Havaneres a Calella

Hi ha un ritual que tot bon català, tot amant de l’estiu, de la Costa Brava, del mar, ha de complir ni que sigui una vegada a la vida. Un ritual del primer cap de setmana de juliol. Aquest ritual és difícil de complir, cada vegada més, però s’ha de fer. Es tracta de viure, ni que sigui un sol cop, la nit màgica de les Havaneres a la Platja del Port-Bo de Calella de Palafrugell. En els inicis hi haviem anat moltes vegades, amb la colla d’amics. Ens assèiem a la sorra de la platja i preparàvem un cremat. Amb canyella, com ha de ser. Hi havia gent però s’hi podia anar. La calidessa de la música dels vells llops de mar ho omplia tot: l’aigua, l’aire, les barques, les llums, les cases blanques… L’amor volava lliure i feliç. Hi tornàrem amb la xicota any rera any. Cada volta hi havia més gent. Ja no es podia seure a la sorra sense pagar. Anys més tard, ni pagant. Tot estava venut mesos abans. Llavors sentiem les havaneres des de les roques allunyades. Era una descoberta, era encara millor. Avui dia tot segueix igual. La nit és mágica, com sempre. La música embriaga, com sempre. Però dubto molt que pogueu arribar a Calella sense caminar una bona estona. Aparcar a kilòmetres a la rodona és literalment impossible. Veure el festival des d’un lloc digne, si no teniu una barca, o una habitació d’hotel al mateix Calella, una quimera. Els embussos són fenomenals, la gentada indesciptible. I, malgrat tot, malgrat les meves paraules, si teniu fills adolescents, o si no hi heu anat mai, aneu a Calella el dia de les havaneres. Si esteu enamorats, si us sentiu joves, feu camí cap a Calella. Us podem recomanar un càmping on encara poden quedar places: La Siesta. Aneu-hi al matí i aparqueu. A la tarda podeu agafar lloc, i defensar-lo, dalt d’un penyal. Potser tindreu la sort d’escoltar la màgia de la nit de les havaneres a Calella de Palafrugell. Beatus ille, amén.
Hay un ritual que todo buén catalán, todo amante del verano, de la Costa Brava, del mar, debe cumplir aunque sea una vez en la vida. Un ritual del primer fin de semana de julio. Este ritual es difícil de cumplir, cada vez más, pero hay que hacerlo alguna vez. Se trata de vivir, aunque sea en una única ocasión, la noche mágica de las Habaneras en la Playa del Port-Bo de Calella de Palafrugell. En sus inicios habíamos ido muchas veces, con la pandilla de amigos. Nos sentábamos en la arena de la playa y preparábamos una queimada. Con canela, como debe ser. Había gente pero se podía ir. La calidez de la música de los viejos lobos de mar lo llenaba todo: el agua, el aire, las barcas, las luces, las casas blancas … El amor volaba libre y feliz. Volvimos con mi chica año tras año. Cada vez había más gente. Ya nadie podía sentarse en la arena sin pagar. Años más tarde, ni pagando. Todo estaba vendido meses antes. Entonces oíamos las habaneras desde las rocas alejadas. Era una descubierta, era aún mejor. Hoy día todo sigue igual. La noche es mágica, como siempre. La música embriaga, como siempre. Pero dudo mucho que se pueda llegar hoy a Calella sin tener que caminar un buen rato. Aparcar, en kilómetros a la redonda, es literalmente imposible. Ver el festival desde un lugar digno, si no se tiene una barca, o una habitación de hotel en el mismo Calella, una quimera. Los atascos son fenomenales, el gentío indesciptible. Y, sin embargo, a pesar de mis palabras, si teneis hijos adolescentes, o si no habéis ido nunca, id a Calella el día de las habaneras. Si estáis enamorados, si os sentís jóvenes, haced el camino hasta Calella. Os podemos recomendar un camping donde aún pueden quedar plazas: La Siesta. Id allí por la mañana y aparcad elñ coche dentro. Por la tarde id a tomar un lugar, y defendedlo, en lo alto de un peñasco. Quizás tengais la suerte de escuchar la magia de la noche de las habaneras en Calella de Palafrugell. Beatus ille, amén.
Far de Sant Sebastià

No hi ha a Catalunya una vista de mar i muntanya, una vista aèria tan bonica com la que podeu gaudir des del far de Sant Sebastià, a Palafrugell. És el punt més oriental de la península ibèrica, més encara que el Cap de Creus. La punta de terra catalana que rep el primer raig de sol al matí. S’hi pot arribar des de Palafrugell, per la carretera que porta a Tamariu, desviant-vos a la dreta, ben indicat. A dalt hi ha bon aparcament. També s’hi arriba pujant des de Llafranc. Però nosaltres preferim fer la ruta completa, circular. I així descobrim de cop la costa, i després baixem vertiginosament cap a Llafranc. Dalt del turó, a més del far, hi ha un hotel magnífic, un quatre estrelles gestionat pels propietaris del mas de Torrent. No cal dir més. I un bon restaurant. Tot plegat, s’hi ho podeu pagar, (nosaltres no), un luxe per gourmets i sibarites. Fa anys estava tot abandonat. Avui dia s’ha dignificat aquest espai tan emblemàtic i s’ha recuperat un edifici que sempre ens ha resultat molt evocador, amb el seu pati interior, els murs blancs i gruixuts i, sobretot, la seva terrassa panoràmica damunt la Costa Brava. A més de 100 mts d’alçada. Una passada. Cal no perdre’s-ho per cap motiu. Ni que sigui asseure’s a pendre una tònica. A Llafranc nosaltres hem dormit a l’hotel Llevant, arran de platja, amb vistes al mar. Allunyat de la costa, però molt delicat, teniu el Blaumar. De càmpings n’hi ha de molt bons a tota la zona. Ens agraden, per famílies, el mas Patoxas, calmat i tranquil, o bé La Siesta, ideal per adolescents. Mai no sabreu on son. Un cop visitat el far podeu fer un volt i un bany per la platja de Llafranc, tot un privilegi. O anar fins Tamariu o Aigua Xelida, un paradís. Si us agrada el senderisme, podeu fer un munt de rutes, vora el mar.
No hay en Cataluña una vista de mar y montaña, una vista aérea tan bonita como la que puede disfrutar desde el faro de Sant Sebastià, en Palafrugell. Es el punto más oriental de la península ibérica, más aún que el Cap de Creus. La punta de tierra catalana que recibe el primer rayo de sol por la mañana. Se puede llegar desde Palafrugell, por la carretera que lleva a Tamariu, desviándonos a la derecha, bien indicado. Arriba hay buen aparcamiento. También se llega subiendo desde Llafranc. Pero nosotros preferimos hacer la ruta completa, circular. Y así descubrimos de golpe la costa, y después bajamos vertiginosamente hacia Llafranc. Arriba de la colina, además del faro, hay un hotel magnífico, un cuatro estrellas gestionado por los propietarios del Mas de Torrent. No hace falta decir más. Y un buen restaurante. Todo ello, si lo puede pagar, (nosotros no), es un lujo para gourmets y sibaritas. Hace años estaba todo abandonado. Hoy en día se ha dignificado este espacio tan emblemático y se ha recuperado un edificio que siempre nos ha resultado muy evocador, con su patio interior, los muros blancos y gruesos y, sobre todo, su terraza panorámica sobre la Costa Brava. A más de 100 mts de altura. Una pasada. No hay que perderselo por ningún motivo. Ni que sea solo sentarse a tomar una tónica. En Llafranc nosotros hemos dormido en el hotel Llevant, al lado de la playa, con vistas al mar. Alejado de la costa, pero muy delicado, tiene el Blaumar. De campings hay muchos y muy buenos en toda la zona. Nos gustan, para familias, el mas Patoxas, calmado y tranquilo, o La Siesta, ideal para adolescentes. Nunca sabrá donde están. Una vez visitado el faro puede dar un paseo y un baño por la playa de Llafranc, todo un privilegio. O ir hasta Tamariu o Aigua Xelida, un paraíso. Si os gusta el senderismo, podeis hacer un montón de rutas, cerca del mar.
-
Arxius
- Desembre 2009 (25)
- Novembre 2009 (30)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris