Vespella de Gaià

Un s’imagina l’interior de Tarragona, a pocs quilòmetres de les seves maravelloses platges, com una zona àrida, desprovista d’interès. Greu error. Tot i que no hi ha grans fites turístiques, el paisatge està ple de bonics pobles. Un d’ells és Vespella de Gaià. Aquest poble està dividit en diversos nuclis, dos d’ells prou interessants. Els massos de Vespella amb les seves cases de colors, les escultures a l’aire lliure, tot remodelat fa uns anys gràcies a l’impuls d’un alcalde amb visió. Sant Miquel, una mica més amunt, amb el seu castell i la seva esglèsia dalt del turó altiu, dominen la baixa vall del riu Gaià. El paisatge es recupera del paoròs incendi forestal de fa uns anys. És un paisatge humil, però, de vinya, oliveres, ametllers i pins, horta si hi ha prou aigua. Un paisatge molt humanitzat, molt romà. Aneu a Vespella per Torredembarra i Altafulla, platges que tenen pobles, amb viles closes medievals, sobretot Altafulla, que mereixen una detinguda visita. Preneu la carretera fins La Riera de Gaià, un altre poble bonic, i després cap a La Nou de Gaià, amb carrers medievals i un castell. Des de La Nou de Gaià arribareu en 4 kilomètres fins Vespella. No deixeu de visitar tots els pobles d’aquesta ruta senzilla però amb caràcter. També s’hi pot arribar per Salomó. Per dormir podeu anar a Tarragona, a l’AC hotel o al Ciutat de Tarragona, o millor a Altafulla, a l’hotel Gran Claustre si podeu pagar-ho. Per dinar teniu molts bons restaurants a La Riera de Gaià, per exemple.

Uno se imagina el interior de Tarragona, a pocos kilómetros de sus maravillosas playas, como una zona árida, desprovista de interés. Grave error. Aun cuando no hay grandes hitos turísticos, el paisaje está lleno de lindos pueblos. Un de ellos es Vespella de Gaià. Este pueblo está dividido en varios núcleos, dos de ellos lo suficiente interesantes. Los Masos de Vespella con sus casas de colores, y las esculturas al aire libre, todo remodelado hace unos años gracias al impulso de un alcalde con visión. Sant Miquel, algo más arriba, con su castillo en un cerro, dominando el bajo valle del río Gaià. El paisaje se recupera del pavoross incendio forestal de hace unos años. Es un paisaje humilde de viña, olivos, almendros y pinos, huerta si hay la suficiente agua. Un paisaje muy humanizado, muy romano. Si vais a Vespella pasareis por Torredembarra y Altafulla, playas que tienen pueblos, con villas altas cerradas por murallas medievales, sobre todo Altafulla, que merecen una detenida visita. Tomad allí la carretera hasta La Riera de Gaià, otro pueblo guapo, y después en La Nou de Gaià, una villa con calles medievales y un castillo, llegaréis en 4 kilomètres hasta Vespella. No dejeis de visitar todos los pueblos de esta ruta sencilla pero con carácter. También se puede llegar por Salomó. Para dormir podéis ir a Tarragona, al AC hotel o al Ciudad de Tarragona, o mejor a Altafulla, en el hotel Gran Claustro si podéis pagarlo. Para comer tenéis muy buenos restaurantes en La Riera de Gaià, por ejemplo.

Catedral

La catedral de Barcelona te racons encantadors, i més anant amb la canalla. Per exemple el seu claustre. Fresc, agradable, amb WC, amb unes oques malcarades i rabiudes que, no obstant, es deixen fotografiar amb el vostre fill o filla a canvi d’un bocí de pa o de galeta. Amb la font de Sant Jordi o la capella romànica de Santa Llúcia, recóndita i recoleta. I si podeu convercer-los, entreu amb els vostres fills i filles a l’interior del temple. Admireu les naus, les capelles, plenes de retaures medievals i barrocs, amb pilons d’obres d’art a cada metre. Pareu-vos especialment al cor, amb les seves cadires tallades i els escuts de la reunió del Toisó d’or, trobada de nobles i cavallers de tota Europa, ja en el segle XVI. Ideal per passar una tarda ben bonica, descansada, gratuïta a certes hores, (en altres no). Això si: aneu vestits decents, res de tirants ni de carn a l’aire. Els vigilans vetllaran per la decència i per evitar-vos un refredat. Algú pot quedar-se fora.

La catedral de Barcelona tiene rincones encantadores, y más yendo con la chiquillería. Por ejemplo su claustro. Fresco, agradable, con WC, con unas ocas malcaradas que, no obstante, se dejan fotografiar con vuestro hijo o hija a cambio de un pedazo de pan o de galleta. Con la fuente de Sant Jordi o la capilla románica de Santa Llúcia, recóndita y recoleta. Y si podeis convercerlos, entráis con vuestros hijos e hijas al interior del templo. Admirando sus las naves, las capillas, llenas de retablos medievales y barrocos, con mogollón de obras de arte a cada metro. Paraos especialmente en el coro, con sus sillas torneadas, y los escudos de la reunión del Toisó de oro, encuentro de nobles y caballeros de toda Europa, ya en el siglo XVI. Ideal por pasar una tarde bién chula, bién descansada, y gratuita a ciertas horas, (en otras no). Esto sí: id vestidos decentemente, nada de tirantes ni de carne al aire. Los vigilantes, muy solícitos, velarán por la decencia y por evitaros un resfriado. Alguien puede quedarse fuera.

Alquezar

La bellíssima vila d’Alquezar, a la provincia d’Osca, a l’Aragó és una gran desconeguda. A pocs quilòmetres al nord de Barbastro, envoltada del paisatge únic dels canyons de la serra de Guara, Alquezar aixeca altiva la seva silueta esplèndida desafiant el cel. El castell amb la col·legiata penjats dels seu niu d’àligues. El poble ple de carrers costeruts, de cases gòtiques, de palaus, aturat en el segle XV, inalterat. Tot perfectament conservat. Recorregueu els carrerons, admireu les façanes i portals. Aneu pujant lentament el turó del castell, passeu-ne les muralles i admireu tot l’art que us ofereix la seva esglèsia: amb el seu retaure renaixentista, amb les pintures, els capitells. Admireu les vistes que es perden fins el Pirineu, per les serres, pels barrancs on podreu practicar esports d’aventura, per tot el Somontano, una comarca preciosa. Mengeu i dormiu als hotelets amb encant, que n’hi ha molts. Nosaltres vam estar al Villa de Alquezar, molt maco. També són fantàstics els càmpings, i n’hi ha dos. Probeu els vins de la terra, tota una descoberta, encara poc coneguts, i els formatges, i els embotits. Segur que pensareu: com és possible que estigués tan a prop de casa i jo no hi hagués vingut mai?.

La bellísima villa de Alquezar, en la provincia de Huesca, en Aragón, es una gran desconocida. A pocos kilómetros al norte de Barbastro, rodeada del paisaje único de los cañones de la sierra de Guara, Alquezar levanta altiva su silueta espléndida desafiando el cielo. El castillo con la colegiata colgados de su nido de águilas. El pueblo con sus calles empinadas, sius casas góticas, palacios, parado en el siglo XV, inalterado. Todo perfectamente conservado. Recorred los callejones, admirad las fachadas y portales. Subid lentamente el cerro del castillo, pasad las murallas y admirad todo el arte que os ofrece: su retablo renacentista, las pinturas, los capiteles. Las vistas que se pierden en el Pirineo, por las sierras, por los barrancos dónde podréis practicar deportes de aventura, por todo el Somontano, una comarca preciosa. Comed y dormíid en hotelitos llenos de encanto, que hay muchos. Nosotros estuvimos en el Villa de Alquezar, muy guapo. También son fantásticos los càmpings, y hay dos. Probad los vinos de la tierra, un descubrimiento feliz, todavía poco conocidos, y los quesos, y los embutidos. Seguro que pensaréis: ¿cómo es posible que estuviera tan cerca de casa y yo no hubiera venido nunca?.