Cordes sur Ciel

A França és costum afegir al nom del poble, sobretot si hi pot haver-hi confusió amb un altre de nom idèntic, una cua amb el nom d’un riu o de la regió. Així Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no es pot confondre amb res, però els seus habitants cofois i orgullosos de viure-hi, sobrats de saber-se dominadors de l’espai des de la seva vila medieval, allà dalt, tan alta, li van posar Cordes sur Ciel. I, tot i ser un pèl pretenciòs, és ben cert que li escau. Cordes sembla tocar el cel. I, tanmateix, la seva silueta retallant-se contra el cel, (a la foto), tot hi ser màgica no és el més bonic de Cordes. Cal deixar el cotxe a sota de la vila, i pujar-hi a peu per descobrir tot l’encant de Cordes. Una vila medieval completament amurallada i miraculosament conservada, perfecta, intacta, al llarg dels segles. Amb el seu castell, les portes d’entrada, els maravellosos palaus gòtics i renaixentistes, les places porxades i l’esglèsia. Tot com si Cordes aparegués, de sobte, com per encanteri, de la nit del temps, només pels nostres ulls. No és gaire lluny de Barcelona. Fàcil arribar-hi des de Toulouse o Carcassone per Albí. Ideal per una ruta que, en uns dies, aplegui aquestes fantàstiques ciutats de França: Carcassonne, Toulouse, Albí i Cordes. O bé una parada obligada en la ruta cap a París. Si us agraden les botigues amb encant, a Cordes descobrireu el paradís: una rellotgeria artesana fabrica rellotges de pared com en el segle XVIII. Ceramistes, fleques, artistes… tothom ha obert local a Cordes. Els hotels i restaurants són una passada. Els preus, segons com també. La inexpugnable Cordes s’ha rendit i venut al turisme, i és una cortesana fascinant però cara. Nosaltres hem fet nit al Grand Ecuyer. Un hotel de campanetes en un palau del segle XVI. Habitacions amb tots el que espereu d’un castell gòtic. Fantasma inccorporat. Fastuosa també l’Hosteleria del Vell Cordes, on hem sopat i dormit. Un altre hotel per ocasions especials.
En Francia es costumbre añadir al nombre del pueblo, sobre todo si puede haber confusión con otro de nombre idéntico, una cola con el nombre de un rio o de la región. Así Tarascon sur Ariege o Tarascon sur Rhone. Cordes no se puede confundir con nada, pero sus habitantes satisfechos y orgullosos de vivir allí, sobrados de saberse dominadores del espacio desde su villa medieval, allá arriba, tan arriba, le pusieron Cordes sur Ciel. Y, a pesar de ser algo pretencioso, es bien cierto que no les falta razón. Cordes parece tocar el cielo. Y, sin embargo, su silueta recortandose contra este, (en la foto), a pesar de ser mágica, no es lo más bonito de Cordes. Hay que dejar el coche bajo la villa, y subir a pie para descubrir todo el encanto de Cordes. Una villa medieval completamente amurallada y milagrosamente conservada, perfecta, intacta, a lo largo de los siglos. Con su castillo, las puertas de entrada, los maravillosos palacios góticos y renacentistas, las plazas porticadas y la iglesia. Todo como si Cordes apareciera, de repente, como por encantamiento, desde la noche de los tiempos, sólo por nuestros ojos. No está muy lejos de Barcelona. Es muy fácil llegar desde Toulouse o Carcassone por Albí. Ideal para una ruta que, en unos días, reúna estas fantásticas ciudades de Francia: Carcassonne, Toulouse, Albi y Cordes. O bien una parada obligada en la ruta hacia París. Si os gustan las tiendas con encanto, en Cordes descubriréis el paraíso: una relojería artesana fabrica relojes de pared como en el siglo XVIII. Ceramistas, panaderías, artistas … todo el mundo ha abierto local en Cordes. Los hoteles y restaurantes son una pasada. Los precios, según cómo, también. La inexpugnable Cordes se ha rendido y se ha vendido al turismo, y es una cortesana fascinante pero cara. Nosotros hemos dormido en el Grand Ecuyer. Un hotel de campanillas, en un palacio del siglo XVI. Habitaciones con todo lo que esperáis de un castillo gótico. Fantasma inccorporado. Fastuosa también la Hostelería del Viejo Cordes, donde hemos cenado y dormido. Otro hotel para ocasiones especiales.
Espalion

La Vall del Lot ofereix, en el seu curs alt, bonics paisatges i poblacions no gaire lluny de casa. Per exemple Espalion. Aquest poblet renaixentista no te gaire bé res més que unes quantes cases al costat del riu, un pont i un palauet. Però el seu conjunt enamora. Com enamora el conjunt d’altres poblets riu a munt i riu avall. Enamora fins convencer la UNESCO de declarar-ho tot plegat “Patrimoni de la Humanitat”. Si aneu de camí a París, o volteu pel sur de França, arribeu-vos-hi. Visiteu Espalion, però també St Pierre de Bessuéjouls, Estaign, Castelnau de Mandailles, o la vall d’Olt, amb Saint-Côme-d’Olt, i el parc medieval de Calmont d’Olt. Tots ells poblets medievals, amb boniques esglèsies, castells i carrers. I, per descomptat el Lot, amb les seves rives romàntiques, el seu mirall d’aigüa. Nosaltres sempre ens hem allotjat a l’hotel Moderne, i sopat al seu restaurant Eaux Vives. Però n’hi ha molts d’altres, descubriu el vostre!.
La Vall del Lot ofrece, en su curso alto, bonitos paisajes y poblaciones no muy lejos de casa. Por ejemplo Espalion. Este pueblecito renacentista no tiene nada más que unas cuantas casas junto al río, un puente y un palacete. Pero su conjunto enamora. Como enamora el conjunto de otros pueblos río arriba y río abajo. Enamora hasta convencer a la UNESCO de declarar todo el conjunto “Patrimonio de la Humanidad”. Si vais de camino a París, o dais vueltas por el sur de Francia, llegaros hasta aquí. Visitad Espalion, pero también St. Pierre de Bessuéjouls, Estaign, Castelnau de Mandailles, o la Vall d’Olt, con Saint-Come-d’Olt, y el parque medieval de Calmont de Olt. Todos ellos pueblos medievales con bonitas iglesias, castillos y calles. Y, por supuesto el Lot, con sus riberas románticas, su espejo de agua. Nosotros siempre nos hemos alojado en el hotel Moderne, y cenamos en su restaurante Eaux Vives. Pero hay muchos otros. ¡Descubrid el vuestro!.
Vilassar, un mar de flors

Vilassar de Mar és una bonica població de la costa del Maresme, tocant a Mataró. S’hi pot arribar fàcilment en tren, per la línia de la costa. O en cotxe per la C-31 o la C-32. A primers de juny, Vilassar s’omple de flors. Això no és estrany, perquè aquest poble és la seu del Mercat de la Flor de Catalunya i milers de floristes d’arreu del país hi venen cada dia a comprar i vendre flors i plantes. Però “un mar de flors” és especial. Són les entitats i els veïns i veïnes qui omplen uns quants carrers i places de Vilassar de flors. Si encara teniu a la retina les precioses imatges de “Girona, temps de flors”, si encara us dura el “mono”, atançeu-vos fins Vilassar i disfruteu de nou l’ambient màgic. Si hi aneu, amb flors o sense, la vila us oferirà alguns atractius turístic menors, però convincents. Evidentment, en primer lloc, la seva platja. Una platja del Maresme, amb sauló ben criat i gruixut. O altres, com la torre de can Nadal, típica talaia de defensa contra pirates i corsaris que infestaren la costa durant els segles XVI i XVII. El temple parroquial és barroc, refet al segle XX, sense massa interès. Teniu també els bonics carrers de pescadors, típics del maresme, com ara el de sant Francesc. Els amants dels museus podeu visitar, ubicat en un antic hostal del XVII, el Museu Monjo, on podreu veure obres de l’escultor Enric Monjo. No hem dinat ni dormit mai a Vilassar, perquè está molt a prop de Barcelona, però si que hem fet un bon vermouth a Cal Espinaler. Un vermouth Espinaler, és clar, de collita pròpia. Tot un clàssic del Maresme.
Vilassar de Mar es una bonita población de la costa del Maresme, tocando a Mataró. Se puede llegar fácilmente en tren, por la línea de la costa. O en coche por la C-31 o la C-32. A primeros de junio, Vilassar se llena de flores. Esto no es extraño, porque este pueblo es la sede del Mercado de la Flor de Cataluña y miles de floristas de todo el país vienen cada día a comprar y vender flores y plantas. Pero “un mar de flores” es especial. Son las entidades y los vecinos y vecinas quienes llenan unos cuantos rincones de Vilassar de flores. Si aún tiene en la retina las preciosas imágenes de “Girona, temps de flors”, si todavía le dura el “mono”, llégese hasta Vilassar y disfrute de nuevo el ambiente mágico. Si va, con flores o sin ellas, la villa le ofrece algunos atractivos turístico menores, pero convincentes. Evidentemente, en primer lugar, su playa. Una playa del Maresme, con arena “sauló” bien criado y grueso. O otros, como la torre de Can Nadal, típica atalaya de defensa contra piratas y corsarios que infestaron la costa durante los siglos XVI y XVII. El templo parroquial es barroco, reconstruido en el siglo XX, sin demasiado interés. Tiene también las calles de pescadores, típicas del Maresme, como la de San Francisco. Los amantes de los museos pueden visitar, ubicado en un antiguo hostal del XVII, el Museo Monjo, donde pueden verse obras del escultor Enric Monjo. No hemos comido ni dormido nunca en Vilassar, porque está muy cerca de Barcelona, pero si que hemos hecho un buen VERMOUTH en Cal Espinaler. Un VERMOUTH Espinaler, claro está, de cosecha propia. Todo un clásico del Maresme.
-
Arxius
- Desembre 2009 (25)
- Novembre 2009 (30)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris