Sortides familiars

Salidas en família

Burriac

La silueta altiva de les restes del castell de Burriac es veu perfectament des de tota la comarca del Maresme. L’autopista Barcelona-Mataró hi passa pels peus. Per accedir-hi el millor és anar fins Cabrera de Mar i, des d’aquesta població, enfilar un camí de sorra, pujant la riera, apte per vehicles, que arriba fins el pla de l’antiga embotelladora d’aigua de la font picant, on cal aparcar el cotxe. També s’hi accedeix des de Cabrils, seguint urbanitzacions o des d’Argentona, amb idèntic resultat. Un cop hem deixat el vehicle cal seguir un sender ben ample i costerut, perfectament rotulat, fins al collet a tocar del castell. Ara el veiem i veiem la forta pujada fins la porta d’entrada. La vista des de dalt és esplèndida. El Maresme als vostres peus. Tot i el desnivell es tracta d’una excursió molt familiar que podeu fer amb els vostres fills i filles, tot plegat un matí, mitja hora llarga de caminar a bon pas, una horeta si us ho preneu en plan de passeig.

La silueta altiva de los restos del castillo de Burriac se ve perfectamente desde toda la comarca del Maresme. La autopista Barcelona-Mataró pasa por los pies. Para acceder a él lo mejor es ir a Cabrera de Mar y, desde esta población, seguir el camino de tierra que, subiendo la riera, és perfectamente apto para vehículos y  llega hasta el solar de la antigua embotelladora de agua de la fuente Picante, dónde debereis aparcar el coche. También se accede desde Cabrils, siguiendo diferentes urbanizaciones o, desde Argentona, con idéntico resultado. Una vez hemos dejado el vehículo debeis seguir un sendero ancho pero cuesta arriba, perfectamente indicado. Enseguida lo veremos y también la fuerte subida hasta la puerta de entrada. La vista desde arriba es espléndida. El Maresme a vuestros pies. A pesar del desnivel se trata de una excursión muy familiar que podéis hacer con vuestros hijos y hijas, y que os ocuparaá, al fin y al cabo, solo una mañana. Será media hora larga de andar a buen paso, o una hora si os lo tomáis en plan de paseo.

Setembre 9, 2008 Publicat per joanmolar | Maresme, Natura, curtes | , , , , , , , | Cap comentari encara

Montferri

Montferri és un petit poble a la vora de Valls, i de la carretera que va de Valls a El Vendrell. S’hi arriba també des de la costa per Salomó, o per l’AP2, sortida Vilarodona. A més d’un conjunt de cases medievals, portal inclòs, molt ben conservades, aquest petit nucli de l’Alt Camp és famós pel magnífic santuari de la Verge de Montserrat, bastit per l’arquitecte Jujol, deixeble de Gaudí. Si per fora impressiona, per dins és una veritable obra d’art del totxo. A Montferri hi ha bon cava, al menys dos caves d’aquelles que van la pena visitar: Vives-Ambròs i Parés. També un restaurant en un marc especial: el castell de Rocamora. I si voleu dormir i menjar mireu-vos “Les Vinyes”, a Vilardida, un petit nucli rural a 2km de Montferri. Excel·lent. O si sou molta colla aneu a Vilabella del camp, un poble dels voltants, a Cal Parines o Can Sabater. Són dues cases rurals d’ensomni. Montferri és una bona zona per fer caminades, o bicicletades, vora el riu Gaià i la Tossa Grossa de Montferri.

Montferri es un pequeño pueblo cercano a Valls, en la carretera que va de Valls a El Vendrell. Se llega también desde la costa por Salomó, o por la AP2, salida Vilarodona. Además de un conjunto de casas medievales, portal incluido, muy bien conservadas, este pequeño núcleo del Alt Camp es famoso por el magnífico santuario de la Virgen de Montserrat, elevado por el arquitecto Jujol, discípulo de Gaudí. Si por fuera impresiona, por dentro es una verdadera obra de arte. En Montferri hay buen cava, de al menos dos cavas de aquellas que van la pena visitar: Vives-Ambròs y Parés. También un restaurante en un marco especial: el castillo de Rocamora. Y si quereis dormir y comer miraos “Las Viñas”, en Vilardida, un pequeño núcleo rural a 2km de Montferri. Excelente. O si sois mucha pandilla iros a Vilabella del Camp, un pueblo de los alrededores, donde podreis alojaros en Cal Parines o en Can Sabater. Dos casas rurales de ensueño. Montferri es una buena zona para los andarines, o para la bicicleta, por el río Gaià y la Tossa Gran de Montferri.

Setembre 9, 2008 Publicat per joanmolar | Alt camp, Art, Catalunya, Hotels, Natura, Penedés, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Alcover

Alcover, a molt poca distància de Reus, en la mateixa carretera Reus-Lleida, és ara mateix una vila amb un futur molt interessant. Ja no és un poble, ha crescut molt, i creixerà encara més. Però Alcover és un atractiu lloc per visitar i un bon centre d’excursions. A més de tenir un casc antic medieval molt ben conservat, amb les seves muralles i portals, una esglèsia barroca amb un curiòs campanar inacabat, i una esglèsia romànica esventrada per les guerres i les malvestats, Alcover té un paisatge natural fantàstic a dues passes. Per exemple l’ermita de la verge del Remei, un espai molt bonic i un bon exemple de construcció del barroc català. El riu de la Glorieta, d’aigües netes, amb gorgs i cascades d’aquelles que, de petits, ens feien al·lucinar. Les muntanyes de Prades, en la seva vessant est, plenes de fòsils i d’espais maravellosos. A més de tot això no us podeu perdre, a l’octubre, la 2a setmana, la fira de bandolers, (a la foto), o la setmana següent la festa major d’hivern, amb la seva fira, les atraccions i la festa del Remei, a l’ermita. Mireu-vos la seva web i aneu a Alcover coincidint amb una d’aquestes festivitats.

Alcover, a muy poca distancia de Reus, en la misma carretera Reus-Lleida, es ahora mismo una villa con un futuro muy interesante. Ya no es un pueblo, ha crecido muy, y crecerá todavía más. Pero Alcover es un lugar atractivo que visitar y un buen centro de excursiones. Además de tener un casco antiguo medieval muy bien conservado, con sus murallas y portales, una iglesia barroca con un curioso campanario inacabado, y una otra románica destrozada por las guerras y el tiempo, Alcover tiene un paisaje natural fantástico muy cerca. Por ejemplo la ermita de la virgen del Remedio, un espacio muy guapo y un buen ejemplo de construcción del barroco catalán. El río de la Glorieta, de aguas limpias, con pozas y cascadas de aquellas que, de pequeños, nos hacían alucinar. Las montañas de Prades, en su vertiente este, estan llenas de fósiles y de espacios maravillosos. Además de todo esto, no os podéis perder, en octubre, la 2ª semana, la feria de bandoleros, (en la foto), o la semana siguiente la fiesta mayor de invierno, con su feria, las atracciones y la fiesta del Remedio, en la ermita. Miraos su web y id a Alcover coincidiendo con una de estas festividades.

Setembre 9, 2008 Publicat per joanmolar | Alt camp, Art, Catalunya, Natura, Parcs Naturals, Tarragona, mitjanes | , , , , , | Cap comentari encara