S’Alguer

No heu de confondre aquesta petita, diminuta i amagada caleta, amb el seu deliciós poblat de pescadors, amb la ciutat del mateix nom de Sardenya. Mai no hem estat a la vila catalana de la gran illa mediterrània. Però hem evocat el seu nom cada vegada que hem arribat a aquest petit i recóndit racó perdut de món. S’Alguer és el darrer vestigi del que debia haver estat la Costa Brava original. Un lloc on el temps es va deturar fa 10o anys, quan ni la llum, ni el telèfon, ni el turisme havien arribat a la costa catalana. S’Alguer és un luxe. Quelcom que perdura a la retina quan ja tornes a ser a casa. I, en canvi, de fet, no és res. Quatre barraques de colors, en una caleta de picons. Tanmateix, quin lirisme, quina bellessa, quina pau, quina dolçor. M’encanta S’Alguer. Hi anem cada cop que ens movem pels volts de Palamós. Segur que des de Palamós, des de la platja de la Fosca, s’hi arriba molt bé. Nosaltres, però, sempre hi hem anat, caminant per la vora de l’aigua, uns 15 minuts escassos, des de la platja d’es Castell. Una altra maravella. I podeu fer cap des de Palamós, o de Palafrugell, per la carretera que va de l’una a l’altra. Feu atenció a l’entrada del càmping Benelux. Del camí que va a l’entrada del citat càmping, en surt el camí que arriba a Es Castell. Podeu deixar el cotxe al pàrking i caminar fins la platja. Després vorejar la costa, a peu, en sentit sur, fins arribar a S’Alguer. No hi trobareu cap servei. És un cop de puny. Una delicatessen. El més natural seria allotjar-se al mateix camping Benelux. Nosaltres, anant de càmping, sempre acabem al molt bonic i familiar Mas Patotxas, o al marxós La Siesta. O, prop de La Fosca, l’lnternacional. A Palamós hi ha molts hotels bonics. Com el Nostra llar. A Calella de Palafrugell ens agrada molt l’hotel Sant Roc.
No debe confundirse esta pequeña, diminuta y escondida caleta, con su delicioso poblado de pescadores, con la ciudad del mismo nombre de Cerdeña. Nunca hemos estado en la ciudad catalana de la gran isla mediterránea. Pero hemos evocado su nombre cada vez que hemos llegado a este pequeño y recóndito rincón perdido del mundo. S’Alguer es el último vestigio de lo que debía haber sido la Costa Brava original. Un lugar donde el tiempo se ha detenido hace 10o años, cuando ni la luz, ni teléfono, ni el turismo habían llegado a la costa catalana. S’Alguer es un lujo. Algo que perdura en la retina cuando ya vuelves a estar en casa. Y, en cambio, de hecho, no es nada. Cuatro barracas de colores, en una caleta de guijarros. Sin embargo, qué lirismo, qué belleza, qué paz, qué dulzura. Me encanta S’Alguer. Vamos cada vez que nos movemos por Palamós. Seguro que desde Palamós, desde la playa de la Fosca, se llega muy bien. Nosotros, sin embargo, siempre hemos ido, caminando por la orilla del agua, unos 15 minutos escasos, desde la playa d’es Castell. Otra maravilla. Desde Palamós, o desde Palafrugell, por la carretera que va de una a otra es por donde hay que ir. Preste atención a la entrada del camping Benelux. Del camino que va a la entrada del citado camping, sale el camino que llega a Es Castell. Puede dejar el coche en el parking y caminar hasta la playa. Tras bordear la costa, a pie, en sentido sur, llegará a S’Alguer. No se puede encontrar ningún servicio. Es pequeñísimo. Una delicatessen. Lo más natural sería alojarse en el mismo camping Benelux. Nosotros, yendo de camping, siempre acabamos en el muy bonito y familiar Mas Patotxas, o al marchoso La Siesta. O, cerca de La Fosca, en el lnternacional. En Palamós hay muchos hoteles bonitos. Como el Nostra Llar. En Calella de Palafrugell nos gusta mucho el hotel Sant Roc.
El Brull

Un racó del Montseny poc conegut, amable, i perfecte per passar una bona estona amb els nens?. Esteu describint El Brull. Aquesta gran plana de gespa verda no presenta cap perill pels infants. No hi ha alçades que pujar, ni boscos espesos on perdre’s, ni barranc per on caure. No és cansat, tot és molt amable. Hi podeu arribar per la C-17, en direcció Vic i girar cap a Seva a l’arribar a Tona. Des de Seva seguirem la carretera que porta al Coll Formic. O podeu pujar des de Granollers i Sant Celoni cap al Coll Formic, i baixar cap a Seva. Al mig d’aquesta ruta trobareu l’amplia esplanada on hi ha l’esglèsia romànica. No gaire lluny, dalt d’un petit turó, les restes del castell. Completen el quadre bucòlic quatre cases esparses, l’ajuntament i un restaurant que us recomanem: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple: Tf. 938 840 063. Sou al Parc Natural del Montseny, i això és nota. Natura arreu. Rutes en bicicleta i a peu, excursions com la del Meridià Verd, o el turó ibèric de Montgrós. En resum, un lloc idílic per anar amb els vostres fills i filles, amb molt d’espai per còrrer.
¿Un rincón del Montseny poco conocido, amable, y perfecto para pasar un buen rato con los niños?. Estais describiendo El Brull. Esta gran llanura de césped verde no presenta ningún peligro para los niños. No hay alturas que subir, ni bosques densos donde perderse, ni barrancos por donde caer. No es cansado, todo es muy amable. Podéis llegar por la C-17, en dirección Vic y girar hacia Seva al llegar a Tona. Desde Seva seguiremos la carretera que lleva al Coll Formic. O puede subir desde Granollers y Sant Celoni hacia el Coll Formic, y bajar hacia Seva. En medio de esta ruta encontrará la amplia explanada donde se encuentra la iglesia románica. No muy lejos, sobre una pequeña colina, los restos del castillo. Completan el cuadro bucólico cuatro casas, el ayuntamiento y un restaurante que os recomendamos: El Castell. Hay que reservar porque siempre está muy lleno: Tf. 938 840 063. Está en el Parque Natural del Montseny, y eso es nota. Naturaleza por todas partes. Rutas en bicicleta ya pie, excursiones como la del Meridiano Verde, o la colina ibérica de Montgrós. En resumen, un lugar idílico para ir con sus hijos e hijas, con mucho espacio para correr.
Gallifa

A Catalunya, no gaire lluny de Barcelona, hi ha un santuari dedicat a la Mare de Déu de l’Ecologia. Sí, si, de l’Ecologia, ho heu entés bé. El trobareu a Gallifa, un petit poblet, moníssim i molt poc conegut, situat prop del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Les cases del poble formen un espai bucòlic. Una d’elles es la seu de la Fundació Llorens Artigas, un famosíssim ceramista, amic personal de Picasso, que tota la vida va treballar al seu taller de Gallifa. Teniu a Gallifa quatre esglèsies romàniques. La parroquial de Sant Pere, al poble, i les ermites de Sant Sadurní i el Grau. Menció a banda requereix el santuari de l’Ecologia. Està situat a l’antic castell, dalt d’un turó, a les afores, passat el poble. Totalment restaurat, te unes vistes espectaculars, a part de la curiositat del temple en ell mateix. Arribar-hi és molt senzill. Gallifa està connectat amb Sant Feliu de Codines, per baix, i amb Sant Llorenç Savall, a munt, per una bona carretera asfaltada la B-1241. Podeu pujar-hi, doncs, per Caldes de Montbui o per Castellar del Vallés. Fins i tot una ruta circular és possible. Ideal per una matinal. També podeu fer una sortida més àmplia, de tot un dia, si aneu a Castellterçol i Granera, o a Sant Miquel del Fai.
En Cataluña, cerca de Barcelona, hay un santuario dedicado a la Virgen de la Ecología. Sí, sí, de la Ecología, lo habeis entendido bien. Lo encontrareis en Gallifa, un pequeño pueblecito, monísimo y muy poco conocido, situado cerca del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt. Las casas del pueblo forman un espacio bucólico. Una de ellas es la sede de la Fundación Llorens Artigas, un famosísimo ceramista, amigo personal de Picasso, que toda la vida trabajó en su taller de Gallifa. Tiene Gallifa cuatro iglesias románicas. La parroquial de Sant Pere, en el pueblo, y las ermitas de Sant Sadurní y el Grau. Mención aparte requiere el santuario de la Ecología. Está situado en el antiguo castillo, sobre un cerro, a las afueras, pasado el pueblo. Totalmente restaurado, tiene unas vistas espectaculares, aparte de la curiosidad del templo en sí mismo. Llegar es muy sencillo. Gallifa está conectado con Sant Feliu de Codines, por abajo, y con Sant Llorenç Savall, arriba, por una buena carretera asfaltada, la B-1241. Puede subir, pues, por Caldes de Montbui o por Castellar del Vallés. Incluso una ruta circular es posible. Ideal para una matinal. También puede hacer una salida más amplia, de todo un día, si vais hasta Castellterçol y Granera, o a Sant Miquel del Fai.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris

