Museus de Sitges
Sitges és molt bonic: les platges, el mar… però els seus museus mereixen un punt i apart. Si sou viatgers culturals, Sitges és un destí ineludible. A pocs quilòmetres de Barcelona en un marc incomparable, ofereix tres museus de fàbula: el Cau Ferrat, on Santiago Russinyol va deixar tot l’art que va aconseguir arreplegar, des de pintures mestres fins càntirs, el Museu i el Palau Maricel, que són una joia modernista i el museu romàntic, compartit amb Vilanova, on podreu descobrir com vivia una família del segle XIX.
Sitges es muy bonito: las playas, el mar … pero sus museos merecen un punto y aparte. Si sois viajeros culturales, Sitges es un destino ineludible. A pocos kilómetros de Barcelona en un marco incomparable, ofrece tres museos de fábula: el Cau Ferrat, donde Santiago Russinyol dejó todo el arte que consiguió recoger, desde pinturas maestros hasta cántaros, el Museo y el Palau Maricel, que son una joya modernista y el museo romántico, compartido con Vilanova, donde podrá descubrir cómo vivía una familia del siglo XIX.
Ametllers en flor
Heu vist mai un ametller florit?. I centenars?. Quan arriba el gener, i també el febrer, mitja Catalunya, la Catalunya seca s’omple de flors. És la florida dels ametllers de les terres de l’Ebre, Priorat, Terra Alta, Camp de Tarragona, Conca de Barberà, Catalunya Central o les terres de Ponent. Aquests són ametllers de Vilabella del Camp, a l’Alt Camp, on cada dia en queden menys, però l’espectacle de les flors blanques, liles o rosades, és dona arreu on aquest arbre sofert és cultivat. Feu un passeig per la Catalunya menys turística. Menjareu i dormireu bé, i bé de preu, i tornareu amb els ulls plens de poesia. Per exemple podeu anar fins el Vilar Rural d’Arnes. Bon llit, bon menjar, els nens ben atessos i molts ametllers ben florits.
¿Habéis visto alguna vez un almendro en flor?. ¿Y cientos?. Cuando llega en enero, y también en febrero, media Cataluña, la Cataluña seca se llena de flores. Són los almendros floridos de las Terres de l’Ebre, Priorat, Terra Alta, Camp de Tarragona, Conca de Barberà, Cataluña Central o las tierras de Ponent. Estos son almendros de Vilabella del Camp, en el Alt Camp, donde cada día quedan menos, pero el espectáculo de las flores blancas, lilas o rosadas, lo vereis en todos los terrenos donde este árbol, tan sufrido, se cultiva. Haga un paseo por la Cataluña menos turística. Podrá comer y dormir muy bien, y muy bien de precio, y volverá con los ojos llenos de poesía. Por ejemplo puede ir hasta el Vilar Rural de Arnes. Buen cama, buena mesa, los niños bien cuidados y muchos almendros, muchos y bien floridos.
Tavascán
Tavascan, al final del vall de Cardós, és un bonic poble d’estiueig i un centre d’excursions d’alta muntanya, per exemple, la que porta fins el llac de Certascan. Tota la Vall de cardós mereix una detinguda visita. A Tavascan trobareu infinitat d’allotjaments i bons restaurants. L’Estanys Blaus és molt bonic, i ben apte per famílies amb nens. S’hi arriba per Sort, fins a Llavorsí i, des d’allà per la carretera que porta a les valls Ferrera i de Cardós. A l’hivern totes aquestes valls són una preciositat. Plenes de neu. A 10 kms. de Tavascan trobem l’estació d’esquí de Tavascan – La Pleta del Prat, un lloc idílic per anar a passejar a l’estiu o ha gaudir de la neu a l’hivern. Bon refugi, familiar, a bon preu.
Tavascan, al final del valle de Cardós, es un bonito pueblo de veraneo y un centro de excursiones de alta montaña, por ejemplo, la que lleva hasta el lago de Certascan. Toda la Vall de Cardós merece una detenida visita. En Tavascan encontrará infinidad de alojamientos y buenos restaurantes. El Estanys Blaus es muy bonito, y muy apto para familias con niños. Se llega por Sort, hasta Llavorsí y, desde allí por la carretera que lleva a los valles de Ferrera y de Cardós. En invierno los valles son una preciosidad. Llenos de nieve. A 10 kms. de Tavascan encontramos la estación de esquí de Tavascan – La Pleta del Prat, un lugar idílico para ir a pasear en verano o ha disfrutar de la nieve en invierno. Buen refugio, familiar, a buen precio.
Vall d’Isil
La vall d’Isil, la primera que recorre la Noguera Pallaresa des del seu naixement al Pla de Beret, és accessible en cotxe des de la Vall d’Aneu, a partir d’Esterri d’Àneu, via Sort, fins força més amunt d’Alòs d’Isil. Tota ella és una petita joia. Al final de la vall, quan ja no es aconsellable anar més amunt sino és en 4×4, el riu es mostra deliciós, i la natura verge. Pels que disfrutin caminant o els que tinguin un bon tot terreny, uns quilòmetres més enllà trobareu el poblet abandonat de Montgarri, avui reconstruït, i l’accés a la Vall d’Aran per Beret, és adir per la porta del darrera. Hi ha moltíssims hotels i restaurants, a tota la vall i a la veïna d’Àneu. Nosaltres hem fet nit al complexe de les Planes de Son, molt sofisticat i modern, un xic car. Ara bé, és una escola de natura amb habitacions i restaurant, que podreu visitar i on fan tallers per infants. Si voleu quelcom més senzill i familiar, molt bé de preu, mireu-vos l’hostal Noguera a Llavorsí o, més lluny, el Sole a la Pobla de Segur.
La Vall d’Isil, la primera que recorre la Noguera Pallaresa desde su nacimiento en el Pla de Beret, es accesible en coche desde Esterri d’Àneu, vía Sort, hasta bastante más arriba de Alòs d’Isil. Toda ella es una pequeña joya. Al final de la Vall, cuando ya no es aconsejable ir más arriba si no es en 4×4, el río se muestra delicioso, y la naturaleza virgen. Para los que disfruten caminando o los que tengan un buen todo terreno, unos kilómetros más allá encontraréis el pueblo abandonado de Montgarri, hoy reconstruido, y el acceso a la Vall d’Aran por Beret, es decir por la puerta trasera. Hay muchísimos hoteles y restaurantes en todo el valle y en la vecina vall d’Àneu. Nosotros hemos dormido en el complejo de Les Planes de Son, muy sofisticado y moderno, una escuela de naturaleza con habitaciones y restaurante, que podrá visitar y donde hacen talleres para niños. Si desea algo más sencillo y familiar, muy bien de precio, vea el hostal la Noguera, en Llavorsí o, más lejos, el Soler en La Pobla de Segur.
Gorges de la Fou
Si aneu a la Catalunya Nord, i feu un volt pel Vallespir, no deixeu de visitar aquestes gorges úniques al món. Hi arribareu per Ripoll, Camprodón i Prats de Molló. O bé per El Perthus, anant cap Arles sur Tech. Són prop d’Arles, a mig camí de Prats de Molló i Perpinyà. Amb el cotxe s’arriba fins l’entrada, on hi ha bon aparcament. Allà us donaran un casc i fareu un al·lucinant recorregut encaixonats entre parets altíssimes, per damunt de pasarel·les impossibles sobre un torrent furiòs. Una experiència per compartir. Podeu dinar a Prats de Molló o a Arles. O bé a la Catalunya Sud, a Camprodón o a Molló, que no són gaire lluny. Pugeu al Vallespir, una terra catalana molt oblidada però no gaire llunyana!. Un bon hotel, un xic car, però amb bones habitacions i boníssim menjar, és el Calixtó, a Molló.
Si va a la Cataluña Norte, y dais una vuelta por el Vallespir, no dejéis de visitar estas gargantas únicas en el mundo. Se llega por Ripoll, Camprodón y Prats de Molló. O bien por El Perthus, yendo hacia Arles sur Tech. Estan cerca de Arles, a medio camino de Prats de Molló y Perpiñán. Con el coche se llega hasta la entrada, donde hay buen aparcamiento. Allí les darán un casco y haréis un alucinante recorrido encajonados entre paredes altísimas, por encima de pasarelas imposibles sobre un torrente furioso. Una experiencia para compartir. Puede comer en Prats de Molló o en Arles. O bien en la Cataluña Sur, en Camprodón o Molló, que no estan demasiado lejos. Suban al Vallespir, una tierra catalana muy olvidada pero ¡no muy lejana!. Un buen hotel, un poco caro, pero con buenas habitaciones y buenísimo para comer, es el Calixto, en Molló.
Vilafranca de Conflent
Aquesta vila de la Catalunya Nord, a un cop de pedra de Prada de Conflent i a meitat de camí entre Perpinyà i Puigcerdà, ha quedat parada en el temps, reclosa dins les muralles de Vauban. Un passeig tranquil pels quatre carrers que la composen ens fa tornar al segle XVII. Podeu visitar-la al mateix temps que Cuixà i Prada. O bé anar-hi quant pugeu el Canigó. O baixar-hi amb el tren groc de la Cerdanya, des de La Tour de Querol, una atracció que no us podeu perdre.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











