Fira del torró i la xocolata a la pedra

Agramunt és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya. Conserva tota ella un aire medieval i te molts monuments, entre els quals destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, (a la foto) i l’espai Guinovart, a més de molts altres reclams turístics. Però això no és el que avui volíem explicar-vos. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, el proper cap de setmana del Pilar. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu mostres d’oficis antics, com a totes les fires. A més, una secció gastronòmica on degustar la cuina dolça d’arreu del món i la cuina tradicional de l’Urgell. També hi ha racons dedicats a la venda i tast de vins, cava, formatges, oli i altres productes de la terra. Hi ha lloc reservat per seure’s a menjar tot el que hagueu comprat. A la Plaça del Mercadal s’hi representa una obra de teatre sobre la llegenda del Torró d’Agramunt. També hi ha diverses activitats pensades pels més menuts. En fi, un cap de setmana diferent. Pujeu a Agramunt des de Tàrrega o Cervera per l’autopista A-2, la de Lleida. Per menjar, si fer el tastaolletes per la fira no us ha satisfet tota la gana, us recomanem el restaurant Crich a la plaça del Pou, 4 Tel.: 973 39 01 09.
Agramunt es una muy interesante villa del interior de Cataluña. Conserva toda ella un aire medieval y tiene muchos monumentos, entre los que destaca la iglesia románica de Santa María, (en la foto) y el espacio Guinovart, además de muchos otros reclamos turísticos. Pero eso no es lo que hoy queríamos contaros. Lo que os proponemos es visitar Agramunt con motivo de su Feria del Turrón y del Chocolate a la piedra, el próximo fin de semana del Pilar. Porque Agramunt es la cuna de este chocolate con canela que los abuelos y padres antiguamente rayaban con un cuchillo para hacer el desayuno de los domingos. Y de un turrón, con avellana vista, azucarado y caramelizado entre dos obleas. El turrón de Agramunt no lo pueden confundir. Y deben tener buena dentadura para comerlo. El fin de semana del Pilar, la villa se abre para acoger a todo aquel que quiera disfrutar de una feria diferente. Además de espacios dedicados a la elaboración y venta del turrón y el chocolate, también encontrará muestras de oficios antiguos, como en todas las ferias. Además, una sección gastronómica donde degustar la cocina dulce de todo el mundo y la cocina tradicional de l’Urgell. También hay rincones dedicados a la venta y degustación de vinos, cava, quesos, aceite y otros productos de la tierra. Hay lugar reservado para sentarse a comer todo lo que hayan comprado. En la Plaza del Mercadal se representa una obra de teatro sobre la leyenda del Turrón de Agramunt. También hay varias actividades pensadas para los más pequeños. En fin, un fin de semana diferente. Subid hasta Agramunt desde Tàrrega o Cervera por la autopista A-2, la de Lleida. Para comer, si hacer el moscón por la feria no ha satisfecho todo su apetito, le recomendamos el restaurante Crich en la plaza del Pou, 4 Tel.: 973 39 01 09.
Casa dels Dofins a Badalona

Molta gent sap que Badalona te un important passat Romà. Baetulo fou un establiment molt important a la costa catalana, de la categoria d’Iluro, Blanda i altres. Molta gent ha visitat les famoses termes romanes, al subsol del Museu de Badalona. No tothom coneix, però, altres importants restes, que també són visitables. Com per exemple l’àrea de Fòrum, amb el Cardus i el Decúmanus perfectament conservats, i tot un seguit de carrers amb “Tavernae”, botigues i mercats. Totes aquestes restes, sepultades durant segles a la plaça Font i Cussó, s’estan museitzant. Encara menys gent ha vist l’esplèndida i evocadora recreació del jardí de Quint Licini, una obra d’art de la museologia moderna. Partint de les restes d’una piscina, s’ha reconstruït una escena familiar al pati d’una casa romana. Ara bé, el que poquíssima gent sap és que, a tocar d’aquestes excavacions hi ha dues cases benestants, dues “Domus” completament originals, magnífiques, amb el seu “Implúvium”, les seves habitacions, incloses les pintures, els terres i els mosaics, com el de la foto. A més, completen la visita una sèrie d’objectes de la vida cotidiana molt ben escollits i molt ben mostrats. Ni pocs ni masses, els justos i necessaris. De nou la presentació mereix una menció honorífica de “cum laude”. Llum, so, imatge, creen l’atmòsfera ideal per una visita que recordareu. Els vostres infants aprendran en poca estona tot el que cal saber de com era una mansió romana. No us ho perdeu. Visites restringides. Truqueu al Museu de Badalona i reserveu hora per la propera visita guiada, un cap de setmana d’aquests.
Mucha gente sabe que Badalona tiene un importante pasado romano. Baetulo fue un establecimiento muy importante en la costa catalana, de la categoría de Iluro, Blanda y otros. Mucha gente ha visitado las famosas Termas, en el subsuelo del Museo de Badalona. No todo el mundo conoce, sin embargo, otros importantes restos, que también son visitables. Como por ejemplo el área de Foro, con el Cardus y el Decumanus perfectamente conservados, y toda una serie de calles con “Tavernae”, tiendas y mercados. Todos estos restos, sepultados durante siglos en la plaza Font i Cussó, se están museizado. Aún menos gente ha visto la espléndida y evocadora recreación del jardín de Quinto Licinio, una obra de arte de la museología moderna. Partiendo de los restos de una piscina, se ha reconstruido una escena familiar en el patio de una casa romana. Ahora bien, lo que poquísima gente sabe es que, junto a estas excavaciones hay dos casas acomodadas, dos “Domus” completamente originales, magníficas, con su “impluvium”, sus habitaciones, incluidas las pinturas, los suelos y los mosaicos, como el de la foto. Además, completan su visita una serie de objetos de la vida cotidiana muy bien escogidos y muy bien mostrados. Ni pocos ni demasiados, los justos y necesarios. De nuevo la presentación merece una mención honorífica de “cum laude”. Luz, sonido, imagen, crean la atmósfera ideal para una visita que recordareis. Sus hijos e hijas aprenderán en poco tiempo todo lo que hay que saber de cómo era una mansión romana. No os lo perdáis. Visitas restringidas. Llamen al Museo de Badalona y reserven ya hora para la próxima visita guiada, un fin de semana de estos.
Fira Medieval a Peratallada

A Peratallada podeu anar-hi quan vulgueu. No cal una raó per vistar aquesta maravella medieval, aquest poble d’ensomni que us transportarà directament a l’edat mitjana. Però si necessiteu una excusa per sortir de casa us en donarem una de ben bona: el mercat medieval que es fa cada any a primers d’octubre. Evidentment una festa medieval a Peratallada no és el mateix que en altres llocs. Les paradetes d’embotits i d’oficis artesans són semblants. Fins els espectacles dels grups de teatre convidats poden recordar altres ja vistos. Però un poble amb un castell del segle XI, una esglèsia romànica amb sepulcres gòtics dels vescomptes de Cruïlles, amurallat, amb un fossat impressionant, amb carrers estrets plens de cases de pedra, amb places porxades… no es troba cada dia com a decorat del festival, oi?. i aquesta és la qüestió. Peratallada és una vila bonica, una monada, una petita joia on cada racó us farà preparar la càmera. Aneu-hi amb motiu del mercat medieval o, si us espanta la gent, qualsevol altre dia per qualsevol altre motiu. I aprofiteu per perdre-us per l’Empordà etern, per les altres viles bessones de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si el dia de la fira aconseguireu reservar un lloc, però nosaltres sempre dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, si anem a Peratallada. Cuina ecològica, super cuidada. Molt recomanable. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. N’hi ha molts més, de tota mena: braseries, pizzeries… si ens els voleu recomanar feu-nos un comentari. Si voleu dormir a Peratallada aneu a l’Aatu, a la carretera d’accés al poble. No hi hem dormit, perquè nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona, però ens va agradar. També sembla bonic El Cau del Papibou, amb restaurant.
A Peratallada podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla medieval, este pueblo de ensueño que os transportará directamente a la Edad Media. Pero si necesitais una excusa para salir de casa os daremos una bien buena: el mercado medieval que se hace cada año a primeros de octubre. Evidentemente una fiesta medieval en Peratallada no es lo mismo que en otros lugares. Los puestos de embutidos y de oficios artesanos son similares. Hasta los espectáculos de los grupos de teatro invitados pueden recordar a otros ya vistos. Pero un pueblo con un castillo del siglo XI, una iglesia románica con sepulcros góticos de los vizcondes de Cruïlles, amurallado, con un foso impresionante, con calles estrechas llenas de casas de piedra, con plazas porticadas … no se encuentra cada día como decorado del festival, ¿verdad?. y esa es la cuestión. Peratallada es una villa bonita, una monada, una pequeña joya donde cada rincón te hará preparar la cámara. Puedes ir allí con motivo del mercado medieval o, si te asusta la gente, cualquier otro día por cualquier otro motivo. Y aprovechais para perderos por el Empordà eterno, por las otras villas gemelas de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. No sabemos si el día de la feria conseguiréis reservar un lugar, pero nosotros siempre comemos o cenamos, en el Restaurante Bonay, si vamos a Peratallada. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … si nos los quieres recomendar haznos un comentario. Para dormir en Peratallada vaya al Aatu, en la carretera de acceso al pueblo. No hemos dormido, porque nosotros siempre vamos al camping Mas Patoxas cuando estamos por la zona, pero nos gustó. También parece bonito El Cau del Papibou, un hotel con restaurante.
Vidrà

Vidrà és un petit poblet de muntanya enclavat en un paisage idílic, ple de cims arronits, de boscos esponerosos coberts d’una vegetacio luxuriosa, de rierols amables i de prats sempre verds. A la tardor Vidrà exhala olors d’herba mullada i de llenya. De llar de foc. Les seves cases s’arrepleguen, totes ben juntes, com si tinguessin fred, o por, de la natura verge que les envolta. D’altres, en canvi, mases fortes, sabent-se poderoses, es mostren amb tot el seu potencial. Antigues cases pairals dels segles obscurs, del XVII, del XVIII, amb portals adovellats, finestres coronel·les i amplis domnis. Com El Cavaller, (a la foto). Tot el terme de Vidrà, com altres veïns, és ple d’aquestes pairalies. Passejar per Vidrà poble és un goig. Cal un caminar lent, assaboridor. No hi ha cap cosa a destacar, és el conjunt. Fora del casc urbà podeu arribar-vos fins els veïnats de la Creu de l’Arç, o fins al de Ciuret. La vall està envoltada de muntanyes mítiques. Vidrà és un excel·lent punt de partida per fer-hi llargues excursions, de baixa dificultat, que permetran les famílies amb infants descobrir aquest maravellós territori. Al nord s’aixeca la Serra de Milany, amb les ruïnes del seu castell feudal. Al sud el famós Puigsacalm. Enfileu-vos fins Bellmunt. La vista és de vertígen. Mitja Catalunya al vostre abast, del Pirineu al mar. Una ruta per aquests paratges és senzillament impresionant. A la tardor un goig de colors, un festival per a la vista. Fagedes multicolors, rouredes ocres, prats, fonts, petits saltants d’aigua i rieres parladores. Des de Vidrà una xarxa de camins i pistes rurals, la majoria en molt bon estat, us duran al darrer racó. Si us agrada la bicicleta, o només caminar, esteu de sort. Multitud de rutes perfectament senyalitzades. Les vostres passes us portaran a descobrir petites ermites i esglesioles amagades. La majoria romàniques. Cabagès, Cambrils, Covildases… unes joies. S’hi menja molt bé a Vidrà. Nosaltres ho hem fet a l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. També teniu una casa fonda, el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. o bé el bar Els Caçadors, a la plaça. Tel. 938 550 104. Per dormir, i també per menjar, a Vidrà teniu un càmping. Un càmping preciòs, al mig del bosc, a la natura, amb tots els serveis. Si voleu dormir en un hotel, teniu els mateixos que us hem recomanat per dinar: l’Escarrà i la Casa Fonda Serrasola.
Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un paisage idílico, lleno de cumbres moderadas, de bosques de vegetación lujuriosa, de arroyos amables y de prados siempre verdes. En otoño Vidrà exhala olores de hierba mojada y de leña. De chimenea. Sus casas se recogen, todas muy juntas, como si tuvieran frío, o miedo, de la naturaleza virgen que las rodea. Otras, en cambio, mansiones fuertes, sabiéndose poderosas, se muestran con todo su potencial. Antiguas casas solariegas de los siglos oscuros, del XVII, del XVIII, con portales adintelados, ventanas coronelas y amplios horizontes. Como El Cavaller, (en la foto). Todo el término de Vidrà, como otros vecinos, está lleno de estas casas solariegas. Pasear por Vidrà pueblo es un gozo. Hay un caminar lento, saboreándolo. No hay nada a destacar, es el conjunto. Fuera del casco urbano podéis acercaros hasta los vecindarios de la Creu de l’arç o hasta el de Ciuret. El valle está rodeadao de montañas míticas. Vidrà es un excelente punto de partida para realizar largas excursiones, de baja dificultad, que permitirán las familias con niños descubrir este maravilloso territorio. Al norte se levanta la Sierra de Milany, con las ruinas de su castillo feudal. Al sur el famoso Puigsacalm. O podeis subir hasta Bellmunt. Allí la vista es de vértigo. Media Catalunya a su alcance, del Pirineo al mar. Una ruta por estos parajes es sencillamente impresionante. En otoño un gozo de colores, un festival para la vista. Hayedos multicolores, robledales ocres, prados, fuentes, pequeños saltos de agua y arroyos habladores. Desde Vidrà una red de caminos y pistas rurales, la mayoría en muy buen estado, lo llevarán al último rincón. Si os gusta la bicicleta, o sólo caminar, estais de suerte. Multitud de rutas perfectamente señalizadas. Sus pasos le llevarán a descubrir pequeñas ermitas e iglesias escondidas. La mayoría románicas. Cabagès, Cambrils, Covildases … unas joyas. Se come muy bien en Vidrà. Nosotros lo hemos hecho en el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. También tiene una casa fonda, el Serrasolsas, en la calle Cruz del Espino, 2. Tel. 938 529 118. o bien el bar Los Cazadores, en la plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir, y también para comer, en Vidrà tiene un camping. Un camping precioso, en medio del bosque, en la naturaleza, con todos los servicios. Si quieren dormir en un hotel, tienen los mismos que os hemos recomendado para comer: la Escarrá y la Casa Fonda Serrasola.
Alcanar

Alcanar és una preciosa vila de l’extrem sud de Catalunya, ja tocant al País Valencià. Hi ha moltíssimes raons que justifiquen un viatge, i una estada a Alcanar. En direm unes quantes. Per exemple, i per començar les seves platges. Alcanar vila no en té de platja. Perquè està situada un xic a l’interior, uns tres kms. només. La platja d’Alcanar es troba a Les Cases. Un poblet mig independent situat a primeríssima línia de mar. Un estol de cases blanques, blanquíssimes, un port, una franja de roques, ( a la foto ) i una mica de sorra, molt poca. Malgrat això les aigües són netíssimes, límpides, calentes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobretot a l’estiu, són un lloc perfecte per anar a banyar-se amb la mainada, per anar a dinar, o per passar una nit relaxada, familiar, vora el Mediterrani. Alcanar també és la història. Perquè prop de la vila s’aixeca un dels poblats ibèrics més grans i ben conservats de Catalunya: La Moleta del Remei. Podeu pujar-hi i veure com vivia aquell poble precusor nostre. La Moleta del Remei, i el centre d’interpretació situat a la casa O’Connor, dins la vila, estan molt ben museïtzats. Tot és molt entenedor. Finalment, Alcanar són les seves festes. Les del Remei, a l’octubre, són sonades. Però més encara ho són les quinquennals que es celebren els anys acabats en 4 i en 9, com el 2009. Són a finals de setembre i s’organitzen diversos actes religiosos i festius, com les famoses procesons i desfilades. El poble s’engalana i llença la casa per la finestra. Val la pena anar-hi, un dels caps de setmana que abarquen. A més teniu la festa ibera, el tercer cap de setmana de setembre. Mercat íber, paradetes, mostra d’oficis… bé el típic d’aquestes trobades que agraden tant als infants. Jornada de portes obertes a tots els jaciments i als museus. Per dormir disposeu de cases rurals, diversos càmpings com l’Estanyet o Els Alfacs, i un bon hotel, el Carles III, a Alcanar Platja.
Alcanar es una preciosa villa en el extremo sur de Cataluña, tocando ya la Comunidad Valenciana. Hay muchísimas razones que justifican un viaje, y una estancia en Alcanar. Os citaremos unas cuantas. Por ejemplo, y para empezar, sus playas. Alcanar villa no tiene de playa. Eso es porque está situada un poco en el interior, unos tres kms. La playa de Alcanar se encuentra en Las Casas. Un pueblecito medio independiente situado en primerísima línea de mar. Un grupo de casas blancas, blanquísimas, un puerto, una franja de rocas, (en la foto) y un poco de arena, muy poca. A pesar de ello las aguas son limpísimas, límpidas, calientes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobre todo en verano, son un lugar perfecto para ir a bañarse con los niños, para ir a comer, o para pasar una noche relajada, familiar, cerca del Mediterráneo. Alcanar también es la historia. Porque cerca de la villa se levanta uno de los poblados ibéricos más grandes y mejor conservados de Cataluña: La Moleta del Remei. Puede subir y ver cómo vivía ese pueblo precusor nuestro. La Moleta del Remei, y el centro de interpretación situado en la casa O’Connor, dentro de la villa, están muy bien museizados. Todo es muy comprensible. Finalmente, Alcanar son sus fiestas. Las del Remei, en octubre, son sonadas. Pero más aún lo son las quinquenales que se celebran los años terminados en 4 y en 9, como en el 2009. Son a finales de septiembre y se organizan diversos actos religiosos y festivos, como las famosas procesiones y desfiles. El pueblo se engalana y tira la casa por la ventana. Vale la pena ir, uno de los fines de semana que abarcan. Además tienen la fiesta íbera, el tercer fin de semana de septiembre. Mercado íbero, tenderetes, muestra de oficios … bien todo lo típico de estos encuentros que tanto gustan a los niños. Jornada de puertas abiertas en todos los yacimientos y museos. Para dormir dispone de casas rurales, varios campings como el Estanyet o Los Alfaques, y un buen hotel, el Carlos III, en Alcanar Playa.
Estaing

La vila medieval d’Estaing aixeca la torre del seu castell a la vall del riu Lot, a França. Aquesta vall, patrimoni de la humanitat de la Unesco, està plena de llocs superbonics que no podeu deixar de veure. Estaing n’és un. Tot el poble és una monada. Cases amb entramats de fusta, cases fortes, un castell, l’edat mitjana als nostres temps. Uns kilòmetres riu amunt teniu Espalion, amb les seves cases renaixentistes abocades a les aigües del Lot, i el graciós pont damunt el riu. O bé la comarca d’Olt, amb els seus castells i abadies. Uns kilòmetres riu avall podeu visitar Entreaygues sur Truyere, on el Lot s’ajunta amb aquest afluent seu. D’aquí podeu endinsar-vos en les gorges de la Truyéré. El Lot també va engorjat en aquesta zona. La vegetació de ribera domina el paisatge. A la tardor és una maravellosa simfonia de ocres, grocs i vermells. Definitivament la millor època de l’any per anar-hi. A tocar d’Estaing s’imposa la visita del monestir cistercenc de Conques, una maravella del romànic europeu. Una fita que us corprendrà. Ens encanta pujar fins el Lot. Hi anem i hi tornem, cada vegada descobrint coses noves, sensacions diferents. Tots els hotels d’aquesta regió són m,olt senzillets, una mica envellits i rònecs. Tots excepte el “Riviere” a Entraygues. Si podeu pagar-lo, val la pena: habitacions modernes, spa, piscina… o el “Aux Portes de Conques” a Saint Cyprien sur Dourdou, molt agradable, d’aire provençal. Per dormir a altres llocs podeu mirar a Estaing l’hotel “Aux Armes d’Estaing“. A Espalion el Moderne. A Conques el Saint Jacques. Tots aquests hotels també són bons restaurants. De fet son millors com a restaurants que com hotels.
La villa medieval de Estaing levanta la torre de su castillo en el valle del río Lot, en Francia. Este valle, patrimonio de la humanidad de la Unesco, está llena de lugares superbonitos que no pueden dejar de ver. Estaing es uno. Todo el pueblo es una monada. Casas con entramados de madera, fuertes, un castillo, la edad media llevada a nuestros tiempos. Unos kilómetros río arriba tienen Espalion, con sus casas renacentistas colgadas sobre las aguas del Lot, y el gracioso puente sobre el río. O bien la comarca de Olt, con sus castillos y abadías. Unos kilómetros río abajo podéis visitar Entraygues sur Truyère, donde el Lot se une con este afluente suyo. De ahí puede adentrarse en las gargantas de la Truyère. El Lot también baja encajado en esta zona. La vegetación de ribera domina el paisaje. En otoño es una maravillosa sinfonía de ocres, amarillos y rojos. Definitivamente la mejor época del año para ir. Junto a Estaing se impone la visita del monasterio cisterciense de Conques, una maravilla del románico europeo. Un hito que le sorprendera. Nos encanta subir hasta el Lot. Vamos y volvemos, y cada vez descubriendo cosas nuevas, sensaciones diferentes. Todos los hoteles de esta región son muy sencillitos, algo envejecidos y polvorientos. Todos excepto el “Riviere” en Entraygues. Si puede pagarlo, vale la pena: habitaciones modernas, spa, piscina … o el “Aux Puertas de Cuencas” en Saint Cyprien sur Dourdou, muy agradable, de aire provenzal. Para dormir en otros sitios vea en Estaing el hotel “Aux Armes d’Estaing”. O en Espalion el Moderne. En Conques el Saint Jacques. Todos estos hoteles también son buenos restaurantes. De hecho son mejores como restaurantes que como hoteles.
Santuari de la Fontcalda

La Fontcalda, com el seu nom indica, és una surgència d’aigües termals. En aquest cas brollen a tocar del Riu de les Canaletes, a la terra Alta, en una vall amagada, envoltada de muntanyes i de molt difícil accés. Allà s’hi va construir un santuari, i amb els anys, un balneari. A principis del segle XX va tenir un gran renom. Hi anaven a prendre els banys i aigües la gent de Gandesa, i de tota la contrada. Tots els voltants s’urbanitzaren. Durant la guerra civil l’espai patí molt. Avui dia resten dempeus l’esglèsia, totalment reformada, i uns quants edificis. S’hi arriba des de Gandesa seguint la carretera C-43 que va a Tortosa, o viceversa. Uns kms. a les afores d’aquesta ciutat es troba una pista forestal, a trams asfaltada, a trams mig asfaltada, que amb revolts pronunciats, s’enfosa dins la vall. Són només 12 Km, si bé us poden resultar molt llargs. El paisatge és aspre i agressiu. Al santuari hi ha bon aparcament. El millor de la sortida és banyar-se en la font d’aigua calenta, és clar. Hi ha una àrea molt ben condicionada pel bany. Els gorgs són fantàstics, nets i frescos. La font la trobareu a tocar del riu. És una aigüa mineral i medicinal que surt a més de 25ºC. A la Fontcalda, de vegades, segons l’època de l’any, però sobretot a l’estiu, hi ha servei de bar, i fins d’hostatgeria. D’altres està tancat i barrat. No us enrefieu, truqueu abans: 977 42 83 06 i 97742 08 54. L’esglèsia és un edifici neoclàssic reedificat el 1979. Fou llavors quan es reabilità l’hostal, la plaça, i es bastí un pont sobre el riu de les Canaletes. L’entorn és molt salvatge, ple de rocams farcits de alzines i pins. A més dels magnífics gorgs del Canaletes els infants poden gaudir d’una àmplia zona de jocs, amb esplanades i taules de picnic. Si el bar està obert podreu fer servir les dutxes. Si sou aficionats a la bicicleta esteu de sort. A escassa distància de la Fontcalda hi passa la Via Verda de la Terra Alta. Això permet fer trams d’aquesta maravellosa ruta. Per exemple: si no voleu anar-hi en cotxe, o si us agrada caminar, podeu entrar a la Fontcalda per la porta secreta. Deixeu el vehicle a l’antiga estació del Prat del Comte, que està a les afores d’aquest poble. Després seguiu la via verda en direcció Tortosa. Travessareu uns quants túnels, uns quants ponts, en mig d’un paisatge sorprenent i esplèndit i, en un parell de kms. sereu a la Fontcalda. Com per art de màgia. Si no us fa mandra moure les cames us recomanem aquest itinerari. Per dormir a la zona teniu moltíssimes cases rurals y un bon cámping. Si preferiu els hotels, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles. A Arnes teniu un Vilar Rural. Per dinar, a cada poble hi ha un bon restaurant. Hem dinat a Horta, al Miralles, al Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai o al Piqué, de Gandesa. Posats a fer no pareu només un dia. Dediqueu a la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. Se’l mereix. Teniu tots els Ports de Beseit a la vostra disposició. Llocs màgics com El Parrisal o Els Estrets. Pobles medievals com Horta, Arnes, Vallderoures, La Freixeneda, Cretes o Beseit us esperen.
La Fontcalda, como su nombre indica, es una surgencia de aguas termales. En este caso surgen junto al Río de las Canaletas, en la tierra Alta, en un valle escondido, rodeado de montañas y de muy difícil acceso. Allí se construyó un santuario, y con los años, un Balneario. A principios del siglo XX tuvo un gran renombre. Iban a tomar los baños y las aguas la gente de Gandesa, y de toda la comarca. Todos los alrededores se urbanizaron. Durante la guerra civil el espacio sufrió mucho. Hoy en día quedan en pie la iglesia, totalmente reformada, y unos cuantos edificios. Se llega desde Gandesa siguiendo la carretera C-43 que en Tortosa, o viceversa. Unos kms. a las afueras de esta ciudad se encuentra una pista forestal, a tramos asfaltada, a tramos medio asfaltada que, con curvas pronunciadas, se hunde dentro del valle. Son sólo 12 Km, si bien pueden resultar muy largos. El paisaje es áspero y agresivo. En el santuario hay buen aparcamiento. Lo mejor de la salida es bañarse en la fuente de agua caliente, claro. Hay un área muy bien acondicionada para el baño. Las pozas son fantásticas, limpias y frescas. La fuente la encontraréis junto al río. Es de agua mineral y medicinal. Sale a más de 25 º C. En la Fontcalda, sobretodo en verano, hay servicio de bar y hasta de hospedaje. En otras fechas está cerrado a cal y canto. No se confie, llame antes: 977 42 83 06 y 97742 08 54. La iglesia es un edificio neoclásico reedificado en 1979. Fue entonces cuando se reabilitaron el hostal, la plaza, y se construyó un puente sobre el río de las Canaletes. El entorno es muy salvaje, lleno de rocas con encinas y pinos. Además de las magníficas pozas del Canaletes los niños pueden disfrutar de una amplia zona de juegos, con explanadas y mesas de picnic. Si el bar está abierto podrá utilizar las duchas. Si sois aficionados a la bicicleta estais de suerte. A escasa distancia de la Fontcalda pasa la Vía Verde de la Terra Alta. Esto permite hacer tramos de esta maravillosa ruta. Por ejemplo: si no quiere ir en coche, o si le gusta caminar, puede entrar en la Fontcalda por la puerta trasera. Deje el vehículo en la antigua estación de El Prat del Compte, que está a las afueras de este pueblo. Después siga la vía verde en dirección Tortosa. Atravesaréis varios túneles, varios puentes, en medio de un paisaje sorprendente y espléndido y, en un par de kms. estareis en la Fontcalda. Como por arte de magia. Si no les da pereza mover las piernas les recomendamos este itinerario. Para dormir en la zona tiene muchísimas casas rurales y un buén cámping. Si prefiere los hoteles, en Horta de Sant Joan está el Miralles. En Arnes tiene un Vilar Rural. Para comer, en cada pueblo hay un buen restaurante. Hemos comido en Horta, en el Miralles, y en el Mas del Cigarrer. También en Pinell de Brai, o en el Piqué de Gandesa. Puestos a hacer la ruta no vaya sólo un día. Dedique a la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. Se lo merece. Tiene todos los Puertos de Beceite a su disposición. Lugares mágicos como El Parrisal o Los Estrechos. Pueblos medievales como Horta, Arnes, Valderrobres, La Freixeneda, Cretas o Beceite os esperan.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris




