Balaguer

Balaguer és la gran capital de la plana de l’Urgell i La Noguera. La ciutat que li disputa a LLeida, des de fa segles, el poder de les terres de ponent. Balaguer és una vila que cal visitar. Cal que ens parem en una de les nostres atrafegades anades i vingudes al Pirineu. Perquè Balaguer te petites joies que cal veure. Algunes molt visibles, estan a l’aparador, i se’ns mostren sense cap pudor dalt dels turons que dominen el riu Segre i la plana. Són la fenomenal esglèsia de Santa Maria, el santuari del sant Crist, o el Castell Formós edificat damunt de l’antiga fortalessa àrab de la Suda. Perquè heu de saber que Balaguer és islàmica. En conserva tot el sabor. Només cal pujar a Santa Maria des de la maravellosa plaça porxada de Mercadal. Veureu carrer que semblen trets d’una kashba del Magreb. Restes àrabs se’n troben arreu. Com les del pla d’Almatà, a tocar del santuari del Sant Crist. Les muralles també s’han conservat en part. Permeten accedir a Santa Maria per una via diferent. A la vora del Segre, just en el primer pont, trobareu el convent de sant Domènec, amb un claustre gòtic finíssim, eteri, lleuger, maravellós. El millor per visitar Balaguer és moure-s’hi tot caminant. Però reconeixem que pot ser molt cansat. Amb cotxe també podeu accedir als turons on es troben Santa Maria, el castell, Almatà o el Sant Crist. S’hi va per les carreteres d’Àger o de Castelló de Farfanya. Guanyareu temps i esma però perdreu salut i gràcia. Si voleu un bon consell, acosteu-vos a Balaguer a primers de novembre, quan el foc de l’estiu ja ha passat i els arbres de la ribera del Segre són ben grocs, o ben pelats. Llavors s’escauen les festes del Sant Crist, la festa grossa de la vila comtal. Animació com la d’abans. Ball de festa, a la tarda per les famílies, i a la nit pel jovent, ofici solemne, processó, gegants, partits de futbol, concerts… bé gresca a dojo. Per menjar a Balaguer us recomanem el càmping La Noguera, situat Segre amunt, a l’embassament de Sant llorenç de Montgai, a uns 6 kms. Menú baratíssim i complert. Reserveu!. 973 420 334. Podeu llogar un kaiac. O bé el monestir de les Avellanes, per la carretera d’Àger, a uns 15 kms. Un hotel i un restaurant gastròmic fastuosos en un marc incomparable: un monestir gòtic preciós. Si voleu dormir a Balaguer mateix teniu l’hotel del Santuari, moderníssim, amb un restaurant de fàbula. Just al costat del santuari del Sant crist.
Balaguer es la gran capital de la Plana de l’Urgell y La Noguera. La ciudad que le disputa a LLeida, desde hace siglos, el poder de las tierras de poniente. Balaguer es una localidad que hay que visitar. Es necesario que nos paremos en ella durante una de nuestras ajetreadas idas y venidas hacia, o del Pirineo. Porque Balaguer tiene pequeñas joyas que hay que ver. Algunas muy visibles, están en el escaparate, y se nos muestran sin ningún pudor en lo más alto de las colinas que dominan el río Segre y la llanura. Son la fenomenal iglesia de Santa María, el santuario del Santo Cristo, o el Castillo Formós edificado sobre la antigua fortaleza árabe de la Suda. Porque debéis saber que Balaguer es islámica. Conserva todo el sabor oriental. Sólo hay que subir a Santa María desde la maravillosa plaza porticada de Mercadal. Vereis calles y callejones que parecen sacados de una Kashba del Magreb. Restos árabes se encuentran por todas partes. Como los del plan d’Almatà, junto al santuario del Santo Cristo. Las murallas se han conservado en parte. Permiten acceder a Santa María por una vía diferente. A orillas del Segre, justo en el primer puente, se encuentra el convento de Santo Domingo, con un claustro gótico finísimo, etéreo, ligero, maravilloso. Lo mejor para visitar Balaguer es moverse caminando. Pero reconocemos que puede ser muy cansado. En coche también puede acceder a los cerros donde se encuentran Santa María, el castillo, díAlmatà o el Santo Cristo. Se llega por las carreteras de Àger o de Castelló de Farfanya. Ganará tiempo y tino pero perderá salud y gracia. Si quiere un buen consejo, acérquense a Balaguer a primeros de noviembre, cuando el fuego del verano ya ha pasado y los árboles de la ribera del Segre están bien amarillos, o bien pelados. Entonces llegan las fiestas del Santo Cristo, la fiesta grande de la villa condal. Animación como la de antes. Baile de fiesta, por la tarde para las familias, y por la noche para la juventud, oficio solemne, procesión, gigantes, partidos de fútbol, conciertos … juerga a raudales. Para comer en Balaguer le recomendamos el camping La Noguera, situado Segre arriba, en el embalse de Sant Llorenç de Montgai, a unos 6 kms. Menú baratísimo y completo. ¡Reserven!. 973 420 334. Puede alquilar un kayac. O bien el monasterio de Les Avellanes, por la carretera de Àger, a unos 15 kms. Un hotel y un restaurante gastrómicos fastuosos en un marco incomparable: un monasterio gótico precioso. Si quiere dormir en Balaguer mismo tiene el hotel del Santuario, modernísimo, con un restaurante de fábula. Justo al lado del santuario del Santo Cristo.
Pals

Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Ja està tot dit. Pals te una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. L’anomenen el Pedró. Amb uns carrers cuidats, endreçats, nets i polits. Les cases, perfectament restaurades, són totes dels segles XIII al XVIII, sense cap element distorsionador. La seva magnífica torre de les hores, amb la campana, s’aixeca damunt els terrats i teulats, dominant, com sempre, des de fa molt i molts segles, el conjunt. Pals mereix una visita calmada, intemporal, curiosa, detinguda. Vagar sense destí entre pedres centenàries. Descobrir les seves esplèndides botigues. Les de ceràmica, entre les millors del món. N’hi ha que aprofiten els baixos del castell, excavats en la pura roca. A finals d’octubre, el darrer dissabte, al matí, s’hi celebra la festa de la sega a mà de l’arròs. Si heu de pujar a Pals aprofiteu-ho. Veureu el molí de l’arròs, on hi haurà distracció per a totes les edats. Perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Si hi aneu a l’estiu podreu gaudir de la magnífica platja de Pals, o bé de les cales del voltant, com Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar tot un dia, o un cap de setmana, o uns dies de vacances, a rondar pels poblets de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… us esperen. Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Per dinar us aconsellem fer-ho fora de Pals. La nostra elecció, sense dubtar-ho, seria Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. No us arrepentireu de arribar-vos fins aquesta delícia de terra, l’Empordà, per veure aquesta maravella de pobles.
Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Ya está todo dicho. Pals tiene una villa vieja preciosa, magnífica, fabulosa. La llaman el Pedró. Con unas calles cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Las casas, perfectamente restauradas, son todas de los siglos XIII al XVIII, sin ningún elemento distorsionador. Su magnífica torre de las horas, con la campana, se levanta sobre las azoteas y tejados, dominante, como siempre, desde hace mucho y muchos siglos. Pals merece una visita sosegada, intemporal, curiosa, detenida. Vagar sin destino entre piedras centenarias. Descubrir sus espléndidas tiendas. Las de cerámica, entre las mejores del mundo. Los hay que aprovechan los bajos del castillo, excavados en la pura roca. A finales de octubre, el último sábado por la mañana se celebra la fiesta de la siega a mano del arroz. Si piensan subir hasta Pals aprovéchenlo. Verán el molino del arroz, donde habrá distracción para todas las edades. Porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal en el Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no puede dejar de probar. Si van en verano podrán disfrutar de la magnífica playa, o bien de las calas de los alrededores, como Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También puede dedicar todo un día, o un fin de semana, o unos días de vacaciones, a rondar por los pueblos de los alrededores de Pals. Lo mejor de l’Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … os esperan. Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. El primero muy familiar, el otro un lujo para sibaritas. Para comer os aconsejamos hacerlo fuera de Pals. Nuestra elección, sin dudarlo, sería Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. No os arrepentiréis de acercaros hasta esta delicia de tierra, el Empordà, para ver esta maravilla de pueblos.
Castell de Sant Miquel

El castell de sant Miquel domina, des de la seva limitada alçada, una bona part del Vallès. Enfilat dalt del seu turó boscós, enrunat, desmuntat, espera una restauració que, potser, mai no arribarà. La vegetació s’ha ensenyorat de les velles pedres. Les alzines creixen al seu voltant, impenetrables. I, tanmateix, la seva torre de l’homenatge encara es veu a la llunyania. Milers d’ulls l’han mirada sense veure-la, tot i que es fa present en l’ski line, del Parc de la Serralada Litoral. Podeu arribar-hi de dues maneres. La més fàcil és anar amb el cotxe, fins a Montornés del Vallés, o des de Barcelona per l’autopista de Mataró fins Alella. Des d’aquestes vil·les cal seguir la carretera B-5002 que uneix les dues poblacions, passant si cal el coll de Font de Cera, que divideix Maresme i Vallés. Cal arribar-se fins prop de la desviació de Vallromanes. Allà trobareu l’entrada al Club de Golf Vallromanes, i de l’urbanització de Can Corbera. Heu de pujar pels camins asfaltats d’aquesta urbanització fins arribar el més alt possible, prop d’una caseta de l’empresa d’aigües Sorea. Molt a prop del Coll de can Corbera. Allà podeu deixar el cotxe i seguir a peu fins el castell, dalt del turó, són un parell de kms. escassos, però de pujada forta. El camí és estret i està ple de vegetació. Però, per això mateix és esplèndit. L’altra manera de pujar és més llarga, i es fa més tros caminant, però és més bonica i està més ben senyalitzada. Arribeu-vos per la carretera B-5006 de Mollet a Santa Maria de Martorelles. Abans d’arribar a aquesta petita població, preneu un camí asfaltat, ben senyalitzat, a l’esquerra, cap a Can Girona. Aparqueu prop d’aquesta casa de colònies. Podeu pujar directament, pel Coll de Can Mercader, seguint el camí ample que va a Montornés, (són uns 3 kms.), o bé fer una volta, molt agradable i bonica, per la Font de la Mercè, pujant després el Coll de can Corbera fins el castell. Potser fareu 5 kms. en total. Evidentment podeu fer una ruta circular, molt més llarga, des de Can Girona. O bé, encara més forta, des de l’estació de tren de Montornés. La ruta més curta és ideal per una primera iniciació al senderisme pel més petits de la casa. Les altres ja les dosificareu vosaltres. Una matinal en plena natura a tocar de Barcelona. En aquesta web hi ha un bon planell de l’excursió.
El castillo de San Miguel domina, desde su limitada altura, una buena parte del Vallès. Encaramado en su cerro boscoso, en ruinas, desmochado, espera una restauración que, tal vez, nunca llegará. La vegetación se ha adueñado de las viejas piedras. Las encinas crecen a su alrededor, impenetrables. Y, sin embargo, su torre del homenaje todavía se ve en la lejanía. Miles de ojos la miran cada dia sin verla, aunque se hace presente en el ski line, de la Serralada de Marina. Puede llegar de dos maneras. La más fácil es ir con el coche, hasta Montornés del Vallés, o desde Barcelona por la autopista de Mataró hasta Alella. Desde estas villas hay que seguir la carretera que une las dos poblaciones, pasando si es necesario el collado de Font de Cera, que divide Maresme y Vallés. Hay que llegar hasta cerca de la desviación de Vallromanes. Allí encontrará la entrada al Club de Golf Vallromanes, y de la urbanización de Can Corbera. Hay que subir por los caminos asfaltados de esta urbanización hasta llegar lo más alto posible, cerca de una caseta de la empresa de aguas Sorea. Muy cerca está el Coll de Can Corbera. Allí puede dejar el coche y seguir a pie hasta el castillo, en lo alto del cerro, son un par de kms. escasos, pero de subida fuerte. El camino es estrecho y está lleno de vegetación. Pero, por eso mismo es espléndido. La otra manera de subir es más larga, y se hace más trozo andando, pero es más bonita y está mejor señalizada. Acercaos por la carretera de Mollet hasta Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta pequeña población, tomad un camino asfaltado, bien señalizado, a la izquierda, hacia Can Girona. Aparque cerca de esta casa de colonias. Pueden subir directamente, por el Coll de Can Mercader, siguiendo el camino ancho que va a Montornés, (son unos 3 kms.), O bien dar una vuelta, muy agradable y bonita, por la Font de la Mercè, subiendo después el Coll de can Corbera hasta el castillo. Quizá haréis 5 kms. en total. Evidentemente podéis hacer una ruta circular, mucho más larga, desde Can Girona. O bien, aún más fuerte, desde la estación de tren de Montornés. La ruta más corta es ideal para una primera iniciación al senderismo para los más pequeños de la casa. Las otras ya las dosificareis vosotros. Una matinal en plena naturaleza junto a Barcelona.
Pic du Midi

El Pic de Midi de Bigorre alça la seva massa impressionant damunt la plana del nord dels Pirineus. La seva ombra domina les comarques antigues de la Bigorra, Cominges, Soule, mitja Occitània. És un gegant dels Pirineus, més poderós perquè està aïllat, sol, poderós. La seva mole arriba a més de 2.800 mts d’altura. És un mirador excepcional. Des del seu pic podreu veure, en un dia clar, tota la serralada fins el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdut, Taillón, Maladeta… I vers París, la vista es pedrà a les palnes d’Aquitània, de Toulouse, de la Lomagne. Podeu pujar-hi des de l’estació d’esquí de La Mongie, mitjançant un telefèric que surt cada mitja hora, tot el dia. Bon aparcament. A dalt trobareu un museu metereològic, una estació astronòmica, restaurants, terrasses i la possibilitat de fer algunes petites rutes, agraïdes al màxim de paisatge. Una experiència única pels vostres fills i filles. Arribeu al Pic de Midi a través del vall de Campan, per Bielsa i el túnel. Baixeu a Arreau, on teniu un bon hotel: l’hotel d’Anglaterre, i passeu el coll d’Aspin, fins Campan. D’allà a La Mongie. Si voleu passar uns dies per allà, penseu en pujar el Tourmalet, (no cal que sigui en bici), o descansar a Balnea.
El Pico de Midi de Bigorre alza su masa impresionante sobre la llanura del norte de los Pirineos. Su sombra domina las comarcas antiguas de la Bigorra, Cominges, Soule, media Occitania. Es un gigante de los Pirineos, más poderoso porque está aislado, solo. Su mole llega a más de 2.800 mts de altura. Es un mirador excepcional. Desde su pico podréis ver, en un día claro, toda la cordillera hasta el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdido, Taillón, Maladeta … Y hacia París, la vista se pierde en Aquitania, Toulouse, la Lomagne. Pueden subir desde la estación de esquí de La Mongie, mediante un teleférico que sale cada media hora, todo el día. Buen aparcamiento. Arriba encontrarán un museo metereológico, una estación astronómica, restaurantes, terrazas y la posibilidad de hacer algunas pequeñas rutas, agradecidas al máximo de paisaje. Una experiencia única para vuestros hijos e hijas. Lleguarán al Pico de Midi a través del valle de Campan, por Bielsa y el túnel. Bajen hasta Arreau, donde tienen un buen hotel: el hotel de Anglaterre, y pasen el col d’Aspin, hasta Campan. De allí a La Mongie. Si desean pasar unos días por allí, piensen en subir el Tourmalet, (no hace falta que sea en bici), o descansar en Balnea.
Fires de Sant Narcís a Girona

Hi ha festes i festes. Així com hi ha ciutats i ciutats. Nosaltres ens estimem Girona. Necessitem anar a Girona cada cert temps. Recórrer els seus carrers antics, assaborir-los lentament. Girona és agradable en tot temps. Però Girona per fires és una altra cosa. Girona per fires és Girona en estat pur, al 100 per cent. Encara que no s’hi pugui aparcar. Encara que estigui plena de gent, de gom a gom. Encara que no pugueu donar un pas, heu de pujar a Girona per fires. Gaudir, ni que sigui un dia, unes hores, de l’esperit de Girona en fires. Aparqueu lluny i camineu. Aneu-hi en tren. Aneu-hi en cotxe i agafeu el bus. Feu el que vulgueu però respireu l’ambient màgic, embogit, fantàstic, multicultural, cosmopolita, íntim, únic i maravellós de la ciutat en la seva festa gran. Girona, per Sant Narcís, la darrera setmana d’octubre, es transforma. L’aire de la tardor, la pluja que ha mullat els carrers medievals de la Força, l’olor de fulles mullades de la Devesa, mil efectes que enlluernen els nostres sentits. Impossible detallar tots els actes que tenen lloc a Girona durant les fires. Actes de tota mena: exposicions, fires variades, exposicions de tota mena, música, gegants, teatre… i, naturalment, desenes d’espectacles per infants. Mireu-vos la web. També teniu la Fira de Mostres, instal·lada al parc de la Devesa. Una fira d’aquelles antigues, de sempre, de la de recollir prospectes i omplir bosses i més bosses de propaganda i obsequis comercials. Els vostres fills i filles xalaran d’allò més. No podreu dormir a Girona per fires. Hi ha hotels esplèndits però estaran plens. Mireu-vos-els a les entrades que, en aquest mateix bloc, he dedicat a Girona. Trobareu els nostres hotels i restaurants preferits. Però ja heu de saber què, per dinar hareu de reservar amb temps, o fer-ho fora de Girona.
Hay fiestas y fiestas. Así como hay ciudades y ciudades. Nosotros amamos Girona. Necesitamos ir a Girona cada cierto tiempo. Recorrer sus calles antiguas, saborearlas lentamente. Girona es agradable en todo tiempo. Pero Girona en ferias es otra cosa. Girona en ferias es Girona en estado puro, al 100 por ciento. Aunque no se pueda aparcar. Aunque esté llena de gente, hasta rebosar. Aunque no se pueda dar ni un paso. Deben subir a Girona en tiempo de ferias. Disfrutar, aunque sea un día, unas horas, del espíritu de Girona en ferias. Aparque lejos y camine. Vaya en tren. Vaya en coche y tome el bus. Haced lo que queráis pero subir a respirar un ambiente mágico, enloquecido, fantástico, multicultural, cosmopolita, íntimo, único y maravilloso de la ciudad en su fiesta grande. Girona, el dia de San Narciso, la última semana de octubre, se transforma. El aire del otoño, la lluvia que ha mojado las calles medievales, el olor de hojas mojadas de la Devesa, mil efectos que deslumbran nuestros sentidos. Imposible detallar todos los actos que tienen lugar en Girona durante las ferias. Actos de todo tipo: exposiciones, paradas variadas, exposiciones de todo tipo, música, gigantes, teatro … y, naturalmente, decenas de espectáculos para niños. Consulte la web. También tiene la Feria de Muestras, instalada en el parque de la Devesa. Una feria de aquellas antiguas, de las de siempre, de las de recoger folletos y llenar bolsas y más bolsas de propaganda y obsequios comerciales. Sus hijos e hijas disfrutaran horrores. No podrán dormir en Girona para ferias. Hay hoteles espléndidos pero estarán llenos. Mirad las entradas que, en este mismo blog, hemos dedicado a Girona. Encontrará nuestros hoteles y restaurantes favoritos. Pero ya debe saber que, para comer habrá de reservar con tiempo, o hacerlo fuera de Girona.
La Casa Canals a Tarragona

A Tarragona hi ha moltes coses per veure. La Tarragona Romana, amb l’aqueducte, el circ, el pretori, l’amfiteatre… és patrimoni de la humanitat. Però avui us volem parlar de la Tarragona senyorial i burgesa del segle XIX. Dels industrials que vivien com petits reis en els seus palaus del casc antic a tocar de la catedral. Allà, per atzar, ha quedat dempeus un dels més fastuosos palaus de família benestant. Un gran casal adosat a la muralla, amb riquíssims salons, dormitoris principescos i tot el que es considerava modern fa 200 anys. Des del terrat, amplíssima vista damunt tota Tarragona, el port, el mar, i la catedral. La canalla disfrutarà i aprendra. Els grans encara més. La trobareu al carrer d’en Granada, 11. Just a tocar del portal de sant Antoni. Aprofiteu per rondar els carrers de la Tarragona medieval. Per visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, al carrer de Cavallers. Tarragona és a una hora i escaig de viatge de Barcelona, ideal per passar-hi un dia. Moltíssims serveis de tota mena.
En Tarragona hay muchas cosas que ver. Teneis la Tarragona Romana, con el acueducto, el circo, el pretorio, el anfiteatro … que es patrimonio de la humanidad. Pero hoy os queremos hablar de la Tarragona señorial y burguesa del siglo XIX. Los industriales que vivían como pequeños reyes en sus palacios del casco antiguo junto a la catedral. Allí, por azar, ha quedado en pie uno de los más fastuosos palacios de familia acomodada. Un gran edificio adosado a la muralla, con riquísimos salones, dormitorios principescos y todo lo que se consideraba moderno hace 200 años. Desde la azotea, amplísima vista sobre toda Tarragona, el puerto, el mar, y la catedral. Los niños disfrutarán y aprenderán. Los mayores aún más. La encontrarán en la calle de En Granada, 11. Justo al lado del portal de Sant Antoni. Aprovechad para rondar las calles de la Tarragona medieval. Para visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, en la calle Cavallers. Tarragona está solo a una hora y pico de viaje de Barcelona, ideal para pasar un día. Muchísimos servicios de todo tipo.
Fira de la Castanya

En arribar la tardor, arreu de Catalunya es celebren fires que tenen com a protagonista la castanya. Abans, extensos boscos de castanyers cobrien les muntanyes més humides del principat. El Montseny, Prades, Pirineu… Avui dia les nostres perxades estan abandonades, asilvestrades i decadents. Malgrat tot els castanyers continuen oferint-nos, en arribar l’octubre la seva deliciosa paleta de colors. Grocs, vermells, ocres, verds… Al nostre país són famoses la fira de la Castanya de Viladrau, i la més petita de Vilanova de Prades. A Viladrau fa molts i molts anys que s’hi celebra, a les darreries d’octubre, la Fira de la Castanya. Com hem dit, Viladrau és un lloc molt indicat per fer-ho. Perquè el Montseny poseeix una gran part de les darreres perxades de castanyers de Catalunya. A més l’entorn és magnífic de veritat. Sempre aixeca l’ànim anar fins el nostre estimat Montseny. Però si ja heu pujat a Viladrau per viure la seva fira, podeu girar els vostres ulls al sur. Vilanova de Prades fa una fira senzilla, localista. És un poblet petit, poc conegut. Malgrat tot, les muntanyes de Prades estan esquitxades, ací i allà, de clapes de castanyers. Si no coneixeu la zona us assegurem que la gaudireu. Arribeu-vos a la fira de la Castanya de Viladrau. O bé aneu fins a Vilanova de Prades, a sobre de la vall del monestir de Poblet. Viureu una jornada diferent. A Viladrau podeu allotjar-vos molt bé a diversos hotels magnífics, on també podreu menjar molt bé. L’Hostal de la Glòria és un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Paisatges increibles. El preu en consonància. Hi ha cases rurals d’ensomni: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus ajustats. Si aneu a Vilanova de Prades, teniu un càmping fantàstic, amb tots els serveis. I si voleu allotjar-vos o dinar amb més categoria penseu en arribar-vos a Prades, la vila medieval vermella. Allà teniu una casa fonda: l’Hostal Restaurant Espasa, a la plaça de Sant Roc,1 Tel: 977 868 023. També un bon càmping, a la sortida del poble, en plena natura.
Al llegar el otoño, en toda Cataluña se celebran ferias que tienen como protagonista a la castaña. Antes, extensos bosques de castaños cubrían las montañas más húmedas del principado. El Montseny, Prades, Pirineo … Hoy día nuestras perchadas están abandonadas, asilvestradas y decadentes. A pesar de todo, los castaños continúan ofreciéndonos, al llegar octubre, su deliciosa paleta de colores. Amarillos, rojos, ocres, verdes… En nuestro país son famosas la feria de la Castaña de Viladrau, y la más pequeña de Vilanova de Prades. En Viladrau hace muchos años que se celebra, a finales de octubre, la Feria de la Castaña. Como hemos dicho, Viladrau es un lugar muy indicado para hacerlo. Porque el Montseny posee una gran parte de las últimas perchadas de castaños de Cataluña. Además el entorno es magnífico de verdad. Siempre levanta el ánimo ir hasta nuestro querido Montseny. Pero si ya ha subido hasta Viladrau para vivir su feria, puede girar sus ojos al sur. Vilanova de Prades tiene una feria sencilla, localista. Es un pueblo pequeño, poco conocido. Sin embargo, las montañas de Prades están salpicadas, aquí y allá, de manchas de castaños. Si no conoce la zona les aseguramos que la disfrutará. Acercaos hasta la feria de la Castaña de Viladrau. O bien id hasta Vilanova de Prades, por encima del valle del monasterio de Poblet. Vivireis una jornada diferente. En Viladrau pueden alojarse muy bien en varios hoteles magníficos, donde también podréis comer a gusto. El Hostal de la Gloria es un clásico. También precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Paisajes increibles. El precio en consonancia. Hay casas rurales de ensueño: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, calle Padre Claret, 1. Tel.: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Para un comer sencillo pero sabroso. Precios ajustados. Si vais hasta Vilanova de Prades, teneis un camping fantástico, con todos los servicios. Y si deseais alojaros o comer con más categoría pensad en acercaros a Prades, la villa medieval roja. Allí tienen una casa fonda: el Hostal Restaurante Espasa, en la plaza de San Roque, 1 Tel.: 977 868 023. También un buen camping, a la salida del pueblo, en plena naturaleza.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris




