Sortides familiars

Salidas en família

Caixaforum Barcelona

caixaforum

Us imagineu un espai on poder visitar quatre o cinc exposicions culturals de rabiosa actualitat i de gran qualitat?. Tot això en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, i amb cotxe?. I que, a més, tingui un teatre, un auditori amb programació de música familiar, ètnica, actual?. I si també tingués uns espais on s’organitzesin, dissabtes i diumenges, tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants?. I si totes aquestes activitats fossin gratuïtes o a un preu molt baix i enraonat?. I si encara poguèssiu prendre quelcom allà mateix i fins i tot dinar-hi, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent?. Doncs tot això existeix. Es diu Caixafòrum. Està a Montjuïc, a Barcelona, (i també a Madrid i a moltes altres ciutats). Si plou, si fa un dia rúfol, o si fa sol però teniu ganes de fer quelcom cultural, no us ho penseu dues vegades. Aparcament a l’avinguda Maria Cristina, amb accés subterrani directe. Metro, Bus… Les exposicions tenen un altíssim nivell, no només nacional, sinó internacional. Són variades. La cartellera d’espectacles sorpren. Els tallers són una passada. Ja ho sabeu. Si no sabeu què fer, aneu al Caixaforum!.

¡Os imagináis un espacio donde poder visitar cuatro o cinco exposiciones culturales de rabiosa actualidad y de gran calidad. Todo ello en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso con transporte público, y en coche. Y que, además, tenga un teatro, un auditorio con programación de música familiar, étnica, actual. Y si también tuviera unos espacios donde se organizasen, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. Y si todas estas actividades fueran gratuitas o de poco dinero. Y si aún más, pudieras tomar algo allí mismo e incluso comer, con una relación calidad-precio más que sorprendente?. Pues todo esto existe. Se llama Caixafòrum. Está en Montjuïc, en Barcelona, (y también en Madrid y en otras ciudades. Si llueve, si el día es desapacible, o si hace sol, pero se tienen ganas de hacer alguna actividad cultural, no os lo penséis dos veces. Aparcamiento fácil en la misma avenida Maria Cristina, con acceso subterráneo directo. Metro, Bus… Las exposiciones tienen siempre un altísimo nivel, no sólo nacional, sino internacional. Son variadas. La cartelera de espectáculos sorprende. Los talleres son una pasada. Ya lo sabéis. Si no saben qué hacer, vayan al Caixaforum!.

abril 16, 2009 Posted by | Art, Barcelona, curtes, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Arnedillo

arnedillo

Arnedillo, un poblet encantador, està situat al vall del riu Cidacos, a la Rioja. A banda de ser un llogarret molt bonic, Arnedillo és un centre d’excursions únic. Fins al poble hi arriba una via verda que segueix el traç d’un antic ferrocarril. Ideal pels amants de la bicicleta i dels passejos familiars. A les vores del canyó sobre el Cidacos, (a la foto), una nutrida colònia de voltors hi fa els seus nius. Fantàstic pels amants dels ocells. Uns kilòmetres més a munt, a Enciso, comença l’espectacular ruta de les icnites de dinosaure. Un univers de somnis pels fanàtics de la prehistòria i pels nens i nenes, que xalaran amb les reproduccions a tamany real dels bitxos que varen deixar les seves petjades en aquesta terra maravellosa fa 110 mil·lions d’anys. Podeu passar per Arnedillo camí de Sòria, o tot fent una ruta pels valls de la Rioja: Cameros, Rio Oja, Alhama, Yuso… A Arnedillo també teniu un antiquíssim i renombrat balneari, recentment reformat i convertit en un moderníssim SPA. Si la butxaca us tremola, teniu moltes cases rurals, algunes d’elles molt boniques, com el casino de Munilla a 8 km. També teniu bons restaurants, encara que no podeu pedre-us l’encantadora Fábrica de Harinas de Enciso, on l’Ernest i la Marisa fan una cuina superior amb materials de la terra, a preus d’escàndol.

Arnedillo, un pueblecito encantador, está situado en el valle del río Cidacos, en La Rioja. Aparte de ser un pueblo muy bonito, Arnedillo es un centro de excursiones único. Hasta el pueblo llega una vía verde que sigue el trazado de un antiguo ferrocarril. Ideal para los amantes de la bicicleta y los paseos familiares. A orillas del cañón sobre el Cidacos, (en la foto), una nutrida colonia de buitres tiene sus nidos. Fantástico para los amantes de los pájaros. Unos kilómetros más arriba, ya en Enciso, comienza la espectacular ruta de las icnitas de dinosaurio. Un universo de sueños para los fanáticos de la prehistoria y los niños y niñas, que alucinaran con las reproducciones a tamaño real de los bichos que dejaron sus huellas en esta tierra maravillosa hace 110 millones de años. Pueden pasar por Arnedillo camino de Soria, o haciendo una ruta por los valles de La Rioja: Cameros, Río Oja, Alhama, Yuso … Arnedillo también tiene un antiquísimo y renombrado balneario, recientemente reformado y convertido en un modernísimo SPA. Si el bolsillo le tiembla, tiene muchas casas rurales, algunas de ellas muy bonitas, como el casino de Munilla a 8 km. También hay allí buenos restaurantes, aunque a la hora de comer no pueden perderse la encantadora Fábrica de Harinas de Enciso, donde Ernesto y Marisa obran una cocina superior con materiales de la tierra, a precios de escándalo.

abril 14, 2009 Posted by | llargues, Parcs temàtics, Natura, Hotels, Rioja | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

Zaragoza

saragossa

Zaragoza està a prop, molt a prop de Barcelona. Amb l’AVE, o encara millor, amb el tren Avant, que és més baratet, a dues hores escasses. En cotxe hi sereu per dinar. Zaragoza te tantes coses per veure i disfrutar. Comencem pel més obvi: el Pilar. Aquesta imponent construcció barroca domina la plaça del mateix nom, (a la foto), al cor de la ciutat. La Basílica està oberta nit i dia. A l’interior, a més de l’imatge de la verge, guarda un museu i un retaure major de damià Forment, en alabastre que val la pena observar detingudament. Al costat la Llotja renaixentista. Una poesia en pedra. Lloc d’exposicions molt interessants, és una joià de l’art civil d’Aragó. Uns metres més enlla la restaurada Seo. Amb el seu campanar altiu que domina la composició i supera les torres del Pilar. Doneu una volta pels carrers medievals, ara animada zona comercial, que envolta l’avinguda del Coso. Veureu una ciutat dinàmica amb molta vida que ocupa palaus del renaixement i el barroc, i esglèsies que amaguen tresors. Prop del Pilar trobareu les restes romanes que recorden que Cesar Augusta fou important ciutat romana, amb les seves muralles. Una mica més lluny, l’Alfajeria, maravella de l’art musulmà, un castell i palau mudejar. A les afores els darrers monuments incorporats: la Expo i els seus pavellons, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Teniu bon aparcament al parking subterrani de la plaça del Pilar. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres us proposem dos. Gino’s una moderna trattoria al mig del carrer d’Alfonso I, al centre mateix de la zona comercial, i Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, al casc antic, a la zona més castissa. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa. Tots dos molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn que admet dos infants a l’habitació.

Zaragoza está cerca, muy cerca de Barcelona. Con el AVE, o mejor aún, con el tren Avant, que es más barato, a dos horas escasas. En coche llegareis para comer. Zaragoza tiene tantas cosas para ver y disfrutar. Empezamos por lo más obvio: el Pilar. Esta imponente construcción barroca domina la plaza del mismo nombre, (en la foto), en el corazón de la ciudad. La Basílica está abierta día y noche. En el interior, además de la imagen de la virgen, guarda un museo y un retablo mayor de Damià Forment, en alabastro que vale la pena observar detenidamente. Junto a ella está la Lonja renacentista. Una poesía en piedra. Lugar de exposiciones muy interesantes, es una joya del arte civil de Aragón. Unos metros más enlla la restaurada Seo. Con su campanario altivo que domina la composición y supera las torres del Pilar. Daros una vuelta por las calles medievales, ahora animada zona comercial, que rodea la avenida del Coso. Veréis una ciudad dinámica con mucha vida que ocupa palacios del renacimiento y del barroco, y tiene iglesias que esconden tesoros. Cerca del Pilar se encuentran los restos romanos que recuerdan que Cesar Augusta fue importante ciudad romana, con sus murallas. Un poco más lejos, la Alfajería, maravilla del arte musulmán, un castillo y palacio mudejar. En las afueras los últimos monumentos incorporados: la Expo y sus pabellones, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Tienen buen aparcamiento en el parking subterráneo de la plaza del Pilar. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros les proponemos dos. Gino’s una moderna trattoria en plena calle de Alfonso I, en el centro mismo de la zona comercial, y Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, en el casco antiguo, en la zona más castiza. Hay de mejores, y de más caros, pero estos son recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen que hay un Holiday Inn que admite dos niños en la habitación.

abril 13, 2009 Posted by | Aragó, Art, Hotels, mitjanes, Museus | , , , , , , , , | Feu un comentari

Las Bárdenas Reales

bardenas

Les Bárdenas Reales són un territori inaudit, difícil de païr, al·lucinant. Un desert entre Navarra i l’Aragó, una terra donada a aquest tipus de terreny després de l’expoli de fusta i les tales que els seus boscos varen patir al llarg dels segles. Però a les Bàrdenes aquest hàndicap s’ha fet natura, ecosistema. I ara es motiu de visita turística i especialitzada. Els seus cabezos, (a la foto), les seves depresions, els seus paisatges llunars estan solcats de centenars de camins per fer a peu, en bicicleta o en cotxe. Us esperen llocs molt bonics, (si és que a una terra tan àrida se la pot adjetivar així), com Castildetierra o el rincón de Bu. S’hi pot arribar fàcilment des de Arguedas, un poble a pocs kms. al nord de Tudela. D’allà una carretera estreta però asfaltada, us durà fins el centre de la Bárdena Blanca. Si voleu continuar podeu fer una volta per una pista circular de terra, en bon estat, de 25 kms. de llargada, que pasa pels llocs més emblamàtics. També hi ha altres pistes, des de Rada, o Carcastillo, però no són aconsellables per vehicles a motor estàndard i us podeu pedre amb facilitat. En canvi, si teniu bicicleta i ganes, el terreny extremadament pla de les Bárdenas és a la vostra disposició. Dormiu a Tudela, una ciutat magnífica, a tocar d’aquest espai natural, i amb molts bons hotels i restaurants. Nosaltres hem estat a l’AC i hem menjat al restaurant Remigio, que també te habitacions.

Las Bárdenas Reales son un territorio inaudito, difícil de digerir, alucinante. Un desierto entre Navarra y Aragón, una tierra dada a este tipo de terreno tras el expolio de madera y las talas que sus bosques sufrieron a lo largo de los siglos. Pero en las Bardena este hándicap se ha hecho naturaleza, ecosistema. Y ahora es motivo de visita turística y especializada. Sus cabezos, (en la foto), sus depresiones, sus paisajes lunares están surcados de cientos de caminos para hacer a pie, en bicicleta o en coche. Os esperan lugares muy bonitos, (si es que a una tierra tan árida se la puede adjetivar así), como Castildetierra o el rincón de Bu. Se puede llegar fácilmente desde Arguedas, un pueblo a pocos kms. al norte de Tudela. De allí una carretera estrecha pero asfaltada, le llevará hasta el centro de la Bardena Blanca. Si desea continuar puede darse una vuelta por una pista circular de tierra, en buen estado, de 25 kms. de longitud, que pasa por los lugares más emblamáticos. También hay otras pistas, desde Rada o Carcastillo, pero no son aconsejables para vehículos a motor estándar y se pueden Vds. perder con facilidad. En cambio, si tienen bicicleta y ganas, el terreno extremadamente plano de las Bárdenas está a su disposición. Duerman en Tudela, una ciudad magnífica, justo al lado de este espacio natural, y con muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros hemos estado en el hotel AC y hemos comido en el restaurante Remigio, que también tiene habitaciones.

abril 12, 2009 Posted by | Aragó, Hotels, llargues, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La Oliva

oliva

El monestir de la Oliva, a Navarra, és un cenobi viu, actiu, on els monjos encara canten totes les hores monàstiques i corren pel claustre. I això és una bona notícia. La Oliva està a mig camí entre Saragossa, Tudela, Logroño i Pamplona. A pocs kms. de l’autopista AP15, de Tudela-Pamplona i de la carretera nacional 121. Només cal deixar-la a Caparroso i seguir l’indicador que senyala el monestir, i la veïna vila de Carcastillo. Si paseu a prop, feu la visita. Podreu visitar l’esglèsia abacial, el claustre, les dependències monàstiques. També sentir el cant gregorià dels Benedictins. I comprar vi de les bodegues del monestir. Teniu molts motius per moure-us pels voltants: la vila medieval de Rada, fòsil dalt del seu turó. Olite, uns kms. al nord, amb el seu castell. O el niu d’àligues d’Ujué. O Sádaba i les viles de la comarca de las Cinco Villas. O el parc de les Bardenas Reales, un desert europeu. A La Oliva els monjos tenen hospederia, senzilla, només per a homes. Nosaltres varem dinar de menú a l’asador Gurria, al poble veï de Mélida. Un local pobríssim, a peu de carretera, quatre taules per sortir del pas, però amb un menú molt digne i baratíssim. Per dormir podeu mirar a Tudela, amb molt bons hotels, o a Pamplona, o fer nit al castell del parador d’Olite.

El monasterio de la Oliva, en Navarra, es un cenobio vivo, activo, donde los monjes todavía cantan todas las horas monásticas y corren por el claustro. Y eso es una buena noticia. La Oliva está a medio camino entre Zaragoza, Tudela, Logroño y Pamplona. A pocos kms. de la autopista AP15, de Tudela-Pamplona y de la carretera nacional 121. Sólo hay que dejarla en Caparroso y seguir el indicador que señala el monasterio, y la vecina villa de Carcastillo. Si pasan cerca, hagan la visita. Podréis visitar la iglesia abacial, el claustro y las dependencias monásticas. También oír el canto gregoriano de los Benedictinos. Y comprar su vino. Tienen muchos motivos para moverse por los alrededores: la villa medieval de Rada, fósil anclado en su colina. Olite, unos kms. al norte, con su castillo. O el nido de águilas de Ujué. O Sádaba y las villas de la comarca de las Cinco Villas. O el parque de las Bardenas Reales, un desierto europeo. En La Oliva los monjes tienen una hospederia, sencilla, sólo para hombres. Nosotros comimos de menú en el asador Gurria, en el pueblo vecino de Mélida. Un local pobrísimo, a pie de carretera, cuatro mesas para salir del paso, pero con un menú muy digno y baratísimo. Para dormir podéis mirar en Tudela, donde hay muy buenos hoteles, o en Pamplona, o pasar la noche en el castillo del parador de Olite.

abril 12, 2009 Posted by | Art, Cister, llargues, medieval, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Rueda

rueda

El monestir cistercenc de Rueda va ser salvatgement saquejat i buidat de tots els seus tresors materials. No hi queden retaures, ni talles ni altars del Renaixement i Barroc. Només la pedra nua. I aquí rau el seu encant maravellòs: res no torba la serenor ni la bellessa de la construcció original. És la nuessa dels murs, la rotunditat de la llum, l’aquitectura sublim, espiritual, la que converteix Rueda en una fita que ningú no pot deixar de veure. Avui en dia, acabada la llarga restauració, el cenobi llueix les seves millors gales: la seva senzillessa aclaparadora, la contundència del treball de la pedra. L’abadia de Rueda està a l’Aragó. A tocar d’Escatrón, a uns 25 kms. de Casp, i a similar distància de Saragossa. Podeu anar-hi des de Lleida, per Fraga, Mequinenza i Casp, en una ruta alternativa a la pesada carretera que travessa els Monegros. O bé des de Saragossa per la carretera que va fins Alcanyís i Gandesa, o a la inversa, una altra ruta plena d’encant. En tot cas programeu la vostra pròxima anada a la gran capital de l’Ebre per fer una visita a Rueda. No us en penedireu. El monestir pròpiament dit, ho te absolutament tot: un claustre de filigrana, una esglèsia esplèndida, sala capitular, cuina i refetor. Però també podeu veure i deleitar-vos amb l’assud prop del riu Ebre, amb l’illa artificial, on podeu dinar en l’àrea de pic-nic. I veure la sínia gegant, de 16 mts de diàmetre, que roda prop del riu i porta aigua a Rueda. Nosaltres vàrem dinar al restaurant El Embarcadero, Tel. 976 17 03 00, a Escatrón, a l’altra banda del riu Ebre, just davant de Rueda. Allà, en un edifici nou, força impersonal, fins i tot lleig, on lloguem piràgües, a tocar de l’aigua, podreu degustar una cuina aragonesa sense concesions ni contemplacions, de menú fort. Plats molt senzills, però ben cuinats i en abundància. Preu adequat els laborables i un xic car els festius. És el preferit de la gent del poble. Una apart del propi monestir de Rueda s’ha habilitat com a Hospederia de quatre estrelles. Habitacions, menús i preus en consonància. Vosaltres decidireu. Si no us acaba de fer el pes, a Saragossa trobareu hotels de tots els preus i de totes les cadenes.

El monasterio cisterciense de Rueda fue salvajemente saqueado y vaciado de todos sus tesoros materiales. No quedan restablos, ni tallas ni altares del Renacimiento y Barroco. Sólo la piedra desnuda. Y ahí radica su encanto maravilloso: nada turba la serenidad ni la belleza de la construcción original. Es la desnudez de los muros, la rotundidad de la luz, la aquitectura sublime, espiritual, la que convierte Rueda en un hito que nadie puede dejar de ver. Hoy en día, terminada la larga restauración, el cenobio luce sus mejores galas: su sencillez abrumadora, la contundencia del trabajo de la piedra. La abadía de Rueda está en Aragón. Cerca de Escatrón, a unos 25 kms. de Caspe, y a similar distancia de Zaragoza. Pueden ir desde Lérida, via Fraga, Mequinenza y Caspe, en una ruta alternativa a la pesada carretera que atraviesa los Monegros. O bien desde Zaragoza por la carretera que va hasta Alcañiz y Gandesa, o a la inversa, que es otra ruta llena de encanto. En todo caso programas su próxima ida a la gran capital del Ebro para hacer una visita a Rueda. No os arrepentiréis. El monasterio propiamente dicho, lo tiene absolutamente todo: un claustro de filigrana, una iglesia espléndida, sala capitular, cocina y refectorio. Pero también pueden ver y deleitarse conociendo el asud cerca del río Ebro, con su isla artificial, donde pueden comer en el área de picnic. Y ver la noria gigante, de 16 mts de diámetro, que gira al compás del río y lleva el agua a Rueda. Nosotros comi mos en el restaurante El Embarcadero, Tel. 976 17 03 00, en Escatrón, justo al otro lado del río Ebro, enfrente de Rueda. Allí, en un edificio nuevo, bastante impersonal, incluso feo, donde alquilan piraguas, a tocar del agua, podrá degustar una cocina aragonesa sin concesiones ni contemplaciones, de menú fuerte. Platos muy sencillos, pero bien cocinados y en abundancia. Precio adecuado los laborables y un poco caro los festivos. Es el preferido de la gente del pueblo. Una parte del propio monasterio de Rueda se ha habilitado como Hospederia de cuatro estrellas. Habitaciones, menús y precios en consonancia. Vosotros decidiréis. Si no te acaba de convencer piensa que en Zaragoza se encuentran hoteles de todos los precios y de todas las cadenas.

abril 12, 2009 Posted by | Aragó, Art, Cister, Ebre, Hotels, llargues, medieval, Monestirs | , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Tudela

tudela

Tudela és una bonica i dinàmica ciutat a les vores de l’Ebre. Tot i que pertany a Navarra, la capital de la Ribera és una vila una mica aragonesa d’esperit. I tampoc no està lluny de compartir l’alegria de viure de la veïna La Rioja. Per això, aquesta magnífica capital de l’Ebre, oberta a totes les influències, resulta una barreja ben atractiva. La ciutat medieval, presidida per la seva impressionant catedral romànica, mereix una visita ben calmada. Els carrers estrets, herència dels àrabs, i el seu call jueu, amb la sinagoga, recorden que l’islam i els hebreus senyorejaren la vila fins el segle XII. Les esglèsies romàniques, de bellíssimes portalades, la catedral i el claustre rememoren l’arribada dels cristians. Tudela també és renaixentista i barroca, i modernista, a la famosa plaça de los fueros, (a la foto), centre neuràlgic de la vila moderna. Són incontables les excursions i sortides que podeu fer fixant Tudela com a centre: el desert de les Bardenas Reales, un espai natural sec però únic, que no deixa indiferent. O la vega del Moncayo, que és la cara amable, amb els seus boscos de muntanya. Podeu fer la ruta pels monestirs propers, com Tulebras, Veruela, Fitero, o la Oliva, joies del Císter més pur. O visitar les ciutats opulentes de la Ribera de l’Ebre, com la barroca Corella, o Calahorra. O endinsar-vos en la ruta dels dinosaures de la vall del riu Cidacos. Totes aquestes sortides no exigeixen gaire esforç. Cap d’elles no abasta més de 100 Kms. I Tudela és un centre molt adequat per fer-les. Podeu dormir a molts hotels de Tudela. Nosaltres ho vàrem fer a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Però també són molt adequats el Santamaria o el Tudela Bardenas, o l’ñ de Tudela. La ciutat és una fita gastronómica. Està plena de restaurants que ofereixen la màxima qualitat, sobretot pel que fa a les verdures de la zona, que són fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña, o el 33. Tudela, a escasos 90 kms. de Saragossa és un bon destí de pont o vacances curtes. En tot cas, si us agafa la nit camí de Bilbao, Logroño o Saragossa, al mig del vall de l’Ebre, no us preocupeu pas: sempre us quedarà Tudela!.

Tudela es una bonita y dinámica ciudad a las orillas del Ebro. Aunque pertenece a Navarra, la capital de la Ribera es una población un poco aragonesa de espíritu. Y tampoco está lejos de compartir la alegría de vivir de la vecina La Rioja. Por ello, esta magnífica capital del Ebro, abierta a todas las influencias, resulta una mezcla muy atractiva. La ciudad medieval, presidida por su impresionante catedral románica, merece una visita bien calmada. Las calles estrechas, herencia de los árabes, y su barrio judío, con la sinagoga, recuerdan que el islam y los hebreos señoreaban la villa hasta el siglo XII. Las iglesias románicas, de bellísimos portales, la catedral y el claustro rememoran la llegada de los cristianos. Tudela también es renacentista y barroca, y modernista, como en la famosa plaza de los fueros, (en la foto), centro neurálgico de la villa moderna. Son incontables las excursiones y salidas que puede hacer fijando Tudela como centro: el desierto de las Bardenas Reales, un espacio natural seco pero único, que no deja a nadie indiferente. O la vega del Moncayo, que es la otra cara, la amable de esta naturaleza, con sus bosques de montaña. Pueden hacer la ruta por los monasterios cercanos, como Tulebras, Veruela, Fitero, o la Oliva, joyas del Císter más puro. O visitar las ciudades opulentas de la Ribera del Ebro, como la barroca Corella, o Calahorra. O adentrarse en la ruta de los dinosaurios del valle del río Cidacos. Todas estas salidas no exigen mucho esfuerzo. Ninguna de ellas abarca más de 100 Kms.. Y Tudela es un centro muy adecuado para hacerlas. Puede dormir en cualquiera de los hoteles de Tudela. Nosotros lo hicimos en el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Pero también son muy adecuados el Santamaria o Tudela Bardenas, o la ñ de Tudela. La ciudad es un hito gastronómico. Está llena de restaurantes que ofrecen la máxima calidad, sobre todo con las verduras de la zona, que son fuera de serie. Os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña, o el 33. Tudela, a escasos 90 kms. de Zaragoza es un buen destino de puente o vacaciones cortas. En todo caso, si os coge la noche camino de Bilbao, Logroño o Zaragoza, en medio del valle del Ebro, no os preocupeis, pues ¡siempre os quedará Tudela!.

abril 12, 2009 Posted by | Aragó, Art, Cister, Ebre, Hotels, llargues, medieval, Monestirs, Natura, Parcs Naturals, Rioja | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Dinosauris a la Rioja

muvillas

Aquesta és una ruta que heu de fer amb els vostres infants. És una sortida que deixarà content tothom. Els pares i mares podreu disfrutar d’un paisatge únic, d’hotels fantàstics, de restaurants on es menja de fàbula. Els infants gaudiran d’espai per còrrer, amb rius d’aigües molt netes on tirar pedres o banyar-se els peus. I tots quedareu bocabadats amb les petjades dels dinosaures que un dia molt llunyà varen poblar aquesta terra maravellosa de la Rioja. És un destí turístic molt preparat. El jaciments són fàcilment accessibles, (encara no tots igual ni de la mateixa manera) i s’hi han col·locat rètols indicatius molt clars. També reproduccions de dinosaures de mida natural, molt efectistes, que al·lucinaran els vostres fills i filles. En alguns jaciments n’hi ha fins a sis!. Les oficines de turisme tenen tota mena d’informació i són molt amables. Evidentment els jaciments, a l’aire lliure, són visitables qualsevol època de l’any, qualsevol dia i a qualsevol hora. I això és un avantatge interessant. Podeu iniciar la ruta des de la autovia A-68, des de Logroño, o Alfaro, pujant cap a Arnedo i Arnedillo seguint el vall del riu Cidacos. Arnedillo, amb un balneari molt reconegut, mereix una detinguda visita. Després acabeu de pujar fins Enciso. Abans però podeu fer una parada a Munilla, un poble amb dos bons jaciments de petjades. (A la foto). Això si, cal fer un parell llarg de kms. per un camí de terra. Ara bé, valen la pena. A Munilla ens varen recomanar molt una casa rural, i un restaurant. Es tracta del Casino. Estava tancat però semblava bonic. Si seguiu cap a Enciso trobareu un parell de jaciments més, molt espectaculars, i molt propers al poble i a la carretera. I, si encara us han quedat ganes podeu arribar-vos fins el poble de Poyales, on n’hi ha un parell més. Seguint la carretera cap a Navalsanz, Cornago, (on hi ha un bonic castell),  i Igea, (on hi ha un arbre fòsil), encara en trobareu més però ja és força més lluny. Nosaltres vàrem dormir fora de la Rioja, a Tudela, a l’hotel AC, però la zona te molts llocs per dormir, sobretot bones cases rurals. Ara bé, el que no us podeu perdre és el restaurant la Fàbrica, a Enciso, on menjareu molt bé, en un entorn molt acollidor. Es tracta d’un antic molí de farina restaurat. El menú del dia és de campanetes, només els laborables, i a la carta els festius. En tot cas una cuina de molta qualitat. Un lloc molt recomanable.

Esta es una ruta que debe hacer con sus hijos. Es una salida que les dejará a todos contentos. Padres y madres podrán disfrutar de un paisaje único, de hoteles fantásticos, de restaurantes donde se come de fábula. Los niños gozarán de espacio para correr, con ríos de aguas muy limpias donde tirar piedras o bañarse los pies. Y todos quedaréis boquiabiertos al ver las huellas de los dinosaurios que, un día muy lejano, poblaron esta tierra maravillosa de la Rioja. Es un destino turístico muy preparado. Los yacimientos son fácilmente accesibles, (aunque no todos por igual ni de la misma manera).  En ellos se han colocado peneles explicativos muy claros. También reproducciones de dinosaurios de tamaño natural, muy efectistas, que alucinaran a sus hijos. ¡En algunos yacimientos hay hasta seis!. Las oficinas de turismo tienen todo tipo de información y son muy amables. Evidentemente los yacimientos, que estan al aire libre, se pueden visitar cualquier época del año, cualquier día y a cualquier hora. Y eso es una ventaja importante. Pueden iniciar la ruta desde la autovía A-68, desde Logroño, o Alfaro, subiendo hacia Arnedo y Arnedillo siguiendo el valle del río Cidacos. Arnedillo, con un balneario muy reconocido, merece una detenida visita. Después acaban de subir hasta Enciso. Antes pueden hacer una parada en Munilla, un pueblo con dos buenos yacimientos de huellas. (En la foto). Eso sí, hay que hacer un par largo de kms. por un camino de tierra. Ahora bien, valen la pena. En Munilla nos recomendaron una casa rural, y un restaurante. Se trata del Casino. Estaba cerrado pero parecía bonito. Si siguen hacia Enciso encontraran un par de yacimientos más, muy espectaculares, y muy cercanos al pueblo y a la carretera. Y, si todavía les han quedado ganas pueden llegarse hasta el pueblo de Poyales, donde hay un par más. Siguiendo la carretera hacia Navalsanz, Cornago, (donde hay un bonito castillo), y Igea, (donde hay un árbol fósil), aún hay más huellas, pero esos pueblos ya estan bastante más lejos. Nosotros dormimos fuera de la Rioja, en Tudela, en el hotel AC, pero la zona tiene muchos lugares para dormir, sobre buenas casas rurales. Ahora bien, lo que no os podéis perder es el restaurante la Fábrica, en Enciso, donde comeréis muy bien, en un entorno muy acogedor. Se trata de un antiguo molino de harina restaurado. El menú del día es de campanillas, sólo los laborables, y a la carta los festivos. En todo caso una cocina de mucha calidad. Un lugar muy recomendable.

abril 11, 2009 Posted by | llargues, Parcs temàtics, Natura, Hotels, Rioja | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Palencia

palencia

La bella desconocida és el nom de la catedral de Palència, però també ho podria ser  de tota la ciutat. Perquè Palència està sola, allà al mig de Castella i ningú recorda haver-hi anat, ni haver-hi estat, ni tant sols haver-hi passat. I, en canvi, Palència és molt bonica i, sobretot, molt natural. La catedral és magnífica. Nosaltres hi varem ser per Setmana Santa, i la recordarem per sempre, autèntica, recia, sòbria, impactant. La província també te racons molt poc coneguts i, en canvi, deliciosos, com les seves esglèsies romàniques: com ara Fròmista, les viles medievals, com Carrión de los Condes, o ciutats romanes com Ampúdia. O la joia de les muntanyes que envolten Cervera de Pisuerga. Cims naturals, altíssims, desconeguts.Nosaltres varem dormir a los Jardinillos, un hostal molt bàsic i molt senzillet. Ara però, Palència compta amb un hotel de la cadena AC, tot un luxe!.

La bella desconocida es el nombre de la catedral de Palencia, pero también lo podría ser de toda la ciudad. Porque Palencia está sola, allí en medio de Castilla y nadie recuerda haber ido, ni haber estado, ni siquiera haber pasado. Y, en cambio, Palencia es muy bonita y, sobre todo, muy natural. La catedral es magnífica. Nosotros fuimos en Semana Santa, y la recordaremos para siempre, auténtica, recia, sobria, impactante. La provincia también tiene rincones muy poco conocidos y, en cambio, deliciosos, como sus iglesias románicas: véase Frómista, las villas medievales, como Carrión de los Condes, o ciudades romanas como Ampudia. O la alegría de las montañas que rodean Cervera de Pisuerga. Cimas naturales, altísimas, desconocidas. Nosotros dormimos en los Jardinillos, un hostal muy básico y muy sencillito. Pero ahora, Palencia cuenta con un hotel de la cadena AC, ¡todo un lujo!.

abril 5, 2009 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, Natura | , , , , , | Feu un comentari

Platja dels Muntanyans

muntanyans

La platja dels Muntanyans, entre Torredembarra i Creixell, és la darrera mostra que queda a la Costa Daurada del que debia ser la línia de mar fa 200 anys. Dunes, aiguamolls plens de vida, i una platja gran, molt gran, ample, llarga, netíssima i solitària, si no hi aneu al pic de l’estiu. Fa poc temps que aquest maravellós espai natural està una mica protegit. I la vida que s’hi mou bé s’ho val: fotges, camallargs, ànecs de tota mena i, de vegades, flamencs. Per no parlar dels anfibis, la flora i la fauna més petita. Sembla mentida que un paradís petit com aquest hagi resistit les cases, els càmpings, la via del tren, els cotxes i la gent tan bé i durant tant de temps fins arribar als nostres dies. Aneu a veure-ho. No és el delta de l’Ebre ni els aiguamolls de l’Empordà, ni tan sols el delta del Llobregat, però si no hi heu anat mai, aneu-hi. Encara que només sigui per la platja, desèrtica i d’un blau turquesa que enamora. Podreu plantar la tovallola arran d’aigua, darrera les dunes, i veure moure’s els ocells. S’hi pot accedir des de Torredembarra, al final del passeig marítim, on hi ha una mica d’aparcament. O bé des de Clarà o Creixell. Hi ha pasarel·les de fusta i observatoris. Algunes basses s’assequen durant l’estiu, però la del Saler no del tot. Podeu dinar al barri marítim de Torredembarra on hi ha uns restaurants de platja poc coneguts i d’alta qualitat. N’hi ha molts, a primera línia i a segona. No en podem recomanar un, tots són molt bons!.

La playa de los Muntanyans, entre Torredembarra y Creixell, es la última muestra que queda en la Costa Dorada de lo que debía ser la línea de mar hace 200 años. Dunas, humedales llenos de vida, y una playa grande, muy grande, ancha, larga, límpia y solitaria, si no veienen Vds. en pleno verano, claro. Hace poco tiempo que este maravilloso espacio natural está algo protegido. Y la vida que se mueve por allí bien merece la pena: pollas de agua, fochas, zancudos, patos de todo tipo y, a veces, flamencos. Por no hablar de los anfibios, la flora, y la fauna más pequeña. Parece mentira que un paraíso pequeño como éste haya resistido las casas, los campings, la vía del tren, los coches y la gente durante tanto tiempo hasta llegar a nuestros días. Vayan a verlo. No es el Delta del Ebro ni los Aiguamolls de l’Empordà, ni siquiera el delta del Llobregat, pero si no han ido nunca, vayan. Aunque sólo sea por la playa, desértica, y de un azul turquesa que enamora. Pueden plantar la toalla al lado del agua, detrás de las dunas, y ver moverse los pájaros. Se puede acceder desde Torredembarra, al final del paseo marítimo, donde hay un poco de aparcamiento. O bien desde Clarà o Creixell. Hay pasarelas de madera y observatorios. Algunas balsas se secan durante el verano, pero la del Saler no del todo. Pueden comer en el barrio marítimo de Torredembarra donde hay unos restaurantes de playa poco conocidos y de alta calidad. Hay muchos, en primera línea y segunda. No podemos recomendar uno, ¡todos son muy buenos!

abril 4, 2009 Posted by | mitjanes, Natura, Parcs Naturals, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers