. Sopars de somni al seu restaurant, el Rebost d’en Pere. Si us agrada el turisme rural, i sou prou colla, podeu anar al mas Carboner. Els restaurants dels hotels que hem anomenat són fora sèrie. Però si voleu un altre lloc molt recomanable per menjar, producte fresc, de mercat i de temporada, mireu La Cisterna, al carrer dels Païssos Catalans, 36. Tel:972581356. En tots els llocs, per fires, millor reserveu.

Siempre es buen momento para llegarse hasta Banyoles. La villa del lago es un destino turístico familiar de aquellos que no fallan nunca. A los niños y las niñas les encanta correr por las orillas del lago, remar en él y tirar comida a los patos. Los mayores calmamos el estrés contemplando el agua quieta, como un espejo, que refleja las montañas del Pirineo lejano, las nubes y los árboles, con un vestido diferente según la estación. También la ciudad de Banyoles en sí tiene grandes atractivos. Como su casco antiguo medieval, con sus museos, como el Darder de historia natural y sus trastos del siglo XIX. O el arqueológico, un señor museo, con la mandíbula, reconocida a nivel mundial, y los hallazgos neolíticos por el parque de la Draga. Es un placer pasear por Banyoles. Sentarse en la plaza mayor, porticada, ver el románico del monasterio de Sant Esteve, impresionante, o la Pia Almoina medieval, gótica, las casas y las calles, tan pintorescas, y las iglesias, la muralla, la lonja, los canales .. . hay tanto y tanto que visitar en Banyoles. Pero hoy os queremos dar un nuevo motivo para subir con la familia hasta Banyoles. La feria, magnífica, de Sant Martí, que tiene lugar a mediados de noviembre. Una típica feria de las comarcas de Girona. Mucho ganado, ganado de todo tipo. Desde pequeñas gallinas hasta toros, sin olvidar el burro catalán, alma de la fiesta. Y la feria multisectorial. De aquellas que entusiasman a los más pequeños de la casa, que giran y giran, ruedan de parada en parada hasta conseguir un buen pliego de papeles, bien inútiles todos ellos. Además, hay muestra gastròmica, muestra de arte, concursos variados, animación … en fin, todo lo que una feria de tan de alcance comarcal pide. Consulte la programación y baja hasta Banyoles. Son 130 kms. Todos de autopista. Hasta Girona y, después, autovía. Puede pasar el fin de semana. Le recomendamos el decadente hotel Mirallac, frente mismo del lago. Os sentiréis transportados. O el ultramoderno y fantástico hotelito de Ca l’Arpa. Un alojamiento con encanto en el centro de Banyoles. Cenas de ensueño en su restaurante, el Rebost d’en Pere. Si os gusta el turismo rural, y sois bastante pandilla, id al mas Carboner. Los restaurantes de los hoteles que hemos citado son fuera de serie. Pero si desean otro lugar muy recomendable para comer, producto fresco, de mercado y de temporada, vea La Cisterna, en la calle de los Países Catalanes, 36. Tel.: 972581356. En todos los lugares, para ferias, mejor reservar.

novembre 7, 2009 Posted by | festes, Girona, Hotels, llargues, medieval, Monestirs, Museus, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Festa Major Sant Martí d’Arenys

arenysmunt

La festa major de Sant Martí d’Arenys de Munt és l’aconteixement més esperat de l’any per part de tots els arenyencs. Sant Martí, amb tots els actes que l’acompanyen, és una festa major agraïda, perquè no és a l’agost, ni a l’estiu, sinó en aquests temps de tardor, quan més faltats de bones festes estem. Naturalment el dia gran és l’onze de novembre, Sant Martí, però les celebracions començen el cap de setmana més proper. I trobareu gegants, a Arenys de Munt n’hi ha molta tradició, cap grossos, cercavila, animació infantil, festes per la canalla, xocolatada, gresca… També un mercat medieval, amb les seves paradetes d’oficis i productes més o menys artesans. Pels més grans hi ha ball amb orquestra, dels d’abans, de tarda i de nit, i ofici solemne, amb la Coral del Remei. També mostres gastronòmiques, com ara el famós “relleno”, pomes farcides amb molt bona mà. Mireu-vos el programa, a veure que trobeu. De propostes no us en faltaran. Arenys de Munt es troba a només 30 minuts de Barcelona, per la C-32 o C-31, passat Mataró i en direcció Girona. A més de la festa heu de saber que el poble té altres atractius, com ara l’esglèsia parroquial, (a la foto), masies medievals fora i dins del poble, con Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala i moltes altres. També són fantàstics esl boscos dels voltants. Com Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Indrets plens d’alzinars, pinedes i fins roures i castanyers, frescals, ombrívols o assoleiats i oberts. El parc de Lurdes, o el del castell de Can Jelpí, tot i que esatn molt plens de gent el cap de setmana, són bonics de veure i de disfrutar-los. A Lurdes, podeu fer-hi pic-nic, carn a la brasa, us vendran la llenya i us llogaran les taules. Els infants camparan al seu aire. Per dinar us recomanem, dins del poble, L’Era, un restaurant de categoria, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937 938 067. Menú de tota la vida. Fora del poble el Subirans a Lurdes, 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el magnífic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. No necessiteu dormir al poble. Està molt a prop. Disfruteu la festa major de Sant Martí!

La fiesta mayor de Sant Martí de Arenys de Munt es el acontecimiento más esperado del año por parte de todos los arenyenc. Sant Martí, con todos los actos que la acompañan, es una fiesta mayor agradecida, porque no es en agosto, ni en verano, sino en estos tiempos de otoño, cuando más carentes de buenas fiestas estamos. Naturalmente el día grande es el once de noviembre, Sant Martí, pero las celebraciones comienzan el fin de semana más cercano. Y encontrará allí gigantes, que en Arenys de Munt tienen mucha tradición, pasacalles, animación infantil, fiestas para los niños, chocolatada… También un mercado medieval, con sus tenderetes de oficios y productos más o menos artesanos. Para los mayores hay baile con orquesta, de los de antes, de tarde y de noche, y oficio solemne, con la Coral del Remei. También muestras gastronómicas, como el famoso “relleno”, manzanas rellenas con muy buena mano. Vea el programa, a ver que encuentra. De propuestas no os faltarán. Arenys de Munt se encuentra a sólo 30 minutos de Barcelona, por la C-32 o C-31, pasado Mataró y en dirección Girona. Además de la fiesta debe saber que el pueblo tiene otros atractivos, como la iglesia parroquial, (en la foto), masías medievales fuera y dentro del pueblo, como Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala y muchas otras. También son fantásticos los bosques de la zona. Como Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Lugares llenos de encinares, pinares y hasta robles y castaños, frescos, sombríos o soleados y abiertos. El parque de Lourdes, o el del castillo de Can Jelpí, aunque esatn muy llenos de gente el fin de semana, son bonitos de ver y de disfrutarlos. En Lourdes, puede hacer pic-nic o carne a la brasa. Allí le venderán la leña y le alquilarán las mesas. Los niños campan a sus anchas. Para comer os recomendamos, dentro del pueblo, La Era, un restaurante de categoría, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62 Tel.: 937 938 067. Menú de toda la vida. Fuera del pueblo el Subirans en Lourdes, 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el magnífico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. No necesita dormir al pueblo. Está muy cerca. Disfruten la fiesta mayor de Sant Martí!

novembre 6, 2009 Posted by | curtes, festes, Maresme, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira del cavall a Puigcerdà

firapuigcerda

A Puigcerdà tenen llocs dos fires que no podeu deixar passar. Una a primers de novembre. L’altra a mitjans d’abril. Totes dues tenen com a protagonista el cavall. En totes dues hi trobareu milers de metres quadrats a disposició dels animals i els seus amos. Milers de visitants omplen el recinte. És una fira gegantina, que traspassa fronteres. No veureu mai tants cavalls junts. Hi ha moltes altres activitats associades a la fira que faran les delícies dels més menuts, i despertaran la curiositat dels més grans, com ara concusos d’arrossegada, tir i enganxada, parades, exposició d’altre bestiar, etc. A la tardor Puigcerdà es vesteix amb colors virolats. La tardor és molt bonica a la Cerdanya. A la primavera tot és verd, un verd tendre, recién estrenat, i la neu cobreix encara els cims. Si aneu a la fira quedeu-vos uns dies a la Cerdanya. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé, i serà temporada baixa. Podeu dinar millor fora de Puigcerdà,que estarà molt ple de gent, potser a Alp, al Mesón Restaurant, carrer Sant Pere, 9. Telèfon 972 144 120. O bé a Llívia, al restaurant Can Cofa, al carrer Frederic Bernades, 29. Telèfon 972 896 500. Un bon lloc, tradicional i cassolà. Més bé de preu, amb menú, a Cal Russó, que també és un hotelet familiar. Telèfon: 972 146 398. Per allotjar-vos, a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars, o el del Lago. En tots aquests allotjaments el servei de restaurant és esplèndit.

En Puigcerdà tienen dos ferias que no puede dejar pasar. Una a primeros de noviembre. La otra a mediados de abril. Ambas tienen como protagonista al caballo. En ambas encontrareis miles de metros cuadrados a disposición de los animales y sus dueños. Y miles de visitantes que llenan el recinto. Es una feria gigantesca, que traspasa fronteras. No vereis nunca tantos caballos juntos. Hay muchas otras actividades asociadas a la feria que harán las delicias de los más pequeños, y despertarán la curiosidad de los mayores, como los concusos de arrastrada, tiro y enganche, paradas, exposición de otro tipo de ganado, etc. En otoño Puigcerdà se viste con colores chillones. El otoño es muy bonito en la Cerdanya. En primavera todo es verde, un verde tierno, recién estrenado, y la nieve cubre todavía las cumbres. Si vais a la feria quédaros un fin de semana en la Cerdanya. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien, y será en temporada baja. Pueden comer mejor fuera de Puigcerdà, que estará muy lleno de gente, quizás en Alp, en el Mesón Restaurante, calle Sant Pere, 9. Teléfono 972 144 120. O bien en Llívia, en el restaurante Can Cofa, en la calle Federico Bernades, 29. Teléfono 972 896 500. Un buen lugar, con comida tradicional y casera. Mejor de precio, con menú, en Cal Russó, que también es un hotelito familiar. Teléfono: 972 146 398. Para alojarse, en Puigcerdà mismo, piense en los grandes campings. Stel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. También tiene hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares, o el del Lago. En todos estos alojamientos el servicio de restaurante es espléndido.

novembre 5, 2009 Posted by | Cerdanya, festes, Hotels, mitjanes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

Fira intercanvi de Mieres

firaintercanvi

Mieres és una bonica, petita i amagada població de la Garrotxa. Des de fa molts anys s’hi celebra, a primers de novembre, una fira divertida i original, alternativa, sostenible, ecològica, contracultural i un punt hippie. És la fira de l’intercanvi. Les regles són senzilles: porteu “pongos”, trastos, coses que vulgueu intercanviar per unes altres. Munteu-vos la paradeta amb qualsevol taula plegable, feu-ne el vostre aparador i negocieu el troc, el canvi, l’intercanvi. Fàcil, senzill i natural. Mieres és un lloc excel·lent per fer això. Situat extemporàniament dins la comarca, en un racó, fora de les vies de comunicació més habituals i turístiques, Mieres conserva el seu nucli, i els seus voltants, com eren fa anys, amb poquíssims canvis. Trobareu el poble si seguiu la carretera que, des d’Olot, va cap a la zona volcànica de la Garrotxa, Santa Pau i, finalment passa per Mieres i arriba a Banyoles per la porta del darrera. Moltes curves. Molt rural, molt apartat del món. El casc antic, la Sellera, és molt bonic, pintoresc. Els entorns, situats sota la serra de Finestres, encantadors. Boníssimes rutes a peu. Calma, molta calma. Arribeu-vos a tafanejar a la Fira de l’intercanvi. Porteu alguna andròmina. A algú potser li farà falta. Per menjar teniu Can Met, al carrer Sant Pere, tel: 972 680 201. Si està ple penseu en Banyoles o en Santa Pau, on hi ha magnífics restaurants. Aprofiteu per fer un volt per la Garrotxa, els seus volcans, la fageda d’en Jordà, Santa Pau i el seu nucli medieval, i remeu una estona a l’estany de Banyoles. A la tardor és tota una experiència quasi religiosa.

Mieres es una hermosa, pequeña y escondida población de la Garrotxa. Desde hace muchos años se celebra, a primeros de noviembre, una feria divertida y original, alternativa, sostenible, ecológica, contracultural y un punto hippie. Es la feria del intercambio. Las reglas son sencillas: lleváis “pongos”, trastos, cosas que deseeis intercambiar por otras. Montad un tenderete con cualquier mesa plegable, haced vuestro escaparate y negociad el trueque, el cambio, el intercambio. Fácil, sencillo y natural. Mieres es un lugar excelente para hacer esto. Situado extemporáneamente dentro de la comarca, en un rincón, fuera de las vías de comunicación más habituales y turísticas, Mieres conserva su núcleo, y sus alrededores, como eran hace años, con poquísimos cambios. Encontrareis el pueblo si seguís la carretera que, desde Olot, va hacia la zona volcánica de la Garrotxa, Santa Pau y, finalmente pasa por Mieres y llega en Banyoles por la puerta trasera. Muchas curvas. Muy rural, muy apartado del mundo. El casco antiguo es muy bonito, pintoresco. Los entornos, situados bajo la sierra de Finestres, encantadores. Buenísimas rutas a pie. Calma, mucha calma. Acercaos a curiosear en la Feria del intercambio. Llevad algun trasto. A alguien quizá le hará falta. Para comer teneis Can Met, en la calle Sant Pere, tel: 972 680 201. Si está lleno pensad en Banyoles o en Santa Pau, donde hay magníficos restaurantes. Aprovechad para dar una vuelta por la Garrotxa, sus volcanes, la Fageda d’en Jordà, Santa Pau y su núcleo medieval, y remad un rato en el lago de Banyoles. En otoño es toda una experiencia casi religiosa.

novembre 4, 2009 Posted by | festes, Garrotxa, Girona, medieval, mitjanes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Fira de Vilarodona

firavilarodona

A primers de novembre fan, a Vilarodona, una bonica fira. Una fira de maquinària i productes del camp. Ocupa els principals carrers i places de la vila. Hi ha exposats tota mena de tractors i altres artilugis camperols, d’aquells que els nens i nenes de ciutat no han vist ni en pel·lícula. També diverses paradetes de vi, oli, avellanes i productes de la terra. Tot això també ho podeu comprar, durant tot l’any, a la magnífica agrobotiga que trobareu a l’entrada del poble, a tocar de la cooperativa. Munten per la fira atraccions de tota mena, d’aquelles de sempre, de les que nosaltres vàrem gaudir quan erem petits, com ara autos de choc, “caballitos” i altres. El preu és sensiblement inferior al de Barcelona. Sóm a comarques!. Hi haurà rucs per tal que la canalla els munti i pugui fer una volta. També exhibicions, exposicions i espectacles. Tot molt senzill. Tot molt popular, però amb sabor. A Vilarodona s’hi arriba per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11, la de Vilarodona i Valls. Hi ha un centenar de kms. Hi ha bon aparcament, ben organitzat. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya, (a la foto). Podeu dinar molt bé a Vilarodona. A “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o a “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. Al poble hi ha diverses cases rurals, com Cal Rosset, molt ben condicionades. I als pobles del voltant hotelets rurals com “Les Vinyes“, a Vilardida, a uns 4 kms. de Vilarodona. A Vilabella del Camp, a uns 6 kms, teniu “Cal Parines” o “Cal Sabater“, dues preciositats de cases rurals. A Valls, a uns 6 kms. també, l’hotel Class, o Casa Felix. Podeu aprofitar per passar un bonic cap de setmana a la comarca de l’Alt Camp, injustament oblidada i amb molts atractius turístics. Per exemple el maravellós monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial, a només 4 kms. de Vilarodona. Allà també trobareu excel·lents restaurants. Doneu un volt per la fira de Vilarodona i aprofiteu per descobrir aquesta comarca. A la tardor les vinyes estan molt boniques.

A primeros de noviembre tiene lugar en Vilarodona una bonita feria. Una feria de maquinaria y productos del campo. Ocupa las principales calles y plazas de la villa. Se exponen todo tipo de tractores y otros artilugios campesinos, de aquellos que los niños y niñas de ciudad no han visto ni en película. También se montan varias paradas de vino, aceite, avellanas y productos de la tierra. Todo esto también lo puede comprar, durante todo el año, en la magnífica agrotienda que encontrará en la entrada del pueblo, junto a la cooperativa. También encontraran en la feria atracciones infantiles de todo tipo, de las de siempre, de las que nosotros disfrutamos cuando éramos pequeños, como autos de choque, tiovivos y otras por el estilo. El precio es sensiblemente inferior al de Barcelona. ¡Estamos en comarcas!. Habrá burros para que los niños los monten y puedan ir a dar una vuelta. También exhibiciones, exposiciones y espectáculos. Todo muy sencillo. Todo muy popular, pero con sabor. A Vilarodona se llega por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo en la salida 11, la de Vilarodona y Valls. Hay un centenar de kms. Hay buen aparcamiento, bien organizado. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña, (en la foto). Puede comer muy bien a Vilarodona. En “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En el pueblo hay varias casas rurales, como Cal Rosset, muy bien acondicionadas. Y en los pueblos de alrededor hotelitos rurales como “Las Viñas”, en Vilardida, a unos 4 kms. de Vilarodona. En Vilabella del Camp, a unos 6 kms, tiene “Cal Parines” o “Cal Sabater”, dos preciosidades de casas rurales. En Valls, a unos 6 kms. también, el gran hotel Class, o la tradicional Casa Felix. Podéis aprovechar para pasar un bonito fin de semana en la comarca del Alt Camp, injustamente olvidada y con muchos atractivos turísticos. Por ejemplo el maravilloso monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial, a sólo 4 kms. de Vilarodona. Allí también encontrará excelentes restaurantes. Dense una vuelta por la feria de Vilarodona y aprovechen para descubrir esta comarca. En otoño las viñas están muy bonitas.

novembre 3, 2009 Posted by | Alt camp, festes, medieval, mitjanes, Monestirs, Tarragona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Canyamars

canyamars

Canyamars és un petit poble de l’interior del Maresme incrustat, literalment ficat, dins el Parc Natural del Corredor. El poble en si mateix només són quatre cases al voltant de l’esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica, enfilada damunt un petit turó. Canyamars ha crescut el darrers anys, quan la gent de Mataró  s’ha adonat de la qualitat de vida d’aquestes contrades. Canyamars no està lluny de la capital del Maresme. S’hi arriba agafant la C-32, l’autopista de Mataró, fins l’enllaç amb la C-60, l’autopista que va a Granollers. Passat Argentona heu de sortir en direcció Dosrius i, un cop dins aquesta població, agafar la carretera local que us mena a Canyamars. El més bonic de Canyamars són els voltants. Natura senzilla, amena i bonica que convida a la passejada bucòlica i tranquil·la. La millor ruta amb infants és la que segueix la Riera, amb plàtans multiculors a la tardor, o d’un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. (A la foto). Aquesta és una de les construccions més grans, de les d’aquest tipus, que podeu trobar a tot Catalunya. S’hi guardava la neu hivernal per tenir gel a l’estiu. El seu interés arqueològic és molt notable. L’interés paisagístic és excel·lent. El camí que hi arriba és ben pla. Ningú no us molestarà la passejada amb infants, donat que els cotxes tenen el seu propi camí. A la tardor és tot un poema, corprenedor per la seva component naif. Podeu caminar molta estona a peu pla, descobrint arbredes, pasturatges, castanyers, rierols i boscos. El límit el poseu vosaltres. Fins el pou del glaç, només 1.500 mts. Fins a Can Cot, una magnífica masia en un entorn rural autèntic, uns tres kms. Fins la Creu de Rupit, després d’una bona pujada, no apte pels més petits, 5 kms. Més endavant podeu arribar al santuari del Corredor, fins Arenys de Munt, o enllaçar amb el GR-83. Per anar amb bicicleta: un lloc idílic. Ni pujades ni baixades. Kms. i kms. a peu pla, amb molta ombra i vegetació en un paratge camperol i pagés. Ideal per iniciar els infants en l’esport de la bici. Tot el recorregut es pot fer en cotxe també i, per descomptat a peu. Si heu de dinar us recomanem La Rectoria. Un restaurant, a la plaça de l’esglèsia de canyamars, que no us deixarà indiferents.

Canyamars es un pequeño pueblo del interior del Maresme incrustado, literalmente metido, dentro del Parque Natural del Corredor. El pueblo en sí mismo sólo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita, encaramada sobre una pequeña colina. Canyamars ha crecido los últimos años, cuando la gente de Mataró se ha dado cuenta de la calidad de vida de estas tierras. Canyamars no está lejos de la capital del Maresme. Se llega tomando la C-32, la autopista de Mataró, hasta el enlace con la C-60, la autopista que va a Granollers. Pasado Argentona debe salir en dirección Dosrius y, una vez dentro de esta población, coger la carretera local que le lleva a Canyamars. Lo más bonito de Canyamars son los alrededores. Naturaleza sencilla, amena y bonita que invita al paseo bucólico y tranquilo. La mejor ruta con niños es la que sigue la Riera, con plátanos multicolores en otoño, o de un verde brillante en primavera, hasta el Pozo del Hielo. (En la foto). Esta es una de las construcciones más grandes, de las de este tipo, que puede encontrar en toda Catalunya. Se guardaba en él la nieve invernal para tener hielo durante el verano. Su interés arqueológico es muy notable. El interés paisajístico es excelente. El camino que llega hasta el pozo  es completamente llano. Nadie les molestará a lo largo del paseo con los niños, dado que los coches tienen su propio camino. En otoño es todo un poema, cautivador por su componente naif. Puede caminar mucho rato a pie plano, descubriendo arboledas, pastizales, castaños, arroyos y bosques. El límite lo ponéis vosotros. Hasta el pozo del hielo, sólo 1.500 mts. Hasta Can Cot, una magnífica masía en un entorno rural auténtico, unos tres kms. Hasta la Creu de Rupit, tras una buena subida, no apta para los más pequeños, 5 kms. Más adelante puede llegar al santuario del Corredor, hasta Arenys de Munt, o enlazar con el GR-83. Para ir en bicicleta: un lugar idílico. Ni subidas ni bajadas. Kms. y kms. al mismo nivel, con mucha sombra y vegetación, en un paraje campesino y realmente de payés. Ideal para iniciar a los niños en el deporte de la bici. Todo el recorrido se puede hacer en coche también y, por supuesto, a pie. Si habeis de comer os recomendamos La Rectoria. Un restaurante, en la plaza de la iglesia de Canyamars, que no os dejará indiferentes.

novembre 2, 2009 Posted by | curtes, Maresme, Natura, Parcs Naturals, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

GR 83: La Casanova d’en Pibernat

casanova

El sender de gran recorregut GR-83 recorre mitja Catalunya, des de Mataró fins la muntanya sagrada del Canigó, en terres del nord, i Prada de Conflent. Però avui ens volem fixar només en un petit tros d’aquest magnífic camí. En un tros que no queda gaire lluny de Barcelona. En un tros que podeu fer a peu, en bici, o fins i tot en cotxe, en alguns trams. La porció de sender seria la surt de Collsacreu, a la carretera C-61. Aquesta carretera uneix Arenys de Mar amb Sant Celoni, passant per Arenys de Munt i Vallgorgina. A dalt mateix de la collada de Collsacreu surt el brancal del camí que puja cap a la Casanova de Pibernat. Aquest tram és excel·lent. Un camí de terra, però ben acondicionat us porta fins la Casanova en vint minuts. Podeu aparcar allà. La vista és magnífica sobre el Montseny i el Montalt. A prop de la Casanova teniu, en el sector d’obaga, un bonic bosc de castanyers. El més proper que podeu trobar a Barcelona. A la Casanova surten diferents camins, en diferent estat, que menen a Vallgorgina, baixant per un maravellós bosc de roures, alzina, pi i castanyer, o bé a Subirans, terme d’Arenys de Munt, o cap a Mataró. Si ja en teniu prou podeu tornar pel mateix camí després de passejar pel bosc. Sinó podeu continuar tot i que els cotxes més baixos s’ho passaran malament. La ruta corona el Pi d’en Buac, i la Creu de Rupit. Esplèndit panorama. Si continueu endavant, fer-ho en bici és espectacular, podeu decidir on voleu anar: fins a Mataró per l’àrea del parc forestal i Can Brugera, o per Sant Andreu de mata, o bé camí de Canyamars pel pou del glaç, o fins Sant Andreu de Llavaneres. També teniu a l’abast el Santuari del Corredor. Des de la Creu de Rupit tots aquests llocs són accessibles. Nosaltres però, que no sóm uns garns caminadors o ciclistes, ens hem conformat amb arribar-nos fins les perxades plenes de castanyes dels voltants de La Casanova de Pibernat. Un petit racó del Parc del Corredor. Segons on sigueu podeu dinar a diferents llocs. Si heu anat a petar a Subirans, camí d’Arenys de Munt, us direm que ens agrada el senzill restaurant que porta el nom de la vall: Subirans. Tel: 937.951.290. Carns a la brasa de somni. També al restaurant del mateix santuari del Corredor. O bé, si sou a Canyamars, al restaurant La Rectoria.

El sendero de gran recorrido GR-83 recorre media Cataluña, desde Mataró hasta la montaña sagrada del Canigó, en tierras del norte, y de Prada de Conflent. Pero hoy nos queremos fijar sólo en un pequeño trozo de este magnífico camino. En un trozo que no queda muy lejos de Barcelona. En un trozo que puede hacer a pie, en bici, o incluso en coche, en algunos tramos. La porción de sendero sería la que sale de Collsacreu, en la carretera C-61. Esta carretera une Arenys de Mar con Sant Celoni, pasando por Arenys de Munt y Vallgorgina. Hay que subir la collada de Collsacreu desde donde sale el ramal del camino que sube hacia la Casanova de Pibernat. Este tramo es excelente. Un camino de tierra, pero bien acondicionado, lo llevará hasta la Casanova en veinte minutos. Puede aparcar allí. La vista es magnífica sobre el Montseny y el Montalt. Cerca de la Casanova tiene, en el sector de umbría, un bonito bosque de castaños. Lo más cercano que se puede encontrar de Barcelona. De la Casanova salen diferentes caminos, en diferente estado, que conducen a Vallgorgina, bajando por un maravilloso bosque de robles, encina, pino y castaño, o bien a Subirans, ya en término de Arenys de Munt, o que van hacia Mataró. Si ya tenéis bastante trote podeis volver por el mismo camino después de pasear por el bosque. Si no pueden continuar aunque los coches lo pasarán mal. La ruta corona el Pi d’en Buac, y la Creu de Rupit. Espléndido panorama. Si sigue adelante, hacerlo en bici es espectacular, puede decidir dónde quiere ir: hasta Mataró para el área del parque forestal y Can Brugera, o por Sant Andreu de Mata, o bien camino de Canyamars por el pozo del hielo, o hasta Sant Andreu de Llavaneres. También está disponible el Santuario del Corredor. Desde la Creu de Rupit todos estos lugares son accesibles. Nosotros sin embargo, que no somos unos grandes andarines ni ciclistas, nos hemos conformado con acercarnos hasta las perchadas llenas de castañas de la zona de La Casanova de Pibernat. Un pequeño rincón del Parque del Corredor. Según donde esté puede comer en diferentes lugares. Si ha ido a parar a Subirans, camino de Arenys de Munt, os diremos que nos gusta el sencillo restaurante que lleva el nombre del valle: Subirans. Tel.: 937.951.290. Carnes a la brasa de fábula. También comereis bién en el restaurante del mismo santuario del Corredor. O bien, si estais en Canyamars, en el restaurante La Rectoria.

novembre 1, 2009 Posted by | curtes, Maresme, Natura, Parcs Naturals, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers