Festes de pages a Cabra del Camp

A Cabra del Camp, un poblet de l’Alt Camp situat entre Valls i Montblanc, on és molt fàcil arribar per l’autopista de Lleida, l’AP2, fa 20 anys que celebren unes festes molt entretingudes i didàctiques per la canalla. Són les festes del  segar, el primer diumenge de juliol, del batre, el primer diumenge d’agost, i la Festa del Sembrar, pel novembre. La festa del segar és una diada dedicada a les feines de la sega amb el sistema tradicional, amb falç i dalles. Aquesta festa es fa en un lloc anomenat el “Molí de la Vila” a l’entrada del poble. Els antics costums es reprodueixen de manera fidel, ja que els participants van vestits amb roba de l’època. També hi ha un bon esmorzar, ben tradicional: pa amb tomàquet, amanida, tonyina i bacallà esqueixat, per tothom. Després hi ha audició de Jazz, o de música.  La Festa del batre és a l’agost. Les garbes es porten a l’era de ca l’Isabeló i se segueix tot el procés de batre. Al final hi ha paellada popular, (pagant un tiquet). La Festa del Sembrar és el tercer diumenge de novembre, i s’acaba amb un dinar a l’envelat. Pugeu fins Cabra del Camp i disfruteu d’uns oficis que s’han perdut.Aprofiteu per visitar l’Alt camp i els monestirs del Císter, Poblet i santes Creus, que són molt a prop. Per dinar millor comparar els tiquets dels àpats populars. Per dormir teniu l’Hotel Class a Valls, o bé diverses cases rurals, algunes a Cabra.

En Cabra del Camp, un pueblo del Alt Camp, ubicado entre Valls y Montblanc, donde es muy fácil llegar por la autopista de Lleida, la AP2, hace 20 años que se celebran unas fiestas muy entretenidas y didácticas para los niños. Son las fiestas del segar, el primer domingo de julio, del batir, el primer domingo de agosto, y la Fiesta del Sembrar, en noviembre. La fiesta del segar es una jornada dedicada a las tareas de la siega con el sistema tradicional, con hoz y guadañas. Esta fiesta se realiza en un lugar llamado el “Molí de la Vila” en la entrada del pueblo. Las antiguas costumbres se reproducen de manera fiel, ya que los participantes van vestidos con ropa de la época. También hay un buen desayuno, bien tradicional: pan con tomate, ensalada, atún y bacalao, para todos. Luego hay audición de jazz o de música. La Fiesta del batir es en agosto. Las gavillas se llevan a la era de ca l’Isabel y se sigue todo el proceso de batir. Al final hay paellada popular, (pagando un ticket). La Fiesta del Sembrar es el tercer domingo de noviembre, y se acaba con una comida en la carpa. Subir hasta Cabra del Camp y disfrutad de unos oficios que se han perdido. Aprovechad para visitar el Alt camp y los monasterios del Císter, Poblet y Santes Creus, que están muy cerca. Para comer mejor comparar los tickets de las comidas populares. Para dormir tiene el Hotel Class en Valls, o bien varias casas rurales, algunas en Cabra.

Els Raiers a la Pobla de Segur

El primer cap de setmana de juliol els rais, conjunts de troncs lligats i comandats pels valents raiers, tornen a baixar pel Noguera Pallaresa. Tot el cap de setmana hi ha moviment, però el moment àlgid és quan els rais baixen pel riu fins el Pont de Claverol, el diumenge al matí i migdia. No us perdeu aquesta festa tradicional. Per dinar, sopar i dormir, a la Pobla de Segur, no hi ha dubte: l’hotel Solé, a l’Avinguda de l’estació, 44, just entrant a La Pobla de Segur des de Tremp. Tel.: 973680452 / 973660082. Bon dinar, bon menú, habitacions familiars molt confortables, piscina i bon preu. També te uns apartaments preciosos no gaire cars. Aprofiteu per baixar-vos un bon “xolis”, la llangonissa tradicional. Boccatto di Cardinale.

El primer fin de semana de julio los balsas, conjuntos de troncos atados y comandados por los valientes almadieros, vuelven a bajar por el Noguera Pallaresa. Todo el fin de semana hay movimiento, pero el momento àlgido es cuando los balsas bajan por el río hasta el Pont de Claverol, el domingo por la mañana y al mediodía. No os perdáis esta fiesta tradicional. Para comer, cenar y dormir, en La Pobla de Segur, no hay duda: el hotel Solé. Buena comida, buen menú, habitaciones familiares muy confortables, piscina y buen precio. También tienen unos apartamentos preciosos no muy caros. Aprovechad para bajar un buen “xolís”, la longaniza tradicional. Boccatto di Cardinale.

Llacs de Covadonga

Avui us proposem una ruta maravellosa per un paisatge d’alta muntanya. A més, és un itinerari molt apte per criatures, perquè la majoria d’ell es fa amb cotxe, i les caminades són tan llargues, o tan curtes, com vosaltres voldreu. Podeu sortir del poble asturià de Cangas de Onís. Astúries és un país magnífic. Valls verds, natura, rius, pobles de muntanya, es convinen amb la façana marítima, amb badies i pobles mariners. Astúries ho te tot. Cangas no és gaire atractiu, turísticament parlant, però el pont amb la creu damunt el riu, imatge mil vegades repetida, és molt fotogènic. Des d’aquí agafem una carretera fins el santuari de Covadonga. La cova, excavada a la roca, i els edificis que l’acompanyen són espectaculars, com l’entorn. Però certs dies hi ha molta massificació i, llavors, resulta una mica agobiant. Te bon aparcament i tota mena de serveis: pic-nic, restaurants i bars. També podeu assistir a alguna celebració litúrgica, moltes d’elles cantades per la comunitat monàstica, com les vespres, per exemple. Una mica abans d’arribar a l’aparcament del santuari haureu deixat la carretera estreta que puja fins els llacs d’Enol (a la foto) i La Ercina. És un vial de muntanya que puja de valent i que ofereix vistes magnífiques a cada curva. Pareu durant l’ascensió i gaudiu del paisatge. A dalt, des d’Enol, o al final de la pista, des del llac de la Ercina, hi ha múltiples excursions i rutes per a tots els nivells i totes les edats. Però, de fet, només sortir del cotxe i fer quatre pases ja serveix per omplir l’ànima i l’esperit. Perquè aquest paisatge dels Pics d’Europa és d’aquells que no us cansariueu d’admirar. No hem dormit mai a Covadonga. En canvi si a Oviedo. Teniu un AC, i un NH, El Principado, al mig de la ciutat. Però a Cangas i el seu vall hi ha molts hotels i un càmping.

Hoy os proponemos una ruta maravillosa por un paisaje de alta montaña. Además, es un itinerario muy apto para criaturas, porque la mayoría de él se hace en coche, y las caminatas son tan largas, o tan cortas, como vosotros querrais. Podriais salir del pueblo asturiano de Cangas de Onís. Asturias es un país magnífico. Valles verdes, naturaleza, ríos, pueblos de montaña, se combinan con la fachada marítima, con bahías y pueblos marineros. Asturias lo tiene todo. Cangas no es muy atractivo, turísticamente hablando, pero el puente con la cruz encima el río, imagen mil veces repetida, es muy fotogénico. Desde aquí cogemos una carretera hasta el santuario de Covadonga. La cueva, excavada en la roca, y los edificios que la acompañan son espectaculares, tanto como el entorno. Pero ciertos días hay mucha masificación y entonces resulta algo agobiante. Teneis buen aparcamiento y toda clase servicios: picnic, restaurantes y bares. También pueden asistir a alguna celebración litúrgica, muchas de ellas cantadas por la comunidad monástica, como las vísperas, por ejemplo. Poco antes de llegar al aparcamiento del santuario habreis dejado la carretera estrecha que sube hasta los lagos de Enol (en la foto) y La Ercina. Es un vial de montaña que sube fuerte y que ofrece vistas cada curva. Parad durante la ascensión y disfrutad del paisaje. Arriba, desde Enol, o al final de la pista, desde lago de la Ercina, hay múltiples excursiones y rutas para todos los niveles y todas las edades. Pero de hecho, con sólo salir del coche y hacer cuatro pasos ya os sirve para llenar el alma y el espíritu. Porque este paisaje los Picos de Europa es de aquellos que no os cansariais nunca de admirar. No hemos dormido en Covadonga. En cambio si en Oviedo. Tiene un AC, y un NH, El Principado, en medio de la ciudad. Pero en Cangas y su valle hay muchos hoteles y un camping.