Sortides familiars

Salidas en família

Castell d’Aguilar

aguilar

El castell d’Aguilar s’alça solitari enmig de les Corberes, al sud de França, a tocar de la Catalunya Nord. Tot i que forma part dels castells càtars i la seva ruta, la seva situació excèntrica respecte dels més famosos, i el seu estat ruinós, fa que poca gent el visiti. El paisatge tampoc acompanya. Les muntanyes són més pelades, amb la vegetació mediterrània típica de les Corberes, i contrasten vívament amb els amables turons boscosos, plens de prats, que rodegen Montsegur, Puilaurens, Puiverd o Foix. I és una llàstima, perquè Aguilar és bonic i evocador. A més, passant per Aguilar, podeu fer una ruta circular que us porti a veure, en profunditat, la zona càtara oriental, la més desconeguda. La ruta pot començar a Perpinyà, a la carretera que mena a Quillan i Foix. En arribar a Maury ens desvien a l’esquerra per pujar a l’altiu castell de Queribus. Un castell sencer, prominent i espectacular. Baixem a Cucugnan, un agradable poblet ple de serveis i bons restaurants, hotels i cases rurals molt boniques. Ens desviem uns kilòmetres fins a Perapertusa, i retornem per anar a Tuchan i veure Aguilar. Optativament podem baixar a la plana de Narbona a veure l’esclatant Abadia de Fontfroide. O no. Després els castells de Vilaroja-Termenès i Termes. I baixar a fer una visita a la recollida Abadia de Lagrasse, o no. Seguidament el castell d’Arques i fem via cap a Couiza, on enllacem amb la carretera general que puja cap a Quillan, Foix i Puigcerdà, o baixa a Carcassonne. A prop de Couiza teniu Rennes le Chateau. Una visita misteriosa i obligada per qui a llegit o vist “El Código da Vinci”. Tornant podeu fer una ullada a Puilaurens, o a les Gorges de Galamús, i retornar a Barcelona pel Pirineu, o per la costa. En tot cas, Aguilar i els seus altres companyons càtars, Termes, Arques… o les formoses abadies no us decepcionaran. Per dormir teniu els hotelets barats de Perpinyà. Un novotel a Narbonne. Diversos hotelets rurals a Cucugnan, com l’Auberge. Un senyor hotel a Cuiza: el Ducs de la Joiosa. El Lons a Foix. O bé La Chaumiere o, si està ple, el Cartier a Quillan i encara d’altres.

El castillo de Aguilar se alza solitario en medio de las Corbières, en el sur de Francia, junto a la Cataluña Norte. Aunque forma parte de los castillos cátaros y su ruta, su situación excéntrica respecto de los más famosos, y su estado ruinoso, hace que poca gente lo visite. El paisaje tampoco acompaña. Las montañas son más peladas, con la vegetación mediterránea típica de las Corbières, y contrastan vivamente con los amables colinas boscosas, llenas de prados, que rodean Montségur, Puilaurens, Puiverd o Foix. Y es una lástima, porque Aguilar es hermoso y evocador. Además, pasando por Aguilar, se puede hacer una ruta circular que lleve a ver, en profundidad, la zona cátara oriental, la más desconocida. La ruta puede empezar en Perpiñán, en la carretera que lleva a Quillan y Foix. Al llegar a Maury nos desviamos a la izquierda para subir al altivo castillo de Queribus. Un castillo prominente y espectacular. Bajamos a Cucugnan, un agradable pueblecito lleno de servicios y buenos restaurantes, hoteles y casas rurales muy bonitas. Nos desviamos unos kilómetros hasta Peyrepertuse, y volvemos, para ir a Tuchan y ver Aguilar. Optativamente podemos bajar hacia Narbona para ver la brillante Abadía de Fontfroide. O no. Después los castillos de Vilaroja-Termes y Térmes. De allí bajar de nuevo para visitar la recogida Abadía de Lagrasse, o no. Seguidamente irimos hacia el castillo de Arques y Couiza, donde enlazamos con la carretera general que sube hacia Quillan, Foix y Puigcerdà, o baja hasta Carcassonne. Cerca de Couiza tienen Rennes le Chateau. Una visita misteriosa y obligada para quien haya leído o visto “El Código da Vinci”. Volviendo podéis echar un vistazo a Puilaurens, o a las Gorges de Galamus, y volver a Barcelona por el Pirineo, o por la costa. En todo caso, Aguilar y sus otros compañeros cátaros, Termes, Arques … o las hermosas abadías no os decepcionarán. Para dormir tenéis los hotelitos baratos de Perpiñán. Un novotel en Narbonne. Varios hotelitos rurales en Cucugnan, como el Auberge. Un señor hotel en Cuiza: el Duques de la Joiosa. El Lons en Foix. O bien La Chaumiere o, si está lleno, el Cartier a Quillan y aún otros.

setembre 4, 2009 Posted by | Art, Càtars, França, Hotels, llargues, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Vallorcine

vallorcine

Vallorcine el coneix poca gent. Millor. És un vall amagat i apacible, al mig dels Alps, just a la frontera entre Suissa i França. S’hi arriba per Chamonix, pujant la Vall del Rhoine per Grenoble, o per Martigny, al Valais Suis, pujant per Ginebra. En tot cas, allà dalt, tocant el cel, des de 1000, fins a més de 2.000 mts d’alçada, us espera Vallorcine. Un entorn pastoral únic, amb hotels molt cassolans, i moltes sortides i rutes a fer. A peu, en bici, o en trenet. Perquè el Montblanc Express, que puja des de Gervais i Chamonix, i arriba fins Martigny, o viceversa, te parada a Vallorcine. I des d’allà, el massís sencer del Montblanc, amb els seus remuntadors, telecadires, trens de cremallera o funiculars, és al vostre abast. Lluny del món, de la bogeria de Chamonix, dels cotxes, crits i fum. Només pau, tranquil·litat i natura. Però ben comunicat. Això és Vallorcine. Un encant. Si voleu dinar us recomanem el restaurant, senzill i agradable, de la pròpia estació de tren. Servei amable. Bon menjar a preu molt raonable. Per dormir teniu un càmping a plena natura. Molt bonic, però molt espartà. Un parell d’hotels, no gaire gran cosa, però si heu de triar-ne un, agafeu l’Ermitage. També teniu uns quants refugis i moltes cases rurals. Però el millor és la residència hotelera Vallorcine- Mont Blanc. Uns apartaments molt bonics, amb spa i tot, amb preus que no són demencials ni escandalosos. Si penseu en uns Alps calmats i recollits, per anar-hi a l’hivern, en família, a esquiar, o  a passejar amb raquetes de neu, el vostre destí és Vallorcine. Si somnieu un estiu de relax, envoltats dels cims més alts d’Europa, aneu fins Vallorcine. El secret ha estat desvelat!.

Vallorcine lo conoce poca gente. Mejor. Es un valle escondido y apacible, en medio de los Alpes, justo en la frontera entre Suiza y Francia. Se llega por Chamonix, subiendo la Vall del Rhoine por Grenoble, o por Martigny, en el Valais Suizo, subiendo por Ginebra. En todo caso, allá arriba, tocando el cielo, desde 1000, hasta más de 2.000 mts de altura, le espera Vallorcine. Un entorno pastoral único, con hoteles familiares, y muchas posibles salidas y rutas que hacer. A pie, en bici o en tren. Porque el Montblanc Express, que sube desde Gervais y Chamonix, y llega hasta Martigny, o viceversa, tiene parada en Vallorcine. Y desde allí, el macizo entero del Montblanc, con sus remontes, telesillas, trenes de cremallera o funiculares, está a su alcance. Lejos del mundo, de la locura de Chamonix, los coches, gritos y el humo. Sólo paz, tranquilidad y naturaleza. Pero bien comunicado. Esto es Vallorcine. Un encanto. Si desea comer le recomendamos el restaurante, sencillo y agradable, de la propia estación. Servicio amable. Buena comida a precio muy razonable. Para dormir tiene un camping en plena naturaleza. Muy bonito, pero espartano. Un par de hoteles, no muy gran cosa, pero si tiene que elegir uno, escoja el Ermitage. También tiene varios refugios y muchas casas rurales. Pero lo mejor es la residencia hotelera Vallorcine-Mont Blanc. Unos apartamentos muy bonitos, con spa y todo, con precios que no son demenciales ni escandalosos. Si busca unos Alpes calmados y recogidos, para ir en invierno, en familia, a esquiar, o a pasear con raquetas de nieve, su destino es Vallorcine. Si sueña con un verano de relax, rodeado de los picos más altos de Europa, vaya hasta Vallorcine. ¡El secreto ya ha sido desvelado!.

setembre 3, 2009 Posted by | Europa, França, Hotels, llargues, Natura, Parcs Naturals, Suissa | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Los Llanos del Hospital

llanos

Us agrada molt l’alta muntanya?. Però no l’alta muntanya baixeta, sinó l’altíssima muntanya, la que depassa els 3.000 mts. A nosaltres també ens agrada, però és difícil accedir-hi amb infants petits. No caminen, es cansen aviat, necessiten serveis tot hora. A més, per arribar a l’alta muntanya de debó cal pujar per pistes forestals on deixereu mig cotxe!. Doncs ara us diré un secret. Que us semblaria arrribar al peu del massís del Maladeta, a les faldes de l’Aneto, per una carretera asfaltada?. I si us dic que te molt poques voltes, no fa gaire pujada i està en un estat envejable?. I si us asseguro que, al final d’aquesta carretera trobareu un hotel de quatre estrelles, amb tots els serveis, restaurant de primera, unes habitacions acollidores, molt ben pensades per famílies, lloguer de material, i tot a un preu prou raonable, donada la categoria de l’allotjament?. Mireu la foto: cims nevats que s’eleven al cel. Boscos frondosos de pi negre, un riu d’aigües netíssimes, roques, isards, una cabanya típica de pastor… tot a 100 mts de l’hotel Llanos del Hospital. L’Hospital de Benasque fou fundat a l’edat mitjana per acollir els viatgers que anàven camí de França. A l’hotel que el substitueix trobareu una magnífica exposició gratuïta sobre el mateix. Avui és un establiment modern de fusta i pedra, situat al capdemunt de la vall de Benasque, als peus de l’Aneto, a poca distància de la frontera a 2.000 mts d’alçada. A l’estiu hi trobareu fresca assegurada, rutes i excursions. O bé descans mentre els vostres fills i filles pasturen per allà, o xipollegen al riu. A l’hivern una estació d’esquí familiar, desconeguda del gran públic, amb kilòmetres de mantell blanc. Arribar-hi és molt senzill. Pugeu des de Lleida per Barbastro i Graus, passeu el Ventamillo i arribeu a Benasque. Després seguiu la carretera general fins que s’acabi. Baixeu al riu per una pista asfaltada i arribeu-vos a la porta de l’hotel. Molt d’aparcament uns 300 mts abans, i una mica davant la façana. Si aquest hotel us resulta un xic car pel vostre presupost, no cal patir. Podeu allotjar-vos en un dels magnífics càmpings de la vall, o a l’hotel Solana a Benasque mateix, on es menja molt bé, i passar el dia, o uns quants dies a la zona de Los llanos del Hospital, al Maladeta i pels bonics racons de la Vall de Benasque. Us encantarà!.

¿Le gusta mucho la alta montaña?. Pero no la alta montaña bajita, sino la altísima montaña, la que sobrepasa los 3.000 mts. A nosotros también nos gusta, pero es difícil acceder con niños pequeños. No caminan, se cansan pronto, necesitan servicios en todo momento. Además, para llegar a la alta montaña de verdad hay que subir por pistas forestales donde se deja uno medio coche. Pues ahora os contaré un secreto. ¿Que os pareceria llegar al pie del macizo de la Maladeta, a las própias faldas del Aneto, por una carretera asfaltada?. ¿Y si os digo, además, que esa carretera tiene muy pocas vueltas, no hace mucha subida y está en un estado envidiable?. ¿Y si os digo que, al final de esta carretera encontrará un hotel de cuatro estrellas, con todos los servicios, restaurante de primera, con habitaciones acogedoras, muy bien pensadas para familias, alquiler de material, y todo a un precio bastante razonable, dada la categoría del alojamiento?. Vean la foto: cumbres nevadas que se elevan al cielo. Frondosos bosques de pino negro, un río de aguas limpísima, rocas, rebecos, una cabaña típica de pastor … todo a 100 mts del hotel Llanos del Hospital. El Hospital de Benasque fue fundado en la edad media para acoger a los viajeros que iban camino de Francia. En el hotel que le sustituye encontrará una magnífica exposición gratuita sobre el mismo tema. Hoy es un establecimiento moderno de madera y piedra, situado en lo alto de la valle de Benasque, a los pies del Aneto, a poca distancia de la frontera, a 2.000 mts de altura. En verano encontraréis frescor asegurado, rutas y excursiones. O bien descanso mientras sus hijos e hijas pastan por allí, o chapotean en el río. En invierno una estación de esquí familiar, desconocida del gran público, con kilómetros de manto blanco. Llegar es muy sencillo. Hay que subir desde Lérida por Barbastro y Graus, pasar el Ventamillo y llegar a Benasque. Luego sigan la carretera general hasta que se acabe. Bajen al río por una pista asfaltada y acerquense a la puerta del hotel. Mucho aparcamiento unos 300 mts antes, y un poco delante de la fachada. Si este hotel les resulta un poco caro para su presupuesto, no se preocupen. Pueden alojarse en uno de los magníficos campings del valle, o en el hotel Solana en Benasque mismo, donde se come muy bien, y pasar el día, o unos días, en la zona de Los llanos del Hospital, el Maladeta y pasear por los bellos rincones de la Val de Benasque. ¡Os encantará!.

setembre 3, 2009 Posted by | Aragó, Hotels, mitjanes, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Terra de trobadors

terratrobadors

No sabeu on anar aquest pont de l’11 de setembre?. Què tal l’Empordà?. Si encara fa calor podeu anar a la platja. La Costa Brava és preciosa, i un pèl decadent ara que ja comença el fred. També teniu a prop la Costa Vermeilla, amb Cotlliure. O el Cap de Creus, amb Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. I si voleu fer una activitat cultural, amena i divertida, educativa fins i tot pels vostres infants, podeu anar a Castelló d’Empúries, a la fira dels Trobadors. Castelló d’Empúries, amb la seva imponent catedral gòtica, els seus palaus i cases medievals, els seus carrers i places, ja mereix una visita. És una vila monumental, històrica i acollidora. A l’edat mitjana tingué gran importància. D’aquí les maravelloses restes que en conserva. També podreu visitar el museu instal·lat a l’antic molí de farina. Molt interessant. Però si hi aneu el segon cap de setmana de setembre gaudireu de la fira “Terra de Trobadors”. Mercat medieval en un escenari únic. Cançons, teatre, espectacles de tota mena, bruixes i bruixots, paradetes i animació per tota la canalla. No us ho perdeu. Cerqueu lloc als hotels de Castelló, que en te, i de molt bonics. Si no trobeu res, podeu cercar a la veïna Roses. Al Mediterraneo Park, o al Coral Platja. Ideal el primer pel terreny de joc pels infants, i el segon per la seva situació, davant del mar. O a qualsevol altre de Roses. Segur que trobareu alguna cosa.

¿No sabéis dónde ir este puente del 11 de septiembre?. ¿Qué tal el Empordà?. Si hace calor pueden ir a la playa. La Costa Brava es preciosa, y un poco decadente, ahora que ya empieza el frío. También tiene cerca la Costa Vermeille, con Collioure. O el Cap de Creus, con Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. Y si queréis hacer una actividad cultural, amena y divertida, educativa incluso, para vuestros niños, podeis ir hasta Castelló d’Empúries, a la feria de los Trovadores. Castelló d’Empúries, con su imponente catedral gótica, sus palacios y casas medievales, sus calles y plazas, ya merece una visita. Es una villa monumental, histórica y acogedora. En la Edad Media tuvo gran importancia. De ahí las maravillosos restos que conserva. También pueden visitar el museo instalado en el antiguo molino de harinas. Muy interesante. Pero si vais el segundo fin de semana de septiembre podreis disfrutar de la feria “Tierra de Trovadores”. Un mercado medieval en un escenario único. Canciones, teatro, espectáculos de todo tipo, brujas y brujos, tenderetes y animación para todos los niños. No os lo perdáis. Buscad donde dormir en los hoteles de Castelló, que tiene, y muy bonitos. Si no encuentran nada, pueden buscar en la vecina Roses. En el Mediterraneo Park, o en el Coral Playa. Ideal el primero por el amplio terreno de juego para los niños, y el segundo por su situación, frente al mar. O a cualquier otro de Roses. Seguro que encontraran alguna cosa.

setembre 2, 2009 Posted by | Empordà, festes, Hotels, medieval, mitjanes, Uncategorized | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Besalú medieval

besalumedieval

Quan acaba la calor de l’estiu, a primers de setembre i durant tota la tardor, s’ofereixen al nostre país múltiples ocasions de descobrir el nostre territori. Fires, festes, trobades, aconteixements variats… D’entre elles destaquen les cada dia més nombroses fires medievals. Darrerament n’hi ha com a bolets. La canalla s’ho passa d’allò més bé recorrent les parades i paradetes de menjar, productes artesanals, joguines i altres. També s’encanten amb els espectacles organitzats pels més menuts i menudes, circ, teatre, titelles… En general l’ambient de gresca, l’animació, el bullici i la moguda fan que aquestes festes més o menys medievals siguin un reclam turístic de primer ordre. Però avui us volem parlar d’una festa amb valors afegits. Primer perquè es desenvolupa en un autèntic i maravellós marc medieval, fidel i poderós. Besalú, a pocs kms. al nord de Girona i de Banyoles, ben comunicat, és una vila que s’ha conservat íntegre, com vinguda del passat. El pont, els palaus, el monestir i les esglèsies medievals, les cases i places, els banys jueus, els carrers… tot evoca, tot és medieval de veritat. Si no fessin una fira valdría igualment la pena de passejar-s’hi. La fira aporta encara més realisme a l’escenari. I els actes programats solen ser de categoria, com aquests “banderers” de la foto. En resum. malgrat que estarà atiborrat de gent, malgrat que haureu d’aparcar lluny, encara que en parkings molt ben organitzats, malgrat que no podreu dinar ni en broma a Besalú, us recomanem que hi aneu. Recordeu: el primer cap de setmana de setembre!.

Cuando termina el verano y sus calores, a primeros de septiembre y durante todo el otoño, se ofrecen en nuestro país múltiples ocasiones de descubrir nuestro territorio. Ferias, fiestas, encuentros, acontecimientos variados … De entre ellas destacan las cada día más numerosas ferias medievales. Últimamente hay como setas. Los niños se lo pasan en grande recorriendo las paradas y puestos de comida, productos artesanales, juguetes y otros. También se emboban con los espectáculos organizados para los más pequeños y pequeñas, como circo, teatro, títeres … En general el ambiente de fiesta, la animación, el bullicio y la movida hacen que estas fiestas, más o menos medievales, sean un reclamo turístico de primer orden. Pero hoy os queremos hablar de una fiesta con valores añadidos. Primero porque se desarrolla en un auténtico y maravilloso marco medieval, fiel  y poderoso. Besalú, a pocos kms. al norte de Girona y de Banyoles, bien comunicado, es una villa que se ha conservado íntegra, como recién llegada del pasado. El puente, los palacios, el monasterio y las iglesias medievales, las casas y plazas, los baños judíos, las calles … todo evoca, todo es medieval de verdad. Si no hicieran una feria valdría igualmente la pena pasearse por Besalú. La feria le aporta aún más realismo al escenario. Y los actos programados suelen ser de categoría, como estos “abanderados” de la foto. En resumen. aunque estará lleno de gente, aunque tendreis que aparcar lejos, aunque en parkings muy bien organizados, aunque no podreis comer ni en broma en Besalú, os recomendamos que vayáis. Recuerdad: ¡el primer fin de semana de septiembre!.

setembre 2, 2009 Posted by | festes, Garrotxa, medieval, mitjanes | , , , , , , , | Feu un comentari

Arreau

arreau

Arreau és una petita ciutat del Pirineu de França, capital d’una zona anomenada dels quatre valls. De fet és la capital del Vall d’Aure però si que és veritat que, des d’Arreau, et pots moure molt fàcilment per quatre preciosos valls pirinencs. És per aquesta raó que Arreau és un dels nostres destins preferits. Ens encanta aquesta petita vila i intentarem explicar-vos el perquè. Arreau és una cucada. Un poblet gran de cases velles, decadents algunes, amb una esglèsia romànico-gòtica molt interessant. El casc urbà, medieval, té un parell o tres de cases del segle XVI amb entramats de fusta, entre les que destaca l’anomenada casa Lys, que val la pena veure. L’ajuntament, (a la foto), està al costat d’un dels dos rius que creuen Arreau i, enfilat sobre les seves columnes, hostatja el mercat. Una serradora del XVII, amb la represa i el canal, un parell de ponts graciosos damunt l’aigua… què voleu que us diem, ens encanta. Des d’Arreau teniu multitud d’excursions a fer. D’estiu o de tardor com les dels llacs de Neouvielle, impressionant retaure d’altíssima muntanya. O bé el suau vall de Louron, amb el llac de Genós i el relax de Balnea. A la tardor és una simfonia de colors. O els mítics colls de Peyresourde o d’Aspin, fites ciclistes, destí i repte automovilístic. O els poblets encantadors de la zona, alguns amb esglèsies romàniques de mèrit, com Sarracolín. Tots aquests destins mai més lluny de 50 kms. I molts a només una vintena. A l’hivern la neu ho cobreix tot. És l’hora de l’esquí. Hi ha diverses estacions, totes desconegudes del gran públic, totes molt familiars. Totes properes, com Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. A la primavera els verds més tendres i les flors inunden les valls. L’aire és amable. Potser el moment de fer més kilòmetres i arribar fins Lourdes, o fins el Tourmalet, o al Pic de Midi, més enlaire encara que el coll altiu. Potser Arreau ens agrada pel seu hotel, l’hotel d’Anglaterre, amb el seu luxós refinament, un pel extrany a casa nostra. Amb els seus menús cuidats, el seu ambient glamurós, la seva cuina refinadíssima. Bé, què voleu que us diguem més… ens agrada Arreau.

Arreau es una pequeña ciudad del Pirineo de Francia, capital de una zona llamada de los cuatro valles. De hecho es la capital del Valle de Aure pero si que es verdad que, desde Arreau, te puedes mover muy fácilmente por cuatro preciosos valles pirenaicos. Es por esta razón que Arreau es uno de nuestros destinos favoritos. Nos encanta esta pequeña villa y intentaremos explicar el porqué. Arreau es una cucada. Un pueblo grande de casas viejas, decadentes algunas, con una iglesia románico-gótica muy interesante. El casco urbano, medieval, tiene un par o tres de casas del siglo XVI con entramados de madera, entre las que destaca la llamada casa Lys, que vale la pena ver. El ayuntamiento, (en la foto), está al lado de uno de los dos ríos que cruzan Arreau y, encaramado sobre sus columnas, hospeda el mercado. Un aserradero del XVII, con la presa y el canal, un par de puentes graciosos sobre el agua … qué queréis que os digamos más, nos encanta. Desde Arreau teneis multitud de excursiones para hacer. De verano o de otoño, como las de los lagos de Neouvielle, impresionante retablo de altísima montaña. O bien el suave valle de Louron, con el lago de Genos y el relax de Balnea. En otoño es una sinfonía de colores. O los míticos puertos de Peyresourde o Aspin, hitos ciclistas, destino y reto automovilístico. O los pueblecitos encantadores de la zona, algunos con iglesias románicas de mérito, como Sarracolín. Todos estos destinos nunca estaran más lejos de 50 kms. Y muchos a sólo una veintena. En invierno la nieve lo cubre todo. Es la hora del esquí. Hay varias estaciones, todas desconocidas del gran público, todas muy familiares. Todas cercanas, como Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. En primavera los verdes más tiernos y las flores inundan los valles. El aire es amable. Quizás el momento de hacer más kilómetros y llegar hasta Lourdes, o el Tourmalet, o el Pico de Midi. Quizá Arreau nos gusta por su hotel, el hotel de Anglaterre, con su lujoso refinamiento, un poco extraño en España. Con sus menús cuidados, su ambiente glamuroso, su cocina refinadísima. Bueno, qué queréis que os digamos más … nos gusta Arreau.

setembre 2, 2009 Posted by | França, Hotels, llargues, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Tubingen

tubingen

Tubingen, en català Tubíngia, és una de les més boniques ciutats alemanes. És una vila petita, sense un gran monument espectacular, però tota ella és un seguit de sorpreses agradables, de racons encantadors. Com ara l’illa al mig del riu, la plaça del mercat, esplèndida i superba. O la més petita i senzilla plaça de la catedral, amb la seva font. O la pujada al castell pels carrers de l’edat mitjana, i el mateix castell, és clar. Tubingen és vila universitària, amb 20.000 estudiants, que està ben aviat dit, però és sorprenentment tranquil·la. Una ciutat molt a mida humana, molt plàcida i agradable. El riu Neckar banya la ciutat. Ella s’hi desplega enmirallant-s’hi, coqueta i cofoia de saber-se admirada. La millor vista la trobareu des del pont, (a la foto). La vall del Neckar és un destí fantàstic per parelles amb nens, o sense, o per viatgers de tota mena. El riu neix al cor de la Selva Negra, entre llacs i avets. Després baixa i es fa amable. Les seves vores s’omplen d’arbres, flors i ocells, i també de pobles riallers i bellíssimes ciutats medievals. Aquí us aconsellem de visitar, per exemple Rotweil, la propera Haigerloch, Bad Winfem i, per descomtat Heidelberg. A Manheim el Neckar es llença al Rhin. Un final èpic. Us recomanem vivament aquesta ruta, una de les menys conegudes, però de les més resultones d’Alemania. Per allotjar-vos, a Tubingen, i a tota la zona del Neckar, us recomanem els càmpings familiars i petitons de la riba del riu. El de Tubingen està prou bé, si no demaneu la lluna. També teniu bons hotels, i molts. Si us agrada el luxe i el podeu pagar, aneu al Krone. Nosaltres només l’hem intuït!.

Tubingen, en catalán Tubinga, es una de las más bellas ciudades alemanas. Es una villa pequeña, sin un gran monumento espectacular, pero toda ella posee una serie de sorpresas agradables, de rincones encantadores. Como la isla en medio del río, la plaza del mercado, espléndida y soberbia. O la más pequeña y sencilla plaza de la catedral, con su fuente. O la subida al castillo por calles sacadas de la Edad Media, y el propio castillo, claro. Tubingen es villa universitaria, con 20.000 estudiantes, que está pronto dicho, pero es sorprendentemente tranquila. Una ciudad muy a medida humana, muy apacible y agradable. El río Neckar baña la ciudad. Ella se despliega sobre el agua, coqueta y orgullosa de saberse admirada. La mejor vista la encontraran desde el puente, (en la foto). El valle del Neckar es un destino fantástico para parejas con niños, o sin ellos, o para viajeros de todo tipo. El río nace en el corazón de la Selva Negra, entre lagos y abetos. Después baja y se vuelve amable. Sus bordes se llenan de árboles, de flores y de pájaros. Y también de pueblos risueños y bellísimas ciudades medievales. Desde aquí os aconsejamos visitar, por ejemplo Rotweiler, o la próxima Haigerloch, Bad Winfem y, por descontado Heidelberg. En Manheim el Neckar se lanza al Rhin. Un final épico. Os recomendamos vivamente esta ruta, una de las menos conocidas, pero de las más resultonas de Alemania. Para alojarse, en Tubingen, y toda la zona del Neckar, les recomendamos los campings familiares y pequeñajos que hay a la orilla del río. El de Tubingen está bastante bien, si no se pide la luna. También tienen allí buenos hoteles, y muchos. Si os gusta el lujo y lo podeis pagar, id al Krone. ¡Nosotros sólo lo hemos intuido!.

setembre 1, 2009 Posted by | Alemania, Art, Europa, Hotels, medieval, Molt llargues, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers