Sortides familiars

Salidas en família

Brantôme

brantome

No puc ser imparcial, ni asèptic, quan parlo de Brantôme. És una ciutat que m’agrada. Amb la que hi ha química. En la que ens hi sentim bé. No és una vila especialment bonica, ni especialment turística. De fet no està mencionada com un destí important en cap guia. Malgrat tot em perd la passió per Brantôme. Potser serà pel seu riu, la Dronne, que travessa tota la ciutat, que la rodeja, que s’hi infiltra. La Dronne és una corrent d’aigua mansa, tranquila, suau, encisadora. Potser serà perquè en aquesta multitud de petits canals i derivats del riu, s’hi enmirallen ponts, jardins i cases fins formar un quadre deliciòs, serè, pacífic. Serà per això que li diuen la Venecia de França. M’és ben bé igual. Jo se que a nosaltres, als meus fills, els encanta llogar un caiac i navegar per les ribes encantadores del riu. I donar la volta en barca a tot el poble medieval de Brantôme. I passar sota els seus ponts. I, després, quan cau la nit, seure en un dels parcs, de gespa fresca i flors, a veure passar la corrent, i tirar-hi fulles. O passejar pels carrers plens de llums, quan el sol encara no s’ha post del tot, a admirar les mansions, els palaus, les façanes. I jugar a fet i amagar amb els ponts i els trossos del riu, que ara hi són, ara no hi són. És veritat que Brantôme també te una abadia clàssica, i l’esglèsia de Sant Pere, (a la foto), molt bonica. Però mai no hi hem anat per a veure l’abadia, ni l’esglèsia. El que ens perd de Brantôme és la pau de les hores calmes perdudes a la vora, o dins, del seu riu. Per dormir us recomanem l’acollidor hotel Chabrol de Les freres Charbonnel. Un lloc tan deliciós com el propi poble, amb una taula exquisida, situat al cor de Brantôme, a tocar del riu. Si voleu un sopar romàntic, en un lloc senzill, aneu al restaurant “Au fil de l’eau“. Terrassa a tocar de la Dronne. També te Brantôme un bonic càmping. Des de Brantôme teniu tot el Perigord, una regió magnífica de França, al vostre abast. Des de la seva capital, Perigueux, fins els seus petits i bonics poblets medievals, a tocar dels rius, amb els seus castells com Bourdeillles, molt a prop de Brantôme mateix.

No puedo ser imparcial, ni aséptico, cuando hablo de Brantôme. Es una ciudad que me gusta. Con la que hay química. En la que nos sentimos bien. No es una ciudad especialmente bonita, ni especialmente turística. De hecho no está mencionada como un destino importante en ninguna guía. A pesar de todo, me pierde la pasión por Brantôme. Quizá sea por su río, la Dronne, que atraviesa toda la ciudad, que la rodea, que se infiltra dentro. La Dronne es una corriente de agua mansa, tranquila, suave, encantadora. Quizás será porque en esa multitud de pequeños canales y derivados del río, se  asoman puentes, jardines y casas hasta formar un cuadro delicioso, sereno, pacífico. Será por eso que le llaman la Venecia de Francia. Me da igual. Yo se que a nosotros, a mis hijos, les encanta alquilar un kayak y navegar por las orillas encantadoras del río. Y dar la vuelta en barco a todo el pueblo medieval de Brantôme. Y pasar bajo sus puentes. Y, después, cuando cae la noche, sentarse en uno de los parques, de hierba fresca y flores, a ver pasar la corriente, y tirar en ella hojas. O pasear por calles llenas de luces, cuando el sol aún no se ha ido del todo, a admirar las mansiones, los palacios, las fachadas. Y jugar al gato y el ratón con los puentes y los trozos del río, que ahora están, ahora no están. Es verdad que en Brantôme también hay una abadía clásica, y la iglesia de Sant Pedro, (en la foto), muy bonitas. Pero nunca hemos ido para ver la abadía, ni la iglesia. Lo que nos pierde de Brantôme es la paz de las horas calmas perdidas al borde, o dentro, de su río. Para dormir os recomendamos el acogedor hotel Chabrol de Les Freres Charbonnel. Un lugar tan delicioso como el propio pueblo, con una mesa exquisita, situado en el corazón de Brantôme, junto al río. Si desea una cena romántica, en un lugar sencillo, hay que ir al restaurante “Au fil de l’eau”. Terraza abierta junto a la Dronne. También hay en el pueblo un bonito camping. Desde Brantôme tiene todo el Perigord, una región magnífica de Francia, a su alcance. Desde su capital, Perigueux, hasta sus pequeños y bonitos pueblos medievales, cerca de los ríos, con sus castillos como Bourdeillles, muy cerca de Brantôme mismo.

Juny 16, 2009 Publicat per joanmolar | Art, França, Hotels, Natura, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Aranjuez

Aranjuez

Podria haver escollit una foto de la façana principal del Palau Reial d’Aranjuez, prop de Madrid. O bé una vista dels seus preciosos jardins francesos, tan bonics. Però m’he estimat més aquest encisador racó dels jardins anglesos, dels jardins vora el riu Tajo, que Albèniz va retratar tan maravellosament amb la seva música. El Real Sitio de Aranjuez, si aneu per Madrid, o per Toledo, mereix una visita ben detinguda, sense pressa, a ritme pausat, de cort. Com si res més en el món us importés, que no fos vagar pels seus salons, plens de mobles, quadres i joies d’època, o bé pels seus jardins, inmensos, exquisits. Visiteu tot Aranjuez. El gran palau i els petits palaus: la casita del labrador o del príncipe. Us quedareu bocabadats. Després feu una volta galant pels jardins, aturant-vos a cada font, a cada glorieta, a cada massís de flors. Si us queda temps arribeu-vos al poble d’Aranjuez, a tocar del Palau. Bastit en consonància, un exemple d’arquitectura urbana del XVIII, sense gaires afegitons. Per dormir, a Madrid, totes les facilitats. Hotels de totes les cadenes: NH hoteles, AC hoteles, Novotel o Holiday Inn Express. Per dinar a Aranjuez, un bon pic-nic als jardins, prop d’una font rumorosa. Més bucòlic impossible.

Podría haber elegido una foto de la fachada principal del Palacio Real de Aranjuez, cerca de Madrid. O bien una vista de sus preciosos jardines franceses, tan bonitos. Pero hemos preferido este encantador rincón de los jardines ingleses, los jardines junto al río Tajo, que Albéniz retrató tan maravillosamente con su música. El Real Sitio de Aranjuez, si vais por Madrid, o por Toledo, merece una visita bien detenida, sin prisa, a ritmo pausado, de corte real. Como si nada más en el mundo os importase, nada que no fuera vagar por sus salones, llenos de muebles, cuadros y joyas de época, o bien por sus jardines, inmensos, exquisitos. Aprovechad y visitad todo Aranjuez. El gran palacio y los pequeños palacios: la casita del labrador o del príncipe. Os quedaréis boquiabiertos. Daros una vuelta galante por los jardines, deteneros en cada fuente, en cada glorieta, en cada macizo de flores. Si os queda tiempo llegaros cabe el pueblo de Aranjuez, cerca del Palacio. Construido en consonancia, es un ejemplo de arquitectura urbana del siglo XVIII, sin demasiados añadidos. Para dormir, teneis en Madrid, todas las facilidades. Hoteles de todas las cadenas: NH hoteles, AC hoteles, Novotel o Holiday Inn Express. Para comer en Aranjuez, un buen pic-nic en los jardines, cerca de una fuente rumorosa. Más bucólico imposible.

Juny 16, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Castella, Parcs, llargues | , , , , , , , , , , | Cap comentari encara