Gallifa

A Catalunya, no gaire lluny de Barcelona, hi ha un santuari dedicat a la Mare de Déu de l’Ecologia. Sí, si, de l’Ecologia, ho heu entés bé. El trobareu a Gallifa, un petit poblet, moníssim i molt poc conegut, situat prop del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Les cases del poble formen un espai bucòlic. Una d’elles es la seu de la Fundació Llorens Artigas, un famosíssim ceramista, amic personal de Picasso, que tota la vida va treballar al seu taller de Gallifa. Teniu a Gallifa quatre esglèsies romàniques. La parroquial de Sant Pere, al poble, i les ermites de Sant Sadurní i el Grau. Menció a banda requereix el santuari de l’Ecologia. Està situat a l’antic castell, dalt d’un turó, a les afores, passat el poble. Totalment restaurat, te unes vistes espectaculars, a part de la curiositat del temple en ell mateix. Arribar-hi és molt senzill. Gallifa està connectat amb Sant Feliu de Codines, per baix, i amb Sant Llorenç Savall, a munt, per una bona carretera asfaltada la B-1241. Podeu pujar-hi, doncs, per Caldes de Montbui o per Castellar del Vallés. Fins i tot una ruta circular és possible. Ideal per una matinal. També podeu fer una sortida més àmplia, de tot un dia, si aneu a Castellterçol i Granera, o a Sant Miquel del Fai.
En Cataluña, cerca de Barcelona, hay un santuario dedicado a la Virgen de la Ecología. Sí, sí, de la Ecología, lo habeis entendido bien. Lo encontrareis en Gallifa, un pequeño pueblecito, monísimo y muy poco conocido, situado cerca del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt. Las casas del pueblo forman un espacio bucólico. Una de ellas es la sede de la Fundación Llorens Artigas, un famosísimo ceramista, amigo personal de Picasso, que toda la vida trabajó en su taller de Gallifa. Tiene Gallifa cuatro iglesias románicas. La parroquial de Sant Pere, en el pueblo, y las ermitas de Sant Sadurní y el Grau. Mención aparte requiere el santuario de la Ecología. Está situado en el antiguo castillo, sobre un cerro, a las afueras, pasado el pueblo. Totalmente restaurado, tiene unas vistas espectaculares, aparte de la curiosidad del templo en sí mismo. Llegar es muy sencillo. Gallifa está conectado con Sant Feliu de Codines, por abajo, y con Sant Llorenç Savall, arriba, por una buena carretera asfaltada, la B-1241. Puede subir, pues, por Caldes de Montbui o por Castellar del Vallés. Incluso una ruta circular es posible. Ideal para una matinal. También puede hacer una salida más amplia, de todo un día, si vais hasta Castellterçol y Granera, o a Sant Miquel del Fai.
Piscines del Montseny

Heus ací un lloc bonic per anar quan la calor comença a apretar. Heu d’anar per l’autopista AP-2 fins la sortida de Sant Celoni. Recular cap a Santa Maria de Palautordera, i pujar per la carretera que va al Coll Formic. Un cop fetes les primeres curves de la pujada al coll, just passat el pont damunt el riu Tordera, i uns metres abans d’arribar al poble de Montseny, trobareu indicat a mà esquerra, en plena curva, la desviació. Està ben indicada. Una curta baixada i trobareu l’indret. Està al costat mateix del riu Tordera, en una vall ben fresca, plena d’arbres. Hi ha bon aparcament. Per entrar a les piscines cal pagar entrada. Per banyar-se al riu, no. El riu és encantador. L’aigua salta per les pedres. La canalla juga i disfruta com mai. Si, finalment, us decidiu a pagar l’entrada trobareu, a més de la piscina de la foto, un càmping amb tots els serveis, espai per fer pic-nic i un restaurant. És un lloc perfecte per banyar-se els peus i descansar a la primavera i la tardor, i per banyar-se tot sencer a l’estiu. Tan si és al riu, lliurament, com a la piscina. Us el recomanem. (La foto és propietat de la própia web del complexe).
He aquí un lugar bonito para ir cuando el calor empieza a apretar. Para llegar hay que ir por la autopista AP-2 hasta la salida de Sant Celoni. Retroceder hacia Santa Maria de Palautordera, y subir por la carretera que va al Coll Formic. Una vez llegadas las primeras curvas de la subida al puerto, justo pasado el puente sobre el río Tordera, y unos metros antes de llegar al pueblo de Montseny, encontrareis indicada, a mano izquierda, en plena curva, la desviación. Está bien señalizada. Una corta bajada y encontrará el lugar. Está al lado del río Tordera, en un valle bien fresco, llena de árboles. Hay buen aparcamiento. Para entrar en las piscinas hay que pagar entrada. Para bañarse en el río, no. El río es encantador. El agua salta por las piedras. Los niños juegan y disfrutan como nunca. Si, finalmente, se deciden por pagar la entrada al complejo encontraréis, además de la piscina de la foto, un camping con todos los servicios, espacio para hacer picnic y un restaurante. Es un lugar perfecto para bañarse los pies y descansar en primavera y otoño, y para bañarse todo entero en verano. Tanto si es en el río, libremente, como la piscina. Os lo recomendamos. (La foto es propiedad de la propia web del complejo).
Batea

Batea està lluny, molt lluny de Barcelona. Està a tocar de l’Aragó, a tocar del Matarranya, en els confins de la Terra Alta. No s’acostuma a passar-hi. Per anar-hi, normalment, cal voler anar-hi. S’hi arriba des de Gandesa, per la carretera N-420, que va de Tarragona a Alcanyís, desviant-nos, al sortir de Gandesa, per la comarcal 221 que va cap a Casp. Són terres àrides, d’ametllers, oliveres i vi. Bon vi de Batea, d’altíssima graduació i molt de cos, que podeu comprar a la cooperativa. La part antiga del poble conserva carrers medievals porxats. La Plaça Major conserva uns arcades del segle XIII. També s’han conservat els portals d’entrada a la vila, com el portal de l’Àngel, el de cal Llar i o el de Sant Roc. A les afores, el paisatge és el típic de secà. Prop del poble corre el riu Algars. Allà encara es conserven les ruïnes d’un castell, i l’església de Sant Joan d’Algars, del segle XIII. Podeu anar a Batea en el curs d’una visita per la comarca catalana de la Terra Alta, amb fites turístiques tan importants com Horta de Sant Joan. O bé en el transcurs d’una ruta pel Matarranya Aragonés, visitant Vallderoures, Calaceite, Beceite o Alcanyís. Però si hi pugeu a finals de juny podreu veure el Mercat Medieval de Batea. Un mercat petit, voluntariós, amb productes ferms, de la terra. Per dormir nosaltres sempre hem anat al Vilar Rural d’Arnes, a Arnes. Però al poble hi ha bons llocs per dormir i menjar. Con ara Ca l’Anton. També hi han uns apartaments molt bonics, ideals per famílies: Casa Piñol. Si preferiu les cases rurals, mireu-vos La venta de Sant Joan.
Batea está lejos, muy lejos de Barcelona. Está cerca de Aragón, cerca del Matarraña, en los confines de la Tierra Alta. No se acostumbra a pasar por Batea. Para ir, normalmente, hay que querer ir. Se llega desde Gandesa, por la carretera N-420, que va de Tarragona a Alcañiz, desviándonos, al salir de Gandesa, por la comarcal 221 que va hacia Caspe. Son tierras áridas, de almendros, olivos y vino. Buen vino de Batea, de altísima graduación y mucho cuerpo, que puede comprar en la cooperativa. La parte antigua del pueblo conserva calles medievales con porches. La Plaza Mayor conserva unos arcos del siglo XIII. También se han conservado los portales de entrada a la villa, como el portal de l’Àngel, el de cal Llar o el de Sant Roc. A las afueras, el paisaje es el típico de secano. Cerca del pueblo corre el río Algars. Allí aún se conservan las ruinas de un castillo, y la iglesia de Sant Joan d’Algars, del siglo XIII. Puede ir en Batea en el curso de una visita por la comarca catalana de la Terra Alta, con metas turísticas tan importantes como Horta de Sant Joan. O bien en el transcurso de una ruta por el Matarraña Aragonés, visitando Vallderoures, Calaceite, Beceite o Alcañiz. Pero si vais a subir a finales de junio podréis ver el Mercado Medieval de Batea. Un mercado pequeño, voluntarioso, con productos de la tierra. Para dormir nosotros siempre hemos ido al Vilar Rural de Arnes, en Arnes. Pero en el pueblo hay buenos lugares para dormir y comer. Con ahora Ca l’Anton. También hay unos apartamentos muy bonitos, ideales para familias: Casa Piñol. Si prefiere las casas rurales, vea La venta de San Juan.
Calaf

Calaf no seria, en primera instància, un lloc on jo us recomanaria d’anar. A l’estiu hi fa molta calor. A l’hivern un fred que pela. El paisatge, al mig de la plana, al centre de Catalunya, només és agradable si us agraden els llocs una mica àrids. Calaf està a la ruta de Barcelona a Andorra. Tothom hi ha passat alguna vegada. També s’hi passa si creuen el país per l’eix Cervera – Girona, la C-25. Però poca gent hi para. Llàstima. Calaf te un castell, una mica atrotinat, un hospital medieval, cases i carrers de pedra, porxades, un convent i una esglèsia gòtica amb un campanar ferreny. (A la foto). Si tot això no us fa el pes, llavors afegirem que te un mercat, cada dissabte, curiòs i divertit. El célebre Mercat de Calaf. També direm que places i carrers són un museu d’escultura contemporània a l’aire lliure. Són autors moderníssims, molt poc coneguts, però això només és un problema de temps. Però la raó definitiva per arribar-se fins Calaf, te lloc el darrer cap de setmana de Juny: Calaf es converteix en el referent de la música tradicional. El Festival Desfolcat comença el divendres a la nit, i acaba el dissabte al vespre. Hi ha concerts i ballades. Fins actuacions molt íntimes en els bars de la vila. Si us agrada la música tradicional, cal anar a Calaf. Per dormir, no ho hem fet mai a Calaf, us deixem la web de l’Alta Anoia. A nosaltres ens han recomanat l’hotel Alta Segarra, un dos estrelles que està molt bé. Per dinar hi ha molts bars i restaurants, entre ells un buffet lliure.
Calaf no sería, en primera instancia, un lugar donde yo os recomendaría ir. En verano hace mucho calor. En invierno un frío que pela. El paisaje, en medio del llano, en el centro de Cataluña, sólo es agradable si os gustan los lugares un poco áridos. Calaf está en la ruta de Barcelona a Andorra. Todo el mundo ha pasado alguna vez. También se pasa si cruzan el país por el eje Cervera – Gerona, la C-25. Pero poca gente se para. Lástima. Calaf tiene un castillo, algo destrozado, un hospital medieval, casas y calles de piedra, soportales, un convento y una iglesia gótica con un campanario augusto. (En la foto). Si todo esto no os acaba de convercer, entonces añadiremos que celebra un mercado, cada sábado, curioso y divertido. El célebre Mercado de Calaf. También diremos que plazas y calles son un museo de escultura contemporánea al aire libre. Son autores modernísimos, muy poco conocidos, pero eso sólo es un problema de tiempo. Pero la razón definitiva para llegarse a Calaf radica en la fiesta que tiene lugar el último fin de semana de Junio: Calaf se convierte entonces en el referente de la música tradicional. El Festival Desfolcat comienza el viernes por la noche, y termina el sábado por la noche. Hay conciertos y bailes. Hasta actuaciones muy íntimas en los bares de la villa. Si os gusta la música tradicional, hay que ir a Calaf. Para dormir, nosotros no lo hemos hecho nunca en Calaf, os dejamos la web de la Alta Anoia. A nosotros nos han recomendado el hotel Alta Segarra, un dos estrellas que está muy bien. Para comer hay muchos bares y restaurantes, entre ellos un buffet libre.
Les Falles d’Isil

A tot Catalunya, per Sant Joan, ens agrada jugar amb el foc. Encara diria més, a tota la Mediterrània, juguem amb el foc, sobretot pels volts del solstici d’estiu. Però a Catalunya cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona fent-la petar amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. El jovent del poble prepara la festa mesos abans. Tallent pins i fabriquen torxes. A la tarda de la revetlla de Sant Joan, cinquanta fallaires d’Isil, porten les falles fins a les muntanyes veïnes on esperen es faci fosc. Ja de nit a la vila s’encén una gran foguera a la plaça de l’esglèsia, que és el senyal per encendre les altres falles i començar la baixada. Prop del poble són rebuts per les noies i els xiquets. Tots junts corren pels carrers i a l’arribar a la foguera hi apilen totes les falles. Llavors comença la gresca. La nit continua amb diferents balls i molta xerinola. Són dances antigues al voltant del foc. Rituals que ens remunten a la nit dels temps. Ancestral i únic, repetit cada any. Si aquest any no teniu cap compromís amb la tieta, o és una tieta marxosa, afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot…on ens agrada particularment l’Hotel Roya. I molts càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. El mateix dia de Sant Joan, ja de tornada, podeu parar un moment a la Fira de xollar ovelles, a Sort. Allà els vostres petits i petites podran veure com s’esquilàven les ovelles. Tot un espectacle. Per descomptat, fira de productes artesans. Si voleu dormir al mateix Sort, podeu allotjar-vos a l’hotel, o els apartaments, Pessets. El millor de la comarca, sens dubte. A Sort també hi ha un bon càmping, al costat del riu: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.
En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.
Madrid

Madrid és un destí molt interessant en tots els aspectes. Un destí a considerar molt seriosament en tota època de l’any i tota circunstància. Madrid és la capital d’Espanya i una de les grans capitals europeas. Els seus monuments, palaus, (a la foto el palau reial), i museus mereixen una visita. El Prado, el Reina Sofia, el Thissen. Museus internacionals. El casc antic, amb la plaça major, amb les esglèsies, els carrers dels Austries… o els parcs, com el Retiro, o la Casa de Campo. Fins un temple Egipci!. Però Madrid és molt més. És un centre cultural de primer ordre. Teatres que ofereixen primícies. És inaudita la quantitat de teatres, i d’estrenes, que trobareu a Madrid. De tot tipus: musicals, clàssic, infantil, comèdia… Madrid, a més, és un fantàstic punt de partida per fer excursions per la part central de Castella. Toledo a 90 Kms. El Escorial, a 60 Kms. Àvila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caidos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms. Podeu passar tranquil·lament una setmana a Madrid i no us faltaran coses per veure. És un destí ideal per nens. El parc d’aventures de la Warner, cinemes, parcs d’atraccions, parcs… Aneu-hi aprofitant que tothom en marxa. Per vacances de Nadal, de Setmana Santa, ponts llargs, estiu… (fa molta calor…). Llavors les grans cadenes d’hotels de negocis us obriran les portes, a les famílies també, i us oferiran habitacions amb totes les comoditats a preus arrebentats. Mireu-vos NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid és a només 600 Kms. de Barcelona en cotxe. I en tren podeu anar-hi amb l’AVE en tres hores. I en avió, darrerament, quasi volareu gratis.
Madrid es un destino muy interesante en todos los aspectos. Un destino a considerar muy seriamente en toda época del año y en toda circunstancia. Madrid es la capital de España y una de las grandes capitales europeas. Sus monumentos, palacios, (en la foto el palacio real), y museos merecen una visita. El Prado, el Reina Sofía, el THISSEN. Museos internacionales. El casco antiguo, con la plaza mayor, con las iglesias, las calles de los Austrias … o los parques, como el Retiro, o la Casa de Campo. ¡Hasta un templo Egipcio!. Pero Madrid es mucho más. Es un centro cultural de primer orden. Teatros que ofrecen primicias. Es inaudita la cantidad de teatros, y de estrenos, que se encuentra en Madrid. De todo tipo: musicales, clásico, infantil, comedia … Madrid, además, es un fantástico punto de partida para hacer excursiones por la parte central de Castilla. Toledo a 90 Kms.. El Escorial, a 60 Kms. Ávila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caídos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms.. Pueden pasar tranquilamente una semana en Madrid y no les faltarán cosas para ver. Es un destino ideal para niños. El parque de aventuras de la Warner, cines, parques de atracciones, parques … Vayan a Madrid aprovechando fechas en las que todo el mundo se va. Por las vacaciones de Navidad, de Semana Santa, puentes largos, verano … (atención que hace mucho calor …). Entonces las grandes cadenas de hoteles de negocios les abrirán las puertas, a las familias también, y les ofreceran habitaciones con todas las comodidades a precios de saldo. Vea NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid está a 600 Kms.. de Barcelona en coche. Y en tren puede ir con el AVE en tres horas. Y en avión, últimamente, casi vais a volar gratis.
Brantôme

No puc ser imparcial, ni asèptic, quan parlo de Brantôme. És una ciutat que m’agrada. Amb la que hi ha química. En la que ens hi sentim bé. No és una vila especialment bonica, ni especialment turística. De fet no està mencionada com un destí important en cap guia. Malgrat tot em perd la passió per Brantôme. Potser serà pel seu riu, la Dronne, que travessa tota la ciutat, que la rodeja, que s’hi infiltra. La Dronne és una corrent d’aigua mansa, tranquila, suau, encisadora. Potser serà perquè en aquesta multitud de petits canals i derivats del riu, s’hi enmirallen ponts, jardins i cases fins formar un quadre deliciòs, serè, pacífic. Serà per això que li diuen la Venecia de França. M’és ben bé igual. Jo se que a nosaltres, als meus fills, els encanta llogar un caiac i navegar per les ribes encantadores del riu. I donar la volta en barca a tot el poble medieval de Brantôme. I passar sota els seus ponts. I, després, quan cau la nit, seure en un dels parcs, de gespa fresca i flors, a veure passar la corrent, i tirar-hi fulles. O passejar pels carrers plens de llums, quan el sol encara no s’ha post del tot, a admirar les mansions, els palaus, les façanes. I jugar a fet i amagar amb els ponts i els trossos del riu, que ara hi són, ara no hi són. És veritat que Brantôme també te una abadia clàssica, i l’esglèsia de Sant Pere, (a la foto), molt bonica. Però mai no hi hem anat per a veure l’abadia, ni l’esglèsia. El que ens perd de Brantôme és la pau de les hores calmes perdudes a la vora, o dins, del seu riu. Per dormir us recomanem l’acollidor hotel Chabrol de Les freres Charbonnel. Un lloc tan deliciós com el propi poble, amb una taula exquisida, situat al cor de Brantôme, a tocar del riu. Si voleu un sopar romàntic, en un lloc senzill, aneu al restaurant “Au fil de l’eau“. Terrassa a tocar de la Dronne. També te Brantôme un bonic càmping. Des de Brantôme teniu tot el Perigord, una regió magnífica de França, al vostre abast. Des de la seva capital, Perigueux, fins els seus petits i bonics poblets medievals, a tocar dels rius, amb els seus castells com Bourdeillles, molt a prop de Brantôme mateix.
No puedo ser imparcial, ni aséptico, cuando hablo de Brantôme. Es una ciudad que me gusta. Con la que hay química. En la que nos sentimos bien. No es una ciudad especialmente bonita, ni especialmente turística. De hecho no está mencionada como un destino importante en ninguna guía. A pesar de todo, me pierde la pasión por Brantôme. Quizá sea por su río, la Dronne, que atraviesa toda la ciudad, que la rodea, que se infiltra dentro. La Dronne es una corriente de agua mansa, tranquila, suave, encantadora. Quizás será porque en esa multitud de pequeños canales y derivados del río, se asoman puentes, jardines y casas hasta formar un cuadro delicioso, sereno, pacífico. Será por eso que le llaman la Venecia de Francia. Me da igual. Yo se que a nosotros, a mis hijos, les encanta alquilar un kayak y navegar por las orillas encantadoras del río. Y dar la vuelta en barco a todo el pueblo medieval de Brantôme. Y pasar bajo sus puentes. Y, después, cuando cae la noche, sentarse en uno de los parques, de hierba fresca y flores, a ver pasar la corriente, y tirar en ella hojas. O pasear por calles llenas de luces, cuando el sol aún no se ha ido del todo, a admirar las mansiones, los palacios, las fachadas. Y jugar al gato y el ratón con los puentes y los trozos del río, que ahora están, ahora no están. Es verdad que en Brantôme también hay una abadía clásica, y la iglesia de Sant Pedro, (en la foto), muy bonitas. Pero nunca hemos ido para ver la abadía, ni la iglesia. Lo que nos pierde de Brantôme es la paz de las horas calmas perdidas al borde, o dentro, de su río. Para dormir os recomendamos el acogedor hotel Chabrol de Les Freres Charbonnel. Un lugar tan delicioso como el propio pueblo, con una mesa exquisita, situado en el corazón de Brantôme, junto al río. Si desea una cena romántica, en un lugar sencillo, hay que ir al restaurante “Au fil de l’eau”. Terraza abierta junto a la Dronne. También hay en el pueblo un bonito camping. Desde Brantôme tiene todo el Perigord, una región magnífica de Francia, a su alcance. Desde su capital, Perigueux, hasta sus pequeños y bonitos pueblos medievales, cerca de los ríos, con sus castillos como Bourdeillles, muy cerca de Brantôme mismo.
Aranjuez

Podria haver escollit una foto de la façana principal del Palau Reial d’Aranjuez, prop de Madrid. O bé una vista dels seus preciosos jardins francesos, tan bonics. Però m’he estimat més aquest encisador racó dels jardins anglesos, dels jardins vora el riu Tajo, que Albèniz va retratar tan maravellosament amb la seva música. El Real Sitio de Aranjuez, si aneu per Madrid, o per Toledo, mereix una visita ben detinguda, sense pressa, a ritme pausat, de cort. Com si res més en el món us importés, que no fos vagar pels seus salons, plens de mobles, quadres i joies d’època, o bé pels seus jardins, inmensos, exquisits. Visiteu tot Aranjuez. El gran palau i els petits palaus: la casita del labrador o del príncipe. Us quedareu bocabadats. Després feu una volta galant pels jardins, aturant-vos a cada font, a cada glorieta, a cada massís de flors. Si us queda temps arribeu-vos al poble d’Aranjuez, a tocar del Palau. Bastit en consonància, un exemple d’arquitectura urbana del XVIII, sense gaires afegitons. Per dormir, a Madrid, totes les facilitats. Hotels de totes les cadenes: NH hoteles, AC hoteles, Novotel o Holiday Inn Express. Per dinar a Aranjuez, un bon pic-nic als jardins, prop d’una font rumorosa. Més bucòlic impossible.
Podría haber elegido una foto de la fachada principal del Palacio Real de Aranjuez, cerca de Madrid. O bien una vista de sus preciosos jardines franceses, tan bonitos. Pero hemos preferido este encantador rincón de los jardines ingleses, los jardines junto al río Tajo, que Albéniz retrató tan maravillosamente con su música. El Real Sitio de Aranjuez, si vais por Madrid, o por Toledo, merece una visita bien detenida, sin prisa, a ritmo pausado, de corte real. Como si nada más en el mundo os importase, nada que no fuera vagar por sus salones, llenos de muebles, cuadros y joyas de época, o bien por sus jardines, inmensos, exquisitos. Aprovechad y visitad todo Aranjuez. El gran palacio y los pequeños palacios: la casita del labrador o del príncipe. Os quedaréis boquiabiertos. Daros una vuelta galante por los jardines, deteneros en cada fuente, en cada glorieta, en cada macizo de flores. Si os queda tiempo llegaros cabe el pueblo de Aranjuez, cerca del Palacio. Construido en consonancia, es un ejemplo de arquitectura urbana del siglo XVIII, sin demasiados añadidos. Para dormir, teneis en Madrid, todas las facilidades. Hoteles de todas las cadenas: NH hoteles, AC hoteles, Novotel o Holiday Inn Express. Para comer en Aranjuez, un buen pic-nic en los jardines, cerca de una fuente rumorosa. Más bucólico imposible.
Ax les thermes

A l’altre costat del Pirineu, més enllà de la Cerdanya, passat el coll de Puymorens, o travessat el nou túnel, trobareu les Valls d’Ax. La seva capital és Ax les thermes. Com indica el seu nom, es tracta d’una població termal. A la foto podeu veure la piscina medieval anomenada “Bassin des Ladres”, on venien a curar-se soldats templers que, a terra santa, havien agafat la lepra. Ara, us divertireu ficant-hi els peus després d’una jornada d’esquí o d’una caminada. Ja en temps dels romans s’explotaven les seves aigües calentes sulfuroses. Avui dia, Ax, està dedicada al turisme, estiu i hivern. Però Ax no és gaire bonic en sí mateix. És força decadent i envellida com a ciutat i com a resort turístic. Hi manquen inversions. El que són bonics són els seus entorns. Comencem per la neu. Quan les estacions de la Cerdanya estiguin plenes potser fora bona idea baixar fins Ax. D’allà podreu pujar a Les tres domaines, l’estació d’esquí d’aquesta zona, antiquada i familiar, com Ax mateix. La natura és un altre punt fort de les Valls d’Ax. La ruta del Baü, a l’estiu a l’estació d’Ax les 3 Domaines. Les canteres de talc de Luzenac, força interessants, i la Vall d’Orlú, reserva nacional natural, amb el parc dels llops, els isards o les marmottes. De fet, la millor vall d’aquesta zona, una joia de natura. Podeu pujar fins les cascades de les Forges d’Orlu, o si sou bons caminants fincs els pics de la serra com el Tarbésou o la Dent d’Orlu. També mereixen una visita la vall d’Ascou, i la mateixa vall de l’Ariège per on heu vingut, amb els seus llacs, com ara els de Lanoux o Naguille. En resum, valls i espais nous a descobrir quan la Cerdanya s’hagi fet petita i coneguda, a pocs més de 160 kms. de Barcelona, i 40 de Puigcerdà. Per dormir, nosaltres ho fem normalment a Puigcerdà quan anem a veure Ax, teniu bons hotels, com ara el Chalet.
Al otro lado del Pirineo, más allá de la Cerdanya, pasando el Coll de Puymorens, o atravesando el nuevo túnel, encontrareis las Valls d’Ax. Su capital es Ax les thermes. Como indica su nombre, se trata de una población termal. En la foto podéis ver la piscina medieval llamada “Bassin des Ladres”, donde venían a curarse los soldados templarios que, tierra santa, habían cogido la lepra. Ahora, os divertireis metiendo los pies en el agua caliente después de una jornada de esquí o de una caminata. Ya en tiempos de los romanos se explotaban sus fuentes sulfurosas. Hoy en día, Ax, está dedicada al turismo, verano e invierno. Pero Ax no es muy bonito en sí mismo. Es bastante decadente y envejecida como ciudad y como destino turístico. Faltan inversiones. Lo que son bonitos son sus entornos. Empezamos por la nieve. Cuando las estaciones de la Cerdanya estén llenas quizá fuera buena idea bajar hasta Ax. De allí podrá subir a Las tres domaines, la estación de esquí de esta zona, anticuada y familiar, como Ax mismo. La naturaleza es otro punto fuerte de las Valls d’Ax. La ruta del Bau, en verano, desde la estación de Ax les 3 Domaines o las canteras de talco de Luzenac, són bastante interesantes. La Vall d’Orlu, reserva nacional natural, con el parque de los lobos, los rebecos o las marmottes está muy bién. De hecho, és el mejor valle de esta zona, una joya de naturaleza. Pueden subir hasta las cascadas de las Forges de Orlu o, los buenos caminantes, llegar hasta los picos de la sierra como el Tarbésou o el Diente de Orlu. También merecen una visita la Vall d’Ascou, y la misma valle del Ariège por donde habéis venido, con sus lagos, como los de Lanoux o Naguille. En resumen, valles y espacios nuevos a descubrir cuando la Cerdanya se haya quedado hecho pequeña y conocida, a poco más de 160 kms. de Barcelona, y 40 de Puigcerdà. Para dormir, nosotros lo hacemos normalmente en Puigcerdà cuando vamos a ver Ax, pero tienen allí buenos hoteles, como el Chalet.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris


