Sortides familiars

Salidas en família

Riera de Merlès


merles

La Riera de Merlès és un d’aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganers. Un d’aquells rierols que salten de roca en roca, de gorg en gorg. A més, la Riera de Merlès travessa un dels espais naturals més bonics, però menys coneguts de tot el nostre país: el Lluçanés. La Riera te un aigua neta. Tan neta que ha estat declarada espai d’interès natural per protegir les llúdrigues que hi viuen. De tota manera la riera de Merlès és una zona molt turística. La gent que coneix el territori no s’està de fer-hi cap. Excursionistes, pescadors i banyistes cerquen tot l’any, però sobretot a l’estiu, els refrescants salts d’aigua, entre les roques i els gorgs profunds on encara hi viuen les dones d’aigua. Val la pena resseguir aquesta vall salvatge i feréstega, d’una bellessa especial. Nosaltres ho hem fet des del càmping fins Santa Maria de Merlès. Pugeu al Lluçanés per Vic, anant després cap a Olost i Prats del lluçanés. És la ruta més fàcil i senzilla. O per la carretera de Berga fins Puig-Reig per anar després a Santa Maria de Merlès.  Aprofiteu per visitar el desconegut i maravellós monestir de Lluçà, una joia del romànic català. Una preciositat que cal veure de totes totes.  Aneu-hi a inicis de l’estiu, per Sant Joan, i aprofiteu per viure a Prats de Lluçanés la festa dels Elois, el 25 de juny. Una festa antiga, diferent, amb balls ancestrals, com el contrapas. Rondeu tot el Lluçanés. Gaudiu dels seus productes naturals, dels seus embotits, boníssims, com les botifarres i llonganisses d’Alpens. Per dormir teniu el càmping Riera de Merlès, al capdemunt d’aquesta. Ben indicat a la carretera Prats – Gironella, just al passar el pont sobre la riera. També hotels molt moderns i trencadors, com l’Hotelet. O bé cases rurals com Cal Músic. Per dinar us recomanem Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Una fita a la comarca. Menú especial els dies de festa. Millor reserveu. Al càmping també es menja molt bé. I en un restaurant davant del monestir de Santa Maria de lluçà, que es diu “La Primitiva”. No us sorpreneu. Atenció: molt contracultural. Serà una experiència molt diferent. També te habitacions.

La Riera de Merlès es uno de esos ríos de Cataluña agradables, simpáticos, divertidos y juguetones. Uno de esos arroyos que saltan de roca en roca, de poza en poza. Además, la Riera de Merlès atraviesa uno de los espacios naturales más bellos, pero menos conocidos de todo nuestro país: el Lluçanés. La Riera tiene un agua limpia. Tan limpia que ha sido declarada espacio de interés natural para proteger las nutrias que viven allí. De todos modos la riera de Merlès es una zona muy turística. La gente que conoce el territorio no se recata de disfrutarla. Excursionistas, pescadores y bañistas buscan ocio todo el año. Pero el auge és sobre todo en verano, en los refrescantes saltos de agua, entre las rocas y las pozas profundas donde aún viven las hadas. Vale la pena repasar de cabo a rabo este valle salvaje y abrupto, de una belleza especial. Nosotros lo hemos hecho desde el camping hasta Santa Maria de Merlès. Para llegar hay que subir al Lluçanés por Vic, yendo luego hacia Olost y Prats del Lluçanès. Es la ruta más fácil y sencilla. O por la carretera de Berga hasta Puig-Reig para ir después a Santa Maria de Merlès. Aproveche para visitar el desconocido y maravilloso monasterio de Lluçà, una joya del románico catalán. Una preciosidad que hay que ver de todas todas. Hay que ir en los inicios del verano, por San Juan, y aprovechar para vivir en Prats de Lluçanès la fiesta de los Eloy, el 25 de junio. Una fiesta antigua, diferente, con bailes ancestrales, como el contrapaso. Rondad todo el Lluçanés. Disfrutad de sus productos naturales, de sus embutidos, buenísimos, como las butifarras y longanizas de Alpens. Para dormir tienen el camping Riera de Merlès, en el primer tramo de ésta. Bien indicado en la carretera Prats – Gironella, justo al pasar el puente sobre la riera. También hoteles muy modernos y rompedores, como el Hotelet. O bien casas rurales como Cal Músic. Para comer le recomendamos Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Un hito en la comarca. Menú especial los días de fiesta. Mejor reservar. En el camping también se come muy bien. Y en un restaurante enfrente al monasterio de Santa Maria de Lluçà, que se llama “La Primitiva”. No se sorprendan. Atención: es muy contracultural. Será una experiencia muy diferente. También tiene habitaciones.

About these ads

juny 22, 2009 - Posted by | Art, Berguedà, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs, Natura, Osona, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 937 other followers

%d bloggers like this: