Aigua Xelida

Aigua Xelida és una cala diminuta, petita de veritat. A l’estiu és més que probable que no pogueu posar-hi, literalment, el peu. S’hi arriba bé caminant, en cotxe és una bogeria, des de Tamariu. A Tamariu podeu aparcar i fer els dos kilòmetres, escassos, fins Aigua Xelida. Està ben indicat. La platjola és un cop de puny. Com un apartament. 40 x 10 metres. Ara bé, l’entorn és una passada. Roques i pins a tocar de l’aigua. Un blau intens, una aigua cristal·lina, d’un blau increible. Cap servei. Una joia natural en estat pur. La Costa Brava com sempre l’havíeu imaginat. Aneu-hi un dia que només vosaltres tingueu festa. Al·lucinareu. Tots els serveis els teniu a la veïna Tamariu: aparcament, no molt, bons hotels i restaurants. Aneu a l’Hostalillo, estil clàssic. Més moder és Es Furió. Amb apartaments teniu l’hotel Tamariu. També hi ha un càmping, riera amunt, el Tamariu. A nosaltres però ens agrada més anar al La Siesta, un macro càmping amb unes instal·lacions de cine, situat a Calella de Palafrugell, o bé al Mas Patoxas, un càmping magnífic, molt familiar, entre Palafrugell i Begur.
Aigua Xelida es una cala diminuta, pequeña de verdad. En verano es más que probable que no pueda poner en ella, literalmente, ni el pie. Se llega andando, porque en coche es una locura, desde Tamariu. En Tamariu puede aparcar y hacer los dos kilómetros, escasos, hasta Agua Xelida. Está bien indicado. La playa es como un apartamento. 40 x 10 metros. Ahora bien, el entorno es una pasada. Rocas y pinos cerca del agua. Un azul intenso, un agua cristalina, de un azul increible. Ningún servicio. Una joya natural en estado puro. La Costa Brava como siempre lo habíais imaginado. Hay que ir un día que sólo usted tenga fiesta. Alucinante. Todos los servicios los tiene en la vecina Tamariu: aparcamiento, no mucho, buenos hoteles y restaurantes. Vaya al Hostalillo, estilo clásico. Más moderno es Es Furió. Con apartamentos tiene el hotel Tamariu. También hay un camping, riera arriba, el Tamariu. A nosotros pero nos gusta más ir al La Siesta, un macro camping con instalaciones de cine, situado en Calella de Palafrugell, o bien al Mas Patoxas, un camping magnífico, muy familiar, entre Palafrugell y Begur.
Tamariu

Tamariu és un petit paradís. Un racó de pur mediterrani. Un d’aquells llocs on heu d’anar-hi a l’estiu, a banyar-vos en les netíssimes aigües color blau turquesa de la seva cala. Tamariu són quatre cases a tocar del mar, dalt d’un penyal, com es veu a la foto. Una estampa inalterada de fa anys. Una postal d’un tipisme únic. Però també podeu baixar a Tamariu a l’hivern, quan està solitari i tranquil. La platja buida convida a passejar llarg i respirar calmat. O bé per primavera, o durant la tardor, quan sovint s’aixeca una boirina suau, d’un pam només, damunt la platja. Per arribar a Tamariu cal passar per Palafrugell i seguir les indicacions. Creuareu camps de cultiu i boscos de pins per, de sobte, iniciar una boja devallada vers el blau entre els arbres. Al final, un aparcament raonable, les cases blanques, i la possibilitat de continuar la ruta fins cales tan boniques com Aigua-Xelida o Aiguablava, per camins d’urbanitzacions, un xic embolicats. Aneu a Tamariu i visiteu la tríada capitolina: Calella, Llafranc i Tamariu. Arribeu-vos fins Aigua-Xelida, o fins el far de Sant Sebastià. Aneu-hi a peu, pels camins de ronda. A Tamariu hi ha bons hotels i restaurants, dels tradicionals, com ara l’Hostalillo. O més modernets, com Es Furió, que a nosaltres ens agrada molt. O bé apartaments com els de l’hotel Tamariu. També hi ha un càmping, riera amunt, bosc endins, el Tamariu. A nosaltres però ens agraden més La Siesta, a Calella, o el Mas Patoxas, un càmping molt familiar. Dormiu on dormiu, disfruteu de Tamariu.
Tamariu es un pequeño paraíso. Un rincón de puro mediterráneo. Uno de esos lugares donde tienes que ir en verano, a bañaros en las límpidas aguas color azul turquesa de su cala. Tamariu son cuatro casas junto al mar, sobre un peñasco, como se ve en la foto. Una estampa inalterada desde hace años. Una postal de un tipismo único. Pero también puede bajar en Tamariu en invierno, cuando está solitario y tranquilo. La playa vacía invita a pasear largo y respirar calmado. O bien en primavera, o durante el otoño cuando, a menudo, se levanta una neblina suave, de un palmo sólo, sobre la playa. Para llegar a Tamariu hay que pasar por Palafrugell y seguir las indicaciones. Cruzaréis campos de cultivo y bosques de pinos para, de repente, iniciar un loco descenso hacia el azul entre los árboles. Al final, un aparcamiento razonable, las casas blancas, y la posibilidad de continuar la ruta hasta calas tan bonitas como Agua-Xelida o Aiguablava, por caminos de urbanizaciones, un poco liosos. Id a Tamariu y visitad la tríada Capitolina: Calella, Llafranc y Tamariu. Lleguese hasta Agua-Xelida, o hasta el faro de San Sebastián. Caminen por los caminos de ronda. En Tamariu hay buenos hoteles y restaurantes, de los tradicionales, como el Hostalillo. O más modernos, como Es Furió, que a nosotros nos gusta mucho. O bien apartamentos como los del hotel Tamariu. También hay un camping, riera arriba, bosque adentro, el Tamariu. A nosotros pero nos gustan más La Siesta, en Calella, o el Mas Patoxas, un camping muy familiar. Duerma donde duerma, disfrutareis de Tamariu.
Estany Gento

Anar a l’Estany Gento és una excursió d’altura. I és molt divertida, sobretot per la canalla. Assolir el 2.410 mts d’alçada sense caminar és tota una experiència. Això és el que la cistella que puja de l’embassament de Sallente fins l’estany Gento ens permet. (Foto cortesia de Bernat Borràs. Les meves van quedar fatal). Emoció assegurada. Per arribar-hi cal anar fins la Pobla de Segur, per la carretera que puja a Vielha i la Vall d’Aran. Allà ens desviarem cap a Pont de Suert, i arribant a Senterada, agafarem la carretera que porta a Cabdella. Som a la Vall Fosca. Pugem fins el capdemunt de la Vall, passat Capdella i arribem a l’embassament de Sallente. Allà podem aparcar el cotxe. Hi ha uns serveis mínims, però eficients. El bar del telefèric, telèfon 973 25 22 3, fa un menú prou acceptable per un preu més acceptable encara. Mireu els horaris del telecabina, pagueu el bitllet, (no és molt car), i inicieu l’aventura. L’Estany Gento i els seus entorns són preciosos. Amb sol o amb neu, encara més. Des d’allà es poden fer petites excursions, o bé seguir rutes d’alta muntanya, pels llacs del Pirineu, o resseguir bones vies verdes, com ara la que aprofita el traçat d’un antic ferrocarril de via estreta, i arriba a Llessuí. Aneu a Gento en el transcurs d’uns dies per la Vall Fosca o el Pallars. Descobriu els petits poblets i els paisatges d’aquesta vall poc coneguda. Només us caldrà un cap de setmana, una escapada curta. Podeu dinar a molts llocs, i molt bé. Nosaltres ho hem fet a la Braseria l’Era Marxant, a la Pobleta de Bellveí, telèfon 973 66 17 35 , un boníssim restaurant. I per dormir recomanem l’hotel Vall Fosca.. També ho podeu fer a la Pobla de Segur, a l’hotel Sole. Av. Estació, 46, Telèfon 973680452. Un bon lloc per dinar i dormir. Te bon menú i uns apartaments familiars molt bonics.
Ir a l’Estany Gento es una excursión de altura. Y es muy divertida, sobre todo para los niños. Alcanzar el 2.410 mts de altura sin caminar es toda una experiencia. Eso es lo que la cesta colgante que sube del embalse de Sallente hasta l’estany Gento nos permite. Emoción asegurada. Para llegar hay que ir hasta la Pobla de Segur, por la carretera que sube a Vielha y la Vall d’Aran. Allí nos desviamos hacia Pont de Suert, y llegando a Senterada, tomaremos la carretera que lleva a Cabdella. Estamos ya en la Vall Fosca. Subimos hasta el final del valle, pasado Capdella y llegamos al embalse de Sallente. Allí podemos aparcar el coche. Hay unos servicios mínimos, pero eficientes. El bar del teleférico, teléfono 973 25 22 3, hace un menú bastante aceptable por un precio más aceptable todavía. Consulte los horarios del telecabina, pague el billete, (no es muy caro), e inicie la aventura. L’Estany Gento y sus entornos son preciosos. Con sol o con nieve, aún más. Desde allí se pueden hacer pequeñas excursiones, o seguir rutas de alta montaña, por los lagos del Pirineo, o las buenas vías verdes, como la que aprovecha el trazado de un antiguo ferrocarril de vía estrecha, y llega a Llessui . Id a Gento en el transcurso de unos días por la Vall Fosca o Pallars. Descubra los pequeños pueblos y los paisajes de este valle poco conocido. Sólo necesitará un fin de semana, una escapada corta. Puede comer en muchos lugares, y muy bien. Nosotros lo hemos hecho en la Braseria la Era Marxant, en la Pobleta de Bellveí, teléfono 973 66 17 35, un buenísimo restaurante. Y para dormir recomendamos el hotel Vall Fosca. También puede hacerlo en la Pobla de Segur, en el hotel Sole. Av. Estación, 46, Teléfono 973680452. Un buen lugar para comer y dormir. Tiene buen menú y unos apartamentos familiares muy bonitos.
Formentor

Us ho dic de tot cor. Mai no he vist un paisatge tan brutal, tan bestial, tan corprenedor, tan tel·lúric, tan esplèndit, tan grandiòs com el que es veu a Formentor. Mai, cap paisatge m’ha deixat tan bocabadat com el que vaig veure des del mirador de Formentor, (a la foto). Penyals gegants caient al mar profund, d’un blau intens, d’un blau oceànic, des d’alçades inabastables. Penyasegats de vertígen, vertical, perpenticulars a la làmina aquàtica del mediterrà. Pins arrelats en el no res, penjats de la roca viva, subsistint, com diu el poema, de l’aire que els envolta. I quan, ebri de llum i de sensacions, acabeu de fer els pocs kilòmetres que us porten al peu de la muralla pètria, descobriu tot l’encant d’una platja semiverge, d’una natura molt poc agredida, d’un entorn privilegiat. Un lloc on s’hi recomforten caps d’estat d’arreu del món. Hi ha un únic hotel enterrat entre els pins i el mar. Un luxe fora del nostre abast, a la mà de molt pocs. Formentor no està al final del món, sinó ben a prop de casa. Està a Mallorca. S’hi arriba des de Pollença i el Port de Pollença, per una recargolada carretera que escala el cap de Formentor, per després baixar a la seva platja, només en una desena de kilòmetres. No cap en cap fotografia la grandiositat d’aquesta mola de roca penetrant el mar. Preneu-ne la bona voluntat.
Os lo digo de todo corazón. Nunca he visto un paisaje tan brutal, tan bestial, tan telúrico, tan espléndido, tan grandioso como el que se ve en Formentor. Nunca, ningún paisaje me ha dejado tan boquiabierto como el que vi desde el mirador de Formentor, (en la foto). Peñascos gigantes cayendo a un mar profundo, de un azul intenso, de un azul oceánico, desde alturas inalcanzables. Acantilados de vértigo, verticales, perpenticulares a la lámina acuática del mediterráneo. Pinos arraigados en la nada, colgados de la roca viva, subsistiendo, como dice el poema, del aire que los rodea. Y cuando, ebrio de luz y de sensaciones, acaba de hacer los pocos kilómetros que os llevan al pie de la muralla pétrea, descubrireis todo el encanto de una playa semivirgen, de una naturaleza muy poco agredida, de un entorno privilegiado . Un lugar donde se reconfortan jefes de estado de todo el mundo. Allí hay un único hotel enterrado entre los pinos y el mar. Un lujo fuera de nuestro alcance, reservado para muy pocos. Formentor no está al final del mundo, sino muy cerca de casa. Está en Mallorca. Se llega desde Pollença y el Port de Pollença, por una sinuosa carretera que escala el cabo de Formentor, para luego bajar a su playa, en sólo una decena de kilómetros. No cabe en ninguna foto la grandiosidad de esta mole de roca penetrando el mar. Ruego buena voluntad.
San Baudelio de Casillas

A Sòria, a uns 8 kms de Berlanga de Duero, a mig camí entre Caltojar i Casillas de Berlanga, trobareu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. De fora, l’ermita situada en un pàram desolat no dona cap pista de la bellessa que guarda el seu interior. Però només travessar la porta l’impacte és colpidor. Una arquitectura finíssima, amb un mil·leni a les seves espatlles, ens ofereix un recital d’arcs delicats i columnes etèries, que sostenen estructures que semblen flotar. Pintures magnífiques recobrien els murs. Ara només podreu veure’n l’ombra i les reproduccions, perquè es varen arrancar i són disseminades pels millors museus del món. Arribeu-vos a San Baudelio després de visitar Berlanga de Duero, la seva Colegiata i el seu castell. Quan acabeu de veure Berlanga recordeu que, un xic més enllà teniu Gormaz, amb el seu castell, i la vila d’Osma, amb el Burgo de Osma, o el poblet medieval de Catalañazor. Aquesta és una ruta que sempre voldreu repetir. A Berlanga trobareu tota mena de serveis. Aneu a “La posada de los leones“, un bon hotel i restaurant, o bé al Palacio de Brias. O a l’hotel Fray Tomás. Descobrireu una terra, a Sória, on encara queden coses bones.
En Soria, a unos 8 kms de Berlanga de Duero, a medio camino entre Caltojar y Casillas de Berlanga, encontraréis San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Por fuera, la ermita situada en un páramo desolado no da ninguna pista de la belleza que guarda su interior. Pero sólo atravesar la puerta del impacto es chocante. Una arquitectura finísima, con un milenio a sus espaldas, nos ofrece un recital de arcos delicados y columnas etéreas, que sostienen estructuras que parecen flotar. Pinturas magníficas recubrían los muros. Ahora sólo podrá ver la sombra y las reproducciones, porque se arrancaron i hoy en dia andan diseminadas por los mejores museos del mundo. Llegaros hasta San Baudelio tras visitar Berlanga de Duero, su Colegiata y su castillo. Cuando terminen de ver Berlanga recuerden que, un poco más allá tienen Gormaz, con su castillo, y la villa de Osma, con el Burgo de Osma, o el pueblo medieval de Catalañazor. Esta es una ruta que siempre querrán repetir. En Berlanga encontrarán todo tipo de servicios. Como el hotel “La Posada de los leones”, buen hotel y buen restaurante, o bien el Palacio de Brias. O en el hotel Fray Tomás. Descubriréis una tierra, Soria, donde todavía quedan cosas buenas.
Havaneres a Calella

Hi ha un ritual que tot bon català, tot amant de l’estiu, de la Costa Brava, del mar, ha de complir ni que sigui una vegada a la vida. Un ritual del primer cap de setmana de juliol. Aquest ritual és difícil de complir, cada vegada més, però s’ha de fer. Es tracta de viure, ni que sigui un sol cop, la nit màgica de les Havaneres a la Platja del Port-Bo de Calella de Palafrugell. En els inicis hi haviem anat moltes vegades, amb la colla d’amics. Ens assèiem a la sorra de la platja i preparàvem un cremat. Amb canyella, com ha de ser. Hi havia gent però s’hi podia anar. La calidessa de la música dels vells llops de mar ho omplia tot: l’aigua, l’aire, les barques, les llums, les cases blanques… L’amor volava lliure i feliç. Hi tornàrem amb la xicota any rera any. Cada volta hi havia més gent. Ja no es podia seure a la sorra sense pagar. Anys més tard, ni pagant. Tot estava venut mesos abans. Llavors sentiem les havaneres des de les roques allunyades. Era una descoberta, era encara millor. Avui dia tot segueix igual. La nit és mágica, com sempre. La música embriaga, com sempre. Però dubto molt que pogueu arribar a Calella sense caminar una bona estona. Aparcar a kilòmetres a la rodona és literalment impossible. Veure el festival des d’un lloc digne, si no teniu una barca, o una habitació d’hotel al mateix Calella, una quimera. Els embussos són fenomenals, la gentada indesciptible. I, malgrat tot, malgrat les meves paraules, si teniu fills adolescents, o si no hi heu anat mai, aneu a Calella el dia de les havaneres. Si esteu enamorats, si us sentiu joves, feu camí cap a Calella. Us podem recomanar un càmping on encara poden quedar places: La Siesta. Aneu-hi al matí i aparqueu. A la tarda podeu agafar lloc, i defensar-lo, dalt d’un penyal. Potser tindreu la sort d’escoltar la màgia de la nit de les havaneres a Calella de Palafrugell. Beatus ille, amén.
Hay un ritual que todo buén catalán, todo amante del verano, de la Costa Brava, del mar, debe cumplir aunque sea una vez en la vida. Un ritual del primer fin de semana de julio. Este ritual es difícil de cumplir, cada vez más, pero hay que hacerlo alguna vez. Se trata de vivir, aunque sea en una única ocasión, la noche mágica de las Habaneras en la Playa del Port-Bo de Calella de Palafrugell. En sus inicios habíamos ido muchas veces, con la pandilla de amigos. Nos sentábamos en la arena de la playa y preparábamos una queimada. Con canela, como debe ser. Había gente pero se podía ir. La calidez de la música de los viejos lobos de mar lo llenaba todo: el agua, el aire, las barcas, las luces, las casas blancas … El amor volaba libre y feliz. Volvimos con mi chica año tras año. Cada vez había más gente. Ya nadie podía sentarse en la arena sin pagar. Años más tarde, ni pagando. Todo estaba vendido meses antes. Entonces oíamos las habaneras desde las rocas alejadas. Era una descubierta, era aún mejor. Hoy día todo sigue igual. La noche es mágica, como siempre. La música embriaga, como siempre. Pero dudo mucho que se pueda llegar hoy a Calella sin tener que caminar un buen rato. Aparcar, en kilómetros a la redonda, es literalmente imposible. Ver el festival desde un lugar digno, si no se tiene una barca, o una habitación de hotel en el mismo Calella, una quimera. Los atascos son fenomenales, el gentío indesciptible. Y, sin embargo, a pesar de mis palabras, si teneis hijos adolescentes, o si no habéis ido nunca, id a Calella el día de las habaneras. Si estáis enamorados, si os sentís jóvenes, haced el camino hasta Calella. Os podemos recomendar un camping donde aún pueden quedar plazas: La Siesta. Id allí por la mañana y aparcad elñ coche dentro. Por la tarde id a tomar un lugar, y defendedlo, en lo alto de un peñasco. Quizás tengais la suerte de escuchar la magia de la noche de las habaneras en Calella de Palafrugell. Beatus ille, amén.
Far de Sant Sebastià

No hi ha a Catalunya una vista de mar i muntanya, una vista aèria tan bonica com la que podeu gaudir des del far de Sant Sebastià, a Palafrugell. És el punt més oriental de la península ibèrica, més encara que el Cap de Creus. La punta de terra catalana que rep el primer raig de sol al matí. S’hi pot arribar des de Palafrugell, per la carretera que porta a Tamariu, desviant-vos a la dreta, ben indicat. A dalt hi ha bon aparcament. També s’hi arriba pujant des de Llafranc. Però nosaltres preferim fer la ruta completa, circular. I així descobrim de cop la costa, i després baixem vertiginosament cap a Llafranc. Dalt del turó, a més del far, hi ha un hotel magnífic, un quatre estrelles gestionat pels propietaris del mas de Torrent. No cal dir més. I un bon restaurant. Tot plegat, s’hi ho podeu pagar, (nosaltres no), un luxe per gourmets i sibarites. Fa anys estava tot abandonat. Avui dia s’ha dignificat aquest espai tan emblemàtic i s’ha recuperat un edifici que sempre ens ha resultat molt evocador, amb el seu pati interior, els murs blancs i gruixuts i, sobretot, la seva terrassa panoràmica damunt la Costa Brava. A més de 100 mts d’alçada. Una passada. Cal no perdre’s-ho per cap motiu. Ni que sigui asseure’s a pendre una tònica. A Llafranc nosaltres hem dormit a l’hotel Llevant, arran de platja, amb vistes al mar. Allunyat de la costa, però molt delicat, teniu el Blaumar. De càmpings n’hi ha de molt bons a tota la zona. Ens agraden, per famílies, el mas Patoxas, calmat i tranquil, o bé La Siesta, ideal per adolescents. Mai no sabreu on son. Un cop visitat el far podeu fer un volt i un bany per la platja de Llafranc, tot un privilegi. O anar fins Tamariu o Aigua Xelida, un paradís. Si us agrada el senderisme, podeu fer un munt de rutes, vora el mar.
No hay en Cataluña una vista de mar y montaña, una vista aérea tan bonita como la que puede disfrutar desde el faro de Sant Sebastià, en Palafrugell. Es el punto más oriental de la península ibérica, más aún que el Cap de Creus. La punta de tierra catalana que recibe el primer rayo de sol por la mañana. Se puede llegar desde Palafrugell, por la carretera que lleva a Tamariu, desviándonos a la derecha, bien indicado. Arriba hay buen aparcamiento. También se llega subiendo desde Llafranc. Pero nosotros preferimos hacer la ruta completa, circular. Y así descubrimos de golpe la costa, y después bajamos vertiginosamente hacia Llafranc. Arriba de la colina, además del faro, hay un hotel magnífico, un cuatro estrellas gestionado por los propietarios del Mas de Torrent. No hace falta decir más. Y un buen restaurante. Todo ello, si lo puede pagar, (nosotros no), es un lujo para gourmets y sibaritas. Hace años estaba todo abandonado. Hoy en día se ha dignificado este espacio tan emblemático y se ha recuperado un edificio que siempre nos ha resultado muy evocador, con su patio interior, los muros blancos y gruesos y, sobre todo, su terraza panorámica sobre la Costa Brava. A más de 100 mts de altura. Una pasada. No hay que perderselo por ningún motivo. Ni que sea solo sentarse a tomar una tónica. En Llafranc nosotros hemos dormido en el hotel Llevant, al lado de la playa, con vistas al mar. Alejado de la costa, pero muy delicado, tiene el Blaumar. De campings hay muchos y muy buenos en toda la zona. Nos gustan, para familias, el mas Patoxas, calmado y tranquilo, o La Siesta, ideal para adolescentes. Nunca sabrá donde están. Una vez visitado el faro puede dar un paseo y un baño por la playa de Llafranc, todo un privilegio. O ir hasta Tamariu o Aigua Xelida, un paraíso. Si os gusta el senderismo, podeis hacer un montón de rutas, cerca del mar.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris




