Arnedillo

Arnedillo, un poblet encantador, està situat al vall del riu Cidacos, a la Rioja. A banda de ser un llogarret molt bonic, Arnedillo és un centre d’excursions únic. Fins al poble hi arriba una via verda que segueix el traç d’un antic ferrocarril. Ideal pels amants de la bicicleta i dels passejos familiars. A les vores del canyó sobre el Cidacos, (a la foto), una nutrida colònia de voltors hi fa els seus nius. Fantàstic pels amants dels ocells. Uns kilòmetres més a munt, a Enciso, comença l’espectacular ruta de les icnites de dinosaure. Un univers de somnis pels fanàtics de la prehistòria i pels nens i nenes, que xalaran amb les reproduccions a tamany real dels bitxos que varen deixar les seves petjades en aquesta terra maravellosa fa 110 mil·lions d’anys. Podeu passar per Arnedillo camí de Sòria, o tot fent una ruta pels valls de la Rioja: Cameros, Rio Oja, Alhama, Yuso… A Arnedillo també teniu un antiquíssim i renombrat balneari, recentment reformat i convertit en un moderníssim SPA. Si la butxaca us tremola, teniu moltes cases rurals, algunes d’elles molt boniques, com el casino de Munilla a 8 km. També teniu bons restaurants, encara que no podeu pedre-us l’encantadora Fábrica de Harinas de Enciso, on l’Ernest i la Marisa fan una cuina superior amb materials de la terra, a preus d’escàndol.
Arnedillo, un pueblecito encantador, está situado en el valle del río Cidacos, en La Rioja. Aparte de ser un pueblo muy bonito, Arnedillo es un centro de excursiones único. Hasta el pueblo llega una vía verde que sigue el trazado de un antiguo ferrocarril. Ideal para los amantes de la bicicleta y los paseos familiares. A orillas del cañón sobre el Cidacos, (en la foto), una nutrida colonia de buitres tiene sus nidos. Fantástico para los amantes de los pájaros. Unos kilómetros más arriba, ya en Enciso, comienza la espectacular ruta de las icnitas de dinosaurio. Un universo de sueños para los fanáticos de la prehistoria y los niños y niñas, que alucinaran con las reproducciones a tamaño real de los bichos que dejaron sus huellas en esta tierra maravillosa hace 110 millones de años. Pueden pasar por Arnedillo camino de Soria, o haciendo una ruta por los valles de La Rioja: Cameros, Río Oja, Alhama, Yuso … Arnedillo también tiene un antiquísimo y renombrado balneario, recientemente reformado y convertido en un modernísimo SPA. Si el bolsillo le tiembla, tiene muchas casas rurales, algunas de ellas muy bonitas, como el casino de Munilla a 8 km. También hay allí buenos restaurantes, aunque a la hora de comer no pueden perderse la encantadora Fábrica de Harinas de Enciso, donde Ernesto y Marisa obran una cocina superior con materiales de la tierra, a precios de escándalo.
Zaragoza

Zaragoza està a prop, molt a prop de Barcelona. Amb l’AVE, o encara millor, amb el tren Avant, que és més baratet, a dues hores escasses. En cotxe hi sereu per dinar. Zaragoza te tantes coses per veure i disfrutar. Comencem pel més obvi: el Pilar. Aquesta imponent construcció barroca domina la plaça del mateix nom, (a la foto), al cor de la ciutat. La Basílica està oberta nit i dia. A l’interior, a més de l’imatge de la verge, guarda un museu i un retaure major de damià Forment, en alabastre que val la pena observar detingudament. Al costat la Llotja renaixentista. Una poesia en pedra. Lloc d’exposicions molt interessants, és una joià de l’art civil d’Aragó. Uns metres més enlla la restaurada Seo. Amb el seu campanar altiu que domina la composició i supera les torres del Pilar. Doneu una volta pels carrers medievals, ara animada zona comercial, que envolta l’avinguda del Coso. Veureu una ciutat dinàmica amb molta vida que ocupa palaus del renaixement i el barroc, i esglèsies que amaguen tresors. Prop del Pilar trobareu les restes romanes que recorden que Cesar Augusta fou important ciutat romana, amb les seves muralles. Una mica més lluny, l’Alfajeria, maravella de l’art musulmà, un castell i palau mudejar. A les afores els darrers monuments incorporats: la Expo i els seus pavellons, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Teniu bon aparcament al parking subterrani de la plaça del Pilar. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres us proposem dos. Gino’s una moderna trattoria al mig del carrer d’Alfonso I, al centre mateix de la zona comercial, i Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, al casc antic, a la zona més castissa. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa. Tots dos molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn que admet dos infants a l’habitació.
Zaragoza está cerca, muy cerca de Barcelona. Con el AVE, o mejor aún, con el tren Avant, que es más barato, a dos horas escasas. En coche llegareis para comer. Zaragoza tiene tantas cosas para ver y disfrutar. Empezamos por lo más obvio: el Pilar. Esta imponente construcción barroca domina la plaza del mismo nombre, (en la foto), en el corazón de la ciudad. La Basílica está abierta día y noche. En el interior, además de la imagen de la virgen, guarda un museo y un retablo mayor de Damià Forment, en alabastro que vale la pena observar detenidamente. Junto a ella está la Lonja renacentista. Una poesía en piedra. Lugar de exposiciones muy interesantes, es una joya del arte civil de Aragón. Unos metros más enlla la restaurada Seo. Con su campanario altivo que domina la composición y supera las torres del Pilar. Daros una vuelta por las calles medievales, ahora animada zona comercial, que rodea la avenida del Coso. Veréis una ciudad dinámica con mucha vida que ocupa palacios del renacimiento y del barroco, y tiene iglesias que esconden tesoros. Cerca del Pilar se encuentran los restos romanos que recuerdan que Cesar Augusta fue importante ciudad romana, con sus murallas. Un poco más lejos, la Alfajería, maravilla del arte musulmán, un castillo y palacio mudejar. En las afueras los últimos monumentos incorporados: la Expo y sus pabellones, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Tienen buen aparcamiento en el parking subterráneo de la plaza del Pilar. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros les proponemos dos. Gino’s una moderna trattoria en plena calle de Alfonso I, en el centro mismo de la zona comercial, y Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, en el casco antiguo, en la zona más castiza. Hay de mejores, y de más caros, pero estos son recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen que hay un Holiday Inn que admite dos niños en la habitación.
La Oliva

El monestir de la Oliva, a Navarra, és un cenobi viu, actiu, on els monjos encara canten totes les hores monàstiques i corren pel claustre. I això és una bona notícia. La Oliva està a mig camí entre Saragossa, Tudela, Logroño i Pamplona. A pocs kms. de l’autopista AP15, de Tudela-Pamplona i de la carretera nacional 121. Només cal deixar-la a Caparroso i seguir l’indicador que senyala el monestir, i la veïna vila de Carcastillo. Si paseu a prop, feu la visita. Podreu visitar l’esglèsia abacial, el claustre, les dependències monàstiques. També sentir el cant gregorià dels Benedictins. I comprar vi de les bodegues del monestir. Teniu molts motius per moure-us pels voltants: la vila medieval de Rada, fòsil dalt del seu turó. Olite, uns kms. al nord, amb el seu castell. O el niu d’àligues d’Ujué. O Sádaba i les viles de la comarca de las Cinco Villas. O el parc de les Bardenas Reales, un desert europeu. A La Oliva els monjos tenen hospederia, senzilla, només per a homes. Nosaltres varem dinar de menú a l’asador Gurria, al poble veï de Mélida. Un local pobríssim, a peu de carretera, quatre taules per sortir del pas, però amb un menú molt digne i baratíssim. Per dormir podeu mirar a Tudela, amb molt bons hotels, o a Pamplona, o fer nit al castell del parador d’Olite.
El monasterio de la Oliva, en Navarra, es un cenobio vivo, activo, donde los monjes todavía cantan todas las horas monásticas y corren por el claustro. Y eso es una buena noticia. La Oliva está a medio camino entre Zaragoza, Tudela, Logroño y Pamplona. A pocos kms. de la autopista AP15, de Tudela-Pamplona y de la carretera nacional 121. Sólo hay que dejarla en Caparroso y seguir el indicador que señala el monasterio, y la vecina villa de Carcastillo. Si pasan cerca, hagan la visita. Podréis visitar la iglesia abacial, el claustro y las dependencias monásticas. También oír el canto gregoriano de los Benedictinos. Y comprar su vino. Tienen muchos motivos para moverse por los alrededores: la villa medieval de Rada, fósil anclado en su colina. Olite, unos kms. al norte, con su castillo. O el nido de águilas de Ujué. O Sádaba y las villas de la comarca de las Cinco Villas. O el parque de las Bardenas Reales, un desierto europeo. En La Oliva los monjes tienen una hospederia, sencilla, sólo para hombres. Nosotros comimos de menú en el asador Gurria, en el pueblo vecino de Mélida. Un local pobrísimo, a pie de carretera, cuatro mesas para salir del paso, pero con un menú muy digno y baratísimo. Para dormir podéis mirar en Tudela, donde hay muy buenos hoteles, o en Pamplona, o pasar la noche en el castillo del parador de Olite.
Dinosauris a la Rioja

Aquesta és una ruta que heu de fer amb els vostres infants. És una sortida que deixarà content tothom. Els pares i mares podreu disfrutar d’un paisatge únic, d’hotels fantàstics, de restaurants on es menja de fàbula. Els infants gaudiran d’espai per còrrer, amb rius d’aigües molt netes on tirar pedres o banyar-se els peus. I tots quedareu bocabadats amb les petjades dels dinosaures que un dia molt llunyà varen poblar aquesta terra maravellosa de la Rioja. És un destí turístic molt preparat. El jaciments són fàcilment accessibles, (encara no tots igual ni de la mateixa manera) i s’hi han col·locat rètols indicatius molt clars. També reproduccions de dinosaures de mida natural, molt efectistes, que al·lucinaran els vostres fills i filles. En alguns jaciments n’hi ha fins a sis!. Les oficines de turisme tenen tota mena d’informació i són molt amables. Evidentment els jaciments, a l’aire lliure, són visitables qualsevol època de l’any, qualsevol dia i a qualsevol hora. I això és un avantatge interessant. Podeu iniciar la ruta des de la autovia A-68, des de Logroño, o Alfaro, pujant cap a Arnedo i Arnedillo seguint el vall del riu Cidacos. Arnedillo, amb un balneari molt reconegut, mereix una detinguda visita. Després acabeu de pujar fins Enciso. Abans però podeu fer una parada a Munilla, un poble amb dos bons jaciments de petjades. (A la foto). Això si, cal fer un parell llarg de kms. per un camí de terra. Ara bé, valen la pena. A Munilla ens varen recomanar molt una casa rural, i un restaurant. Es tracta del Casino. Estava tancat però semblava bonic. Si seguiu cap a Enciso trobareu un parell de jaciments més, molt espectaculars, i molt propers al poble i a la carretera. I, si encara us han quedat ganes podeu arribar-vos fins el poble de Poyales, on n’hi ha un parell més. Seguint la carretera cap a Navalsanz, Cornago, (on hi ha un bonic castell), i Igea, (on hi ha un arbre fòsil), encara en trobareu més però ja és força més lluny. Nosaltres vàrem dormir fora de la Rioja, a Tudela, a l’hotel AC, però la zona te molts llocs per dormir, sobretot bones cases rurals. Ara bé, el que no us podeu perdre és el restaurant la Fàbrica, a Enciso, on menjareu molt bé, en un entorn molt acollidor. Es tracta d’un antic molí de farina restaurat. El menú del dia és de campanetes, només els laborables, i a la carta els festius. En tot cas una cuina de molta qualitat. Un lloc molt recomanable.
Esta es una ruta que debe hacer con sus hijos. Es una salida que les dejará a todos contentos. Padres y madres podrán disfrutar de un paisaje único, de hoteles fantásticos, de restaurantes donde se come de fábula. Los niños gozarán de espacio para correr, con ríos de aguas muy limpias donde tirar piedras o bañarse los pies. Y todos quedaréis boquiabiertos al ver las huellas de los dinosaurios que, un día muy lejano, poblaron esta tierra maravillosa de la Rioja. Es un destino turístico muy preparado. Los yacimientos son fácilmente accesibles, (aunque no todos por igual ni de la misma manera). En ellos se han colocado peneles explicativos muy claros. También reproducciones de dinosaurios de tamaño natural, muy efectistas, que alucinaran a sus hijos. ¡En algunos yacimientos hay hasta seis!. Las oficinas de turismo tienen todo tipo de información y son muy amables. Evidentemente los yacimientos, que estan al aire libre, se pueden visitar cualquier época del año, cualquier día y a cualquier hora. Y eso es una ventaja importante. Pueden iniciar la ruta desde la autovía A-68, desde Logroño, o Alfaro, subiendo hacia Arnedo y Arnedillo siguiendo el valle del río Cidacos. Arnedillo, con un balneario muy reconocido, merece una detenida visita. Después acaban de subir hasta Enciso. Antes pueden hacer una parada en Munilla, un pueblo con dos buenos yacimientos de huellas. (En la foto). Eso sí, hay que hacer un par largo de kms. por un camino de tierra. Ahora bien, valen la pena. En Munilla nos recomendaron una casa rural, y un restaurante. Se trata del Casino. Estaba cerrado pero parecía bonito. Si siguen hacia Enciso encontraran un par de yacimientos más, muy espectaculares, y muy cercanos al pueblo y a la carretera. Y, si todavía les han quedado ganas pueden llegarse hasta el pueblo de Poyales, donde hay un par más. Siguiendo la carretera hacia Navalsanz, Cornago, (donde hay un bonito castillo), y Igea, (donde hay un árbol fósil), aún hay más huellas, pero esos pueblos ya estan bastante más lejos. Nosotros dormimos fuera de la Rioja, en Tudela, en el hotel AC, pero la zona tiene muchos lugares para dormir, sobre buenas casas rurales. Ahora bien, lo que no os podéis perder es el restaurante la Fábrica, en Enciso, donde comeréis muy bien, en un entorno muy acogedor. Se trata de un antiguo molino de harina restaurado. El menú del día es de campanillas, sólo los laborables, y a la carta los festivos. En todo caso una cocina de mucha calidad. Un lugar muy recomendable.
Palencia

La bella desconocida és el nom de la catedral de Palència, però també ho podria ser de tota la ciutat. Perquè Palència està sola, allà al mig de Castella i ningú recorda haver-hi anat, ni haver-hi estat, ni tant sols haver-hi passat. I, en canvi, Palència és molt bonica i, sobretot, molt natural. La catedral és magnífica. Nosaltres hi varem ser per Setmana Santa, i la recordarem per sempre, autèntica, recia, sòbria, impactant. La província també te racons molt poc coneguts i, en canvi, deliciosos, com les seves esglèsies romàniques: com ara Fròmista, les viles medievals, com Carrión de los Condes, o ciutats romanes com Ampúdia. O la joia de les muntanyes que envolten Cervera de Pisuerga. Cims naturals, altíssims, desconeguts.Nosaltres varem dormir a los Jardinillos, un hostal molt bàsic i molt senzillet. Ara però, Palència compta amb un hotel de la cadena AC, tot un luxe!.
La bella desconocida es el nombre de la catedral de Palencia, pero también lo podría ser de toda la ciudad. Porque Palencia está sola, allí en medio de Castilla y nadie recuerda haber ido, ni haber estado, ni siquiera haber pasado. Y, en cambio, Palencia es muy bonita y, sobre todo, muy natural. La catedral es magnífica. Nosotros fuimos en Semana Santa, y la recordaremos para siempre, auténtica, recia, sobria, impactante. La provincia también tiene rincones muy poco conocidos y, en cambio, deliciosos, como sus iglesias románicas: véase Frómista, las villas medievales, como Carrión de los Condes, o ciudades romanas como Ampudia. O la alegría de las montañas que rodean Cervera de Pisuerga. Cimas naturales, altísimas, desconocidas. Nosotros dormimos en los Jardinillos, un hostal muy básico y muy sencillito. Pero ahora, Palencia cuenta con un hotel de la cadena AC, ¡todo un lujo!.
Platja dels Muntanyans

La platja dels Muntanyans, entre Torredembarra i Creixell, és la darrera mostra que queda a la Costa Daurada del que debia ser la línia de mar fa 200 anys. Dunes, aiguamolls plens de vida, i una platja gran, molt gran, ample, llarga, netíssima i solitària, si no hi aneu al pic de l’estiu. Fa poc temps que aquest maravellós espai natural està una mica protegit. I la vida que s’hi mou bé s’ho val: fotges, camallargs, ànecs de tota mena i, de vegades, flamencs. Per no parlar dels anfibis, la flora i la fauna més petita. Sembla mentida que un paradís petit com aquest hagi resistit les cases, els càmpings, la via del tren, els cotxes i la gent tan bé i durant tant de temps fins arribar als nostres dies. Aneu a veure-ho. No és el delta de l’Ebre ni els aiguamolls de l’Empordà, ni tan sols el delta del Llobregat, però si no hi heu anat mai, aneu-hi. Encara que només sigui per la platja, desèrtica i d’un blau turquesa que enamora. Podreu plantar la tovallola arran d’aigua, darrera les dunes, i veure moure’s els ocells. S’hi pot accedir des de Torredembarra, al final del passeig marítim, on hi ha una mica d’aparcament. O bé des de Clarà o Creixell. Hi ha pasarel·les de fusta i observatoris. Algunes basses s’assequen durant l’estiu, però la del Saler no del tot. Podeu dinar al barri marítim de Torredembarra on hi ha uns restaurants de platja poc coneguts i d’alta qualitat. N’hi ha molts, a primera línia i a segona. No en podem recomanar un, tots són molt bons!.
La playa de los Muntanyans, entre Torredembarra y Creixell, es la última muestra que queda en la Costa Dorada de lo que debía ser la línea de mar hace 200 años. Dunas, humedales llenos de vida, y una playa grande, muy grande, ancha, larga, límpia y solitaria, si no veienen Vds. en pleno verano, claro. Hace poco tiempo que este maravilloso espacio natural está algo protegido. Y la vida que se mueve por allí bien merece la pena: pollas de agua, fochas, zancudos, patos de todo tipo y, a veces, flamencos. Por no hablar de los anfibios, la flora, y la fauna más pequeña. Parece mentira que un paraíso pequeño como éste haya resistido las casas, los campings, la vía del tren, los coches y la gente durante tanto tiempo hasta llegar a nuestros días. Vayan a verlo. No es el Delta del Ebro ni los Aiguamolls de l’Empordà, ni siquiera el delta del Llobregat, pero si no han ido nunca, vayan. Aunque sólo sea por la playa, desértica, y de un azul turquesa que enamora. Pueden plantar la toalla al lado del agua, detrás de las dunas, y ver moverse los pájaros. Se puede acceder desde Torredembarra, al final del paseo marítimo, donde hay un poco de aparcamiento. O bien desde Clarà o Creixell. Hay pasarelas de madera y observatorios. Algunas balsas se secan durante el verano, pero la del Saler no del todo. Pueden comer en el barrio marítimo de Torredembarra donde hay unos restaurantes de playa poco conocidos y de alta calidad. Hay muchos, en primera línea y segunda. No podemos recomendar uno, ¡todos son muy buenos!
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris





