Sortides familiars

Salidas en família

Sevilla

giralda

Perquè no Sevilla?. Doncs aquesta és una sortida perfecte per omplir un Cap de Setmana llarg, o unes vacances de Pasqüa. Una ciutat ideal per anar-hi a l’hivern, però sobretot a la primavera. Evidentment maravellosa a l’abril, amb la seva feria, o per Setmana Santa, si trobeu un lloc on dormir. Sevilla enamora només veure-la. Encanta amb la seva bellessa oriental, madura, perfumada, sibilina. Sevilla te tants atractius que no sabem per on començar. Però nosaltres us direm que el primer que cal fer és perdre’s per barri de Santa Cruz, amb els seus carrers i carrerons estrets, tan africans. Amb les tàpies encalades per on sobresurten els lilars, les bugambilies i els llesamins. Amb les placetes recoletes, plenes d’olors d’azahar. Rondeu els patis amagats, frescos, on el soroll de l’aigüa us adormirà lentament. Nosaltres hem dinat i sopat als restaurants del barri de Santa Cruz, a les llums dels fanals. Sortiu després a la llum esclatant de la Giralda, (a la foto), la torre almohade de la magnífica catedral gòtica, la més gran del món!. Visiteu tot seguit l’Alcàsser del reis cristians, que és musulmà de cor i d’ànima, i admireu-ne les sales i els jardins. El paradís a la terra. Volteu pel Guadalquivir, resseguint la Torre del Oro, cercant la Macarena a la seva esglèsia o la verge de Triana, a la seva, a l’altre costat del pont. Acabeu a la Plaça Espanya, on l’Exposició Universal del 1929 va deixar-hi un seguit d’edificis que van servir de teló de fons per Lawrence d’Aràbia i, ara, fa poc, per la Guerra de les Galaxies. D’Expo a Expo, podeu veure el que queda de la del 1992 a l’illa de la Cartuja. I per acabar, un tic personal: els dos quadres de Valdés Leal a l’hospital de la Caritat, obra culminant del barroc a Espanya. Impressionants. Encara queden mil llocs a Sevilla, però us els deixem descobrir a vosaltres. Per dormir teniu molts hotels, de totes les cadenes. Nosaltres varem dormir a l’Occidental Sevilla, davant de l’estació de l’AVE. També teniu un Novotel guapíssim.

¿Porque no Sevilla?. Pues esta es una salida ideal para llenar un fin de semana largo, o unas vacaciones de Pascua. Una ciudad ideal para ir en invierno, pero sobre todo en primavera. Evidentemente maravillosa en abril, con su feria, o por Semana Santa, si encuentra un lugar donde dormir. Sevilla enamora sólo de verla. Encanta con su belleza oriental, madura, perfumada, sibilina. Sevilla tiene tantos atractivos que no sabemos por donde empezar. Quizas lo mejor sea  perderse por barrio de Santa Cruz, con sus calles y callejones estrechos, tan africanos. Con las tapias encaladas por donde sobresalen las lilas, las bugambilias y los jazmines. Con las plazoletas recoletas, llenas de olores de azahar. O mejor ronde sus patios escondidos, frescos, donde el ruido del agua le adormecerá lentamente. Nosotros hemos comido y cenado en los restaurantes del barrio de Santa Cruz, a la luz de las farolas. Salid luego a la luz brillante de la Giralda, (en la foto), la torre almohade de la magnífica catedral gótica, ¡la más grande del mundo!. Visite a continuación del Alcázar del reyes cristianos, que es musulmán de corazón y de alma, y contemple sus salas y los jardines. El paraíso en la tierra. Logre el Guadalquivir, siguiendo la Torre del Oro, y buscando a la Macarena en su iglesia o la virgen de Triana, en la suya, al otro lado del puente. Acabe en la Plaza España, donde la Exposición Universal de 1929 dejó una serie de edificios que sirvieron de telón de fondo para rodar Lawrence de Arabia y, ahora, hace poco, la Guerra de las Galaxias. De Expo a Expo, puede ver lo que queda de la de 1992 en la isla de la Cartuja. Y para terminar, un tic personal: los dos cuadros de Valdés Leal en el hospital de la Caridad, obra culminante del barroco en España. Impresionantes. Todavía quedan mil lugares en Sevilla, pero os los dejamos descubrir a vosotros. Para dormir tienen muchos hoteles, de todas las cadenas. Nosotros dormimos en el Occidental Sevilla, junto a la estación del AVE.

març 31, 2009 Posted by | Andalucia, Art, Hotels, llargues, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Montblanc

montblanc

Montblanc és una vila murallada. No una vila qualsevol. Montblanc fou, i encara és, un ducat pròsper. A l’edat mitjana era una de les principals ciutats de Catalunya. Per això la muralla li donava la volta per complert. El més fantàstic de tot és que encara conserva, tal qual, la muralla sencera, ben sencera. I dins la muralla teniu una ciutat medieval per visitar. Amb una esglèsia gòtica preciosa. Gran, ample, amb un orgue que cal sentir, però que només de veure’l ja quedes maravellat. Dins el temple podeu gaudir de diverses obres capitals de l’escultura catalana, com el retaure en pedra dels Alenyar. A la plaça de la vila hi ha diversos palaus renaixentistes i una llotja, amb les mesures del gra. En altres places, altres palaus i esglèsies, com la de Sant Miquel , romànica o la de Sant Francesc, del primer gòtic. Sortint del nucli antic, passada la porta nord, la joia de l’hospital de Santa Magdalena i el pont gòtic damunt el Francolí. No tindreu temps de gaudir de tanta maravella. Podeu complementar la visita a Montblanc amb una anada a l’Espluga de Francolí, i visitar la cova on neix el Francolí, i el museu comarcal. Prop de l’Espluga, i de Montblanc, una peça de caça major turística, una joia del císter, patrimoni de la humanitat: l’Abadia de Poblet. Podeu menjar a Montblanc, molt baratet al buffet lliure de Bon Àrea. O a la fonda Cal Blasi, amb boniques habitacions. També a l’Espluga, a l’Ocell Francolí, on es menja divinament, i que és una casa fonda, també amb bones habitacions. O pels volts de Poblet, a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona. Montblanc te un bon càmping. Si aneu a Montblanc els caps de setmana d’abril viureu en directe la seva “Setmana Medieval“. No us la perdeu!. A la tarda no us perdeu tampoc les vespres cantades pels monjos de Poblet. Pau i serenitat al morir el dia…

Montblanc es una villa amurallada. No es un pueblo cualquiera. Montblanc fue, y todavía es, un ducado próspero. En la edad media era una de las principales ciudades de Cataluña. Por eso la muralla le daba la vuelta por completo. Lo más fantástico de todo es que aún conserva, tal cual, la muralla entera. Y dentro de la muralla tiene una ciudad medieval para visitar. Con una iglesia gótica preciosa. Grande, ancha, con un órgano que hay que oirlo, pero que sólo de verlo ya maravilla. Dentro del templo puede disfrutar de diversas obras capitales de la escultura catalana, como el retablo en piedra de los Alenyà. En la plaza del pueblo hay varios palacios renacentistas y una lonja, con las medidas del grano. En otras plazas, se alzan otros palacios y iglesias, como la de Sant Miquel, románica o la de San Francisco, del primer gótico. Saliendo del casco antiguo, pasada la puerta norte, la joya del hospital de Santa Magdalena y el puente gótico sobre el Francolí. No tendrá tiempo de disfrutar tanta maravilla. Puede complementar la visita a Montblanc con una ida a l’Espluga de Francolí, y visitar la cueva donde nace el Francolí, y el museo comarcal. Cerca de la Espluga, y de Montblanc, una pieza de caza mayor turística, una joya del císter, patrimonio de la humanidad: la Abadía de Poblet. Puede comer en Montblanc, muy barato en el buffet libre de Bon Área. O en la Fonda Cal Blasi, con buenas habitaciones. También en la Espluga, en el Ocell Francolí, una casa fonda, donde se come divinamente, también con buenas habitaciones. O alrededor de Poblet, en la Masía del Cadete, y otros hoteles de la zona. Montblanc tiene un buen camping. Si están en Montblanc los fines de semana del mes de abril viviréis en directo su “Semana Medieval”. ¡No os la perdáis!. Por la tarde no se pierdan tampoco las vísperas cantadas por los monjes de Poblet. Paz y serenidad al morir el día …

març 30, 2009 Posted by | Art, Cister, Conca de Barberà, festes, Hotels, medieval, Monestirs, Tarragona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Museu de la Tècnica de Terrassa

tecnica

Heus ací un bon lloc per anar amb els vostres fills i filles, un dia de festa, una matinal de dissabte o de diumenge: el museu de la Ciència i de la tècnica de Terrassa. Sobretot si fa fred, plou o no convé sortir a l’aire lliure. Si ja heu visitat el Cosmocaixa i el Caixaforum, a Barcelona, preneu l’autopista C-58, i en un tres i no res sereu a Terrassa. No més de 25 Km. Al bell mig de la ciutat, a la Rambla d’Egara, (atenció que és peatonal), trobareu l’antic vapor Montcunill, seu del museu. Podeu anar-hi en transport públic: tren, ferrocarrils de la generalitat… o deixar el cotxe en un dels molts parkings del centre de Terassa. A més de l’esplèndida arquitectura de la fàbrica, l’espai, preciòs i molt, molt ample, recull tota mena d’artilugis que faran les delícies de grans i petits: cotxes i camions antics, màquines, avions… també hi ha una part on es pot tocar tot, tipus Cosmocaixa. I els caps de setmana organitzen tallers molt interessants, per a totes les edats. Sessions de química, de física, visites guiades. Creieu-me: val la pena fer-hi una ullada. Si decidiu romandre a Terrassa tot el dia teniu molts bons motius: les esglèsies visigòtiques, la cartoixa i el parc de Vallparadís amb les seves atraccions, la ciutat modernista… Hi ha molts espais on dinar a l’aire lliure, Vallparadís per exemple, amb taules i bars on adquirir la beguda. Si fa bon temps és una bona opció. També hi ha molts restaurants de totes les categories.

He aquí un buen lugar para ir con sus hijos e hijas, un día de fiesta, una matinal de sábado o de domingo: el Museo de la Ciencia y de la técnica de Terrassa. Sobre todo si hace frío, llueve o no conviene salir al aire libre. Si ya ha visitado el Cosmocaixa y el Caixaforum, en Barcelona, puede tomar la autopista C-58, y en un santiamén estará en Terrassa. No más de 25 Km. En el centro de la ciudad, en la Rambla d’Egara, (atención que es peatonal), se encuentra el antiguo vapor Montcunill, sede del museo. Puede ir en transporte público: tren, ferrocarriles de la Generalitat … o dejar el coche en uno de los muchos parkings del centro de la ciudad.  Además de la espléndida arquitectura de la fábrica, el espacio és precioso y muy, muy ancho, el museo recoge todo tipo de artilugios que harán las delicias de niños y mayores: coches y camiones antiguos, máquinas, aviones …  También hay una parte donde se puede tocar todo, tipo Cosmocaixa. Y los fines de semana organizan talleres muy interesantes, para todas las edades. Sesiones de química, de física, visitas guiadas. Creedme: vale la pena dar una vuelta por allí. Si decide permanecer en Terrassa todo el día, tiene muy buenos motivos: las iglesias visigóticas, la Cartuja y el parque de Vallparadís con sus atracciones, la ciudad modernista … Hay muchos espacios donde comer al aire libre, Vallparadís por ejemplo, con mesas y bares donde adquirir la bebida. Si hace buen tiempo es una buena opción. También hay muchos restaurantes de todas las categorías.

març 29, 2009 Posted by | curtes, Museus, Parcs, Vallés | , , , , , , , , | Feu un comentari

Garganta del Cares

cares

Poques coses tan espectaculars com aquesta gorja impressionant que acompanya el riu Cares, a Astúries, des de Caín a Poncebos. La Garganta Divina li diuen, i amb molta raó. Si sou molt bons caminants potser podreu fer els 1o kms. a peu, per aquesta ruta maravellosa que atravesa el cor dels Pics d’Europa. Us acompanyarà un riu d’aïgues netes, netíssimes, transparents. Passareu ponts. Caminareu a alçades increïbles, penjats literalment de la paret vertical de la gorja. El camí, tot i que sempre és prou ample, està sovint excavat a la pedra. Damunt vostre murs calcaris altíssims. A sota tolls turquesa. I vistes inoblidables. Si, com nosaltres, sou turistes familiars i prou, us acontentareu amb arribar fins Arenas de Cabrales, pàtria del millor formatge del món, i pujar fins a Poncebos. Allà, al pont de la Jaya, on la ruta travessa el riu Cares, podeu aparcar el cotxe. (No hi ha gaire aparcament i, a l’estiu, no en trobareu!). D’allà podeu fer uns kms. pujant la gorja a munt. També podeu anar en funicular de Poncebos al poblet de Bulnes, al peu del famós pic del Naranco. Bona excursió si aneu amb canalla. El experts asseguren que encara és més bonic anar-hi per l’altra banda, per Caín. Nosaltres no ho hem fet, i no ho podem comparar. Per allotjar-vos, o dinar, mireu a Arenas de Cabrales, o en una de les moltes cases rurals i hotelets de muntanya dels pobles de la contrada.

Pocas cosas tan espectaculares como esta garganta impresionante que acompaña al río Cares, en Asturias, desde Caín a Poncebos. La Garganta Divina la llaman, y con mucha razón. Si sois muy buenos caminantes podríais hacer los 1o kms. a pie, por esta ruta maravillosa que atraviesa el corazón de los Picos de Europa. Os acompañará un río de aguas limpias, azules, transparentes. Pasaréis puentes. Caminareis a alturas increíbles, colgados literalmente de la pared vertical de la garganta. El camino, aunque siempre es lo bastante ancho, está a menudo excavado en la piedra. Sobre él vereis los muros calcáreos, altísimos. Abajo las pozas turquesa. Y unas vistas inolvidables. Si, como nosotros, sois turistas familiares, tendreis suficiente con llegar hasta Arenas de Cabrales, patria del mejor queso del mundo, y subir hasta Poncebos. Allí, en el puente de la Jaya, donde la ruta atraviesa el río Cares, podreis aparcar el coche. (No hay mucho aparcamiento y, en verano, ninguno). De allí pueden hacer unos kms. de la ruta subiendo desfiladero arriba. También pueden ir en funicular desde Poncebos hasta la aldea de Bulnes, al pie del famoso pico del Naranco. Buena excursión si vais con niños. Los expertos aseguran que aún es más bonito ir por el otro lado, por Caín. Nosotros no lo hemos hecho, y no lo podemos comparar. Para dormir y comer mirad en Arenas de Cabrales, o en una de las muchas casas rurales y hotelitos de montaña de los pueblos de la comarca.

març 28, 2009 Posted by | llargues, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Úbeda

ubeda

Úbeda és una joia d’art feta pedra. Un ciutat amb senyoriu. Cal recòrrer-la amb calma, sense preses, degustant cada carrer, i en cada carrer, cada palau, cada detall artístic. Perquè Úbeda està farcida de palaus. d’esglèsies, com la renaixentista del Salvador, (a la foto), de carrers àrabs, de patis amagats, de places i placetes, de cases símples, encalades. Perquè Úbeda és l’Andalusia més monumental, la de les garns construccions en pedra, la més rica durant els segles XVII i XVIII, i això es nota. Aneu a Úbeda per València i Alcaraz. Un cop allà, quan estigueu assedagats de tanta maravella, aneu a la veïna Baeza, tot just a 10 km. És una altra joia incomparable, una bessona de la seva germana. I si encara us queden dies, feu cap a Jaén, la capital. Quan torneu, si us agrada la natura, podeu treure el nas per la magnífica Sierra de Cazorla, un parc natural molt bonic, que està molt a prop de Úbeda. Nosaltres vàrem dormir a Baeza, en un hotel ja desaparegut. Però a la web de turisme d’Úbeda, trobareu tot allò que us faci falta.

Úbeda es una joya de arte hecha piedra. Una ciudad con señorío. Hay que recorrer-la con calma, sin prisas, degustando cada calle, y en cada calle, cada palacio, cada detalle artístico. Porque Úbeda está repleta de palacios. de iglesias, como la renacentista del Salvador, (en la foto), de calles árabes, de patios escondidos, de plazas y plazoletas, de casas simples, encaladas. Porque Úbeda es la Andalucía más monumental, la de las grandes construcciones en piedra, la más rica durante los siglos XVII y XVIII, y eso se nota. Id a Úbeda por Valencia y Alcaraz. Una vez allí, cuando esteis saturados de tanta maravilla, id a la vecina Baeza, apenas a 10 km. Es otra joya incomparable, una gemela de su hermana. Y si aún le quedan días, haga camino hacia Jaén, la capital. Cuando vuelva, si os gusta la naturaleza, podeis dar una vuelta por la magnífica Sierra de Cazorla, un parque natural muy bonito, que está muy cerca de Úbeda. Nosotros dormimos en Baeza, en un hotel ya desaparecido. Pero en la web de turismo de Úbeda, podrá encontrar todo aquello que le haga falta.

març 27, 2009 Posted by | Andalucia, Art, llargues, Natura, Parcs Naturals | , , , , | Feu un comentari

Pedraza

pedraza

A la gent de Barcelona, el magnífic poble medieval de Pedraza, i la seva àrea d’influència, ens agafa una mica lluny. I és una veritable llàstima, perquè és una zona maravellosa. Ho saben molt bé la gent de madrid, que cada cap de setmana invaeixen pacíficament la vila, disposats a guadir dels seus atractius turístics, naturals, culturals i gastronòmics. Pedraza es troba a uns 70 Kms de madrid per la autovia A1, la que va a Burgos, just passat Somosierra. A nosaltres ens va millor desviar-nos abans, per Sigüenza i Ayllón, per la CM 110, o per Guadalajara, seguint per la N-320 cap a Torrelaguna i Somosierra. En tot cas cal que apigueu que Pedraza és una vila medieval, completament conservada tal qual, amb un castell imponent, carrers i carrerons, plaça porxada i tot el que us pogueu imaginar més. Com correspon a tan alta alcúrnia els hotels no podien desentonar, i no ho fan. Tots són posadas o hospederias, com la de la villa, la de Santo Domingo, del Arco o de Don Mariano. Per menjar és ben fàcil: cordero o cochinillo asado. Us encantarà. Però com que hi anireu uns quants dies, no només Pedraza visitareu. Al nord, a uns 20 kms. teniu Sepúlveda, amb el parc natural de “Las Hoces del Rio Duratón”, un paisatge fantàstic. A l’oest Turégano, una altra vila medieval de molt de caràcter, i amb un castell de pel·lícula. A l’est Riaza, amb l’Hayedo de Tejera Negra, un altre parc natural de somni. Si encara us queda temps, no oblideu Segovia, amb l’aqueducte i l’Alcàsser, i La Granja, o Riofrio, amb els seus palaus. O Somosierra, el pulmó verd de Madrid. Com veieu, no us aburrireu!.

A la gente de Barcelona, el magnífico pueblo medieval de Pedraza, y su área de influencia, nos pilla un poco lejos. Y es una verdadera lástima, porque es una zona maravillosa. Lo saben muy bien la gente de madrid, que cada fin de semana invaden pacíficamente la villa, dispuestos a gozar de sus atractivos turísticos, naturales, culturales y gastronómicos. Pedraza se encuentra a unos 70 Kms de Madrid por la autovía A1, la que va a Burgos, justo pasado Somosierra. A nosotros, desde Barcelona, nos va mejor desviarnos antes, por Sigüenza y Ayllón, por la CM 110, o por Guadalajara, siguiendo por la N-320 hacia Torrelaguna y Somosierra. En todo caso hay que saber que Pedraza es una villa medieval, completamente conservada, tal cual, con un castillo imponente, calles y callejones, plaza porticada y todo lo que os podáis imaginar más. Como corresponde a tan alta alcúrnia los hoteles no podían desentonar, y no lo hacen. Todos son posadas u hospederías, como la de la villa, la de Santo Domingo, del Arco o de Don Mariano. Para comer es fácil: cordero o cochinillo asado. Os encantará. Pero como que iréis por unos días, no sólo visitareis Pedraza.  Al norte, a unos 20 kms. tienen Sepúlveda, con el parque natural de “Las Hoces del Río Duratón”, un paisaje fantástico. Al oeste Turégano, otra villa medieval de mucho carácter, y con un castillo de película. Al este Riaza, con el Hayedo de Tejera Negra, otro parque natural de ensueño. Si aún les queda tiempo, no olviden Segovia, con el acueducto y el Alcázar, y La Granja, o Riofrio, con sus palacios. O Somosierra, el pulmón verde de Madrid. Como veis, no os vais a aburrir!

març 26, 2009 Posted by | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Els castells del Gaià

altgaia1

El Gaià és un dels rius més petits, bonics, desconeguts i més ben conservats de Catalunya. Travessa mig país des de les planes de la Segarra queraltina, prop de Santa Coloma de Queralt, fins al mar, prop d’Altafulla a Tarragona. Podeu fer una ruta natural, i a la vegada cultural, descobrint indrets inaudits, si seguiu el Gaià, i els seus castells, de dalt a baix o a la inversa. Podeu començar per Santa Coloma de Queralt. Des de Barcelona el millor per arribar-hi és anar per l’autovia A2 fins La Panadella i girar cap a Santa Coloma.  Aquesta població és el primer plat, ben fort. Medieval, amb esglèsies i un castell, places porxades… una joia. Seguiu després cap a Pontils, Biure i Vallespinosa, tres castells més, tres poblets més. Camí de Santa Perpètua de Gaià, i fins Querol, el riu passa uns estrets molt bonics. La natura verge us sorprendrà. Hi ha racons, (com el de la foto), deliciosos. Querol és molt típic, amb les ruïnes del seu castell i els boscos. Des d’allà es poden fer moltes excursions a la serra d’Ancosa i Montagut. El riu arriba a la plana: El Pont d’Armentera i Santes Creus. El monestir de Santes Creus és una fita cabdal de la ruta del Císter. És l’altra plat fort del dia. Un dels millors exemplars de gotic d’Europa. Una joia, patrimoni de la humanitat. Passejeu per la bonica albareda a tocar del riu. Podeu dinar allà mateix: feu una bona barbacoa, a les taules i fogons que hi ha!. Seguim riu avall: Vilarodona, Montferri, i el seu santuari de Jujol, La Nou de Gaià, Vespella… ens ofereixen els seus castells. Vespella és el més espectacular. El poble també és una cucada. Acabem al mar. Altafulla, una vila medieval closa, amb un castell fantàstic és el colofó espectacular. Prop seu Tamarit, un altre castell, arran de mar, just on el riu s’acaba. Teniu bons allotjaments al llarg de la ruta. Hotels a Santa Coloma, o a Altafulla. Cases rurals, moltes, com ara les de Vilabella.  O un bon càmping. Llocs per dinar no falten, us recomanem els de Santes Creus. Ideal per una sortida d’un dia, o potser dos.

El Gaià es uno de los ríos más pequeños, bonitos, desconocidos y mejor conservados de Cataluña. Atraviesa medio país desde las llanuras de la Segarra queraltina, cerca de Santa Coloma de Queralt, hasta el mar, cerca de Altafulla en Tarragona. Pueden hacer una ruta natural, y a la vez cultural, descubriendo lugares inauditos, como la ruta del Gaià, y sus castillos, de arriba abajo o a la inversa. Pueden comenzar en Santa Coloma de Queralt. Desde Barcelona lo mejor para llegar es ir por la autovía A2 hasta La Panadella y girar hacia Santa Coloma. Esta población es el primer plato, uno de bien fuerte. Medieval, con iglesias y un castillo, plazas porticadas … una joya. Siga después hacia Pontils, Biure y Vallespinosa, tres castillos más, tres preciosos pueblos más. Camino de Santa Perpètua de Gaià, y hasta Querol, el río pasa unos estrechos muy bonitos. La naturaleza virgen os sorprenderá. Hay rincones, (como el de la foto), deliciosos. Querol es muy típico, con las ruinas de su castillo y los bosques. Desde allí se pueden hacer muchas excursiones a la sierra de Ancosa y Montagut. El río llega al llano en El Pont d’Armentera y Santes Creus. El monasterio de Santes Creus es un hito crucial de la ruta del Císter. Es el otro plato fuerte del día. Uno de los mejores ejemplares de gótico de Europa. Una joya, patrimonio de la humanitat. Pasead por la bonita albareda junto al río. Pueden comer allí mismo: haced una buena barbacoa, en las mesas y fogones existentes. Seguimos río abajo: Vilarodona, Montferri, y su santuario de Jujol, La Nou de Gaià, Vespella … nos ofrecen sus castillos. Vespella es el más espectacular. El pueblo también es una cucada. Acabamos en el mar. Altafulla, una villa medieval amurallada, con un castillo fantástico, es el colofón espectacular. Cerca teneis Tamarit, otro castillo, al lado del mar, justo donde el río desemboca. Tienen muy buenos alojamientos a lo largo de la ruta. Hoteles en Santa Coloma, o en Altafulla. Casas rurales, muchas, como las de Vilabella. Lugares para comer no faltan, le recomendamos los de Santes Creus. Ideal para una salida de un día, o quizás dos.

març 25, 2009 Posted by | Alt camp, Art, Cister, Conca de Barberà, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs, Natura, Parcs Naturals, Tarragona | , , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

Verdú

verdu1

Aquest poble medieval de l’Urgell, a uns kms. al sud de Tàrrega, camí de Montblanc i Tarragona, mereix una visita per moltes raons. Verdú te un bonic castell (a la foto), rodó, coquetó, que inclou una bona part del poble al seu voltant, situat al bell mig de la vila, amb una torre de l’homenatge altiva i robusta. Està en procés de restauració i, quan s’acabi, promet ser un bon reclam per la localitat. També tenim l’esglèsia gòtica, ample, com de planta de saló, amb uns grans ventanals i una torre del rellotge que fa joc amb la del castell, que està a tocar. Aquesta esglèsia te una portalada que cal veure: romànica, historiada, amb un rosetó contundent, bellíssim. A més podeu veure les cases amb porxada de la plaça major. En una d’aquestes cases, no fa pas gaire, s’ha inagurat el museu de la joguina i els autòmats. Un museu modern, clar i entenedor, que cal veure. Recordareu la vostra infància i podreu explicar als vostres fills i filles què era un cotxet de llauna, una baldufa o un cavall de fusta. I no podem oblidar-nos de la cèlebre ceràmica negra de Verdú. No podeu marxar del poble sense veure com fan un canti negre, dels que feien l’aigua fresca, i comprar-lo. A l’octubre, el “Bacus”, festival de la verema. Com veieu, a Verdú, no tindreu motiu per aburrir-vos. Us faltarà temps. Arribeu-hi per l’autovia A2 des de Barcelona, passant per Tàrrega. Desvieu-vos per la carretera que va a Montblanc. A 6 kms. trobareu la desviació a Verdú. Podeu completar el dia visitant els pobles de la Vall del riu Corb: Ciutadilla, Guimera i el Balneari de Vallfogona. Ciutats medievals i cura dels nervis. No podem demanar més. També podeu visitar, anant cap a Maldà, el monestir de Vallbona de les Monges. Un císter ben desconegut. I si voleu, acabeu d’arribar-vos a Montblanc i torneu per la AP2 després d’haver visitat aquesta vila murallada. Per dinar podeu probar a Tàrrega, al Carme, que també té bons hotels, o al Ciutat de Tàrrega. També podeu dinar i dormir com reis a Guimerà o a Vallfogona de Riucorb.

Este pueblo medieval de l’Urgell, a unos kms. al sur de Tàrrega, camino de Montblanc y Tarragona, merece una visita por muchas razones. Verdú tiene un bonito castillo (en la foto), redondo, coquetón, que incluye una buena parte del pueblo a su alrededor. Està situado en el centro de la villa, con una torre del homenaje altiva y robusta. Lo tienen en proceso de restauración y, cuando se acabe, promete ser un buen reclamo para la localidad. También tenemos la iglesia gótica, ancho, como de planta de salón, con unos grandes ventanales y una torre del reloj que hace juego con la del castillo, que está al lado mismo. Esta iglesia tiene una portada que hay que ver: románica, historiada, con un rosetón contundente, bellísimo. Además se pueden admirar las casas con porche de la plaza mayor. En una de estas casas, no hace mucho, se ha inaugurado el museo del juguete y los autómatas. Un museo moderno, claro y comprensible, que hay que ver. Recordará su infancia y podrá explicar a sus hijos e hijas que era un cochecito de hojalata, una peonza o un caballo de madera. Y no podemos olvidarnos de la célebre cerámica negra de Verdú. No puede irse del pueblo sin ver cómo hacen un botijo negro, de los que hacían del agua fresca, y comprarlo. En octubre, el “Baco”, festival de la vendimia. Como veis, en Verdú, no tendrá motivo para aburrirse. Le faltará tiempo. Llegue a ella por la autovía A2 desde Barcelona, pasando por Tàrrega. Sigua por la carretera que va a Montblanc. A unos 6 kms. encontrará la desviación a Verdú. Puede completar el día visitando los pueblos del Valle del río Corb: Ciutadilla, Guimera y el Balneario de Vallfogona. Ciudades medievales y lugares para el cuidado de los nervios. No podemos pedir más. También puede visitar, yendo hacia Maldà, el monasterio de Vallbona de les Monges. Un císter bien desconocido. Y si quiere, puede acabar de llegar a Montblanc y volver por la AP2 después de haber visitado esta villa amurallada. Para comer puede probar en Tàrrega, en el Carmen, que también tiene buenos hoteles, o en el Ciudad de Tàrrega. También pueden comer y dormir como reyes en Guimerà o Vallfogona de Riucorb.

març 24, 2009 Posted by | Art, Cister, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs, Museus, Romànic, Urgell | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Les Pallargues

pallargues1

Les Pallargues és un poble de secà, al mig de la plana de l’Urgell, a mig camí entre Tàrrega i Guissona. Podeu anar-hi des de Barcelona, en una hora, per l’autovia A-2. Sortiu a Cervera o Tàrrega. Aneu en direcció Guissona. Trobareu l’indicador, quan faltin 6 kms. per arribar a Guissona, a mà esquerra, a la rotonda. És en direcció Agramunt. El castell de les Pallargues, de fora, sembla no ser gran cosa. Encara està habitat i, més aviat, sembla un casalot gran. Però els diumenges es visita, en grups de 4 o més persones, de la mà d’una sol·lícita guia. Llavors podreu veure què donen de si les pedres antigues: sales nobles, dormitoris, capella i celler. I no és l’únic castell de la zona. De fet la comaraca n’està farcida. Podeu fer una bona ruta de castells: Florejacs, Montfalcó Murallat, Vicfred o Montclar, entre altres.  Els castells de Lleida són com una marca registrada. I no és per menys. Podeu menjar a Guissona, una població que està al centre de la ruta. També és interessant de visitar. Allà trobareu l’Àrea de Guissona, un centre comercial i un buffet lliure. Tota la carn a la vostra disposició, fins reventar, per un preu ridícul. Ara bé: molta, molta gent, i poc glamour. Si voleu quelcom més íntim i de tota la vida, us recomanem la Fonda Santesmasses. Ara la porta un matrimoni jove. És un xic antiga, senzilla, humil, però fa cuina de qualitat a un preu assequible. També hi ha bon restaurants i hotels a Tàrrega, o també a Agramunt. Per exemple l’hostal del Carme, un lloc de campanetes, o l’hotel Ciutat de Tàrrega.

Les Pallargues es un pueblo de secano, en medio de la llanura del Urgell, a medio camino entre Tàrrega y Guissona. Se puede ir desde Barcelona, en una hora, por la autovía A-2. Salga en Cervera o Tàrrega. Vaya en dirección Guissona. Encontraréis el indicador, cuando falten 6 kms. para llegar a Guissona, a mano izquierda, en una rotonda. Coged en dirección a Agramunt. El castillo de Les Pallargues, de fuera, parece no ser gran cosa. Aún está habitado y, más bien parece un caserón grande. Pero los domingos se visita, en grupos de 4 o más personas, de la mano de una guía. Entonces podrá ver qué dan de si las piedras antiguas: salas nobles, dormitorios, capilla y bodega. Y no es el único castillo de la zona. De hecho la comaraca está llena. Puede hacer una buena ruta de castillos: Florejacs, Montfalcó Murallat, Vicfred o Montclar, entre muchos otros. Los castillos de Lleida son como una marca registrada. Y no es para menos. Puede comer en Guissona, una población que está en el centro de la ruta. También es interesante de visitar. Allí se encuentra el Área de Guissona, un centro comercial y un buffet libre. Toda la carne a su disposición, hasta reventar, por un precio ridículo. Ahora bien: mucha, mucha gente, y poco glamour. Si quiere algo más íntimo y de toda la vida, le recomendamos la Fonda Santesmasses. Ahora la lleva un matrimonio joven. Es un poco antigua, sencilla, humilde, pero hace cocina de calidad a un precio asequible. También hay buen restaurantes y hoteles en Tàrrega, y en Agramunt. Por ejemplo el hostal del Carmen, un lugar de campanillas, o el hotel Ciutat de Tàrrega.

març 23, 2009 Posted by | Art, Hotels, Lleida, medieval, mitjanes, Museus, Urgell | , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Santa Perpètua de Gaià

perpetua

Aquest poblet medieval diminut, arranat a la penya, amb el castell dominant-lo des de les alçades és català?. Imagino que poca gent sabria contestar. I segur que ben pocs saben que es diu Santa Perpètua de Gaià. I, en canvi, aquest poble mínim és encantador. Són just quatre cases, arran, ben arran del Gaià, un riu humil, que la major part de l’any baixa quasi sec, però que a la primavera, es creix i omple de murmuris l’espadat. A dalt de tot, dominant la penya, les restes d’un castell que fou imponent i, avui, és un munt de ruïnes. Al seu costat la gran esglèsia barroca, buida, esbatanada, oberta a tots els vents. Una llàstima. No he volgut penjar aquesta foto, tot i que és la més coneguda del lloc. Prefereixo la calma amable dels arbres de ribera que el Gaià abraça i de les cases ocres pujant l’espadat. El trobareu a la carretera que des de Santa Coloma de Queralt baixa cap a Pontils i Esblada. Tot aquest recorregut és molt bonic. Santa Coloma mereix una visita, ben detinguda, ben complerta, amb el seu castell, la plaça porticada i les seves esglèsies. El paisatge fins el poble és molt evocador. El Gaià s’obre pas trencant la Serra d’Ancosa i Santa Perpètua queda dins d’aquesta gorja. Cap servei trobareu al poble. En canvi Santa Coloma n’ofereix molts, com ara l’hotel Comtes de Queralt, o els Balnearis de Vallfogona de Riucorb, molt propers, on podreu entendre què és descansar. També podeu arribar a la zona, pujant el Gaià aigües amunt, des d’El Pont d’Armentera per Querol. És aquesta una altra ruta que també val la pena considerar.

Este pueblo medieval diminuto, arrapado a la peña, con el castillo dominando desde las alturas, ¿ es catalán?. Imagino que poca gente sabría contestar. Y seguro que muy pocos saben que se llama Santa Perpètua de Gaià. Y, en cambio, este pueblo mínimo es encantador. Son justo cuatro casas al lado del Gaià, un río humilde, que la mayor parte del año baja casi seco, pero que en primavera, se crece y llena de susurros el acantilado. Sobre la peña, los restos de un castillo que fue imponente y, hoy es un montón de ruinas. A su lado la gran iglesia barroca, vacía, abierta. Una lástima. No he querido colgar esa foto, aunque es la más conocida del lugar. Prefiero la calma amable de los árboles de ribera que el Gaià abarca, y de las casas ocres subiendo el acantilado. Lo encontrará en la carretera que desde Santa Coloma de Queralt baja hacia Pontils y Esblada. Todo este recorrido es muy bonito. Santa Coloma merece una visita, bien detenida, bien completa, con su castillo, la plaza porticada y sus iglesias. El paisaje hasta el pueblo es muy evocador. El Gaià se abre paso rompiendo la Serra d’Ancosa y Santa Perpètua queda dentro de esa garganta. Ningún servicio encontrareis en el pueblo. En cambio Santa Coloma ofrece muchos, como el hotel Comtes de Queralt, o los Balnearios de Vallfogona de Riucorb, muy cercanos, donde podrá entender qué es descansar. También puede llegar a la zona, subiendo el Gaià aguas arriba, desde El Pont d’Armentera por Querol. Es esta otra ruta que también vale la pena considerar.

març 23, 2009 Posted by | Alt camp, Conca de Barberà, curtes, Hotels, medieval, Natura | , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 685 other followers