Sortides familiars

Salidas en família

Berlanga de Duero

berlanga

Alguna cosa haviem de fotografiar i posar com a portada de l’entrada a aquesta maravellosa població de Sória. Teniem moltes oportunitats. Podia ser la magnífica Colegiata, amb el cocodril penjant de les seves parets. O l’imponent palau dels senyors nobles de la vila. O els carrers medievals. O el rotllo jurisdiccional. O el potent castell que domina la ciutat des de dalt del seu turó. Al final fou el castell com podia haver estat qualsevol altre cosa. Res defineix el conjunt. Un conjunt que és un tot i que fa de Berlanga de Duero un poble que cal visitar. No us oblideu tampoc de fer els escassos kms. que separen Berlanga de l’ermita pre-romànica de Sant Baudelio de Casillas. Una joia del romànic més primitiu a Europa. Aneu a Berlanga. Aneu-hi en el transcurs d’un recorregut inoblidable per les terres baixes de Sória. Aneu-hi quan visiteu Gormaz, el seu castell, Osma, el Burgo de Osma i Catalañazor. Una ruta que no podeu deixar de fer. Perquè Sória existeix i, a més, és molt bonica. A Berlanga s’hi menja bé, s’hi dorm bé, i és un bon centre d’excursions. Teniu “La posada de los leones“, un bon hotel i restaurant. Si us agrada dormir en palaus teniu: El palacio de Brias, o el Fray Tomás. A Sória encara saben com viure!.

Algo debíamos fotografiar y poner como portada de la entrada de esta maravillosa población de Soria. Teníamos muchas posibilidades. Podía ser la magnífica Colegiata, con el cocodrilo colgando de sus paredes. O el imponente palacio de los señores nobles de la villa. O las calles medievales. O el rollo jurisdiccional. O el potente castillo que domina la ciudad desde lo alto de su colina. Al final fue el castillo como podía haber sido cualquier otra cosa. Nada define el conjunto. Un conjunto que es un todo y que hace de Berlanga de Duero un pueblo que hay que visitar. No olvide tampoco de hacer los escasos kms. que separan Berlanga de la ermita prerrománica de San Baudelio de Casillas. Una joya del románico más primitivo en Europa. Id a Berlanga. Id en el transcurso de un recorrido inolvidable por las tierras bajas de Soria. Id cuando visiteis Gormaz, su castillo, Osma, el Burgo de Osma y Catalañazor. Una ruta que no se puede dejar de hacer. Porque Soria existe y, además, es muy bonita. En Berlanga se come bien, se duerme bien, y es un buen centro de excursiones. Tienen “La posada de los leones”, un buen hotel y restaurante. Si les gusta dormir en palacios tienen: El palacio de Brias, o el Fray Tomás. ¡En Soria aún saben cómo vivir!.

maig 12, 2009 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Cervera

cervera

Cervera és una bonica població de les terres interiors de Catalunya, a Lleida. Cervera és la capital de La Segarra, una comarca dura, però amb uns atractius molt importants. Cervera us espera. Podría ser un bon lema turístic. I a més és veritat. Tots hem passat per Cervera. Per anar al Pirineu, per anar a Madrid. Tots hem passat per la A-2, per la N-II, o per la B-25, l’eix transversal. Cervera està, com veieu, molt ben comunicada. Però poca gent para a Cervera. Poca gent visita la Segarra i la seva magnífica capital. I fa mal fet, perquè Cervera amaga tresors de tota mena: una universitat barroca, amb una portalada única a Catalunya. Una esglèsia gòtica amb un campanar altiu i punyent, (a la foto). Un ajuntament gòtic, que és una joia del gòtic civil català, amb una balconada impactant. També la casa museu de la família Duran. I, el que més en agrada, i el que més agrada als nens i nenes: el llarg, fosc, tètric i tenebròs carreró de les bruixes. No us el perdeu: un carrer cobert, metres i metres d’autèntic carrer medieval. Un carrer que amaga secrets inconfesables. Molt diferent del carrer Major, paral·lel a aquest, tot porticat, ple de cases senyorials i convents. Aneu a Cervera a veure la seva fira agrícola, a mitjans de maig. Aneu a veure la célebre Passió de Cervera, per Setmana Santa. Però sobretot, si el vostres fills ja són grans, o si els podeu deixar amb els avis, aneu-hi per l’Aquelarre, a finals d’Agost, ni que sigui una estona. Per dinar hi ha molt on escollir. Mireu-vos el Fiol o el Casal. No hi ha hotels, ni molts llocs per dormir a dins mateix de Cervera, però si algunes cases rurals als voltants i la Segarra. Mireu-vos l’hostal La Savina.

Cervera es una bonita población de las tierras interiores de Cataluña, en Lérida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca dura, pero con unos atractivos muy importantes. Cervera le espera. Podría ser un buen lema turístico. Y además es verdad. Todos hemos pasado por Cervera. Para ir al Pirineo, para ir a Madrid. Todos hemos pasado por la A-2, por la N-II, o por la B-25, el eje transversal. Cervera está, como veis, muy bien comunicada. Pero poca gente para en Cervera. Poca gente visita la Segarra y su magnífica capital. Y hace mal, porque Cervera esconde tesoros de todo tipo: una universidad barroca, con una portada única en Cataluña. Una iglesia gótica con un campanario altivo y hermoso, (en la foto). Un ayuntamiento gótico, que es una joya del gótico civil catalán, con un balcón impactante. También la casa museo de la familia Duran. Y, lo que más gusta, lo que más gusta a los niños y niñas: el largo, oscuro, tétrico y tenebroso callejón de las brujas. No os lo perdáis: un camino cubierto, metros y metros de auténtica calle medieval. Una calle que esconde secretos inconfesables. Muy diferente de la calle Mayor, paralela a ésta, toda porticada, llena de palacios y conventos. Vayan a Cervera a ver su feria agrícola, a mediados de mayo. Vayan a ver la célebre Pasión de Cervera, en Semana Santa. Pero sobre todo, si tus hijos ya son mayores o si los puede dejar con los abuelos, id a Cervera en ocasión del Aquelarre, a finales de Agosto, aunque sea un rato. Para comer hay mucho donde elegir. Vea el Fiol o el Casal. No hay hoteles, ni lugares para dormir en el centro de Cervera, pero si algunas casas rurales las afueras y la Segarra, como el hostal La Savina.

maig 11, 2009 Posted by | Art, festes, Lleida, medieval, mitjanes, Museus, Segarra | , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Wies

WIES

Les esglèsies barroques d’Europa són una preciositat. Avui us proposem aquesta maravella bavaresa. L’esglèsia de Wies s’aixeca sola, blanca, ondulada, al mig dels camps de cultiu, prop de Steingaden, a Baviera. La podeu visitar si feu la ruta Alpina del sur d’Alemania. Està a mig camí entre els castells reials de Fussen, i l’estació Garmisch Partenkirchen. És aquesta una ruta que pot començar a la Selva Negra, prop de Friburg, i acabar a l’austríaca Salzburg. És aquesta una ruta que no podeu deixar de fer alguna vegada. Els castells de fades, les altes muntanyes alpines nevades, els llacs blaus i els camps verds. Les ciutats medievals i les esglèsies barroques, com Wies, us esperen. Varem dinar, molt bé, al senzill restaurant que hi ha al costat mateix de l’esglèsia. Per dormir teniu tots els hotels de Munich, a uns 100 kms. Entre ells uns quants Novotel. Nosaltres ho varem fer a l’hotel Guggemos, a la vora del llac Tagernsee.

Las iglesias barrocas de Europa son una preciosidad. Hoy os proponemos esta maravilla bávara. La iglesia de Wies se levanta sola, blanca, ondulada, en medio de los campos de cultivo, cerca de Steingaden, en Baviera. La podéis visitar si haceis la ruta Alpina del sur de Alemania. Está a medio camino entre los castillos reales de Fussen, y la estación Garmisch Partenkirchen. Es esta una ruta que puede empezar en la Selva Negra, cerca de Friburgo, y terminar en la austríaca Salzburgo. Es esta una ruta que no puede dejar de hacer alguna vez. Los castillos de hadas, las altas muntañas alpinas nevadas, lagos azules y los campos verdes. Las ciudades medievales y las iglesias barrocas, como la de Wies, os esperan. Comimos, muy bien, en el sencillo restaurante que hay al lado mismo de la iglesia. Para dormir tienen a mano  todos los hoteles de Munich, que está a unos 100 kms. Entre ellos unos cuantos Novotel. Nosotros lo hicimos en el hotel Guggemos, a orillas del lago Tagernsee.

maig 11, 2009 Posted by | Alemania, Art, Molt llargues | , , , , , , , , , , | 1 comentari

Girona, temps de flors

tempsflors

Una de les manifestacions més poètiques i boniques que es poden veure durant el mes de maig a Catalunya te lloc a la romàntica i sempre maravellosa Girona. Es tracta de la mostra “Girona, temps de flors”. Carrers i places, patis d’edificis nobles, monestirs i esglèsies, els propis banys jueus o les escalinates barroques de la catedral, (a la foto), queden cobertes de milers de flors. No hem vist res d’igual si exceptuem la Floriade, una manifestació semblant que te lloc cada deu anys a Holanda. Girona ja es bonica tot temps. Els seus estrets carrerons medievals són magnífics a qualsevol hora. Però imagineu-los plens de flors disposades amb suma delicadessa, amb ganes d’agradar. Una passada, oi?. Doncs sí!. Només hi ha un problema: hi va tothom. Girona està literalment anegada de badocs, turistes, passavolants. Una gentada, un munt de gent. No es pot caminar, ni fer un pas. És agobiant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt d’hora. Fugir dels dissabtes a la tarda i dels dimenges al matí. Impossible aparcar. Impossible moure’s fins i tot anat a peu. Cerqueu dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors asaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. I per dinar a Girona us deixem que descobriu el vostre propi racó. N’hi tants i tan bons. Ara bé, si voleu que us en recomanem algun, us direm un clàssic: Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. O bé el Boira, a tocar. O el Pou del Call. O el Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir, si us cal, penseu en la cadena AC hotels, en el Carlemany, en l’hotel Històric o en el Ciutat de Girona.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, (en la foto), quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, os citaremos un clásico: Casa Marieta. Nunca les defraudará. Cocina de mercado desde hace cien años o más. O bien el Boira, al lado. O el Pou del Call. O el Museo del vino, mucho más popular y desenfadado. Para dormir, si es necesario hacerlo, pensad en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciudad de Gerona.

maig 10, 2009 Posted by | Art, festes, Girona, Hotels, medieval, mitjanes, Natura | , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Parc de Ca l’Arnús a Badalona

arnus

Badalona, a tocar de Barcelona, és una ciutat que a primer cop d’ull pot semblar poc, per no dir gens, turística. Pels que no la coneixen, i fins pels seus ciutadans, passa per ser una vila desprovista de reclams suficients que justifiquin una visita. Res més lluny de la realitat. Badalona te molts atractius, alguns recollits en aquest bloc mateix, com ara el seu passat romà, amb les termes, les cases, i el museu. O bé el seu passat medieval, amb el barri de Dalt la Vila o el magnífic monestir de Sant Jeroni. O bé l’etapa modernista, amb mansions i fàbriques com l’Anís del Mono. Però avui vull parlar-vos d’un parc. D’un bellíssim parc metropolità, resultat de la unió de dues grans finques privades, propietat d’il·lustres famílies. Són Can Solei i Ca l’Arnús. Juntes han format un espai lúdic de primer ordre. Un castellet, un llac romàntic, diverses mansions, camins i plantes, arbres monumentals, camps de joc, lloc per còrrer, anar en bici o terrejar amb el sauló. Ideal per passar-hi una bona estona passejant o badant. Les nits de maig, durant les festes, actuacions de grans figures de l’espectre musical internacional. Mireu-vos la cartellera. Evidentment potser el parc sol no mereix un desplaçament. Però si després baixeu a la Rambla, a fer el vermouth vora el mar, a banyar-vos els peus o tot el cos, llavors potser si que el justifica. Si abans, o després, pujeu al Dalt la Vila i al museu, llavors, possiblement, haureu fet una jornada ben rodona. Dineu a qualsevol del restaurants del centre de Badalona, o en un dels bars de la Rambla, un bon plat combinat, de marisc o de peix.

Badalona, cerca de Barcelona, es una ciudad que a primera vista puede parecer poco, por no decir nada, turística. Para los que no la conocen, y hasta para sus ciudadanos, pasa por ser una población desprovista de reclamos suficientes que justifiquen una visita. Nada más lejos de la realidad. Badalona tiene muchos atractivos, algunos recogidos en este blog mismo, como su pasado romano, con las termas, las casas, y el museo. O bien su pasado medieval, con el barrio de Dalt la Vila o el magnífico monasterio de Sant Jeroni de la Murtra. O bien el legado de la etapa modernista, con mansiones y fábricas como el Anís del Mono. Pero hoy les quiero hablar de un parque. De un bellísimo parque metropolitano, resultado de la unión de dos grandes fincas privadas, propiedad de ilustres familias. Son Can Solei y Ca l’Arnús. Juntas han formado un espacio lúdico de primer orden. Un castillito, un lago romántico, varias mansiones, caminos y plantas, árboles monumentales, campos de juego, lugares para correr, ir en bici o jugar con la arena. Ideal para pasar un buen rato paseando. Las noches de mayo, durante las fiestas, hay actuaciones de grandes figuras del espectro musical internacional. Lean la cartelera. Evidentemente tal vez el parque mismo no merece un desplazamiento. Pero si luego deciden bajarse hasta la Rambla, para tomar un aperitivo junto al mar, o a bañarse los pies, o todo el cuerpo, entonces si lo merece. Si antes, o después, os llegais al Dalt la Vila y al museo, entonces, posiblemente, la jornada será bien redonda. Comed en cualquiera de los restaurantes del centro de Badalona, o en uno de los bares de la Rambla, un buen plato combinado, de marisco o de pescado.

maig 9, 2009 Posted by | Barcelona, curtes, Parcs | , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Sant Miquel del Fai

fai

Tot i que Sant Miquel del Fai és un lloc molt turístic, en el pitjor sentit d’aquestes paraules. Tot i que totes i tots l’associem al turisme caspós i cutre, a aquelles enganxines que portaven el 600 els avis. Tot i que el preu de l’entrada és elevat. Tot i que avui dia és un lloc de BBC, (bodas, bautizos y comuniones), a pesar de tot això, Sant Miquel del Fai mereix una visita, una matinal. Les raons són tan poderoses com els inconvenients que he desgranat. Sant Miquel és bonic. Turístic però bonic. La cinglera amb la riera del Tenes saltant, despenyant-se, despentinant-se en la caiguda en cabelleres platejades, sobretot en època de pluja recent. El vell monestir romànic, molt transformat però que conserva encara l’aire eremític. Les baumes, el recorregut de natura sota la cascada, els llacs, romantics tot i artificials, la piscina, les vistes des dels miradors… en fi, un lloc on els vostres fills i filles poden entrar amb descompte amb el carnet del club Super3, (i això fa més passable el preu de l’entrada), i on poden entusiasmar-se amb el laberint de l’aigua i la pedra. Aneu a Sant Miquel una matinal de diumenge. No sempre és obert. Consulteu els horaris. Hi arribareu des de Mollet per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. En aquest darrer poble seguiu la carretera, ben indicada, que us porta a Sant Miquel del Fai, i enlloc més. Aparcament al final del recorregut. També podeu anar-hi caminant, des de Bigues i Riells, al fons de la vall, o crestejant els cingles. Els dimenges hi arriba un bus de l’empresa Sagalés. No hem dinat mai a Sant miquel, tot i que hi ha tota mena de serveis turístics, bars i restaurants. De fet és tan a prop de casa que no cal quedar-se allà. També podeu fer picnic, a dins, o a fora del recinte.

Aunque Sant Miquel del Fai es un lugar muy turístico, en el peor sentido de estas palabras. Aunque todas y todos asociamos este nombre al turismo casposo y cutre, a aquellas pegatinas que llevaba el 600 de los abuelos. Aunque el precio de la entrada es elevado. Aunque hoy día es un lugar de BBC  (bodas, bautizos y comuniones), a pesar de todo eso, Sant Miquel del Fai merece una visita, una matinal. Las razones son tan poderosas como los inconvenientes que he desgranado. Sant Miquel es bonito. Turístico pero bonito. Sus riscos con la riera del Tenes saltando, despeñandose, despeinandose en la caída, abriendo sus cabellos plateados, sobre todo en época de lluvia reciente. El viejo monasterio románico, muy transformado pero que conserva todavía el aire eremítico. Las balmas y cuevas, el recorrido de naturaleza bajo la cascada, los lagos, romanticos a pesar de ser artificiales, la piscina, las vistas desde los miradores … en fin, un lugar donde sus hijos e hijas pueden entrar con descuento con el carnet del Club Super3, (y esto hace más pasable el precio de la entrada), y donde pueden entusiasmarse con el laberinto del agua y la piedra. Id a Sant Miquel una matinal de domingo. No siempre está abierto. Consulte los horarios. Se llega desde Mollet por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines. En este último pueblo siga la carretera, bien indicada, que os llevará a Sant Miquel del Fai, y solo allí. Aparcamiento al final del recorrido. También puede llegar caminando, desde Bigues i Riells, por el fondo del valle, o cresteando los riscos. Los domingos llega un bus de la empresa Sagalés. No hemos comido nunca en Sant Miquel, aunque hay todo tipo de servicios turísticos, bares y restaurantes. De hecho está tan cerca de casa que no hay que comer allí. También se puede hacer picnic, dentro, o fuera del recinto.

maig 9, 2009 Posted by | Art, Barcelona, curtes, medieval, Monestirs, Natura, Romànic, Vallés | , , , , , , , , , | Feu un comentari

Miravet

mirav

Miravet és un d’aquells llocs màgics. Un d’aquells llocs on la natura i la història s’uneixen per crear un pol telúric d’atracció. Un d’aquells llocs on, al llarg dels segles, la gent i els aconteixements s’han citat per trobar-se. Miravet és ara un petit poble a tocar de l’Ebre, prop de Mora. Un conjunt de cases que s’enfilen, turó amunt, arrecerades sota l’altiu castell templer. A Miravet, el gran riu, mostra la seva força a escassos metres dels habitatges humans, que sovint s’han vist anegats per les seves aigües. Allà l’Ebre es mostra especialment potent i poderòs, dominant la plana, abans d’entaforar-se a l’estret de Benifallet. Però si ell és fort, la penya que aguanta la fortificació medieval ho és encara més. El poble assisteix mut i corprès a aquesta lluita de titans antics i, com volguent congraciar-se amb ells, els ofereix la plaça assolellada com a punt de pau i contacte. Aneu a Miravet. Aneu-hi des de Tortosa, per Xerta i Benifallet, passant l’Ebre amb la barca, que carrega els cotxes, des de Rasquera. O bé aneu-hi desde Mora, per la riba plena de terrissaires i obradors de ceràmica, curulla d’horta, de tarongers i llimoners. Badeu una estona a la plaça, prenen quelcom als bars prop de l’aigua. Pujeu al castell i admireu la més gran força dels templers de Catalunya. Baixeu de nou al poble. Volteu pels carrers estrets, amb cases porxades i finestres pintades de blauet. Dineu al restaurant “El molí de Xim”, molt típic i acollidor. El seu telèfon és el 977 407 758. Si no us agrada l’estil, podeu anar al Pizzo, conegut pel Casal, a la sortida del poble. És molt més convencional, però us faran un menú decent per quatre diners. No hem dormit mai a Miravet. Ho hem fet a Tortosa, al Corona, o a Arnes, al Vilar Rural, però sabem que hi ha bones cases rurals.

Miravet es uno de esos lugares mágicos. Uno de esos lugares donde la naturaleza y la historia se unen para crear un polo telúrico de atracción. Uno de esos lugares donde, a lo largo de los siglos, la gente y los acontecimientos se han citado para encontrarse. Miravet es ahora un pequeño pueblo al lado del Ebro, cerca de Mora. Un conjunto de casas que trepan, colina arriba, cobijadas por el altivo castillo templario. En Miravet, el gran río, muestra su fuerza a escasos metros de las viviendas, que a menudo se han visto anegadas por sus aguas. Allá el Ebro se muestra especialmente potente y poderoso, dominando la llanura, antes de encerrarse en el estrecho de Benifallet. Pero si él es fuerte, la peña que aguanta la fortificación medieval lo es aún más. El pueblo asiste mudo y prendado a esta lucha de titanes antiguos y, como deseando congraciarse con ellos, les ofrece la plaza soleada como punto de paz y contacto. Id a Miravet. Id desde Tortosa, por Xerta y Benifallet, pasando del Ebro con la barca, que carga los coches, desde Rasquera. O bien vaya allí desde Mora, por la riba llena de alfareros y ceramistas, rebosante de huerta, de naranjos y limoneros. Parad un rato en la plaza, tomad algo en los bares, cerca del agua. Subid al castillo y contemplad la mayor fuerza de los templarios de Cataluña. Bajando de nuevo al pueblo, dando vueltas por las calles estrechas, vereis casas porticadas y ventanas pintadas de color azul. Para comer teneis el restaurante “El molí de Xim”, muy típico y acogedor. Su teléfono es el 977 407 758. Si no os gusta el estilo, podeis ir al Pizzo, conocido por el Casal, a la salida del pueblo. Es mucho más convencional, pero les serviran un menú decente para cuatro chavos. No hemos dormido nunca en Miravet. Lo hemos hecho en Tortosa, en el Corona, o en Arnes, en el Vilar Rural, pero sabemos que hay buenas casas rurales.

maig 9, 2009 Posted by | Art, Ebre, Hotels, medieval, mitjanes, Natura, Tarragona | , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Àger

ager

Àger, magnífica vila medieval presidida per la imponent col·legiata romànica de Sant Pere, domina des de fa segles la seva magnífica vall als peus del Montsec. La vall d’Àger fou durant molts anys lloc de pas obligat de totes les rutes que, des del Pallars i l’Aran, baixaven a les planes de Lleida i al mar. Els vescomptes d’Àger fortificaren la seva capital i l’embelliren amb obres d’art i edificis ben notables. Dissortadament, després d’amys d’abandonament, avui només tenim les pedres i el paisatge. Però això ja és suficient per rendir un viatge a la Vall d’Àger. La col·legiata Agustiniana de Sant Pere, en procés de restauració, és una joia del romànic d’aquestes terres. La vila conserva tot l’aire medieval. Dalt les muntanyes us esperen ermites i castells. Aquí la natura se’ns mostra viva i potent. L’espadat del Montsec ofereix la seva presència aclaparadora als amants de l’excursionisme i del vol sense motor. La ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, penjada sobre les aigües turquesa del pantà de Santa Anna, emocions fortes als amants del senderisme, del kaiac, o simplement, a les persones que estimin la natura i vulguin gaudir d’un paisatge inoblidable. Aneu fins Àger per la nova carretera que des de Balaguer s’enfila cap a Òs de Balaguer i les Avellanes. Pareu-vos a visitar el poble de les campanes i el bonic monestir on reposen els comtes de l’Urgell. Al Monestir de les Avellanes, a més de delitar-vos amb el seu art gòtic, podreu dinar i dormir. Un bon lloc per fer-lo centre de la vostra visita a la vall. Si disposeu de més dies podeu remuntar el riu, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. En tot cas, uns dies diferents en un indret diferent i poc visitat. A la vall trobareu infinitat de cases rurals i bons hotelets. També un càmping especialitzat en esports d’aventura.

Àger, magnífica villa medieval presidida por la imponente colegiata románica de Sant Pere, domina desde hace siglos su magnífico valle a los pies del Montsec. La Vall d’Àger fue durante muchos años lugar de paso obligado de todas las rutas que, desde el Pallars y el Aran, bajaban a los llanos de Lérida y al mar. Los vescomptes de Àger fortificaron su capital y la embellecieron con obras de arte y edificios muy notables. Desgraciadamente, después de años de abandono, hoy sólo tenemos las piedras y el paisaje. Pero eso ya es suficiente para rendir un viaje a la Vall d’Àger. La colegiata Agustiniana de Sant Pere, en proceso de restauración, es una joya del románico de estas tierras. La villa conserva todo el aire medieval. En sus montañas os esperan ermitas y castillos. Aquí la naturaleza se muestra viva y potente. El farallón del Montsec ofrece su presencia abrumadora a los amantes del excursionismo y del vuelo sin motor. La ruta del desfiladero de Montrebei, en el límite de Aragón, colgada sobre las aguas turquesa del pantano de Santa Anna, brinda emociones fuertes a los amantes del senderismo, del kaiac, o simplemente, a las personas que amen la naturaleza y quieran disfrutar de un paisaje inolvidable. Bajad hasta Àger por la nueva carretera que desde Balaguer sube hacia Os de Balaguer y les Avellanes. Pararos a visitar el pueblo de las campanas y el bonito monasterio donde reposan los condes de Urgell. El Monasterio de les Avellanes, además de su arte gótico, ofrece un buen lugar donde comer y dormir. Podeis hacerlo el centro de su visita a todo el valle. Si tiene más días puede remontar el río, pasar el desfiladero de Terradets y visitar el antiguo castillo de Mur. En todo caso, unos días diferentes en un lugar diferente y poco visitado. En el valle encontraréis infinidad de casas rurales y buenos hotelitos. También un camping especializado en deportes de aventura.

maig 8, 2009 Posted by | Art, Hotels, Lleida, medieval, mitjanes, Monestirs, Natura, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Sant Medir

santmedir

Una de les millors excursions dominicals que es poden fer a Barcelona és anar a Sant Medir. Aquesta ermita està situada en un lloc increible de la serralada de Collserola, al mig del Parc Natural. S’hi pot arribar a cotxe o a peu. Anar-hi des del Tibidabo, o des de Sant Cugat, caminar molt, o poc. En tots els casos les famílies amants de l’aire lliure i la natura disfrutaran i molt. Podeu agafar des de Barcelona la carretera de l’Arrabassada fins arribar a una urbanització, a la dreta de la marxa, anomenada Can Ribes. Baixeu per els vials de la urbanització fins Can Puig, o fins on pugueu i us deixin. Allà podeu baixar del vehicle. A un km. seguint la baixada arribeu al torrent de Sant Medir, que sovint porta aigua. L’indret és fantàstic. Un xic més avall hi ha l’ermita. Espai per jugar, natura plena. Si voleu podeu seguir cap a l’ermita de Sant Adjutori, uns kms. més avall encara. Si no aneu amb cotxe, i la família pot caminar bé, podeu pujar al Tibidabo amb transport públic, i baixar a peu fins Sant Medir. La caminada pot arribar aleshores fins el mateix Sant Cugat, fent camí de Sant Adjutori a Can Borrell i la Torre Negra. Creureu que sou al Pirineu, molt lluny de la gran ciutat. Així de bellíssim és tot això. Una sortida d’aquelles que encanta recomanar.

Una de las mejores excursiones dominicales que se pueden hacer en Barcelona, es ir hasta Sant Medir. Esta ermita está situada en un lugar increíble de la sierra de Collserola, en el Parque Natural. Se puede llegar en coche o a pie. Se puede ir desde el Tibidabo, o desde Sant Cugat, caminar mucho, o poco. En todos los casos las familias amantes del aire libre y la naturaleza disfrutaran y mucho. Pueden salir desde Barcelona la carretera de la Arrabassada hasta llegar a una urbanización, a la derecha de la marcha, llamada Can Ribes. Bajad por los viales de la urbanización hasta Can Puig, o hasta donde pueda y le dejen. Allí puede dejar el vehículo. A un km. siguiendo el camino que va descendiendo, lleguareis al torrente de Sant Medir, que a menudo lleva agua. El lugar es fantástico. Un poco más abajo está la ermita. Espacio para jugar, naturaleza plena. Si lo desea, puede seguir hacia la ermita de Sant Adjutori, unos kms. más abajo todavía. Si no vais en coche, y la familia camina bien, pueden subir al Tibidabo con transporte público, y bajar a pie hasta Sant Medir. La caminata puede llegar entonces hasta el mismo Sant Cugat, haciendo el camino que va de Sant Adjutori hasta Can Borrell y la Torre Negra. Vais a creer que es el Pirineo, o un lugar muy lejos de la gran ciudad. Así de bellísimo es todo esto. Una salida de aquellas que encanta recomendar.

maig 5, 2009 Posted by | Barcelona, curtes, Natura, Parcs Naturals, Romànic, Vallés | , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Roda de Isabena

isabena

El vall de l’Isabena va ser el bressol del bisbat de Roda, posteriorment convertit en Lleida i Barbastre-Montsó. Aquesta recóndita terra regada pel riu Isábena no ha canviat gaire d’aquells temps ençà. La vila de Roda d’Isabena, seu del totpoderòs bisbe, s’alça al mig de la vall, dalt d’un turó coronat per l’impressionant catedral romànica de Roda. El conjunt és espectacular: un temple magnífic, amb una cripta espectacular, un claustre molt bonic i tot un seguit de dependències eclesials de primera línia. L’art que encara conserva, després del robatori sacríleg d’Èric el Belga, és monumental, tot i ser una mínima part del que tenia: pintures, escultures, llibres, objectes preciosos. Tot això ara sobta molt de trobar-ho en un poblet diminut, en una vall oblidada i amagada, perduda fora dels espais més utilitzats en aquest segle XXI, sinó se sap la veritable història i importància d’aquesta vila medieval tan ben conservada. Pujeu fins Roda des de Benabarri, o des de Graus remuntant l’Isàbena. Després d’admirar aquest tresor amagat podeu seguir camí cap a la vall d’Arán per una ruta molt bonica, amb unes gorges naturals molt impressionants. Passareu pel monestir romànic d’Obarra, una altra joia ben desconeguda, abans d’arribar prop de Vilaller i el Pont de Suert, passat Bonansa. No hem dormit mai a la zona, només hi hem passat, però hi ha bons restaurants i bones cases rurals. A Roda mateix teniu una de les famoses “Hospederias de aragón“. I dins del refetor de la mateixa catedral funciona el seu restaurant medieval, únic per la seva ubicació, i molt reconegut.

El valle del Isabena fue la cuna del obispado de Roda, posteriormente convertido en Lérida y Barbastro-Monzón. Esta recóndita tierra regada por el río Isábena no ha cambiado mucho desde aquellos tiempos. La villa de Roda de Isabena, sede del todopoderoso obispo, se alza en medio del valle, sobre un cerro coronado por la impresionante catedral románica de Roda. El conjunto es espectacular: un templo magnífico, con una cripta espectacular, un claustro muy bonito y toda una serie de dependencias eclesiales de primera línea. El arte que aún conserva, tras el robo sacrílego de Eric el Belga, es monumental, a pesar de ser una mínima parte de lo que tenía: pinturas, esculturas, libros, objetos preciosos. Todo eso ahora sorprende mucho encontrarlo en un pueblo diminuto, en un valle olvidado y escondido, perdido y  fuera de los espacios más utilizados en este siglo XXI, sino se conoce la verdadera historia e importancia de esta villa medieval tan bien conservada. Llegad hasta Roda desde Benabarri, o desde Graus remontando el Isábena. Después de admirar este tesoro escondido puedes seguir camino hacia la Vall d’Arán por una ruta muy bonita, con unas gargantas naturales muy impresionantes. Pasaras por el monasterio románico de Obarra, otra joya muy desconocida, antes de llegar cerca de Vilaller y el Pont de Suert, pasado Bonansa. No hemos dormido nunca en la zona, sólo hemos pasado, pero hay buenos restaurantes y buenas casas rurales. En Roda mismo tiene una de las famosas “Hospederías de Aragón “. Y dentro del refectorio de la misma catedral funciona su restaurante medieval, único por su ubicación, y muy reconocido.

maig 4, 2009 Posted by | Aragó, Aran, Art, Hotels, medieval, mitjanes, Museus, Natura, Ribagorça, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers