Berlanga de Duero

Alguna cosa haviem de fotografiar i posar com a portada de l’entrada a aquesta maravellosa població de Sória. Teniem moltes oportunitats. Podia ser la magnífica Colegiata, amb el cocodril penjant de les seves parets. O l’imponent palau dels senyors nobles de la vila. O els carrers medievals. O el rotllo jurisdiccional. O el potent castell que domina la ciutat des de dalt del seu turó. Al final fou el castell com podia haver estat qualsevol altre cosa. Res defineix el conjunt. Un conjunt que és un tot i que fa de Berlanga de Duero un poble que cal visitar. No us oblideu tampoc de fer els escassos kms. que separen Berlanga de l’ermita pre-romànica de Sant Baudelio de Casillas. Una joia del romànic més primitiu a Europa. Aneu a Berlanga. Aneu-hi en el transcurs d’un recorregut inoblidable per les terres baixes de Sória. Aneu-hi quan visiteu Gormaz, el seu castell, Osma, el Burgo de Osma i Catalañazor. Una ruta que no podeu deixar de fer. Perquè Sória existeix i, a més, és molt bonica. A Berlanga s’hi menja bé, s’hi dorm bé, i és un bon centre d’excursions. Teniu “La posada de los leones“, un bon hotel i restaurant. Si us agrada dormir en palaus teniu: El palacio de Brias, o el Fray Tomás. A Sória encara saben com viure!.
Algo debíamos fotografiar y poner como portada de la entrada de esta maravillosa población de Soria. Teníamos muchas posibilidades. Podía ser la magnífica Colegiata, con el cocodrilo colgando de sus paredes. O el imponente palacio de los señores nobles de la villa. O las calles medievales. O el rollo jurisdiccional. O el potente castillo que domina la ciudad desde lo alto de su colina. Al final fue el castillo como podía haber sido cualquier otra cosa. Nada define el conjunto. Un conjunto que es un todo y que hace de Berlanga de Duero un pueblo que hay que visitar. No olvide tampoco de hacer los escasos kms. que separan Berlanga de la ermita prerrománica de San Baudelio de Casillas. Una joya del románico más primitivo en Europa. Id a Berlanga. Id en el transcurso de un recorrido inolvidable por las tierras bajas de Soria. Id cuando visiteis Gormaz, su castillo, Osma, el Burgo de Osma y Catalañazor. Una ruta que no se puede dejar de hacer. Porque Soria existe y, además, es muy bonita. En Berlanga se come bien, se duerme bien, y es un buen centro de excursiones. Tienen “La posada de los leones”, un buen hotel y restaurante. Si les gusta dormir en palacios tienen: El palacio de Brias, o el Fray Tomás. ¡En Soria aún saben cómo vivir!.
Cervera

Cervera és una bonica població de les terres interiors de Catalunya, a Lleida. Cervera és la capital de La Segarra, una comarca dura, però amb uns atractius molt importants. Cervera us espera. Podría ser un bon lema turístic. I a més és veritat. Tots hem passat per Cervera. Per anar al Pirineu, per anar a Madrid. Tots hem passat per la A-2, per la N-II, o per la B-25, l’eix transversal. Cervera està, com veieu, molt ben comunicada. Però poca gent para a Cervera. Poca gent visita la Segarra i la seva magnífica capital. I fa mal fet, perquè Cervera amaga tresors de tota mena: una universitat barroca, amb una portalada única a Catalunya. Una esglèsia gòtica amb un campanar altiu i punyent, (a la foto). Un ajuntament gòtic, que és una joia del gòtic civil català, amb una balconada impactant. També la casa museu de la família Duran. I, el que més en agrada, i el que més agrada als nens i nenes: el llarg, fosc, tètric i tenebròs carreró de les bruixes. No us el perdeu: un carrer cobert, metres i metres d’autèntic carrer medieval. Un carrer que amaga secrets inconfesables. Molt diferent del carrer Major, paral·lel a aquest, tot porticat, ple de cases senyorials i convents. Aneu a Cervera a veure la seva fira agrícola, a mitjans de maig. Aneu a veure la célebre Passió de Cervera, per Setmana Santa. Però sobretot, si el vostres fills ja són grans, o si els podeu deixar amb els avis, aneu-hi per l’Aquelarre, a finals d’Agost, ni que sigui una estona. Per dinar hi ha molt on escollir. Mireu-vos el Fiol o el Casal. No hi ha hotels, ni molts llocs per dormir a dins mateix de Cervera, però si algunes cases rurals als voltants i la Segarra. Mireu-vos l’hostal La Savina.
Cervera es una bonita población de las tierras interiores de Cataluña, en Lérida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca dura, pero con unos atractivos muy importantes. Cervera le espera. Podría ser un buen lema turístico. Y además es verdad. Todos hemos pasado por Cervera. Para ir al Pirineo, para ir a Madrid. Todos hemos pasado por la A-2, por la N-II, o por la B-25, el eje transversal. Cervera está, como veis, muy bien comunicada. Pero poca gente para en Cervera. Poca gente visita la Segarra y su magnífica capital. Y hace mal, porque Cervera esconde tesoros de todo tipo: una universidad barroca, con una portada única en Cataluña. Una iglesia gótica con un campanario altivo y hermoso, (en la foto). Un ayuntamiento gótico, que es una joya del gótico civil catalán, con un balcón impactante. También la casa museo de la familia Duran. Y, lo que más gusta, lo que más gusta a los niños y niñas: el largo, oscuro, tétrico y tenebroso callejón de las brujas. No os lo perdáis: un camino cubierto, metros y metros de auténtica calle medieval. Una calle que esconde secretos inconfesables. Muy diferente de la calle Mayor, paralela a ésta, toda porticada, llena de palacios y conventos. Vayan a Cervera a ver su feria agrícola, a mediados de mayo. Vayan a ver la célebre Pasión de Cervera, en Semana Santa. Pero sobre todo, si tus hijos ya son mayores o si los puede dejar con los abuelos, id a Cervera en ocasión del Aquelarre, a finales de Agosto, aunque sea un rato. Para comer hay mucho donde elegir. Vea el Fiol o el Casal. No hay hoteles, ni lugares para dormir en el centro de Cervera, pero si algunas casas rurales las afueras y la Segarra, como el hostal La Savina.
Girona, temps de flors

Una de les manifestacions més poètiques i boniques que es poden veure durant el mes de maig a Catalunya te lloc a la romàntica i sempre maravellosa Girona. Es tracta de la mostra “Girona, temps de flors”. Carrers i places, patis d’edificis nobles, monestirs i esglèsies, els propis banys jueus o les escalinates barroques de la catedral, (a la foto), queden cobertes de milers de flors. No hem vist res d’igual si exceptuem la Floriade, una manifestació semblant que te lloc cada deu anys a Holanda. Girona ja es bonica tot temps. Els seus estrets carrerons medievals són magnífics a qualsevol hora. Però imagineu-los plens de flors disposades amb suma delicadessa, amb ganes d’agradar. Una passada, oi?. Doncs sí!. Només hi ha un problema: hi va tothom. Girona està literalment anegada de badocs, turistes, passavolants. Una gentada, un munt de gent. No es pot caminar, ni fer un pas. És agobiant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt d’hora. Fugir dels dissabtes a la tarda i dels dimenges al matí. Impossible aparcar. Impossible moure’s fins i tot anat a peu. Cerqueu dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors asaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. I per dinar a Girona us deixem que descobriu el vostre propi racó. N’hi tants i tan bons. Ara bé, si voleu que us en recomanem algun, us direm un clàssic: Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. O bé el Boira, a tocar. O el Pou del Call. O el Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir, si us cal, penseu en la cadena AC hotels, en el Carlemany, en l’hotel Històric o en el Ciutat de Girona.
Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, (en la foto), quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, os citaremos un clásico: Casa Marieta. Nunca les defraudará. Cocina de mercado desde hace cien años o más. O bien el Boira, al lado. O el Pou del Call. O el Museo del vino, mucho más popular y desenfadado. Para dormir, si es necesario hacerlo, pensad en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciudad de Gerona.
Àger

Àger, magnífica vila medieval presidida per la imponent col·legiata romànica de Sant Pere, domina des de fa segles la seva magnífica vall als peus del Montsec. La vall d’Àger fou durant molts anys lloc de pas obligat de totes les rutes que, des del Pallars i l’Aran, baixaven a les planes de Lleida i al mar. Els vescomptes d’Àger fortificaren la seva capital i l’embelliren amb obres d’art i edificis ben notables. Dissortadament, després d’amys d’abandonament, avui només tenim les pedres i el paisatge. Però això ja és suficient per rendir un viatge a la Vall d’Àger. La col·legiata Agustiniana de Sant Pere, en procés de restauració, és una joia del romànic d’aquestes terres. La vila conserva tot l’aire medieval. Dalt les muntanyes us esperen ermites i castells. Aquí la natura se’ns mostra viva i potent. L’espadat del Montsec ofereix la seva presència aclaparadora als amants de l’excursionisme i del vol sense motor. La ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, penjada sobre les aigües turquesa del pantà de Santa Anna, emocions fortes als amants del senderisme, del kaiac, o simplement, a les persones que estimin la natura i vulguin gaudir d’un paisatge inoblidable. Aneu fins Àger per la nova carretera que des de Balaguer s’enfila cap a Òs de Balaguer i les Avellanes. Pareu-vos a visitar el poble de les campanes i el bonic monestir on reposen els comtes de l’Urgell. Al Monestir de les Avellanes, a més de delitar-vos amb el seu art gòtic, podreu dinar i dormir. Un bon lloc per fer-lo centre de la vostra visita a la vall. Si disposeu de més dies podeu remuntar el riu, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. En tot cas, uns dies diferents en un indret diferent i poc visitat. A la vall trobareu infinitat de cases rurals i bons hotelets. També un càmping especialitzat en esports d’aventura.
Àger, magnífica villa medieval presidida por la imponente colegiata románica de Sant Pere, domina desde hace siglos su magnífico valle a los pies del Montsec. La Vall d’Àger fue durante muchos años lugar de paso obligado de todas las rutas que, desde el Pallars y el Aran, bajaban a los llanos de Lérida y al mar. Los vescomptes de Àger fortificaron su capital y la embellecieron con obras de arte y edificios muy notables. Desgraciadamente, después de años de abandono, hoy sólo tenemos las piedras y el paisaje. Pero eso ya es suficiente para rendir un viaje a la Vall d’Àger. La colegiata Agustiniana de Sant Pere, en proceso de restauración, es una joya del románico de estas tierras. La villa conserva todo el aire medieval. En sus montañas os esperan ermitas y castillos. Aquí la naturaleza se muestra viva y potente. El farallón del Montsec ofrece su presencia abrumadora a los amantes del excursionismo y del vuelo sin motor. La ruta del desfiladero de Montrebei, en el límite de Aragón, colgada sobre las aguas turquesa del pantano de Santa Anna, brinda emociones fuertes a los amantes del senderismo, del kaiac, o simplemente, a las personas que amen la naturaleza y quieran disfrutar de un paisaje inolvidable. Bajad hasta Àger por la nueva carretera que desde Balaguer sube hacia Os de Balaguer y les Avellanes. Pararos a visitar el pueblo de las campanas y el bonito monasterio donde reposan los condes de Urgell. El Monasterio de les Avellanes, además de su arte gótico, ofrece un buen lugar donde comer y dormir. Podeis hacerlo el centro de su visita a todo el valle. Si tiene más días puede remontar el río, pasar el desfiladero de Terradets y visitar el antiguo castillo de Mur. En todo caso, unos días diferentes en un lugar diferente y poco visitado. En el valle encontraréis infinidad de casas rurales y buenos hotelitos. También un camping especializado en deportes de aventura.
Roda de Isabena

El vall de l’Isabena va ser el bressol del bisbat de Roda, posteriorment convertit en Lleida i Barbastre-Montsó. Aquesta recóndita terra regada pel riu Isábena no ha canviat gaire d’aquells temps ençà. La vila de Roda d’Isabena, seu del totpoderòs bisbe, s’alça al mig de la vall, dalt d’un turó coronat per l’impressionant catedral romànica de Roda. El conjunt és espectacular: un temple magnífic, amb una cripta espectacular, un claustre molt bonic i tot un seguit de dependències eclesials de primera línia. L’art que encara conserva, després del robatori sacríleg d’Èric el Belga, és monumental, tot i ser una mínima part del que tenia: pintures, escultures, llibres, objectes preciosos. Tot això ara sobta molt de trobar-ho en un poblet diminut, en una vall oblidada i amagada, perduda fora dels espais més utilitzats en aquest segle XXI, sinó se sap la veritable història i importància d’aquesta vila medieval tan ben conservada. Pujeu fins Roda des de Benabarri, o des de Graus remuntant l’Isàbena. Després d’admirar aquest tresor amagat podeu seguir camí cap a la vall d’Arán per una ruta molt bonica, amb unes gorges naturals molt impressionants. Passareu pel monestir romànic d’Obarra, una altra joia ben desconeguda, abans d’arribar prop de Vilaller i el Pont de Suert, passat Bonansa. No hem dormit mai a la zona, només hi hem passat, però hi ha bons restaurants i bones cases rurals. A Roda mateix teniu una de les famoses “Hospederias de aragón“. I dins del refetor de la mateixa catedral funciona el seu restaurant medieval, únic per la seva ubicació, i molt reconegut.
El valle del Isabena fue la cuna del obispado de Roda, posteriormente convertido en Lérida y Barbastro-Monzón. Esta recóndita tierra regada por el río Isábena no ha cambiado mucho desde aquellos tiempos. La villa de Roda de Isabena, sede del todopoderoso obispo, se alza en medio del valle, sobre un cerro coronado por la impresionante catedral románica de Roda. El conjunto es espectacular: un templo magnífico, con una cripta espectacular, un claustro muy bonito y toda una serie de dependencias eclesiales de primera línea. El arte que aún conserva, tras el robo sacrílego de Eric el Belga, es monumental, a pesar de ser una mínima parte de lo que tenía: pinturas, esculturas, libros, objetos preciosos. Todo eso ahora sorprende mucho encontrarlo en un pueblo diminuto, en un valle olvidado y escondido, perdido y fuera de los espacios más utilizados en este siglo XXI, sino se conoce la verdadera historia e importancia de esta villa medieval tan bien conservada. Llegad hasta Roda desde Benabarri, o desde Graus remontando el Isábena. Después de admirar este tesoro escondido puedes seguir camino hacia la Vall d’Arán por una ruta muy bonita, con unas gargantas naturales muy impresionantes. Pasaras por el monasterio románico de Obarra, otra joya muy desconocida, antes de llegar cerca de Vilaller y el Pont de Suert, pasado Bonansa. No hemos dormido nunca en la zona, sólo hemos pasado, pero hay buenos restaurantes y buenas casas rurales. En Roda mismo tiene una de las famosas “Hospederías de Aragón “. Y dentro del refectorio de la misma catedral funciona su restaurante medieval, único por su ubicación, y muy reconocido.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris






